Cinema sense condicions.
Fins demà.
Hola, bona tarda, amigues i amics de Ràdio d'Esvern.
Un dimarts més, ja estem al mes de juny,
amb cinema sense condicions.
Estic aquí reunits,
el que és l'equip habitual del programa,
amb Jan Hernández, dels Controls.
Bona tarda, Jan.
Molt bona tarda, què tal?
Lo de sempre, com ha anat la setmana?
La setmana, molt bé.
Alguna cosa que vulguis destacar?
o tot està dintre de lo normal?
He estat estudiant aquesta setmana.
Estudiant?
Però mira, ara que estic de vacances, aviam si faig feina.
Ah, molt bé.
Parlem d'alguna pel·lícula.
Algun trosset d'algú que jo hagi vist.
Però ara he estat estudiant.
Recorda que hi ha alguna pel·lícula interessant, eh?
Sí.
Si t'agrada l'acció i la distracció per Esbarjo,
tenim Mission Impossible,
que és francament...
També he vist, crec que d'aquí a poc,
o aquest estiu,
trobaran la tercera de Jurassic World,
també,
que també porta unes quantes.
Sí, sí.
Home, és un altre tema
que algun dia haurem de tocar, també.
perquè la paleontologia
és una ciència
que últimament he llegit sobre ella
i em sembla que és bastant interessant.
Home, interessant segur.
I la podem portar aquí
per parlar del passat...
A mi tot el que sigui història m'agrada.
I del futur.
Sí, sí.
I en aquest cas parlaríem de prehistòria, també,
i de prehistòria molt prehistòrica.
Bueno, i de les...
250 milions d'anys, com mínim.
O parlaríem de Jurassic Park,
que són bastant mítiques, les pel·lícules.
Bueno, la primera, tu l'has vist, la primera?
He vist totes.
Totes, eh? Molt bé.
És extraordinària, la primera.
Jo recordo que...
La primera és bastant xula.
Sí, quan la vaig veure...
Els moments quan entren al parc i tot...
Sí, sí.
I se senten les petjades del T-Rex i encara no se'l veu.
I tu ja estàs allà a la cadira...
Bueno, què passa aquí, no?
Veure que hi ha pel·lícula del cine de la seva època,
tenia que ser...
Sí, sí, era bo.
Molt bé.
Bueno, doncs està també amb nosaltres el company Anastàcia Rinos.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Què tal?
Bé, bueno, content.
Bueno, sí, que ja, com veureu després...
L'Anastàcia, no li pregunto com li anirà la setmana,
perquè segur que ha sigut una setmana molt especial per ell
i després us en farem cinc cèntims.
Doncs sí.
Però donar-vos jo també la bona tarda a tots vosaltres
i benvinguts al programa.
Soc Peper Mengol.
I ara, em plau, passar-li la paraula a l'Anastàcia
perquè faci la intro a la música que sentirem en primer lloc
en el programa d'avui.
Sí, la música que sentirem avui en el programa,
la primera música, és una música que va acompanyar la meva vida
en el llunyà any 1978,
i no sé que alguna vegada ja ho hem explicat al programa,
perquè estava sonant constantment a la sala de muntatge
on estava muntant una pel·lícula.
Una pel·lícula que per molts no us dirà res,
si sou gent jove, evidentment, absolutament res.
Si són gent de mitjana edat,
potser pensaran que és una ciutat basca.
I si són gent realment de la nostra edat,
recordaran potser la pel·lícula.
Els cinèfils la poden recordar de qualsevol edat,
perquè és una pel·lícula de cinefílies,
és una pel·lícula realment mítica,
de Bigas Luna.
És la segona pel·lícula de Bigas.
La primera es diu Tatuaje, novel·la de Básquez Montalbán.
Sí, de Básquez Montalbán.
I és l'adaptació.
I la següent és aquesta, és Bilbao.
Bilbao és una pel·lícula que jo faig,
ja n'havia fet unes quantes de pel·lícula,
encara era molt novelló
i encara patia molt muntant pel·lícules.
De fet, si deixes de patir,
vol dir que d'alguna manera és un mal assunto.
Una mica has de patir sempre.
Però realment potser patia una mica més del conte.
Però en Bigas vaig trobar un soci estupendo,
perquè era una persona que ell tampoc sabia tant cinema,
evidentment en aquell moment,
va començar, ell era dissenyador,
i de cop va decidir ser una primera pel·lícula de Tatuaje,
va agafar un equip molt professional,
que vol dir, quasi diria, de xusqueros,
el que l'Emili es deia, de xusqueros,
gent molt formada i tal,
però això també li va anar a la contra.
És a dir, no s'hi va sentir còmode,
es va sentir molt incòmode.
I aleshores què va dir?
La següent faré el contrari,
agafaré gent jove, que comenci,
i ho va fer amb tots els equips,
i a mi em va tocar,
evidentment en l'equip de muntatge,
va decidir-se per mi.
Té una entrevista prèvia i a partir d'aquí van dir.
Tot una sort, eh?
Tot una sort, realment, sí.
I llavors, et dic això,
permanentment en la nostra vida
durant els quasi quatre mesos,
quasi quatre mesos llargs
que va durar el muntatge de la pel·lícula,
perquè la pel·lícula era molt temàtica.
Hi havia un tema de fusió,
que es deia de fusió en aquell moment,
de fusió de roquera, diguem,
que sonava en dos o tres moments determinats,
però la música de base era rebel,
morís rebel,
i és el tema Sinfonia Espanyola.
Sinfonia Espanyola és un tema que el sentireu ara
i que solament començaria,
ja veureu, que té una capacitat hipnòtica,
que vol dir,
amb el sentit positiu
de portar-te per un camí de somni
i en el sentit negatiu de donar son.
I a nosaltres, clar,
ens havia de portar pel camí del somni.
Ja.
Per tant, l'havíem estat sentint
dies i dies i dies.
I era la música que acompanyava
el 80% de la mà de la pel·lícula.
Per tant, endavant el primer tema,
escoltem-la junts un ratet.
i el 80% de la mà de la pel·lícula.
I el 80% de la mà de la pel·lícula.
Es atestà el 80% de la mà de la pel·lícula.
i el 50% de la mà de la pel·lícula.
I el 80% de la mà de la pel·lícula.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Nosaltresансons.
Tenim.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Grudeu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
i potser el més convençut, que en realitat
el bàsquet molt davant deia, en el Bigas li va dir
que ell volia el Trintignant
ell li hauria volgut que el Johnny Trintignant
que ja molts tampoc saben qui és, però que va ser el que va fer
un home infam, aquella famosa pel·lícula
un hombre y una mujer, el Trintignant
abans que fes la pel·lícula, ell el pensava
com un bon protagonista per fer de Carballo
potser tenia raó
però mai ho sabrem
bé, bé, doncs escolteu
aquest començament
d'avui, aquest inici del programa
ara us ho explicarem, això és
també una mica de muntatge
sí, una mica de muntatge
hem fet una prèvia
el perquè, d'on ve tot això
molt bé, doncs avui
encetem el programa
que per Ràdio Desvern i per Cinema Sense Condicions
el nostre programa
té un significat
entranyable, l'Acadèmia de Cinema Català
va designar
a sis persones vinculades
les últimes dècades
a diferents àmbits del cinema
com a nous membres d'honor
d'aquesta acadèmia
i el lliurament
d'aquest guardó
es va efectuar
el dimecres passat
dia 28
dia 28
al seu
bueno, al Palau Marès
Palau Marès
diuen la col·lecció Marès
els més que Museu Marès
la col·lecció Marès
diuen, sí
bueno, és que
vaig estar llegint una mica el tema
i es veu que el Palau aquest
el van
els hi va cedir l'Ajuntament
o això
però
la quantitat que tenia d'obres
al Marès
és tan gran
que va muntar
dos o tres museus més
distribuïts
per la geografia catalana
i a més a més
va fer moltes donacions
a altres museus
i encara queda aquí
una col·lecció important
però que no és
ni de bon tros
tota la col·lecció
perquè és molt més gran
però el Palau en si
és
és l'àmbit on hi havia
el Palau Real Major
de l'època
de la corona
de Catalunya i de Dacó
correcte
bé
els guardonats
són
van ser
Agustí Arxelic
que és
una persona
dedicada
al curtmetratge
al documental
a l'audiovisual
i més recentment
sobretot
de director i programador
de festivals
exactament
en segon lloc
Teresa Enric
dic el mateix ordre
en què
es van donar
es van donar
els guardons
per això
que no hi ha
no hi ha cap prioritat
de cap tipus
Teresa Enric
que és
productora
que ha estat aquí
en el programa
fa dos o tres anys
la vam tindre convidada
és productora
de cinema
i d'audiovisuals
que ha fet
molta carrera
un centenar
tant aquí
com a Sud-amèrica
i com també
algunes coses
amb altres països d'Europa
d'Europa
en tercer lloc
la Mireia Ros
que és guionista
directora
directora també
de cine
i de teatre
i actriu
que potser és el que més
la gent la coneix
per la Monius
la Monius és la pel·lícula
mítica
en té moltes més
òbviament
però la Monius
potser sí
sigui la més significativa
en quart lloc
i aquí està
un dels elements
que fan
que avui
tinguem aquest programa
tan especial
i sentit
és
Anastasi Rinos
el nostre company
el que
escolteu vosaltres
cada dimarts
compartint aquest programa
doncs
que
va ser reconegut
com a
muntador
guionista
director
productor
educador
i home de ràdio
actualment
i també van dir una cosa
que a mi
per un cantó
em va semblar excessiva
però que no era única de mi
sinó que compartíem
amb la Mireia
una mica
sobretot amb la Janine Mestre
t'has oblidat la Janine
l'altra actriu
encara
ah no havies acabat
no no no
vaig pel quart
vaig per ordre
perdona
vaig per ordre
he fet la falca
tira tira tira
molt bé
cinquè lloc
Janine Mestre
actriu
molt activa
als anys 70 i 80
que va treballar
amb directors
de tant prestigi
com Josep Ló
per exemple
sí
no cal dir
que també
molts directors
i també
és una persona
que va conrear
al teatre
amb molta dignitat
realment
és una
una actriu
molt estimada
per la professió
pel que vaig veure
l'altre dia
em va semblar
que era
hi havia
tots
li teníeu
una estima especial
és veritat
jo per poc
que la vaig conèixer
que va ser l'únic dia
que li he conegut
des d'aquell dia
em va caure
molt bé
em va semblar
una persona
molt interessant
i
en darrer lloc
va anar
per aquesta ordre
el Pep Armengol
que no té res
a veure amb mi
us vaig veure
per primera vegada
junts
jo els coneixia
els dos
però mai us havia
i jo el vaig conèixer
per primera vegada
també
ell és molt conegut
com a director
de càsting
havia fet
en els seus principis
havia fet
d'actor
havia actuat
inclús
en alguna obra
dels joculars
però com a director
de càsting
la seva
intervenció
és tan
prolífica
que
es va dir
que
amb més de 200
pel·lícules
hi hauria
intervingut
en el càsting
després
totes les sèries
de televisió
i després
tots els formats
és a dir
el Pep Rengol
ha fet
jo crec que
i van dir-ho
i és cert
potser és la persona
que fent aquesta feina seva
ha fet més pel·lícules
de tota Europa
com a director
d'aquesta
sí perquè
fàcilment
igual que
tots els altres
estem actiu
vull dir que
són
carreres
que
estan agafades
en una fase
de tardor
però
però
una tardor activa
per part de tots els sis membres
llavors aquí hi ha una cosa
l'acte estava organitzat
de tal manera
que
el va conduir
fent la introducció
i el comiat
l'Alex Orin
que va fer una conducció
modèlica
en tot moment
i després
hi havia una cosa
que a mi em va semblar
molt interessant
i és que
cada un dels guardonats
va escollir
una persona
jo li va ser escollit
en el meu cas
va ser escollit
jo no el vaig escollir
no, no, no
en altres casos
en altres casos
em va semblar
que sí
bé
en tot cas
tothom
tenia una persona
que
li feia una glossa
i amb aquesta glossa
doncs
ressaltaven
alguns trets
que
dits
pel mateix
homenatjat
haurien quedat
una mica
pomposos
no ho haurien sentit
no ho haurien sentit
llavors
només
perquè
quedin
els noms
dits
a l'Agustí Argelic
el va glosar
Juanjo Jiménez
a la Teresa Enric
Cristina Campos
i Xavier
Longàs
el primer i l'últim ajudant
que havia tingut
correcte
a la Mireia Ros
la Marta Figueres
a l'Anastasi
el nostre company
la Teresa Font
que és una companya
muntadora
potser la muntadora
més important
que hi ha en aquest moment
a Espanya
i unes de les millors
seguirem parlant
perquè tenim
un detall
de la Teresa Font
molt important
un detall
per cert
que ha sigut idea
de l'Anastasi
que a mi
em va semblar
també
molt encertada
la Janine Mestre
la va glosar
el Pere Vall
que és un col·lega nostre
de crítica
i el Pep Armengol
el va glosar
la Irene Montalà
l'actriu
l'actriu
que ell va descobrir
que ell va descobrir
i que ella
bueno
li va fer
un lliurement
no podia ser
més emotiu
molt emocionant
perquè clar
lògicament
l'ideu
pel que es va veure
molt
en els seus inicis
bé
ja hem comentat
que això va tindre lloc
al Palau Marès
150 persones
en el públic
que hi havia
famílies
coneguts
gent de l'acadèmia
sí
i també hi va haver
després
de totes les intervencions
hi va haver
que no podia ser
d'una altra manera
una salutació
i un reconeixement
a tots els homenajats
per part
de la directora
que per cert
ara
ha renovat
el seu càrrec
per 4 anys més
Judit Collell
la directora
també
que en breu
tindrem notícies
d'ella
i probablement
perquè li vam comentar
i ens va dir que sí
estarà aquí
amb nosaltres
comentant
la seva pel·lícula
que deu estar
3 o 4 mesos
Està en postproducció
Està en postproducció
en aquest moment
sí
Llavors aquí
l'Anastasi
deia que
se li va ocórrer
una cosa
que ens sembla
magnífica
perquè tingueu una idea
i se sentiu una mica
posats dintre l'acte
donarem
llegirem
la glosa
que va fer
la Teresa
Llegiràs tu
jo seria incapaç
perquè no
no seria maco
perquè és massa maco
em sembla molt bé
mireu
llegeixo
el que va dir
i escriure
la Teresa Font
sobre l'Anastasi Reynos
La vida
i especialment
l'ofici
de vegades
és derivació
crec que aquest
pot ser el cas
de l'Anastasi
l'Anastasi
cinèfil de sempre
de jove
volia ser periodista
d'investigació
i més endavant
director de cinema
pel que es va matricular
a l'escola
Cinema Aixalà
entre els anys
67-70
a l'any 70
coneix el muntador
Lluís Puigbert
la qual cosa
fa que es decanti
pel muntatge
de fet
li fa d'ajudant
durant uns 5 anys
hi ha que dir
que en aquells anys
el sindicat vertical
de l'espectacle
obligava a complir
un nombre
interminable
d'ajudanties
per poder esdevenir
muntador
de cinema
però quan l'any 1977
desapareix
el sindicat vertical
l'Anastasi
ja havia aconseguit
muntar
alguns curtmetratges
i dos documentals
de Francesc Bellmunt
que abans
n'hem parlat
per cert
Canet Rock
i la nova cançó
en aquest mateix
any
1977
li ofereixen
muntar
l'oscura història
de la prima
Montse
la primera pel·lícula
de Jordi Cadena
i m'ofereix
fer-li d'ajudant
jo li vaig oferir
la Teresa
efectivament
no vam triomfar
massa
ja que en un moment
donat
els productors
van decidir
que el projecte
necessitàva un muntador
amb més experiència
i el van substituir
ell va passar
a fer d'ajudant
i jo d'auxiliar
un apunt
el muntador
va ser Emilio Rodríguez
molt bé
no semblava
un començament
gaire prometedor
per cap dels dos
però poc després
l'Anastasi
va conèixer
el Vigas Luna
que li va oferir
muntar Bilbao
l'Anastasi
diu que el Vigas
ha estat
una influència decisiva
en la seva manera
d'entendre
el muntatge
i el cinema
en general
els dos
eren obsessius
i rigorosos
en la feina
i es van entendre bé
després
li va muntar
Canitxe
i Reborn
l'aventura americana
de Vigas
i han estat amics
tota la vida
fins a la mort
d'en Vigas
si l'Anastasi
no va continuar
muntant-li
les pel·lícules
al Vigas
és perquè
en un moment
determinat
decideix aparcar
el muntatge
per dedicar-se
a la seva passió
la direcció
entre els anys
85-95
va fer publicitat
destacant
el de Freixenet
al Nadal
de 1989
dirigint
a Paul Newman
documentals
com el dedicat
a la figura
de Miquel Porté
Moix
realitzar
reportatges
per al programa
televisió espanyola
Quien sabe dónde
del Paco Lobaton
durant uns 3 anys
aquí
connecta
d'alguna manera
amb el periodisme
d'investigació
al que es volia
dedicar de jove
i existeix
també
de professor
de muntatge
a l'escac
durant 10 anys
voldria fer un incís
quan el Bigas
roda
Hamon Hamon
a l'any 1992
com que l'Anastasi
ja no munta
em va recomanar
el Bigas
per muntar-li
la pel·lícula
Hamon Hamon
va anar molt bé
i
d'alguna manera
va fer que alguns
productors
es fixessin en mi
va suposar
una empenda
en el meu
esdevenir professional
ell xap
que li agraeixo
per sort
a partir de 1955
1995
l'Anastasi
decideix tornar
a dedicar-se
al muntatge
sempre amb rigor
i sensibilitat
perseguint la narració
i amb un gran sentit
del ritme
entre els seus
llargmetratges
a més de les pel·lícules
del Bigas
destacaria
Màtera Amantíssima
de Joan Antoni Salgot
La orgia
i Salut
i Força al Canut
de Francesc Bellmunt
Últimes tardes
conteressa
de Gonzalo Herralde
Otros dies
vendran
d'Eduardo Cortés
i Les vides
de Cèlia
d'Antonio Xavarrias
entre d'altres
i també
voldria destacar
una sèrie
de documentals
de denúncia social
com
No estamos solos
L'efecto iguazú
i de rarament
Un vas d'aigua
per l'hèlio
dirigits
per Pere Joan Ventura
en els que em consta
que la seva implicació
i contribució
al muntatge definitiu
va anar
més enllà
del que se li suposa
a un muntador
És clar
que l'Anastasi
ni qui volés
fer-ho
malament
de manera expressa
no ho sabria fer
Anastasi Rínos
membre d'honor
de l'Acadèmia
de Cinema Català
Em fa gràcia
perquè en aquest cas
penso que és excessiu
perquè sí que sé
fer coses malament
segur
i muntar
també ho puc fer
malament
però no
li vaig agrair tant
a la Teresa
aquest petit parlament
aquesta glossa
que fa
que a més a més
està tan ben construïda
encara que digui coses
que per mi
no són del tot veritat
és mentida
és veritat
que segurament
deu ser veritat
però
està molt ben construït
o sigui
demostra que és una gran
muntadora
també
reconstrueix tot molt bé
i sap coses
que jo no sabien
sense palla
sense palla
molt directe al grap
va molt directe
als ítems importants
jo crec que mai li he dit
que a mi
quan vaig anar
a Can Saber Donde
i realment feia
com de periodista
encara que fer cine
però realment feia periodista
perquè anàvem als pobles
i havíem de fer entrevistes
i havies de crear-te el guió
encara que tenia
companys periodistes
que si ho eren
jo també en sentia periodista
jo crec que no l'he dit mai
la Teresa que allí
em vaig sentir
que estava realitzant
aquell somni inicial
però ell ho va pillar
ho va pillar
i ho va col·locar
bé, segurament
vau parlar molt
perquè clar
vau compartir moltes hores
de taula de muntatge
moltes
i després hem sigut amics
tot a l'hora
ara una cosa
que segurament
l'Anastasi no diria
però jo sí que us ho vull dir
és que la Teresa Font
perquè sabueu qui és
la que ha fet
la closa de l'Anastasi
i amb la manera carinyosa
afectuosa
i quasi reverent
que ho ha fet
és una senyora
que té 69 anys
va néixer
el 1956
a Gallifa
i que és el molt més jove
és muntadora
una de les més rellevants
del cinema europeu actual
té com a reconeixements
el Premi Goya
al millor muntatge
el Premi Gaudí
al millor muntatge
el Premi Platino
a la millor direcció
de muntatge
la medalla d'or
la medalla d'or
al mèrit de les belles arts
i per dir només alguns títols
direm
Juana la Loca
nominada al Goy
al 2001
de Vicente Aranda
Libertàries
també de Vicente Aranda
de 1996
el dia de la bèstia
d'Àlex de la Iglesia
de 1995
Premi de l'Associació
d'Escriptors
Cinematogràfics d'Espanya
Jamón Jamón
que l'hem comentat
l'ha comentat allà mateixa
de Vigas Luna
en 1992
Dolor i Glòria
que va guanyar
el Gaudí al Goya
de Pedro Almodóvar
el 2019
Berlín Blus
Goya també
de 1998
amb Ricardo Franco
en fi
bueno
hi ha el Núm Expressenta
també
de Joaquim Jordà
en 1980
el membre del Monty Python
el Terry Gilliam
una pel·lícula
el Quixot
una pel·lícula pot ser fallida
però que la feina d'ella
és impecable
la pel·lícula pot ser discutible
però la feina d'ella
és impecable
les feines maques
i sí, sí
no, no
té un historial
i a part d'un historial
és una persona
amb un cap
molt ben organitzat
i ho és amb tot
amb muntatges
la té el cap organitzat
però la Teresa
el té especialment organitzat
i penso que això
es nota amb tot el que fa
després d'això
jo vaig engegar
el meu petit parlament
de 4 minuts
que havia escrit
que havia fet
com 12 versions
del mateix discurs
i que vaig agafar
una mena a la bona
i sobretot
ajustar-lo
a les 500 paraules
que em van dir
que havia de tenir
sí, aquesta
és una anècdota
que podem comentar
perquè realment
és notòria
hi va haver
dos o tres
que us vau ajustar
al precepte
que us havien marcat
quasi diria que jo
i el d'allò
m'està malament posar
el meu endavant
però ell mateix va dir
el meu un té 625
el paper mango
el paper mango
sí
i el meu 500
molt bé
però a partir d'aquí
què devien tenir
3.000
tant els que van glosar
com els que van estar homenatjats
alguns es van passar
però multiplicant
per 3
per 4
i per 5
el que hi havia
premis
no passa res
no passa res
però és allò que dius
jo aquí m'he trencat
les banyes
per intentar quadrar-ho
i dir-ho
clar, el meu discurs
el meu Parlament
diguem
no té més mèrit
que anomenar
pràcticament
bàsicament
anomenar la gent
que jo agraeixo
que m'he fet carrera
amb ells
per tant d'alguna manera
faig
no sé si val la pena
ni repetir-lo
perquè seria una mica
potser per ràdio
una mica pesat
però sí que és veritat
que hi ha una part
del discurs
que m'agradaria
llegir-la
que és aquella
per exemple
dels agraïments
la que és menys literària
que és la que va més
als noms
una perquè se sentin
també aquests noms
per ràdio
perquè jo realment
hi estic molt agraït
a aquesta gent
és la gent
que són tot el
ho llegeixo
et sembla
i abans d'alguna manera
després tirarem
em sembla perfecte
perquè
a veure
és una reacció teva
meditada
vull dir
que no és improvisada
i llavors
en aquest sentit
jo crec que
val la pena
que quedi
enregistrat
el programa
el que l'escolti
perquè estigui
a les proximitats
de la nostra emissora
o el senti
però en el podcast
m'agradarà
que sentin
els seus noms
alguns no el poden
escoltar ja
perquè ja no hi són
però d'altres sí
diu
em reenganxaré aquí
penso ara
en totes aquelles persones
que en algun moment
han exercit
algun tipus
de mestratge
en mi
amb moltes d'elles
he fet un camí
ple d'estimació
i a vegades
fins i tot
d'amor
amor
una paraula central
per a un dels meus mestres
Miquel Porter
ell
Joan Portavella
Kirchner
Laosa
Bogler
Govern
Warner
Oriol Bassa
Arnau Puig
van ser alguns dels mestres
de l'escola Xalà
ells
ells en general
em van obrir
les primeres finestres
després ho van fer
els muntadors
efectivament
com deia la Teresa
Puigvert
i també Teresa Alcocer
que és una altra muntadora
per mi molt important
i els directors
Peres Dols
Bosch
Jordi Bayona
Forn
Bellmunt
un dels més pacients
en els meus primers passos
com sempre repeteixo
Cadena
Feliu
Pepón Productor
Vigas
Salgot
Cusó
Gonzalo Herralde
Aibar
Xavarries
Cortés
Garay
Verdaguer
el director
Verdaguer
Sant Genís
i Casals
So
gent de So
i en l'àmbit de la publicitat
gent que m'han ajudat molt a mi
la publicitat
com a directors de fotografia
Perona
Rosselló
Civit
o Pla de Vall
i com em va fer notar
el propi Civit
des de la sala
quan vam acabar l'acta
va dir
t'has oblidat el Néstor Almendros
i tant
vaig oblidar el Néstor Almendros
sí senyor
i en els meus darrers documentals
com a director
he de citar
Ateric
Poc
Urroz
la Teresa Oroz
l'actriu
Julià
i Montblanc
i finalment
vaig ser un recordatori
pels meus amics
amics amics
i alhora
que també són cinestres
Xavier Juncosa
Joan Ballarac
Lluís Taies
i Pere Joan Ventura
òbviament
i tenir un record especial
per dues persones
que havien marxat recentment
que han marxat recentment
fa més d'un any
el muntador
Mat Carreras
aquell dels que parlava
que va començar
com a ajudant meu
i fa tan sols un mes
el productor
i l'amic
meu de l'ànima
realment
Eduard Vinyals
per acabar
vaig a dir
l'acadèmia
l'anomenament
però bàsicament
era això
el que volia
que quedés
una mica dit
i que quedés
registrat
també aquí
bé
estem a Ràdio d'Esvern
i tu ets una part
molt important
d'aquest programa
i llavors
en nom del
Jan Hernández
i meu propi
et vull dir
que ens plau
felicitar-te
a través de la ràdio
a tu
com a amic
i company
Anastasi
perquè aquest reconeixement
dels acadèmics
que ens sembla
de justícia
atès
la dedicació
que has
fet
i segueixes fent
a una feina
al voltant
de diferents facetes
del cinema
que ha estat
i és
la teva passió
i vocació
des de sempre
la forma
la forma de treballar
de l'amic
Anastasi
es pot resumir
en alguns adjectius
que descriuen
de forma
sintetitzada
la seva actitud
davant els reptes
que li planteja
el muntatge
rodar
guionitzar
etc.
aquests
són
exigència
autoexigència
tenacitat
dedicació
rigor
en tot
i cada una
de les facetes
en què s'embarca
i més
nosaltres
els que tenim
la sort
de treballar
amb ell
gaudim
dels seus coneixements
i mestratge
que en tot moment
està disposat
a compartir
perquè la seva
vessant didàctica
és molt present
a l'hora de preparar-se
els continguts
de cada programa
i a l'hora
de fer-los explícits
els nostres
fidels oients
també coneixen
tant
de la seva
extensa tasca
com de l'àmbit
nacional
i internacional
en què
l'ha desenvolupat
perquè sovint
ens fem
partíceps
no sé
les pallissetes
que us donem
sabíeu
sabíeu que
a vegades
no em
no em
no em
no em
no em
no em
no em
no em
no em
no em
bueno
sabíeu que
perquè sovint
ens fem
resor
parlant
de
potser
resor
ens fem
resor
resor
parlant
en què
és que he intercalat una cosa aquí
millor que no ho hagués fet
fins aquí està molt bé
ja
escolta
en tot cas
en tot cas
acabava dient
moltes gràcies
per tot
Anastasi
i en herabona
de tot cor
per aquesta distinció
dels acadèmics
tan merescuda
moltes gràcies
per
moltes gràcies
Jan
moltes gràcies als dos
i dir que avui vinc d'un dinar
ara m'he emocionat jo
ja t'he vist
jo no
jo estic aquí fred
com un d'allò
però no no
us ho agraeixo sincerament
profundament
jo avui vinc d'un dinar
molt fort
i segurament m'he guanyat
algun quilet
però ara
amb aquest discurs
m'has acabat de fer
que m'engreixés una mica més
no
que estupendo
i que són
mira mai estan de més
si et sembla
és la realitat
engegarem una mica
ara un discurs
que té a veure amb el que he dit jo
en aquest
perquè l'he robat
això
per tant entraríem al tall dos
a escoltar
unes paraules que diuen
a la pel·lícula
el documental
que va ser sobre Miquel Porter
perfecte
Miquel Porter veia aquestes paraules
i parlava d'una paraula clau
endavant
a la república de la llibertat
i el bon humor
l'amor
es cultiva
i creix a l'aire lliure
el goig de viure
es troba
en l'amor
amor
al capaç
amor
a fer de professor
fer-ho
fer-ho
per amor
amor
a la ciència
estimar
el que expliques
estimar
el cinema
però
sobretot
sobretot
amor
a les persones
a les persones
individuades
alumne
per alumne
company
per company
situació
per situació
aquell motiu
que ningú
hauria d'oblidar
i que jo
personalment
en dic
l'amor
aquestes
és unes paraules
que vaig muntar
amb el muntador
de la pel·lícula
el documental
Miquel Porter
la república
de la llibertat
i el bon humor
no el bon amor
del bon amor
que és la frase
que ell deia
benvinguts a la república
de la...
ell ho deia
totes les classes
el primer dia de classe
a l'universitat de Barcelona
edifici central
de la històrica
i mentre estem sentint
aquestes paraules
anem veient
els espais
que la càmera
es passeja
amb silenci
total
de càmera
no hi ha gent
no hi ha ningú
anem amunt i avall
dels passadissos
pel Paraninf
per tornem
i llavors
fins que anem a la sortida
que és on he tallat
ara l'àudio
anem a la sortida
i veiem
la neta de Porter
que és la que ens ha anat
passejant per tota la universitat
i una mica
és la conductora
del documental
que surt
de l'edifici
pel centre
cap a la plaça
universitat
i quan sortim a fora
una cosa que en aquell moment
tenia sentit
i que ara n'agafa un altre
que és que de cop
sortíem al carrer
i se sentia
els helicòpters
com si estiguessin
Apocalips Nau
i anaven cap al cel
i sentíem
el seu helicòpter
no em veien cap
i sentíem el seu helicòpter
era l'any 17
era l'any 17
i havíem sortit molt al carrer
i havíem tingut molt
la policia sobre nostre
amb els helicòpters
sonant
perdona
has dit l'any 17?
l'any 17
sí que
sí
l'any 17
1917?
no
2017
ah
era l'any 17
però la pel·lícula
sí que començava
amb la guerra civil
i començava amb els altres avions
que van tirar les bombes
just al costat de la universitat
van tirar
tirant un obús
en realitat
avions italians
i una gran explosió
va tocar un camió
és a dir
va tocar un camió
que portava material
trilita i mit dinamita
i va crear
un veritable
caràter
i va caure
tot al voltant
i l'edifici de la universitat
va ser
resultat
afectat lleugerament
en realitat
però ja n'he dit
és que no em va quedar res
què vol dir
que havien començat
amb l'amenaça de l'aire
des de l'aire
i jo vaig voler acabar
la pel·lícula
abans dels crèdits
amb l'amenaça des de l'aire
era un símil
que em va fer gràcia fer
amb els anys
què passarà
que ens anem separant
d'aquells fets
i anem oblidant
que en aquell moment
ara també
a les manis
hi ha la policia
per sobre
però en aquell moment
era constant
el sortir al carrer
i sentir els helicòpters
a sobre
i tal
i havíem viscut
a l'etapa
de les
contra la guerra
bé
aquest és el tema
clar
sentiu aquí el Miquel
que diu exactament
allò que deia abans
jo diré una cosa
personalment
m'ha emocionat molt
sentir el Miquel
perquè tu saps
que jo vaig tenir contactes
sobretot
amb el meu amic
Joan Sardà
que també
ha sigut col·laborador
molts anys del programa
i és el que em va introduir
a mi aquí
en aquesta casa
havíem passat
moltes estones
a la llibreria
amb ell
ell ens havia deixat
moltes pel·lícules
de 8 mil·límetres
i això
que llavors
estaven prohibides
pel·lícules
de l'Seinstein
com el Potenkin
del Chaplin
com el
gran dictador
que nosaltres
les passàvem
amb sessions
privades
perquè
enxugaves una mica
la pelva
allò estava prohibit
amb una
en una església
l'ajuda
que
estava
encara ara
al Sant Pere
més baix
sí
bé
sentir-lo
amb ell
és que
és veure
l'estava veient
quan el sent
els que l'heu conegut
evidentment
és el motiu
una persona
d'una bondat
extraordinària
de molta capacitat
de treball
i també
d'aquelles persones
que
tenia una vocació
d'ensenyament
extraordinària
i de
traspassar
tots els seus coneixements
als altres
fer créixer
tot
i tot
és que és
molt important
el títol aquest
que vas posar
de la república
és el seu lema
és que
realment
ell tot
ho acabava
amb humor
és extraordinari
i aquesta capacitat
termabunda
però
llavors
aquest és una mica
el tema
a partir d'aquí
l'acte es va tancar
la copa
el no sé què
el Gramona
estupendo
que hi havia un cavall
a Gramona
estupendo
és cert que
potser
el menjar
el tipus de cosa
sòlida
sí
no cregueu
que fos entusiasmant
no era tan entusiasmant
però
l'acte
era tan entranyable
que
el Gramona
li va posar
el va coronar
efectivament
molt bé
parlant del
Miquel Porter
estàvem
aquesta tarda
abans
d'entrar
a l'estudi
parlant
amb l'Anastasi
i us podem avançar
que tenim un projecte
estem treballant
amb un projecte
i això
us ho farem
avinent
amb temps
a tots els oients
que ens seguiu
que consistirà
en fer
una projecció
pública
seguida
d'un reposat
perquè
la pel·lícula
té 56 minuts
recordeu 57
llavors
dona per fer
tranquil·lament
una hora
de xarra
i de comentari
d'anècdotes
sobre ella
que en poden
sorgir moltes
i això
ho faríem
amb 3 o 4 persones
que coneixen
la pel·lícula
el documental
i van conèixer
també molt
el Miquel Porter
oportunament
us ho avisarem
amb temps
perquè
si s'ho podeu
programar
dintre la vostra agenda
pugueu assistir
aquell dia
a un cinema
serà un cinema
cèntric
de Barcelona
i crec que
gaudirà
moltíssim
d'aquest documental
que per mi
ara que no em sent
és una pel·lícula
bellíssima
de l'amica
Anastasi
em faria molta il·lusió
que es fes això
perquè a més a més
ara fa temps
que no la veig
en una sala de cinema
i m'agradaria molt
veure-la amb gent
que pugui dir coses
tant la gent
que sap més de cinema
com el nostre públic d'aquí
és a dir
a mi m'agradaria molt
que la gent
d'alguna manera
pugui tenir davant
aquest públic
que mai veiem
siguin els que siguin
sí sí efectivament
quan deies que vingui de Barcelona
estupendo
estaria molt bé
fer-ho això
sentiria molt
ja no fal·legat
sinó
són actes de justícia
són pel·lícules
que han costat
tant d'esforç de fer
com moltes altres
i han tingut
d'alguna forma
també és un homenatge
al Miquel
evidentment
que se'l mereixi molt
i tant
és que saps què passa
el que deia l'altre dia
algú
en la cerimònia
si no tens
un veritable amor
pel que fas
amor amb el personatge
del que estàs parlant
algú ho va dir
no recorda què era
realment
difícilment pot ser
un documental
sobre ningú
és a dir
t'has d'acabar enamorant
estimant
aquella persona
de la que d'allò
a vegades l'has d'estimar
amb un punt crític
perquè si no
seria un panegíric allò
però sí que has de tenir
sobretot una entrega
cap al personatge
i després si descobreixes
alguns defectes
i aquests poden ser dits
es deixen anar
però bàsicament
has d'estimar el tema
el tema i la persona
i aquí
el que el porteu diu
tant clar
amor a tot
és a dir
amor a la
jo a més
és que és cert
jo m'he de que podria dir
coses al cinema
que és el més important
no però
és curiós
tu
amb el teu
parlament
d'agraïment
també
poses èmfasi
amb maiúscula
a la paraula
amor
i em refereixo
al porter
com deia
l'amic porter
és clar
és que és així
és així
jo penso que tot
s'hauria de fer
si es pot
és a dir
el que no s'entén tant
potser oficis
més rutinaris
més aparentment rutinaris
aparentment
perquè jo he vist gent
molt
fent oficis
de vegades
molt rutinaris
que si se'ls agafen
amb afició
i amb amor
qualsevol ofici
pot ser interessant
mira
Wilhelm Reich
els misteriosos
de l'organisme
ja ho deia
que l'amor
és un
d'una
de les
màquines
que fa
avançar la vida
mobilitza
sí senyor
sí senyor
és així
per tant
acceptem-ho
això com a realitat
bé
molt bé
fins aquí
el programa
dedicat
amb aquests premis
i en el que tu
vas
resultar
celebrat
i que
ara estic mirant
perquè
ha tingut la gràcia
l'Anastasi
de portar
el guardó
i després
ens farem
amb el Xan i ell
una foto
una fotografia
és un gaudinet
el gaudinet
és un gaudí petit
i el posarem
la setmana que ve
sortirà
amb un comentari
d'aquest programa
tant a Facebook
com a Instagram
molt bé
estupendo
ara
ens queden
uns quants minuts
tu diràs
i
tenint en compte
que la setmana passata
vam tindre un programa
monogràfic
sobre
Jordi Vidal
i
i per extensió
sobre Pere Portavella
que no ens va
donar temps
perquè
realment
el programa
va cobrir
tot el que era
l'hora
i podien haver cobert
una o dues hores més
fàcilment
no vam poder parlar
del palmarès
del darrer festival
de Cannes
2025
que es va tancar
el dia 25 de maig
llavors
en farem
una breu referència
dir que
la Palma d'Or
ha estat
per
Jafar
Panahi
i la pel·lícula
és
I was
just
an accident
també
hi ha
un altre
altres
llocs
en què
simplement
li diuen
assemble
accident
qualsevol
de les dues
sembla ser
que és
vàlida
la millor direcció
és per
Cleber Mendoza
director
brasilell
per
O Agente Secreto
el millor actor
Wagner Moura
precisament
per aquesta pel·lícula
la interpretació
de l'Agente Secreto
la millor actriu
Nadia Meliti
per
Le Petit Darnier
el millor guió
per
Jean-Pierre
i els germans
d'Arden
i Luc
d'Arden
per
Jean Mer
o
Young Mothers
gran premi
del jurat
per
Joachim Trier
per
Sentimental
Balne
Premi del jurat
Execo
Oliver Lache
l'espanyol
o sigui
gallec
que s'ha fet
a Catalunya
estudiant
assemble
a la Pompeu
per la pel·lícula
Sirat
que
el va rebre
Execo
amb
Masha
Szilinski
per
Sound of Falling
la pel·lícula
Sirat
ja la podeu veure
actualment
en cartellera
s'ha estrenat
molt ràpidament
i tenim
el nostre amic
Sergi López
Sergi López
sí de protagonista
com a protagonista
de fer la pel·lícula
pel que heu escoltat
el premi especial
del jurat
és per
Big Gun
el director
Big Gun
per
Resurrection
com sabeu
el festival
de
Can
té
altres
derivats
com
un certen
regar
són
seccions
anexes
al festival
que no tenen
la mateixa
importància
però sí que
tenint en compte
que és
probablement
el millor festival
del món
doncs
el palmarès
d'Anse
d'Ense
sempre té
un recorregut
millor pel·lícula
The Mysterious
Gaze of Flamingo
de Diego Céspedes
Premi del jurat
A Poet
de Simon Mesa
Millor guió
per Harry Jinton
per Pillion
Millor actriu
Cleo Diara
per
I Only Rest
in the Storm
Millor actor
Frank Dilan
per Urchin
Millor direcció
Tarzan
i Arab Nasser
per
Ons Upon
Time in Gaza
una pel·lícula
suposo
ja sobre
el tema
de Palestina
sí
hi va haver
la palma d'or
honorífica
que es va donar
a Robert De Niro
i Denzel Washington
també
exècuo
i la carrossa d'or
que és un premi
honorífic
a la carrera
d'un director
aquest any
va ser
per Todd Haynes
el premi
Fipresti
que és el
de la premsa
internacional
va ser
per
la premsa
la crítica
internacional
va ser
per The Secret Agent
de Clever Mendoza
que també
va rebre
la millor direcció
com hem dit abans
i
les
opres
premiades
van ser
per dues dones
que
s'han passat
de
treball
d'actrius
a treballs
al darrere
de la càmera
com són
Kristen Stewart
de
The Chronology
of Water
i Scarlett Johansson
per
Eleanor
de Grit
amb això
vull afegir
que un amic meu
que és un crític
per mi
de referència
que és el
Manu Yanya
em va comentar
que
amb aquestes
pel·lícules
que
amb més o menys
intensitat
ja està
bastant d'acord
amb el palmarès
i afegiria
d'una manera
indiscutible
The Mastermind
de
Kelly Rehler
Nobel
Bach
de Richard
Wynne Laker
Ciudad
Sin Sueño
de Guillermo Galde
i The Love
de
El Remens
de
Kylian
Palmason
Tots aquests
són
directors
i directores
que ja
tenen
una carrera
i que realment
els seus productes
són interessants
sempre
el que passa
és que
no estan
dintre
d'una
ordre
bueno
Lynn Laker
últimament
pot ser
una mica més
però els altres
estan molt
dintre
del cinema
encara experimental
o en tot cas
que és
de
en fi
que no
no són
grans produccions
és un sistema
és un cinema
molt més
d'autor
i fet
en baix pressupost
i fins aquí
una mica
el resum
així
una mica ràpid
de
el que ha estat
el palmarès
del festival
de Can
que
naturalment
després
amb tot el que queda d'any
poc a poc
com passa
sempre
es aniran
amb més o menys
rapides
es aniran
podent
veure
totes aquestes pel·lícules
i comentar-les
amb més detall
tenies tu
una
una sèrie
molt bé
tens 10 minuts
per comentar-la
perfecte
mira
la sèrie em va sorprendre molt
jo
veig constantment sèries
i em moc molt
per la intuïció
no meva
sinó la meva senyora
la Núria té una capacitat
diguem
d'endevinar
molt més que jo
i mira que no és
de l'ofici cinematogràfic
endevinar
allí on hi emaguen
veritables joies
de les creacions cinematogràfiques
siguin en sèrie
siguin en pel·lícules
sí
jo aquesta
m'ho he passat
fins i tot
la imatge
aquella de pel·lícula
vaig dir
no no m'interessa
vaig veure el pòster
i no m'interessar
i de cop
no miris el pòster
mira-lo de dalt
i miro
la part de dalt
Movistar
Movistar Plus
és una vegada
té sorpreses
Movistar Plus
no sé si acabarà
quedant-se o no
filming
però realment
estan a semblant-se
cada vegada més
és cert que té un contingut
en molts moments
molt divers
i molt diferent
i per tant
no s'aproparia massa
està apostant per la qualitat
però està apostant
bastant per la qualitat
i aquesta realment
per mi és de les sèries
que després
al llegir
determinades
no crítiques
sinó puntuacions
d'algunes pàgines
hiper dures
com per exemple
la firma Affinity
un 6,6
em sembla absolutament
insultant
o sigui sincerament
no ho entenc
a mi és una sèrie
que pot ser
que no m'agrada
a tanta gent
no li agrada
tant com a mi
pot ser que molta gent
digui
no home
Anastàcia va dir
que era molt bona
efectivament
per mi és molt bona
i ho haig de dir
és una sèrie
no solament és molt bona
està basada
en un fet real
que va passar a Suècia
en els anys 90
a finals dels 90
i és un tema
que una aposta
que van fer
diguem
d'aquesta democràcia sueca
que sempre fa coses especials
o feia
potser més abans que ara
coses especials
van intentar
que un director
un dramaturg suec
no director
un dramaturg suec
anés a una presó
i una home productora
de teatre
amuntant una presó
de màxima seguretat
i on hi havien presos
especialment delicats
conflictius
muntar una obra
amb els presos
però no perquè veiessin l'obra
sinó per muntar-la
amb ells
utilitzar-los com a actors
i que fessin
després fessin l'obra
dintel inicialment
de la presó
de l'àmbit de la presó
tot això va agafar
una volada
i una empenta
absolutament
inesperada
i inusitada
i també molt crítica
perquè realment
la pel·lícula
és clar
quan es descobreix
que aquests presos
estan allà
de tres
dels tres
que ells agafen
com a actors
dos d'ells
estan allà
per neonàcies
és a dir
que són neonàcies
convençuts
això sembla un guió
de Jean Genet
absolutament
podrien ser-ho
podria ser-ho
doncs és clar
a partir d'aquí
crisi del propi dramaturg
d'haver de treballar
amb una gent
amb la que ell
no hi comulga
en absolut
crisi de la pròpia
productora
que també sent
una dona magnífica
productora
per altra banda
i ho era
fet reals
tot això és veritat
tot
doncs clar
però està fet
cinematogràficament
no hi ha ningú personatge
que correspongui a la realitat
però això va passar
totalment
a partir d'aquí està
tots entran en crisi
els propis presos
també entren en crisi
el ser qüestionats
per ells
diuen
nosaltres som així
què creiem de fer
no no
excepten finalment
jugar al joc
i el joc comença
el joc comença
la pilota estena
i comencen a jugar
esclar
l'interès per mi
hi ha el cinema
i el teatre
aquesta cosa
aquesta barreja
a mi m'agrada molt
sempre
el joc aquest
del cinema
retratant
com es munta
una obra de teatre
recorda
la Calla 42
Bània
la Calla 42
que em va semblar
una pel·lícula
magnífica
aquesta va por
una altra cantó
i passa en una presó
tot es va fent
molt crític
tot es va fent
molt crispat
tot es va complicant molt
i és que
ha de haver pràcticament
un thriller
per altra banda
magnífic
3 episodis
de 58 minuts
cada un
clavats
o sigui
aquests també van anar
allò de
500 paraules
van fer cas
58 minuts clavats
3 episodis
per tant
minissèrie
amb uns actors
immensos
o sigui
el
diguem
el dramaturg
que és un home
molt discret
però amb aquesta discreció
no és fàcil
de portar
són actors
professionals
o eren actors
professionals
és que tots han fet
moltes coses
jo no els coneixia de res
però tant el director
com la dona
que podria ser una dona
és que se'm recordava
la Xigula
hagués pogut fer el paper
de la Xigula
evidentment és una dona
molt menys coneguda
que la Xigula
sueca
i és una productora
crea una productora
magnífica
uns personals magnífics
els propis presos
els dos que fan
de nascis
fan por
fan veritable por
i plores amb ells
quan et creen
sentiments
és a dir
és una pel·lícula
contradictòria
en el sentit
que dius
però què estic defensant
què estic veient
és a dir
et posa en crisi
a tu mateix
també com a espectador
és clar
això no és freqüent
en les sèries
les sèries van molt
monodireccionals
i vas a parar
a descobrir
o descobrir el que sigui
però sempre d'una manera
molt recta
aquí no
aquí els camins del senyor
són inescrutables
i van anant
d'un cantó a l'altre
i tortuosos
i tortuosos
i dius
escriure
amb línies torcides
sí exacte
i en aquest cas
els creadors
d'aquesta sèrie
també han fet el mateix
llavors clar
et fa unes anticipacions
de coses que passaran
que no saps quan passaran
aquests que dèiem
a vegades
els hem dit
en l'aula de cinema
els flash forward
avui m'extermo una mica més
perquè la sèrie
s'ho val
el flash forward
de cop vas veient
des del principi
de la pel·lícula
quasi unes escenes
d'una cosa rara
amb uns tius
tapats
encaputxats
en seguida
després imagines
que són ells
que s'han escapat de la presó
i han fet alguna cosa
després descobriràs
que és una altra cosa
però d'alguna manera
també et va creant
aquella expectativa
de dir
i això què és?
ostres i això?
després esclar
no us dic res
que no
que us trenqui
cap encant
la pregunta que seguirà tenint
per mi la sèrie
té tot l'encant del món
per tant
no perilla
però
el tema és que
l'obra estava destinada
a ser feta a la presó
pels altres presos
que mai arribes a veure
per altra banda
però no
surt de la presó
hi ha la proposta
de sortir
i esclar
el comitè
que ha de provar
que el comitè
diguem de presons
que té un poder important
darrere de tot això
perquè aquesta operació
es faci
posen límits
però després
se'n dóna compte
que allò tira
de mala manera
i que van una mena
de passe
que li fan per ells
s'emocionen tots
i veuen que allò
pot anar al carrer
i pot anar a teatres
professionals
a exhibir-se
i van a teatres
professionals a exhibir-se
però esclar
sorgeix el tema
que torna
a sortir
el conflicte
que és que
molta gent
de cop descoveixen
perquè s'ha dit
i ho saben
i l'obra mateixa
és explícita
que hi ha dos d'ells
que són nazis
el títol?
el títol és
Último Actor
Último Actor
Último Actor
llavors
sí, tens raó
no ho havia dit
Último Actor
és una creadora
crec que hi a darrere
és una dona
ara recordaré el nom
llavors això
és clar
crea un nou conflicte
i és que ells mateixos
els dos que són nazis
volen sentir-se protegits
perquè diu
estem exposats
davant d'un públic
que un dia
ens saltaran a sobre
ens fotaran dos, tret
i es mataran
volen autoprotecció
és el regador-regado
o sigui
ells són els que creen
el conflicte
però és clar
aquest conflicte
els hi pot revertir
en la seva pròpia contra
i és clar
això és tan interessant
em va semblar
tan rica
tan diferent
de moltes altres sèries
que és
bueno
sí, està bé
molt ben interpretada
molt ben d'allò
però no acaba
aquesta és una gran sèrie
jo us demanaria
quan estàs comentant-la
sí
com que fa poc
que l'hem tingut aquí
com a pel·lícula
de clàssic
sí
pot ser que estigui
vagament inspirada
també
amb
amb el contingut
de
El quin voló
sobre el nid del cuco
clarament si no
està
no
està
bueno
és clar
inspirada o no
perquè està inspirada
amb els fets reals
això és veritat
els fets reals
que tenen molt de pes
en allà
sí, sí
tot això va passar
i al principi de la pel·lícula
es diu clarament
el que sí és cert
és que la pel·lícula
recorda altres pel·lícules
que hem pogut veure
en el que
gent que està fora
de la normalitat
i el Game Ball
o sobre el nid del cuco
efectivament està tractant
amb un material humà
danyat
perjudicat
aquests generen
sempre aquest tipus
recorda això
allò seria un psiquiàtric
sí
amb diferents graus
alguns molt
molt profuns
d'afectació
sí
i després també
i també
té més raó
perquè és cert
que encara que siguin
dos territoris diferents
semàntics
de tota mena
uns són terroristes
i els altres són bojos
per dir-ho molt fàcil
els conflictes
i la tensió
que es crea
és molt similar
molt similar
amb el poder
amb el poder
és que després
em recorda també
tu recordaràs
hi ha la pel·lícula
que era de Peter Ware
i després
a mi el que em recorda
és una obra de teatre
que és
és la representació
de los enfermos
de Charenton
escrita por el Marquès de Sade
del Marquès de Sade
sí senyor
sí que d'alguna manera
abans parlàvem
del Marcillac
del Marcillac
va recollir
en Marat Sade
en Marat Sade
sí
va simplificar-ho
en Marat Sade
va ser interessant
sí
alguna cosa d'això té
també em va recordar
un moment determinat
aquella pel·lícula
que a mi m'agrada tant
que és La Comuna
la comuna
que parla de La Comuna de París
n'hem parlat també
sí, molt bona
aquesta pel·lícula
una gran pel·lícula
que estava film
fa uns anys
jo penso que film
ja ha desaparegut
però si no
La Comuna és una altra cosa
aquesta sí que és
droga dura
en el sentit
que ja no és fàcil
de veure
com pot ser aquesta
però La Comuna també
perquè també hi ha un equip
de televisió
en un moment
que mentre estan assajant l'obra
entra un equip de televisió
a rodar
recordo perfectament
recordes l'equip de televisió
a mi aquesta pel·lícula
em va impressionar molt
perquè la vas escollir tu
i jo no l'havia vist
aquesta pel·lícula
i quan la vaig veure
em va semblar
una pel·lícula extraordinària
és una pel·lícula
un monument
jo si tenim una mica
de paciència
que a vegades ens falta
la gent que està més acostumats
a veure un cinema
potser
més fàcil
La Comuna pot ser dura
però si no
jo penso que s'ha de veure tot
en aquesta vida
i la Comuna és una gran experiència
històrica
ens ensenya història
és un fet real també
la Comuna de París
1871
estem a l'últim minut
i com a experiència
et podria dir
que
la setmana que ve
com que
el dilluns
és festa
que és dilluns
de la segona Pasqua
la Pasqua Granada
nosaltres ens en anem
al sud de França
ho tenim tot
pagat
no gratis
pagat per nosaltres
està prepagat
i per tant
amic Jan
també
et donarem festa aquest dia
i llavors
ens veurem el dia 17
que estarem aquí
molt bé
molt bé
moltes gràcies
a tots
i ens veiem el 17
a veure
mert
mert
de
mert
à
mert
d...
d...
d...
mert
mert
h...
mert
mert
mert
mert
mert
mert
mert
mert
mert
mert
mert
mert
mert