Cinema sense condicions
Cinema sense condicions
¿Us agrada aquesta música?
Companys de Cinema sense condicions d'avui
que som uns quants, però noms habituals
que farem avui sense el Joan Morros
no podrem dir allò d'avui, el programa com sempre
tindrà dues parts, així que ho podem fer
no em sentiu?
Sí, sentiu
que tinc la música alta
els controls encara no estan controlats
la qüestió és que no sé si us sona una mica
aquesta música alguna altra cosa
ara m'ha fet un tom
em sona molt Steve Jablowski
de rotllo Transformers
rotllo Armageddon
doncs mira, doncs mira
fixa't tu que és la banda sonora de la pel·lícula que no té res a veure amb això
però t'has apropat molt
ja estem sentint la veu de Ferran Pujol
el convirat d'avui
que bé que tornis a estar aquí
una passada
hem sentit també el Pol
el Joan Cerdà de seguida saludarà
el Pepa Armangol
hola
bueno, saludarà
però no sé si la sentirem o no
però ja ha saludat
a veure
pujaré més volum
jo què sé
baixaré altes
perquè, a veure ara
hola
hola
hola
hola
bueno, bueno
ara no baixaré res
perquè deixo algú sense el micròfon
doncs això que us deia
que estem aquí
cinc
homes
o menys
Carme no ha pogut venir
el Jaume Vidal tampoc
el Joan Borros tampoc
però bé, em sembla que tenim molt de cinema
de què parlar
i d'una pel·lícula que ens ha agradat molt a tots
Blade Runner 2049
no, no gaire
no gaire a tots
sembla ser que teniu l'oportunitat
podríem de fet fer el programa
posant el canal d'en Ferran
amb un despudricament que hi ha
de la pel·lícula Blade Runner
si voleu parar el programa
si anem a condicions
i posar directament
sí, ja està
és un vídeo de 53 minuts
estàvem pensant de posar-ho
i marxar a prendre alguna cosa
ens vam reunir 3 amics
3, ah 3
i a l'altre tampoc no li havia agradat
ai, he fet un spoiler
ja que saps que no us agrada
no, no, passa els 10 segons ho diem
ara us explicarem per què no
2049
a qui més no li ha agradat Blade Runner 2049
sembla que som els únics
el Pep
i aquí n'és el Joan
jo no l'he vista
ai, llavors no sabem si l'ha agradat
i no tinc
probablement no la veuré
no t'hauria agradat
si l'haguessis vist, no?
i està bé
sí, perquè tampoc
vaig veure la primera
amb condicions
sí que la vaig veure
però amb una projecció
molt dolenta
i no l'he tornat a veure mai més
doncs ara tens l'ocasió de veure
perquè tampoc
em va
em va treure gaire
la primera
i llavors vull dir
aquesta la segona
però encara menys
i el Pep
jo
la primera cosa
que vaig treure
quan vaig sortir del cine
que hi vaig anar
després en parlarem
ara és un
reu
és que
com a mínim
fins d'aquí a 18 anys
no la tornaria a veure
això segur
i perquè no a 30
ja directament
quan faci la seqüera
perquè m'agrada
posar-me els límits propers
nosaltres
crec que com a resum
el que ens vam treure
quan vam treure
quan vam sortir del cine
el que vam treure són les llaganyes
perquè vam fer una mica
vam estar
el punt
el punt suporífer
doncs a mi sí que em va agradar
que ningú no em pregunta
després en parlarem
i farem una mica de polèmica
però estava explicant-vos
aquesta música
que el Ferran
la veritat és que s'ha apropat força
al compositor
que us diré el nom
i ara direu
potser us sona
potser no
es diu Ramin Javadi
em sona
és el compositor
entre altres coses
de la banda sonora
ja diré la sèrie aquesta
que hi ha
tantes morts
i tantes coses
el Juego de Tronos
el Juego de Tronos
i d'altres coses
Transformers
i d'això
per això que com no has dit
el que passa és que
la banda sonora
és d'una pel·lícula
que no té res a veure amb això
que es diu
The Mountain Between Us
que és la que us he dit abans
que havia vist
i clar
en canvi té aquest punt
que èpica no
en certa mesura
té aquest punt
què diu el Pol
que parli més baixent
crec que piques
doncs vaig a baixar-me
estàs saturant
ai ara
és que vinc saturant
bueno perquè no vau sentir
el programa la setmana passada
el Pepsi
que em va bé d'aguantar
la diatriba
que vaig fer
sobre certes projeccions
al cinema
que em va quedar pendent
que en Pol
i en Ferran
i el de jo
donés la seva opinió
però bueno
potser no tornem avui
perquè ja vaig tenir prou
la setmana passada
però s'ha de tornar
aquest tema
condicions en les quals
es veuen les pel·lícules
condicions
desastroses
de vegades
clar la gent diu
no és que no m'agrada
aquesta pel·lícula
on l'has vist
perquè potser l'has vist
en un cinema
que t'ha posat una cosa
que no té res a veure
amb la pel·lícula
o el mòbil
o les llums
de la sala
del passadís
ja està
ja sabia
que tindria aquí
les sales de cine
són discoteques
a vegades
d'això
en podríem fer
una sèrie
no només un programa
no només un espai
doncs aquesta pel·lícula
que us deia
ja començo jo
perquè no
de Mountain Between
és l'última pel·lícula
l'última no
la més recent pel·lícula
que ha fet aquest director
que ara se m'acaba
d'esborrar aquí
el que tenia
de la Wikipedia
mira que també
tinc mala sort
de vegades
bueno
el mateix director
que la pel·lícula
Para de 19
que ara no me'n recordo
com es diu el director
és un director
palestí
que això
no existeix de fer
la nacionalitat palestina
però bueno
l'evital és
aquella pel·lícula
el Ferran la Vista
no sé si hi ha algú més aquí
doncs és una pel·lícula
impressionant
increïble
increïble
llavors aquesta pel·lícula
està molt bé
la muntanya
entre nosaltres
però clar
és una pel·lícula
més o menys convencional
una història
més o menys romàntica
amb una miqueta d'humor
llavors res a veure
el que molts anys més tard
molts anys abans
havia fet aquest director
allà
amb una capacitat
de síntesi
i de crítica
i d'anàlisi
d'això que deia
el Ferran també
ara abans d'entrar
dels llihadistes
abans que es diguessin
llihadistes
de com funcionava
el reclutament
i tota una pel·lícula
imprescindible
si podeu veure en algun moment
i aquesta està molt bé
la veritat és que es deixa veure
molt bé
uns passatges fabulosos
i té una reflexió
sobre la parella
en general
no només una parella
que visqui o que
una situació
límit
com aquesta de la pel·lícula
que de fet no són parella
ells
sinó que es troben
en un aeroport
s'ha cancel·lat el seu vol
i diuen
va per què no anem
en una avioneta
la lloguem
i anem cap al destí
que havíem d'anar
i bueno
ja no tenim pesta
i llavors
tota la qüestió
de supervivència
però llavors
hi ha un joc interessant
metafòric
sobre el que seria
una parella qualsevol
que es troba
en un moment terminat
en un moment de la seva vida
en una situació límit
i això és el que jo crec
que també té més interès
a la pel·lícula
ja dic
molt bonica
molt recomanable
però si heu de veure
una de les dues
d'aquestes que parlem del director
veieu Paradís 9
us quedareu garrativats
ja no en fareu cas mai més
no voldreu seguir aquest programa
però és igual
el director és
Annie Abouassat
que és un nom
sí senyor
és que se m'ha posat això negre
la pel·lícula
la de la muntanya
entre nosaltres
és la que surt
l'Hidris Elba pot ser
i la Kate Winslet
que surt la Kate Winslet
sí senyor
què tal ells
perquè són dos actors
que per mi personalment
sempre prometen molt
i acaben estant en projectes
un tant convencionals
sí
és que la pel·lícula
no deixa de ser
una mica convencional
és maque
es deixa veure molt bé
el que no sabia
mira que el pilot
era el Bobridge
ho acabo de descobrir mirant
però és veritat
ara que ho poso aquí
la Kate Winslet
és molt eficaç
és una dona que fa
el que ha de fer
i ho fa bé
ho fa correcte
i per dir-ho així
gairebé perfecte
i l'Hidris Elba
que jo no el coneixia
doncs bé
la veritat és que està tot bé
està tot bé
no és una pel·lícula
super destacable
una pel·lícula que diguis
uau
obra mestra
però és maca de veure
es deixa veure bé
i no surts desencissat
del cinema
dient
com a Blade Runner
li passa a alguns
ja està
ja he parlat de la pel·lícula
que jo he vist aquesta setmana
i després
donarem una mica de canya
amb Blade Runner
Pep i Joan
perquè
si voleu dir les vostres
o en l'ordre que vulgueu
o Ferran
o Pol
que Pol té molta cosa a dir
perquè ha dit la mana invisible
fins i tot Pol
no no no
les que hagueu vist
començo jo
a veure
avui mateix
he vist
una pel·lícula
que es diu
L'Himière
entre signes
d'exclamació
l'ha fet
el Thierry Fremont
que és el president
del Festival de Can
i és
en la pel·lícula
veus
108 pel·lícules
fetes
pel cinematograf
Limière
és a dir
pels germans
Louis
i heu vist
i pels
camerògrafs
que ells tenien
a sou
llavors
doncs
bé
vull dir
gairebé que no cal dir res més
perquè és una autèntica meravella
vull dir
jo mai havia vist
són 108 pel·lícules
de les 1400
que van fer
ells
estan restaurades
estan restaurades
absolutament
i a més
estan restaurades
com no les havia vist mai
perquè
el pla
no és quadrat
sinó que té
és arrodonit
és amb l'irisat
de l'àrtica original
o sigui
sí, sí
i a més
una recuperació
fantàstica
qualsevol gent
que senti
perdona Joan
que senti
1400 pel·lícules
dirà
perdona
no?
allò
s'hauria d'explicar
potser una
de mig minut
és que duraven
50 segons
les pel·lícules
que feien
potser està al mateix nivell
que Jesús Franco
de nivell de pel·lis
no
i esclar
moltes s'han perdut
però
bé
aquestes s'han pogut
recuperar
gràcies a tota una sèrie
d'institucions
al final
hi ha un
agraïment
a tots els
lumieristes
cèlebres
començant per
George Sado
Henry Langlois
Jean Renoir
vull dir
o sigui
estem en bones mans
això pel que fa
a la imatge
la imatge
no és més
que pel·lícules
dels Lumière
una enganxada
rere l'altra
llavors
evidentment
bueno
ja dels Lumière
n'havia vistes
unes quantes
les més conegudes
la sortida
dels obrers
de la fàbrica
que aquí
es presenten
tres versions
diferents
és a dir
una de les
línies de força
de la pel·lícula
és
fer veure
que els Lumière
feien servir
la posada en escena
vull dir
aquest tòpic
de dir
Lumière
és el documental
i
Meliès
és la ficció
queda una mica
qüestionant
simplista
perquè
vull dir
es veu
molt pràcticament
com tot
està
previst
fins i tot
la durada
vull dir
ells sabien
que la durada
només podia ser
de 50 segons
i aleshores
hi ha un principi
i un final
vull dir
i el final
ha d'entrar
no?
a més
vull dir
és
el camerògraf
el cinematògraf
Lumière
no tenia
un visor
vull dir
que el pla
es construïa
així una mica
a ull
vull dir
per exemple
hi ha
una
una
són molt interessants
les pel·lícules
d'arreu del món
hi ha una
pel·lícula
que es veu
la
l'esfinja
de Gisè
i la
piràmide
de Cafren
a l'Egipte
i el pla
és que és meravellós
vull dir
un
s'esvera
de dir
com és que
aquesta gent
tenien
aquesta
habilitat
per col·locar
la càmera
en el lloc
precís
llavors
el que passa
diem
que la imatge
és tota
limiar
i llavors
això
per un cinèfil
en sentit
del deure
doncs
ja n'hi ha
prou
perquè
vull dir
jo
trobo
molt important
que
és una
forma d'expressió
que la podem
veure des
de l'inici
vull dir
nosaltres
no podem
veure la literatura
des de l'inici
hi ha
algunes
tauletes
però
no
no són
les primeres
són les més
antigues
que hem
conservat
en canvi
aquí
és el primer
vull dir
i
de les altres
maneres
d'expressió
dels altres arts
no tenim
el
el moment
d'inici
el principi
potser en la fotografia
que és germana
d'això
però
la fotografia
la fotografia
sí
perquè
és clar
els
límers
van començar
com a fotògrafs
és evident
vull dir
hi ha una pel·lícula
que és molt divertida
perquè és un congrés
de fotògrafs
de Lillón
i
ells
els filmen
i llavors
els fotògrafs
van veient la càmera
aquella
com dient
ostres
se'ns ha acabat
el negoci
vull dir
perquè aquesta gent
van una mica
més enllà
i llavors
doncs
bé
ja dic
que
per la gent
que li interessi
el cinema
i fins i tot
per la gent
que li interessi
la història
del segle XIX
doncs
és
perquè les pel·lícules
són de 1895
fins a 1905
i
aleshores
s'ha de
s'ha de pagar
un peatge
que és el comentari
del tal
Thierry Fremont
abans m'he oblidat
de dir
que el
Bertant Tavernier
per mala sort
està ficat
en el projecte
com a productor
i llavors
doncs
bé
s'ha de pagar
un peatge
d'un comentari
parlat
del tal
senyor Fremont
que per mi
és excessiu
vull dir
que t'explica
el que estàs veient
i que no cal
jo diria
però bé
vull dir
potser
algun espectador
ho agraeixi
i llavors
doncs
a més a més
està musicat
amb música
de Camil Sencent
que jo la trobo
francament
inadequada
pel·lícula ideal
per portar-te
el Wallman
posar-te tu
la teva versioneta
i mirar
no?
sí, sí, sí
jo li trauria
la música
i en moments
li trauria
el comentari
vull dir
no vull dir
que el comentari
el comentari
no sigui interessant
perquè a vegades
vull dir
sense el comentari
tu no te n'adonaries
de coses
que ell
et fa remarcar
però
per altra banda
el trobo també
molt xovinista
això amb els francesos
ja és inevitable
però
però a més a més
s'empenya
en dir
que els Lumière
són tan moderns
com cineastes
d'ara mateix
no?
vull dir
que és una cosa
que dius
bueno
doncs no
perquè
a veure
vull dir
evidentment
que hi ha intuïcions
que
que hauran seguit
tota la història
del cinema
fins ara
però els comentaris
estan a temps real
entre comentaris
o sigui
en els vídeos
o van analitzant
els vídeos
ampliant
o el que sigui
o sigui
és una anàlisi
o és un passe
és que no calla
és un comentari
del director
per dir alguna cosa
o sigui
va a sobre
a sobre
a sobre
els vídeos
es projecten
sense manipular
un darrere a l'altre
simplement restaurats
o sigui
no hi ha un moment
que parin el fotograma
i digueu
fixeu-vos en això
no
no
temps real
i comentari a sobre
i ja està
comentari a sobre
que és un comentari
que jo trobo excessiu
excessiu
perquè diu
ara mireu
com aquell senyor
està rient
a la càmera
per fer riure
el públic
però bueno
és que surt
tres vegades
el personatge aquest
que riu
de cara a la càmera
vull dir
no cal repetir-ho
tres vegades
ja ho hem sentit
la primera vegada
llavors
si veiem
per segona vegada
un personatge
que es dirigeix
a la càmera
i que riu
ja sabem
que és per encomanar
el riure
al públic
vull dir
coses d'aquestes
una setmana passada
en Pep
ens parlava
de la sort de Logan
i bueno
tenia un somriure
d'orella a orella
no sé si aquesta vegada
has vist alguna cosa
que t'hagi engrescat
tant Pep
així en plan còmic
o dramàtic
o tràgic
o has vist
a mi també
em va agradar molt
ah que tu també
la vas veure
però no hi era
la setmana passada
no hi era
i em va agradar
moltíssim
bueno
Soderbergh
és el Soderbergh
una pel·lícula
molt intel·ligent
i que em va agradar
moltíssim
doncs mira
hem de veure-la
i aquesta setmana
tens alguna novetat
Pep
l'única que he vist
és Blade Runner
ens anem apropant
ens anem apropant
al moment
seguint
la suggerència
del cap
o morros
i
ho fem després
jo tinc molta curiositat
i no li he preguntat
perquè esperava el moment
en què ho pogués dir
a la ràdio
i sorprengués
a tota l'audiència
per saber
què li va semblar
a en Paul Dilller
la Manu Invisible
finalment
la van a veure
al Valor de la Virreina
per recomanació
insistent meva
després d'un any i mig
perquè anaven a un cineforum
que feien els de la PAC
d'una pel·lícula d'Orson Welles
i em vas dir
que hi havia aquesta pel·lícula
i vaig dir
bueno
a la d'això
ara
ens anem a veure
una nova
ja que el pesat
el francès
no ha parat de dir-ho
durant un any i mig
mira aquí
et destacaré el tema
de les condicions
de veure projeccions
perquè evidentment
veure-la en un seient
que és com de plàstic
durant
no parlem de cinema
ja aquí
parlem de la manera
com veiem el cinema
que és curtet
la pel·lícula
dura una hora i 10
però clar
el debat del principi
el del final
ja s'acumula
3 hores potser allà
i
aviam
és una pel·lícula interessant
és del David Mazian
que és una adaptació
de la novel·la
d'Isaac Rosa
que veig que n'han adaptat
bastantes ja
bueno no bastantes
però hi ha més
d'una adaptació
d'aquest home
que estava allà
que va presentar també
em sembla interessant
però
bueno
està bé
no som massa
possible
o sigui
la mano invisible
tu ja l'has comentat molt
ja no sé si
torna a comentar
no digues
tan grato o no
de la 0 al 10
i al final el que és
és una teatralització
del món laboral
o sigui
és una forma
és com si muntessin
un zoo
molt particular
amb diferents
persones
que
doncs
que estan treballant
al davant de gent
que va de visita
que la gent
l'interessant
per exemple
és que no es veu
la gent
és una posada
escena
que em va recordar
bastant
aquest estil
dogville
o sigui
un
molt teatre
o sigui
una posada
de personatges
no tenen parets
bueno no tenen parets
menys un
que sí que les va tirant
no?
Francesc
que les va llançant
que no és la quarta paret
que no és la quarta paret
però
no hi ha
doncs això
el paleta
hi ha el carnisser
hi ha
bueno
hi ha com unes quantes
professions
i ells mateixos
van actuant
i en aquest cas
doncs es va
la pel·lícula es va desenvolupant
de com ells veuen
que els tractin així
perquè al final
ells acaben sent uns actors
no són uns treballadors
i com
i si es senten
valorats
per exemple
per la feina que fan
o simplement per l'espectacle
que estan donant
no?
Jo crec que
gira molt entorn
d'aquest nihilisme
que ara mateix estem
de feines
i també hi ha molt
es parla molt
del treball precari
o del treball
abusiu
és bastant interessant
sí que també
la forma de narrar
la història
que suposo que això
més del llibre
em va recordar bastant
a l'Experimentos
em recordeu que hi ha
pel·lícula alemana
sabeu?
que es feia l'experiment
de posar gent a la presó
uns com a presos
i els altres com a...
sí, és un conductivisme
exacte
a uns els hi posen ser
carcel·larios
i els altres som presos
i a veure qui es creu el rol
com què
i aquí
és
evidentment és un joc de rols
però alhora
bueno
al final
com es va desenvolupant
la història va augmentant
hi ha personatges
també molt
meto del gronjo
amb aquests personatges
que són o no són
qui ets tu
estàs aquí treballant
o ets un observador
això també és bastant interessant
sí que
o sigui
per allò que durava
potser hi havia moments
que se'n feia una mica llarga
pel guió
perquè jo crec que també
és una adaptació d'un llibre
que a vegades
si el vols adaptar molt bé
i pel que he entès
l'han adaptat molt bé
pel que he entès
quan ho feien al debat
jo no l'he llegit
però sembla que han fet canvis
però que han fet canvis
han fet canvis
suposo
però que em refereixo
que l'escriptor
estava allà
presentant la pel·lícula
també
i estava
bueno
estava en su salsa
vull dir que jo imagino
que estava
però sí que hi havia moments
una mica ferragosos
a mi el guió
em va semblar molt bo
i sobretot les interpretacions
les interpretacions
sí que es nota molt
que és aquest estil teatral
molt
amb pocs talls
pràcticament cada escena
era
o sigui
menys les escenes de teatre
cada escena
era en pla en seqüència
pràcticament
i
però sí que per exemple
el mateix tema
m'agrada més
un curtmetratge
que vas parlar
crec que parlaràs
de curtmetratges
un que es diu
Nada S.A.
Així, no?
Sí, sí.
L'has vist, no?
Sí, sí, sí.
Allà és pràcticament
és una persona
que la contracten
per no fer res
o sigui
no fer res
literalment
és
8 hores
o les que siguin
asseguts a una cadira
sense res més
és una nau industrial
buida absolutament
i com va
decaient
aquest personatge
i això és molt interessant
i em va recordar
l'únic que clar
evidentment
n'ha de ser
potser durar 15 minuts
i clar
està més concentrat
no?
No, però no és una mala pel·lícula
o sigui
em va agradar
és una pel·lícula de tesis
i volia comentar una altra
abans de
o donar pas
al Ferran
si vol comentar alguna
però que era
aviam que ara obro
que és la de
Creative
no sé si la veu veure
és de fa un
Creative Control?
Sí, Creative Control
això
ara ho estic obrint
és una pel·lícula
d'Estats Units
que de fet
ens està arribant
tardíssim
perquè és del 2015
però
és una d'aquestes pel·lícules
que agafa una tesi
sobretot tecnològica
que ja estem bastant acostumats
amb Black Mirror
o
no sé
aquestes pel·lícules
i
el que fa
és un
el més pur estil
madman
en el sentit
que són creatius
i publicitaris
i el protagonista
és un creatiu
que ha de valorar
un producte
ha de saber vendre
un producte que són
les ulleres
com les que
ara hem vist
de Google
per exemple
o quines són
Samsung
cada empresa
té l'Oculus Rift
el Samsung VR
que és el VR
i després hi ha
l'HTC
em sembla que és
l'Oculus
sí
són ulleres
de realitat augmentada
en aquest cas
realitat augmentada
si no serien realitat virtual
i això què vol dir
una mica
si els que ho visp
és una mica Blade Runner
seria el que li passa
a l'Anna d'Armes
aquest personatge
hologràfic
però amb ulleres
no
no
algú visible
simplement
i és un personatge
el personatge principal
ha de tastejar
aquestes ulleres
i entra
la història
de la nòvia
del seu millor amic
ell li agrada
però clar
no pot estar amb ella
així que
es fa el seu propi
la seva pròpia identitat
i avatar
a partir de les ulleres
de la noia
i a partir d'aquí
es va desenvolupant
sí que és una història
que l'hem vist
jo crec que
millors de cops
l'hem vist a Her
l'estil
el més pur estil
de com
les interrelacions
entre
entre comedes
humans i màquines
que també ho vèiem
a Blade Runner
ex-màquina
ara no me'n recordo
com es diu aquella
el Paul Dano
l'escriptor
que va escrivint
i es va creant
sí la vam comentar
l'altre dia
ara no me'n recordo el nom
s'ha vist molt
jo crec que és una aportació
bastant vaga
en aquest sentit
però els diàlegs
estan molt bé
o sigui
com a pel·lícula
perquè és d'aquestes
de cine independiente
que se li diuen
als Estats Units
la pel·lícula
val la pena
però
tampoc
rebenta
temes
és bastant
normaleta
i bueno
no sé si
voleu entrar ja
a parlar de
sí?
ja no tenim res més
per avui?
no
bueno
jo és que aquest estiu
ha estat una mica
desactivat
d'estrenes
i una pel·lícula
que em va quedar pendent
no sé si l'heu comentat
ja en el programa
és la de
Dark Tower
la torre oscura
que també precisament
protagonitzada
per Idris Elba
que està basada
en la sèrie de novel·les
de Stephen King
i clar
tampoc
me la vaig perdre
primer per raons personals
de feina
que no he tingut gaire temps
per dedicar-li al cinema
però
perquè
estem com
amb una mena d'avalanxa
d'adaptacions
de Stephen King
tant al cinema
com de sèries
podem començar
amb el remake
d'It
que a mi
no em va desagradar
i en aquest cas
Dark Tower
és com la seva gran saga
no?
són els
no sé quants llibres són exactament
però són tota una saga
una saga bastant èpica
a més que explica
tota la mitologia
de l'univers King
amb la tortuga
univers
i aquestes coses estranyes
clar
jo tampoc soc un gran lector
de Stephen King
he llegit
els obligatoris
mandatoris
de Cujo
Christine
com es diu
el de l'escriptora
que la pel·lícula és molt bona
l'escriptor
que té l'accident
i la seva
i una fan
no
resplandor
resplandor també
també és escriptor
també és que tot
l'Steven King té això
que és bastant
clar
l'Steven King tampoc és un
potser és l'escriptor
amb més èxit de la història
en conjunt
vull dir
de llibres venuts i tal
perquè és un tio que escriu
com tu fas notes
de whatsapp
saps?
bueno
això també el d'en Braun
escup
escup
i escriu
i hi haurà coses més bones
coses més dolentes
un dels meus preferits
és
el misteri de Salem Slot
que és molt divertit
no perquè em faci por
sinó perquè és molt divertit
és un llibre
suposadament de terror
però vaja
i en el cas de Dark Tower
molt ràpid el comentari
perquè l'he vist ja
em sembla que es va estrenar
a l'agost
és que em va semblar
una pel·lícula
primer que dura
una hora i mitja
i estem parlant
d'una saga
de 3, 4, 5
no sé quants llibres
per el que ha dit
tothom que sí que ha llegit
els llibres
està totalment buidada
de contingut
i d'univers
i jo li comentava
l'altre dia al Pol
quan la vaig acabar de veure
li vaig enviar
precisament una nota
de WhatsApp
dient-li
mira
veure-la
és una hora i mitja
no és com aquestes pel·lícules d'ara
que sembla que és obligatori
que totes durin dues hores
dues hores i mitja
ara bé
no t'emportaràs res
no t'avorrirà
perquè tampoc
té un ritme
lògicament
bastant portat
però
el que sí que li vaig destacar
és
què està passant
amb les promocions
de les pel·lícules
actualment
que tu veus
els tràilers
o les promocions
i no t'estan explicant
la pel·lícula
que tu vas veure
perquè la pel·lícula
no la protagonitza
Idris Elba
no la protagonitza
tampoc
el Matthew McConaughey
la protagonitza
un nen
però les promocions
el nen no ha aparegut
s'ha venut la pel·lícula
al gènere adult
a aquests adults
que els agrada
el llibre de Stephen King
i que dient
anem a veure
però que han oblidat
que aquest llibre
és un llibre
de nens
és una mena
de nàrnia
una mena
de
fin de pandilla
no de pandilla
de nen
una miqueta
la història interminable
el nen que de sobte
el col·loquen
en un setting
totalment de fantasia
i de màgia
i és un nen
és una història
de fer-te adult
per dir-ho d'alguna manera
i clar
tu vas a veure
la pel·lícula
com a adult seriós
i et trobes amb això
i dius
per què
potser hauria
d'haver portat
el meu germà petit
a veure-la
i l'hagués disfrutat
més que no
anant jo
amb els meus amics
a veure una pel·li sèrie
de Stephen King
i això ha passat
en moltes pel·lícules
entre elles Blade Runner
ja va passar amb l'original
però també ha passat
amb Mother
que això sí que em consta
que ho heu comentat aquí
de Madre
i això és el que jo he vist
aquesta setmana
perquè mira
em va quedar pendent
i m'ha corroborat
totes aquestes cosetes
que ja m'esperava
llavors
és això
no sé si l'havíeu comentat
abans en el programa
aquesta jo diria que no
la de Madre sí
la setmana passada
mira mira què tenim aquí
els amics que estan aquí
són Paul Dicle
director
aquest sóc jo
artístico
i Pablo Arias
director i guionista
l'has trobat
i bueno
ja marxem
marxem al bar
sí ja podem marxar
vinga
anem a aprendre alguna cosa
Ferro PM
diguem eh
que és el canal de Youtube
de Ferran Fujol
i aquí podeu tenir
com hem esmentat
50 minuts
no 53
50
us heu moderat
us heu moderat
no és que li he tallat 3 minuts
ah
quan vam acabar
quan vam mirar la càmera
era que hòstia
hem estat 53 minuts
no no
gravant
gravant una hora i quart
ara tenim
gravant una hora i quart
ara tenim mitja horeta
va
després en Pep pot dir la seva
si us sembla
que comenci el Pep
que comença el Pep
que et sembla que és el que més li ha agradat la pel·lícula
que comenci
a veure
jo he començat per dir que fins d'aquí 18 anys no tornaria a veure
hi ha moltes pel·lícules que no tornaries a veure
en 18 anys i dius
és bona
no no no
a mi em passa amb Johnny Cogios o Fossil
que és una pel·lícula que m'encanta
però cada cop que la veig
aquesta no la tornaria a veure mai
no
a mi m'encanta
però és que és això
la veuré el dia
que tothom
de la meva vida
hagi desaparegut
i jo digui
anem a acabar amb això
jo
Blade Runner
tinc una
vaga
memòria
de la primera
però és que
a mi
és una història
que no
no m'interessa massa
o sigui
Blade Runner
2049
el 2049
aniran
els tios
foten-se una pastilla
a l'orella
i amb allò
començaran a veure pel·lícules
és que
és el plantejament
ja d'entrada
no
perquè saps què passa això
el 1980
m'ho venien
que estaria passant el 2010
19
i el 2010
el que hi ha
és uns tios
que
la feina la tenen
a fer anar
una gravadora de mà
a través d'un mòbil
llavors
que no m'emprenyen
posant-me històries
del 2049
d'aquest tio
o que no
llavors
no
jo
amb tot això
vull dir que
vaig anar
per disciplina
dic
no m'escaqueixo
pago
i dos hores
43 minuts
llarguíssima
molt bé
i dic
bueno Pep
a veure què passa
bueno pues
el que va passar
és que
clar
la pel·lícula
vista
el fenòmena
nosaltres també
doncs
no
perdó
té
25 seqüències
diferents
i
escolta
hi ha unes
ambientacions
i una construcció
d'escenaris
i això
hòstia que em va agradar
i llavors
el primer que dic
un ritme lentíssim
hi ha
el xicot aquest
el Ryan Gosling
que
no gaudeix
de la meva simpatia
tampoc
el Pol
li ha encantat
i l'haig d'aguantar
el 98%
dels minuts
és ell
qui fa la pel·lícula
que duri
dues hores
43 minuts
és ell
perquè si no duraria
una hora i mig
és ell
perquè
entre surt
torna a entrar
les seves reaccions
i les escurses
la pel·lícula durà la meitat
això
bé
d'acord
afortunadament
hi ha
4 o 5 nois
que val molt la pena veure
hi ha
la jefa dura
la
Robin Bright
la matxacona
de turno
aquesta no sé
després
la que
bueno
l'holograma
la cubana
l'Anna d'Armes
l'Anna d'Armes
cosa fantàstica
potser el millor de la pel·lícula
el de l'holograma
és una cosa
curió
després ja
aquella història
de l'apagón dels 10 anys
em va fotre
bastanta gràcia
allò
és com una mini història
dintre de la pel·lícula
després us l'explico
però sí
continua
molt bé
i després jo pensava
hòstia
si em vien dit
que sortia
Harrison Ford
i no apareix
anava mirant
anava mirant
dius
hòstia
a lo millor
és que és a la segona part
ja ho havien avisat a la tele
que sortia
a l'última
després de dues hores
o jo què sé
em sembla que l'aparició
és a les dues hores
cinc minuts
si el ABS
al final surt
que es veu que
si fos
conseqüent
com era la seva
idiosincràsia
no ho haviaουν
no es havia de haver fet gran
però
es va fer gran
aquest tio
és un engany
jo crec que és un dels problemes
que té
que la primera pel·lícula
tingui
3
5
5 finals
Prinals té 3-4
versions totals
d'edició
però diferents estrenes 7
perquè hauries de comptar la que es va estrenar al cinema el 82
amb la famosa Bevan Off
és que abans quan comentaves la Bevan Off estava a punt de dir
mira un altre Bevan Off que molesta
i que t'explica el que ja pots interpretar
després van treure en VHS
el primer cop que va sortir
simplement van remoure la Bevan Off
aquestes dues versions acabaven amb un happy ending
totalment incrustat
amb imatges que a més eren gravades del resplandor
eren imatges que li van sobrar
al Kubrick quan va gravar la carretera al principi del resplandor
perquè el Kubrick quan ho fa, ho fa bé
diu, hai que gravar carretera
vull gravar 48 hores de carretera, no sé a cas
i li van sobrar
i les van col·locar a Blitrunner
parant un documental de les 48 hores
de material inèdit a Kubrick
i llavors hi ha altres versions
les altres 4-5 versions són
quan es va fer un primer director
que se li va dir director escat
quan Ridley Scott va dir, un moment, jo no he fet res aquí
que li van treure aquest final
després hi ha una versió
hi ha moltes versions
i el 2007, si no m'equivoco
2005-2007
2007 diria que va ser el final cut
que és la versió que Ridley Scott sí
remasteritzada
amb arreglos de so
que veia fallos
aquesta és la canònica, no?
és la que diguéssim
està acceptada com la que Ridley Scott diu
això és el que jo volia dir
un mica més
el muntatge del director
sí, i sobretot
i això és una mena de càncer
que hi ha al cinema
des que hi ha coses digitals
ja ho va fer Josh Lucas
amb les anteriors d'Star Wars
Ridley Scott no és que modifiqui
de fet
abans d'anar a veure
Blade Runner 2049
amb el Paul
vam quedar i vam veure l'anterior
perquè ell no la tenia gaire fresca
he de dir-ho
que ja ho dic al canal
que Blade Runner
és la meva pel·lícula preferida
no és la millor pel·lícula que he vist
però és la meva pel·lícula preferida
és coses de sensació
que encara té més valor
uns 50 minuts
no, clar
ara ve
el Blade Runner
fa aquest
el creudet
i fa una versió
de Blade Runner
la teva pel·lícula favorita
que no em toquin
a Blade Runner
vam veure la nova
i jo li deia al Paul
pensa que està remasteritzada
que no vol dir
que li hagin afegit
efectes digitals
com han fet altra gent
en pel·lícules
sí que hi ha un parell de planos
perquè directament
a l'original
eren planos
que no els van quedar bé
però no tenien un altre
la història
no sé si ho veus mai
el documental
que va junt
a Blade Runner
que és Dangerous Days
que és com es deia
originalment
la pel·lícula
que explica
les penúries
que es van passar
des de guió
amb actors
va ser un caos
aquella pel·lícula
i clar
ja no sé ni per què
estàvem parlant d'això
no, el de la
inconstitucció
hem començat
el de l'apagón
el de l'apagón
bueno, conya
anem a la pel·lícula nova
per començar
aquesta pel·lícula
s'ha plantejat 30 anys després
la primera succeeix
el 2019
ja estem al 2049
i sortirà Harrison Ford
com has dit tu
segons el canon
no és que només
Harrison Ford
no hagués d'envellir
perquè se suposa
spoiler alert
que era un replicant
també
sinó que
no expliquen mai
si és un replicant
com els altres
que en principi
tenen un límit
de durada
de 4 anys
és a dir
són robots
que en 4 anys
haurien de desactivar-se
amb el que hi ha
d'entrada
dius
vale
potser han fet
replicants
que no tenen
límit de duració
el tema
és el que es diu
en anglès
redcon
mirar cap enrere
la continuïtat
i dir
això
en veritat
no m'interessa
això canvia
i tal
el de l'apagón
que dius tu
és que
no ho sabíeu
que havíeu d'anar a YouTube
i veure
3 curtmetratges
d'animació
i llegir
dos petits
relats
per entendre
una millor
que havia passat
durant aquests 30 anys
abans
de la pel·lícula
perquè
la lletra
del principi
que et surt
com a la primera pel·lícula
però més llarga
tampoc
és que
és vaga
igual
haurem d'estar tant
amb el de l'apagón
perquè em sembla
que passa el 2020
22
o 22
això està proper
i es veu
que amb tota la informació
encara ho veurem
sí
i tota la informació
es veu que se'n va a la merda
oi
sorry
després hi ha una cosa
el gos
el gos
no pot tindre 30 anys
se'l veu vell
una cosa
però després
què passa amb el gos
Blade Runner
perquè me l'abandonen
sí
això és totalment cert
el Jax Villeneuve
tenis
fórmula
expressament
per començar
tots sabem
que la Blade Runner
està inspirada
no basada
en l'univers
de
sueños
los androides
en ovejas eléctricas
del Philip Cadick
i en aquesta novel·la
i això també es transmet
es tradueix a la pel·lícula
que no s'explica
i a la nova també
és
no hi ha animals a la terra
tots són sintètics
per tant els animals
no moren
són sintètics
i si n'hi ha algun animal viu
és més crim matar un animal
que matar un humà
però això és una cosa
que està a la novel·la
a la pel·lícula original
està de fons
però de fons vol dir
està molt de fons
no no no
és que la pel·lícula original
el que té és que
l'univers és univers
tu saps que al teu univers
hi ha Big Bangs
però no està tot el dia
dient
ei
que hi ha Big Bangs
a l'univers
tu ho saps
a mi m'agraden aquests universos
que les coses estan
i si t'ho pares a pensar
té sentit
però no fa falta
que t'estiguin directe constantment
per altra banda
no és important
per la història
sí que hi és
quan al principi
estem parlant de la novel·la original
no no
allò del
el mussol
el mussol
que arriba el dècar
el protagonista
coneix la noia
que ell encara no sap
que ella és una replicant
i la noia li pregunta
t'agrada el nostre mussol
hi ha un mussol de fons
i ell li pregunta
és artificial
i ella me diu
home clar
amb aquesta frase
tu ja està interpretada
home clar
vol dir
com tots
com tots
però això és una cosa
que l'original té
que és aquesta mena
de vagatat
i
profunditat
profunditat vaga
si vols dir-li
d'alguna manera
que a mi m'entusiasma
i que m'esperava
venint d'un director
com
Denis Villeneuve
Jacques Villeneuve
és el de Formula 1
sí
sí
no perquè
com que el ritme és lent
i ell era bastant
li foto Jacques Villeneuve
i així
doncs
t'esperes
que un director
com Jacques
ja m'has enganxat
com Paul
com Paul Villeneuve
com Paul Villeneuve
Denis Villeneuve
que ha fet pel·lícules
jo sempre recordo
NM
i més que
La llegada
que pel·lícules
que tenen també
moltes subfons
i moltes coses
que no te'n estan explicant
explícitament
era d'aquelles coses
que jo pensava
si algú ha de fer
una seqüela
de Blade Runner
cosa que jo penso
que ningú hauria de fer
perquè és una pel·lícula
que ja està
és tancada
sí
no és que sigui tancada
sinó
té un final obert
per ser tancat
és a dir
s'acaba així
perquè aquest és el que et vol fer
la pel·lícula
què més dona ser el tio
és o no és un replicant
perquè ja t'hem demostrat
que els replicants
mereixen un respecte
i una mena de
abans d'empatitzar
amb el replicant
ara prepara la seqüela
de Dune
de Dune
seqüela o remake
no estic segur
però bueno
que us apigueu
llavors
jo m'esperava
que aquesta pel·lícula
tingués aquesta mena
de subfons
que en part
el té
fer certes coses
de disseny
sobretot disseny
de producció
i disseny d'art
on et demostra
que hi ha una mena
d'intencionalitat
allà darrere
la pel·lícula
igual que l'anterior
t'explicava
que els replicants
s'han fabricat
per fer
les feines
que els humans
no volen fer
doncs enviar-los
a la mina
a la lluna
o el que sigui
en aquesta et diuen
vale
l'aliment
s'ha anat a prendre
pel sac
i estem fent
aliments sintètics
i la persona
més poderosa del món
és qui té la corporació
que fa aliments sintètics
i dius
ah
és un plantejament interessant
però és que després
la pel·lícula
torna al mateix tema
de l'anterior
i hi ha replicants
tot i que en principi
els havien prohibit
hi ha replicants
que ara els han millorat
perquè siguin
totalment obedients
per tant ja no es poden revelar
però revelen igual
i tu dius
ostres
el moment de la resistència
aquella escena que és
més endavant
ja exacte
no és que no tingui sentit
sinó que
podria tenir un sentit
però allà la deixen
entra i surt
aquesta escena
hi ha moltíssimes escenes
que són gratuïtes
jo no sé si has acabat
de fer el repàs
que veig que tens aquí
de llibre de punts
perquè estaria bé
que fàssim un petit resum
de què passa a la pel·lícula
perquè és que
estem dient
la resistència
el gos
res on fot
també jo crec que és una pel·li
que s'ha matxacat molt
a les teleràdios
o sigui
jo crec que és una pel·lícula
que s'ha comentat
sobrecomentat
jo crec
segur
jo no tinc res més
que afegir
del que ja vaig comentar
al vídeo de Youtube
però com que ningú mirarà
el vídeo de Youtube
clar que no
jo l'estic mirant ara
em falta sentir-ho
mira que encara el poso
veure'n no passarà res
tota l'estona
ja ho veurem
totes coses jo crec
que pel públic
en general
és una pel·lícula
que no li veig
un recorregut massa llarg
és que això jo crec
que és justament
han fet una combinació
però de les dues coses
antagòniques
a més
agafar una pel·lícula
que en el seu moment
triomfés o no
però és una pel·lícula
que dins del gènere
o sigui
és dins d'un gènere
no és tant una pel·lícula
el que
ara que no està el Joan
puc dir
un blockbuster
és a dir
jo crec que han agafat
han agafat
aquesta pel·lícula
ha estat dintre
la lògica
del blockbuster
mira seria un gatillà
a més a més
sembla que està feta
per conèixers
és a dir
per la gent que ve d'a
exacte
però és una mescla
perquè no
allà comences
per exemple
i hi ha una acció
no?
ell fa una intervenció
amb el primer personatge
que surt
i dius
bueno
que en faci dos o tres mes
per demostrar
escolta
que és un tio
que està enviat aquí
en plan xèrif
i reparta justícia
o fa la llei
i reparteix
llavors això
donaria carnassa
diguéssim
pel públic
en general
però no
la pel·lícula
torna una mica
cap a reflexions internes
però jo crec que és una pel·lícula
que mescla
dos temps molt diferents
que són els 80
a l'hora de fer cine
i que a més
ja tenia un to
bastant personal
vull dir
ja té un to
bastant específic
quan dius 80
et refereixes a
exactament
l'original
ja però és que la pel·lícula
original dels 80
no té res
no exacte
per això
per això
estic dient que
el to personal
que té la pel·lícula
original
però alhora
el Villeneuve
amb el seu to personal
també
jo crec que la combinació
és una pel·lícula
justament
que de temàtica
s'ha quedat molt curta
probablement
es podria
ja no dic
si ha d'existir o no
la seqüela
però probablement
per la temàtica
es podria haver
aprofundit més
en un personatge
que l'altre
perquè l'original
no va del Harrison Ford
precisament
va justament
del
no és el personatge
sí
de l'antagonista
però
però en aquesta pel·lícula
es centra
un altre cop
és el que has dit
92% de la pel·lícula
Ryan Gosling
amb la seva cara de pal
i què passa
és interessant el seu personatge
és més
hi ha un moment que ho sembla
és un personatge detonant
hi ha un moment que ho sembla
i de sobte et diuen
allò que el feia interessant
ja no ho és
és que deixeu-me explicar
l'argument molt ràpid
i spoilers a muerte
perquè l'argument és
el Ryan Gosling
que es fa un personatge
que es diu K
que és un Blade Runner
per tant
és un encarregat
de buscar replicants
que no estan fent
la seva feina
o que s'han revelat a la terra
però en aquest cas
a diferència de l'original
et diuen
i ell també és un replicant
és a dir, ja ho saps
no hi ha aquest dubte
ell és un replicant
per tant saps
que té memòries falses
que se les han implantat
per la simple raó
que
com que és una mena
d'androide
humanoide
necessita memòries
per poder calibrar
la seva moral
i li han implantat
unes memòries
perquè funcioni
el gir d'aquesta pel·lícula
ve
quan descobreix
que potser les seves memòries
no són falses
sinó que poden ser reals
clar, això
temàticament és interessant
és una mena de reversió
de la pel·lícula anterior
la pel·lícula anterior
era al contrari
què passaria si descobrissis
que les seves memòries
són falses
i aquí és al revés
o sigui que la temàtica
és interessant
no, el plantejament
el plantejament
el plantejament
la tesi
perquè després
això et diuen
i això ja t'ho hem dit
i com que ja t'ho hem dit
no ho explorarem
perquè ara la temàtica
és què passaria
si els robots
poguessin tenir fills
i tu dius
hòstia, és un altre tema
interessant
però tampoc l'explorarem
perquè ara explorarem
i si resulta
que les memòries
que tu tens
que són falses
però ara potser són certes
no són ni teves
i dius
ostres, triple gir
i la pel·lícula
no deixa de tirar-te
coses a la cara
com mira que interessant
mira que interessant
mira que interessant
però amb un ritme
que és molt lent
i l'original
precisament no destaca
tampoc per tenir
un ritme ràpid
però és excessiu
però aquesta és forçat
jo crec que
i és un exemple
que em vaig fer servir
l'altre dia
és agafar totalment
la forma
de la seva predecessora
totalment en el sentit
rítmic
però no sap
per què
que ella va intentar
ser amb aquest estil
la fa lenta
per ser lenta
no perquè necessitis
temps per pensar
el que has vist
ja ho has vist
ho has entès
dius
següent cosa
si us plau
si ara estem en una cultura
que tot va més ràpid
i estem més acostumats
la cultura del clic
si la vols dir
però no és una qüestió d'això
una pel·lícula
ha de tenir el ritme
que necessita
i la forma que necessita
i una història necessitarà
o una temàtica necessitarà
un ritme o un altre
depenent de què
i en aquesta
jo crec que no acerten
de cap manera
és que a més no només
és llarga
o sigui
s'allarguen els plans
les escenes per mirar
d'entrar més
en els personatges
perquè és això
per estar mirant
el Ryan Gosling
durant 30 segons més
ostres
però sobretot
jo crec que és
justament que
hi ha escenes
que es profundeix massa
però alhora
es dona massa
a mastegar tot
és a dir
es mescla
el moment aquell
del desplegar
del cavallet
aquell moment
és allargat
perquè sí
però alhora
hi ha una reincidència
amb el cavallet
que no ho han vist
ja
és que és el que es mescla
igual poc es mescla
es mescla
el gran públic
despectivament parlant
amb el públic
que tu has dit
el coneixer
o el més
si verita
i no quedarà content
cap dels dos
perquè el gran públic
dirà
no hi ha prou acció
i l'altre públic
et dirà
no et dirà
que hi ha massa acció
perquè no és el cas
tampoc
però et dirà
tot això
és massa buit
saps
tot això és façana
ei
tècnicament
és una pel·lícula impecable
fotogràficament
és impressionant
però és això
el que és Blade Runner
precisament
per mi no representa
la continuació natural
de l'univers
de la Blade Runner
original
ja ho vaig dir
també l'altre dia
que no es tracta
que la seqüela
de Blade Runner
repeteixo
si és que hi ha d'haver-hi
una seqüela
hagi de ser
una fotocòpia
de l'anterior
visualment
va de portar
coses noves
de fet
és que hi ha més enllà
sí
però el tema és
almenys he de reconèixer
el món
i el món
que m'havies plantat
originalment
era un món opressiu
fosc
no vols estar fora
plou tota l'estona
han passat 30 anys
i quan comença la pel·lícula
jo pensava
perquè comença exactament igual
amb un ull
i un pla
de Skyline
que igual que abans era
la ciutat
amb fàbriques
i flames
i tot
amb núvols foscos
aquí és com
panels solars
i com
invernaderos
i vernacles
i penso
oi mira
ara em diran
aquests 30 anys
ha canviat moltes coses
si la pel·lícula
comencés així
diria
guai
però
en seguida tornen
i diuen
però replicant
però si això
jo ho havíem solucionat
a l'anterior
llavors
i això ho va comentar
el Pablo
el company
que surt en el meu vídeo
diu
això és
un soft reboot
és fer veure
que fas una seqüela
però en veritat
estàs com
per les generacions
que no veuran mai
l'anterior
o que no sé què
diuen
ho tornem a fer
per mi és
metratge perdut
visualment
trauràs uns quadres
molt bonics
tindràs fondos
d'escriptori
preciosos
podràs enviar
whatsapps
amb frases
motivacionals
a la teva sogra
de perfectes
però per mi
és
2 hores
43 minuts
de temps
perdut
i són
180 milions
de dòlars
160 milions
d'euros
sí
bueno
sí
jo he llegit
que això s'ha de duplicar
sempre
si una pel·lícula
ha costat
100 milions
en veritat
han costat 200
perquè després
has de comptar
el tema promocional
que acostuma a ser
el mateix pressupost
en promoció
en el primer
tant han fet
no jo ho dic això
perquè vaig llegir
que
d'un carque
són 150
a sota
jo els trobo
molt més ben utilitzats
perquè
això que estem dient
aquí hi ha
una planificació
bona
i
i unes imatges
que són rotundes
que són rotundes
però
però
estan al servei
d'una estètica
vacua
que no va enlloc
a Brett René
li podies preguntar

al centre de Barcelona
i em
em
crego
en persones
que són duplicats
és a dir
per exemple
tira un nom
per mi
Albert Rivera
és un duplicat
ui que entrem
en política
no no no
no no
és que no he dit
el segon
cognom
són dels Riberes
doncs
per aquí
hi ha
un fil
que es podria
continuar
amb un tipus
de pel·lícula així
i m'interessaria
molt
seria una mica
a veure
què està fent
l'original
com ha acabat
si ha sigut eliminat
o no
hi ha una
si està al geriàtric
ara no sé
si és una sèrie
o una pel·lícula
que tracta aquest tema
és a dir
el tema
em sembla que és una pel·lícula
que sortia la Nicole Kidman
però quina és
que són com
que es diuen
com no sé si són
los duplicados
que és tot un poble
que són com tot de dones
les dones
d'un
les dones
de Stepford
que ja és un remake
d'una pel·lícula
les dones
de Stepford
clar
la temàtica aquesta
la tinc a veure
quan algú descobreix
que és
un fònic
que es diu en anglès
és una mena de falsedat
i dius
on estarà l'original
mort
clar
el tema és
m'ha substituït
la invasió
de los ultracuerpos
però l'Ener no és això
un replicant
tot i que la paraula
mentida així
la paraula replicant
no significa
estic substituint algú
significa estic imitant
a un humà
i el tema és que
això són més humanos
que los humanos
que és el lema
de la casa de Tyrell
que és el que els
construeix
clar
el tema de la pel·lícula
al final és una mena
de reivindicació
de drets civils
com podria ser
els drets dels negres
o de les dones
o tal
de
algun dia arribarà
que els robots
ens dirà
jo també en vull votar
i votaré que no
o votaré que sí
saps
i tu hauràs d'empassar
i què farem llavors
i els ximpancers
ja estan a punt
bueno
mira
no he vist la tercera
ara que dius això
de los simios
però
no però estan
conquerint drets
conquerint drets
ja
mira
no era això
l'altre dia
deien
no sé si era a Itàlia
que a una dona
li van donar per primer cop
dos dies de festa
pagada
per anar a cuidar el gos
cosa que em sembla
perfecta
per un gat
no
per un gos
per un gat
jo demanaria una setmana
exacte
per un llengadatge
per tothom
jo bueno
vaja
fins i tot
jo què sé
per una persona
per una persona
donaria
i què en penses
que el gos
a la 2049
begui whisky
exacte
Francesc
això és una demostració
que el gos
és una rèplica
perquè un gos
tu dic jo
que si a un gos
li fots whisky
sí
el més probable
és que et mossegui la mà
exacte
és que no el treguis d'allà
saps
jo
a part d'això del gos
que intentaré contestar-ho
abans que acabi el programa
perquè encara no ho tinc
del tot assimilat
però bueno
ja ho ha contestat
el Ferran d'alguna manera
jo no sé
si estem oblidant del tot
segurament no
perquè ha estat
tan ben diseccionada
tot el que heu dit
de la pel·lícula
però el component
místic
que para a xar
segurament
perquè ja has comentat
Ferran
com
el rodatge de la pel·lícula
va ser tan caòtic
i al final surt una cosa
que s'escapa una mica
de les pròpies intencions
de l'autor
del Ridley Scott
i dels que volen fer
tot plegar
i sobrepassa
o canvia la novel·la
llavors
jo crec que no podem oblidar
aquesta característica mística
que olei Rahner
en el seu moment
i en els anys
que fa
que es va fer
doncs ha continuat
tenint
d'investigació
del propi humà
de la persona
que se sent identificada
és com una fàbula
és com si els replicants
fóssim nosaltres mateixos
és un nens
nosaltres anem a la recerca
de les respostes
de l'existència
i ells també
però clar
les tenen com més a prop
perquè els seus creadors
doncs són directament
nosaltres
llavors
aquesta
línia
d'investigació
existencial
mística
jo crec
que és la que
d'alguna manera
el Villeneuve
amb el recolzament
del Ridley Scott
per darrere
perquè l'última imatge
que surt de la pel·lícula
és que el Ridley Scott
està tallant també per allà
ficant cullerada
i això és un problema
que ho sàpigues
sí
sí
no dic que sigui
una cosa
exacte
vull dir que les versions
que fa de les seves pròpies
pel·lícules i clàssics
Alien i Prometeus
i d'altres
doncs són qüestionables
jo
les considero
acceptables
com a mínim Prometeus
l'última no l'he vista
però estem parlant
de Ridley Scott
que és un home
que t'ha fet Blade Runner
i sobretot t'ha fet Alien
pel·lícules acceptables
no és el que feia aquest bon home
crec jo eh
d'acord
però li van sortir aquestes coses
això mateix jo ho dic de John Ford
jo no sé vosaltres què pensareu
o de Hitchcock
jo crec que van fer grans obres mestres
però que en general
eren directors que anaven fent
vull dir
tenien la seva dinàmica
hi ha gent que em diu
però què estàs parlant
a mi em sembla que passa el mateix
vull dir
hi ha directors que estan allà
en la història del cinema
i els han sortit
un Liberty Valance
un de Serges
unes obres mestres incontestables
no?
en el cas de Hitchcock
les que coneixem
no?
un Vertigo
i d'altres similars
al Ridley Scott
segurament el mateix
però en el moment
que surt una pel·lícula
com Blade Runner
que dona
per anys
per dècades
de parlar d'ella
dels motius que té
d'una estètica nova
que genera
és molt difícil
que surti una pel·lícula
que pugui
posar-se al mateix nivell
jo crec que el Villeneuve
el que fa és
fer una obra d'autor
amb una narrativa
com
bé això també ho he explicat
una mica
però una narrativa
com ha fet
en altres pel·lícules seves
com parlaves
d'Enemy
per exemple
que no té
una consistència
necessàriament
sinó que va tallant
i que deixa
a mi el que dèieu
que anava tallant
i no continuava
els temes
per mi en realitat
era una virtut
perquè la resistència
mateix
és que ens està parlant
de com el sistema
actualment
el sistema acaba
amb tot
no cal que parlem
del que està passant ara
ui però això no
això ho has vist
a l'Eyraner
sí
clar
és que en el moment
que surt la resistència
no dura
però no és perquè
tu de debò
t'ho pregunto de debò
és perquè la gent
perquè el creador
diu
i com que jo considero
que la resistència
morirà absorbida
pel sistema
a mi m'és igual
el que digui
el creador
el que sí hi ha
és les corporacions
per sobre dels governs
però això estava
a l'anterior
és el que dic
és una relectura
que a més
la sensació que em dona
entenc el que dius
Francesc
i en part estic d'acord
és molt difícil
igualar
Blade Runner
no és que amb 30 anys
se n'hagi parlat
és una pel·lícula
que no se'n va parlar gens
quan va sortir
i que amb el temps
i jo
admeto
fanatisme
li afegeixes coses
que la pel·lícula no té
que és el que estàs dient tu ara
exactament
però
jo ho faig ja
no cal que esperem més temps
jo crec que ja hi ha moltes coses
que un espectador
que tingui ganes
de veure una pel·lícula
relacionant-la
amb les coses
que estan passant ara
i amb un futur proper
el que deia
abans
al PEM
que d'aquí a uns anys
ens podia haver
aquesta pagada
i llavors
no sabem ben bé
què passarà
et va apuntant coses
va donant
i no te les respon
i per què
te les ha de respondre
és que jo és el que penso
és el contrari
que sí que te les respon
és que el meu gran problema
és que crec que et dona
una resposta
o almenys una direcció
de resposta molt clara
i a mi em molesta
que una
és que potser estaríem d'acord
que si aquesta pel·lícula
no s'hagués dit
Blade Runner
s'hagués dit Ryan Gosling
durant dos hores i media
i luego
a lo mejor que no som fort
ja tornem
no li hagués
no és que jo anés al cinema
pensant
és Blade Runner
m'ha d'agradar
o al contrari
és Blade Runner
i segur que l'ha destrossat
vaig anar molt
a més
vam anar una setmana
més tard
no que s'estrenés aquí
sinó que s'estrenés als Estats Units
i jo només havia vist comentaris
de la gent que la deixava
d'obra mestra
o quasi obra mestra
i dic
ostres
un moment
i a més la gent
de la que jo enfrio
no vaig escoltar les seves anàlisis
i tal
però veia vist la valoració
un moment
a veure si és veritat
i anava
no anava ni amb el hype
que es diu
ni amb la por
i vaig intentar ser molt
de
a veure què passa
i vam anar al Pol
i un amic
i va ser com
quan vam sortir del cinema
els tres ens vam mirar
amb aquella cara de
de
a tu tampoc t'ha agradat
oi?
a tu també
i clar
quan els tres ens vam veure
que estàvem més o menys igual
vam dir
és la sensació
dius
bueno
no puc dir
que tingués la sensació
que havia perdut el temps
que també ho diria
però dic
bueno
jo és que me'n vaig cap a casa
no m'emporto gran cosa
d'aquesta pel·lícula
en canvi
vaig sortir de Dunkerque
que és un altre espectacle
i vaig dir
hòstia
quina pel·lícula tu
però això durant la pel·lícula
tu estàs veient la pel·lícula
i dius
m'ho he passat bé
és que això
és que això
o sigui
és com gairebé vull que acabi ja
per dir
buah
sí
i Blade Runner penso
hòstia
quan en què s'acabi ja
jo la veig la pel·lícula
per si algun oient
vol tenir una altra versió diferent
en la que dieu
que surt de la pel·lícula
de senzillat
jo no vaig sortir
en absolut de senzillat
jo la veig
com una pel·lícula
de ciència-ficció
molt correta
com una intel·ligència artificial
com una
de fet
agafa molts elements
de diferents pel·lícules
de Herr
també utilitza molts arguments
que són un refregit
però bueno
no sé com es deia
segur que us recordaria
aquella pel·lícula que va fer també
de ciència-ficció
o d'aquest gènere
el Danny Boyle
que era una expedició
al sol
sunshine
doncs
estava prou bé
no era una obra mestra
però agafava una mica
de 2001
agafava una mica
però perquè sunshine
no és una història
de ciència-ficció
és una història
d'humans
tancats amb una nau
trobats amb la situació
d'aquí
no podem fer-hi res
perquè és aquella missió
que han d'enviar
com una bomba nuclear al sol
per ressuscitar-lo
que això és el de menys
el tema és que
ja arriba un punt
que es dona en compte
de això és una missió
suïcida
però salvarem a la gent
i les pel·lícules
de ciència-ficció
acostumen a tenir
aquest component
que no és la ficció
no és la ciència
és la ficció
donem-li una oportunitat
a Blair Renner
no, no
jo ho faria
i veure'l al cinema
i tu vas dir
que els veus el fenòmen
no en 3D
he de dir que en 3D
està molt malament
però està en 3D
jo no ho sabia
4K
4K és la cosa
veure'l amb les millors condicions
i el so
això sí que s'ha de dir
la banda sonora i el so
el so està molt bé
Hans Zimmer
en Joan Morros
que no hi és
però hi és
present sempre
doncs ens demana
que recordem
que la setmana vinent
vindrà l'Àngel Comas
que s'ha acordat a ell
que parli
d'atenció
com s'ha tractat
la història
en el cinema català
aprofundint
aprofundint un tema
Josep Maria Forn
per exemple
jo vaig proposar això
però deia en Pol
portem el Josep Maria Forn
directament
i la filla
doncs vinga
un dia ho fem
Ferran un plaer
sentir-te
i tenir-te aquí
vine més sovint
però diga't més
mentre no portem
l'Antoni Ribas
ara ha fet un tag
a mi em podeu convidar
sempre que volgueu
moltes gràcies
doncs ja ho estàs
jo em sembla
que de Blade Runner
m'agradarà més el llibre
més de tot el que s'ha comentat aquí
els curts
el llibre és bastant
simplement una novel·la
de policiaca
un plaer
com baig
Pep
Joan
Ferran
Pol
ara no es movem massa
que farem la foto
encara no està feta
fins la setmana vinent
a reveure
bona nit
gràcies
sintonitzes
la ràdio de Sant Junts