Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
pel·lícules i les comentem, no hi ha cap altre
secret.
Cultureta i això, i clar, ara
m'estic adonant molt que els
cinemes més grans, on tothom,
posen les pel·lícules més de Hollywood,
més
grans, més
de més diners, no?
I l'altre dia
vaig veure Jurassic World
Sí, vas anar a veure-la?
I Poltergeix, vaig anar a veure les dues.
Sí que estàs fent bagatges, sí?
Has vist les originals
de Jurassic Park i de Poltergeix
les pots comparar?
Per mi la comparació
és... a mi no em va agradar.
Les segones parts, no, no em van agradar.
Per què? Això és el que
nosaltres intentem sempre esbrinar
en aquest programa. Per què
les primeres, en aquest cas, són millors?
Doncs en aquest cas...
A mi m'han dit, bueno, no m'han dit, però
he sabut, Alba, que uns amics teus
t'estan sentint i volen que parlis molt.
Per tant, jo et vaig preguntar.
Però igualment estic aquí soleta.
No sé si els oients estan aviat frans d'escoltar-me.
Ara vindrà el Jaume, ara vindrà el Jaume.
I si no, si et cansis de parlar,
pregunta'n tu a mi i jo vaig contestant-te.
Jo a Jurassic World li vaig trobar
una manca de guió
bastant gran.
Crec que la pel·lícula no es va plantejar bé.
Crec que...
estic parlant molt, eh, però
sent una pel·lícula així, doncs,
d'un finançament fort,
jo crec que no es van parar a dir,
bueno, doncs, la línia de la pel·lícula anirà així.
Crec que volíem enfocar
tot l'argument
passant pels nens,
que són els...
són els protagonistes, entre cometes,
però canvia molt
de protagonista a l'altre, a l'altre...
A mi no em va agradar.
És que no vull desvalar la pel·lícula
perquè està ara mateix als cines
i no vull...
Però a mi, doncs, em va faltar guió,
em va faltar planificació,
efectes especials, doncs, clar, molt bé.
A dos, no?
És una pel·lícula que està molt treballada
en aquest sentit, digitalitzada, molt, molt bé.
Però, doncs, això,
a mi el principal, no?,
de les pel·lícules que és
un bon guió,
o una bona interpretació,
a mi això em va faltar.
Això em va faltar.
I a Poltergeix,
doncs, vaig trobar
el mateix.
El guió també fatal,
molta repetició de situacions
que pensaves que això ja havia acabat
i tornava a entrar
en la mateixa espiral
la pel·lícula.
Bueno...
No aporta res de nou, potser, no?,
respecte a l'original.
És a dir, que aquestes pel·lícules
no les recomanem.
No, aquestes no les recomanem.
Tenim recomanacions
i no recomanacions.
Sí, tenim dues.
Exacte, tenim dues de cada, eh?
Requisitos...
Estem empatats.
T'has fixat?
Podem fer un marcador aquí,
a veure si...
Doncs mira, ja et vull desempatar ara,
jo diré...
Vinga, som-hi.
...en tercera persona,
que me l'han recomanat
i diuen que és molt bona.
No sé ni quina és,
si et dic la veritat.
Està en cinemes petits.
T'en saps?
Aquests com t'agraden a tu també.
Sí, en principi sí, la veritat.
I sí, sí, me l'han recomanat.
M'han dit que està molt bé,
que t'has de parar a pensar
en acabar la pel·lícula
perquè és...
Bueno, l'has de treballar.
Però, a més a més...
Ah, d'acord, en tercera persona.
Ara la tinc aquí,
ja, del Pol Hagi.
Sí.
A mi m'han dit
que és una pel·lícula
que quan la van treure
molta gent va anar...
Bé, molta gent.
Tinc amics que han anat a veure-la i això.
I que van sortir amb una impressió.
Alguns no l'havien entès,
uns altres sí,
però s'havien quedat una mica així.
Però que els va agradar.
I les crítiques eren dolentes.
Eren bastant dolentes.
No l'havien entès, tal...
Bueno.
I ara, si tornes a fixar-te
tu que estàs amb l'ordinador francès...
Sí, sí, sí.
Preguntar-me el que et facis falta.
Ara crec que li estan començant
a donar bastant bona nota a la pel·lícula.
I estan pensant que, bueno,
que sí, que és bona,
però és curiós, no?
Com a mi els amics em diuen
doncs mira,
quan la vam anar a veure
fa un mes o un mes i mig,
doncs a la gent no li agradava i això
i ara cada vegada
que ens fiquem a internet
cada vegada les opinions
i això són millors.
Diguem que,
ja que estem donant una miqueta
d'idea, d'informació,
diguem que és una pel·lícula
putagonitzada, bueno,
per molta gent,
però parli amb Nilsson
com a així actor
de capçalera
i que són tres històries d'amor
que tenen lloc simultàniament
en tres ciutats.
Potser aquí ve una miqueta
la complexitat de la pel·lícula, no?
El fet que t'estiguin explicant
tres històries simultàniament
i vagin passant d'una a l'altra
relacionant-les, m'imagino,
a Nova York, a París i a Roma
i que un escritor novaiorquí,
és el Nilsson,
doncs acaba de separar-se
de la seva dona.
Això és una sinopsi, eh?
Que estic llegint
d'una d'aquestes pàgines d'internet
i es troba a París,
manté una relació més aviat
problemàtica amb la seva amant,
que és l'Olivia Wilde,
i després una mare neoyorquina,
que és la Mila Kunis,
nega taxativament
ser la responsable d'un accident,
que gairebé li costa la vida
al seu fill.
Això.
Jo no he de dir que...
el Paul Huggies és un director
que em carrega una mica, eh?
Així tal qual,
ho dic directament.
Sí.
Les pel·lícules que he vist d'ell,
Crash, per exemple,
que va ser,
si no recordo malament,
la que es va estrenar com a director,
perquè ell havia estat guionista
durant molts anys
de bona part
de les últimes pel·lícules
del Clint Eastwood,
espero no estar dient,
perquè ho estic dient
una miqueta de memòria,
però crec que és així,
i llavors va fer Crash,
és una pel·lícula
que a mi em va
veritablement cansar,
em va esgotar,
no sé si la vas veure.
A mi,
a mi no em va acabar de convèncer,
aquelles històries creuades,
una miqueta forçades,
tot plegat, no?
Amb la Sandra Bullock
com a protagonista,
tot com m'has encaminat
a explicar-te una cosa
que ja el director sap el que és
i ho va fent
com una mena trencaclosca,
és que no em va acabar de convèncer.
En canvi,
té una
que sí que em va agradar molt
i, bueno,
estem així
recomanant i antirecomanant,
en aquest cas estem parlant
de la trajectòria
del director Paul Haggis,
ja que tu has parlat
de la tercera persona.
Hi ha una
que sí que recomano absolutament
que em va deixar meravellat,
que es diu
En el Valle d'Ela,
d'Ila,
no sé exactament com es pronunciaria,
L-A-H,
protagonitzada
pel Tommy Lee Jones,
que jo considero
que forma part d'una trilogia,
ho he dit moltes vegades,
no sé exactament en aquest espai,
perquè,
com que estic en diferents espais,
de vegades
em embolico una mica
en quin he dit una cosa
i en quin no.
M'imagino que aquí també.
Considero que aquesta pel·lícula
forma part d'una mena
de trilogia estranya,
que les altres dues pel·lícules són
No és País para viejos
i Los tres enterros de Melquíades Estrada,
que si no recordo malament
està protagonitzada pel propi...
No,
protagonitzada segur,
però està dirigida pel propi
Tommy Lee Jones,
si no recordo malament.
I són tres pel·lícules
que parlen sobre la frontera,
sobre la frontera entre Mèxic
i Estats Units
i la conflictivitat enorme
que hi ha entre aquestes dues fronteres,
la quantitat de problemes
que hi ha amb el tema
del tràfic de drogues,
dels robatoris
i el fet que la frontera
provoca o ocasiona
una certa impunitat,
d'alguna manera,
per a aquests crims.
Una certa impunitat.
Això no vol dir que després hi hagi
els que es prenen la llei
per la seva mà,
llavors són els que
i miren de fer justícia
sense tenir legitimitat
per fer-la.
Llavors,
l'EDL,
que és el que sobretot
volia comentar del Paul Huggies,
sí que em va encantar.
Un ritme
que no té res a veure
amb Crash,
per exemple,
i crec que tampoc
amb aquesta que dèiem ara,
una pel·lícula intimista,
el Tommy Lee Jones
el que fa en aquesta pel·lícula
és anar a investigar,
és un militar retirat
i va investigar
la mort del seu fill,
que també estava a l'exèrcit,
i llavors va descobrint
com s'havia produït,
què havia passat al voltant,
les coses que no acaben de funcionar
dintre de l'estament militar
i tot plegat
la reflexió que fa,
el ritme que té
l'actuació del Tommy Lee Jones
també molt autèntica,
molt creïble,
aquesta per mi,
de les que he vist seva,
d'aquest director,
el Paul Huggies,
doncs és,
bueno,
de les que més m'ha convençut.
Quan intenta fer
aquestes històries creuades,
per mi,
força massa la situació.
Llavors,
bueno,
no dic que no s'hagi d'anar a veure
en tercera persona,
però jo la col·locaria,
jo personalment,
la col·locaria entre mig,
ni recomanació,
ni antirecomanació.
Si us atreviu,
aneu a veure-la
i sí que recomanaria
en el Valle d'Ila.
Jo crec que es pronuncia
en el Valle d'Ila.
Per tant,
és la cuarta recomanació?
M'has empatat ara,
hem fet desigues?
Sí,
la veritat és que no ho estic apuntant,
però bé,
més o menys.
Tu, en canvi,
sí que recomanes la de Crash.
Saps que hi ha una altra pel·lícula
que es diu Crash?
Aquí els cinèfils
estaran dient,
clar que sí.
Et sona o no?
Una pel·lícula
que es diu Crash
i que està dirigida
ara t'ho dir
pel David Cronenberg,
que no té res a veure
amb aquesta pel·lícula.
Jo aquesta sí que
la recomanaria molt,
ara reconeixent
que és una pel·lícula
molt dura.
Una pel·lícula de gent
fascinada
per la relació
entre el metall,
els cotxes,
els accidents fins i tot
i el sexe,
la sexualitat.
És una pel·lícula
difícil i dureta,
però molt potent.
Aquesta sí,
te la recomeno a tu,
personalment.
A veure què et sembla.
Perquè, a més a més,
com que té el mateix nom
de l'altre,
Crash,
de vegades hi ha gent
que la confon
i val la pena
a veure les dues.
Mira qui hi ha aquí.
Ha arribat
subepticiament
el nostre
Capitoste.
Ara, com que no em sent encara,
puc dir el que vulgui.
Ara, quan es posi
els auriculars,
ja callaré una mica.
És el gran veterano.
Què tal, Jaume?
Un mes.
Bé, ja m'ha arribat, tu.
Ja estem...
Quan fas una cosa,
segur que arribes bé
a tot arreu,
però quan en fas 4 o 5,
no.
Bueno,
sí, efectivament,
però no passa res,
com que aquest programa,
ja ho diem sempre,
es diu Cinema Sense Condicions,
aquí ho iniciem
i després va arribant
qui va arribant
i es va afegint al tema.
No sé qui va ser
l'inventor de posar
aquest títol, eh,
també,
perquè és clar, eh?
Ja ho explicarem
alguna vegada.
Pots fer el que vol dir.
Jo sí que el conec, sí.
Doncs,
estem fent aquí
una llista, Jaume,
i et pots afegir
a la llista aquesta.
Estem fent
recomanacions
per aquest estiu,
com que tenim dos mesos
per endavant,
fins i tot una mica més,
però intentarem.
A que em devino
quina és la que has posat primer.
No,
encara no ha arribat aquesta,
encara no ha arribat.
Estàvem fent
les més recent,
les que estan en cartellera,
és que el Jaume ja sap
quina és la meva favorita
de la temporada,
de la dècada,
del mil·lenni.
Tampoc no portem tants anys, eh?
No.
Portem 15 anys.
Junts.
No,
en el mil·lenni.
Ah, molt bé.
En el mil·lenni.
Llavors...
Junts més, oi?
Junts una miqueta més,
sí,
fem programes de ràdio
potser 16 o 17 anys.
ho hem de calcular,
això, eh?
Mira,
no és tan difícil calcular-ho,
sí, perquè,
bueno,
vinga,
ja ho farem.
Em volen fer sentir petita,
a mi, aquí.
Bueno,
petita no,
jove.
No cal fer-te sentir,
ja ho ets,
vull dir que...
Però això no estableix
tampoc cap diferència.
Tens tota la raó, eh?
Això no s'ha de fer, eh?
Aquesta exhibició de materania
i de jo què sé,
no s'ha de fer això.
Ha sortit així.
Ha sortit així.
Escolta,
màgica el que el...
Ja està.
Per començar,
sí.
Ja ho he dit,
ja ho he dit.
Per començar,
diu,
una de les pel·lícules
més singulars
i pertorbadores
de les estrenades
aquest any, eh?
Llavors,
quan diu això,
el 95%
de l'espector
ja diu
aquesta no la veu bé.
No la vaig a veure.
No, eh?
Vull dir,
acostuma a passar això,
oi?
Com és això?
Pertorbadora
i què més?
Inquietant?
Pertorbadora
singular.
Singular.
Dic que és molt
d'aquest any.
A veure si a Alba
li agafen ganes
d'anar a veure la mà.
El que digui serà.
Jo,
Aitor ens va dir
que era molt bona
li va agradar molt.
Jo tenia unes referències,
però si em diuen això...
Bé,
jo ho dic
perquè això,
qui ho ha escrit?
Això,
ja ens hi trobo
l'autor.
Jo us escric
que aquí està Joan
tot ple de papers,
ben organitzat,
aquí ben preparat.
No et creguis,
això ho he preparat
amb una estona
abans de venir
que no...
perquè ho tenia
bastant a punt.
Bé,
doncs aquesta és aquella pel·lícula,
aquella pel·lícula
que t'ha agradat tant a tu,
que realment ha estat
com un descobriment
i que aquest xicot,
doncs com deia,
doncs és el...
Gustavo Martín Garzo,
que és escriptor,
o sigui que no és,
diguem,
un comentarista de cinema,
doncs ha fet un treball
exhaustiu,
veritablement és
tot una...
tot una troballa,
doncs a vegades
el que trobes
per aquí i per allà.
El mateix que ha passat
amb Ace Whatsapp,
que és la meva de sempre,
no?
Aquesta ja fa...
ja fa molts anys,
l'any que es va fer,
el 99,
em sembla que és,
oi?
Sí,
més o menys.
El 99.
Llavors aquesta també,
he trobat un treball
d'un paio que es diu
Christian Campos,
que no sé ni qui és,
però el puc buscar
pel Google,
es diu això?
Sí.
Doncs el puc trobar
i a partir d'aquí
doncs ja estaria tot.
A la teva dreta
tens Màgic Alguel
i a la teva esquerra
Ays Weissan.
Això és una casualitat?
No, no.
Tenen algun puntet de connexió,
les dues pel·lícules,
curiosament, eh?
Això és el que més m'ha sobtat
i a més a més avui
també he escrit
una petita coseta,
petita,
molt petita,
però no l'he portat.
Aquesta d'una pel·lícula
que diu
Acehentem Todos
o una cosa així
es deia Alemanya
i que també venia
a parlar
de les mateixes constants.
O sigui,
és curiós a vegades
com vas estirant el fil,
no?
I vas trobant
doncs coses
que tenen
molta semblança,
no?
Jo voldria
fer una petita
re, eh?
Una petita introducció
i a partir d'aquí
el que ens convingui
de Màgical Girl,
no?
Endavant, sí, sí.
Llavors, doncs,
diu això,
diu
La protagonista
és una nena
de 12 anys
malalta
de leusèmia.
La seva gran passió
és una sèrie japonesa
que porta per títol
Màgical Girl
Jukiko
i el seu pare
decideix regalar-li
un vestit
com el de la protagonista
de la sèrie.
Però el vestit
té un preu altíssim
i per aconseguir-ho
el pare fa xantatge
a la Bàrbara,
una dona
amb problemes mentals
amb la qual
ha passat una nit.
La primera imatge
en moviment
ens mostra
la Bàrbara
quan encara és una nena.
Al col·legi,
el professor
li reclama
un paper
que li han donat
als seus companys
però resisteix
a donar-lo
desafiant
i en definitiva
el fa desaparèixer.
Walter Benjamin
parla
de la saviesa
de l'educació
dolenta
amb esment especial
que el raonament
d'aquesta educació
rau en el desencís
de no poder viure
una vida
marcada
per l'excepcionalitat.
Bé,
clar,
quan has dit això
ja pots plegar,
no?
Ho has dit tot
ja gairebé, eh?
Sí?
Què et sembla?
Has trobat el Christian,
ja?
S'ha de veure la pel·lícula,
s'ha de veure
perquè és una bona introducció.
No, no, no, no.
No has trobat el Christian Campos.
No he mirat de buscar-ho,
la veritat.
Estava pendent del que deies
i...
Aquest és el Gustavo Martín,
eh?
I és escriptor.
La pel·lícula
està plena
de matisos,
de detalls,
sobretot
el que més destaca
és que és absolutament
suggerent.
És una pel·lícula
que no t'ensenya
pràcticament res.
Això que tu has llegit
pràcticament
és l'argument de la pel·lícula,
poca cosa més.
Amb això tan mínim,
un es preguntaria
com es pot fer
una pel·lícula
que va guanyar
el premi
a la millor pel·lícula
del Festival de l'En Sebastián,
el millor director,
Carlos Bermud,
i com és que
tothom que la veu,
jo ho dic sovint,
no conec a ningú
que hagi vist la pel·lícula
i digui
no és una bona pel·lícula,
no m'agrada.
Potser, doncs,
et provoca
més o menys
entusiasme
o et pot deixar
una miqueta indiferent.
Això és el més important
i aquest dia
ho destacava jo, eh?
També.
Te'n recordes
que ho vam fer un esment,
és curiós
que tothom
que veu aquesta pel·lícula
queda com encisat
amb ella.
Llavors,
això no és
la típica pel·lícula,
per exemple,
que puguem trobar
amb
Sils Maria,
per exemple,
Viatge a Sils Maria.
Aquesta sí,
que jo he escoltat
crítiques,
dius,
escolta tu,
quina passada
de pel·lícula complexa.
No sé si l'has vist ja.
Magic Girl, no.
No,
Magic Girl
i la Viatge de Sils Maria.
No.
Una pel·lícula.
Bé,
aquesta també és molt complexa,
però aquesta tomba.
O sigui,
hi ha un públic clar
que diu,
no, no,
això no és allò.
Hem entrat amb el Jaume,
si t'has fixat,
Alba i Oients,
que hi ha molta gent
escoltant el programa ara,
fins i tot connectant
directament amb Alba,
doncs que hem entrat
en una complexitat
una mica,
perquè nosaltres
estàvem recomanant pel·lícules
de manera així
com molt normaleta.
Aquesta sí que ens agrada,
aquesta no.
Ara ja estem recomanant
per públics concrets,
que això ja és dir...
Però clar,
és el que no hauria de ser
i el que m'agrada...
Però bueno,
que ho hem de tenir en compte,
clar.
Sí.
Perquè una pel·lícula com
Viatge,
aquesta que tu dius,
que jo sempre,
des que sé el títol original,
ja no puc oblidar-me.
Els núvols de Sint-Maria,
així és com es diu
el títol original en anglès,
Els núvols de Sint-Maria.
I es diu el viatge.
Bé,
però jo ho dic així.
Ah,
no,
vincis ara tu a confondre...
No,
no,
sinó que ho dic
perquè la gent sabia
que és així,
perquè té una importància especial
en un moment determinat
els núvols,
perquè configura...
La cua de ser.
Sí,
exacte,
la cua aquella de ser,
dels núvols que entren
per la vall aquella.
Per una vall.
I té un significat molt important
i que en un moment determinat
dona un tomb la història.
En tot cas,
van a parar en una vall,
però passen per un estret,
eh?
Sí,
sí,
seguint el riu,
esclar.
Tot això té,
jo crec,
un significat molt metafòric.
Per això que crec
que val la pena
d'esmentar-ho.
Això de val la pena
no m'ha agradat mai,
a vi tu.
No.
No,
perquè quina pena?
Jo no n'he sentit mai.
Doncs m'ha agradat,
doncs m'agrada comentar-ho,
m'agrada comentar-ho.
He canviat ja la frase,
no dic val la pena,
m'agrada comentar-ho.
M'agrada comentar-ho.
No,
però comentem una miqueta
perquè l'Alba sàpiga
de què va.
És una actriu,
ja amb una certa trajectòria
com a actriu
que arriba a un punt
de la seva carrera
en què li ofereixen
el paper
d'una obra
molt significativa
del teatre clàssic
grec
i que ha d'interpretar
el personatge
d'una dona gran.
Quan ella havia interpretat
feia molts anys
els seus primers papers
o el primer,
potser,
el personatge
de la filla.
Llavors ara
se li posa
la situació
d'haver de decidir
si agafa
el paper de la mare.
Llavors això li comporta
una miqueta
un trasbals mental.
No ho sap ben bé
i ella considera
en algun moment
ho diu
que potser
li agradaria
encara tornar
a recuperar
el personatge
de la filla
perquè s'hi veu
més identificada.
No saps ben bé
això
és que hi ha
molts fils diferents
a la pel·lícula
molts camins
molts punts
de discussió.
És una pel·lícula
que jo crec
que és per veure-la
també
i per fer una tertúlia.
Aquí ja s'enxacaven
les tertúlies
d'aquesta temporada
però potser
la temporada vinent
com que estem dient
pel·lícules per veure
aquest estiu
no estaria malament.
agafar-la
mirar-la tots
un dia
seure
i dir
quins fills
s'agafen
quines possibilitats
de discussió hi ha
perquè hi ha el tema
aquest de l'envelliment
hi ha el tema
de la manera
com es considera
com hi ha gent
que considera
que hi ha pel·lícules
com les de superherois
per exemple
que no són vàlides
artísticament
llavors hi ha una discussió
força interessant
i una postura
la d'ella
que és com col·locar-se
per sobre
de tot això
com no volent saber res
hi ha moltes qüestions
i hi ha
és veritat
que en aquest cas
si expliquem
unes certes coses
et treuen
una mica d'emoció
però hi ha punts
també molt misteriosos
hi ha una desaparició
en un moment determinat
d'una persona
te'n recordes Jaume
que tu dius
ui ara
i d'això
no en se sap
res més
perquè ja passa
una altra fase
una pel·lícula
que té un punt misteriós
i d'encant
força considerable
és un director
que és l'Olivera Sallàs
que ja porta
una bona trajectòria
com a director
i que jo
igual que de
Paul Huggies
he recomanat
més que Crash
he recomanat
sobretot
en el Valle d'Ila
que tu em sembla
que també l'havies vist
i te'n recordes
Jaume
el Tommy Lee Jones
aquell pare
que va a la recerca
d'investigar
que havia passat
amb el seu fill
que havia mort
amb circumstàncies
poc clares
doncs en el cas
d'Olivera Sallàs
que té una
una filmografia
de pel·lícules
més o menys
costumistes
doncs té una
que és una bestiesa
una barbaritat
que es diu
Demon Lover
una pel·lícula
sobre els videojocs
sobre la realitat virtual
no té res a veure
amb el que ha fet
amb la resta
de la filmografia
una pel·lícula
estranyíssima
però fascinant
terrible també
vull dir
perquè la protagonista
va passant
per quotes
de perversió
mira
una altra vegada
la mateixa idea
que Màgica
o similar
anar cada vegada
a través de gent
en aquest cas
no presencialment
com a Màgica
ni com a Edway Shad
sinó
a través de les xarxes
a través de les connexions
d'internet
doncs persones
que diuen
el que ha de fer
un altre
a través d'unes càmeres
a través d'allà
de tal
llavors gent que
paga per fer això
i gent que
cobra
per fer
el que li diuen
que han de fer
la pel·lícula
terrible
veritablement
i la conclusió
a la que s'arriba
i al punt final
és demoledor
demon lover
una altra pel·lícula
d'orilla
d'orilla
no estem recomanant
pel·lícules fàcils
hem començat
més o menys suau
hem recomanat
l'altre dalt de la cama
Jaume
podríem anar a parar
al juràssic
no?
també
sí
ja ho ha comentat
Alba
ha dit que l'havia vist
ja l'has vist
què em va agradar
d'aquesta pel·lícula
m'agradaria
què em va agradar
i què em va agradar
sí
m'agradar
els efectes especials
sobretot
poc més
poc més
i on em va agradar
actuació tampoc
bueno
ell encara
està com una mica així
ell sí
però ella
és que me la posen
amb un paper
una mica difícil
amb ella
perquè esclar
una noia
que així de cop i volta
ja surt allà
a mi m'importo
una blada
els fills i tothom
jo el que vull
és això
i tal
clar
llavors no
no t'entra pels ulls
el primer
el primer
el primer que reps
d'ella
és molt negatiu
i llavors
de mica en mica
quan fa el canvi
ja no hi és a temps
és massa tard
trobo que
aquí l'ha empifiada
perquè
estaria bé
oi
jo crec que no funciona
aquest detall
el que dius tu
no funciona
ella encara
perquè sempre està
en la mateixa posició
és aquesta persona
que
que no s'identifica
amb el sistema
és com si
tota la vida
fos de la Colau
o alguna persona
semblant
i llavors
la veritat
és que
ell sí que
li dona
però esclar
llavors al final
tot el que
no
és molt de Hollywood
un dio
amb unes frases
molt típiques
i tots els personatges
en el
en el joc
que són els previsibles
no poden ser d'altres
no
doncs això
que ja te'ls esperes
que sortiran per allà
dient el que diuen
des del militar
fins al mateix
inventor
no
el que fa
les combinacions
i tot això
bé
malauradament
aquestes pel·lícules
no
són
són això
doncs són un entreteniment
és fàcil
recomanar-les
fent aquesta petita
advertència
i les deixes aquí
llavors ella
com diuen
els que inverteixen
diu ella
farà diners
i ja està
que és el que interessa
no
l'altre dia jo
comparant amb un amic
em deia
ah bueno
doncs a mi m'ha agradat
si jo tot el vaig anar allà
al cine
a veure com es barallaven
dinosaures
diu
doncs a mi em va encantar
i clar
naturalment
sí
aquell tros
aquells trossos
estan
francament bé
quan
hi ha el tros
aquell que diu
diu
faltant
li diu la nana
diu
faltant dents
aquí
faltant
i llavors
surt
d'aquell
vale
el tenia abagat
era l'última
carta
era el que faltava
sí
perquè al contrari
d'aquesta pel·lícula
que ja diem
que és més aviat
previsible
que si anem a veure
baralles
amb monstres
i tal
doncs sí que tenim
el que volem
i si no
doncs poca cosa més
ja us diré uns títols
d'unes pel·lícules
i em direu de seguida
home
aquest director
que estrena pel·lícula
aquest juliol
d'aquí a un parell de setmanes
Olvídate de mi
La ciència del sueño
Rebobine por favor
una pel·lícula per mi
molt
molt
molt apreciable
molt interessant
per reflexionar sobre
les majors
del cinema
The Green Hornet
aquesta també la vaig anar a veure
però no em va cridar
especialment l'atenció
i ara
estrenarà
ja dic
d'aquí a un parell de setmanetes
una pel·lícula
que es diu
Nosotros y yo
el director Michel Gondry
per mi un dels directors
d'aquell
no sé
d'una nova fornada
director francès
però que ha fet moltes pel·lícules
dels Estats Units
i aquesta també
es produïda
dels Estats Units
director diferent
que no saps mai
què trobaràs
a veure la pel·lícula
i que et sorprèn sempre
perquè té com un estil
naïf
d'alguna manera
ingenu
però molt imaginatiu
jo sobretot
la ciència del somni
trobo que és una pel·lícula
absolutament
d'aquelles per apuntar
i per veure com més ràpid millor
perquè et quedes impressionat
Origen, vols dir?
No, no
la ciència del somni
Origen
que és Inception
seria
la del Nolan
aquesta
de
de la ciència del somni
és com una mena d'experiment
mira
el que per mi
més s'hi semblaria
aquesta pel·lícula
és a l'estil
d'aquest director
francès
que havia
fet
totes les pel·lícules
del Messie Olot
com es diu
Jaume
que ara no em vea
Jacques Tati
doncs el que
més em recorda
d'alguna manera
perquè ens fem una idea
al cinema
del Michel Gondry
seria
el Jacques Tati
és un director
que li interessa molt
analitzar
el comportament
de les persones
però que
configura
per fer la pel·lícula
una estructura
absolutament original
i peculiar
d'una manera
que no s'havia fet mai
si recordeu les pel·lícules
del Jacques Tati
no sé
Joc de fet
és a dir
Dia de Festa
o les diferents
que va protagonitzar
com el Messie Olot
les vacances
del Messie Olot
el mon oncle
el meu tiet
i d'altres
doncs són
absolutament
comprenedores
et quedes mirant la pel·lícula
i et sorprèn
absolutament
no saps per on et sortirà
i tota l'estona
hi ha un anàlisi
sobre la
la naturalesa humana
sobre la manera
com ens reaccionem
com actuem
hi ha com una mena
de documentalisme
també
llavors el Michel Gondry
fa una miqueta el mateix
si recordeu
si recordeu aquella història
segur que sí que la recordes
Jaume
de Olvídate de mi
també
hi ha com una investigació
molt peculiar
és una parella
que es coneixen
que tenen una relació
molt bona
molt romàntica
al començament
però de cop
comença a fallar
i un dels dos
no recordo
crec que és ell
decideix
esborrar
a través d'una
tècnica
novetosa
que en aquell moment
una màquina
esborrar tots els seus records
d'aquella persona
conegut
d'aquella noia
llavors
per això es diu així la pel·lícula
que en realitat
en anglès
tampoc es diu
per res així
però bueno
i també és una pel·lícula
que té tota l'estona
res a veure amb Leticia Dolera
que comentàvem també
la de requisitos
que Alba l'havia vist a Màlaga
i havia parlat
amb la directora
i amb l'actor
amb el Burke
però
però té un puntet
de similaritat
perquè també va a la recerca
d'aquella diferència
d'aquella
del que no és
una persona normal
del que no són
les característiques
que considerem
que ens fan
tòpics
i ens
encasillen
i ens col·loquen
dintre d'uns paràmetres
determinats
sinó que
és tot el contrari
llavors
bueno
un director
que es trenera la pel·lícula
i que
crec que l'hem de tenir
molt en compte
seguint el fil
del que
del que dius
és
aquesta sort
que podem tenir
quan entrem
en un cinema
de trobar
doncs
allò
que tu
pensant
molt
i mirant
d'interpretar
tot el que
t'envolta
doncs
no
vull dir
no hi arribes
o et quedes curt
o et passes de llarg
i no
no t'adones
dels detalls
no
jo no
fa gaire
vull dir
he vist un curtmetratge
perquè amb això
sempre ja estic
ben embolicat
ja
ja
ja ho he explicat
aquí
ara fa un moment
ja estava avisada
d'Alba
que parlaries
de curtmetratges
sí
o sigui
un dels cors
que he vist
m'ha agradat
moltíssim
perquè
és
és molt elemental
es tracta
d'una festa
d'aniversari
que podria ser
la meva
vull dir
això
passa
eh
i llavors allà
però en lloc de venir
els amics
venen la família
que és allò
que et toca
saps
és molt diferent
que vinguin els amics
perquè
el que s'hi venen
els amics
ja ho sabem
qui pot haver
aquell
aquell cascarrabies
no
però normalment
és la família
que és
el que et toca
en definitiva
quantes vegades
no hi penses
en això
diu
mira
aquesta és
la meva
família
no
perquè és així
tu pertanyes
i ells et pertanyen
no
i llavors
això
no deixa de ser
un inconvenient
i el que planteja
la pel·lícula
és precisament
aquest inconvenient
no
que reuneixen
tots
celebren
però allà
hi ha una petita cosa
que ho fa
tambalejar tot
i llavors
doncs
de la manera
que resolen
la situació
doncs
m'ha semblat
extraordinària
perquè aquells
que queden
al marge
del que és
la resolució
o la solució
doncs
aquells
acaben
veient
que allò
no era
per ells
com si
m'entens el que
vull dir
i això
passa
moltíssim
això quan passa
amb els amics
ho deixes
te'n vas
a no ser que siguis
una persona
perversa
que dius
jo vaig a fer mal
per sistema
i m'apunto
a totes les brigades
que vulgui
i
vas directament
allà
però en el cas
aquest no
llavors
dir ja veràs
l'any que ve
ho celebrarem
a no sé on
i farem
en lloc d'aquest menjar
en farem un altre
i tal
i és curiós
com queda reflectit
no sé si l'has vist
aquest
aquest no
no l'has vist
encara
queda reflectida
precisament
aquesta
situació
que genera
precisament
la imposició
en definitiva
allò que et toca
allò que et toca
allò d'allà on
véns
en aquest cas
no
i la veritat
és que m'ha
colpejat molt
vull dir
m'he quedat així
com
vol dir
carai tu
que bé que
amb aquest xicot
amb 10 minuts
que bé que ha explicat
una situació
que és real
com la vida mateixa
perquè qui no l'ha viscut
una situació així
no
i tothom
he vist uns quants més
però sí que estaria bé
no sé com ho podríem fer
perquè els oients
també poguéssim
veure aquests curtmetratges
el tema dels curtmetratges
és tan complicat
no es pot
no es pot
però
que hi hagués un circuit
que hi hagués un canal
clar
però això ha de ser
posterior a la valoració
i al judici
llavors sí
que es pot fer el que vulguis
per poder parlar
i que tothom pugui seguir millor
la
jo només
extrauré petits arguments
que ja veus tu
de 380
i no sé quants hi ha
379
i també n'hi ha un altre
que també em va agradar molt
que també lligaria
però en positiu
amb això que dius tu
d'aràs tirant
de màgic al guel
o fins i tot
d'aquestes whatsapp
que en definitiva
comença el curt
i veus una xicota
que per exemple
doncs viu
en el teixit social
que ens pertoca a nosaltres
amb totes aquestes negativitats
que tantes vegades
hem d'escoltar
és que ara haig d'anar a treballar
però vaja birria de treball
saps allò
eh
que l'has
bum bum bum
això no escoltes molt
però quan se'n van de vacances
presumeixen
i tu t'hauràs de quedar aquí
bé en fi
aquí no ho ha viscut
això oi
i llavors de cop i volta
li dona un tom
al realitzador
i el que fa
és tot el contrari
diguem-ne
i ho fa
amb un espai
que no és el propi
no és el nostre
o sigui
que no fa una comparació
perquè llavors
seria més pervers
perquè esclar
una de les coses
que ha passat
amb aquestes retallades
i amb aquesta manca de feina
és precisament
tot el contrari
d'aquest mal rotllo
que tantíssimes persones
han experimentat
en la vida
i llavors esclar
diries
bueno no
ara
hoita com l'estima ara la feina
ja la valora positiva
no
el que fa
és posar-ho
en un altre context
un context
que
diem-ne
que no han arribat
en aquest benestar
que en definitiva
ben gaudia
en el seu moment
però que
el tal benestar
no generava
aquest bon rotllo
amb tothom
o jo gairebé
diria
gairebé ningú
perquè esclar
hi havia
molt d'allò
i llavors
allà tot és positiu
em va semblar
també molt
però que molt
interessant
aquesta pel·lícula
o sigui
són argumentacions
que serveixen
per molt
però parlem una mica
de
és Watsal
l'has vist tu?
no
no
una altra pel·lícula
aquesta l'has de recuperar
ara l'estic apuntant
jo ara
per
continuar amb les estrenes
d'aquest juliol
ara si et sembla
tornem a això
a Iguessat
a Magic the Game
te'n recordes
de la
bueno
clar que te'n recordes
Jaume
i segur que Alba
també la coneix
la Shirley MacLean
fa temps
que no la veiem
que no sentim gaire
una triu que ha fet
centenars de pel·lícules
amb el Billy Wilder
crec que es va posar
malalta aquesta dona
no sé
doncs aquest estiu
doncs aquest estiu podrem veure
una pel·lícula seva
dirigida pel Michael Radford
que sempre dic
que és un dels meus directors favorits
que no s'ha prodigat molt
no ha fet moltíssimes pel·lícules
ha fet unes 4 o 5 pel·lícules
una d'elles és
el Cartero
Cartero i Pablo Neruda
el Postino
en italiana
en italià
una altra
és
aquí de 1984
la versió
de l'obra
del George Orwell
on apareixen el gran hermano
no el de Telecinco
sinó l'original
el de la novel·la
i havia fet també
una versió
extraordinària
d'una obra
de Shakespeare
en el renaixement
en l'humanisme
però no recordo
com es diu
exactament
i ara farà
una versió
d'una pel·lícula
argentina
que es diu
Elsa i Fred
i que ja tinc moltes ganes
de veure
la Shirley MacLaine
i el Christopher Plummer
també
dos actors octogenaris
perquè
l'edat dels protagonistes
ha de ser aquesta
més de 80 anys
n'hi havia una
n'hi havia
se'n va fer una
sí, sí, sí
una argentina
que és la mateixa
la mateixa història
i ara ell fa aquesta
trobo molt curiós
perquè no és un home
que en principi
faci versions de pel·lícules
però és que Elsa i Fred
l'original
és una delícia de pel·lícula
una cosa tan impressionant
ja l'expliques
no, no
l'original
l'argentina
amb l'actor aquest
l'Alexander
el Vicent
ai, ara no m'han dit
el nom
com es diu
l'actor aquest
que ha fet
tantes pel·lícules
com a secundari
Artério, no?
no, no, no
bueno, ara
el Lupi
no, no, no
és que no és argentí
és d'aquí
és el
José Sacristal
és un actor
aquest és el de Màgica
aquest és un actor
que havia fet
ensenyem espanyol
tothom no el reconeix
per, bueno
per tantes pel·lícules
per Plàcido
per moltíssimes
que surt com a
com a tot secundari
però aquí
fa de
de
de protagonista
sí, sí
és un
sí, és un
sí, el nom
no ho sé
però és Alexander
que es diu
sí, doncs
la pel·lícula original
ja dic
veiem els dos actors
els dos
vellets
que en principi
un
amb aquesta edat
doncs pensem que no
bueno
pot ser enamorable
però d'una manera així
més
més aviat
tova
aquí
són com
adolescents
m'acaba de condemnar
que no em puc enamorar
què et sembla
no, no, no
clar que
clar que et pots enamorar
però quan veus aquesta pel·lícula
t'adones
que a qualsevol edat
podem sentir un entusiasme
i un vigor
i una força
bueno
res
que tinc moltes ganes
de veure aquesta pel·lícula
també
com a
com a
com a
com a
sí
és que em va encantar
i com aquest director
és dels meus favorits
i veig que l'estrena aquest
aquest juliol
doncs vinga
ja me l'apunto també
per veure-la
ja està
era el que
m'he de comentar
què més
breu un moment
la pel·lícula Stone
l'heu vista?
no
Stone
no
que és pedra
no?
no, no, no
que surt Robert De Niro
sí
ah
no és que la vaig veure l'altre dia
perquè me l'ha de posar
un amic
i
bueno
era per saber
què pensàveu
perquè ara estàveu parlant
de pel·lícules així
una mica abstractes
i això
i era per saber
què pensàveu
perquè jo em vaig quedar
és bastant moderna
o és
no, és
et vas quedar
de pedra
sí
et vas quedar
d'Eston
és del 2010
ah
no, fa tant d'això
no, pas d'encañeig
no ho sé
era per si l'havíeu vista
per veure
bueno, doncs mira
apunteu-vos-la per veure
sí
a mi em va deixar una mica
com l'arbol de la vida
ah
ui
ui això
sí que són paraules grossa
no, em va deixar una mica
descol·locada
igual que aquesta
perquè
vas veient tota la pel·lícula
no
i
surt la
la Mila
Mila
Mila
Jovovich
mira el Jovovich
la de Resident Evil
i vas veient
i a mi em va intrigar
durant tota la pel·lícula
pensant que al final
hi havia un boom
on s'entengués tot
i on
i no
i no
et deixa una mica penjada
bueno, doncs
apunteu-vos-la
i així la podrem comentar
molt interessant
la recomanació
també
i quina és aquesta
no serà
de què veure
a mi
que aviam
mira
va
el Robert De Niro
fa d'un psicòleg
que està a la presó
i fa
els informes
per saber si una persona
ja està
preparada per sortir
o no
d'això
llavors
es troba amb un cas
que és un noi
que
és piròman
i va cremar
els seus avis
després que el seu cosia
el mateix
ell
en comptes de
declarar la policia
i això
el que va fer
és cremar
va encendiar
la casa
els seus avis
i llavors
entra allà
i està a 8 anys
i aquests 8 anys
tenia 10 o 15 de condemna
i llavors
el Robert De Niro
ha de fer l'informe
a veure si està allà
ja l'he vist
l'has vist?
sí, sí
llavors la dona
es fica pel mig
parla amb Robert De Niro
per convèncer
que l'ha de deixar sortir
per estar una mica boj
ell també és molt raro
de com es comença
a fixar
en la religió
és una mica com
abstracte
l'he vist
l'he vist
sí, sí
també ell és un home gran
i es lia amb la dona
del
del que està tancat allà
sí
i és una mica raro
tot plegat
no se sap
si qui
després
s'incendia
quan el deixa sortir
fa l'informe
i diu
sí, està recuperat
llavors
crema en la casa
del psicòleg
i no se sap ben bé
si ha sigut ell o no
es torna una mica
mig boj
no?
una pel·lícula
que no l'agafes
no l'agafes a la primera
sí
sí, sí
la recordo
bé
bé
aquestes són
aquesta
això que acabes d'explicar
és una de les grans dificultats
de la vida
sobretot
si has de fer judicis
no?
és molt diferent
fer el judici
d'una pel·lícula
que t'agradarà o no
li posaràs una puntuació
i ja està
després
no té més
però quan es tracta
de fer
això que dius tu
i més
i més actualment
que el que es procura
no s'aconsegueix
però sí que es treballa
és aconseguir
que tot el que siguin
persones
dins de les presons
doncs puguin tenir
l'oportunitat
de reincorporar-se
no?
vull dir
a partir
doncs
no tant
potser
de programes
ben estructurats
però sí
a partir
d'individualitats
com la que acabes
de dir tu
d'un
bueno
d'un psicòleg
que
per lògica
ha estudiat
i ha interpretat
què és la ment humana
cometes
i llavors
doncs
en el moment
que fa el judici favorable
es pot equivocar
i la tragèdia
pot ser enorme
és molt interessant
això
sí
a mi sempre
m'ha creat
una situació
molt gran
d'admiració
per persones
que fan
aquestes tasques
no?
paral·lelament
a persones
que en fan
d'altres
de semblants
de tasques
que
totes elles
precisament
és
anar
a la
recerca
d'aquelles
situacions
límits
que
et fan
dubtar
de la
validesa
d'observar
que aquella persona
pugui tenir
la llibertat
que mereix tothom
no?
clar
aquella persona
que no la té
aquesta preparació
que és el que acabes
de dir tu
molt interessant
tot això
sí
va
què més
què més en dius?
un altre
una altra estrena
d'aquest estiu
que també tinc moltes ganes
de veure
la
nova pel·lícula
dirigida pel
Juanma Bajo
i jo
un dels meus directors
també favorits
mira
que aquest estiu
estan passant
estan
bueno
venen coses
molt interessants
Juanma Bajo
i jo
recordeu que va fer
per començar
la seva trajectòria
com a director
de llargmetratges
dos drames
d'aquells
brutals
Ales de mariposa
La madre muerta
dues pel·lícules
devastadores
però interessantíssimes
boníssimes
i després
bueno
va decidir fer
una gamberrada
de proporcions
magnes
com va ser
Airbag
i li va sortir
per mi
una de les pel·lícules
més rodones
que s'han fet
en castellà
no sé com dir-ho
és
bueno
en realitat
seria
una comèdia basca
no?
perquè surt allà
la pilota basca
surt al lloc
aquell de la tortilla
russa
no?
amb l'arguinyano
mirant a veure
qui es menja
la truita
embrinada
i qui se salva
apostant
bueno
una veritable
bogeria de pel·lícula
anys més tard
perquè Airbag
és del 97
no recordava
que tenia
aquests anys
però
no sé
per què exactament
va desaparèixer
del panorama
de la direcció
no sé
si es va dedicar
a altres coses
o no va trobar
finançació
però el 2004
va fer una
per ara més
que Airbag
i és molt poc coneguda
però jo la vaig anar a veure
en un cinema
que en realitat
és teatre
però que anava fent
allà a les Rambles
a vegades feien de teatre
a vegades feien
ara no recordo
l'entrada de les Rambles
baixant a l'esquerra
a aquest teatre
al Capitol
exactament
doncs allà vaig anar a veure
Fràgil
no Fràgil
que després va fer una pel·lícula
sobre aquest hospital
de les persones
que tenien aquella dolència
que se'ls trenquen els ossos
sinó Fràgil
sobre una noia
que viu en un poble
i que decideix
anar a la capital
a dedicar-se
a fer d'actriu
bueno
al·lucinant
és que
és per veure-la
i quedar-te
completament
impressionat
veiem primer
que bé que està feta
tota la història
de com ella
es va situant
i després
com t'explica
amb unes imatges
que no t'esperes
tot a través de fotografies
la veritable història
del que aquella noia
ha fet
i de per què
i de com ha combinat
per arribar on ha arribat
una d'aquelles històries
de debò
i bueno
i ara arriba
amb aquest rei gitano
amb de nou
igual que amb Airbag
amb Carra L. Halde
Manuel Manquilla
de nou
de recordeu
bueno
jo és que
els que han vist
Airbag
un par i o tres de vegades
no l'he vist tantas vegades
però un par i o tres de vegades
recordaran
sempre
les frases
que toman
allò de
estresante
no
interesante
no
mujer estresante
no
y cosas com aquí
està
la batalla que tenen
contínuament
amb els
bueno
impressionant
impressionant
i llavors
aquesta rei gitano
que la veritat és que
no tinc més informació
de què va
però bueno
es de Juanma Bajo
aquí ja el tenim
i també he vist
que una miqueta
més endavant
a l'estiu
estrena película
una altra
dels grans directors
bascos
també
que és
ja us ho diré
Amenávar
no
l'Amenávar
és basco també
és a per allà
ah sí
carai
el Julio Médem
Julio Médem
és basco
sí no
sí també
crec que sí
doncs sí
sí clar
que és basco
doncs també
es trena la pel·lícula
que es diu
Mama
ben separat
i mira
ara acabo de veure
la pel·lícula
que comentava
abans
que arribessis
Jaume
que vaig veure
en preestrena
s'estrenarà
també
aquesta pel·lícula
protagonitzada
pel Migo Mortensen
i un altre actor
que ho fa molt bé
Argelí
que es diu
Reda
bueno Argelí
és francès
però
tots dos
fan d'Argelí
dirigida per un director francès
que es diu
David
Oelhofen
i que també
la recomano
completament
aquesta sí que l'he vista ja
perquè ja dic
abans ho comentava
amb l'Alba
que estaven el director
i l'actor
i vam poder comentar-ho
amb ell
a més dos
una mica
pel·lícula
sobre
desubicacions
de persones
dintre d'un país
quan canvien les coses
quan hi ha batalla
quan hi ha intents
d'independència
aquí ho deixo
aquí ho deixem
quan arribes aquí
sempre ho deixes
és que sempre ho deixo
és que no sé
com passar d'aquí
però ja passarem
no sap passar
a la pàgina
i volem dir això
no
molt interessant
hem fet unes quantes propostes
com volíem
com Alba volia per avui
un plaer
tu abans
ens agraïes a nosaltres
que t'agraïssin
nosaltres t'agraïm molt
que vinguis
i esperem
que la propera temporada
continuïs
prodigant-te
perfecte
una salutació
a tothom
els que no han pogut venir
i a tots els col·laboradors
d'aquesta temporada
que han estat uns quants
perquè ha vingut
moltíssima gent
a parlar-nos d'aigua
i cinema
a parlar-nos de moltíssims temes
gairebé sempre
convocats
pel Joan Morro
que ha estat
el productor
de tots aquests continguts
torneu a veure
al setembre
quin dia
el representant
exacte
el representant
del cinema
sense condicions
a la terra
que vagi molt bé
fins al setembre
bones vacances
igualment
que m'estiu
entran a l'Eibar
pel·laboradors
Fins demà!
Aquet dimarts