9.9.30. Exist.
Ara escoltes l'àviu d'Esbert,
sintonitzes l'àviu d'Esbert,
la ràdio de Sant Just,
98.1.
Cinema sense condicions.
Cinema sense condicions.
Captions màuilleux yourself aus.
Si m'en tu을 representas크.
ACCÆ n v zoge Speaking Geo Good heavens.
Cți harus dèal si tufel ișadar și tú.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
soldiers!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
jo diria que sí, són unes instrumentistes
fabuloses
tu ho coneixes, doncs deu ser-ho
sí, sí, sí, dona una miqueta més d'informació
però en això t'ho diu, és que el Joan Sardà
ho sap tot de música
i queda clar, programa darrere, programa de música
i de tot, vinga continua Joan
que jo només interrompo
simplement saludem els nostres oïdors, bona nit més
estem aquí, un dimarts més, cinema sense condicions
disposats a parlar del cine
de música, ja veieu, de sisbàs
que o és d'on sigui
que el senyor Francesc ens introdueix
aleshores avui, com en altres ocasions
tenim un convidat especial, un amic
que ja ha vingut diverses vegades
ja sabeu que és un habitual, encara que sigui
una vegada al trimestre
que ens vol parlar, el Lluís Beciana
que és el doctor Lluís Beciana
ens vol parlar del negoci de la medicina
per tant, com sempre, farem dues parts en el programa
la primera part, els que han vist pel·lícules
que jo ja sabeu que he estat
a l'estranger i no he pogut veure massa cosa
has estat a l'estranger
i a l'estranger no fan pel·lícules
és que estava de viatge
estava viatjant
una, tot un viatge de pel·lícula
i no he fet cap entrada al cinema
tot i que he vist que les pel·lícules
que feien a molts llocs
eren les maries que estan fent aquí
això no hi ha massa variació
és un negoci multinacional
me'n recordo que jo
supos que sóc aficionat de tota la vida de cinema
anava a París, per exemple
a la Cinematec Francesa
allà a Voler Baix
al Palè de Chaló
i me'n recordo que, bueno, descobria quantitat de pel·lícules que aquí no arribaven
però quantitat de pel·lícules del Kurosawa o del Chaplin o el que vulguessis
que aquí estaven prohibides
i això ha desaparegut
ara, vull dir que qualsevol pel·lícula que veus allà
la trobes aquí
i en canvi en altres èpoques era tot el contrari
però això és una cosa de moda fins i tot
anar a Cerlé, anar a Perpinyà
anar a veure, doncs, recordo
l'Evolú
l'Evolú
l'últim tango en París va ser
en aquestes zones
a Perpinyà
a Perpinyà
unes cues immenses
una cosa realment estal·lionada
bueno, tot això ha desaparegut
en qualsevol cas
tot això va quedar reflectit
en una pel·lícula espanyola
que es deia
Lo verde empiezan los Pirineos
amb el Thores
i el López Vázquez
López Vázquez
i l'Alfredo Landa
em sembla també, sí
bueno, en qualsevol cas
molt bona referència
una nit més
estem aquí
un vespre més
estem aquí
amb l'equip
o una part de l'equip
perquè també avui la gent
tenia altres coses
i no ha pogut estar
tot l'equip
amb Francesca Fígols
Francesca Aguilar
darrere de les
Fígols, m'agrada
Fígols és un amic meu
és un amic meu
i amb Pol
que no ha pogut venir
i la Carme
que tampoc ha pogut venir
i el Jaume
que algun dia tornarà
en Joan Cerdà
que estan aquí
a la meva dreta
i a mà esquerra
el convidat
que ens parlarà
del negoci de la medicina
però per començar
comenceu
els que heu vist cine
els que heu vist aquests dies
pel·lícules
en Joan és el que ha vist més coses
em sembla
per tant que pot començar ell
molt bé
doncs a veure
jo seré molt
molt escuet
molt gairebé telegràfic
amb les pel·lícules que he vist
quantes, quantes has vist?
moltes, moltes
i llavors vull dir
vull parlar de totes
però això
telegràficament
vull dir
una mica
com per indicar
a l'espectador
de què va la cosa
el tenim esclavitzat allà
el cinema
allò no el deixem
s'ho passa bé
el cinema
sí, sí
bueno
jo m'ho passo com mai
estic encantat
llavors
la primera
és una pel·lícula espanyola
que es diu
l'autor
del Manuel Martín
quina enveja
quina enveja que em fas
vaig estar
a on d'anar-hi
aquest diumenge
jo ja ho sé
que a tu t'agrada
molt el Manuel Martín
no m'agrada
l'idolatro
no m'agrada
bé
doncs en aquesta pel·lícula
aconsegueix una cosa
que és fer una síntesi
del que era
el cine espanyol
que va començar
als anys 60
amb el nou cine espanyol
aleshores
doncs hi havia
el cine
de gran públic
que era el de Martínez Soria
diguéssim
comèdies
així
saltibèriques
i
el nou cine espanyol
que el
representant més important
era el Saura
no
vull dir que era el que anava
Carlos Saura
que era
el cine que anava
als festivals
estrangers
i guanyava premis
i tot això
vull dir una mica
perquè
era el que feia la dictadura
doncs enviar artistes
d'esquerra
per a Europa
perquè
que el règim
tingués una bona imatge
tingués una bona imatge
menys dolenta
la que tenia
vull dir
els artistes plàstics
vull dir
tots eren d'esquerra
el cinema també
tal
els festivals
de la cançó
que no eren d'esquerra
doncs els compraven
senzillament
vull dir
que
Eurovisió
i totes aquestes coses
estaven comprats
els vots
i que això és una cosa
que no se n'ha
no se n'ha parlat gaire
però que està claríssima
i també
als festivals
de televisió
hi havia
la Rosa d'Or
a Montré
i aquests
això també estava comprat
vull dir
que el règim
doncs utilitzava
els nostres diners
per fer-se propaganda
a l'exterior
no?
bé
doncs
el Manuel Martín Cuenca
que havia fet una pel·lícula
molt interessant
que es deia
Caníbal
que en Francesc
n'havia parlat
la flaqueza del bolxeric
bé
jo l'única que he vist d'ella
és Caníbal
la vaig veure per televisió
i em va interessar
una mica d'Òscar
però tampoc
no sé
trobo que
pel·lícules
sobre la província espanyola
n'hi ha de millors
vull dir que hi ha
gairebé
com tot un gènere
que podríem destacar
Bardem
amb Calle Mayor
Nunca Passa Nada
el mateix Aura
amb Piper Minfraper
que fa un retrat de Cuenca
que és una cosa
extraordinària
que ningú mai farà
una pel·lícula sobre Cuenca
com ell la va fer
i llavors
doncs
no sé
el Martín Cuenca
feia aquí a Caníbal
doncs
això
una petita
capital de províncies
no?
que hi havia un sastre
que tenia
uns gustos
perversos
i doncs
bé
una història que
més o menys funcionava
és curiós
Cuenca
la ciutat
que és veritat
que fa 40 anys
estava en la boca
de tothom
i que
tenia una atracció
especial
i que
diguéssim
ha desaparegut
de l'interès
públic
d'una manera
dràstica
molt curiós
sí, sí
perquè
bueno
Cuenca
val la pena
pel museu d'art abstracte
que ell va fundar
el
ostres
no me'n recordaré
del nom del pintor
el Manuel Viola
que el va fundar
amb la seva col·lecció personal
i que tenia
doncs
té
obra
de tots els grans
de tots els grans
dels anys 60
del grup El Paso
i gent així
el Saura
el Millares
tota aquesta gent
hi ha un retrat
de Brigitte Bardot
de l'Antonio Saura
que allò és
només per veure aquell quadre
és una meravella
i un retrat
de la Geraldine Chaplin
que esclar
era la seva cunyada
en aquell moment
que va pintar el quadre
doncs
Cuenca
sí
tenia a més
la setmana de música religiosa
que era un esdeveniment
total
a la setmana santa
i tenia
atractius
d'aquests
com la ciutat encantada
que avui
ningú en parla
ningú en parla
exacte
i fins i tot
hi ha un
hi ha un barranc
que encara
el cotxe
que al final
es timba
el José Luis López Vázquez
de Piper Minfraper
encara està allà
a sota del barranc
aquell esportiu vermell
vull dir
que quan vas per la carretera
el pots veure
dius
el cotxe de la pel·lícula
mira
és aquell
perquè
es va quedar allà
vull dir
ningú el va treure
amb una grua
perquè
deu ser impossible
és que hi ha indrets
que en un moment donat
tenen
atrauen
a una intel·lectualitat
i a uns artistes
i a una gent
no sé
m'imagino
però és cadaqués
en el seu moment
que
fan
reaixir
la zona
d'una manera
important
i després
m'he anat
i es posa de moda
i quan aquell artista
desapareix
com passa cadaqués
perquè no és el que era
cadaqués ha anat a menys
tot ha anat a menys
si ens poséssim
això
vull dir
si a l'època
per exemple
dels anys 30
era la gent
de la Residencia
d'Estudiantes
el Bunyó
del Dalí
la Pilar Miró
no
també
no
la Pilar Miró
no
era
el
Pepín
vello
García Lorca
aquests tenien Toledo
com a ciutat
de trobar-se
i de fer
les seves festetes
i tal
llavors
Cuenca
era més
d'aquesta gent
dels anys 60
i tal
que tots
estaven amagrits
que hi hauria
la Miró
allà
no ho sé
no
ho vaig a mirar
no
Pilar Miró
és posterior
i no ho sé
jo no crec
que n'és
no
no
no
no
us heu donat
ens hem posat mirant a Cuenca
estàvem
parlant
parlant
de l'autor
del Manuel Martín Cuenca
és que aquí
ens hem embolicat
d'una manera
que
bé
doncs
ell
que és el que jo
volia dir
aconsegueix la síntesi
entre Martín Esòria
i Saura
perquè fa una pel·lícula
que sigui una comèdia
i per exemple
l'Antonio de la Torre
que feia el paper protagonista
de Caníbal
que era un paper
molt tremendo
molt seriós
doncs aquí fa un paper
absolutament apallasat
i què tal ho fa?
bé
perquè l'Antonio de la Torre
és molt bon actor
és un gran actor
molt bon actor
sí sí
i bueno
i el protagonista
és el Javier Gutiérrez
i tal
la pel·lícula
és recomanable?
trobes recomanable o no?
no
jo no la recomanaria
vull dir
és que jo no recomano pel·lícules
vull dir
jo ara aquí
vull indicar
més o menys
el que hi pot trobar
l'espectador
vull dir
aleshores
l'espectador
que tingui ganes de riure
amb una pel·lícula espanyola
i que a més
tingui
una història mínima
que en aquest cas
és la d'un escriptor
que no té talent
i que la seva dona
sense talent ni res
fa un llibre
i llavors allò és un supervendes
i hi ha aquesta
i hi ha aquesta contradicció
aleshores
també vull parlar
de Suburbicon
del George Clooney
dirigida pel George Clooney
però que
és un antic guió
que havien fet
els germans Coen
que el van desestimar
en el seu moment
i que havia de protagonitzar
justament George Clooney
llavors George Clooney
sabia de l'existència
d'aquest guió
aleshores
els hi va comprar
els germans Coen
i junt amb el gran Heslow
que és un soci
del George Clooney
doncs
han afegit altres coses
a la idea original
i en fi
vull dir
quan els germans Coen
ho van deixar córrer
jo em sembla que
que era correcte
que sabien
el que es feien
i que si hi hagin posat
el Clooney
i el seu soci
doncs no ho sé
vull dir
ha fet que allò
no acabi de ser
la pel·lícula
que hagués pogut ser
és a dir
que hi ha una barreja
entre Coen i Clooney
que no acaba de lligar
encara que vull dir
té coses que estan bé
vull dir
tampoc
passa que és una comèdia
molt negra
molt negra
que la gent anirà
al cine pensant
bueno
serà una cosa divertida
marca Coen
sí
serà una cosa divertida
irònica
i tal
perquè bueno
és els anys 50
i hi ha
el tema
d'una família
que és gairebé
perfecta
però es troba
amb problemes
i llavors
també ja ha afegit
el problema
de la discriminació racial
en aquell moment
perquè els negres
començaven a entrar
en barris
d'aquells
de cases
a quatre vents
que només
eren
evitades
per gent blanca
però
justament
aquest és un dels problemes
de la pel·lícula
que les tres línies
que té la pel·lícula
no acaben
no acaben
de fer un gran conjunt
no?
llavors
Matt Damon
en Julian Moore
perfectes
però
vull dir
bueno
la pel·lícula
queda una mica
coixa
una altra pel·lícula
espanyola
d'aquesta
puc parlar
molt poc
es diu
Llué ben vaques
vull dir
el títol
ja és
molt
estrany
i és una pel·lícula
estranya
perquè
és una pel·lícula
espanyola
que no ho sembla
i
és a dir
que és una pel·lícula
espanyola
que no recorre
ni a la comèdia
ni al serial
que és el que
acostuma a ser
el cinema
mitjà espanyol
aquesta és una producció
absolutament independent
en què tothom
que hi ha participat
ha col·laborat
desinteressadament
i no es podia fer
de cap més manera
i em perduranan
els oïdors
perquè no pugui
explicar
d'aquest va la pel·lícula
perquè és que llavors
la desmunto tota
diré jo
que ve d'una obra
de teatre
i que el teatre
de l'absurd
hi té molt a veure
amb això
és l'única cosa
que puc arribar a dir
i sí que citaré
tots els intèrprets
que surten a la pel·lícula
perquè són
extraordinaris
en qüestió
d'intèrprets
femenines
hi ha Maribel Verdú
Laia Marull
Gloria Muñoz
Maria Barranco
Carmen Mayordomo
Mónica Regueiro
que també és la productora
i Gemma Charines
i com a intèrprets masculins
hi ha Víctor Clavijo
Secund de la Rosa
Asiere Cheandia
Pedro Miguel Martínez
Sergio Pérez Mencheta
i Eduardo Noriega
tots absolutament
perfectes
o sigui que es pot dir
que és una obra
de teatre
en cine
sí
sí
sí
però
jo no diria res més
perquè
justament
jo no en sabia res
de la pel·lícula
i vaig trobar
que era el millor
que em podia passar
aleshores
també aviso
que a mi
em va agradar molt
però que hi ha gent
que no li agrada gens
vull dir
és d'aquelles pel·lícules
o que la dores
o que la detestes
d'autor
d'autor
absolutament
absolutament
i a més
hi ha un fet
que aquí
potser desvetllaré
una mica
el que no volia dir
però que la Laia Marull
surti
la Laia Marull
que el seu paper
més conegut
és
Te doy mis ojos
que surti
en aquesta pel·lícula
doncs
bé
té la seva gràcia
orienta
té la seva gràcia
perquè
és com una contradicció
en termes
però que
en fi
vull dir
a mi
Te doy mis ojos
no em va agradar gens
perquè era això
del serial
diguéssim
que a mi no
aquesta cosa
de soles
i Te doy mis ojos
i tota aquesta cosa
que neix
del serial radiofònic
em deixa
una mica
esparverat
en canvi
aquí
jo veig
que
el tema
diguéssim
es tracta
d'una manera
molt més
i a part
jo ve amb vaques
dura només 75 minuters
vull dir
que pim pam
i perfecte
i la primera frase
de la pel·lícula
és llueve amb vaques
o sigui que
ja des del primer moment
estàs instal·lat
que després no sorti cap vaca
a la pel·lícula
això pot passar
passen molts casos
però la primera frase
és llueve amb vaques
que això ja et deixa
dius
bueno
a partir d'aquí
explica'm el que vulgueu
perquè ja
molt bé
pot ploure qualsevol cosa
sí
vinga la quarta
una altra pel·lícula
destinos
és una pel·lícula
búlgara
aquesta sí que la recomano
mira
perquè penso
que és per tota mena
de públics
per gent que li agradi
el cinema
i gent que no
gent que vagi
a passar-s'ho bé
perquè és
una pel·lícula
búlgara
que ha tingut
molt d'èxit
a l'estranger
és una pel·lícula
que
explica
històries
de
taxistes nocturns
a la ciutat
de Sòfia
a la capital
de
de Bulgària
i aleshores
doncs
bé
vull dir
no és
com
nit a la terra
del Gingermus
que també
són històries
de taxistes nocturns
però que
allò vull dir
són com
esquetxos
que van entrant
senyors
passatgers
del taxi
i el taxista
doncs interactua
amb ells
sinó que aquí
hi ha una història
que va unint
totes les
les aventures
d'aquests
taxistes
és un thriller
podríem dir
perquè hi ha molta acció
però
té la curiositat
que
a través
d'aquesta
intriga
o
aquesta acció
ens revela
una radiografia
exacta
de la societat
vulgar
en aquest moment
és a dir
un país
gairebé
a la misèria
un país
que
tothom fa
el que pot
per sobreviure
enfonsat moralment
absolutament
i
fins i tot
hi ha una cosa
molt bonica
que el director
ha aconseguit
és que
a la nit
els únics
llums
que destaquen
ens donen
la idea
de com és
el país
perquè tots
són llums
d'entitats
financeres
o d'espectacles
eròtics
llavors
veiem
com ha sigut
aquesta
caiguda
del comunisme
com hi ha entrat
la doctrina
del xoc
per parlar
en termes
de la
politòloga
Naomi Klein
i com
aquesta societat
doncs
està
absolutament
desesperada
o sigui
és una pel·lícula
és un thriller
social
sobretot
amb una
càrrega social
important
i fins i tot
política
perquè t'ensenya
com és la societat
aquella
i com
no ho sé
hi ha hagut
un
desvellestament
que
utilitzant
aquesta història
dels taxistes
noturns
que ja és
un sector
marginal
és un sector
que té
les seves pròpies
lleis
doncs
allà
el que
t'estan ensenyant
exactament
és la realitat
del país
no com els
taxistes
estan fent
la carrera
que això
és una cosa
de més a més
aquesta me l'apunto
jo la trobo
molt interessant
i ja dic
ha tingut
molt de ressò
internacional
i penso jo
que
és violenta
perquè
la circumstància
ho exigeix
però
jo penso
que és molt interessant
llavors
una altra pel·lícula
aquesta és curiosíssima
aquesta no és
per recomanar
és una comèdia
americana
d'aquestes
de Nadal
ara que s'acosten
les festes
i es diu
en castellà
El Gran Desmadre
Males Madres 2
així entre parèntesi
perquè es veu
que hi havia hagut
unes males madres
anteriors
bé
i el criteri
que segueixes
per veure
aquestes pel·lícules
no
pensava que
estrenes
estrenes
no t'ho dic de broma
per fer un comentari
així
és el que ofereix
el mercat
sí
però que pensava
que seleccionaves
una mica
però veig
no
no selecciono
res
jo tinc mentalitat
de filmoteca
o sigui que
ho vaig a veure tot
i després
parlo
i dic el que em sembla
llavors
en anglès
és
abat
mom's
christmas
exacte
bueno
un anal
de males mares
en fi
aquí
hi ha
un
una conjunció
de
comèdia de Nadal
que és la que tots
coneixem
que ve llocs
i totes aquestes coses
vull dir que n'hi ha
centenars
de pel·lícules
com aquestes
que després
se les passen
per televisió
justament
en aquesta època
i les comèdies
gamberres
aquestes
que
que han triomfat
últimament
de Resacón en Las Vegas
han fet un mix
han fet un mix
absolutament
i aleshores
doncs
hi ha
bones intèrprets
vull dir
per
o sigui
hi ha tres generacions
hi ha les àvies
les mares
i els fills
els fills
vull dir
queden una mica
apartats
però hi ha
doncs
els problemes
entre mare i filla
adultes
i llavors
les mares
diguéssim
que són convencionals
de la seva manera
i volen
que el Nadal
les festivitats
es facin
d'una determinada manera
i llavors
les filles
que són joves
són noies
de 30-35 anys
o així
volen una altra cosa
volen sortir
una mica
d'aquest Nadal
tan adotzenat
i així
i llavors
plantegen
dir bueno
aquest any
rebentarem la cosa
i tal
és evident
que
la pel·lícula
s'acaba
amb el refrany
per Nadal
que deu vella
el seu corral
però mentrestant
doncs
hi ha moments
d'aquells
més o menys
hilarants
i així
hi ha bones actrius
com deia
de les joves
hi ha la Mila Kunis
i hi ha la
Kristen Bell
i la Catherine Han
molt bé totes
i les que fan d'àvies
doncs
ni més ni menys
que la Susan Sarandon
la Christine Baransky
que és una de les meves
favorites
molt coneguda
a les sèries de televisió
i la Cheryl Hines
no?
és de dones
eh?
és de dones
sí
els homes
tenen un paper
bastant residual
encara que
important
però bueno
són les dones
de casa americanes
que preparen el Nadal
no?
i llavors
n'hi ha unes
que primer
es resisteixen
a fer-ho
perquè són joves
i diuen
bueno
és que això
tal Nadal
de sempre fer el mateix
i tal
ja no ens convé
etcètera
però bueno
llavors hi ha les àvies
que
imposen
el seu
domini
però bueno
ja dic jo
que la cosa
acaba amb taules
no?
una altra pel·lícula
documental
una pel·lícula
que es diu
L'esa humanitat
és una pel·lícula
catalana
de
el director
es diu
Héctor Faber
jo penso
que aquest senyor
és argentí
però fa molts anys
que és a casa nostra
era el director
el director i el propietari
de l'escola d'estudis
cinematogràfics de Catalunya
que va plegar
exactament
sí
que va plegar
sí
sí no
bueno
ja
veient la pel·lícula
ja es veu per què va plegar
perquè
vaja
si aquest home
ensenyava cine
és que dius
és que dius
és que dius
en fi
i és una pena
és una pena
perquè
aquesta pel·lícula
hagués pogut ser
molt important
amb més mitjans
a vegades
és com el cas de Pàtria
que havíem parlat
no?
en aquest cas
és un garbuix
enorme
perquè
intenta
fer un procés
a la transició espanyola
vinculant-lo
als crims
de l'ésa humanitat
vinculant-lo
als crims
de Cambotja
de Pol Pot
a Auschwitz-Birkenau
als desapareguts
d'Argentina
vull dir
una cosa
que dius
però bueno
aquí què passa
no?
però
no ho sé
vull dir
primer
hi ha una
manca de fons
perquè
dius
bé
es diuen coses
sobre la transició espanyola
que ningú més
ha gosat dir
i sobretot
reben un pal
enorme
les forces d'esquerra
vull dir
el PSOE
i el PC del Carrillo
queden
però bueno
a l'alçada del Betún
que també està bé
que es digui
vull dir
perquè
ells van
van acceptar
van propiciar
van propiciar
tot aquest sistema
en el qual
els franquistes
continuen fent
rolla
però vull dir
és una pena
perquè jo estic d'acord
amb tot el que diu
el fons de la pel·lícula
però no puc estar d'acord
amb la manera en què
o sigui
que parla
fonamentalment
de les víctimes
del franquisme
sí
perquè també hi ha
és que tot és un garbuig
vull dir
que no està
gaire organitzat
perquè també parla
de les fosses
parla de la gent
que va ser a la presó
vull dir
perquè a vegades
un pressupost petit
no vol dir
molt
és a dir
es poden dir coses
que
potser
el problema
és més de fons
és de l'estructura mental
del director
i el guionista
no
però la forma
és pàlperrima
en aquest cas
vull dir
evidentment
no hi ha pressupost
però és evident
en el que tu dius
que sense pressupost
es poden fer bones
pel·lícules
però aquí
no s'ha donat el cas
no s'ha donat el cas
no es treballa bé
el material d'arxiu
que és molt abundant
sobretot
en qüestions
en qüestions
de franquisme
i de l'associació
en el rei
etcètera
no es treballa bé
les entrevistes
perquè només es fan
amb una càmera
i amb gent
que a vegades
dius
bueno
i aquest perquè surt
cas del Montessar Garzón
vull dir
què hi té a dir
ell
en aquest tema
si és un dels
beneficiats de la transició
per l'amor de Déu
vull dir
però passa que
esclar
vull dir
com que el van treure
de jutja
perquè ell
va fer la causa
dels crims
contra el franquisme
i llavors
li van treure
també el posen allà
però vaja
és una contradicció
treure'm un personatge
com aquest
un senyor
que va permetre
tortures
als independentistes
detinguts
l'any 92
i surt allà
a parlar
de drets humans
dius
per favor
potser l'única
diguéssim
tret interessant
d'aquesta pel·lícula
és que comença
a parlar
d'un tema
que fins ara
no se n'ha parlat
ha sigut tabú
i que
però justament
justament
perquè és un tema
que se n'ha de parlar
i el que hi surt
i parla molt bé
però només parla
de la qüestió
de la monarquia
que qualifica
molt durament
a més
vull dir
amb tota la raó
és el Joan Tardà
el Joan Tardà
surt allà
i explica
com ell
pensa que
la monarquia
no és legal
a Espanya
per què?
perquè el rei
Juan Carlos
de Borbón
i Borbón
resulta
que no va jurar
la Constitució
perquè no podia
perquè ja havia jurat
els principis
fonamentals
del moviment
i llavors
un rei catòlic
només pot jurar
una vegada
i llavors
ell
només va
no sé
ara la paraula
no és acatar
però bueno
validar
o una cosa
d'aquestes
la Constitució
però no l'ha jurada
mai
i llavors
aquest és un argument
que utilitza
el Joan Tardà
per dir
aquesta monarquia
és il·legítima
perquè a més a més
una altra
de les coses
que es discuteixen
és per què
en un determinat moment
no es va deixar
escollir el poble espanyol
entre monarquia
i república
que sigui
per tant
el que està dient ell
em sembla que és molt clar
i és que
la idea
el que hi ha de fons
és molt interessant
però en canvi
tal com està presentat
tal com està exposat
tal com està estructurat
no funciona
i llavors
última cosa
molt breu
perquè hi ha
un interès
per parlar
d'aquesta pel·lícula
és
Un intercanvio
por navidad
que això
és una pel·lícula
escandinava
no em sembla
que finlandesa
no estic
gaire segur
és una pel·lícula
per nens
la dirigida
Terje Ragnes
i és una pel·lícula
per nens
que té
un pròleg
d'animació
però després
són
imatges
reals
i és interessant
vull dir
fuig
de
les pel·lícules
habituals
de Nadal
i explica
com
una família
normal
que viu
en el lloc
doncs
es genera
el mite
aquest de Santa Claus
doncs
rep
aquest mite
i com
el fan
anar
aleshores
també és interessant
dir
que aquesta pel·lícula
s'estrena
d'una manera
solidària
es fa en català
un intercanvi
per Nadal
a Nadal
i un intercanvi
a por navidad
també es fa en castellà
doblada
i els dies
15
16
i 17
d'aquesta setmana
doncs
l'estrena
serà solidària
i
dos euros
de l'entrada
es destinaran
a la marató
de TV3
molt bé
molt bé
Noruega
és la pel·lícula
molt bé
Noruega
doncs
és interessant
però per nens petits
Francesc
tu tens alguna cosa
a comentar?
jo ràpidament
sí
comentar
que vaig anar
a uns cinemes
que no sabia
que havien fet
un canvi molt radical
en els últims temps
que són els cinemes
no ho sabien
vosaltres segurament
esteu més al cas que jo
tot el que passa
són els cinemes comèdia
que ara resulta
que pertanyen
als Germo
cines
i que fan
a partir d'una certa hora
fan
a les primeres hores
versions doblades
després fan
versions originals
com que ara això
és molt fàcil
és com si tinguessis
un arxiu de DVD
per dir-ho així
pots escollir
la pel·lícula que vulguis
vaig anar a veure
el dissabte
i era
a un horari
bueno
raonable
la pel·lícula
de la Cuixet
que el Joan ja va retratar
i que a mi
bueno
em va agradar una mica més
el que ell va destacar
però bueno
una pel·lícula
una pel·lículeta
però que està força ben plantejada
força ben rodada
i que el diumenge
feien l'autor
i no vaig poder anar-hi
i llavors ara no he pogut defensar
com voldria
el Cuenca
el Cuenca
no el Martín Cuenca
però el que sí que vull destacar
és que una altra vegada
em va passar
i amb un cinema
a més a més
que no era de versió doblada
que és el que vaig jo reflectir
quan vaig parlar de Mother
de mare
al cinema Cerdanyola
que tornava a haver
una manipulació
una mica més subtil
però la imatge no era
i es veia molt clar
la que corresponia
al que s'havia rodat
és a dir
l'enquadrament
estava manipulat
llavors
estava
la pantalla
completament plena
de la imatge
cosa que això ja et fa sospitar
perquè és molt difícil
que la manera com es roda una pel·lícula
correspongui
exactament a les mides d'una pantalla
és molt difícil
per tant
les franges negres
han d'estar pràcticament sempre
pràcticament sempre
llavors
allò que quan ho veus
ja no
però és que després
contínuament
al llarg de la pel·lícula
veus uns moviments de càmeres
veus uns enquadraments
veus uns plans
que dius
que això no
a veure
la Isabel Cuixet
si es caracteritza
per alguna cosa
és que és molt puntillosa
vull dir
i sap molt bé
el que vol rodar
pot agradar més o menys
el seu cinema
el que parla o no
però això no quadra
vull dir uns plans
que queden completament
i a quin cine ho vas veure això?
Escomèdia
l'altra vegada no ho vaig dir
però ja dic
que en el cinema
del punt de Cerdanyola
els mateixos que els Esplau
aquella versió horrible
horrible
vull dir
una cosa espantosa
de Mother
una cosa que no
i ara escomèdia
això
llavors
jo no sé exactament
què passa
però el que em fa la impressió
i crec que val la pena
que els oients
ho sàpiguen
perquè
Joan Cerdà
ha perdut
la caperutxa
la caperutxa del micro
i s'ha quedat així
és parverat
però no passa res
es torna a col·locar
i ja està
se sentiu el soroll
de penetració
llavors
la qüestió és aquesta
que els oients
que aneu a veure una pel·lícula
vigileu una miqueta
perquè segurament
la pel·lícula que veieu
no correspon
a la pel·lícula
que s'ha fet
no sé exactament
com es fa
ni com es deixa de fer
però allò era una mica
estrany
i absurd
i estúpid
el tècnic de muntatge
no, no de muntatge
de la producció
i de la projecció
el projeccionista
però jo no crec
que hi hagi una persona
allà mirant
de col·locar el pla millor
jo crec que hi ha
un programa automàtic
que va escollir
no, no, no
saps què passa?
que tenen
és una cosa molt rara
és que hi ha diverses mides
llavors
quan cada pel·lícula
té una mida
i té un objectiu
llavors si s'equivoquen
al moment de l'objectiu
i posen un altre
et distorsiona
tota la imatge
però saps què passa
Joan?
fa dies
saps què passa?
que a part
hi ha moviments de càmera
inventats
és que es veuen
clarament que són inventats
l'aformar la imatge
te'n modifica tot
no m'acaba d'encaixar
això s'ha d'investigar
una miqueta més
no pot ser
tu amb la rodada
no pots canviar-li
li pots fer el que et doni la gana
el que et doni
absolutament la gana
i a més
amb els sistemes
que hi ha ara
que tu el que fos
posa és un USB
pràcticament
a l'ordinador
i ho passes
tu pots tenir un programa
un reproductor
ho trenques tot
però no pots canviar
un pla
això no pots fer-ho
fer aparentment
moviments de càmeres
que no hi havia
jo et dic que sí
jo et dic que sí
perquè tu li dius al programa
que agafi per exemple
els rostres
i es fixi en això
i que vagi fent la recerca
llavors allà t'inventes
moviments de càmera
o un mòbil
aquests productors
no ho tenen això
això ho té un aparato
de...
vés a saber
això s'ha d'investigar
a mi hi havia moviments
de càmera
el que sí és veritat
és que quan es distorsiona
quan es distorsiona
ells s'equivoquen
si allò és un format
i te'l fan amb un altre format
són dues coses diferents
són dues coses diferents
i això dels moviments
que es veuen de vegades
que no, que no
que són tan subtats
jo voldria que passéssim
perquè estic d'acord
en general en investigar
vinga, som-hi
amb la teva idea
però com que en una ocasió
em va saber molt greu
que el Lluís
que va venir
no va poder acabar
la seva exposició
i va haver de tornar
però va servir
perquè vingués un altre dia
no passa res
ara voldria
doncs que ell
tranquil·lament
pogués exposar
tot el que és
bueno a veure
jo he preparat
algunes coses
i si escoltem
parlem d'unes altres coses
tampoc passa res
d'acord
que ja callo
però sí que és veritat
gràcies Joan
gràcies Joan
no, avui he portat
el tema
en sugeriment
de vosaltres
de la fenografia
relacionada
amb la indústria farmacèutica
que repassant una mica
moltes són
les pel·lícules
que parlen
d'aquesta indústria
i totes
en forma de documental
o un thriller
o inclús drames
porten a la palestra
les contradicions
profundes
d'aquesta situació
d'aquesta indústria
i de la relació
amb la societat
diu
les farmacèutics
han estat creades
per descobrir
nous medicaments
però
amb afany de lucre
o bé són empreses
capitalistes
amb la finalitat
primer ja n'hi ha de guanyar diners
però en un mercat
molt concret
que és el de la salut
és legítim
que hi hagi
empreses farmacèutiques
que inverteixin
en fàrmacs
de dubtors
a necessitat
com per exemple
el finasteride
que és per fer
créixer el cabell
o la viagra
encara que hi ha
problemes molt més greus
com la malària
a la tuberculosis
o la sida
és legítim
és ètic
és lícit
que la indústria
posi a la venda
medicacions
sense cap efecte
demostrat
en estudis seriosos
o que la indústria
posa
un preu exigerat
indescent
els fàrmacs
limitant el seu benefici
a la població rica
s'està comercialitzant
medicaments
que la relació
risc-benefici
és clarament desfavorable
aquestes són contradiccions
que han estat
reflectides
en algunes pel·lícules
i que avui comentarem
la primera d'elles
i que la coneixereu
tots pels seus protagonistes
és el jardinero fiel
de Constant Gardener
és un film
del 2005
britànic
diguéssim
protagonitzat
per Ralph Fins
dirigit per director
brasilero
el director
és el Fernando Meirelles
que va fer
Estiu d'Adeus
fa 3 anys abans
i també per la Raquel Weiss
que és la britànica
que a més a més
li van donar l'Oscar
en aquesta pel·lícula
era molt jove
a l'hora
estava embarassada
i li van donar l'Oscar
a la primera tribu secundària
el protagonista Ralph Fins
viatja a Quènia
amb la seva dona
on la seva dona
perdó
està investigant
uns fets relacionats
amb una multinacional
farmacèutica
la seva dona
és assassinada
és el principi
de la pel·lícula
i ell
en la seva lluita
per descobrir els autors
comença a destapar
una trama
corrupta
en la que estan implicats
el cos diplomàtic
les farmacèutiques
els serveis secrets
s'estan duent a terme
assajos clínics
amb una població de Quènia
per un fàrmac
per la tuberculosis
que està produint morts
i això es vol ocultar
aleshores
el director aquí
munta un thriller
utilitzant un esquema
ja conegut
és un entorn africà
molt amable
molt idealitzat
amb uns personatges blancs
que conserven
a l'esperit
d'aquest colonitzador
i que persegueixen
només els seus interessos
i un Ralph Fins
protagonista
que passa
de ser un diplomàtic
representant
d'aquest sistema
a donar-se'n del problema
i es converteix
en la causa noble
hi ha altres personatges
segur que recordareu
l'amic de la dona
que al final
l'atraeix
que és un diplomàtic
també
hi ha uns africans
que són a sou
és a dir
Àfrica també està implicada
en el seu egoísme
la població
fa el que pot
que són els executors
de tot això
en fi
la pel·lícula
és un thriller
una mica de tot
sense ser
res de massa
és a dir
vol ser un thriller
vol ser una història romàntica
vol ser un intent
hem de fer cinema social
la veritat és que va tenir èxit
en el seu dia
però després
quan la tornes a mirar
té el seu
envelleix una mica
i jo crec que no es va ser
massa reaixida
potser el problema
és el director
perquè el director
és un director
molt de cinema social
que aquí vol fer
fer un thriller
i li falta
agarra
li falta una mica
de velocitat
i de
això
però bueno
vosaltres la recordeu
no?
sí
sí perfectament
a mi em va impressionar molt
la veritat és que
el Constant Gardener
sigui el Ralph Fins
que és un diplomàtic
però que està molt
és un personatge
que cuida
les plantes
i tota la pel·lícula
bueno
el posen molt
i a més a més
l'actor
que és britànic
fa un tema
aquí molt
és a dir
ell és molt
molt britànic
actuant
és molt clàssic
a mi em va passar una mica
com a ell
quan la vaig veure
em va agradar
però em va semblar
que en aquell moment
ja estava inflada
sí
que era una pel·lícula
que no n'hi havia per tant
però com que tothom
en parlava tan bé
a mi em va passar això
és a dir
jo continuo
tenint un record
molt intens
i jo
així fent una pregunta
una mica naïf
preguntaria
Lluís
tu com a expert
que hi hagués
parlat del tema
si el que reflecteix
aquesta pel·lícula
és com documental
d'alguna forma
és a dir
si això passa
jo no puc documentar
que hi hagi hagut
un cas
històric
que hi hagi
una farmacèutica
que hagi provat
un medicament
conscient
que produeix morts
i que hagi
diguéssim
intentat
amagar-ho
per comercialitzar-ho
perquè
això
quan hi ha morts
és molt fort
després
a veure
després us ho expliquen
un altre
és a dir
que siguin conscients
és molt perillós
perquè
després
aquest medicament
el comercialitzes
a tot el món
i aleshores
tens més problemes
per tant
és una mica
ara
que sí que és veritat
que hi ha hagut
casos de farmacèutiques
que
han volgut
passar
gat per llibre
sí
sí que n'hi ha hagut
i tant
us parlaré ara
d'un altre
d'un documental
que he vist recentment
que és
Farien de Blut
que és un documental
del director hindi
d'Aylan Mohan Gray
del 2014
diguéssim
que explica
el problema específic
sobre les dificultats
d'aconseguir
tractament pel Sida
dels malalts
diguéssim
de Sida africans
d'Àfrica
pel seu preu
i perquè les companyies
farmacèutiques
es negaven a baixar-lo
pels països pobres
recordem una mica
el que és la Sida
amb dos ratlles
que és una malaltia
infecciosa
que va néixer a Àfrica
als anys 60
que es va
escampar
a través
de
Haití
per Estats Units
primer i després
a Europa
que això va es passar
als anys 80
es contagi
per via hemàtica
per via sexual
i per via
materno-fetal
i
aleshores
l'any 87
afortunadament
es comença
a trobar
tractaments
per la Sida
i es comencen
a tractar
els malalts
americans
perquè són els primers
que tenen
excés
el tractament
va aconseguir
augmentar
primer
l'esperança
de vida
i en aquests
moments
amb un tractament
diguéssim
combinat
que es diu
teràmpia antirretroviral
de gran activitat
permet convertir
la Sida
en una malaltia
crònica
i per tant
es treu
el dramatisme
d'aquella malaltia
que va durar
dècades
aleshores
el que va passar
a Àfrica
és que no es va
considerar
que es tractava
d'un problema
de salut pública
de primer ordre
així
com al món
occidental
la infecció
estava bastant
restringida
a conductes
homosexuals
i a l'utilització
de drogues
endovenoses
a Àfrica
es va estendre
ràpidament
per tota la població
heterosexual
i per contagi
materno fetal
i això
va afectar
molt
les capes
pobres
de la societat
aleshores
perquè tingueu
una idea
el Sida
a Sud-àfrica
que Sud-àfrica
no és un país
pobre
dins d'Àfrica
a Sud-àfrica
hi ha
el 2016
amb dades
del 2016
7,1 milions
de portadors
del virus
que vol dir
el 18,9%
d'adults
de Sud-àfrica
una barbaritat
clar
això ha sigut
perquè hi ha hagut
un augment
d'infecció
que va néixer
de llavors
i que no s'ha pogut parar
aleshores
el documental
es va presentar
el 2013
al festival de Sundance
està narrat
per William Hort
i explica
aquesta epidèmia
de Sida-àfrica
que va durar
més
i va ser
molt més mortífera
pel retard
dels governs
africans
a donar-se'n
de l'epidèmia
i a actuar
i també
per l'alt cost
dels medicaments
antirretrovirals
recorda
el documental
es diu
que una mort
és una tragèdia
i un milió
de morts
és una estadística
i amb això
diguéssim
enfatitza una mica
aquesta passivitat
aleshores
el 2009
el congrés
de Durban
diguéssim
va dir
que en el món
hi havia 34 milions
de males de Sida
que no s'estaven tractant
tenint els medicaments
aleshores
què va passar
a l'Índia
resulta que hi ha
una legislació
molt antiga
que està permès
fer medicaments
genèrics
el que se'n diu
genèric
que és el medicament
amb la molècula igual
però que és més barat
perquè no es comercialit
amb el nom comercial
aleshores
alguns ciutadans
africans
alguns grups
d'africans
van voler importar
aquests medicaments
que eren molt més barats
perquè es comercialen
a l'Índia
però van topar
amb una legislació
diguéssim
dels països africans
que afavoria
les patents
diguéssim
de les farmacèutiques
i aleshores
bueno
aquests
diguéssim
grups
van pressionar
per trencar
el que volien
no era
violar cap llei
dels països
sinó que volien
eliminar
les patents
dels medicaments
que eren
essencials
per parlar
de l'epidèmia
aleshores
el documental
explica com
algunes ONGs
algunes fundacions
contra ella
la de Bill Clinton
però
van estar lluitant
per aconseguir
una mica
que els preus
dels medicaments
aquests
disminuïssin
explica molt bé
tots els grups
que van ser
per exemple
explica
un activista
d'una ONG
de Sud-àfrica
que tenia
l'alcida
i tot
i tenir diners
per pagar-se
la medicació
va renunciar
al tractament
fins que no
estigués a l'abast
de gent
més
aleshores
al final
aquest moviment
va reaixir
i
d'un preu
de 15.000 euros
per pacient
i any
que costava
al principi
primer va passar
a 300 euros
i al final
va passar
a 100 euros
per pacient
en aquests
països pobres
és interessant
el documental
és revelador
sobre les estratègies
de les farmacèutiques
per forçar
que el mercat
es situï
en un entorn
que li reporti
el màxim benefici
és a dir
que les farmacèutiques
no és que
intentin
tenir beneficis
sinó que
intenten tenir
el màxim
de beneficis
a costa
del que sigui
aleshores
això
que s'estratègia
és
reprobable
és
moralment
molt
denigrant
però
també
hem de pensar
en tot el sistema
és a dir
aquí hi ha un sistema
que nosaltres
acceptem
que hi hagi
unes empreses privades
que guanyen diners
que facin
medicaments
però després
ens falta
que hi hagi
un sistema públic
que sigui
més controlador
i que dirigeixi
més
els recursos
de la societat
per distribuir
millor
això
per distribuir
millor
entre els malalts
que és
en el fons
la distribució
millor
de la riquesa
bé
és interessant
encara que
algunes vegades
és molt esquemàtic
pots discutir
algunes frases
algunes estadístiques
que posa
en favor del documental
però jo crec
que és un documental
que si t'interessa
una mica
el tema
us el recomano
us voldria parlar
ens ho apuntem
us volia parlar
d'una altra
sobre el Sida
també
d'una pel·lícula
que és
Dallas Buyers Club
del 2013
que no sé si la vau veure
és un film dirigit
per un director canadenc
que és
Jean-Marc Baller
i és protagonitzat
pel inafable
Matthew McGonaghy
i després
la Jennifer Garner
explica la història
recordeu
autèntica
d'un
de Ron Butroff
un malalt
de Sida
de Marigà
que li diuen
que
83
estem parlant
del 83
recordeu que el Sida
es descobreix
el 82
es detecta
el virus
el 83
el 84
i es comencen
a fer els primers
assajos clínics
amb medicaments
el 85
bé
més o menys
84
el 84
li diagnostiquen
el Sida
i li diuen
que té un mes de vida
aleshores
el tio
l'explica
una mica
que lluny
d'arrogar-se
davant d'això
comença a organitzar
com es pot tractar
descobreix
que hi ha
aquests medicaments
que encara s'estan provant
bé
en fi
explica
tot aquest
ingladu
que munta
el
el protagonista
que munta
un centre
de distribució
alegal
o il·legal
i que
aconsegueix
naturalment
que penseu
que hi havia
molta gent
que volia
tractar-se
però encara
no podia
als Estats Units
aleshores
bé
el protagonista
amb aquest estil
iconoclasta
i trasgassó
importa
fraudulentament
medicaments
per la sida
encara no estan
aprovats
per la FDA
i els hores
s'enfronta
el denuncien
va a judici
a veure
la pel·lícula
està sostinguda
per una interpretació
del
molt bona
que és molt bona
i que
trobo que es busca
la vida
pel seu punt
i que munta
bé
recorrem
també
altres
coses
diguéssim
fixeu-vos bé
que la diferència
d'Àfrica
el sida
va afectar
molt
a
usuaris
en el món occidental
Europa i Estats Units
a usuaris
de drogues
endoginoses
de l'agraïna
a homosexuals
i
a heterosexuals
primer
diguéssim
que estaven
amb la prostitució
però després
l'heterosexualitat
en aquests moments
la sida
és
una infecció
que
majoritàriament
és
de contagi
heterosexual
però
llavors
hi havia
ahir
una barreja
la pel·lícula
introdueix
Jared Leto
es diu
que fa un paper
de transvestit
impressionant
que li dona
força a la pel·lícula
jo crec
que aquesta
a canvi
la Jennifer Garner
que
que fa una interpretació
d'una metge
d'un paper
una mica
posil·lànim
d'una doctora
que
que està allí
visitant-lo
en l'hospital
i així
i que
té cura dels malalts
en fi
no sé
personatge una mica
els dos actors
són els principals
que es jueixen
m'agrada
perquè la pel·lícula
fuig
d'una sensibleria
el que
el cine de Hollywood
no ens té acostumats
fuig una mica
aquesta sensibleria
adolcorada
i
aborda
la
la
la
la pel·lícula
amb una certa
frescor
això
i després
clar
et deixa
una certa
amargor
però
jo
em quedo
amb la força
del
del
del
Matthew McGonaghy
com
combat
la sentència
de mort
i és capaç
de lluitar
tants anys
per
trobar
la medicació
això jo que és
el missatge
de la pel·lícula
extraordinari
ens agrada molt
el que ens expliques
perquè trobo que és una cosa
que nosaltres
que no som metges
i que ens ho mirem
des de fora
no
ens aporta una visió
extraordinària
completíssima
i molt interessant
de tots aquests temes
de veritat
jo preferixo parlar
del meu tema
mèdic
que no
tant de comentar
pel·lícules
no no no
perquè
en aquest moment
com es podria dir
que està la situació
del SIDA
és a dir
el SIDA
no
el SIDA
ara està
controlat
o sigui
ara
la SIDA
diguéssim
el tractament
de la SIDA
està controlat
en el sentit
que el pacient
que entra
en el sistema
de salut
rep el tractament
i rep el millor
tractament
i es converteix
en una malaltia crònica
el que passa
és que
hi ha dos problemes
importants
aquí
en la societat
actual
aquí a Barcelona
una
és que
hi ha molts contagis
nous
o sigui
hi ha molts nous
malalts de SIDA
anualment
sí
més del
això és perquè
la
perquè la població
perquè no es fan
campanyes preventives
de forma
important
és a dir
la prevenció
és una signatura
pendent
i
a més a més
que el contagi
heterosexual
és molt freqüent
i aleshores
aquí
hi ha hagut
una pèrdua
de respecte
amb la SIDA
i
s'han eliminat
les barreres
el preservatiu
i així
que fins ara
eren
una de les mesures
més importants
i després també
jo crec que
l'administració
per les retallades
i per
moltes coses
ha deixat
de pressionar
en la societat
perquè
prengui el control
això
o sigui
penseu que
un percentatge
molt important
de la població
circula
pels carrers
i no sap
que té SIDA
aquí eh
sí
ara no et puc dir
el percentatge
exacte
però ho han dit
fa poques setmanes
perquè hi ha hagut
un congrés
i així
i
és dramàtic
això
i en quin sector
està més polaritzat
general
en tots els sectors
diguéssim
sí que és veritat
que en un moment
fa molts anys
estava localitzat
amb conductes
de risc
és a dir
amb usuaris
de drogues
endoginoses
promiscuitat
gai
prostitució
no no
ara
ara és general
i naturalment
que si tens
més contactes sexuals
tens més probabilitats
però jo crec que
aquí
ara ja no
el risc
és ampli
o sigui
em sorprèn
i per mi
és una notícia nova
que
no sapiguem
que estem
amb risc
en molts moments
perquè
això les autoritats
haurien de fer campanyes
en aquesta direcció
sí
sí
sí
i no es fan
no es fan
no es fan
perquè hi ha
petites campanyes
i així
bueno
jo no es fan
perquè
els recursos
també són limitats
és a dir
hi ha campanyes
contra la tuberculosis
hi ha campanyes
per la vacunació
hi ha campanyes
de molt
i això
no deixa de ser
que hi ha
un percentatge
de pacients
aquí a Catalunya
que tenen
la sida
i que es contagiaran
doncs no sé
100
900
500
a l'any
no sé quants
però
la tuberculosis
no és també
una enfermedad
que havia desaparegut
i ara ha tornat
no és exactament això
amb la tuberculosis
hi ha el problema
que hi ha
amb altres malalties
que
hi ha
vacils
de la tuberculosis
que comencen a ser
resistents
a tots
els antibiòtics
i això
és molt greu
perquè
si aquests
vacils
s'extenen
doncs tindrem
un problema greu
perquè
i en aquests moments
hi ha altres malalties
infeccioses
que també passa
això
i és per l'ús
inadequat
o excessiu
Espanya
està
entre els països
que ha fet més
ús inadequat
d'antibiòtics
i
hi ha
uns microbis
uns bacteris
que estan
molt resistents
a mi el que m'havien explicat
però jo no soc metge
ja saps
que no
això no domino
és que
el teníem
això
el tuberculosis
havia desaparegut
però que l'arribada
de gent
immigrant
el va tornar a introduir
no és veritat
això
ja el teníem
i era
sí que és veritat
que
en algun moment
hi ha hagut
diguéssim
immigrants
que portava
la tuberculosis
però
això
o sigui
el percentatge
de contagis
de tuberculosis
per immigrants
és
és molt
és molt
irrisori
això
és a dir
hi ha un
reservori
de tuberculosis
aquí
afortunadament
el sistema
públic
de salut
que està
molt ben
estructurat
i que ha resistit
molt
està funcionant
molt bé
per la tuberculosis
perquè la tuberculosis
és una malaltia
que es contagia
a través
de l'aire
però necessites
un contacte
íntim
molt fort
és a dir
que
necessites ser
familiar
molt proper
necessites ser
a l'escola
amb amics
molt propers
perquè
i necessites
que el malalt
que contagia
estigui molt malalt
perquè hi hagi
afortunadament
això
i aleshores
el sistema
de detecció
i el sistema
de control
que hi ha
en aquests moments
és molt bo
estem arribant
al final
estem encantats
amb l'exposició
que ens has fet
ens agrada moltíssim
moltíssimes gràcies
Lluís
d'acord
ja veieu que
ens portem aquí
un metge i a mi
que és un autèntic
expert en totes aquestes coses
i que ens il·lumina
la setmana que ve
tindrem una sorpresa
perquè
ens vindrà una persona
de TV3
però preferim
no donar el nom
i en tot cas
així és que totes confirmes
i és que serà l'últim dia
de la temporada
i parlarem
de moltes coses
ja ho veureu
moltes gràcies Lluís
molt bé
de res
la setmana que ve
bona setmana vinent
bona nit
bona nit
una camisa
un barret
un llibre d'aventures
una bossa
un fuet
bon dia
bona tarda
que tingui vostè
no cada agafa el cotxe
ens veiem al carrer
una juguina
una juguina
una juguina