Cinema sense condicions
Bona nit, ja tornem a seguir
el francès sempre li agrada que digui bon vespre, bona vesprada
però jo veig que ha estat això fosquíssim
i de fet estem pràcticament en ple hivern
aleshores bona nit als nostres oïdors
els que ens escolten, els que segueixen cinema sense condicions
perquè avui com altres ocasions us parlarem
de les pel·lícules que hem vist
les pel·lícules que menys de les que hem vist i ens han agradat
us aconsellem que aneu a veure
i com passa una vegada al mes
tenim també per parlar avui
la pel·lícula del mes
que com sabeu hem tingut que canviar
perquè havíem previst que en faríem una
que és La granja del pas
la pel·lícula molt interessant
que tothom en parlava molt bé
i que jo al final no he pogut veure
perquè en els ciners no la feien
ni jo ni la resta de l'equip
i aleshores a última hora hem decidit canviar
jo la vaig veure amb la Sílvia Muna
asseguda a prop meu
imagina't quina avantatge
a mi m'ha agradat molt veure-la perquè en tenia referències molt bones
i la veritat és que
bueno, l'hi he buscada
i no hi havia de manera perquè l'havien tret a tots els cinemes
aleshores a última hora hem decidit canviar la pel·lícula aquesta
per una de tema semblant
potser tu
doncs en podem parlar
de la segona part del programa
que és Techo y comida
la pel·lícula que va guanyar
al Festival de Màlaga
i que a més a més també té el premi
la millor interpretació per la Natàlia Molina
que és la noia que ho fa per cert molt bé
aleshores, si us sembla bé
bueno, primer presento els que serem avui
que serà en Francesc, la Carme
està entrant en aquest moment a l'estudi
a la qual la saludem
hola Carme
i de fet
avui doncs podem parlar de les pel·lícules
que més o menys hem vist
jo puc, per començar per alguna banda
parlar-vos de quatre coses
perquè tampoc dóna per més
de los ocho apellidos catalanes
aquesta pel·lícula
que suposo que serà un èxit comercial
però no vol dir que sigui un èxit
per la seva qualitat
ho és, ho és
és la pel·lícula ja més taquillera de l'any
ara es penses
que vingui ara
la guerra aquesta de les galàxies
a veure, a veure
jo desgraciadament
malauradament
entenc que
mira, la primera encara es podia salvar
no sé si l'heu vist
la ocho apellidos
jo crec que la primera encara es podia salvar
hi havia el Dani Rovira
la Clara Lago
el Carrejaldi
el guió estava bé
el guió estava bé
el guió lligava
era divertida
era fresca
doncs els actors estaven bé
però la veritat és que aquesta dona la sensació
que és una ràpida seqüela
d'aquella
feta ràpidament
sense haver treballat massa el guió
afegint nous personatges
que són catalans
que és la Rosa Maria Sardà
i Alberto Romero
Alberto Romero
està horrorós
horrorós
m'han dit que és un molt bon actor
perquè sortia a Barcelona nit
nit d'hivern
i que ho feia molt bé
i que destacava
jo no l'he vist
no ho sé
però m'han dit que estava
que ho feia molt bé
i en canvi aquesta
sincerament
no fa ni gràcia
o sigui
mira
van passant coses
però no tenen
no lliguen
no acaben d'encaixar
estan forçades
per tant
podíem dir que
aquest és desastrós
en canvi
la guió anterior
era interessant
en aquí no funciona
pel meu entendre res
tot sona forçat
poc treballat
fals
sense bones idees
i a mi
com he dit fa un moment
no va fer ni riure
aleshores
és de fet
també es podia dir
un plagi
d'aquella famosa pel·lícula
Goodbye Lenin
si us ho recordeu
que el Daniel Brühl
aïllava la seva mare
perquè es cregués
que el mur de Berlín
no havia caigut
i que encara Lenin
estava
ah no l'havia vista
una pel·lícula
molt interessant
de l'Alemanya
de l'Est
que el mur no havia caigut
el mur de Berlín
encara estava en peu
i que per tant
no hi havia una unió
de les dues Alemanyes
aquí es fa el mateix
i es busca la idea
que la Rosa Maria Sardà
és aquesta àvia
que creu que ja
li fan creure
que la independència
de Catalunya
ja ha arribat
i aleshores
fan una festa
en el poble
per celebrar
que són independents
la pel·lícula
no fa gràcia
és una història
pobra
com deia
previsible
explicada
sense massa gràcia
i
potser destaca
com que el Carre
L. Haldés
és un molt bon actor
doncs ho fa molt bé
llavors
li donis el que li donis
encara que el proper
sigui tonto
doncs es llueix
la Rosa Maria Sardà
també passa el mateix
que són gent
amb molta categoria
molta fusta
però la realitat
és que fora d'això
jo no m'aconselleria
a ningú
que la vés a veure
però estic segur
que m'equivocaré
perquè com que l'altre
va ser un èxit
jo et penso fer cas
un èxit comercial
doncs la gent
però aquesta ja
està sent
un èxit comercial
no cal que
intentis evitar
que la gent vagi
perquè ja ha anat
tothom en massa
a les sales de cinema
sí senyor
ja han cobrat
una cosa que ens haurien
de preguntar
és
què passa
quan hi ha aquests
èxits comercials
que des del punt de vista
cinematogràfic
o d'artístic
tenen molt poca qualitat
però clar
suposo que això
si la gent
li agrada
o de fet
aquesta gent
hi va
per veure
es pensa que és la continuació
de l'altre
com que l'altre va ser un èxit
però no sé si després
jo no he parlat amb la gent
però vull dir
no sé si després
la gent en general
et comenta
que la pel·lícula
els ha agradat
o no els ha agradat
no ho sé
jo dubto que els hagi agradat
comparada amb l'obra
bueno van venir
si recordes
la setmana passada
el Pol i la Lídia
és veritat
i no la deixaven tan malament
és veritat
són dos nois molt jovenets
i la veien
com una pel·lícula
doncs fresca
que tractava
una sèrie de temes
d'una manera desinvolta
sense gaires complicacions
i que s'agrevia
a tractar aquests tòpics
el que passa
és que
va semblar que el Pol
li agrada molt a l'humor
i clar
és veritat
que aquesta pel·lícula
em palmeria
amb les comèdies
del Tony Leblanc
i els Azores
i aleshores
si a ell
aquest tipus de cine
li agrada
doncs potser
això
ho troba
que té
una certa sintonia
no ho sé
però la veritat
és que
per mi
des del punt de vista
de qualitat artística
així com l'altra
s'aguantava bé
aquesta
crec que no s'acaba
d'aguantar
jo ja et dic
que no aniré a veure
aquesta de moment
ni la de l'Spilver
tampoc
per altres motius
tu què has vist Carme
què reconselles
o què
jo diré
el que he vist
després diré
el que m'ha agradat
i d'aconsellar
me'n estindré
però
bueno digues
el que has vist
el que has vist
aviam
a veure
he vist
El viaje de Arlo
El puente de los espies
de Spielberg
i Dipan
sí
puc començar
per la que vulgui
tu mateixa
tu mateixa
i per tant començo
Dipan
és una pel·lícula francesa
feta pel Jacques Zodiar
del 2015
és aquest director
que havia fet
jo crec que la millor d'ell
és el Profeta
i de hueso
i hierro
em sembla
d'òxido
i hueso
d'òxido i hueso
que són les que jo l'he vist
per mi la millor de totes
és el Profeta
que és la història
d'un personatge
que va
molt jove
que va parar a la presó
i per tant
està molt ben treballat
al món de la presó
i la problemàtica
que es viu
la següent
aquesta d'òxido
i hueso
i hueso
i hueso
que és
una noia
que treballa
amb un zoo
i que
té una
té un
l'ataca
al dofi
em sembla
amb el que treballa
o l'orca
no me'n recordo
un orca
un orca
que treballa
i és la història
d'ella
està molt bé
ella ho fa
extraordinàriament bé
i és una pel·lícula
ben tancada
aquesta
Dipán
és una pel·lícula
que
el que
subratllaria
sobretot
és l'actuació
dels actors
són uns actors
extraordinaris
desconeguts
absolutament
desconeguts
perquè
no sé ni pronunciar
els seus noms
un es diu
Yesus Tahassan
Antoni Hassan
Kales Harisini Bassan
són noms
difícils
és la història
d'una gent
que fuig
de la guerra civil
d'Esrilanca
em sembla que
el personatge masculí
el noi
de la pel·lícula
era
devia ser
un tamil
un tamil rojo
que lluitava
que van perdre
la guerra
i per tant
els van exterminar
tots els que van quedar
per allà
comença la pel·lícula
amb la
amb la
tragèdia
dels
dels tamiles
que són
que han perdut
i que per tant
han de marxar
i pràcticament
tots són
els maten
aquest noi
aconsegueix
arribar
a marxar
i la manera
que té de marxar
és com
es veu en aquest moment
a molts llocs
de migració
d'aquests tipus
migració política
migració econòmica
de tots tipus
que
hi ha una noia
que
ha trobat
crec
un passaport
que
és ella
i una filla
i llavors
aquests
es tenen prioritat
i ella busca
una nena
qui sigui
allà
al poblat
finalment
una nena
que
està sola
perquè els pares
han mort
i ella
se la fa passar
per la filla
per tant
ella fa passar
la nena
per la filla
i aquest
home
i per tant
ells passen
com una família
un matrimoni
amb una nena
i fugen
i marxen
d'aquesta manera
està bé
la idea
aquesta
perquè
segurament
en molts
de situacions
de fugitius
d'aquesta mena
deuen passar
coses
d'aquestes
deuen passar
coses
d'aquestes
perquè
forçosament
s'han de donar
prioritats
a les sortides
i a les entrades
als diversos
països
d'acollida
i per tant
quan es fa
uns condicionants
per ordenar
de quina manera
entren
a les
diferents
països
occidentals
això
hi deu comptar
i per tant
crec que és una història
en principi
ben pensada
com a història
el personatge
del
del
del
del marit
està
molt molt ben
interpretat
és un home
amb una
expressió
molt
molt potent
a la mirada
i a la
i tot
ell
molt
molt
molt
ben aconseguida
sí
molt ben aconseguida
la
la noia
també
ho fa molt bé
i la nana
els tres personatges
com a interpretació
és molt i molt bona
per tant
jo penso
que aquest
el Jacques Zodiar
amb les pel·lícules
que jo he vist
tots els personatges
a banda
que són
consistents
estan molt
ben
tractats
d'actuació
perquè a més
els somet
a uns primers plans
realment
ferotges
que per tant
si allò
no s'aguanta bé
la pel·lícula
tomba
i
i en aquest
en aquesta
també
és una
ells arriben a París
quan ella
el que vol
és anar
a Anglaterra
perquè
té una
cosina
allà
finalment van a París
els col·loquen
en un extra
en una
vanlia
de París
d'aquestes
que acumulen
tot el
desfet
de la pròpia
societat
de tota mena
de droga
de
desfeta
de gent
sense feina
de gent
que viu
de qualsevol manera
ells sobreviuen
és veritat
que sobreviuen
és veritat
que aconsegueixen
guanyar-se la vida
per dir-ho
i organitzar-se
d'una manera
més o menys
normal
si normal
allò és possible
inclús la nena
va a l'escola
etc
i per tant
tota aquesta descripció
està molt ben feta
perquè passen
d'un tipus d'horror
a un altre
que per ells
és absolutament
desconegut
que és l'horror
que suposa
arribar
a un país
d'acolliment
que t'esperes
que serà la meravella
i que és la veritat
després la pel·lícula
té altres
ingredients
que estan millor
o pitjor jugats
però
la història
en si està ben jugada
i
els fan anar a França
en comptes
de la terra
segurament
perquè el mateix
Exodiar
considera
que
l'acolliment
de la immigració
a França
ha sigut
molt més feroxa
que la forma
pragmàtica
que fins a certs
moments
ho ha fet
els britànics
la pel·lícula
sí que la recomano
està bé
és menys
menys
rodona
que les que jo
li havia vist abans
però és una pel·lícula
interessant de veure
per totes aquestes raons
que acabo de dir
espera que passarem
que anem per la variant
que el francès
es parli
que diu
m'ha dit que ha vist la nòvia
ah què tal
sí
aquest dia també
havia dit que estava bé
digues explica el francès
això va ser a partir
que el Joan
va dir
que en principi
aniria a veure
que la va recomanar
i que també m'havien dit
que era una pel·lícula
que arrasaria
i potser ho faci
en els premis Goya
i de moment
està molt nominada
en els premis
feroxa
aquest
i els Gaudí
em sembla que també
l'han nominada
els Gaudí també
els Gaudí
no estic segur
perquè no sé
si hi ha participació
catalana per aquí
no estic segur
no estic massa segur
s'hauria de consultar
diria que és catalana
jo les imatges
de tràiler
que he vist
són maques
les imatges
molt boniques
com estètica
després no sé
ben bé què passa
diuen que critiquen
la gent
que jo no l'he vist
a la pel·lícula
diuen que és molt
d'espot publicitari
potser veia jo això
és possible això?
no sé exactament
potser sí
potser té una mica
o d'espot
o de videoclip
potser musical
perquè hi ha diferents
números musicals
tot i que no són
els videoclips habituals
sinó que són cançons
així
podríem dir
tradicionals
andaluses
en consonància
amb la història
perquè sabeu que és
una versió
de les llaves de sang
del García Lorca
jo reconec
que no hi vaig entrar massa
tot i que el Lorca
és un autor
que m'arriba molt
i que
la seva manera
d'escriure
de transmetre
les emocions
i les idees
doncs la trobo
molt potent
però per algun motiu
que jo diria
que
jo diria que
el que
el que li passa
a la pel·lícula
és que
intenta donar massa
protagonisme
a alguns actors
és a dir
intenta posar
massa èmfasi
amb el rostre
dels autors
intenta apropar-ho massa
i això
desequilibra la història
segons
segons la meva opinió
el que hauria de fer-se
en aquests casos
és donar
sobretot
importància
al text
perquè el text
és tan potent
i la veritat
és que
s'ha de reconèixer
també
que el so
una vegada més
en el cinema
és espectacular
perquè hi ha escenes
en què els personatges
xiu-xiuegen
després d'haver estat
a la nit
fent l'amor
per exemple
i estan
això
parlant en veu
molt baixeta
i tu sents perfectament
el que estan dient
el text
de la novel·la
de l'obra de teatre
però queda
queda com
molt forçat
queden les
així com hi ha versions
fins i tot
de l'orca
s'han fet versions teatrals
perquè
el text
és molt fidel
no estic segur
ho hauria de comparar
jo diria que
s'ha fet un guió
agafant
i canviant una mica
fent com un muntatge
agafant
diferents trossos
i conjuntar-ho
perquè diria
però no recordo
tampoc la novel·la
ni tan sols
sé si l'he llegit sencera
aquesta novel·la
l'obra de teatre
és que
el que llegis
de l'orca
t'impressiona molt
perquè té
aquesta profunditat
aquest posicionament
sempre
de comprensió
cap a la natura humana
una de les coses
més maques
que surt sempre
és el tema
de si un
és culpable
o no
aquesta pel·lícula
també apareix
el fet de dir
bueno hi ha hagut
una tragèdia
i sembla ser
que una persona
se l'ha de culpabilitzar
pel que ha fet
la persona
es posa davant
de la persona
més perjudicada
que pot ser la mare
per exemple
del fill mort
i li diu
mata'm
mata'm
he fet això
no he pogut estar-me
de fer-ho
i llavors la mare
se la queda mirant
i diu
no té la culpa
ha estat una cosa
del destí
tampoc
perquè l'orca
i les passions
s'enduen
la pròpia
persona
i res a veure
amb el destí
ni amb la superstició
ni res d'això
això és el més interessant
de l'orca
que juga
en un món poètic
en el que
el que entren
sobretot
són això
les emocions
fortes
les coses
que no pots
deixar de fer
perquè
et deixes portar
per
tu voldries
tenir una vida
una mica més normal
i se'l resum
una mica
d'aquesta història
una vida
més o menys normal
amb un home
perquè la protagonista
és ella
la noia
la Imma Cuesta
ah que diu
que fa molt bé
no aquesta noia
està bé
però ja dic
a mi
com que no em va acabar
d'entrar
la manera
com el text
estava interpretat
en imatges
i com encaixaven
les coses
no vaig acabar
d'entrar
llavors
tampoc puc parlar
malament de la pel·lícula
tampoc puc parlar
malament
per suposat
de les actuacions
perquè no és tan malament
però jo li trobo
que falta alguna cosa
no sé exactament què
algun punt de cohesió
algun punt d'haver aconseguit
un equilibri més gran
entre les imatges
entre el text
entre
està tot plegat
no està malament
el paisatge
que han buscat
no sé
tampoc si
està rodat allà
a Granada
està rodat
a Turquia
a Turquia
està rodat
a Turquia
és com es diu allò
la capa d'atxe
capa d'atxe
totes les cenes
les llestes així
és el que està rodat per allà
i les altres
han rodat
això la veritat
és que el paisatge és maquíssim
també potser et treu
una mica de situació
perquè clar
no té massa a veure
amb el lloc
on en principi
l'acció està situada
que seria
doncs
a Granada
o Andalusia
potser et treu
però és molt maco
és maco de veure
ara
no acaben d'encaixar
els diferents elements
la música és maca
tot està bé
els actors
no estan malament
però hi ha alguna cosa
que no
és que és molt difícil
aconseguir l'equilibri
de tots els elements
d'una pel·lícula
i que d'això
surti un producte
veritablement
que t'arriba
que t'impacta
i que després puguis
a partir de la impressió
positiva
perquè jo crec que
sempre ho fem això
una cosa ens arriba molt
llavors ja podem
començar a desenvolupar
tot el que hem trobat
d'aquest lloc
si no t'arriba
és molt difícil
és molt difícil
començar a dir
les coses bones
les dolentes
és a dir que
jo
no sé fins a quin punt
tampoc
aquesta adaptació
de l'orca
ara és un moment
adequat
per fer-la
o no
no sé
l'actualitat
que pot tenir
pot tenir
una visió interessant
respecte a la part
política
fins i tot
perquè
clar
aquí ens està mostrant
la pel·lícula
el text
de l'orca
allò
l'Espanya profunda
l'Espanya
a la qual
segons com
segons s'està dient
en molts llocs
i bueno
i segons estem dient
doncs a la qual
es pot tornar
d'alguna manera
eh
al lloc
al lloc
del que importa
doncs
a part d'això
que dèiem
de les passions
doncs l'important
i el que
veritablement
queda com a
cosa que mou
a les persones
doncs és
la
això
la violència
el tenir
una miqueta de diners
llavors poder associar-te
amb un altre
perquè això
es casin els teus fills
tot com una cosa
una miqueta fosca
una mica com de
molt medieval
molt del passat
llavors això porta
tota una sèrie de problemàtiques
la falta de llibertat
el condicionament
de la dona
que ella està
completament condicionada
el fet que ha de fer les coses
bé correctament
llavors
si s'enamora
d'una altra persona
això
és considerat
un drama
és considerat
un delicte
un pecat no
perquè no apareix res
de la religió
això ja
és una de les coses
que trobo que
està ben agafat
però és com un delicte
és com una falta
a l'honor de la família
una traïció
una traïció
és tot una cosa
terrible
però
no està tan lluny
del que passa ara
de la violència
que de vegades
es viu dintre
de determinades famílies
de determinades parelles
determinades
podíem dir
classes socials
però tampoc
és exactament això
i bueno
no sé
és en canvi
d'això
en paral·lel
amb la setmana vinent
però he estat veient
algunes de les pel·lícules
que el Joan Seguer
ens ha recomanat
de
i clar
l'actualitat
que tenen
aquelles pel·lícules
tot i estar ambientades
en una època molt anterior
és tan enorme
que el contrast
entre una cosa
i una altra
que he estat veient
les has vista
amb
les has vist
amb DVD
o així
amb el format
que vam poder aconseguir
no estan a cartellera
està l'última
d'aquest director
de l'Acusia
que si podem anar a veure-la
jo intentaré anar-la a veure
intentaré
jo no l'he vista
és l'assassina
en realitat
la traducció
és una dona
això és una cosa
prou també curiosa
i interessant
perquè el tema
el tractament que fa
i això connecta
amb la nòvia
el tractament que fa
de la dona
aquest director
és molt moderna
és molt potent
i molt
molt d'aportar coses
cap a que la dona
tiri cap endavant
que no es quedi
amb el rol tradicional
llavors clar
el contrast entre una cosa
i una altra
és com una mica brutal
penso que és una pel·lícula
que no està malament
veure-la
però que en comparació
amb un cinema
una mica més potent
com segurament
després
l'heu vist vosaltres
jo no he pogut anar a veure-la
teixo i comida
penso que és un cinema
molt més actual
molt més situat
amb una realitat
que a més a més
acaba sent un cinema
més útil
jo a la nòvia
li trobo això
li trobo com una
una manca
d'enclatge
amb una cosa
que ens pugui aportar
a nosaltres
com a espectadors
i com a gent inquieta
per l'actualitat
i per les coses
ens pugui aportar
coses d'anàlisi
no m'ha acabat
d'arribar
no m'ha acabat
de convèncer
penso que val la pena
agafar el text
llegir-ho
llegir-ho
i comparar
jo vaig llegir
adolescent
però confesso
que va ser
el primer que vaig llegir
del García Lorca
i el que més em va impactar
el que més em va impactar
hi era la primera
que vaig llegir
passem a l'altra pel·lícula
a veure
el Viaje d'Arlo
o el Puente de los Espías
començo per Viaje d'Arlo
a veure
jo
vaig anar a veure
el Viaje d'Arlo
amb una vila de nens
de diferents edats
i
com que vaig anar
amb l'esperit
de que
anava a veure
si als nens
els agradava
doncs
és una pel·lícula
que els va agradar
als nens
i s'ho van passar
molt bé
nens
entre
7
i 12 anys
5 o 6
tots ells distribuïts
i per tant
els va
agradar
a tots
llavors
què dic jo
de les pel·lícules
d'animació
clar
si són pel·lícules
per nens
el seu objectiu
és que agradi
els nens
jo per exemple
Inside Out
que és l'altra
de Disney
i Pixar
clar
la trobo interessant
és una pel·lícula
que té una idea
que està bé
perquè és fer
de les emocions
fer-los
com a personatges
i pensar-ho
com a personatges
i llavors
donar-los vida
dintre del que
cada emoció és
la alegria
la felicitat
la tristesa
etcètera
que està bé
com a idea
i està
ben
ben dibuixada
però penso que no és
una pel·lícula
per nens
els nens
amb si
aquesta pel·lícula
no hi entren
no hi entren
perquè
el doble
la doble
és una abstracció
que ells
no poden arribar a fer
en canvi
el Viaje de Arlo
què és?
el Viaje de Arlo
és una pel·lícula
molt simple
extremament simple
és
la història
dels dinosaures
suposant
que no
que en comptes
d'haver-se
desenvolupat
els primats
no haguessin
desaparegut
els dinosaures
i s'haguessin
desenvolupat
els dinosaures
i haguessin
elaborat
una intel·ligència
haguessin
elaborat
un domini
de la terra
vull dir
que llauren
els camps
conreen
recullen
tenen
una intel·ligència
per fer les coses
però en quina època
està ambientada
l'època actual
com que hi ha hagut
tota aquesta evolució
diguéssim
o per la història
no està situada
no està situada
en qualsevol cas
parteix
d'aquesta idea
que ja veus
quin tipus d'idea
que és
i per tant
llavors
és la història
d'una família
de dinosaurios
que
un
que
que
els pares
els eduquen
que
s'ha de ser
el fons
de la pel·lícula
és
com lluitar
contra la por
la por
que el nen té
perquè
el nen i tothom té
la por
però
la por
a tot
la por
als llampecs
la por a la nit
les típiques
pors
de nen
com
perquè
com
s'esuperen
i com
s'afronta
aquesta por
i com
s'alluita
llavors
quan han
aconseguit
una cosa
dels nens
que representen
els nens
dinosaures
quan han
aconseguit
un fet
molt important
al seu
fer
els pares
els deixen
posar
com una
huella
un signe
que allò
és una cosa
molt important
que ells
han sigut
superar
i aquest
petit
dinosaure
que és
el més
virriosillo
que té
sempre por
i no
aconsegueix
fer
cap cosa
que mereixi
una
medalleta
que és el que
ve a significar
aquesta història
i llavors
és el
fill
ple de
por
que no
és capaç
de trencar-les
bé
aquest
dinosaure
es perd
per les raons
que sigui
és igual
i troba
un
humà
un nen
humà
i llavors
és la parella
de personatges
el nen
que està menys
en desenvolupat
el nen va a quatre grapes
el nen humà
és la mascota
sí
diguéssim
sí
és un gosset
com si diguéssim
el nen
que jo trobava
que d'expressions
aquest nen
és una
meravellosa
d'expressió
la cara
i la mirada
la intel·ligència
que transmet
quan s'entenen
amb el
amb el
dinosaure
allò és
savi
savi
i llavors
què és molt bonic
doncs
sembla mentida
que estigui fet
amb digital
tot això
perquè
els paisatges
són preciosos
preciosos
i estan
molt i molt
ben treballats
i llavors
la història
se t'emporta
perquè efectivament
passen
una pila
d'aventures
i desventures
el
dinosauri
i l'humà
i
traven
una amistat
i
el
dinosaure
aconsegueix
vèncer
una por
terrible
que no era capaç
de vèncer
més que
en una situació
realment
realment
límit
que és el que
al final
és una situació
de límit
ell vèncer
la por
i per tant
se'n surt
bé
doncs haig de dir
que aquesta història
que ja veus
que és molt senzilleta
perquè és una història
senzilleta del tot
doncs a tots
els va agradar
fins a quina edat
seria
bueno
jo vaig anar
amb els meus nets
però clar
el gran té 12 anys
i aquest ja l'explicava
el que volia dir
als altres
però li va agradar
li va agradar
va entrar
i amb la
jo crec que potser
ell hagués triat
una altra cosa
però com que
anaven tots
doncs ell
anava amb el paquet
doncs li va agradar
ara
els de 7 i 8 anys
els va agradar
moltíssim
i bueno
van plorar i tot
ell
i ells i dinosaurio
però jo voldria
voldria fer alguna
el que vull dir
amb aquest aspecte
és que les pel·lícules
que estan dirigides
als nens
els han d'agradar
als nens
que després
tu facin bòdrios
que també agraden
als nens
no ho descarto
però aquesta no és
una pel·lícula
que sigui un bòdrio
és una pel·lícula
bonica
i és una pel·lícula
que el nen
té una
furt content
i d'una identificació
perquè ell també
té mils de pors
i entén
la pel·lícula
i la por del bitxo
o sigui
hi ha una cosa
que l'entén
claríssimament
el nano
però no deixa de ser
una fàbula també
o una dinosaúria
doncs representen
els humans
i que tenen
les seves pors
i les seves caràcter
exacte
però no
jo em refereixo
a
que
sí que la trobo
bé
com a pel·lícula
destinada
els nens
perquè crec
que sent
que sent una pel·lícula
digna
i ben feta
molt ben feta
agrada
els nens
jo voldria saber
així amb el que estàs explicant
com que tu l'has vist
si hi ha una sola espècie
jo no sóc un nen
o sigui
que jo
puc dir més coses d'això
preguntes objectives
però no
volia preguntar
si és una sola espècie
de dinosaures
la que ha arribat
a aquest punt
d'evolució
o hi ha diferents
dinosaures
sí sí hi ha diferents
però només són uns
diguéssim
no no no
hi ha diferents
hi ha diferents
que se'ls van trobant
pel camí
uns de bons
uns més
uns són
per exemple
uns són
perquè clar
com que el dinosaure
ha evolucionat
uns dels
dinosaures
que es troben
són
són
el
el dinosaure
protagonista
per dir-ho així
prové d'una família
de
que cultiva
la terra
i en canvi
se'n troben
que tenen
ramats
una mica
el mateix
que ha passat
amb la història humana
amb la història
dels Estats Units
també sobretot
no no no
i la humana
no no no
d'Estats Units
no
sí però tot allò
que hem vist
tantes vegades
dels ramaders
contra els agricultors
que ens han explicat
en tants westerns
vull dir diferent
d'acord
però aquesta no és
una història
exclusivament
dels Estats Units
com per
anar
no no
és una història
de l'espècie
com si
l'espècie
va començar
fent unes coses
es va desenvolupar
fent unes altres
i ha continuat
fent unes altres
aquí
i a la Xina
en aquest aspecte
sí que té
una visió
relativament
genèrica
i els bons
són els agricultors
per entendre'ns
i els dolents
són els ramaders
perquè he entès
del que deia
a la pel·lícula
no jo no ho he dit
això
a la pel·lícula
no no
pregunto
el que la pel·lícula
es veu
perquè normalment
als westerns
el que passava
era això
que els ramaders
miraven de
creure les terres
és que
té un esquema
americà
sí perquè és una pel·lícula
americana
però preguntar-te
si això és el que passa
a la pel·lícula
si els ramaders
els que porten
els animals
són els que
tenen la característica
n'hi ha uns més
que d'altres
i es troben uns
de més feroxes
que d'uns altres
sí
però si
sí
sí
no
suposant
que haguéssim
plasmat
aquest esquema
social
que té
la pròpia
història americana
doncs
bueno
és com si aquí
fas una història
i plasmes
jo què sé
el devenir
de la
de la
història
del sud
d'Espanya
amb unes connotacions
de la
jo què sé
de la
per exemple
tot està agafat
amb alguna
amb algun context
si em vols dir això
sí
ara
jo estic despullant
d'això
i estic dient
què passa
quan un nen
el poses davant
d'una pel·lícula
com aquesta
que sent
viu
i transmet
només volia dir això
el que passa
és que una cosa
és el que
i no
m'agradaria
en una pel·lícula
d'aquest
context
entrar
es pot entrar
jo es pot entrar
com que hi vaig anar
amb nens
i s'ha de fer
perquè els nens
reben
no però els nens
reben els missatges
subliminals
els nens reben
la forma
aquests i molts d'altres
la forma
de tots
exacte
la forma
que tenen les pel·lícules
per exemple
Inside Out
que tu deies abans
segurament
la part que té
d'anàlisi
del funcionament
de la ment
dels aspectes
neurològics
doncs segurament
no els entenen del tot
igual que nosaltres
tampoc acabem d'entendre'ls
perquè tampoc és que
dominem tant
no no ni la història
en si
però sí que
es queden
amb una sèrie
de missatges
subliminars
que en realitat
són molt evidents
que
segons el meu criteri
són completament
consumistes
en el cas
d'Inside Out
llavors jo volia saber
també per on anava
el tema
d'aquest
el bon dinosaure
que és com es diu
la pel·lícula
en versió digital
i que també es diu
Dinosapiens
que és un subtítol
que m'agrada molt
l'he trobat en algun lloc
com a altre nom
Dinosaur
i també en la firma
Affinity
això surt com a altre nom
el Dinosapiens
en vez de Homo Sapiens
que quan els he evolucionat
és un nom força divertit
Dinosaur sí que
bueno doncs això
que jo penso que sí
que està bé analitzar
perquè saber que els nens
sortiran més o menys contents
però que els queden
dintre una sèrie de missatges
i està bé
en un moment determinat
o quan ells també vagin creixent
analitzar això
però a set anys
no pots pretendre això
bueno
no pots pretendre
en el sentit
que no pots fer
anàlisis
més del que pensi
sí
però no d'aquesta manera
només puc dir això
dels temes
dels temes
sí
però en termes generals
amb el nen
en una pel·lícula com aquesta
ell t'espoix
és que jo també tinc por
i quan tinc por
què fas tu
per exemple
jo el que em deia
em tapo amb el llençol
per exemple
et diuen una cosa
d'aquesta mena
vull dir
no
és més complexa
o més senzill
el tipus de conversa
posterior
que pots tenir
amb un nen
que ha vist una pel·lícula
com aquesta
que la que podem tenir
nosaltres
que clar
que nosaltres
veiem
una pel·lícula
feta
per una productora
que transmet
un tipus
de valors
determinats
i en un món
com és
l'Amèrica
Estats Units
que això
sí que l'hi veiem
ara
despullant
amb el màxim
que es pugui
dintre de certs
límits
d'això
el meu
mod de veure
és una pel·lícula
bonica
que sí que penso
que en termes generals
el nen
sobretot 6, 7, 8 anys
jo crec
molt més enllà
ja no sé què dir-te
però aquesta edat
sí que crec
que el nen
que bàsicament
lluita
contra moltes
i moltes pors
d'aquesta mena
del terror
el nen
la capta
amb facilitat
i entén
amb facilitat
la pròpia aventura
Després hem d'anàlitzar
quines solucions
se li donen
a aquestes pors
i és el que jo
també volia dir
però bueno
ja ho anirem fent
hi ha una altra pel·lícula
no de dinosaures
però sí d'animació
que s'ha estrenat aquesta setmana
una pel·lícula alemanya
crida l'atenció
esmentar-la
que es diu
atenció
Der kleine Dräker
Kokosnuss
és a dir
el drac
el petit drac
i és una
sí
és una pel·lícula
sembla ser més
per nens
encara més petits
que aquests
que tu portaves
del cinema
per nens
de preescolar
per dir-ho així
la història
de diferents dinosaures
diferents dracs
que no tenen
també una cohesió
o una funció determinada
en la seva
el seu poblat
per dir-ho així
en la seva tribu
i llavors han de buscar-se
també la vida
i s'associen
amb un
amb un erissó
llavors jugant
una sèrie d'aventures
i bueno
això
molt molt
per nens petit
per nens petit
provinent
d'Alemanya
estaria interessant
veure la diferència
que hi ha
la diferència
que hi ha
de tracte
sí
de tracte
de la història
i d'això que deia
dels missatges subliminants
que al final
acaben quedant
que no som conscients
però que sabem
que sempre
existeixen
d'una manera o d'una altra
que de vegades
fins i tot
el que ha fet la pel·lícula
és inconscient
d'això
parlant del propi
Stilbert
alguna vegada
havia llegit
alguna cosa
en aquest sentit
que pel·lícules
com per exemple
el Parc Juràssic
ell volia dir una cosa
però les imatges
deien unes altres
parlant sobre la natura
parlant sobre l'ecologia
parlant sobre
temes polítics
fins i tot
és a dir
que les imatges
de vegades
són independents
del propi creador
cosa que és un dels temes
més interessants
per tant
anem a l'Spilbert
que l'hem vist a tots
no tu
el francès no
el Puente de los Espies
l'has vist tu també
Joan
jo tenia ganes de veure-la
perquè m'havia arribat
que era un guió
del germà
bueno no era un guió
era un guió
amb una cas real
que després va haver
un guionista
que el va treballar
i finalment
quan ja per acabar de retocar-lo
i tal
els van deixar els de Manscoen
perquè l'acabessin de polir
jo crec que
és un envoltori perfecte
és a dir
des del punt de vista
d'interpretació
si vols
dels actors
de coreografia
de la reconstrucció
d'espais
com Berlín
en aquella època
etcètera
però des del meu punt de vista
sense massa ànima
és a dir
jo
que anava molt il·lusionat
al cine
pensant que em trobaria
una cosa
d'una certa consistència
vaig sortir una mica decebut
potser perquè
me l'havien pintat
també també també
la crítica
la crítica
la deixa molt bé
la deixa molt bé
la pintaven també també també
que jo m'hi vaig imaginar
que era una cosa
doncs realment
fora de lo normal
i la veritat és que
que hi ha moltes coses
que per mi queden penjades
no saps res del pilot
de la seva vida
i la història és
situem-la
perquè és una pel·lícula
situada
amb la guerra freda
quan es construeix
el mur de Berlín
i quan s'inicia
la guerra freda
el que implica
el que implica
és tenir uns coneixements
de tipus armamentístic
d'una banda i de l'altra
que s'han de traspassar
via espionatge
i que
en aquest cas
en aquest cas es troba
els americans
detenen
a un espia
rus
un espia rus
que és el millor
de la pel·lícula
és molt bo
una interpretació
boníssima
aquell home
és un espia rus
ell és americà
però espia
o viu a Amèrica
però viu a Estats Units
i espia pels russos
i després
i és
com que els americans
el que volen
és
que
això és una història real
contrastar
la seva
forma de funcionar
respecte
de la forma russa
de funcionar
diuen
no
és una espia
és un traïdor
a Estats Units
però nosaltres
que som uns demòcrates
li farem un judici
i per tant
tindrà
els drets
que tenen
tots els
homes
que viuen
a Estats Units
com a drets
i per tant
diuen
tindrà un judici
busquen
un
un advocat
el busquen
amb la idea
que el condemnin
però
que se l'ha defensat
és el personatge
que fa
el Tom Hanks
i és un
de fet
és un advocat
que és un advocat
d'assegurances
o sigui
que
no es dedica
absolutament
a això
però és un home
en principis
i si ell
ha de defensar
una persona
la defensa
punto
i aquí és on
comença la història
hi ha un moment
que realment
és crucial
a la pel·lícula
quan li diu
no és que
aquest home
s'ha de condemnar
els seus caps
s'ha de condemnar
ell diu
però vosaltres
ja heu pensat
el qual vol dir
que a banda
que ell
fa el seu paper
com a advocat
vosaltres heu pensat
en el que estem
que amb això
és extremament lúcid
en el que estem
començat
que és
una guerra
i si el matem
quedem sense eines
perquè ens en poden
agafar un altre
a l'altra banda
i nosaltres
no tindrem
ni l'eina
de l'intercanvi
per aconseguir
els mateix personatges
que puguin
atrapar-nos ells
el qual el fa savi
i això és veritat
perquè aquest és el format
que va passar
i la història
és aquesta
què passa
amb un intercanvi
finalment
de
militars americans
que agafen
els russos
i a la història
a la segona guerra mundial
tothom sap
que els americans
van descobrir
la bomba atòmica
que la van tirar
a Hiroshima i Nagasaki
i a partir d'aquest moment
la por
diríem
pels armaments nuclears
es va estindre
a tot el món
i es va crear
un espionatge
tant per part dels russos
com per part dels americans
en l'opositor
diríem
i aquí
ens traslladen una mica
els anys 60
que és quan es fa
el mur de Berlín
quan aquesta guerra
freda
ja està en marxa
des de fa bastant de temps
quan hi ha aquesta discussió
que em sembla molt interessant
la que tu pintaves
que el mateix Tom Hanks
els diu
que hem de tenir
una carta
per si no socorrada
que ens caigui
un president nostre
poder-ho intercanviar
llavors s'introdueix
que a mi em sembla
una mica forçat
en la pel·lícula
com va caure realment
un dels pilots
que fotografiaven
tota la zona
de Russa
i aquest senyor
cau
i havien elaborat
un model
d'avió
molt lleuger
molt lleuger
que es podia
enlairar
moltíssim
i sense ser
detectat
i per tant
podia tenir
el mapa estratègic
de la zona
que els interessava
tenir controlada
i això és real
tot això és real
d'un material
molt poc dens
Jo el que passa
és que
tinc la sensació
d'aviam
penso que
de la Guerra Freda
s'han fet
moltíssimes pel·lícules
jo en tinc al ment
el que passa
no recordo ara
perquè són pel·lícules
molt famoses
dels anys 50
els anys 60
El espia que surgiu
del frió
per exemple
el Martin Reed
amb el Richard Burton
i la Claire Bloom
i que així
n'hi ha moltíssimes
que tracten
més o menys
temes com aquests
i tinc la sensació
que estaven
com més ben tractats
o sigui
que eren més potents
i estan més lligats
aleshores
a mi em va semblar
que no em va acabar
jo també tinc un problema
que l'he de confessar
que és que a mi
el Tom Hanks
fora de
per exemple
amb el mateix espia
que em va agradar molt
Atrapa Messi Puede
no sé si coneixeu
Atrapa Messi Puede
no
amb el Robert De Niro
que és brutal
és una pel·lícula
de l'espia
sí sí
no l'he vista
però ja sé
de què va
molt intel·ligent
i on el Tom Hanks
i el
no el Robert De Niro
el DiCaprio
el DiCaprio
estan els dos meravellosos
allà
el Tom Hanks m'ha agradat
però la majoria de les coses
que li veig al Tom Hanks
no hi acabo d'entrar
no me l'acabo de creure
no sé per aquí
a mi sí que m'agradava
el personatge
és un problema meu
no crec que sigui general
aquella cosa
llunyana
que fa aquí
ja
jo no
jo no
trobo que va amb el personatge
perquè
segurament és un tipus
de personatge
bastant poc
proper
en el sentit
que fa un paper
allà
perquè clar
el que acaba passant
és que allà
entren en joc
la República Democràtica Alemanya
Rússia
i Estats Units
quan la República Democràtica Alemanya
està sota
de Rússia
vull dir que això
era una cosa molt complexa
i aquests personatges
que fan aquest tipus de feina
no van
com a delegació
d'un estat
com podia ser
Estats Units
no poden fer-ho
han d'anar
a peix o abierto
i per tant
aquesta gent
se la juguen
vull dir que
no no
jo trobo que
vol pintar
un personatge
molt pur
molt onest
molt d'allò
i també
potser
carrega massa
les tintes
per mi
amb un cert americanisme
al final de la pel·lícula
que penso
que no calia
tot això
perquè acaba sent
una pel·lícula
molt americana
i en canvi
jo pensava
en les pel·lícules
que havia vist
sobre un tema
semblant
dels anys 50
als anys 60
que eren més consistent
simplement
i que penso
que és una pel·lícula
que no és que sigui
dolenta
perquè no és dolenta
però no és una bona pel·lícula
tampoc
a molta distància
de la llista
per exemple
a molta distància
o atrapa més si poes
que se tarda l'Spielberg
és una pel·lícula
recomanable
i val la pena veure-la
és a dir
és una pel·lícula
molt rodona
molt ben lligada
i molt ben resolta
i jo penso
que ja en tenim prou
perquè si no
no podrem parlar
de techo i comida
l'hem vist els tres
també
jo no he pogut
el francès
no l'ha pogut veure
mira que la vaig recomanar
jo
però bueno
jo he vist l'altra
la granja del pas
ho has de copiar
sí oi
no perquè
o veia la novia
o veia techo i comida
no ho faré més
no ho faré més
però en faltes
no
però bueno
el que seria interessant
és que haguéssim vist
tots tres
i això era molt complicat
no
la granja del pas
si techo i comida
però que si no estava
no estava
bueno
però
l'ho dic perquè
una des del punt de vista documental
i l'altra des del punt de vista de ficció
doncs tracten el mateix tema
però com vosaltres heu vist una
i he vist l'altra
doncs podem comparar
les versions
el primer que es pot dir
és que
Juan Miguel del Castillo
és la primera pel·lícula
la primera llarg metratxa que fa
es veu que aquest senyor
treballava per la televisió
d'Andalusia
no sé quin canal
el canal sur em sembla
i havia fet alguns formatratxes
però ha estudiat aquí aquest noi
pot ser
ha estudiat a Catalunya
i va fer
sí perquè
algun gent de l'equip
no sé si ho heu vist
que està feta
i la música al final
és una cançó catalana
està feta amb el funding
la financiació col·lectiva
i alguns dels membres que surten
són catalans
la majoria de la gent
que surt de l'equip tècnic
és d'aquí
però ell es veu que
en aquest moment treballa
segons he llegit jo
no sé si no estic mal informat
ho he llegit aquesta tarda
treballa al canal sur
i ha fet també
algun documental premiat
algun curt
premiat
és la primera pel·lícula d'ell
és un drama social
que intenta mostrar
i penso que aconsegueix
la crisi econòmica actual
i la pobresa
és a dir
parla de
de una
fa una fotografia
del món d'avui
d'una noia
soltera
que té un nano
de 7 o 8 anys
i que es troba
amb que
els problemes que es troba
perquè
està a punt de
a Jerez
viu a Jerez
que això també
és
com es diu
és Andalusia
és Andalusia
potser a la zona de Càdiz
és allò
bueno no em surt el nom
jerez de la frontera 2012
jerez de la frontera no
tinc aquí
perdona doncs
Jerez de la frontera
sí jo sé que és Andalusia
i està firmat allà
al mateix lloc
que pinta
aleshores
és una pel·lícula
que pràcticament
es podria dir
que és la
Natàlia de Molina
i la seva interpretació
perquè tot
està filtrat
a través d'ella
penso que ho fa
genial
és a dir
sense ella la pel·lícula
no tindria el mateix valor
que té
és a dir
sense cap mena de dubte
aleshores
és una
clar
és una pel·lícula
no sé
compromesa en alguna mesura
però que
et fa entrar
és a dir
de mica que va passar
de mica em va passar a mi
jo estava allà
doncs a veure què passava
i em vaig adonar que
em tocava
les coses que plantejava
la pel·lícula
es podria dir
que és
quan la simplicitat
resideix el bon gust
resideix el bon treball
perquè és tan simple
la pel·lícula
el que passa
que en el fons
és com una mena de documental
fet ficció
ficcionat
però en realitat
podria ser perfectament
doncs
gairebé un documental
llavors
te'l creus
ella fa una interpretació
versemblant
i vas entrant
per mi
de mica en mica
i encara que toca un tema
que potser segurament
doncs què sé jo
potser alguna gent
que sigui molt de dretes
o molt conservadora
o molt del PP
li molestarà
en el fons
penso que
queda clar
que hi ha un tant percent
important de la població espanyola
que és el que toca
els que són de ciutadans
que estan vivint
que estan vivint
d'aquesta manera
llavors
això és el que
a mi em va arribar
és a dir
em va arribar
que
que és una pel·lícula amarga
que
que és un cinema social
no és una pel·lícula
d'entreteniment
però d'aquelles pel·lícules
que
segurament
també imprescindibles
i necessàries
per veure el món
en què vivim
no però poden entretenir
i poden al mateix temps
també informar-te
no no t'informen
t'informen
jo sembla
una petita cosa
que diu el director
sobre la pel·lícula
perquè ho trobo fons interessant
que diu que
la semilla
per al guion de techo y comedia
surge en el año 2012
al reconocer
en un reportatge
de televisión
sobre la crisi econòmica
a una antigua vecina
que veu un reportatge
a la televisió
a la llet
llavors
clar
ell dona com a dada
que en el 2012
que és quan està a la pel·lícula
van ser desnonades
500.000 famílies
ho dic en veu baixa
perquè es garrifa
no només en un any
de les seves cases
vull dir
a veure
a veure
jo crec
és una pel·lícula
molt bé
simple
lluminosa
curiosament
és una pel·lícula
no sé si perquè està rodada
allà
és una pel·lícula lluminosa
sorprenentment
que narra un drama
sense
deixar-se portar
per
per
per malodrama
sempre
sempre
ni abusa
de les coses
que pinta
no abusa
en cap moment
això
fa un producte
molt
molt
digne
molt austé
i molt creïble
molt creïble
llavors
què
presenta
que
encerta
absolutament
encerta
perquè
mostra
la
el context
més feble
d'aquesta crisi
que és
a banda de
molts altres
però
jo diria que
el més feble
és
el que presenten
dones soles
amb criatures
amb pocs
amb poques
recursos
no solament
bé
clar
sense feina
exacte
sense feina
i sense grans capacitats
per fer feines
de les que
el món actual
proposa
en les poques
que proposa
llavors
és claríssimament
el
el personatge
que descriu
aquesta
aquesta pel·lícula
curiosament
no és una pel·lícula
de desdonaments
de propietat
és una pel·lícula
molt més complicada
perquè és una pel·lícula
de desdonament
de lloguer
d'una persona
que no pot pagar
el lloguer
exacte
i llavors
et posa de manifest
va ser el mateix
no
no és el mateix
fixa't
és més dur
és més dur
en el fons
perquè és una noia
que està
amb un pis
de lloguer
que el propietari
no és
tampoc
ni un banc
ni un banc
un propietari
que segurament
ha fet
aquella inversió
perquè fixa't
que el propietari
quan
quan ella
li porten
el paper
de que la trauran
perquè no paga
lloguer
fa nou mesos
o no me'n recordo
quan
el propietari
no és
un personatge
vulgaríssim
que ha hagut
posar allà
i ha de
perquè hi ha un moment
que la dona
del propietari
diu
és que el banc
no em perdona
i jo sí que he de pagar
la hipoteca
per tant
és justament
la situació
més difícil
de totes
perquè
ella
és una víctima
i l'altre
no és
un gran
personatge
al que tu
puguis
enfrontar-te
és
com
la majoria
de la classe
mitjana
que hi havia allà
que també
estan
tocats
per una
pressió econòmica
que ells no tenen
per tant
els desnonaments
de gent
que està
de lloguer
són
molt i molt
durs
perquè vol dir
que aquella persona
ni pot tornar
al pis
amb desió
no pot ni fer això
per tant
ha agafat
una franja
específicament dura
de tots els
molts casos
que hi deuen haver
que n'hi deuen haver
moltíssims
però aquest
no és
ben bé
els exemples
que posa
és un exemple
dur
les escombraries
tot això
en canvi
jo diria
que
té alguns punts
fluixos
de tractament
diria
diria
que la gent
que crec
que va
a buscar
no va mai
a les escombraries
el menjar
va als supermercats
als restaurants
i als llocs
que ja
mengeixis
però no a les bosses
jo diria
que allò
no està
no són
justament aquest
no m'acaba d'agradar
ja molta gent obrint contenidors
obrint contenidors
però no per menjar
el menjar
van a la
home
jo
el mercat
de casa meva
davant de casa meva
hi ha un mercat
de casa dels meus pares
hi ha un mercat
de tota la meva vida
que
el mercat
sí que hi ha
molt
doncs això
seria fantàstic
de fet
vaig llegir
fa molt de temps
no vindria d'aquí
això no
no no
però fa molt de temps
que vaig llegir
en un
en un escrit
no me'n recordo
quin autor
d'aquests que fan reflexions
tot allò que es posa a vendre
coses que troben a les escombraries
és a dir
troba objectes
i fa
però és conseqüència
d'acabar a les escombraries
i busca
llavors
jo crec que tot allò
és a dir
la solució
és intentar guanyar-se
com sigui
la vida
és a dir
llavors
de totes les maneres
que ella
que ella se li podeix
dintre de la seva dignitat
perquè la seva
és a prostituir
i no ho fa
exacte
i manté una dignitat
i una forma
hi ha un moment
que és boníssim
de la pel·lícula
que ella
quan ja li han donat
el paper
de que ja ha de marxar
hi va l'advocat
i és un plano
cinematogràficament
magnífic
perquè no surt
no surt
ella
i el sent la veu de l'advocat
això és boníssim
que està parlant
amb l'advocat
i només
la veu en off
de l'advocat
i la cara d'ella
que es va transformar
ho diu tot
és una interpretació
allò de Déu
allò de Déu
perquè aquella nena
ella no té
què està passant
i no entenc
com és
que ja
se n'ha d'anar
perquè
i l'advocat
amb tota la fredor
del món
li diu
que no hi ha res a fer
i que ja està
aquell plano
és boníssim
ja veieu que us recomano
bones pel·lícules
malgrat que jo no les vegi després
però estic content
que us les agrada
quan ell va a casa
de la veïna
que li deixa coses
i li agafa els palets
aquests per les orelles
i colònia
o xampu
no me'n recordo
i després la dona
se'n dona compte
i li regala
hòstia
allò té una força
extraordinària
hi ha unes diferències
molt interessants
entre el que esteu dient
entre el que esteu dient
de la pel·lícula
i la de la Granja del Pas
unes diferències
interessantíssimes
de comentar
i m'agradaria
que fins i tot vosaltres
pel que jo he parlat ja
de la pel·lícula
de la Granja del Pas
de seguida
veureu quines són
perquè clar
aquí a part
que sí que pot haver
la solidaritat
de persones concretes
que ajudi
no massa
en canvi
la Granja del Pas
això està molt controlat
perquè ella realment
el que sí que surt
d'aquesta pel·lícula
és la gran solitud
d'aquesta nena
en canvi
la Granja del Pas
és una de les coses
que sí que es destaca
el fet que
quan la gent
que està perjudicada
per un tema tan salvatge
com aquest
es reuneix
i decideix
que una vegada
que ja ha passat
tota una sèrie
de passos
de desgràcies
que ja sap
com ha de fer-ho
fins i tot
per solucionar
allò que li ha passat
decideix ajudar
a d'altres
i que això es fa
de manera assembleària
i es fa
en un local
en el qual
es reuneixen
una vegada a la setmana
i es reuneixen
centenars de persones
que han passat
per diferents etapes
és una mena
entre cometes
de festa
per això et dic
que la història
d'aquesta nena
és molt més dura
no, no, no
perdona
la granja del Pas
no estalvia duresa
en cap moment
perquè la gent es troba
jo dic que la història
de la nena
la solitud
és afegir-ho
la diferència
és que allà
no, no
però la diferència
és que allà
al Granja del Pas
es veu moltes històries
diferents
i tu vas veient
no, home
a veure
una de les històries
que t'explica
és una dona
que troben en un caixer
perquè l'han fet
fora de casa
que no coneix
ni tan sols
la llengua
pràcticament
i un d'allà
que estava precisament
al cinema Girona
una de les persones
doncs li diu
que vingui
que vagi a l'assemblea
i una altra persona
li aconsegueix
una casa
és a dir
que gràcies
a aquesta capacitat
que jo diria
veient la pel·lícula
de Granja del Pas
em va ocórrer
fins i tot
que era potser
un dels grans
invents
no sé si del segle XX
del segle XXI
la capacitat
de la gent
de reunir-se
i solucionar coses
solucionar desgràcies
que el sistema econòmic
genera
perquè genera
una sèrie
de qüestions
de gent
que queda
completament
fora del sistema
llavors
una de les grans
qüestions
i una altra qüestió
molt interessant
que no sé
si en aquesta pel·lícula
apareix
però em sembla
que potser sí
a Teixe Comida
és que
és tot el que la gent
aprèn
a partir d'haver
tocat fons
a partir d'haver arribat
al punt més baix
de la seva
situació personal
econòmica
psicològica
la devastació psicològica
que fa
que a una persona
li facin fora de casa
i es trobi
que tot el que pensava
que era segur
i que podria anar mantenint
no ho té
llavors a partir d'aquí
d'arribar
al fons de tot
de la misèria
surten
la majoria de persones
rebotades
i se n'adonen
de les possibilitats
que té
la vida
de fer coses
de valorar
a la resta de la gent
els petits gestos
de sentir-te tu
més persona
a partir d'això
que t'ha passat
i a partir de reunir-te
amb altres
i veure les solucions
socials que hi ha
no arriba
perquè
per això dic
que és una de les grans
tota la història
és de solitud
tota la història
és a dir
és de solitud
perquè ella
no
no arriba
és a dir
no arriba a tenir ningú
inclús hi ha un moment
hi ha un moment
que està molt bé
cinematogràficament
que guanya
la Roja
que guanya
el partit
que guanya
és un moment
ella
és que està
anar cap al desastre
i en canvi
tot el públic
a l'envolta
està celebrant
la victòria
de la selecció espanyola
de futbol
aleshores
aquest contrast
és brutal
de gran solitud
d'ella
per tant
aquesta és
per això diria jo
que l'exemple
aquest
que n'hi ha
d'una altra mena
és l'exemple aquest
que n'hi ha un
que és aquest
que jo he posat
però l'altra
ella
acaba
diria malament
perquè ella
es va obligada
a deixar la casa
se'n va pel carrer
i no té solució
no saps què passa
però fixeu que bé
que es complementen
però si no funciona
com a final
està molt ben lligat
veieu que bé
es complementen
les dues pel·lícules
que havíem decidit
pel dia d'avui
vull dir
la granja del pas
com a solució
col·lectiva
perquè la granja del pas
arriben a tenir
edificis sencers
ocupats
socialment
perquè els bancs
el tenen allà
que no els han pogut vendre
després de
quedar-se'ls
i llavors ells
de mica en mica
van
fins i tot hi ha gent
que els han fet fora
de casa seva
i com que el seu pis
està abandonat
tornen a ocupar-lo
vull dir
són coses fantàstiques
hi ha un personatge
fins i tot
que diu que la seva àvia
això ja no la pel·lícula
això la gent que estava allà
després de la projecció
que diu
és que la meva àvia
de 83 anys
ara està vivint
en una casa ocupada
és fantàstic
vull dir
com la gent
acaba trobant solucions
llavors està molt bé
veure la granja del pas
i veure
teix i comida
jo la granja del pas
la vull veure
perquè a la veritat
jo teix i comida també
uns comentaris
de la Sílvia Munt
explicant la pel·lícula
Sílvia Munt
és fantàstica
aquesta dona
és a dir
el rodatge
perquè a mesura
que anava avançant
el rodatge
descobria coses
i hem d'acabar
perquè és l'hora
i estem sentint
la sintonia de fons
i volia
per tant
veure-la per aquest motiu
la setmana que ve
que serà l'última setmana
que vindrem
fins després
de les vacances
vindrà en Joan Segueva
parlant-se del cinema
de Taiwan
i tots nosaltres
estem disposats
per explicar-vos
el que hem vist
i vindrà
l'Andreu Ferran
també també
potser
la gent de Fergat
i potser
també venen
el Pol i la Lídia
doncs bé
aquí estarem tots
bona nit
fin de la Semana Virena
revela-la
fin de la Semana Virena
línia de tres mitges puntes
també ha demanat Xavi Campos
que vol un equip
que pressioni molt
a l'escolta
es praviu desbent
sintonitza es praviu desbent