Cinema sense condicions.
Amb la música de fons d'Elenio Morricone, però no sabem per quin motiu...
No sabeu per què.
No sabem per què, no?
Bé, és que avui ha dimitit, no?
Ha dimitit?
Que ha deixat, ha deixat ja de...
De escriure música?
Sí, sí, sí, s'ha retirat avui, ho ha dit.
Ah, no ho hem sentit, no ho hem sentit.
Només hem pensat...
Jo confesso...
Com és que posa l'Elen Morricone?
Confesso que és un dels autors que em té retrativat.
És a dir, algunes peces, com per exemple, sobretot,
era ser una vècina amèrica,
hi ha alguns trossos de Sara,
el tros que em sembla impressionant.
és una música que és clàssica,
en el fons és una música que la podia sentir com a música clàssica,
perquè em sembla realment extraordinària.
Doncs bé, sabent, perquè tenint informació que no teníem,
de que l'Elenio Morricone, per això estem sentint la seva música,
ha decidit deixar d'escriure...
Quina edat deu tenir? Deu tenir quasi 80 anys, no?
Ara us la dic, ara us la dic.
A veure, que tenim...
Tenim aquí l'horígono, que ens ho dirà.
Jo no ho busco.
Deu ser gran, i clar, suposo que l'home ha dit ja que no està...
És del 28.
Imagina't, imagina't, imagina't.
És del 10 de novembre del 28.
I és prolífic, és a dir, perquè ha fet moltíssimes coses, eh?
Segons he llegit abans, eren més de 500 partitures.
No m'estranya, em lliga, em lliga.
Deu-n'hi-do, eh?
Em lliga.
Perquè jo tinc la col·lecció de DVDs,
i em sembla que són uns 15 DVDs,
cada DVD, doncs, 10 DVDs o 3 pel·lícules, o sigui que...
I entra la de...
Perquè clar, està oscaritzat per Tarantino.
Per Tarantino.
No sé si entra aquesta en els DVDs.
No me'n recordo, em sembla que no,
perquè la van treure abans que sortís aquesta, eh?
Els Oscars té Els Intocables, de l'Eliotnès,
del Cantín Tarantino,
i... quina és aquesta?
Hedford Hedford Hedford Hedford?
L'Alta Bantino.
La de Odiosa Socho.
Ah, la Socho, sí, sí, sí.
L'última del Tarantino.
Ah, sí, sí, clar.
La penúltima, perquè hem d'arribar ara una nova del Tarantino aquest any.
Doncs també té la dels...
La dels Elianès.
Bona nit als nostres oïdors.
Passant les vacances de Nadal, de Reis,
i passant fred,
i moltes sopars familiars i d'amics,
tornem a estar aquí,
tornem a Cinema Sense Condicions,
a explicar-vos les coses que veiem,
les coses que hem vist,
les coses que recomanem,
i les coses que tampoc no recomanem.
De fet, avui, com que molts hem estat de viatge,
i no hem vist massa cosa,
i a més a més ens feia il·lusió, en certa mesura,
fer un programa dedicat a fer un repàs
de totes les coses que s'han produït o s'han fet en el 2018,
volíem dedicar el programa d'avui
a fer una mena de, diríem, de repàs,
de discussió,
de, si voleu, de reflexió
sobre quines són les pel·lícules
que més ens han agradat a nosaltres, al nostre equip.
Aleshores, no sé massa bé com fer-ho, potser, d'entrada.
Jo us explico, si voleu, dos o tres,
que a mi em destacaria.
Potser comencem per les internacionals,
ja podria sortiran les espanyoles.
Jo diria que pel·lícules que m'hagin agradat molt, molt, molt.
jo diria, per exemple,
Un Assunto de Família,
la pel·lícula japonesa que en vam parlar els últims dies,
seria una de les pel·lícules que em van agradar moltíssim.
A mi, a l'Àngel, em va agradar molt,
de Luis Ortega,
aquella pel·lícula argentina,
que em sembla que molta gent no ha vist d'aquí,
però que jo recomano.
Sí, sí, sí, sí, que l'hem vist.
Una cosa que em va agradar molt, molt, també,
és Una noche de 12 años,
aquella pel·lícula uruguayana
que era sobre José Mujica,
que és aquest president...
que vam comentar-ho fa dies,
vam comentar que era president d'Uruguay
entre el 2010 i el 2015,
el president més pobre del món,
perquè es deia que cobrava,
no sé si eren 2.000 o 12.000 dòlars al mes,
però que donava el 90% de les seves obres a caritat,
que era agricultor,
amb un estil de vida humil i senzill,
que quan va deixar, diríem,
de dedicar-se a això,
doncs a dedicar-se a la política,
doncs va tornar a agafar el seu tractor
i seguir conreant els seus prats.
La pel·lícula,
que em sembla que és recomanable,
és una pel·lícula que explica els 12 anys
que van passar ell i dos membres més
de, diríem, dels topamaros,
tancats, engarjolats,
amb unes condicions extraordinàriament dolentes,
nefastes,
i la pel·lícula està extraordinàriament ben feta,
mostra els 3 pesos
que durant 12 anys van ser reclògats
i aïllats de manera descorporadora,
de manera torturats, etcètera,
i a més a més molt ben interpretats,
perquè hi surt l'Antonio de la Torre,
el xino Darín,
i un altre personatge que és argentí,
que no m'ho veu com es diu,
com actor,
però també ho fa molt bé.
Dos d'ells, l'últim,
Eutério Fernández,
va acabar també sent ministre,
posteriorment,
quan va sortir de la presó
a l'Uruguai,
i, lògicament,
el que seria president,
que va ser,
el que interpreta l'Antonio de la Torre,
va ser president de l'Uruguai
durant molts anys.
Jo destacaria, potser, d'entrada,
aquestes tres.
N'hi ha més,
és a dir,
Tres anúncios en les afueres,
és una pel·lícula que va començar l'any,
ens va acabar d'estrenar al gener del 2018,
una pel·lícula que a mi m'agrada també molt
és Lucky,
no sé si...
Me les estàs traient totes.
Doncs, bueno,
aneu dient vosaltres el que us sembla.
Ah, no, no,
perquè coincidirem,
està bé.
Doncs vinga, aneu dient.
Vinga, un altre.
Jo les havia posades per,
una mica,
Europa,
el que m'havia agradat a Europa,
i havia posat el Cold War,
que és d'un director...
Polonès.
Polonès,
que viu a Anglaterra,
i que ell és fill de polonesos,
i que tota la seva trajectòria cinematogràfica
l'ha fet,
em sembla,
a Anglaterra.
Llavors,
ell fa aquesta pel·lícula Cold War,
que està basada en la història dels seus pares.
Jo la vaig trobar molt interessant.
És una pel·lícula basada als anys 50,
quan després descriu
com és el comunisme
als països de l'Est,
a Polònia en particular,
i com està estructurat
tota la por,
l'opressió,
la pèrdua de dignitat,
en molts casos,
per tots els que hi viuen,
a sobre una boda immensa
que és el comunisme del moment.
I llavors és la història
sobre dos artistes,
que ella canta,
té una veu molt bonica,
i ell és un músic,
em sembla,
un pianista,
o violonista?
Pianista.
Pianista, oi?
Sí?
Un pianista.
I llavors descriu,
és una pel·lícula en blanc i negre,
és una pel·lícula especialment dura,
molt bonica d'imatges,
molt bonica,
molt bonica,
especialment dura,
i que descriu
fins aquí
com influeix
l'haver de marxar d'un país
per dificultats de tota mena,
és a dir,
la immigració,
però també com trenca la postguerra,
una guerra tan infama i tan dura
que ha destrossat tot el país,
i com arriba a fer malbé
les pròpies vides
i la seva pròpia manera de fer
i transitar per la vida,
que no és res fiable.
De totes formes,
la base és una història d'amor,
en el fons,
d'ells dos,
és una història,
una grandíssima història d'amor,
molt bonica,
molt ben descrita,
en una època
en què tot és difícil,
inclús les històries d'amor.
Està molt ben feta,
a mi em va semblar molt ben feta,
és una pel·lícula molt particular,
pot no agradar a tothom,
però aquesta descripció
dels dos personatges
a mi em semblen molt ben fets.
Jo llavors tenia,
també tenia com el Joan,
un assumpte de família,
perquè és que la vaig veure ahir,
o sigui que ja em va agradar molt.
El corellet a mi m'agrada molt,
bé,
els que jo he vist,
que jo he vist el milagre,
l'hermana pequeña,
o no me'n recordo com se deia,
aquesta pel·lícula.
Nuestra hermana pequeña.
Nuestra hermana pequeña.
Després,
totes,
després,
una que era dos nens
que en un hospital
estan intercanviats.
Del padre, del hijo...
Una cosa així.
Totes elles,
el Corellet sempre té
aquesta intenció
de parlar de la família,
sense fer un drama
lacrimògin,
però sí
descrivint
el que fa patir
els components
d'una família
en situacions diverses.
I aquesta,
una història de família,
que per cert,
el títol de la pel·lícula
em sembla que es deia
Els lladres
de botigues,
o una cosa així.
Aquest és el títol internacional.
Sí,
el títol internacional
així,
que descriu més
és una altra descripció.
Però no cal.
No cal, no cal, no cal.
Jo trobo que un assumpte de família
està molt bé,
perquè...
Assumpte, no sé.
Et pots esperar qualsevol cosa.
Això és veritat.
I no t'esperes
la que és.
Si et diuen els lladres
de botigues...
Sí.
T'explica el principi
de la pel·lícula.
T'explica el principi.
T'explica el principi.
Està molt bé tots.
Jo crec que
és una descripció
dura,
és una d'aquests mons
que destrueix
lligams
de família
i de tota mena
i fa conveniències
que poden acabar
sent lligams.
A lo millor,
uns lligams
més feliços
que la pròpia família
convencional.
Sí, de fet,
de fet,
és el seu atesi
de la pel·lícula aquesta.
Sí,
sí,
diria que així.
Sí,
és veritat.
Els actors són
tots ells
molt bé.
La canalla
molt bé
i l'àvia,
que aquesta àvia
jo l'he vista
en moltes pel·lícules
d'ell.
Aquella
després d'una tormenta
o una cosa així.
Es va morir
dos mesos
després
d'acabar la pel·lícula.
Ah, no ho sabia.
Però jo l'he vista
diverses vegades
aquesta senyora.
És molt bona.
És boníssima
a càmera,
boníssima.
I la pel·lícula
jo la trobo
extraordinària.
també coincideixo
amb el Joan
amb els tres
anúncios
en les afueres
i amb el,
que ho he dit abans,
el de l'anglesa,
el Lucky,
que en l'americana,
i després posava
una d'asiàtica,
que és
El viaje de Nisha.
No l'hi veus.
que és una pel·lícula
d'una directora
que es diu
Iramac,
que ella és nascuda
a Noruega,
però de família
paquistaní.
I descriu
l'ambivalència
que suposa
a una nana
que viu
en un món lliure
amb una família...
Ah, sí que l'hi veus.
Que l'hi veus.
Em va agradar.
Ara sí que ara.
Sí.
Jo trobo
que és una pel·lícula
que descriu
la immigració,
el resultat
de la immigració
a la generació...
Exacte.
Des de dintre
i amb una òptica
no dels que reben
sinó dels que hi van.
Sí, sí.
I els que hi van
paguen un preu
extraordinari
no només...
Potser viuen millor,
potser tenen
més expectatives,
potser la llibertat
de la segona generació
és més potent.
És que hi ha
un conflicte
de civilitzacions.
És a dir,
hi ha una gent
que, com ells,
la família d'Inicia
a la Índia
i tal...
El Paquistà.
El Paquistà.
Que té una forma
de viure,
unes creències,
etcètera.
I després
la llibertat
que respira
a Occident,
a Norueca concretament,
la noia
ja va a la universitat
i tot això...
La castiguen a la nena
i la fan a...
La fan a reeducar
amb les arrels familiars
que ells consideren
fonamentals
per la seva
pròpia família
i pel seu propi món.
Està molt ben interpretada,
la noia que ho fa.
Ho fa extraordinàriament bé.
Sí que té
alguns moments
una mica
més...
una mica de drama
massa escurat,
però,
en canvi,
la sap acabar molt bé,
la pel·lícula,
no la fa fàcil
i sap descriure
molt bé
el que deu ser
aquest canvi
tan extraordinari
de dos mons
que estan condemnats
a entendre's
un dia o altre,
però que per ara
encara estan
en el procés
de ser molt i molt diferents.
Té,
alguns moments
entre pare i filla
que són...
Tremendos.
...culpidors.
Tremendos,
culpidors,
culpidors.
Perquè el pare
se sent obligat
a fer un paper
que és el que ell
creu que és el seu
de cap de família
que ha de dirigir
i ha de manar
i la nana
és una nana
nascuda
i que s'ha fet
a viure
en un món lliure.
I, per tant,
això serà
sempre molt difícil.
I el pare,
d'altra banda,
són dos personatges
que ells s'estimen.
De fet,
s'estimen
perquè ell,
si no,
la seva obligació
com a pare
és fer un acte
duríssim
amb la nana
que no acaba fent.
Bé,
aquesta era la meva tria.
Joan,
tu què...
Com veus,
hem coincidit
amb alguna, eh?
Jo en tinc més,
o sigui,
però després ja parlem.
De l'Aki,
si voleu,
ho parlem tots
perquè us va agradar,
suposo,
també.
L'Aki.
L'Aki.
L'Aki.
Bé,
a mi no em va acabar
de convèncer,
però sí,
estava bé.
Però parla
dels que a tu
t'han agradat més.
Bé,
doncs parla exacte.
de la...
A veure,
jo he fet una tria
que pensava
que n'hi haurien
molt poques
i m'ha sorprès
que en sortissin
perquè
la primera meitat
de l'any,
és a dir,
fins al juliol,
diguéssim,
doncs veig
que hi va haver
moltes pel·lícules
que estaven bé
i després
s'ha vist
una baixada
en la qualitat
després de l'estiu.
també
hi havia
moltes pel·lícules
que,
com que eren
del 2017,
no sabia
que sí
que les havia vist
el 2018,
però que,
bueno,
que surten.
Evidentment,
no m'han...
bueno,
no m'han sortit
gaire
pel·lícules
americanes,
això
vol dir
alguna cosa,
vol dir que
el cine americà
en general
m'ha decebut,
sobretot
en autors
que
per mi
comptaven,
però que
la seva última
pel·lícula
doncs no ha estat
a l'altura
del que
s'esperava
d'ells
i això
suposo que és
per circumstàncies
de producció,
polítiques,
etcètera.
De totes maneres,
els tres
anuncis
als afores
del
Martin McDonagh,
em sembla
una gran pel·lícula.
Aquestes
han coincidit
tots,
no?
Sí.
Ah, no,
tu no?
No.
Bueno,
a ell no li va agradar,
però...
A mi em va agradar,
però,
mirant,
he vist que era
el 2017,
jo ja
l'he tret,
l'he tret del
top.
No,
però van estrenar
el 18.
Jo la vaig veure
el 18.
Perquè l'aquí també
és de 2017.
Però jo les vaig veure
aquest any, eh?
Ah, bueno,
jo també he vist
l'apartamento.
No,
però dèiem
de les estrenes.
I llavors,
més pel·lícules
americanes,
doncs el 2018
també vam veure
Wonder Will
del Woody Allen,
que em sembla
gran pel·lícula,
també.
I
si mirem
més americanes,
el Capità Fantàstic
de Matt Ross,
que presentava
un tema
molt
destacat,
molt punyent,
que era
sobre l'educació,
sobre l'educació
a casa,
i que
plantejava
un debat
d'una manera
molt
interessant.
Qui és el director
que no té...
Matt Ross.
Ah, sí.
No, l'educació
al bosc,
gairebé,
no?
L'educació al bosc.
Sí, sí.
Que era la del Vigo Mortensen.
Vigo Mortensen.
Ah, la del Vigo Mortensen.
Ah, la del Vigo Mortensen.
Una passada aquesta pel·li.
Ah, no, la vaig veure.
Una pel·lícula
molt, molt interessant.
també, com a americana,
destacaria
First Reformed,
que és el reverendo
del Paul Schroeder.
Jo la tinc per veure
perquè tothom
en parla molt bé
d'aquesta pel·lícula
i la tinc...
Però no la fan?
No és...
No és una pel·lícula
rodona.
Hi ha
algunes
exageracions
que no acaben de...
que la proposta
sigui
arrodonida,
però
és de les pel·lícules
que val la pena
de veure.
I després
una que...
Bé, dos documentals.
He trobat
dos documentals.
Primer,
un que considero
absolutament extraordinari,
que és Maria Baicales
de Tom Wolfe,
que
aquest home
es va passar
molts, molts anys
recopilant
els documents.
I un material
molt ben triat,
molt, molt
extraordinari,
és veritat.
Sí, sí, perquè
sembla que no,
però en aquells anys
era difícil.
I difícil
i tenir-lo
de qualitat.
Trobar-lo
i escollir-lo
i tot això
i en canvi
doncs
ha aconseguit
una obra
que és perfecta.
És veritat.
Qui vulgui saber
qui era Maria Calas
doncs ha d'acudir
per força
en aquesta pel·lícula.
I també
un documental,
en aquest cas francès,
una mica per sota
de Maria Baicales,
que era
Visage Village,
rostres i pobles
de la octogenària
o nonagenària
Añez Bardach,
junt amb el fotògraf
Gerr,
i que era
una comèdia,
bueno,
una comèdia,
un documental
molt amable,
realment,
amb to de comèdia,
que anaven
per França
viatjant
pels camins
i
el Gerr,
el fotògraf,
doncs ensenyava
la seva obra
en col·laboració
amb la gent
dels pobles
i
doncs
anaven fent
camí
i
era
molt bonica
de veure
aquesta pel·lícula.
Llavors,
vosaltres
voler o altra.
Sí, mira,
jo començaré
per dir-vos
amb les que coincideixo
amb les que han sortit
fins ara,
un assunto de família,
em sembla també...
Deixa'm un moment,
l'Agnès Bardach
és del 28, eh?
També,
també,
és nonagenària.
Sí,
és del...
Com el Morricones.
Sí,
anava a dir-vos...
De la mateixa quinta
del Morricone.
És beuga,
és de Brussel·les,
va néixer Brussel·les
i del 1928, eh?
Sí,
però això no és res,
home.
No,
però vull dir que té
exactament el que sí que és res,
és que té el mèrit
d'haver estat,
haver-se llançat
a fer una cosa
d'aquest calibre.
Sí, sí, sí.
Sí, sí que és.
Són indestructibles
els directors de cinema.
Bé,
doncs,
coincideixo amb vosaltres
amb Un Assunto de Família,
em sembla una de les millors
pel·lícules d'aquest any.
Coincideixo també
amb Cold War,
encara que no em sembla
una obra mestra
ni molt menys,
però em sembla
una bona pel·lícula
que es pot recomanar
per veure.
Coincideixo amb
El Reverendo,
que tampoc la trobo rodona,
però em sembla
una bona pel·lícula
recomanable.
Coincideixo
amb El viatge
de Nisha,
que em sembla
una molt bona pel·lícula
i que, a més a més,
aquesta jo diria
que és encara més recomanable
perquè,
tot i que la producció
pugui ser noruega,
ens mostra
un tipus
d'ètnia
i conflicte
que no sol
apareix
a les pantalles nostres.
Després coincideixo
molt també
amb Maria Baicales,
que jo diria
que és
una pel·lícula,
bueno,
estic esperant
que surti
ja amb DVD
per tindre-la.
Ah, sí?
DVD a un preu
assequible,
em refereixo.
I és curiós
aquesta de Maria Baicales
perquè
aquest tipus
de documentals
en general
com que és
òpera
i música
d'una certa
dificultat
o entesa
com una certa dificultat
i en canvi...
És una qüestió
de treball.
No, però
la manera
que està compaginada...
S'ho ha treballat molt.
Exacte,
la manera
que està compaginada...
Haurà vist
hores i hores
i hores
i hores
de pel·lícula
i llavors
ha fet un muntatge
fantàstic.
Molt bonic.
I surt una selecció
primorosa
que com diu el Joan,
si vols enterar
que era Maria Baicales
has de veure això.
Exacte,
no la pots obviar.
És imprescindible.
Després
d'altres pel·lícules
que jo aportaria
serien Lázaro Felice
que per mi
ha sigut també
un gran descobriment.
L'Alice Rockbatcher
em sembla
que construeix
una faula preciosa
que recorda
el millor de Pasolini
en quant també
aquest tipus
de cinema
que
és poètic
amb una bona part
però
no deixa
d'hostigar
i fuetejar
també
una mica
els excessos
de la societat capitalista.
I aquí
tot això és present.
Llavors
s'ajunten
d'una manera
extraordinària
les dues coses
i sobretot
hi ha unes
interpretacions
extraordinàries.
És una pel·lícula
per mi
molt recomanable.
hi ha una altra pel·lícula
que a mi
m'ha agradat molt
especialment
la vaig trobar
d'una sensibilitat
extraordinària
una pel·lícula
com diries tu
Carme
que em va semblar
molt dura
pel seu contingut
estic parlant
de The Rider
The Rider
de Chloé Chau
és una pel·lícula
sobre
l'Amèrica
profunda
uns
uns nois
que tenen
que viure
de
de fer
concursos
d'home
de cavalls
i això
fa que a vegades
hi hagi accidents
i aquests accidents
porten
complicacions
i llavors
és una vida
extraordinàriament
complicada
i ells estan
confinats
en una societat
bastant tancada
que és molt difícil
sortir-ne.
Aquest tipus
de problema
d'individus
que estan
a dintre
d'una societat
que tenen
grans dificultats
i problemes
per sorgir-ne
s'ha donat
en diverses
pel·lícules
interessants
d'aquest any.
És curiós.
Una cosa
no sé si...
Sembla que hi hagi
una coincidència
entre directors
una mica
en situar
uns personatges
en què...
Per exemple,
ara estic pensant
en una pel·lícula
que vam veure
amb el Joan
no sé si vosaltres
l'heu vist
és una
una òpera prima
d'un director
gallec
que es diu
un segon
que era la de
Rapa d'Esvestes
Sí, està
passa
durant la Rapa d'Esvestes
però la pel·lícula
es refereix
als cavalls
Bueno, en fi...
Però i és
tipus documental?
No, no...
Ah, és pel·lícula
amb...
No, no, el problema
és d'una dona
precisament
que està allà
i la comparativa
és entre
la submissió
que se li fa
al cavall salvatge
per tallar-le
les crimeres
i la submissió
que se li fa
a la dona
fins al punt
que és la dona
d'aquest
la germana
d'aquell
no té gairebé
ni nom, no?
I per altra banda
està allà
tu perceps
que no pot sortir
no és que t'ho diguin
és que ja ho veus
i aquí
amb altres pel·lícules
s'ha donat
això també
Bueno,
n'hi ha altres
que coincidirem
per exemple
a mi n'hi ha una
que m'agrada molt
l'he trobat
una història
adaptació
molt ben feta
que és
en la playa
de Chessil
Chessil Beach
m'ha semblat
una pel·lícula
que la pots
recomanar
perfectament
si la fan
per la tele
o això
no us la perdeu
si està
d'aquestes
de repesca
tampoc
després
en el terreny
del que és
el documental
n'hi ha un
per mi
que és extraordinari
que la carregaria
de premis
ja n'ha tingut molts
però encara n'hi fotria
8 o 10 més
que és
Comandante Ariadne
d'Alba Sotorra
molt bona
em sembla
una gran pel·lícula
una gran pel·lícula
una gran pel·lícula
sobretot
tenint en compte
el procés de realització
el que s'ha esforçat
la tia
i tant
de l'Alba Sotorra
noia de Reus
noia de Reus
que havia fet
3 o 4 pel·lícules
ella fa documental
això és un documental
però és un documental
extraordinari
i ja que estem
dintre les espanyoles
no puc deixar passar
ja vam parlar
amb el seu dia
d'ella
la infermedat
del domingo
veníem comentant
amb el cotxe
quina llàstima
que pel·lícules així
passin
en una setmana
i desapareixi
i a lo millor
quan nosaltres en parlem
ja no està
en Cartellera
i costa de trobar-la
ara jo
també penso
com
el Pol
que clar
les acabes
de veure
a la tele
pel Netflix
o pel TV
o per
Smart TV
perquè
al final
tots acabem
amb el mateix
t'ho haig de reconèixer
Pol
la pel·lícula gallega
es deia Trote
Trote
no la vaig veure
però
me'n vau parlar
Pol
jo coinceixo
amb dues
que és
Cold War
i l'Àngel
perquè crec que
aquí ja estem tots d'acord
jo també coincidia
amb l'Àngel
jo no he fet trampes
m'he intentat
assenyir
el 2018
molt disciplinat
també he de reconèixer
que jo
aquest any
he vist molt poc
cine
també tenia
i per tant
barrejava
o sigui que
admeto
que m'ha passat
jo
faig un
innovó
i
jo vinc del futur
o sigui jo us presento una
que s'estrena aquest 2019
que es va veure a Sitges
que és la casa de Jacques
a mi em sembla
una pel·lícula increïble
l'última de Les Bon Triers
que és sobre una assassins sèrie
amb molta mala llet
en el sentit humorístic
quan s'estrena?
s'estrena ja
no sé si han passat ja
el perill
de moment no
teòricament
inclús deien
vaig llegir que es va avançar una setmana
no sé per què
però
i és ara
deu ser en dues setmanes
màxim
a finals de mes
a finals de mes
doncs per mi
les noves pel·lícules de directors
que a mi
que m'agraden
que és
Les Bon Triers
i en l'altre cas
Gaspar Noé
amb Clímax
no potser pel contingut de la pel·lícula
sinó per allò arriscat
que em sembla
haver fet
una experiència
lisèrgica
d'aquest nivell
i portar-la al cine
i quedar-la d'en Pancho
o sigui
en el sentit que la gent
ningú d'aquí l'ha vist
no?
no
és complicada la pel·lícula
bueno
la gent que ens escolti
no la recordo
em pensava que n'has de dir
no la recomano
ah no
no m'atreviria
mira jo
quan vaig venir aquí
perquè no l'he vista
sobre Clímax
vaig dir
m'ha agradat molt
i no la recomano ningú
ah ho vas dir tu
sí sí sí
perquè realment
hòstia
és una experiència
molt
molt complicada
sobretot per la gent aprensiva
no per ni per sang
ni per res
perquè no surt res d'això
és perquè
al final és la història
d'un mal viatge
lisèrgic
no?
de drogues
bastant bastant dures
i
i res a veure
amb el que hem vist
de
Requiem por un sueño
o
o
o
o
o
o
no no no
aquí va
va bastant directe
i
i jo per mi
és una bona aposta
l'altra cosa
és si
considerem aquestes coses
no a vegades
funcionem si és cinema del tot
o és ben bé
com una mena d'anunciant-hi drogues
d'una hora i quart
o què
després
el que m'ha agradat aquest any
és veure
i això ho he comentat
algun cop aquí
és veure innovació
en el camp del terror
que és una cosa
que costa moltíssim
de veure
i
jo destacaria
hereditari
que sé que aquí
no
alguns
no m'agrada gaire
però a mi em sembla
és que tu ets el rei
aquí del terror
pots parlar tu
perquè
jo crec que és un tema generacional
la gent jove
la trau més el terror
jo hereditari
és una pel·lícula
que no em va desagradar
el que passa que clar
a l'hora de fer la selecció
es queden fora pel·lícules
no clar clar
evidentment
per això estic jo aquí
no us cala
estic malagradat
tinguem en compte una cosa
m'he entretingut avui
a mirar l'agenda
i
l'any passat
o sigui aquest any
el 2018
jo he vist
202 pel·lícules
d'estrena
tu i jo ens compensem
perquè jo
a veure
forçosament
150
han de ser
innombrables
és així
que a sobre n'estrenen
moltes més que abans
és a dir
abans
triaven molt més
les pel·lícules
i una pel·lícula
durava
un mes
15 dies
ara
com no tinguin audiència
la foten fora
jo aquesta que volia veure
la de la família aquesta
no trobava on anar-la a veure
en fi
no
jo pensava que feia molt poc
que estava en cartelleri
i no trobava on
no
potser és la competitiva aquesta
del que vam escoltar l'altre dia
de la Laia
d'en Juli
i la competitiva
amb Bohemian Raps
és a dir que porta
com porta
ja dos mesos
més dos mesos
i està a molts
i ara seguirà
pels Globos 2
sí
clar
doncs
per mi
jo crec que dos
inclús dit
no dos
dos representants
així del terror
bastant innovador
era hereditari
i Ghostland
que Ghostland
és també guanyadora
de premis
bastant potents
de Sitges
i de festivals
de tot arreu
però que fa un
jo crec que reescriu bastant
el gènere
del
és un estil de pel·lícula
tipus The Room
l'habitació
ja l'heu vist aquí
sí
no The Room
perquè The Room
és un altre
però
la de la mare
no?
la Brie Larson
no era Brie Larson
qui era?
la de la mare
amb el nen
que estan tancats
a un sota
sí
sí
doncs és això
però portat a un extrem
bastant extrem
i
jo la vaig veure
al festival de Torremolins
i realment
vaig al·lucinar
amb aquesta pel·lícula
i
després
portaria
dos
per mi
representants
perquè
com que és un tema
que aquí es tracta moltíssim
que és el tema de
cinemes de superherois
i coses així
que és el que es porta ara
doncs
realment
hi ha dos
que un és
bueno
és que s'ha dit molt
però és gairebé
aquest
portar
aquest món de fantasia
sense ficció
al cinema
que és
portar
o sigui
és com si haguessin
portat a la nostra generació
un
Star Wars
diguéssim
una mena de sèrie
portada al cinema
i el clímax
d'aquesta sèrie
ha sigut
aquest 2018
amb Infinity War
que haureu sentit
a parlar
moltíssim d'aquesta pel·lícula
suposo
però
aquí encara
s'ha parlat molt
de fet
ha sigut
una de les pel·lícules
més taquilleres
gairebé de la història
però
m'agradaria
concretament
esmentar una pel·lícula
que a més ha guanyat
el Globus d'Or
d'Animació
i
esperem aviam els Òscars
què passa
que és
la pel·lícula d'animació
de Spiderman
que no té res a veure
amb el que han fet fins ara
és una pel·lícula
de zero
o sigui
que han partit
que no té
cap història
al darrere
però
ja només
ja no sigui per la història
i ja només per l'animació
és que jo crec
que l'hauríeu de veure tots
perquè
per mi jo crec
que és una reinvenció
de l'animació
o sigui
jo no sé com ho han fet
però han fet
un pupurri
però
no dic un pupurri d'estil
sinó
han creat un gènere
gairebé
i això s'està dient en molts
o sigui
com per guanyar el Globus d'Or
no és broma
i
i realment
per mi
és allò d'Elito
un d'aquests
de l'any
em sembla molt interessant
i hi ha per acabar
una pel·lícula
que vaig veure fa re
una setmana
que és la de
Lo que esconde
Silver Lake
que per mi
és
ostres
jo vaig sortir
a part que vaig sortir
molt callat
em van justiar
de processar
aquesta pel·lícula
perquè
és densa
en el bon sentit
és molt densa
aquest riure
que és
irònic o bo
que està d'acord
està d'acord
doncs
hòstia
a mi em va encantar
però és que jo
a part de veure
milions de referències
que té la pel·lícula
però no només referències directes
sinó inclús
referències que ha pogut tenir
amb un llevell
al director
de què és el director
el director és el mateix
de It Follows
vull dir que és
la seva òpera Prima
en el sentit
David Robert Mitchell
és segona pel·lícula
segona pel·lícula
o potser és la tercera
ja
ara no ho sé
potser és la tercera
però bueno que està
però It Follows
va ser un èxit
dins del camp del terror
exacte
també és un canvi
de paradigma
It Follows
va canviant molt
el paradigma
del terror
de monstres
que cal
la persecució
de monstres
que tenim
sempre vista
en el
o monstres
tipus
el mestrit
o aquest personatge
així
acaba sent
una malaltia
de transmissió sexual
i It Follows
vol dir que tu la lleves
és a dir que
jo quan estic al llit
amb tu
no et dic res
et passo
i tu tens el merder
que tindràs algú
acosant-te
o sigui
va ser una reinvenció
molt interessant
però
el que esconde
Silver Lake
a mi em va semblar
per mi
és el que abans
li deia al Pep
l'estan fent al cine
ara?
sí, sí, sí
és espectacular
és una pel·lícula
que val la pena
a més està
plena d'homenatges
al cinema
i a la cultura popular
molt, molt
i a la cultura popular
moltíssim
però és que a més
és
a més el protagonista
l'Andrew Garfield
que sempre
bastants cops
l'hem vist
en papers
bueno
va ser un dels
Spiderman
en el cine
però és que
a part
fan una broma
bueno
fan diverses bromes
d'ell
interpretant Spiderman
i
hi ha moltes
o sigui
hi ha molts jocs
però és que
sobretot a mi
el que em dona la sensació
és
també
com altres pel·lis
que he dit ara
una nova
és com si
la nova experiència
de viure
El Garlebowski
o sigui
alguna cosa molt
coent
molt, molt, molt
coent
i molt Robert
Talman
també
per exemple
en 2018
o sigui
jo crec que per una generació
com la meva
veure pel·lícules així
que realment
tenen un guió
tan, tan, tan
tan perfilat
és que és una pel·lícula
que dura dos hores
però és que
passen tantíssimes coses
i té
tantes capes
i
no, no
per mi
la veurem
la veurem
per mi és
potser de les millors
de dos milions
és molt recomanable
l'heu vista
tu també l'has vist?
sí, sí, sí
jo no
jo tampoc
jo tampoc
jo he estat fora
llavors no he vist
sí
últimament fins que he tornat
jo de fet seguiria
si voleu
abans de passar
les pel·lícules espanyoles
seguiria dient
algunes dels pel·lícules
diríem internacionals
que m'han semblat
i que no han sortit fins ara
i que m'han semblat
també interessants
d'esmentar
de cara als nostres oients
un és Roma
que és la pel·lícula aquesta
que ha guanyat ara
els globus d'or
com sabeu
perquè és el mateix
de
i tu mamà també
el director
Alfonso Cuarón
que parla de la seva
diríem infantesa
amb dos personatges
són la seva mare
i la seva cuidadora
i realment la pel·lícula
l'ha produït Netflix
suposo que ho sabeu
però inicialment
inicialment
la volien presentar uns dies
però després passar-la
només a Netflix
però al final
ha quedat que el Verdi
la segueix fent
o sigui que si algú
està en Netflix
però també està en el Verdi
o sigui que si algú
vol veure la pel·lícula
jo he vist
estaré mirant
i he vist que la segueixen fent
en el Verdi
una altra pel·lícula
que penso que es podria destacar
no perquè sigui
una pel·lícula rodona
o extraordinària
sinó
penso que
la denúncia que fa al final
té una potència
i una força
que no t'esperes
que és
Infiltrado en el Ku Klux Klan
una pel·lícula
com suposo que sabeu
del americà
Spike Lee
que a mi m'agrada molt
Do the right thing
la vaig descobrir
amb aquesta pel·lícula
però aquí
la pel·lícula està bé
i de cop i volta
t'arriba al final
que l'actualitza
i llavors quedes
absolutament descol·locat
perquè t'adones compte
que tot el que he criticat
de la pel·lícula
que ho veies
com una cosa del passat
com una cosa del llunyana
com una cosa
que ja no passava
està passant en aquest moment
i dius
hòstia
et quedes realment
molt xocat
ens ho has aixafat
els que no l'hem vist
però home
acaba amb el Donald Trump
i demà
això Emilia
no m'ho esperava
que Spike Lee critiqués Donald Trump
però la forma que
això és una de les característiques
del cine
de l'Espai Lee
que ell no ha fet mai
pel·lícules
quan ha tractat
temes
històrics
diguéssim
no s'ha dedicat
només
a registrar
aquell moment
històric
sinó que
ho ha volgut posar
a l'actualitat
en el dia d'avui
és veritat
és veritat
així com Spielberg
per exemple
que seria
un lloc oposat
es senyeix
només
a les dades
del que va passar
en canvi
Spike Lee
sempre va
una mica més enllà
i fins i tot
fa pel·lícules
que
mentre els altres
estan fent
pel·lícules històriques
ell fa pel·lícules
del dia d'avui
aquesta
és la part final
penso que és el que té
més força
de la pel·lícula
i val la pena veure-la
Burning és una altra pel·lícula
que no sé si l'heu vista
que val la pena
també recomanar
i
jo penso que
Tres cares
del Jofar Panahi
que la pel·lícula
també la podíem recomanar
i les altres
ja són espanyoles
jo penso que
després en tinc
una llista
de pel·lícules espanyoles
que també voldria recomanar
pels nostres oïdors
però preveixo
que parleu vosaltres
de les que teniu
si és que en teniu més
n'hi ha a veure
d'europees
que jo no n'hi he parlat cap
abans
coincideixo
naturalment
amb
Lázaro Felice
i
en tinc
tres
de
franceses
la una
es diu
Les coses de l'edat
del Guillom Cané
una comèdia
molt divertida
número uno
de Toni Marçal
que és una
un drama
molt potent
i molt actual
i també
una pel·lícula
que aquí es diu
Llenos de vida
però que en francès
es diu
Plaus píblic
de l'anyès Jauí
m'agrada molt
una crítica
en el modo
de
la manera de viure
dels parisencs
etc.
vull dir
també
les tres cares
del Jafar Panay
i evidentment
el comandant
Ariadna
de l'Alba Sotorra
també
és clar
i
bueno
n'hi ha més
llavors ja anirien
per les espanyoles
i les catalanes
una cosa
que
amb el seu dia
ens va agradar
en sembla
a tots
i jo també la tinc
dintre les europees
és
Sin amor
Ah sí
la russa
la russa
sí
allò era extraordinari
una pel·lícula
caram
caram
caram
sí
molt ben feta
per mi és la pel·lícula
de l'any
tot i que la vam veure
al gener
i que no
gairebé no ho recordàvem
però per mi
és la pel·lícula
de l'any
per l'altra banda
és que està molt ben interpretada
molt ben enganxada
molt potent
la problemàtica
la manera de fer
i
i
i
i tota la història
està ben narrada
està molt bé
i aquella
és d'aquelles
que et deixa
et deixa un impacte
un pòsit
sí
amb aquesta idea
la de
no és que sigui
no té res a veure
com a pel·lícula
però
la manera com es fa mal bé
la gent
el Colgo Art
i aquesta pel·lícula
són allò
que
hi ha un punt irreversible
quan hi ha alguna cosa
profunda
que
no es pot arreglar
però veus
jo
amb aquesta
veig un rigor
tota la pel·lícula
i en Cold War
hi ha moments
no és que no té res a veure
no té res a veure
sí
però em refereixo a que descriu
que hi ha un punt de l'esprit
que és irreversible
i aquesta sinamor
sí
bueno
aquella és guerra freda històrica
i aquesta és guerra freda actual
continuada
és actual
és el moment
dintre de les americanes
hi ha una petita obra
que també en van parlar
i ens va agradar a tots
em sembla
que
és curteta
és una peça d'orfebreria
per mi
que és
The Party
de Sally Potter
és britànica
i aquesta és d'aquest any
aquesta és d'aquest any
veus
està molt ben interpretada
és una pel·lícula
i a més
per mi
és una peça d'orfebreria
i a més
molt ingeniosa
té un final que et sorprèn
perquè clar
un guió extraordinari
una interpretació brutal
d'acord
d'acord
hi ha alguna més que tens
Pol, tu?
no, però jo el que estic fent
és un top 10
de tot el que esteu dient
per veure-ho jo
m'estic afuntant al mòbil
de coses que no he vist
i mira
jo sóc un oi en més
passem a les espanyoles
o teniu més
passem a les espanyoles
o teniu més
jo tenia un record
per la forma de l'agua
de Guillermo del Toro
a mi és una pel·lícula
que em va agradar
jo no la vaig arribar a veure
jo tampoc
aquí estem tornant
al mes de 2017
de gran públic
però dintre d'això
li trobo una dignitat
i a més a més
una categoria
artística important
jo si parlem
de les espanyoles
diria que
n'hi ha
bueno, hi ha una pel·lícula
també que ha passat
desapercebuda
que a mi em va agradar molt
que és Disobedience
no sé si us recordeu
amb la Rachel Adams
la té la té
també
coincidim
amb la Rachel Adams
i la Rachel Weiss
em va semblar
una pel·lícula
de qui és aquesta pel·lícula?
és una pel·lícula britànica
però no recordo qui és el director
del Sebastián Lelio
el xilè
el xilè
el xilè
sí senyor
que també va fer
una pel·lícula fantàstica
sí senyor
que també és una pel·lícula
consistent
sí senyor
sí senyor
no recordo gent
és de la Raquel
sí
la Raquel Weiss
i la Raquel Adams
dos Raquels
sí
i em va semblar
una pel·lícula
molt rodona
i de què anava?
no me'n recordo
bueno
va de
unes
que millor no explicar
mal
millor que descobrir-la
és una mica
sí
té elements
sorpresa
diguem
l'aconselleu vosaltres
l'aconsellem
sí
jo te l'aconsello
és interessant
pel·lícules espanyoles
que jo recomanaria
ja ha sortit
Comandante Ariane
perquè en realitat
és una pel·lícula espanyola
encara que està produïda
en Alemanya
és una autora d'aquí
feta des d'aquí
jo recomanaria també
Petra
del Jaime Rosales
com a pel·lícula espanyola
El silencio de otros
el famós documental
que han defensat
que han protagonitzat
no que no perdó
que han produït
que han produït
els Almodóvar
i que em sembla una cosa
que s'ha de veure
és a dir
si no he vist
aquesta pel·lícula
d'aquest any
en aquest documental
perquè és un documental
penso que és una cosa
que s'ha de veure
és a dir
perquè jo recordo
feia molt de temps
que no acabava
un documental
a una pel·lícula
i que la gent
es fotia de dreta
i es podia aplaudir
no m'havia passat
feia molt de temps
és que és colpidora
perquè és un documental
però és un documental
molt molt elaborat
és un documental
que ha anat buscant
persona per persona
comença
amb una
de fet
comença amb una senyora
que està buscant
encara
o les restes
de la seva mare
i de fet
quan s'ha acabat
la pel·lícula
ell és
a mort
i cada personatge
té darrere
una història
personal
i una lluita
infatigable
i una lluita
desanimadora
per tothom
i allà estan
i és una pel·lícula
colpidora real
bueno
és un documental
perquè tot és realitat
que s'ha tirat
quatre o cinc anys
el bolitge
la fan
només la fan
el bolitge
i la fan
a mitja tarda
no sé si encara la fan
jo tampoc tinc clar
que la cal
igual no la fan
de totes formes
la fan el rei
que també passa
un otro tanto
de lo mismo
que només la fan
el bolitge
crec
no sé si el gelmo
però potser només
el bolitge
i també
a una hora
bueno
haurem de parlar
d'entre dos aguas
entre dos aguas
jo també la tinc
a la llista
entre dos aguas
i a mi em va
ahir
la d'ahir
vam passar
una altra
que ens ho vas dir tu
bueno
jo sortia a anunciar
la sec i la cuesta
la sec i la cuesta
i em va semblar
en fi
a mi m'agrada molt
és la sec i la cuesta
bueno
val la pena
coincideix avui
amb aquests moments
estan fent
la presentació
d'una retrospectiva
a la Filmoteca de Catalunya
amb el Jus Pompidu de París
no
ha acabat
el dia 6
va acabar el Pompidu
i ara comença
el bolit de Girona
i a la Filmoteca Nacional
de Catalunya
i durarà en sàmbit
fins al dia 20 o 22
molt bé
passen totes les seves pel·lícules
i un documental
en el que col·laboro jo també
amb ell
que és La matança del porc
dia 11 i 19-30
molt bé
ho agafem com a falca
més pel·lícules espanyoles
si teniu
jo les distàncies
eh?
totalment
les distàncies
no l'he vist
jo tampoc
aquí no la van parlar
me'n van parlar bé
però és que
d'aquí és això
és catalana
em sembla que no?
sí, sí, sí
catalana trope
és veritat
i a quines distàncies
es refereix?
bueno
les distàncies físiques
entre amics
i distàncies emocionals
és a dir
és la visita
d'uns amics
de Barcelona
que se'n van
se'n van a Londres
no, se'n van a
que era Alemanya
una sorpresa
a Alemanya
a celebrar un aniversari
a celebrar així com de
vaig veure el de sinopsi
sí
i la posaven bé
sí
molt bé
molt bé
és que la noia
està nominada
l'Alexandra Jiménez
és que és molt bona
és molt bona
i en aquesta pel·lícula
especialment bona
és molt bona
i m'agrada molt
que
és una cosa
que vam comentar aquí
però que m'agrada molt
que el personatge
del Miquis Parvé
que ve a ser
el cumpleanyero
que van a veure
a Alemanya
és totalment
el detonant
de tots els problemes
però és un detonant
com si fos un objecte
perquè aquest personatge
de cop des
és un personatge
que desapareix
llavors sempre
ell és al centre
tot
però no hi és
llavors em va semblar
molt interessant
com el típic
això que es diu
el McGuffin
que és el que mou
tots els personatges
sigui un personatge
que està
com si fos una
una nina
que l'han perdut
per casa
i no la troben
està en fuita
i aquesta
l'estan fent ara?
no crec
és la típica pel·lícula
que la tornaria
a posar al Texas
sí
el Texas
la posaran més tard
o més d'hora
o Fenomena
perquè Fenomena
està recuperant coses
que realment
estan parlant
coses dels anys 40
dels anys 50
bé, clar
perquè el Fenomena
ja té aquest
la retrospectiva
i a més que
el Nacho Ferda
també restaura
pel·lícules
sí, sí
estan recuperant
coses insòlides
Joan
no, si parlem
de pel·lícules espanyoles
l'enfermer del domingo
de Ramon Salazar
ja s'ha de veure
hem de veure
aquesta
i també jo destacaria
Cin Rodeos
del Santiago Segura
no l'hi he vist
trobo una comèdia
molt ben feta
està basada
en una altra comèdia
en una comèdia xilena
i
protagonitzada
per el Maribel Verdú
i trobo
que és una pel·lícula
d'aquestes
que d'aquí uns anys
es podrà
tornar a veure
i saber
exactament
doncs
què passava
l'any 2018
a Espanya
no?
vull dir
està molt bé
però és una pel·lícula
una comèdia
comèdia
sí
però vull dir
és una comèdia
que tindrà interès
d'aquí uns anys
per veure-la
i tindrà un interès
sociològic
a part
de
l'interès
com a comèdia
perquè vull dir
és l'arribada
de nova gent
que treu la feina
en els antics
diguéssim
i això
trobo que
és interessant
i
bueno
entre dues aigües
per mi
Sin Amor
és la pel·lícula
de l'any
i també
una pel·lícula
que
no se'n va
parlar gaire
i que va quedar
bastant amagada
que es deia
Sin Miedo
que era un documental
del Claudio Zulian
un director
italià
que viu
aquí a Barcelona
que havia fet
la pel·lícula
del Carmel
i que
en aquest cas
s'ocupava
de la
repressió
de la dictadura
a Guatemala
que
les mateixes
forces
de l'oposició
van
fer un pressupost
perquè aquesta pel·lícula
es fes
i llavors
entre tots els projectes
presentats
van escollir
en el Claudio Zulian
i que era
una
mostra
de cinema polític
realment
meravellosa
i que ningú
n'ha parlat
vull dir que no
no sé
és una pel·lícula
que no se sap
on és
perquè va durar
unes
setmanetes
no sé si
una setmana sencera
en un cine
una setmana i gràcies
però
en fi
que hauria de tenir
molt més recorregut
és una cosa
que està passant
malauradament
en aquest moment
que la gent
veu pel·lícules
que
bueno
que
saben vendre molt bé
en aquest sentit
la majoria de vegades
els americans
però que moltes vegades
pel·lícules
que són molt més atractives
molt més interessants
molt més profundes
i molt més
enriquidores
en certa mesura
per l'espectador
i per qualsevol persona
resulta que
aquesta
doncs
bueno
fixeu-vos-hi una cosa
si nosaltres
sobretot el Joan i jo
que hi anem més sovint
hem vist més de 200 pel·lícules
i jo crec que
com a molt
l'haurem vist
la meitat
de les que se n'estrenen
o potser una mica més
vol dir que
això vol dir
que si traiem
el mes de gust
que pràcticament
no hi va haver res
vol dir 20 pel·lícules
d'estrena
cada mes
clar, clar
o sigui
quina persona
pot anar a veure això
pot avastar això
clar, dintre d'aquestes 20
d'acord
que imaginem
que n'hi hagi 12
que es puguin deixar estar
tot i que
hi ha sensibilitats
molt diverses
que poden tindre interès
per pel·lícules
molt diverses també
és impossible
impossible
l'aficionat
no pot tindre accés
a tot això
i a més a més
i el pola sèries
tu fas
algun
rànquing
de les sèries
d'aquest any?
rànquing de sèries
clar, és que d'aquest any
jo perquè vaig
potser una de les
que m'agrada
que no em sembla
com molt destacar
allò de dir
oh, estan al meu top
però ja us ho he comentat
algun cop
la Sabrina
em semblava interessant
com a nova proposta
d'una sèrie
que tots tenim al cap
dels 90
com una comèdia sitcom
i ara ho han apostat
molt fort
com per l'origen
del còmic
i és bastant canyera
però tampoc
em sembla
com una gran
la típica
del Willy Wilder
no, no, no
la Sabrina
coses de brujes
aquella sèrie
amb el gat negre
que parlava
clar, la xurrada
aquella dels 90
comparat amb ara
que és una cosa
però el que passa
és que clar
el tema de les sèries
ja no és la sèrie
del 2018
sinó és la temporada
o potser
clar
o la novetat
per això
jo no l'he vist encara
però els lobus d'or
que ha triomfat
per exemple
Americans
que ja era l'última temporada
i ha triomfat ara
o sigui
com li han donat ara
els premis
és com va passar
amb Mad Men
que fins l'última temporada
no li van donar
al John Hamm
el premi
llavors
el tema de la sèrie
li estaven guardant
sí, sempre
i més justament
que l'última de Mad Men
no sé si l'heu vist
però l'última de Mad Men
per mi és la més fluixa
de totes
Mad Men
és curiós
perquè comença
l'última temporada
és la més fluixa
absolutament
Mad Men
comença malament
no sé si jo
recordo que l'he vista
potser
no sé
gairebé tota
potser l'última temporada
no l'he vista
però comença malament
i a la segona
o tercera temporada
hòstia
t'enganxava de mala manera
és a dir
en una cosa
extraordinàriament potent
no estic d'acord
el primer capítol
és espectacular
comenceva molt bé
amb la de Lucky Strike
t'enganxaves
t'enganxaves
des del primer moment
doncs jo no vaig enganxar
des del primer moment
encara em vaig enganxar
molt més avançat
al primera temporada
aviam
en tema de sèries
és que és això
ja no és tan potser
evidentment
n'ha arrencat moltíssim
és que com n'ha arrencat més
2018
però
clar
saps què passa
amb això de les sèries
és que hi ha una dispersió
tan gran
perquè per exemple
la TV3 en fa una
la TV2 en fa l'altra
llavors no saps
què has de mirar
perquè no hi ha
mentre que nosaltres
a nivell de cine
tenim una crítica
tenim referències
i tal
de moment
tenim una crítica
que ja veurem
perquè
si dura gaire
sí, clar
però
amb sèries
és molt complicat
és a dir
perquè a sobre
has de tenir el canal
que la passen
perquè si no
clar
ara cada cop
ens apropem més
a lo que hi havia
als Estats Units
de la tele por cable
que era
tu anaves contractant canals
no ens top
fins que ho pots veure tot
però bueno
i ara sortirà
aquest any surt Disney
diguéssim
el canal de Disney
no el Disney Channel de nens
sinó
no, no
el canal
Disney com a
com a canal
a més que està traient
totes les sèries
de
per exemple
a Netflix
li han tret Daredevil
que és un dels personatges
d'aquests de superherois
perquè diu
no, no
és que els drets
els tenim nosaltres
perquè clar
Disney va comprar Marvel
Disney va comprar
fer una sèrie de Star Wars
clar
ha comprat
Lucasfilms
llavors què passa
que ara tindrà un monopoli
que si tu vols veure qualsevol tipus de sèrie de Star Wars
o qualsevol cosa
és igual
no cal que siguin coses així
comprades
però
hauràs d'anar allà
ja no podràs veure-ho enlloc més
és que
estem entrant en aquesta era
de l'exclusivitat de canals
absoluts
sí
això tens raó
més a pel·lícules
hi ha alguna cosa que vulgueu comentar
ens hem deixat
de cara
ja n'hem tret moltes
ja
bueno
doncs ho dic perquè
home
hi ha una pel·lícula
per parlar una mica de l'actualitat
i del que està en cartellera
sí
que es diu
Destroyer
dirigida per Karin Kusama
i que està interpretada
per Nicole Kidman
és un thriller
que
bueno
ens el van passar de preestrena
ens sembla que és l'estrena aquest divendres
era interessant veure'l
en principi
perquè és una pel·lícula
que
Kidman està proposada
pels Òscars
per aquesta
sí
a mi és una pel·lícula
que
em sembla
fallida
absolutament
però
bueno
despertarà expectació
és
una altra
volta
de
de passada
igual que vam veure
fa poc temps
una de
de la
Juli
no Juli Cristi
Julia Roberts
Julia Roberts
doncs aquí també
a la del fill
tenim
sí
tenim una
una policia
que té
un passat
obscur
amb
una filla
que no vol saber res d'ella
ella que la vol recuperar
i bueno
potser el més interessant
és una mica
l'estructura
com a thriller
que és una estructura
circular
absolutament
és a dir
el començament i el final
es mengen la cua
però després
entremig
hi ha
uns brots
de
de
de histerisme
i de violència
que són increïbles
perquè
precisament
la fragilitat
que aparenta
i
sembla que té
la
Nicole Kidman
si a sobre
li posem
que va
la major part
de la pel·lícula
dopada
perquè
veu
i
pren drogues
i això
i ho fa bé
la Nicole Kidman
o què tal?
Bueno
ella
fa el seu
tour de force
com a actriu
té els seus moments
de ràbia
d'excés
i tal
però clar
hem de pensar
que aquesta dona
està contínuament
en contacte
amb armaris
de la màfia
i li foten
quatre hòsties
i ella va aguantant
quan aquesta senyora
hauria quedat
desmuntada
definitivament
i hauria de tindre
que recórrer
amb una ferreteria
perquè la tornessin
a recuperar
i en canvi
allí no
ella
bueno
aguanta
i
hi ha un moment
que per mi
és una mica
quasi patètic
que és
quan se'n va
al darrere del cotxe
i agafa
una
una
metralleta
i se'n va
cap a
sí
ha de tindre
amb uns tios
que estan
que estan
atracant
un bangle
bueno
és algo
és siu
però bueno
ho dic
perquè és una pel·lícula
que segurament
per l'actriu
i perquè
a sobre
si va als Oscars
se'n parlarà
però que sapi la gent
doncs que
a la millor
a la millor
surt de sa vuda
perquè la de la
Júlia Robles
l'heu vista
la vau veure
i està
què tal
perquè
no
és la mateixa
història
allí
és encara
més droga
és un serial
ja ho tenia
l'aspecte
de la descripció
es diu
el regreso
de vent
exacte
el regreso
de vent
amb tot això
una madre coraje
més
que surt aquest
el treuen
una mica
allò
perquè és
Nadal
i tal
i la cabra
que fa
la cabra
tira el monte
ha arribat l'hora
hem passat una hora més
amb els nostres oïdors
com contents de tornar a estar aquí
parlant del cinema
parlant d'allò que ens agrada
parlant de les coses
que recomanem
aquí teniu avui
una llista de pel·lícules
que si algú no ha vist
alguna d'aquestes
que hem esmentat
val la pena que les aneu a veure
perquè algunes d'aquestes pel·lícules
segur que les reposaran
perquè són
totes elles
que tenen molta qualitat
i
bueno
ens emplacem aquí
que el dimarts que ve
tornem a estar aquí
tornem a comentar pel·lícules
tornem a comentar
doncs
amb els nostres convidats
què farem
i
estem començant
a preparar el trimestre
i farem
doncs
que hi hagi
totes
les oportunitats
que més o menys
ofereixi
les pel·lícules
que anem estrenant
bona nit a tothom
bona nit
la setmana que ve
bona nit