Cinema sense condicions.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
tenint en compte.
demà.
Fins demà.
anava.
Fins demà.
Fins demà.
demà.
Fins demà.
can cockpit.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
potser tant de treball com l'actiu
i a sobre vam tindre
entre cometes la mala sort
que el nostre estimat Barça
va avançar a l'horari de la Champions
per fer-lo coincidir amb ugre
i amb tot i això
ens vam trobar allà un centenar
de persones que no és poc
i jo crec que per la impressió
que vam tindre a l'acabar
tothom va gaudir del documental d'Alfredo Bala
però bé, començant pel principi
diguem que acabem d'escoltar un tema
que en realitat no és pròpiament
de la banda sonora de la pel·lícula
sinó que és un tema que, mireu
es refereix al llibre que és un híbrid
perquè són tres CDs de 70 minuts
més el llibre pròpiament dit
amb vuit idiomes diferents
un text d'unes 30 pàgines
i amb la reproducció
de moltes pintures de l'època medieval
segle XII, segle XIII
efectivament
que es titula
L'Ego Iom Oblie
El Regne Oblidat
El Regne Oblidat
En aquest cas es refereix als albigesos
Com sabeu tots, hi va haver dues croades
muntades per Innocència III, el papa
contra uns altres cristians
uns cristians heretges
que eren els albigesos
també anomenats els bons homes i les bones dones
també anomenats els càtars
i que tenien com a procedència
el bogomilisme
el bogomilisme dels bogomils de Bulgària
i precisament
el títol del tema que hem sentit
és d'aquesta sèrie
de temes que va recollir el Jordi Saball
interpretat per Tasquina Andans
i es titula
Orígens els bogomils
és un treball que us recomano
si teniu accés
i si no
us puc dir
perquè quan he buscat un tema
per passar-lo al programa
jo no el coneixia aquest tema
m'alegre que t'hagi agradat
espero que també els que ens sentiu
i si no us dono una bona notícia
crec jo
pels que estigueu interessats
en la música aquesta
dels principis del segon mil·lenni
del mil·lenni que estem
bueno, no, estem al tercer
fet ara estem al tercer mil·lenni
estem al tercer mil·lenni
però una cosa
jo pensava
pensava que havíem estat
acabant un segle
i començant un altre
i no, no
vam acabar un mil·lenni
un mil·lenni
és una sort lo nostre
tot lo viscut
és una sort
hem viscut una part d'aquest
ara al segle XII no hi érem
no hi érem
en la pel·lícula és com si haguéssim
estat
com si
bé, doncs
la pel·lícula tal com deia abans
és un
un documental
que va fer
el bon amic
Fredo Bala
un italià
del nord d'Itàlia
de la zona del Piemont
ell viu allà
a 1350 metres d'altitud
que deu fer
m'imagino ara que deu estar tot nevat
o almenys glaçat
o almenys glaçat
una casa mig de fusta
que es veu la pel·lícula
sí, efectivament
molt maca
bé, doncs ell
va fer tot el possible
perquè poguéssim
no ens manqués res
per tindre una projecció
i el que no va fer ell
ho va fer
l'amic Toni
del Cinema Girona
que ens va obsequiar
amb una imatge
a la sala 1
la sala gran
amb una imatge
i un so
espectacular
que van convertir
la projecció
en un delit
la veritat
legalment sí
va ser molt bona
apuntar una cosa
que em va passar
tu vas voler
i ell així ho va fer
et va fer cas
Alfredo Bala
et va enviar un vídeo
en el que saludava
feia una salutació
de 5 minuts
prèvia
va passar la projecció
allà a tota pantalla
i és la primera vegada
que veig un vídeo
de salutació
d'un director
des que l'ha fet
teòricament a casa seva
i de fet ho va fer
casa seva
i té la qualitat
quasi de la pel·lícula
és a dir
que la qualitat
del vídeo
és espectacular
estava integrat
totalment
amb la pel·lícula
podria ser un pla
només de la pel·lícula
realment
i la pel·lícula
té una qualitat
molt important
molt ben vista
però jo veig
és el primer vídeo
que veig
amb aquesta qualitat
normalment
amb una càmera
i a més a més
amb un contingut
entranyable
sempre carinyós
com és ell
molt atent
i bueno
i desitjar-nos
una bona projecció
en fi
molt bé
fent-nos una suggerència
també
com a prolegomen
de la pel·lícula
jo crec que
és molt d'agrair
que tingués l'atenció
de rodar
aquests sis minuts
i que estan il·luminats
estan amb sonoritzats
impecables
sí, sí
o sigui
realment és
bueno
un personatge és així
ell és així
crec que ho va fer
el seu operador
segur
no ho ha fet ell
no això
no, no
està molt bé
bé
bueno
dit això
ja que nosaltres
vam dedicar
la tarda
del dimarts passat
i per tant
no hi va haver
programa
no sé
potser valia la pena
que comentés
amb una mica
encara que
de moment
és difícil
no és impossible
però diguem
que és difícil
trobar
amb certa facilitat
la pel·lícula
jo penso que
sí
però amb el temps
us podrem donar
la notícia
quan sigui oportú
tant de bo
perquè ho feu
perquè jo crec
que tots els que tingueu
i estic segur
que hi ha molta gent
dels que ens esteu escoltant
que a la millor
fins i tot
heu fet
la ruta dels càters
pel sud de França
al nord d'Itàlia
bé
doncs
aquesta pel·lícula
és molt rigorosa
amb el contingut
i tant
està
farcida
de
comentaristes
que
són molt doctes
amb la matèria
i que fan aportacions
brillants
que a més a més
obren
una quantitat
de camins
cap a la comprensió
del fenomen
dels càters
perquè
en realitat
parlar de càters
és parlar
de tantes coses
i tant
i parlar
de nosaltres mateixos
d'alguna manera
efectivament
i ens fa que ens reflexionem
sobre moltes coses
jo per exemple
vaig dir
a l'entrar
que
el mateix Fredo Bala
en alguna entrevista
li he sentit dir
que ell
quan es va
submergir
diguem
en tot el fenomen
dels càters
es va donar
compte
del que
representava
aquesta
heretgia
del cristianisme
i
va arribar
a la conclusió
que en realitat
ell
és un heretge
és un heretge
i jo tinc una cosa
si
heretge
el considerem
que crec que
s'hi pot considerar
al 100%
com una persona
que
és
insumisa
que és
dissident
escolteu
el tema
del catalisme
és d'actualitat
a casa nostra
a Catalunya
igual
com ho hagués
també a Occitània
i altres llocs
de la Catalunya Nord
que es poden sentir
uns territoris
sense
estat
però
amb una llengua
que els projecta
des de fa mil anys
cap aquí
realment
l'art que ell fa
en la pel·lícula
a part d'explicar
molt bé
el tema de fons
que jo desconeixia
molt
i m'he fet la ruta
m'he fet la ruta
càtera
ser els albigesos
havia llegit
fins i tot
en un moment determinat
històries dels albigesos
però mai havia lligat
la globalitat
és clar
ell es fa un viatge
un peregrinatge
en realitat
ell
és com una mena
de peregrin
a la pel·lícula
la seva presència
i és permanentment
a la pel·lícula
com a peregrin
el veus passejar
des de Bulgària
fins que arriben
després hi ha aquí
a França
el veus passejar-se
a tots els territoris
passant per
d'allò
passant per Itàlia
passant per
després tornem
en un moment
de la terminada
de la pel·lícula
anem a la zona
de Bòsnia
i tornem després
a Itàlia
és a dir
que ell és el
que està permanentment
fent aquest viatge
el veiem caminar molt
és veritat
en una pel·lícula
en un documental
sempre es diu
evitem que la gent
camini massa
vull dir que les coses
vagin al gra
la pel·lícula
no és que vagi al gra
la pel·lícula
té tant contingut
té tanta densitat
diguem
d'informació
i de formació
perquè no és solament
informació
sinó que t'està formant
en una línia determinada
t'està donant
unes paràmetres
que et sents
ostres jo
davant d'aquestes creences
d'aquests tios
també em trobo
que haig de reflexionar
sobre aquest tema
per tant necessites també
uns temps de reflexió
i per tant va molt bé
aquestes passejades
aquestes transicions
aquestes transicions llarges
jo crec que són molt bones
per això
per donar capacitat
de comprensió
i digestió
i digerir
digerir
digerir
dels continguts
perquè per exemple
hi ha un moment
en què
un dels que intervenen
està
escenificant
verbalment
com eren les tortures
i els interrogatoris
i tot això
té un títol
i el títol és
l'olor de la por
sí
bueno
jo
és que
se'm posa la pell de gallina
només
només de sentir-ho
i pensar el que hi ha al darrere
d'això
i ho argumenta
en base
i ho argumenta
molt de dir
heu imaginat
l'olor
com una cosa terrible
la porqueria dels carrers
la gent bruta
no no no
imagineu algo molt pitjor
molt pitjor
que és la por
la por
la por
tenia la seva olor pròpia
i això
igual que té
que tu et donen
ser aquest missatge
la té la doctrina
d'ells
els expliquen
la seva doctrina
a través de veus
que te l'expliquen
i realment
clar
és una doctrina
que jo desconeixia
totalment
la paraula
dualisme
per mi significava
moltes coses
menys el que en la pel·lícula
el sortir
sé que vol dir
per als càters
llavors
no us ho expliquaré
no faré espòilers
no
és el que dèiem
són tantes coses
però és que hi ha filosofia
hi ha teologia
hi ha religió
hi ha història
hi ha molta natura
hi ha molta pedra
efectivament
hi ha molta pedra
i pedra molt interessant
des dels propis castells
càters
com fins al
hi ha aquell territori
que ara no recordo
on t'està
que és a Bòsnia
que hi ha aquelles tombes
que hi ha cap al final
de la pel·lícula
sí és Bòsnia
és Bòsnia
que és aquelles tombes
antigues evidentment
que estan pel mig del camp
veus uns pedrons
enormes
que no són làpides
són veritables pedres
aquí sota hi ha càters
aquí sota hi ha càters
aquí sota hi ha càters
i és clar que s'han convertit
en llocs de peregrinatge
de gent de tota mena
de religions
i de cultes
bé
la pel·lícula té una gran profunditat
hi ha una altra cosa
que la trobo
que li dóna
una alçada poètica
i humana
humanística
molt gran
a la pel·lícula
del Fredo
i és
que dintre
el que podríem dir
dualisme
la pel·lícula també té
el seu dualisme
per mi
per una banda
està
els càters
i per una altra
crec que està
la necessitat
segurament
física
i també
intel·lectual
per part
i anímica
per part
del Fredo
de fer un homenatge
molt sentit
a la figura
del seu pare
ell obre la pel·lícula
amb el seu pare
i la tanca
amb el seu pare
a mi em sembla
que és una cosa
que li dóna
un contingut
i una alçada moral
importantíssima
és el que justifica
el seu viatge
és el que justifica
segurament la seva fe
per dir-ho entre cometes
en aquest tipus
de projecte
i aquest projecte
en concret
perquè ell el tema
ja l'ha tocat
en altres ocasions
en formats menors
i tal
aquesta és la gran pel·lícula
d'ell
i realment
i té certs brutals
jo a l'arrencada
de la pel·lícula
vaig començar
a descobrir
els mecanismes
que s'està utilitzant
narratius
perquè el documental
i ell ho demostra
novament una vegada més
que és que el documental
permet
utilitzar unes eines
de creació
que amb una pel·lícula
d'armatratge
de ficció
moltes vegades
no es dona
la possibilitat
d'utilitzar-les
utilitzar aquells
ninotets
de busta
com un element
alegòric
dels càters
però també
de moltes coses més
és brutal allà
hi ha un moment
sobretot
la primera vegada
que surten
aquelles imatges
que estan fetes
crec que són de fusta
fusta
fusta
hi ha un moment
en què s'estan projectant
les ombres
les ombres
estem a plató
allò és plató
és el mite
de la caverna
de plató
però claríssim
té capes
ho fa evident
la pel·lícula
té tanta capa
per què?
perquè utilitza
mecanismes
creatius
que són molt oberts
és a dir
que tu els pots interpretar
que tens l'informació
del plató
tu li veus plató
jo també
li vaig veure a plató
un altre
li veu una cosa
molt atractiva
sense arribar
potser a vegades
a plató
i altres coses
que ell fa
i el plató
té una cosa
realment
en el minut
12 o 15
de pel·lícula
quan descobrim
el territori búlgar
que entrem
en aquell plano magnífic
d'aquell
estupendo monestir
unes ruïnes
un que està molt bé
un que té un aspecte
molt oriental
monestir
que entra amb una música
que per cert
la música
la música de la pel·lícula
tota ella
és meravellosa
és meravellosa
entra amb aquella música
i sents el fred
d'aquell espai
t'aconsegueix uns moments
d'empatia
a través del que passa
i la música
també quan estem a Turquia
quan estem en el carrer
aquell d'Estanbul
i està tocant
aquell home
l'acordió
que no té res a veure
amb la pel·lícula
perquè és un home
que està al carrer
i ell l'agafa
i el roda
però el moment tan bonic
quan passem després
a un vaixell
aquell és un moment
cinematogràfic
molt interessant
que quan es fa
un reportatge
diguéssim
d'aquests de televisió
i tal
aquest tipus
d'inspiració
cinematogràfica
no hi és
no hi és
perquè no hi ha mirada
s'ha de saber veure
i Alfredo Bala
ho sap veure
i es converteix
en una troballa
extraordinària
extraordinària
mira
a què dius això
el blogger és molt interessant
però deixa'm fer
una descripció
sobre el tema
del documental
molt ràpida
l'altre dia
vaig veure aquest documental
aquestes peces documentals
que ha fet l'Aixell
Feixes
per al tema
de les dones
en els diferents països
diguem
que hi ha un eutum
les ha convertit
en baroïnes
en un lloc
quan no tocava
però s'ha convertit
i té un problema
que és que l'Aixell
quan feia els reportatges
que canviava
dels diferents llocs
que ha estat
des d'Afganistan
els terratrèmols
tot arreu
jo me l'admirava
perquè pensava
aquesta noia
que bé
que bé explica
les notícies
que bé sap
documentar-les visualment
és ella
l'autora
de les imatges
encara que no les agafi
ella a la càmera
ella està marcant
el que vol
en canvi
quan s'ha posat
en el terreny
del documental
abans li noto massa
la cosa del reportatge
és a dir
trobo que li falta
un palet de densitat
bé
és un documentari
admirant l'Aixell
per davant
de moltes altres
possibilitats
però
a vegades és molt complicat
trobar aquest punt
de diferència
entre documental
i reportatge
jo crec que això
que dius
té molta importància
perquè
els que ens seguiu
habitualment
ja sabeu
de sobres
que
l'Anastasi
és un documentalista
des de fa molts anys
i
ha conviscut
i ha donat classes
durant 10 anys
a l'SCAC
sobre
el tema
del muntatge
i del muntatge
és de les persones
que sap molt bé
de què parla
quan parla d'això
per això
jo crec
que
la importància
que li dones
a bugre
jo crec
que
té molt valor
de molt valor
perquè
clar
la teva visió
ja
se surt
de lo que és
la crítica
del documental
en si
per entrar
en qüestions
de llenguatge
i
la teva valoració
en aquest sentit
és molt positiva
i això
és molt important
però el tema
experiencial
perquè quan tu
t'has hagut d'enfrontar
a crear una història
a partir d'uns fets
i tal
i t'has fet
el teu documental
has hagut de buscar
també mecanismes
i quan els identifiques
en un altre
dius
ostres
aquest tio ha trobat
aquest mecanisme
de funcionament
que és aquest
dels minutets
igual que
el Tanto
ara m'aniria a fer
un salt
còsmic
el Carles Porta
amb Tor
si el Carles Porta
amb Tor
ell
troben el mecanisme
també dels ninotets
bellugats
per aquest equip
de gent meravellosa
que va fer això
dels cotxes
i la gent tal
bellugant-se
i això em va semblar
una altra
davant de la carència
de no poder reproduir
en ficció
determinades coses
aquestes coses
funcionen
però vull dir
que realment
això són els mecanismes
que són
el documental
entre dintre
també del que és
l'element poètic
també
i tant
saber trobar
camins a l'expressió
a vegades
la imaginació
substitueix molt
els dòlars
i tant
i tant
no sempre els dòlars
donen
la seguretat
d'obtenir una bona pel·lícula
això està
correcte
comprovat
tu compraves més
que jo cada dia
perquè tu vas molt al cinema
i jo no hi vaig tant
però tu pots comprovar
que això és així
i tant
molt bé
t'ho agraeixo molt
haver estat en aquesta projecció
perquè realment
no tenia massa idea
tot et fiava de tu
però
clar
no sabia jo
com abordaria aquest tema
és cert que li detecto
amb ell
per dir alguna pega
però això ho tenim tots
és a dir
com que ell està davant de càmera
sí que pots acabar dient
cert afany
potser
de personalisme
un cert
narcisisme
potser sí que hi és
però no
té tantes virtuts
que d'alguna manera
aquest mini pecat
que segurament no ho deu ser-ho
tampoc
a veure
el que sí que és veritat
és que hi ha la seva presència
però
ell
procura
no preguntar
no
sinó
recollir respostes
sí sí
ell mai és el preguntador
i en aquest sentit
això està bé
això està bé
després també hi ha una cosa
que
a nivell de llenguatge
me'n digui que ho valoressis
com és
de tant en tant
veure una mica
el que podríem dir
el making of
sí
perquè era
una cosa
de no fer-ho
o sigui
no fer del documental
una cosa
que està allà
en el mundo
de los documentales
sinó que no
és una cosa
amb la que convivim
amb la que estem
generant la imatge
per exemple
jo hi ha una cosa
que em va impactar molt
i m'agrada molt
que em sembla
que després
l'hem comentat
per telèfon
o esmorzant
algun dia
i és
quan estan
a Bulgària
sí
a Bulgària
a veure
hi ha un moment
en què surt
la doctora
amb història
que diu una cosa
que és
extraordinària
que es diu
nosaltres tenim un
proverbi
que diu
ex-oriente lux
la llum
ens ha vingut
sempre de l'est
d'orient
d'orient
una cosa
i després
continua una mica
la seva dissertació
i de repent
a la sala
de màquines
Alfredo
li diu
al muntador
posa'm això
i es veu
el que s'hi dia
aquí a casa nostra
un campaner
un home
que està
tocant
d'una forma
rítmica
escolta
a mi llum
va semblar
una troballa
igual
igual que
tu has
resaltat
de l'estambul
és un altre moment
molt bo
és un altre moment
molt bo
té una força
té força
no
el que em preguntava
sí
aviam
jo soc una mica
enemic
quan es transparenta
la càmera
quan veiem la càmera
i l'equip
o membres de l'equip
en un documental
s'ha de justificar
molt bé
i en aquest documental
està molt ben justificat
jo en els que jo
he muntat
quan jo soc
el realitzador
evidentment
això no passa
no hi ha càmera
és jo vull que allò
sigui una pel·lícula
i per tant
no ensenyo càmeres
però això és un punt de vista meu
que és el que jo vull
no vol dir res
en el moment
que he muntat
pel·lícules d'altri
evidentment
hi ha moments
i és el plano rodat
que es vegi la càmera
i jo també n'he de fugir
i a vegades
si el director
ho ha defensat amb força
i muntat moments documentals
els que he fet
si ho ha defensat amb força
ho he acabat deixant
perquè he pensat
que tenia coherència
amb aquella història
en aquest cas
ell ha d'utilitzar
el Fredo Bala
hi ha coherència
sí
perquè ho ha de fer
per nassos
quasi et diria
perquè una pel·lícula
de 3 hores
17 minuts
òbviament
has de jugar
totes les cartes
i anar-te'n a la sala
de muntatge
és una bona carta
perquè et treu momentàriament
respires una mica
i tornes a entrar
i veure que hi ha un equip
i més hi ha un moment
que deixa que l'equip
plegui
ell ha fet el plano
i veus com pleguen
les càmeres
ho pleguen tot
i s'ha quedat una càmera
simplement per reflectir
i això també és magnífic
per tant
en aquesta pel·lícula
no tinc cap dubte
és estupendo
molt bé
bueno
si et sembla
deixem aquí
el nostre comentari
sobre Bogre
dient-nos
que això sí
en el moment
en què sabíem
que es pot veure
amb alguna plataforma
o d'alguna manera
amb obert
nosaltres
us ho comunicarem
perquè ja dic
ens sembla
que és un servei
que hem de donar
per tancar
el cercle
del que és
l'interès
que hem demostrat
i hem pogut
trametre
amb la projecció
de Bogre
per la qual
donem
una altra vegada
molt agraïment
a tots els que
han participat
en aquest cas
el primer
el director
Fredo Balla
el director
del Cinema Girona
el Toni Espinosa
el nostre amic
Miquel Torres
historiador
que va estar
donant respostes
a continuació
de la projecció
en el col·loqui
el Jaume Cluet
bon amic
també
de Fredo Balla
i coordinador
d'Amics dels Càters
a Catalunya
i a la Marta Belló
que ens va fer
una projecció
de
comentaris
i d'informació
amb el seu grup
d'amics
com a president
d'aquests
amics del passeig
de Sant Joan
és a dir
que molta gratitud
a tothom
i per demò de tot
a tots els que vau
assistir
amb aquesta posició
encantats
per altra banda
per la part meva
i la meva senyora
que els dos encantats
està allà
va ser un plaer
tindre-us allí
i tant
si ha d'anar més
al cine
si ha d'anar més
al cine
i això és un defecte
que fa que en el seu dia
no poguessin parlar
d'una pel·lícula
que si et sembla
podíem parlar-ne ara
parlem
perquè tu em vas emplaçar
jo no ho recordava
em vas dir
quan tu la vegis
em parlarem una altra vegada
perquè tu la vas citar
una mica
sense arribar-hi massa
sí senyor
la pel·lícula és
la pel·lícula és
tu ho dius
The Brutalist
The Brutalist
en traia la música
The Brady Corbett
exacte
2024
Estats Units
la vaig veure ahir
la vaig veure ahir
jo he trigat
no sé
un mes i mig o dos
respecte a tu
vinga
doncs tu tens la paraula
enceta el foc
anem-ne parlant
jo ja saps que
avui et preguntava
com es diu l'actor
Adrian Brody
perquè la meva memòria
de noms és terrible
la memòria
el paper de l'arquitecte
Laszlo
Laszlo
tot
tot
tot
arquitecte hongarès
com que acabem de veure
fa pocs dies
i vam parlar-ho aquí
pocs dies
vam parlant aquí
de la llista de Schindler
recordeu que hi ha
els últims
l'últim grup humà
que arriba
en el camp de concentració
que estem veient
és un grup d'hongaresos
doncs bé
aquests hongaresos
molts d'ells
se'ns parla
que van haver de tornar
lògicament van voler
alguns tornar
a la seva terra
però uns se'n van anar
molts se'n van anar
als Estats Units
van embarcar cap allà
llavors
Laszlo tot
és un dels que va embarcar
cap allà
ell
inicialment
no la seva dona
no perquè
estava en un camp
de concentració
l'altre
estava en un altre lloc
i
van tindre camins
diferents
forçats
forçats
una neta
d'ell
també es va quedant
allà clavada
una noia joveneta
de 3 o 14 anys
també es queden allà
i ell
la cosa que
l'espera
en algun moment
poder-les portar
cap a Estats Units
evidentment la pel·lícula
no cal explicar
l'argument
és una pel·lícula
d'extensió
caída
i nova extensió
d'algú
que arriba a un país
que no controla
que no és el seu país
que ell ve
amb un background
que anem descobrint
a poc a poc
que això és una habilitat
de la pel·lícula
la pel·lícula
quan comença
l'únic que veiem
és que està
movent-se
per un entorn
que tant podia ser
el cap de concentració
intentant sortir
com el que descobrim
al final
que és un gran vaixell
de la gent
que portava
els emigrants
cap a Amèrica
per tant estem dintre
les bodegues
d'un vaixell
escena boja
recollint les maletes
de mala manera
en met de la gent
i recordar una mica
Amèrica del Càthon
en aquest cas
perquè estem dalt
d'un vaixell
és que en realitat
ara estava pensant
que el cinema amèricà
sovint ens planteja
la història
del jueu Errán
que arriba
el jueu Errán
i aquesta ho és
és una cosa
que recorrent
totalment
el jueu
en aquell cas
era un armeni
el cas d'Amèrica
però en principi
molt jueu
els receptors
de jueus
més importants
del món
han sigut
abans de l'estat d'Israel
quan es va convertir
en estat d'Israel
va ser Estats Units
és un dels païs
que més jueu rep
ell és un d'ells
i ell és un jueu
practicant
arquitecte
i del que a poc a poc
anem sabent
quina és realment
la seva carrera
perquè no és d'arquitecte
però què has fet
home és un tio
que va estar estudiant
a la Bauhaus
a la Bauhaus
que va estar amb el Gropius
i companyia
amb el grup
d'ells
i llavors és clar
era un tio
amb una formació brutal
ens ensenya
algun disseny
que havia fet
ell és un personatge inventat
no és un personatge real
però està molt ben documentat
el brutalisme
el títol de la pel·lícula
el brutalisme exacte
fa referència
a un estil
que va sorgir
de la Bauhaus
que a mi m'agrada molt
que és un estil
de monumentalisme
a base de formigó
és a dir
molt
molt
auster
amb el que és
el contingut
sobretot
l'important també
és totalment cert
el que acabes de dir
però
tenir en compte una cosa
el que veus
és al mateix temps
la pell de l'edifici
i l'estructura
quan veus l'edifici
no veus
una pell forrada
de no sé què
no no
és allò
i allò al mateix temps
és l'estructura d'edifici
el que aguanta l'edifici
ho estàs veient
aquí a Barcelona
tenim algun exemple
i en la sèrie
aquesta famosa
l'encargado
al barri de Belgrano
on passa la història
hi ha molts edificis brutalistes
aquesta cosa
el formigó
aquestes potes de formigó
angolades
que aguanten
tot l'edifici
que també és de formigó
això és el brutalisme
bé
la pel·lícula
en aquest sentit
és brutal
és a dir
tota la pel·lícula
està carregada
d'aquesta contundència
d'aquest pes
d'això
d'aquesta manera
de fer les coses
la música ho dèiem tu i jo abans
la música
té una força
que hi ha poques pel·lícules
hi ha vist amb aquesta força
bueno
li van donar tres òscars
un és per la interpretació
d'Adrien Brody
un altre és de la música
de Daniel Blanberg
exacte
i un altre és
a la fotografia
que també és extraordinària
que també déu ni jo
que també déu ni jo
de l'Ol Crowell
sí
la música és impactant
perquè la música
en moments
a més a mi m'agrada molt això
en moments que suposadament
no toca fer una música
tan pesant
de cop la posa en llocs
que dius
home
si aquí tocaria potser
els violins típics
que estem acostumats
no
bum
bum
bum
ostres
i funciona
i funciona
la pel·lícula tindria
jo en general penso
és una bona
dèiem tu i jo
què hem dit adans
què hem de dir
que
a veure
no sé
és que hem dit moltes coses
però
una pel·lícula per mi
que respon
a el que és
el concepte
d'un clàssic
de tota la vida
exactament
té aquest element
és una pel·lícula
que surts d'ella
i te'n vas a sopar
o te'n vas a aprendre alguna cosa
i pots estar parlant
molta estona
i et sortiran coses
amb les que estàs d'acord
i altres
que et grinyolen una mica
però és una pel·lícula
que convida a parlar-ne
perquè té molt contingut
i a més a més
aquest contingut
està exposat
d'una forma
superlativa
no es pot fer millor
no es pot fer millor
visualment no es pot fer millor
a nivell
ja et dic
de sonor
tampoc
tot el so de la pel·lícula
és bon
no solament la música
i realment
esclar
no t'avorreixes
ni un segon
a la pel·lícula
no sé si de dir
té un ritme trepidant
no
té un ritme
que és el que ha de tenir
va caminant
pim pam pim
van passant coses
sí però no paren
de passar coses
no paren de passar coses
efectivament
em deia la meva companya
em deia
no no si jo
la pel·lícula potser
no m'ha entusiasmat
perquè no és una obra mestra
no és una obra mestra
no és excel·lent
però és una molt bona pel·lícula
i molt
entre cometes
allò que dèiem abans
d'anar al cinema
de joves
és molt distreta
aquesta pel·lícula
és molt distreta
perquè realment
és veritat
passen moltes coses
algunes d'elles terribles
però són moltes coses
i bueno
jo a la pel·lícula
no li trobo masses
d'efectes
trobo que ja
bueno
una mica
al final
a mi no m'agrada
al final de la pel·lícula
que no
ni explicarem
ni és igual
explicar-lo o no
no m'agrada
com acaba la pel·lícula
però tampoc podria dir
que tinc el final ideal
vull dir bueno
ell l'acaba
com vol acabar-la
aquest noi
aquest noi
que per cert
és clar
és un realitzador
amb molt poca experiència
que sembla mentida
que un tio tant d'allò
hagi tingui
aquesta contundència
que li hagin posat
aquest talonari
a la seva disposició
no sé què ha costat
tu saps què ha costat
aquesta pel·lícula
em sembla que són
150 milions de dòlars
és terrible
és increïble
sí, sí, sí
esclar
és una morterada
és una morterada
mai millor dit
perquè el morter
també m'ha tingut a veure
amb el...
bé, a veure
també és veritat
que el tio
ha invertit
215 minuts
en el muntatge definitiu
ah, sí, sí
vull dir que
també...
ha invertit
què vols dir?
no, no
vull dir
no, no
vull dir que ha invertit
em refereixo
que ha acabat fent
una pel·lícula
allò
sense presses
no, no
3.35 dura concretament
sí, sí
3 hores 35
3 hores 35
queda més contundent
dit així
el cinema fenòmena
que té una pantalla
valga la redundància
fenomenal
fenomenal
doncs
fan un intermitge
l'amic Nacho Cerda
ara està donant
salts d'alegria
que és el que porta
a la sala
sí
aquest és el moment
Nacho Cerda
i sí
la pel·lícula
jo la vaig veure aquí
la volia veure aquí
i la volia veure aquí
amb 70 mil·límetres
en vista a visió
en vista a visió
la vaig veure en vista a visió
però en realitat
és un arxiu comprimit
de 4Ks
que està molt bé
però que la pantalla
és tan gran
que comences a veure
fins i tot un 4K
que a casa ens queda estupendo
a la televisió
en aquí queda just
jo segur que la còpia de 70
havia d'estar amb més qualitat
però
m'havia d'esperar
17 i diumenge
i ja no vaig tenir
més paciència
sí
jo la vaig veure
amb 70
em sembla que era el primer dia
sí
i
era una pel·lícula
feta per ser vista així
sí
el que passa és que
clar
avui en dia
les sales
moltes no estan equipades
per projecte
tot i que de cop
els realitzadors
fan unes coses
de molt risc
perquè de cop
fa que aquesta gran pantalla
es quedi reduïda
una pantalla quadrada
en el centre de la projecció
quan t'explica
determinades coses
amb un look
a més a més
amb un aspecte
molt com
deteriorat
antic i tal
que també té
el seu atractiu
evidentment
i que està molt bé
juga molt a simular
imatges d'arxiu
fa molt bé
i realment
en aquest sentit
la pel·lícula
és d'una solvència
absoluta
a nivell tècnic
o sigui
és una pel·lícula
que et deixa
clavat a la cadira
dius
jo
quan sigui gran
potser voldria
fer una pel·lícula
el guió
què et va semblar
el guió
em va semblar
que estava bé
a mi
vaig trobar
al principi
hi ha quatre guionistes
ell està
també
sí
sí
el guió
és voluntàriament
el que és
és una sensació
que a vegades
tens
però
s'ha arropat
diguem
de gent
important
que segur
que li han anat
marcant
possibles problemes
inicials
que hi devien haver
no se'n detecten
jo l'únic que
dic
l'únic que posaria
en discussió
en el guió
clarament
és el final
però
tampoc
n'estic molt segur
això és una qüestió
ja
és molt personal
clar
ell acaba
de la manera
més alta
que li sembla
que pot acabar
que és explicant
on va arribar
aquest home
molt bé
arriba allà
el porta
el personatge
al final
al final
fins al final
i clar
llavors
immens el Brody
realment
dèiem abans
que potser
té un registre
estret
deies tu
que tens raó
però esclar
quan es troba
en una pel·lícula
amb el seu registre
i el pianista
en deies tu
era una d'elles
i aquesta és l'altra
ostres
és un actor
que no hi ha ningú
que pugui fer com ell
el que fa en aquesta pel·lícula
jo crec que
queda
és que s'ha fet
un guió fet per ell
a mida
a mida totalment
tenir l'habilitat
d'haver-lo trobat
ha de ser la de en Brody
perquè és que
realment
el veus amb ell
i veus un arquitecte
un arquitecte
un home
que té unes idees
i que
amb totes les dificultats
perquè es troba
uns Estats Units
que no van
precisament
a l'hora
amb ell
però
acaba
imposant-se
vull dir una cosa
que el Guy Pearce
que és l'actor
que li dóna
rèplica
com a
mecenas
americà
pel meu gust
fa una interpretació
que és de
premi actor secundari
claríssima
als Oscars
segur
ho deia la meva companya
jo com que és un actor
que a priori
no m'ha agradat mai massa
en aquest estat
ja dic que sí que m'ha agradat
sí que m'ha agradat ell
no és que no m'ha llegat
com a actor
ell físicament
té alguna cosa
que no m'agrada
però aquí
està perfectament justificat
sí
està impecable
aquí es posa
no m'adona
no m'adona res
realment és molt bo
el personatge
el personatge està molt ben construït
igual que està molt ben construïda
la dona d'ell
que finalment sí
arriba als Estats Units
igual que està molt ben construïda
la neboda
o sigui
són personatges
que amb les seves debilitats
i amb els seus encerts
però ells són personatges
de pedra picada
hi ha una cosa
que comentàvem
quan veníem cap aquí
a la més hora
i és que
potser
en aquests moments
que estem vivint
el fet que
en 3 hores
i mitja
35 minuts
sí
no surti
ni la paraula
Palestina
és un
un viatge
una mica
massa
massa fort
en favor
dels jueus
i d'Israel
fins i tot
jo em vaig apuntar
aquí
una frase
i és que
sembla que la pel·lícula
amb el seu
amb el seu fonament final
sí
estigui per justificar
els mitjans
ja que
la supervivència
d'Israel
està en joc
l'Israel està en joc
sí
i clar
si diem aquesta frase
entre parètes
ja podríem dir
Netanyahu
sí
i això és una mica dur
bé
jo crec que hi ha
evidentment
tot i que
tot no és
tot és això
això és molt més dur
que el que és la pel·lícula
perquè
si no
no estaríem parlant
un quart d'hora de la pel·lícula
com hem parlat
però
sapigueu que
potser
al rerefons
si el penseu
però
aquesta és una de les coses
que quedarien
per quan ja surts del cine
i te'n vas a prendre alguna cosa
dius
escolta
parlem una mica
home
és que penso una cosa
el cinema americà
i quan has anat allà
i ho has vist en persona
i encara que no hi vagis
ho veus en els cognoms
de la gent
que els grans productors
tu has estat allà
i segur que ho has viscut
els jueus
són els que controlen
l'indústria de Hollywood
això no és cap frase
d'un feixista
que corre per aquí
és una realitat
han controlat
fins fa molt poc
ara ja no
ara comencen a haver-hi japoneus
després van ser japonesos
són els xinesos
i després seran
potser els indis
però de fet
fins ara era així
i llavors
hem de pensar una cosa
sempre hi ha hagut
un enviaix
d'aquest tipus
Ben-Hur
una pel·lícula absolutament
de l'època nostra
dels anys 60
a les quadrigues
aquelles
una pel·lícula absolutament
a favor del poble
a veureu
William Wilder
William Wilder
està darrere
però esclar
dius
no home
és una pel·lícula
de romans
i de
no no
sí
però darrere
hi ha el que guanya
el Ben-Hur
es diu Ben-Hur
exacte
no es diu
Marius
Maximus
no
sí sí sí
per tant
i és l'heroi
de la pel·lícula
clar
aquest és un viatge
que segurament
molts pobles
tenen
en el seu cinema
tenen viatges
d'aquest tipus
aquí és
el viatge
és als Estats Units
molt bé
bueno
podríem deixar
brutalis
aquí
i llavors jo
havia preparat
una mica
una recomanació
és una recomanació
d'una pel·lícula
que és d'aquestes
que costa una mica
de trobar
perquè no la programen
tots els cinemes
però
en teoria
a partir del divendres passat
amb la teoria
i amb la pràctica
almenys
el cinema Girona
us puc garantir
que la trobareu
i crec que
amb algun altre també
tinc amics
que també m'han dit
que han estat
veient
la programació
del cinema
d'alguns diaris
de tirada
de Barcelona
i la pel·lícula
no sortia
ni la cita
no sortia
ni crítica
ni crònica
de què estem parlant
estem parlant
de Grand Tour
Grand Tour
és una pel·lícula
portuguesa
de l'any passat
dirigida
per Miguel Gómez
i Miguel Gómez
és un home
jove
és un home
que deu tindre uns
uns 40 anys
porta
ja
algunes pel·lícules
sobretot
té una pel·lícula
que es pot veure
a Filmin
que és
una trilogia
sobre
les mil i una nits
és una pel·lícula
molt interessant
molt poètica
Grand Tour
també
té
el ramal poètic
molt accentuat
com es diu
la de Filmin?
perdó
la de Filmin?
sí
la que m'has dit
és les mil i una nits
les mil i una nits
que són
un, dos i tres
i llavors
cada un
de
perquè són pel·lícules
són pel·lícules diferents
de
quasi dues hores
cada una
llavors
cada una d'elles
té un subtítol
que no
no he retingut
però
és
les mil i una nits
un, dos
i tres
és amb colors
mentre que
aquesta
Grand Tour
és una pel·lícula
que està rodada
en 80%
en blanc i negre
un blanc i negre
preciós
i també
alguns moments
en color
la història
és
el que podríem dir
la sinopsi
és molt curiosa
és a dir
hi ha una persona
que
no sé si és del
cos consular
o així
està a Birmània
estem a 1917
no havia començat
sí
està en plena
primera guerra mundial
però
allà on ara
ens anirem
no hi havia
no hi havia
no arribava
la guerra mundial
no hi havia
estem
la pel·lícula
comença a Birmània
i
Edward
Edward
que és
aquest funcionari
de
de l'ambaixada
interpretat
per Gonzalo
Waddington
que és
un actor
que ja ha treballat
altres vegades
amb Miquel Gómez
és un actor
extraordinari
pel meu gust
és un
un personari
un tio
d'aquells
que
se t'emporta
per la seva
personalitat
tan acusada
la seva
bonomia
una alçada
important
de mitjana edat
en fi
bé
ell
és un funcionari
de l'imperi
britànic
que està destacat
allà
i
li acaba
d'arribar
la cita
de la seva
promesa
la Molly
que
està interpretada
per
Christa
Alfaites
Alfaites
un actiu
que suposo
que és portuguesa
i que també
ha treballat
altres vegades
amb el mateix
director
i ell
un dia abans
que arribi
ella
li va a fer
com un
podríem dir
un atac de pànic
no, no, jo no em caso
no ho tinc clar
ara
i deixa
una nota
i diu
he tingut que sortir
amb un destí
i aquest destí
es converteix
doncs que
mira
de Birmania
se'n va cap a Vietnam
cap a Xina
cap a Filipines
cap a Japó
i
una cosa curiosa
és que
ella
amb una certa alegria
o sigui
ni s'emprenya
ni res
ella agafa i diu
ah, pobre
doncs si té feina
no hi ha problema
jo el segueixo
i ens casarem
allà on el trobi
un toqui
i ella va seguint
els passos d'ell
sempre
per darrere
per darrere
o sigui
no els troben mai
i amb aquesta
anècdota
més que argument
entrem
en una història
en la que
la imatge
els recorreguts
pels rius
hi ha
el Janser
per exemple
que
ell l'està recorrent
i agafa
l'últim vaixell
que puja
perquè després
vindran les pluges
i ningú
s'atreveix
a agafar
contracorrent
el Janser
bueno
doncs arriba ella
i no para
fins que troba
un arriscat
mariner
que li diu
bueno va
intenta pujar
però
és que
quan estem a Filipines
també hi ha
la seva història
llavors hi ha moments
en què tu
et situes
dius
aquesta pel·lícula
m'està recordant
Tabú
per exemple
la mitològica
de Mornau
hi ha altres moments
en què dius
a veure
la història aquesta
és Josep Conrad
també
el cor del riu
el cor de les tenebres
el cor del riu
i així
et van
venint
sugerències
o jo et vaig dir
sense haver-la
vista
em va recordar
el director
que mai recordo
i fem la broma
del Veracetacul
i que no es diu així
a Pitxapong
Veracetacul
doncs a mi
quan m'estaves explicant
memòria
me'n vaig anar a memòria
i tant
i et diré una cosa
una altra pel·lícula
que hem comentat aquí
que també em va agradar molt
i està una mica així
de viatge
itinerant
i una mica també
per camins
en aquest cas
de l'Amassònia
és queer
queer també
aquella que vam parlar
que està
jo no l'he vista
però sé de què va
exactament
però no l'he vista
sí, sí
bueno
correcte
en fi
escolteu
aquesta pel·lícula
jo crec
perquè
tant la seva vessant
etnogràfica
com la seva
fotografia
o sigui
hi ha uns moments
o sigui
per exemple
quan estan a Xina
el tio s'entreté
tranquil·lament
amb els
amb els ossos panda
que estan pujats
a dalt
a 40 metres
amb uns arbres
i et dona una visió
dels panda
mentre passen
el protagonista
o la protagonista
per baix
i tal
sí, sí
després hi ha
una relació
d'amistat
hi ha un amor
secundari
d'ella
en primera instància
rebutjat
però després
per una qüestió
econòmica
acceptat
però sempre
dintre
d'una
fidelitat
inquebrantable
al seu amor
primer
sí
o sigui
té
un recorregut
interior
molt
interessant
que la fan per mi
una obra
de cambra
saps?
d'aquelles pel·lícules
íntima
i a la vegada
plena
de moments
romàntics
també
extraordinària
la recomano molt
Gran Tour
Gran Tour
Cinema Girona
i potser alguna altra
però en principi
Samu
en principi
Cinema Girona
segur
està molt bé
intentaré anar-hi
ja ho saps
que és una pel·lícula
que la tinc
apuntadíssima
et toca a tu
sí
em toca a mi
bé
no donar temps a massa cosa més
però sí parlar-vos
d'un parell de sèries
un parell de sèries
que aquests dies he vist
i que
m'han interessat
especialment
per raons
que són
des de l'ego
la primera
de la que us parlaré
diferent segur
i la segona
d'alguna manera
també
poden ser una sèrie
atòpica
no acaba de ser del tot
la primera
és
Soviet Jeans
Soviet Jeans
és una sèrie
que està filmant
que està puntuada
amb un 8,3
que aquestes alçades
per una sèrie
d'una
provínia
que prové
d'una nacionalitat
estreníssima
per al món
de les sèries
perdona
Soviet Jeans
Jeans
vol dir
texans
Soviet Texans
Soviètics
està feta
a Lituània
la producció
és una producció
lituana
i es parla
lituà
també es parla
molt anglès
a la pel·lícula
però és clar
lògicament
quan hi ha
un dos
d'interrelació
entre
el lituà
s'assembla molt català
no tindreu problema
sí
clavat
és una broma
clavat clavat
no
el que passa és que
hi ha una visita
d'una noia
que ve de Rússia
i esclar
ella no parla
lituà
i llavors
entre ells
parlen anglès
però parlen anglès
que segurament
els lituans
han de parlar-lo
perquè esclar
tenen l'obligació
amb una llengua
tan poc coneguda
per tothom
de parlar l'anglès
i la noia
que ve de Rússia
més a més
és una directora
de teatre
d'obres de teatre
ve a dirigir
un Shakespeare
Hamlet concretament
a Lituània
una persona
de vasta cultura
per tant
està justificat
la pel·lícula
té de curiós això
té curiós la temàtica
en realitat
estem en els anys 70
soviètics
també per tant
Lituània
part any
en el bloc
és a dir
Lituània
està dintre
del bloc soviètic
i és una república
i en un entorn
tan absolutament improbable
en què tot allò
que és americà
que fa olor d'americà
és rebutjat immediatament
esclar
uns texans
igual que la música rock
igual que tantes altres coses
s'entén
era una cosa més
absolutament
denostada
diguem
pel règim
aquí hi ha un personatge
tan esgresor
i darrere d'ell
uns quants més
que s'hi apunten
que és el protagonista
no en feu dinoms
és el protagonista
i que
acaba assumint
el paper
doncs
d'això
ell primer
per trepitxer o personal
comença a negociar
i vendre
aquí venc un taxà
allà venc un barret
aquí venc no sé què
i finalment
s'ha d'anar a compte
que el que tira més
és el taxà
i llavors
per unes circumstàncies
X
que ara costaria d'explicar
és perseguit
per un membre
del KGB
que és un tio jove com ell
són dos tios molt joves
també és insòlit
el personatge del KGB
no és el típic
tio del KGB
que dius
és el típic
no
res a veure
tio ros
bé
enrotllat
a ratos
bé
doncs aquest tio
persegueix
el doble objectiu
un de controlar
la noia russa
que ha arribat
i que no sap ben bé
què està fent
amb aquest Xespir
que li sembla
que pot estar
subvertint també
l'ordre
i per altra banda
intueix que aquest noi
portarà problemes
manera que aquest noi
dels texans
que ven texans
i tal
porti problemes
el tancomú manicomi
el tancomú manicomi
que el tindran allà controlat
que veig
la mesura dràstica
a partir d'aquí
la pel·lícula
recorda molt
amb les coses manicomials
pròpies
recorda molt
el cuco
que vam fer
fa molt poc
que calgui
en valor
el venidor de cuco
té moments que són
però no perquè hagi
begui de la pel·lícula
sinó perquè és el que deu passar
manicomi
igual cuco
igual a cuco
llavors
a partir
clar
tota la pel·lícula
té una naturalitat
té una frescor
interpretativa
narrativa
és insòlita
dintre del panorama
fins i tot de filming
perquè és de filming
la pel·lícula
estem a filming
i et dic
que té un 8,3
a filming
que té mèrit
i que està dirigit
per diversos directors diferents
no són uns
sinó que la pel·lícula
que té 8 capítols
potser n'hi ha 3 o 4 directors
per tant
8 episodis
entre 51 i 55 minuts
cadascun d'ells
sèrie
super recent
perquè és del 24
Soviet
Jeans
recordeu
perquè és els texans
el centre de la pel·lícula
el que mobilitza
tota la resta de coses
és la venda
la producció
i venda
perquè quan s'adona
que és negoci
total
els hem de produir
nosaltres
no podem esperar
que ens vinguin
no no
els farem nosaltres
i els fan ells
molt interessant
la sèrie
l'altre
que seria més
a priori
diguem
semblaria més tòpica
també de filming?
no
saltaríem a Netflix
en aquest cas
saltaríem a Netflix
i a Netflix
ens trobem una sèrie
que dius
ah mira
més de la misma
com costa a vegades
decidir
amb parella
a vegades facilitar les coses
i a vegades no
decidir les sèries
d'un altre cop
perquè clar
mira aquesta sèrie
va d'això
és un espionatge
és una gent
que s'infiltra
en el M15
i M16
no l'hem vist
té aquesta sèrie
doncs no
no l'hem vist
es diu
a Netflix
es diu
Traïdors
Traitors
i és una sèrie
una mica antiga
és una sèrie del 19
dic antiga
he parlat de cinema clàssic
ara
però té 5 anys
és a dir 5-6 anys
la sèrie
té
60 minuts per capítol
són una miqueta més llarg
quants episodis són?
crec que són
6
6 episodis
però són d'una hora
cada un
pràcticament
amb la qual cosa
d'alguna manera
també compensa
té una bona llargada
no es fa gens pesada
va més enllà
de l'habitual
en el sentit
que
amb la profunditat
dels personatges
va una miqueta més enllà
d'algunes
però sobretot
va més enllà
en què
com hem vist
tots plegats
tantes pel·lícules d'espies
aconsegueix malgrat tot
ser original
en el tema
de l'espionatge
perquè en el fons
es tracta
bàsicament
tracta
d'infiltrar
després just d'acabar
de la segona guerra mundial
infiltrar
a una persona
en aquest cas
és una noia
la Fifth Simons
uns 20 anys
però té molt clar
que ella a la vida
té molt clar
que ella vol progressar
en aquest terreny
en quina època
està situada
just d'acabar
de la segona guerra mundial
acabada de la segona guerra mundial
anys 40
anys 40
finals del 40
per tant
de fet el 45
és on hi ha l'eix
muntat
però passen diversos anys
a la pel·lícula
el 45
és on passa
el més important
i l'ordre que té
perquè la veu
una noia molt potent
li fan un càsting
prèviament
li fan una sèrie de proves
per decidir
que l'infiltren
en ella
i no en una altra
i finalment
l'infiltren
en el cor
del mig
d'allà on toca
i perquè descobreixi
que descobreixi
que d'alguna manera
el govern dels Estats Units
té infiltrat algú
dintre
perdó
el govern rus
té infiltrat algú
dintre de l'M15
perquè d'alguna manera
subverteixi
l'ordre intern
de l'M15
que sabem que és
el James Bond
per entendre
l'M15
i l'M16
bé doncs
ells estan allà
per intentar desmuntar-ho tot
i d'alguna manera
per això
s'ha de fer amiga
dels americans
i saber també
a través dels americans
secrets
que ella pugui utilitzar
com a arma d'intercanvi
amb els elements
que té ella
i descobrir
qui és finalment
aquest element infiltrat
que és una sola persona
al principi
dintre de l'estructura
de l'M15
això ho hem vist moltes vegades
però realment
tal com està explicat aquí
jo ho trobo
que és una manera magnífica
i el tractament
és de thriller
amb morts
i
morts alguns
persecucions
poques
poques
és més intern
és molt tot
de moviment lent
de fuego lento
que diuen
s'ha posat molt de moda
això de la fuego lento
però és més de fuego lento
i per tant
és més d'emocions
això sí
tens algun ensurt
hi ha morts violentes
algunes més sugerides
que vistes
hi ha violència interna
molt forta
hi ha escenes molt potents
hi ha dues o tres escenes
d'aquest tipus
aquestes
en què hi ha una liquidació
d'un tema
i en comença un altre
que són molt sorprenents
uns girs de guia molt importants
sèrie interessant
no estem parlant
ni aquesta
ni l'anterior
són sèries que diguis
és un 10
no
l'anterior no és un 10
però és un 8 i mig
vull dir que està molt bé
i aquesta
no
sabem que Netflix
no qualifica
i per tant no sabem
quina
però tu sí que qualifices
jo sí
jo li posaria tranquil·lament
uns 7-7 i mig
molt
i potser en l'altre
hi hagués posat un 9
i que per tant
sí que hi ha una diferència
mantens una diferència
entre l'una i l'altra
hem de tenir això
hem de tenir film
però amb tot
que jo crec que sempre
és interessant tenir-lo
i Netflix
que quasi tothom
el té o el veu
Netflix és un canal molt
prolífic
i que per tant
té molta cosa bona
i també té algunes coses
que no valen res
perquè en fa moltes
bueno és que clar
quan fas molta cosa
no sempre
pots donar amb la tecla
perilles
que de cop alguna
alguna et falli
bé
i aquí tocat en aquest punt
que no
aquí
aquesta és la meva proposta
diguem
d'aquestes dues sèries
costa a vegades
d'allò
en aquest cas
a mi he tingut la sort
que sobretot la meva companya
ha encertat
amb els dos
perquè jo
cap de les dues
l'hagués vist a priori
però fixa que ha sigut
la seva intuïció femenina
que
ho ha d'allò
ho ha encertat
home
jo tenim un minut i mig
no és l'ideal
per parlar de
però escolteu
vaig veure el dissabte
Acomplete and Now
que és una pel·lícula
de James Mangold
que James Mangold
tot i que
un nom
que sembla aquí en català
de Mangold
allò
sigui un manga
no
un tio que
ha fet pel·lícules
notables
sí
i ha bellugat
pressupostos importants
amb això
el que vull dir
és que estem davant
de lo que abans
es considerava
un bon artesà
un bon artesà
molt bé
la pel·lícula
no cal dir-ho
és un biopic
bueno no cal dir-ho
però s'ha de dir
és un biopic
sobre la figura
de
Bob Dylan
d'acord
està interpretat
el paper
de
Bob Dylan
per un actor
que només té 26 anys
però que ja ha fet
moltes coses
i ha demostrat
ser
un personatge
un tio versàtil
intel·ligent
i amb capacitat
d'assimilar molt
i aquí
tu no has vist la pel·lícula
però m'has dit
m'has dit una cosa
que l'has clavat
i és que
el Timothy
Shalomet
que així es diu
l'actor en qüestió
que coneixereu segur
el Timothy Shalomet
no és que es posi
amb la pell
de Bob Dylan
que en vida
descansi
perquè encara viu
sinó que
crea
el seu propi
Dylan
i amb això
està molt afortunat
i després el tràiler
que vaig veure
a Fenòmen
m'ho va acabar
de confirmar
a destacar
Mònica
Bàrbaro
que fa un paper
extraordinari
en el personatge
de Joan Baez
també viva
i Edward Norton
que està molt bé
com a Pete Seeger
aquests
a veure
tota la pel·lícula
està plena
de personatges
i sobretot
de cançons
perquè és una pel·lícula
que dura més de dues hores
i la banda sonora
és per emportar-se-la
cap a casa
és molt emocionant
i els que hem tingut
la sort
de viure
aquells anys
hi ha moments
està per la llagrimeta
la veritat
i després
el contingut
i la forma
de la pel·lícula
són
molt ben fets
i
el retrat
de
el nocturn
o sigui
el New York
nocturn
és esplèndid
i fins aquí
podíem arribar
i la setmana que ve
potser us seguim parlant
encara
de
Accomplit
en nou
estaria bé
jo intentaré
perquè és una pel·lícula
que m'agradaria
que n'éssau tots
i totes a veure
perquè és repescar
l'època aquella
dels hippies
amics i amigues
molt bé
fins dimarts
adéu
vinga a reveure