Title:

Masclisme com a metàfora: cinema d’ahir i d’avui

## Introducció i to de l’episodi > "Avui tinc la sensació que a Persona, i més tard a Crits i murmuris, he arribat al límit de les meves possibilitats. Que en plena llibertat he fregat aquests secrets sense paraules que només la cinematografia és capaç de treure a la llum." — Ingmar Bergman • Punt de partida amb una cita de Bergman (via Sandra Navarro) per marcar el to: la capacitat del cinema per revelar secrets innominables. • L’episodi gira entorn de la idea clau: **el masclisme com a metàfora** i com el cinema el reforça, el qüestiona o el disfressa, amb exemples clàssics i contemporanis. ## Homenatge i context cinèfil ### Theo Angelopoulos • Lectura d’un text sobre la seva mort com a fi d’una època i testimoni del naufragi de l’estat del benestar. • Record d’“La mirada d’Ulisses” i la seva figura com a cineasta-humanista europeu. ## Crítiques i anàlisis de pel·lícules ### Perdida (Gone Girl, David Fincher) • Radiografia de la **perversió a la parella** i de la **manipulació mediàtica**. • Ecos de *Stoker* (Park Chan-wook) i *Merci pour le chocolat* (Chabrol): teranyines de control i identitats modelades per la ficció. • Clau: no és un “truc de guió”, sinó una *metàfora distòpica* de com imatge i fantasia governen la realitat. ### Secrets i mentides (Mike Leigh) • Drama familiar sobre **identitat, classe i origen** amb humanisme i naturalisme. • Debat sobre **doblatge vs. versió original**: la modulació de la veu com a eina dramàtica central en Leigh. ### The Deep Blue Sea (Terence Davies) • Melodrama modern sobre **passió vs. serenor** en una societat repressiva. • Connexions amb *Brief Encounter* i *The French Lieutenant’s Woman*: el cost del desig i l’autoanàlisi moral. ## Tema central: el masclisme com a metàfora ### Què entenem per metàfora • Una *metàfora* és una construcció expressiva que, posada al costat d’una realitat, la fa **més entenedora**. • Al cinema, gairebé cada film és una metàfora en si mateix: **sembla la realitat** per parlar-ne millor. ### Clàssics dels 50 que reforcen el patró • *Cuando ruge la marabunta* i *La gata sobre el teulat de zinc* exhibeixen la **superioritat masculina** i la **submissió femenina** com a norma narrativa i moral. • Altres ecos: *The Quiet Man*; el cànon clàssic sovint tanca la dona en una “closca” sense sortida. ### Narratives alliberadores • *Ryan’s Daughter* (David Lean) proposa un camí d’“obertura”: la metàfora apunta a **alliberar** l’espectador dels tòpics, no a confirmar-los. ### El present: disfressa o evolució? • *Drive* i *The Drop (L’entrega)*: persistència del **mascle salvador/protector violent**; ella queda en segon pla funcional. • *Gran Torino* i *Mystic River* (Clint Eastwood): diagnòstic de **masculinitats ferides**; comunitat vs. individu; el gènere hi està creuat amb raça i classe. • *Locke*: fantasia de **competència masculina omnipresent**; la dona queda codificada com a reacció histèrica; el “pare” com a trauma massa literal. • *Gone Girl* i *Blue Jasmine*: “compensacions” que deriven en **desequilibris** (matriarcat tòxic o col·lapse psíquic) més que no pas en equitat. • *Lucy*: invertir el gènere del protagonista no corregeix la metàfora si tot el món resta comparsa; és **poder absolut** en femení, no equilibri. ## Cap a un equilibri • **Bergman**: crisi existencial i de classe amb dones complexes sense jerarquia moral predeterminada. • **Éric Rohmer**: engrescament i ètica quotidiana; **igualtat de mirades** sobre l’amor i el desig. • **Wim Wenders (Paris, Texas)**: reconeixement de danys i possibilitat d’empatia mútua. • **Carlos Saura** (proposta de monogràfic): cartografia masclista-feminista a l’Espanya contemporània. • **Luc Besson**: de *Léon* a *Lucy*; i a l’òrbita tecnològica de *Her*: el cinema comercial sembla en **impàs** entre tòpic antic i sobrecompensació. ## Tancament • Avanç: tràiler de *La distancia* (Sergio Caballero) i tema obert: **Fassbinder** com a mirada crítica de les relacions de poder. • Idea final: calen **metàfores més equilibrades** que no disfressin el masclisme ni l’inverteixin, sinó que el desmuntin mostrant camins de dignitat compartida.

['masclisme', 'metàfora', 'David Fincher', 'Perdida', 'Gone Girl', 'Mike Leigh', 'Secrets i mentides', 'Terence Davies', 'The Deep Blue Sea', 'Drive', 'Locke', 'Lucy', 'Clint Eastwood', 'Gran Torino', 'Mystic River', 'Theo Angelopoulos', 'Ingmar Bergman', 'Éric Rohmer', 'Wim Wenders', 'Paris, Texas', 'Claude Chabrol', 'Merci pour le chocolat', 'Park Chan-wook', 'Stoker', 'Oldboy', 'Lady Vengeance', 'Woody Allen', 'Blue Jasmine', 'John Ford', 'The Quiet Man', 'Ryan’s Daughter', 'Brief Encounter', 'Luc Besson', 'Léon', 'Her', 'Scarlett Johansson', 'Natalie Portman', 'doblatge', 'versió original', 'cinema utòpic', 'cinema distòpic', 'Sergio Caballero', 'La distancia']