Cinema sense condicions
Bona nit, un dimarts més som aquí a Cinema sense condicions, disposats com cada setmana a explicar-vos allò que ens ha agradat, allò que no us recomanem que aneu a veure, allò que potser considerem que sí que val la pena que veieu, de les estrenes, etc.
Però avui volia començar parlant de l'ESCAC. L'ESCAC ha estat classificada, ja sabeu que l'ESCAC és l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, l'ESCAC ha estat classificada com una de les millors escoles de cinema i audiovisuals del món per revistes internacionals com The Hollywood Reporter i Premier.
A través de les seves productores, Escàndalo Films i ESCAC Films, ha guanyat més de 500 premis internacionals amb els films realitzats pels seus alumnes i també, evidentment, pels que ja han sortit, els que han acabat i estan graduats.
És una escola que està integrada en el Centre Internacional d'Enllaç d'Escoles de Cinema i de Televisió amb Seu a Cants, que té la seva Seu a Cants.
Doncs bé, avui tenim la satisfacció de comptar el programa Cinema sense condicions en la presència del seu director, Sergi Casamitjana. Bona nit, Sergi.
Bona nit. Com sempre, farem dues parts en el programa. La primera part, que parlarem d'això, del que hem vist, del que recomanem, de les coses que potser discrepem d'altres dies,
que potser no ens agrada tant una pel·lícula com nosaltres la defensàvem, o al revés, el que ens agrada més del que havíem pensat.
I a la segona part, ens dedicarem a parlar amb el Sergi Casamitjana perquè ens expliqui com funciona l'ESCAC, problemes que poden tenir en aquest moment,
les avantatges, inconvenients que suposa dirigir. De tota manera, s'ha de dir que Sergi Casamitjana és Premi Goya de millor formatatge de ficció.
Penso que és una cosa que vas fer fa molts anys, no?
Sí.
Que es deia Àgata, les lectures il·limitades.
No era un Goya, era en aquest moment, imagina't, no existien els Goya. Un Premi Nacional de Cinematografia, penso que es deia.
Els Goya es van crear fa 26 anys.
No ho sé.
Per tant, fa més, això.
Més, més. A l'hora jo, molt jovenet.
I després vas fer un llarmetratge, que era Andrea.
Sí, sí, exactament. També fa molts anys.
També fa molts anys.
Però després et vas dedicar bàsicament a dues coses. Una és la producció. Jo et deia abans de l'entrar que he mirat pel IMDB i he vist que havies fet 60 produccions al teu càrrec, 60 pel·lícules que depenen de la teva producció, pel·lícules on hi ha pel·lícules curtes i pel·lícules llargues i curtmetratges, però que després, evidentment, a més a més d'aquesta faceta, d'aquesta feina, has fet la direcció, portes la direcció de l'ESCAC des de fa molt de temps.
Doncs bé, tot el que fa ell com a productor i com a director de l'escola de cinema més important de Catalunya, doncs en parlarem a la segona part del programa.
I en aquesta primera part, com fem sempre, parlarem de les pel·lícules que més o menys hem vist.
Tu deies que havies vist una pel·lícula, no, l'Àngel?
Bueno, només he vist aquesta, eh?
Bueno, doncs...
Perquè l'altre dia jo vaig interpretar que sí que l'havíeu vist vosaltres, perquè com que...
Ah.
Però no, a més era en Joan que...
No, i el Pol.
Ah, i el Pol, perdona, Pol.
Quina, quina, quina?
L'Àngel.
L'Àngel.
L'Àngel, sí, sí.
Ja recordo que els dos vau dir que us havia... no sé, l'adjectiu, perquè...
Ens havia agradat molt, tot i que era molt amoral, perquè és una pel·lícula amoral a certa mesura, ens havia agradat molt.
Sí.
Vale.
Doncs, bé, és una pel·lícula argentina, això ja ho vau dir, potser, és una pel·lícula del... Ortega es diu això?
Lluís Ortega.
Lluís Ortega.
Lluís Ortega.
Que sí que me'n recordo que el Joan va parlar del seu pare, que era el Pal·lito Ortega.
Sí.
Que és...
Déu-n'hi-do.
Que era divertit, allò.
Bé, he vist aquesta pel·lícula i no m'ha agradat tant com vosaltres.
És a dir, i no perquè sigui amoral, que això seria un adjectiu més a posar, sinó...
Si la comparo amb Relatos Salvajes, per exemple, que és una argentina del Cifrón o un nom així...
Feta, produïda pels mateixos Almodóvar, regla que aquests?
Sí, sí.
Ah, és veritat.
Les dues.
Les dues estan produïts per a les Almodóvar.
Doncs em queda un Relatos Salvajes.
Em queda un Relatos Salvajes.
Són coses diferents.
Són coses diferents, però les dues sorprenents.
I sorprenents perquè et posen en un tipus de límit.
L'Àngel et posa el tipus de límit d'un personatge que té la potencialitat de que és real,
encara està a la presó, aquest personatge.
Sí, sí.
És una persona que va delinquir a partir dels 16 anys i va ser condemnat quan en tenia 20 d'aquest ordre
i va ser condemnat a cadena perpètua.
Per tant, era una perla.
I el personatge és un grandíssim personatge, això és veritat, però jo dic, si el comparo amb els Relatos Salvajes,
que cada història és... cada història et sorprèn.
cada història... no la recordo totes, però la dels dos cotxes que... d'un esportiu...
Era potser la millor.
Allò era una cosa que et deixava... et deixava frenat del tot.
La del Darín també, eh? Perquè la del Darín, no sé si la recordeu...
Allò era una extraordinària, extraordinària des del... i l'increixent, l'increixent de la impotència del no puc, no puc i podré i no puc,
que això tan ben descrit, quan un descriu un tan bé, en cine, només et pots treure el barret.
I la de la persecució dels dos cotxes, aquell incresent, és una cosa sublim, la trobo extraordinària.
Podria ser una pel·lícula sencera, per no dir l'última, l'última del pare, que vol que...
que el fill, el pare ric, que vol que un seu... un empleat seu enganxi el desastre que ha fet el seu fill,
que ha matat una dona embarassada, em sembla, una cosa d'aquest tipus així.
Que també és tremenda, aquell episodi.
Clar, però veus que aquí estem comparant...
Sí, ja ho sé, però ara...
Estem comparant episodis que són com si curts...
Clar, però sí, però els episodis que ells tenen... aquesta pel·lícula podria ser un episodi.
Podria ser un episodi.
No ho és, però no ho és.
No, no ho és, però què és bo de la pel·lícula?
El personatge, la descripció...
I com està descrita.
I com està descrita, sí, sí, això estic d'acord, això estic d'acord.
Però el que explica és quasi res.
El que explica és quasi res, perquè el que explica...
No ho estic d'acord, sí.
El que explica és un tipus de personatge que tu...
No la banalitat del mar de l'Anna Arendt, molt menys que això.
La banalitat de la banalitat.
i, per tant, matar...
Jo crec que ni tan sols és una expressió de personatge que té alguna qüestió pendent.
Justament això és el que fa atractiva el personatge.
Sí, però llavors el personatge no em diu quasi res.
I no sé si el personatge ha valorat la pel·lícula,
excepte del fet que és veritat que ha passat allò.
És que no cal que...
Però gaire res més.
Aviam, el personatge...
El que passa és que jo penso que és un personatge moral, etcètera,
però justament el que a mi personalment em va passar, em va sorprendre,
és que jo entro al cine i no podia deixar de veure el que...
No, això d'acord, això estic d'acord, això estic d'acord.
De tal manera que justament era les incongruències que té aquell personatge,
les coses que fa...
No són incongruències, no, no, no.
No, és d'una peça, què va, què va.
No, no, però jo crec que també les incongruències
potser les tracten des d'un punt de vista des de quasi l'amor, no,
que sent pel noi.
Ah, sí.
Perquè hi ha actes que fa ell que estan justificats de
o conmigo o vens amb mi o no vius, no, bàsicament.
Això sí, però fàcilment substituïble per qualsevol altra cosa.
Però jo, per exemple, en qüestió de personatges també amorals i això
que em venen al cap últimament, tipus el de Drive o Nightcrawler, no,
jo crec que en aquest cas està molt més justificat.
Allà potser...
Molt més justificat, què?
O sigui, allà el justifiquen des d'un punt de vista potser inclús asocial o...
Que és una justificació molt més potent que aquesta.
Ostres, però...
Aquesta no és cap justificació.
És que és així.
Sí, és que això és el que sorprèn.
Doncs, clar, per tant, és aquesta banalitat.
I mata 12 persones.
Però no cal.
12 persones...
Però justament a mi el que m'atrau és que aquest personatge que aparentment és així,
doncs justament et sorprèn de les coses que fa, de què arriba a fer,
cosa que no fa altre personatge.
És a dir, no cal que sigui coherent.
És justament la seva incoherència és el que a mi em resulta atractiu.
D'acord.
Bé, sí, sí.
Bé, a mi...
I jo no la...
Potser que si d'una pel·lícula t'esperaves...
Clar, si t'esperaves...
Jo és que no...
Jo vaig anar al cine sense saber de què anava.
Clar, la diferència és que abans del cine havent mal aponderat.
I llavors podies veure la pel·lícula i veus que estàs atrapat,
que no pots deixar-la de veure-la, que dius, hòstia, què passa?
I tots els personatges estan molt bé, perquè, per exemple, el Darín,
el fill, el xino Darín, es diu aquest nano,
que bé que ho fa, eh?
Molt bé, molt bé.
Que bé que ho fa.
És el fill del Darín.
I els pares d'aquest personatge, els pares...
Aquell trio...
Sí, fan tota la vida.
Aquell trio...
És que aquell trio sí que té sentit,
perquè ells són uns delinqüents...
Però és que jo m'agrada també...
Que funcionen com a delinqüents.
M'agrada també la fotografia, l'encadenat d'imatges,
el muntatge, el ritme...
Per exemple, allò és que entra a robar,
allò sí que és...
Descorsés, és veritat, és veritat.
Entra i la descripció...
El primer que mata...
El personatge, el primer que mata,
perquè me'n mata a diversos.
Si no us importa.
La descripció del personatge,
de com el troba,
de com el mata
i com descriu
aquella casa extraordinària,
plena de delicadesa,
plena de color,
plena de sutileses.
i ella el mare.
Doncs, molt bé.
Això és veritat que molt bé.
Això és veritat.
Doncs que vagin el resta i seguim parlant,
perquè penso que no...
Sergi, tu l'has vist?
No l'he vist.
Bé, no et dic res, doncs.
Jo puc parlar molt ràpidament.
Intentaré parlar ràpidament,
perquè tinc por d'allargar-me una mica.
El divendres d'aquesta setmana,
vam veure-la el dilluns,
tots tres,
i per tant també ens poden afegir coses
de les que jo digui.
Vam veure la preestrena
d'una pel·lícula que repeteixo,
estrena el divendres,
que es diu Tres Cares,
del Jafar Panahi.
S'estrena una pel·lícula
que és un dels directors,
aquest, el Hanar Panahi,
un dels directors més influents
de la denominada Nova Onada,
Nova Ola iraní.
Les seves pel·lícules han rebut
nombrosos premis,
entre els que destaquen
el lloc d'or del Festival de Venècia,
amb el Cercle, l'any 2000,
i l'os d'or de Berlín,
el Taxi,
que és l'última pel·lícula del 2015.
Però val la pena,
jo,
després de veure la pel·lícula,
intentava buscar informació
sobre el personatge,
penso que després podem comentar
la pel·lícula,
però a mi m'ha fet molta gràcia,
sobretot pensant en els possibles oients,
en els segurs oients
que ens estan sentint,
explicar algunes coses
d'aquest personatge,
perquè té una vida
realment curiosíssima
ficada dintre el món del cine.
Per tant,
expliquem algunes coses...
Em refereixis al director.
Em refereixo al director,
em refereixo a aquest director.
Que malgrat,
suposo que sabeu,
i si no,
ho anem explicant,
malgrat les enormes dificultats,
ho ha tornat a fer,
ha rodat una nova pel·lícula
en la clandestinitat.
Sí, ja fa temps que està amagat.
Té una pena de 20 anys
que no pot rodar
durant 20 anys,
castigada per les autoritats iranis.
En l'època del cercle,
ja va ser detingut
a l'aeroport nacional
de John Fitcher al Kennedy,
a Nova York,
quan estava en trànsit
esperant la connexió
pel seu bol a Hong Kong.
havia d'anar a Hong Kong
a un festival
de Hong Kong,
vull dir,
a un festival cinematogràfic
de l'Uruguai,
i després de ser exposat
i ser detingut
durant diverses hores,
el van retornar a Hong Kong.
Però el més fort,
del que jo ja he estat llegint,
d'aquest personatge,
arribaria més tard,
l'any 2009,
quan el 30 de juliol
d'aquell any
va ser detingut
en un cementiri
a Teheran,
on havia assistit
junt a un nombrós grup
de persones
a l'enterrament
de Neda Agha Sultan,
que era una jove iraní
assassinada
durant les protestes electorals
de l'Iran del 2009.
Més tard,
va ser alliberat,
però se li va retirar
el passaport
i se li va prohibir
abandonar el país.
Poc més tard,
les autoritats islàmiques
no li van permetre
viatjar al Festival
de Cinema de Berlín
per participar
en unes jornades
que hi havia d'haver
sobre justament
el cinema iraní
i no li van prohibir
poder anar.
L'1 de març del 2010
va ser detingut de nou
aquest cop
a casa seva
junt amb la seva dona
i la seva filla
i 15 persones més
que estaven
en aquell moment
allà,
no sé si en alguna reunió
o alguna cosa.
Els van portar tots
a la presó,
la majoria
els van deixar anar
48 hores més tard
però amb ell
el van retindre.
Llavors,
suposo que va començar
a escampar-se
que la seva detenció
era absolutament
alucinant,
el Ken Loa,
que els germans d'Arden,
el Walter Selles,
l'Oliverr Salles,
l'Abad Kairostami
amb el qual
havia treballat ell,
es va formar
en certa mesura
a Iran
treballant amb ell,
l'Akvar Fardagi,
aquell que ha fet
aquestes pel·lícules
com tan bones
i molts actors
i actrius
d'Iranís,
la mateixa
acadèmia
de cinema europeu
i el mateix agent
del festival
de Berlín
van demanar
la seva lliberació
i fins i tot
un grup de gent
de diversos països
van anar a visitar-lo
allà a casa seva
que els van rebre
la seva dona,
la seva filla,
etcètera, etcètera.
però el 30 d'abril
un gran nombre
de directors
nord-americans
el qual li van donar
també un ressò
bastant espectacular,
entre ells hi havia
el Robert Redford,
el Martínez Corsese,
l'Estiven Spielberg,
el Robert De Niro,
l'Ethan i el Joan Cohen,
el Michael Moore,
l'Oliver Stone
i la Jim Harmush
van firmar una carta,
van fer una carta
insistint
en la seva
lliberació.
Alegit membre,
això també em penso
que va ser molt fort
en el seu moment
i segurament
molts espectadors
no ho sabran
o molts oients
no ho sabran
i em penso
que val la pena
tenir-ho en compte
quan em vagin a veure
la pel·lícula
que es trena el divendres.
Alegit membre
del jurat
del Festival de Cants
del 2010,
Panahi
no va poder anar-hi
perquè seguia engarjolat
i la seva cadira
es va deixar
buida
simbòlicament.
Després de 10 dies
de vaga de fam,
que ell va protagonitzar
una vaga de fam
i gràcies a aquesta
mobilització internacional
que es va produir,
el 25 de maig
sortia de la presó
i tot i que el desembre
va sortir el maig
i el desembre
el van jutjar
i el van condemnar
el van condemnar
a 6 anys de presó
i 20 anys
d'inhabilitació
per fer cinema.
Bé, doncs,
ara arriba
la quarta pel·lícula
que ja ha fet
amb aquests 20 anys
que porta
que no pot fer cinema.
Jo vaig veure Taxi
no sé si va veure Taxi
i penso que honestament
aquesta és bastant superior
des del meu punt de vista
és que Taxi
era fluixeta
per mi era fluixeta.
En canvi, aquesta
la trobo realment
una pel·lícula
molt destacada.
Per mi,
segurament
el millor que ha fet.
Es podria dir que
va guanyar
aquesta pel·lícula
mateixa
ha guanyat
ara al Festival de Cants
el premi
Millor Guió
està formellada
per Millor Guió
i la història
si voleu
molt explicada
per sobre
i ara podem comentar
els que també l'han vista
és una famosa actriu
i de ni
rep un vídeo inquietant
que li demana ajuda
d'una noia
que vol escapar
de la seva família
conservadora.
Aquesta noia
que viu en un poble
a les afores
de la part nord
i les muntanyes
etcètera
aquesta actriu
important
li demana
a un amic
que és el mateix director
que fa de personatge
principal
a la pel·lícula
que l'ajudi
a entendre
si es tracta
d'una manipulació
el que li ha enviat
o és realment veritat.
Junts,
els dos
la gran actriu
i el director
emprenen un camí
cap al poblet
on viu la noia
a les remotes muntanyes
del nord-est del país
on les tradicions
ancestrals
segueixen
regint
la vida local.
No explico més coses
perquè si no
desavellaria
una mica
el que passa
a la història
però
jo penso que per mi
és la millor
i brillant
reflexió
de l'autor
que ha fet fins ara
i l'obra
més precisa
lírica
i lliure
que el director
ha fet
en anys
en els últims anys.
Per tant,
per mi
és una pel·lícula
recomanable.
No sé si vosaltres
voleu dir alguna cosa.
El Joan i el Pep
l'heu vist vosaltres?
Sí, sí.
I us ha agradat?
Sí, sí.
Sí.
Més que el taxi?
O la vau veure?
La vau veure taxi?
Ah, no l'he vista.
No, no l'he vista.
la tinc en compte
però no
no la vaig veure
en el seu moment.
Tenia la
la
bueno
estava rodada
amb el taxi
amb el taxi
i estava
aprofitant
és un taxi
i en tot cas
el mèrit era
les persones que apareixien.
l'heu vist
l'heu vist?
L'heu vist a pol?
L'has vist a pol?
No, no, no.
Jo penso que aquesta
val la pena.
Aquesta és una pel·lícula
a més a més
amb un ritme
i un...
realment
amb unes fotografies
plenines.
No sé vosaltres
si teniu coses a opinar
o voleu dir
alguna cosa, Joan?
No, no.
Estem d'acord
amb el que has dit
i és una pel·lícula
que cal veure
evidentment
per tota la història
del Jafar Panay
però a més a més
perquè és una pel·lícula
que per si sola
s'aguanta molt bé
i que és com
aquests directors
del cinema iranià
doncs que sembla
que estiguin descobrint
el cinema, no?
Vull dir que sembla
que l'estiguin inventant, no?
I aleshores
doncs
bueno
hi ha coses
que
que no es veuen
en d'altres pel·lícules, no?
Estic d'acord.
Molt més convencionals
i a més
d'una bellesa molt gran.
I això s'estrena ara?
El divendres.
Aquest divendres.
Aquest divendres.
La pel·lícula aquesta
hi ha
algú que em va sorprendre
gratament
i és que
hi ha una utilització
del paisatge
el paisatge de muntanya
del cor d'instant
extraordinari
o sigui
se'n van cap a
un destí
on només hi ha
un camí
de nada
no és de tornada
llavors
hi ha coses
que no val la pena
dir-les ara
però
tot això
crea uns sistemes
per entendre's
dels nadius
que és molt curiós
posa tot això
al servei
de la història
és de rodar d'allà
sí
tota la cosa ètnica
perquè ell va rodar coses
fora
al servei de la història
i després
per una altra banda
voldria
destacar també
la labor
de la protagonista
la noia fa molt bé
una interpretació
molt bona
és veritat
destaca molt
és a dir
només al començament
la fotografia
es fixa en ella
a més
és una cosa
uns planos
que no són
com deia el Joan
no són habituals
hi ha gent que parla
del neorealisme
iranià
o sigui
volem dir que
estan descobrint
en alguna mesura
coses
com explicava el Joan
hi ha un moment
que es fixa
a la càmera
doncs
amb la noia
i escolta
no cal que digui res
només mirant-la amb ella
entens moltes coses
de les que estan passant
com ho està vivint
com un seu
està francament
molt aconseguida
molt una pel·lícula
recomanable
ell
el director va per la pel·lícula
com un trifó
amb les mans a la butxaca
i na dient
sí
seguim
vale puja
que t'acompanyo
amb prou feines
intervé
ell fa d'acompanyant
és una road movie
també
sí sí
altres coses
que hem vist
ah no
si el Pol l'havia vist
jo puc comentar
però puc comentar
premisses
o sigui
farem un oleg
perquè jo
aquesta setmana
he estat al festival
del terror de Molins
ah sí
que vas dir que hi anaves
i aquest any
com cada any
12 hores de terror seguides
i estàs viu
estàs viu
sí
hi ha gent que
el que fa gràcia
aquella nit
a part de que fan performance
i també és bastant divertit
és que vas veient
que la gent va defallint
i al final
quan vas tirant
a la recta final
però tu no
tu no
jo aguanto
molt bé
i jo destacaria
tres pel·lícules
de fet dues
van passar per Sitges
aquest any
i també
alguna
li va caure
algun premi
i en aquest cas
jo us destaco
tres
una que és
les tres arribaran
als cinemes
ja d'entrada
dos potser són més
en el sentit
no et dic comercial
però bueno
són pel·lícules ja
més denses
però l'altra
ja és una pel·lícula
bastant alternativa
que en aquest cas
era de la pel·lícula
sorpresa
que van passar
la primera
que us recomano
és
Verano de l'84
que és
és una mena
de Stranger Things
com es diu
la pel·lícula
aquella
de
Cuenta conmigo
a l'estil aquest
de cine pandillero
d'amics
que passen
un estiu junts
i en aquest cas
doncs
el noi protagonista
que és un addict
a el que són
les conspiranoies
i els retalls
de premsa
aquests de
no sé
extraterrestres
i revistes així
doncs ell
amb els amics
comencen a investigar
el cas d'una assassina
sèrie
i ell
el seu vaí
és un policia
i ell
bàsicament
sospita d'ell
i tota la pel·lícula
és una mena
d'investigació
amb tocs de terror
perquè realment
la investigació
se'n va una mica
de les mans
és resolutiu
és interessant
no és una grandíssima pel·li
però com a pel·lícula de terror
que canvia una mica el gènere
que ja
ja es degravi
com has dit que es deia?
aquesta es deia
Verano de l'84
ah sí
la pel·lícula sorpresa
que vam passar
és una pel·lícula
que pràcticament
no puc dir res
perquè
fa un gir molt
molt gros
el que és la pel·lícula
però bàsicament
és un equip de rodatge
que està rodant
una pel·lícula de zombies
i de cop
pateixen una
una invasió zombie
això et va agradar
això et va agradar
Pol
sí
però perquè
a part del cine
dintre del cine
i el títol?
el títol
es diu
One Cut of the Dead
perquè la pel·lícula
és japonesa
llavors
jo el títol en japonès
com que
em costa
camera
era otomeru-na
a més
amb exclamació
com bon japonès
però la pel·lícula
té molts canvis
de guió
i en concret
és molt divertit
de fet
l'estan catalogant
com el nou
Zombies Party
o sigui
el Shaun of the Dead
i realment
a mi em va sorprendre molt
comença lenta
en el sentit
de
bueno
tu estàs veient
tu veus
el matratge
que fan
i després veus
el canvi
llavors
és molt interessant
és una pel·lícula
d'amor al cine
perquè és
a part de veure
la representació
com funciona
un rodatge
que és increïble
com ho han
reconstruït
en una producció
molt amateur
molt independent
és molt molt interessant
és que
té un gir de guió
i de comèdia
brutals
i l'última
que aquesta sí
que jo crec
que és espectacular
que ja
ja havia sentit gent
que a Sitges
l'havia deixat
molt molt amunt
que és
Ghostland
que s'estrenarà d'Espanya
no sé el dir encara
però
és una pel·lícula
de Canadà
que ha guanyat
a millor guió
a Molins
i realment
jo vaig al·lucinar
amb el guió
però al·lucinar
en el sentit de
hòstia
a mi em va recordar
aquests girs
de Shyamalan
o sigui
de Sexto Sentido
girs
estil
no et diré
si cosi
però
per allà va
o sigui
gir
no et dic de gènere
no és un canvi de gènere
però sí que és un canvi
espectacular
i sobretot
venint d'un gènere
el terror
que està molt
matxacat
i
no vull dir
tampoc molt
perquè hi ha molts canvis
en aquesta pel·lícula
també
però bàsicament
és
s'assembla bastant
a la temàtica
que proposava
l'habitació
en el sentit
de dos noies
reclos
no és recloses
però simplement
uns assaltants
van a una casa
un estil
Funny Games
molt bona
jo vaig al·lucinar molt
amb aquesta pel·lícula
així potser
de Molins
destacable
seria això
Pep
tu vols
alguna cosa
comentar

un bretul



a veure
depèn també
dels gustos
és a dir
si hi ha
algun espectador
o algun
uïdor
que li agrada
el gènere
diria
policiac
i tal
aquest xicot
el que fa
el director aquest
es va fer famós
deu portar
aquesta de quarta
o cinquena pel·lícula
que porta
és com ha dit ell
de
d'Anesa
i
i al principi
va crear moltes expectatives
que és un senyor
que ho faria molt bé
i després va fer coses
bastant dolentes
i aquesta
comparada amb les anteriors
és perquè és molt millor
però
entenc que
si no t'agrada el gènere
o trobes que el gènere
doncs ja està molt treballat
molt suat
i tal
doncs és veritat
que no aporta res
jo potser discreparia
potser
però matís
molt suau
i és que
penso que
es borde
doncs aquest policia
aquest
diríem
protagonista
però que el fa borde
precisament
perquè al final
doncs redimir-lo
i doncs aquelles coses
que es fan
vull dir
llavors doncs
està fet amb tota l'allò
perquè hi hagi un procés
de diríem
de canvi
del personatge
des del principi
fins al final de la pel·lícula
però fora d'això
vull dir
és distreta
es pot veure
s'aguanta
vull dir
està relativament ben feta
però no és cap cosa
de l'altre dia
els 5 minuts
últims de la pel·lícula
només falta que surti algú
que digui
viva la guàrdia civil
o sigui
és una apologia
de la policia danesa
però
amb tota regla
innecessària
des del meu punt de vista
més coses
hi ha alguna altra cosa
que volem parlar
si no comencem
comencem amb
ah
no s'intenta
si no
comencem amb
comencem amb
serà més interessant
aprofitem-lo
avui que el tenim
avui que el tenim
com dèiem
avui tenim
el gust de comptar
amb la presència
al programa
del director
de la millor escola
de cinema de Catalunya
que és l'ESCAC
fundada
com ha explicat
o no sé si ho ha explicat
el 1994
és a dir fa uns 24 anys
i per les seves aules
han passat
molts estudiants
entre els quals
podíem citar
moltíssima gent
el Juan Antonio Bayona
el Javier Ruiz Caldera
el Marc Coll
Quique Maillo
aquí vam tenir
la que va guanyar
amb Quique Maillo
la Laia Colet
que va guanyar
la millor direcció artística
dels Gaudí
i
per exemple
aquesta pel·lícula
per dir alguna cosa
que tu eres el productor
d'aquesta pel·lícula
ho dic per això
doncs
va guanyar 3 golles
i va guanyar
5 premis Gaudí
llavors
a més a més
d'aquesta gent
hi ha el Nelly Greguera
el Dani de l'Orden
que ja sabem
que ha fet
Barcelona nit nit
Barcelona nit d'estiu
nit d'hivern
etc.
i ara ha fet
la millor
de la meva vida
la Roser Aguilar
l'Òscar Faura
i Arnau Valls
gent que
no estan coneguda
perquè són del món
de la fotografia
o del món
dels sonoristes
etc.
i que
com dèiem abans
molta d'aquesta gent
doncs està treballant
està
sí sí
als Estats Units
la majoria d'ells
ja no estan aquí
molts estan treballant
i el 50%
de les produccions
que es fan a Madrid
potser els professors
els tècnics
són de l'escac
sí sí
avui en dia
els alumnes de l'escac
ja és poc a poc
bons alumnes
els alumnes de fa 25 anys
clar
hi ha molts d'ells
ja dir-los alumnes
ja
no
es molestaria
es molestaria
però si ens anà més lluny
tant l'Arnau Valls
com el que faure
els dos estan treballant
a Los Angeles
ja fa molts anys
ja no fan películes
ja no catalanes
ni espanyoles
ni europees
sinó que ja estan instal·lats
el Faure
o l'Arnau Valls
em sembla que fa
l'última
l'última del
l'última del
l'última del Bayona
el Jurassic World
han fet
5 alumnes
graduats
de l'escac
o sigui
totalment sorprenent
5 nois
que fa 20 anys
eren
alumnes
alumnes
que eren
xerrals
sí
l'Oscar Faura
el director de fotografia
el Bernat Vilaplán
el muntador
l'Oriol Tarragol
el sonidista
o sigui
no és que sigui sorprenent
o sigui
rarament
en una pel·lícula
en una franquícia americana
hi ha 5 americans
fent-la
o sigui
normalment
en una gran franquícia
acaben haver-hi
un director de fotografia alemany
un director
islandès
sabeu que les franquícies
normalment
són pel·lícules
on venen gent
de tot arreu
i intenten portar els millors
és
completament paradigmàtic
que a Jurassic World
l'hagin fet
el fotògraf
el muntador
el sonidista
el productor
i el director
5 nois catalans
que són 5 puntals
d'una pel·lícula
són la pel·lícula
quasi bé tots
són la pel·lícula
hagin estat tots
de la mateixa ciutat
de la mateixa escola
i asseguts
als mateixos pupitres
fa 25 anys
cosa
no només és remarcable
no és excepcional
perquè siguin d'aquí
sinó és excepcional
fins i tot als Estats Units
és molt raro
que en una pel·lícula
al final
els productors
i els inversors
siguin capaços
d'acceptar
que tot l'equip
sigui del mateix lloc
perquè normalment
el que intenten
és buscar gent
els més competents
i els més bons
de cada cosa
amb la qual
el de Jurassic World
ja va
més enllà de tot
explica'ns una mica
la diferència entre
Scandal of Films
i Scac Films
com va néixer una cosa
com va néixer l'altra
què va passar
tot això comença
nosaltres
l'Scac és una universitat
i una universitat
com a tal
inicialment
fa 25 anys
quan es va fundar
evidentment
la idea
no era produir
la idea era que
el paper que ens corresponia
com a universitat
era formar
i era
ser un centre
pedagògic
què va passar
sobretot
amb aquestes primeres
promocions
on us acaba
aquests nois
tan increïblement
talentosos
clar
van acabar
van passar un any
en van passar dos
en van passar tres
en van passar quatre
i avui
és graciós d'explicar
que el Bayona
o l'Oscar Faura
o el Bernat Vilaplana
no hi havia manera
que trobessin feina
i portaven quatre anys
i nosaltres
que els havíem vist
a l'escola
i que pensàvem
en aquell moment
evidentment
d'una manera
totalment boja
perquè res feia pensar
que serien
tan excepcionalment
bons
però en aquell moment
cansats de veure
que no trobàvem feina
i que es passejaven
per totes les productores
i que anaven a tot arreu
i que picaven a totes les portes
i que mai
ningú els obria
finalment
cinc anys després
d'acabar
d'obrir
de tancar
la primera promoció
a l'escola
vam decidir
muntar una productora
per intentar
si no els col·locaven
els nois
col·locar-los nosaltres
i tot i així
clar
era una cosa
també bastant atrevida
perquè també era
totalment ridícul
es veia com ridícul
com una universitat
passés a ser una productora
i res
bueno vam començar
i la veritat és que finalment
fixa't si
se n'ha donat la volta
que en aquest moment
clar
som unes productores
més grans
de Catalunya i d'Espanya
perquè els nois aquests
evidentment eren tan bons
que no va caler fer grans coses
o sigui
hi ha poc que ens hi vam posar
i hi ha poc que vam anar
aconseguint
al principi
evidentment d'una manera rara
perquè tant les televisions
què és el primer que vau fer
o què recordes?
la pel·lícula
l'arroseguila
no me'n recordo de mi
una pel·lícula
l'any
ja deu fer
l'any 94
potser
no ho sé
però ara ja em perd
però deu fer
ja a prop de 14 o 15 anys
i evidentment
comença per una pel·lícula
molt petiteta
perquè
se'ns feia una muntanya
intentar aixecar
dos o tres
o quatre milions d'euros
evidentment
era una universitat
i la nostra idea
i el tipus
les aportacions
com ho vau fer això?
al final
actuem com una productora
qualsevol
finalment
les pel·lícules
s'acaben finançant
amb ventes internacionals
amb finançament
de les televisions
en aquella època
amb més subvencions
subvencions
que ara deu estar
amb més subvencions
això ja està quasi bé
fora de combat
ara hem canviat
les subvencions
per les plataformes
de fet ara ja hem guanyat
bastant
que és
amb la presència
de Netflix
d'HBO
i de totes les altres plataformes
la veritat
ara ha entrat
una font de finançament
al cinema
segurament
per al cinema audiovisual
ja no li diguis cinema
perquè no
no perquè clar
és clar
fantàstic
amb la qual
aquesta eterna
crisi
que té
el cine
ja ha quedat
totalment
enrere
perquè
només Netflix
està produint
tal quantitat
de producte
que els estudiants
els que a vegades
els cac
no donem abast
tant com els traiem
surt
es van col·locant
perquè la veritat
és que hi ha una
bueno ja suposo
que sou conscients
tots
baixes Netflix
i és que cada dia
pots veure
mitja dotzena
de sèries
si entres a HBO
en pots veure mitja dotzena més
si entres a cada una
de les cadenes
hi ha una quantitat
de producte
i una quantitat
de consum
monumental
o sigui
abans
anàvem al cine
bueno vosaltres veig
que aneu al cine
moltíssim
el vostre cas
és totalment excepcional
excepcional del tot
però que una persona
normal
estava veient
una pel·lícula
o dos al mes
una persona
ja cinèfila
n'estava veient
dos o tres a la setmana
els nois avui
estan veient
dos o tres capítols
al dia
amb la qual
acaben a final de mes
i han vist
el consum
que s'està fent
d'audiovisuals
entre la joventut
és monumental
hi ha moltes
possibilitats
de ser
molts formats
amb què es poden veure
sí
ara s'ho veuen als mòbils
s'ho veuen a tot arreu
i a més s'ha agafat
aquesta bona costum
del consum audiovisual
on
no
ara la tele
no té anuncis
no té
bueno els nois
ho veuen directament
a internet
ho veuen a les xarxes
i a més a més
totes les sèries
estan dissenyades
i pensades
perquè normalment
costa molt veure un capítol
amb la qual
els nois
quan ja
a la que entra
no
entra en Stranger Things
i no en veuen un
ja els veuen
tots una tirada
entra ara
el famós efecte
d'Elite
aquesta sèrie
que s'han fet també
amb nois d'aquí
Daniel Orden
Ramon Salazar
gent d'aquí
és la sèrie
ja a Netflix
espanyola
i no anglesa
més vista
a tot Netflix
una sèrie que han fet
uns nois d'aquí
com es diu
com es diu
Elite
no va molt el vostre target
va pels nens
de 14
a 18 anys
però el consum
que s'ha fet
d'aquesta sèrie
és
estratosfèric
o sigui
és la sèrie
de parlar no anglesa
més vista
de tot Netflix
o sigui
treus l'anglès
tots els restos idiomes
del món
i s'ha fet aquí
també s'ha fet
amb uns nois d'aquí
i com això està passant
constantment
que de fet
els productes
ja són
totalment globals
totalment transversals
qualsevol cosa
que facin
Netflix
s'ha anat
a compte
que ja
per primer cop
estan començant
als Estats Units
a posar
pel·lícules
subtitulades
cosa que
com sabeu
no l'habitual
als Estats Units
era inconcebible
de fet
aquí també
hi ha poca afició
sí que hi ha gent
cada cop més
cada cop més gent
va a l'OBO
però
tot i així
si veieu
bueno ara
ja comencen a haver
un rato interessant
de sales OBO
respecte a les demés
però fins fa molt poc
no hi era
majorment la gent
no volia
però fixeu-vos
que finalment
són les plataformes
Netflix
que obliguen
o que sense voler
que els nois
ja directament
prefereixen veure les sèries
amb els idiomes originals
i
en el que us estic dient
tot l'hàbit
està canviant
d'una manera
impressionant
és impressionant
i sentir parlar
que teniu unes beques talent
amb cinesa
és així?
és una idea teva això?
bueno
l'escag té una cosa molt bona
i té moltes coses dolentes
o sigui
tot s'ha dit
després de 25 anys
que
una de les coses
entre cometes dolentes
que té
és que evidentment
és una universitat
100% privada
no subvencionada
sense cap subvenció
que només
finalment
els nois
són els que paguen
a través de les matrícules
el funcionament
de la institució
sempre sí?
des del principi?
no
al principi
hi havia subvencions
que a poc a poc
a mesura que les caques
van a fer en gran
i que les institucions
van a fer en petites
han fet un camí
a mesura que
l'apartament de cultura
i d'ensenyament
han anat tenint menys diners
i que nosaltres
hem anat fent més grans
doncs a poc a poc
s'han anat perdent
les subvencions
cosa que
quasi en aquest millor
quasi és millor
perquè és més sa
quasi és més bo
però
el punt on anàvem
finalment
què passa
que un estudiant
ha de pagar
prop
o per sobre
de 10.000 euros anuals
durant 5 anys
amb la qual cosa
finalment estem parlant
que un estudiant mitjà
només en drets de matrícula
està pagant
50.000 euros
a ment
que si està a Terrassa
i està en una residència
perquè normalment
hi ha gent
per tot l'Espanya
d'haver de tot arreu
o sigui
un pare de família
o mare de família
perdoneu
per portar el seu fill
a l'escà
que ha de tenir
llavors el perfil
que teniu
molt important
llavors
això a poc a poc
a mesura que vam anar
sent conscients
d'aquest problema
vam decidir
que evidentment
havia d'existir
un sistema de vegas
per tal que
no restringir
l'accés
només a la gent
que ho puc esperar
tot i així
s'ha de dir
que la majoria
de la gent que ve
pertany
a un extracte social
dialial
per dir-ho d'alguna manera
i que l'escac
es responsabilitza
en aquest moment
perquè el 20%
dels estudiants
entrin sense pagar
el 20 encara és molt poc
o sigui
nosaltres ens agradaria
que fossin els 50
però per l'altra banda
l'institució
tampoc es pot permetre
estar donant
els 50%
de les beques
seria bo
que el departament
d'ensenyament
o que qui fos
o que els grans bancs
o que les grans fundacions
o que la caixa
o que mil institucions
que poden fer-ho
ajudessin a fer-ho
però bueno
ja
ja ho anem trobant
el que sí que està passant
el que sí que existeix avui
és que
de cada 10 estudiants
que entren en una aula
dos
no paguen
i això es fa
mitjançant
acords de patrocinis
amb Cinesa
amb Telefònica
amb el BBV
amb Moritz
amb moltes marques
llavors
què garantim?
que
tots aquests patrocinadors
cadascun d'ells
normalment agafa
un o dos estudiants
i els paga
la carrera complerta
sencera
jo t'estic parlant
de 50.000 euros
i finalment
el que garanteix
l'ESCAC
és que tots aquells
fins al 20%
que no aconseguim
amb patrocinadors
ho acabem finançant nosaltres
i si pel camí
qualsevol
d'aquests patrocinadors
per crisi
o per qualsevol cosa
deixa de poder patrocinar
l'ESCAC
d'altres maneres
fa front
en aquesta beca
de manera
que en aquest moment
podem garantir
que el 20%
dels estudiants
que estudien a l'ESCAC
poden estudiar
sense pagar
tot i així repeteixo
em sembla
total i absolutament
insuficient
em sembla que l'ESCAC
és un projecte
excessivament singular
i excessivament
diferenciat
com perquè no hi hagi
un servei
un sistema
més gran de beques
si tu vols estudiar
enginyeria
pots escollir
pots decidir
anar a una universitat
privada
o pots anar a una universitat
pública
si tu vols estudiar
medicina
per exemple
tampoc
si tu vols estudiar
medicina
tens les universitats
públiques
fantàstic
perquè tens les públiques
tens que tenir una nota
què passa
amb el cinema
que finalment
universitat de cinema
pura
només n'hi ha una
i lamentablement
o bueno
surtoosament
és privada
amb la qual cosa
així com
què passa
amb els estudis
més singulars
tots els estudis
singulars
són públics
de manera que
la gent
que accedeix
també ja
poden anar
pel camí públic
amb la qual cosa
la competència
es fa a través
de la capacitació
de les notes
els nois que volen
treure un 12
o un 13
és fantàstic
perquè
no se'ls està demanant
que tinguin una renta
sinó que se'ls està demanant
que facin un esforç
en el cas de l'ESCAC
passa al contrari
som un centre singular
privat
de manera que
al final
el que se'ls demana
als nois
d'alguna manera
a part de la nota
que també s'ha de treure
per sobre
9.6
penso que aquest any
però no és una nota
és alta
però no és
espectacular
clar, que se'ls demanes
que tinguin
que els seus pares
ho puguin pagar
ho paguin
però tot aquest sector
perquè passa amb dansa
passa amb teatre
sí, però per exemple
amb teatre
amb dansa
i amb institut teatre
la reputació
fa una feina
meravellosa
però quant temps fa
tampoc no és
no, l'institut fa
és gratis
fa 5 anys
clar, el bo que té
el teatre i la dansa
a diferència del cinema
és que tu pots anar
a escoles privades
pots anar al timbal
pot ser el que vulguis
pagant
però si vols
existeix una oferta pública
de qualitat
no només de qualitat
la millor
sí, sí
la millor
en cinema
el problema que hi ha
és que no existeix
una oferta pública
de qualitat
o sigui
hi ha una oferta privada
o res
llavors els estudiants
han d'escollir
entre on anar
o anar
però clar
no s'escollir
de fet
si tu no t'ho pots pagar
no estàs escollint
clar
llavors
bueno
aquí
és una cosa
Sergi
el cinema
ara
des de la perspectiva vostra
el que es fa aquí
també podem extrapolar-ho
a la resta d'Espanya
i Europa
cap a on va
és a dir
serà cada vegada
més prim
o curt
el cinema convencional
de distribució
tradicional
i cada vegada
més ampli
plataforma
avancem totalment
és que ja no és el cinema
no li diguis cinema
digue-li audiovisual
clar
perquè el cinema
el concepte del teàtric
el de portar a la sala
si jo penso que
això tendeix
i només cal que ho mireu
mireu la cartellera
i veureu
que cada any
perdem dos cines
cada any
cada any
i inclús vas als cines
i mira com estan
sí sí
el Cinesa Diagonal
l'han fet
el Diagonal Mar
una miqueta més petit
la maquinista
l'han fet
una miqueta més petit
el Club Doré
el que estava ja
la Gran Via
l'han tancat
però la llista
dels que han tancat
és innumerable
i a mesura que
es van tancar en cines
no perquè es consumeixi
menys l'audiovisual
se'n consumeix
d'una altra manera
i per altra banda
tenim les plataformes
que els nois
bé els nois
i tots nosaltres
amb un botó
i des de casa
i per un preu
increïble
o sigui
una família
paga 12 euros
i té accés
quatre membres
de la família
a Netflix
llavors
està clar
que la producció
audiovisual
tendeix
a la producció
de les plataformes
les plataformes
clar
cada programa
que tu estàs veient
cada sèrie
que t'està llançant
Netflix cada dia
són 8 capítols
que és un any
de feina
al cine
clar
tu estrenes
una pel·lícula
un cop l'any
molt més car
és un any
de feina
de 300 persones
però és que una sèrie
és un any
per 10
i s'estrena
cada dia
llavors
la quantitat
de
mà d'obra
que li cal
en aquest moment
audiovisual
és impressionant
amb la qual cosa
què acaba passant
que la majoria
dels productors
i la majoria
dels nois
acabem
produint
per les plataformes
perquè les plataformes
demanden
una quantitat
de producció
i a sobre
tenen uns fondos
no il·limitats
però que es ve
o sigui
qualsevol
producció
de l'HB
o Netflix
t'estan pagant
per capítol
quasi bé
el que t'estan pagant
una pel·li
catalana o espanyola
americana no
però un capítol
està costant
de l'ordre
d'una sèrie normal
convencional
d'un milió
o dos milions d'euros
que són el preu estàndard
d'una pel·lícula
d'aquí
en qual cosa
finalment
s'hi has d'escollir
entre fer una pel·li aquí
i l'has de llençar
i és complicadíssim
o produir
per una cadena
que t'ho fa tot
i que a sobre
té abast mundial
i que a sobre
si funciona
o es veu a tot arreu
i que tu no has de fer res
llavors jo penso
que el cine
acabarà
sent cine
hi haurà una part
molt important
que serà de grans
aconteixements
de Jurassic World
i de Harry Potter
i de grans
grans
grans marques
que porten
finalment
els joves al cine
perquè sabeu que el cine
avui en dia
van els dos sectors
més clarament
que van al cinema
són els menors
de 25
i els majors
de 65
hi ha un gap
al mig
que és que si tens
entre 25 i 65
estàs a l'altra banda
i costa
costa molt
en el cine
no, diner
jo penso que el cine
no és car
però tu has d'anar
i l'organització
que implica
tu has d'anar
a les 6 de la tarda
llavors vol dir
que aquell dia
si vas a les 6
ja estaràs a les 5
les 8
ja vol dir
que faràs després
i que segurament
et cau a un lloc
que està prou lluny
i que has d'anar
amb un cotxe
i que has d'aparcar
i al final
és de
sí
als nois
se'ls interessa molt
el cine
perquè és un sistema
per socialitzar
és un sistema
en el qual
els nens de 15 anys
i 17 anys
es troben
i junts
tenen una
i comparteixen
i comparteixen
i comparteixen
bueno és que de fet
la gent que va al cine
és la gent que comparteix
no va al cine
va a compartir la pel·lícula
el que és paradigmàtic
és que ja
la majoria de gent
ja no va al cine
a veure una pel·lícula
la majoria
després hi ha els cinèfils
que continuen anant
però la gent va al cine
a compartir
els menors
van a compartir
una activitat
i els majors
també van a compartir
per després
poder parlar de la pel·lícula
finalment el cine
es converteix
jo penso que s'està anant
cap a aquesta zona
jo t'ho deia
perquè
aquí vam tindre
fa unes setmanes
un col·lega
i li vaig fer
la mateixa pregunta
i va dir
mira el cine
acabarà
amb el fenòmen
i la filmoteca
jo penso que no tant
home és molt l'è
perquè els
no i continua
o sigui
evidentment
mentre els nois
se'ls encanten el cine
perquè han de socialitzar
i el cine
està continuant tenint sales
segurament
però quan t'hi socialitzar
vols dir que veuen la pel·lícula
la sèrie televisiva
en conjunt
en grup
no
les sèries
no les socialitzen
les veuen sols
les sèries
les que veuen sols
el cine
la gràcia és que
queden set o vuit
bueno de fet
és que el cine
es va acompanyat
la gent queda
per anar al cine
van al cine
i després
comenten la pel·lícula
i això és el que converteix
el cine
en algú
que aporta valor
aquesta mateixa pel·lícula
tu després la pots veure
a Movistar
i no és el mateix
vas al cine
no per veure la pel·lícula
no tant per la pel·lícula
sinó per veure-la
amb gent que t'acompanya
i els nanos ho fan individualment
i després pots dir
que també comparteixen
clar
quan van al cine
ho comparteixen
van junts
llavors van allà
i parlen de la pel·lícula
en canvi
amb les sèries
sí que les veuen sols
i després el dia següent
les comenten
clar
jo el que trobo dificultat
en aquest moment
en certa mesura
és
hi ha tal quantitat de sèries
que estan moltes vegades
lligades a cada plataforma
que és impossible
doncs
tenir una visió
de què és el que val la pena
de veure
ara per tenir-ho tot vist
impossible
hauries d'estar
24 hores al dia
veient
per tant
quin mecanisme hi ha
que es pugui una mica triar
perquè clar
pensa que al final
a tu t'arriben les sèries
és igual
el filtratge està fet
segons l'estatus
on la posició social
tot
ja t'arriba
el que t'ha d'arribar
o sigui
hi ha algú
i et comenta
finalment n'hi ha tantes
i que
les que a tu t'arriben
són les que els teus amics
els han agradat
llavors
si tens 14 anys
tots els nois saben
que han de veure élite
que vosaltres probablement
no sabeu ni el que és
i en canvi
clar
vosaltres que sou més cinèfils
acabaràs veient
Mindhunter
que no
la del Fincher
perquè t'hauràs
no
i cadascun s'arriben
les del sector
amb la qual
nosaltres estem
llavors
clar
un buscador de sèries
no n'hi ha
n'hi ha tantes
és que cada dia
se n'estrenen
un fort i meia
però és com
un munt
però un munt
l'altra cosa és que
suposo que el curs
dura 5 anys
llavors hi ha 3 anys
que són coses generals
passava que durava 4 jo
fins ara durava 4
fins fa molt poc
durava 4
però amb el canvi
amb el famós 3 més 2
el mateix
bueno aquí va
el 3 més 2
nosaltres quan vam dir
que havíem de fer el 3 més 2
els vam apuntar 3 més 2
després
aquí es va barallar tothom
van tirar enrere
van decidir 4
nosaltres hi vam demanar
el 3 més 2
ens vam quedar amb el 3 més 2
i ara ja estem
3 més 2
que de fet tant se fa
tant se fa el 3 més 2
que 4
els nois com més temps estan
millor els hi va
perquè més temps tenen
per anar absorbint
totes aquestes coses
i tot aquests
intangibles
que són aprendre a fer cinema
que per una banda
són les tècniques
molt reduïdes
i per altra banda
es demanen molt de temps
per entendre
l'abstracció
i tota la feina
que és fer cinema
perquè les especialitats
ja deu haver
els dos anys últims
hi ha especialitat
hi ha 10 especialitats
que són
direcció
producció
guió
foto
muntatge
efectes digitals
documental
direcció artística
me'n deixo alguna
jo he vist
suposo
he vist una entrevista teva
suposo
de fet 4 o 5 anys
a internet
que tu comentaves
que vosaltres
intenteu fer
pel·lícules intermitges
entre comercial
i no massa conceptual
això fa 5 anys
ja heu canviat
d'objectiu
amb plataformes
clar
ara
amb les plataformes
i amb tot
fins i tot
les plataformes
ens han fet canviar
tots els altres
però no a nosaltres
o està canviant
Telecinco
o està canviant
Antena 3
està canviant
TV3
està canviant tothom
no podem produir igual
perquè el mercat
no és igual
al final
nosaltres tenim
uns espectadors
i uns consumidors
i això està canviant
d'una manera increïble
llavors
abans
tu podies produir
per una zona al mig
però aquesta zona al mig
ara és la que es queden
les plataformes
de fet els grans eventos
són per cinemes
les pel·lícules
normals
ben fetes i petites
són pels experts
pels consumidors
normalment
que són
o la gent més gran
o els cinèfils
i tot al mig
és el que hi ha
les plataformes
fixeu-vos-hi que les plataformes
bàsicament el que fan
és entreteniment
no fan cine
de molta qualitat
ni fan cine
molt espectacular
el que tu aconsegueixes
veure
veient una sèrie
quantsevol
és
que són
increïblement
entretingudes
tu la veus
i acabes un capítol
i dius
i sectorialitzades
i sectorialitzades
són nichos
les de terror
les de
clar
això
llavors n'hi ha pels nois
n'hi ha per la gent gran
n'hi ha per tot
i per totes tenen una cosa
que són
molt entretingudes
són entreteniment
són el que s'entén abans
són entreteniment
si tu veus una sèrie
durarà 45 minuts
no t'avorreixes mai
i encara que no t'agradi
pot ser que la deixis
però
quasi mai penses
en canvi una pel·lícula
si un nen
de 14 anys
veu una pel·lícula
com aquestes que heu dit
molt probablement
al minut 50
estarà avorrit
i probablement
us passarà a vosaltres
al revés
si vosaltres aneu a veure
Jurassic World
o una pel·li
molt molt molt per nois
quan portes 40 minuts
o una de Marvel
que dius
ja arriba un moment
que dius
ja és que ja no
hi ha més herois
hi ha més tiros
més de no
a mi em passa molts cops
hi ha algunes de Marvel
m'agraden
però en general
dius
ja que ja no
ja no puc entendre més
hi ha més super herois
moltes vegades comentem
que anem a veure pel·lícules
dient
bueno és una pel·lícula
que està bé
però tens que anar en compte
a l'hora de recomanar-la
perquè en realitat
és una pel·lícula
que en diem nosaltres
per festivals
sí sí sí
funciona molt
perquè té una sèrie
de valors
però que no
són valors
que arribin
al gran públic
clar clar clar
o que els valori
una altra cosa
que passa molt
i que comentem
moltes vegades
és que
tenim la sensació
amb el cine
és prèiem que nosaltres
som més ja de cinèfils
o de gent
per sobre de 60 anys
etcètera
que anem a veure
aquestes pel·lícules
tinc la sensació
que en general
cosa que no sé si
en part ja ho has
es posa a parlar de Netflix
tinc la sensació
que tècnicament
funcionen molt bé
és a dir
la tècnica és perfecta
però les històries
els guions
el que ens transmet
és molt fluix
són clònics
sí
perquè t'estan entretenint
no t'estan intentant
explicar grans coses
ni o sigui
el cine
més ben fet
són històries
que normalment
t'impressionen
i que t'emocionen
les plataformes
no t'emocionen
i és que tampoc
volen emocionar-te
perquè és que
tu te'n veus
o sigui
tu et veus
tota una sèrie
complerta
i al cap de 3 mesos
et pregunten
de què va
i no te'n recordes
bueno a mi em passa constantment
nosaltres
que hem de veure
moltes sèries
veus tantes
i estan totes ben fetes
i quan les veus
totes t'agraven
o no
i al cap de 3 mesos
et diuen
què és veritat?
que anava
i dius
hòstia
hòstia
sí
anava
un tio
i has mirat
10 hores
una sèrie
no una hora ni dues
tots els sectors
perquè si tu passes
el sector de la moda
el sector de
tots els sectors
si tu et mires
tots els sectors
tots han entrat
amb les franges aquestes
la moda mateixa
és claríssim
totalment la moda
és igual que el cinema
és exacte
clar
i el mateix passa
a la gent
que tenen botigues
que fan costura
dius
arriba un moment
que la zona al mig
és per les multinacionals
és pels grans
pels grans productors
i pels grans
no
i són els que arriben al mig
llavors
els també se'ns queden
o està aquí
o està a una punta
o està a l'altra
o posar-te a produir per ells
que és el que acaba fent Mercadona
el que acaba fent Zara
que al final
tots els productors
volen produir
si tu tens
fas malons
doncs li dius
conyo
si vinc a Mercadona
que sé que m'encomprarà
que els d'avent
el màxim número de
que comprarà malons
si jo estic allà
venent els meus melons
d'un amb un
i passa una mica això
com tu deies Zara
no pot estar massa temps
al mercat
ha d'estar
el suficient temps
com perquè enganxi
però l'has de substituir
de seguida
perquè
és el mateix esquema
que això
que Zara
o que
quan s'ha vol
i amb les pel·lícules
suposo que veus
que fa 3 setmanes
es van estrenar
20 pel·lícules
un cap de setmana
però és que l'anterior
se n'havia estrenat 14
al final
és que no els hi dones temps
ni de respirar
les pel·lícules
pel·lícules i pel·lícules
i de les 20
quantes veu
puguem veure
aquell cap de setmana
i 20
en devia veure una
vosaltres que sou cinèfils
la gent que no és cinèfila
tot el mes
en veu una
i a banda
que surten de seguida
sí, sí, sí
si no l'havia usat
si tenen cap de setmana
no funcionant
amb uns estàndards
mínims
una setmana
vam tindre
12 passes de premsa
12 passes de premsa
imagina't tu
és que no pots anar
als passes de premsa
no, no
hi vam anar
els 12?
sí
però
no, no
però jo
era matí
matí 2
cada matí 2
clar
som membres
10 lliberats
a les 10 i les 12
sí, sí
però
el públic
com és possible això?
si la pel·lícula
dura una setmana o dues
clar
al final
es concentra tot
en unes grans pel·lícules
aquest cap de setmana
estrenat
de les bèsties
aquesta
i llavors tu
l'estructura
de l'escola
és que
quan tu dius
que
està en funció
d'una altra manera
d'enfocar
la professió
perquè clar
la pregunta és
la teva
la vostra escola
treu gent
que després
professionalitzada
és que després
treballa
l'escola
totalment està adreçada
llavors
per què hem de canviar les coses?
perquè en el sistema
tradicional d'abans
hi havia un
el director
era l'autor central
i era
tenia un guionista
que era la persona
que escrivia
i un productor
avui en dia
si us fixeu
a les sèries
no escriu un guionista
sinó escriu
un equip de guionistes
però no dirigeix
un director
un equip de directors
llavors tu dius
main hunter
del David Fincher
el David Fincher
ha fet el capítol 1 i 2
els altres
llavors
ja no es treballa tant
en torn
a una idea central
d'autoria
i de propietat
i de
no?
si no es treballa
que és molt més interessant
per a l'altra banda
un concepte
molt més obert
de taula de treball
on en una taula
els guionistes
és un equip
de 7 o 8 persones
on qualsevol d'aquests
es pot aixecar
i el pots canviar
per un altre
i el que s'està escrivint
és exactament el mateix
i per dirigir una sèrie
agafes un equip
de 3 o 4 directors
i en qualsevol moment
tu agafes una peça
d'aquests directors
i el canvies
i continua a funcionar
igual
si tu agafes una pel·lea
del mode obert
ja no és una pel·le del mode obert
és
no sé el que és
és un engendro
en canvi
les sèries
llavors els nois
se'ls has de formar
d'una manera totalment diferent
són molt més tècnics
estan molt més
capacitats
adaptables
clar
i s'adapten
d'això
tu estàs aquí
estem escrivint
tots
una sèrie
i demà
entra el productor
i dium
no
massa homes
han d'haver-hi
més dones
i ens fan fora
nosaltres dos
i llavors
posen aquí dues dones
i el producte
queda igual
que el que es fixa és el producte
bueno
no tan fixa
són productes
sí sí sí
llavors el cine està perdent aquest punt
una miqueta
llavors això que als estudiants
és
totalment relevant
totalment
sí sí sí
els nois
cada cop menys són autors
i llavors el professorat
ha d'estar en funció d'això també
tot
tota la maquinària
l'estem canviant cada dia
perquè tot això
ho vas movent
seria com si féssim moda
i penséssim que ara no ven
que només
vens amb botigues de barri
clar és això que deies
això
això vaig dir fa 5 anys
sí sí
fa 5 anys
no està passat
tot i així
el 3-2 que feu
el tall
tenim un problema d'horari
tenim un problema d'horari
i és que és tan interessant això
el 3 és un grau
i el 2 suma
és tan interessant això
que seguiríem a l'hora d'escoltant-te
jo heu sigut que jo xerro molt
jo em poso xerrer
no caio
perquè és superinteressant
a mi em sembla super
que en fi
ens faria molt de plaer
que portessis
poder tornar
i seguir continuant
perquè em semblava
molt molt
tornarem un altre dia
si voleu
i tant
estarem encantats
perquè ens ha semblat
molt molt interessant
el que ens has explicat
honestament
ens ha agradat molt
moltes gràcies
per venir
per distingir-te
i per estar disposat
a venir a parlar-nos
i explicar-nos tot això
que són autèntiques novetats
per molts de nosaltres
i per molts dels nostres oïdors
i en conseqüència
t'agraïm moltíssim
que hagis vingut
i us emplacem també
per la setmana vinent
que ve una noia
que es diu
Àngela Gutiérrez
que és una noia
que vol
tractar el tema
de la música
adaptada
en certa mesura
o com utilitzen els directors
la música clàssica
la música d'òpera
per insertar
determinats elements
en el cine
per tant
us esperem aquí
la setmana vinent
bona nit a tothom
i gràcies
repeteixo
Sergi
per estar amb nosaltres
bona nit
bona nit