It's a little old, dear old, don't bother me.
9930 exists.
Tentent que potser havia acumulat massa...
Cinema sense condicions.
Fins demà!
Bona nit! Som aquí, un dimarts més, disposat a parlar de cine, de cinema, de cinema i sense condicions.
Amb l'equip de sempre, a més a més a mi, amb un convidat que ens fa molta il·lusió que estiguin aquí,
perquè no solament és amic nostre, sinó que és un professional de l'ensenyament d'anglès,
que de fet és professor d'anglès a un centre públic des de fa més de 31 anys
i té un ventall d'alumnes que van dels 5 als 6 anys o fins als 12 aproximadament,
però que també és un gran aficionat al cinema i, perquè diu ell, explica a ell que des dels 5 o 6 anys
anava a les sessions dobles que feien al barri i que li agrada tota mena de cinema,
ciència-ficció, drama, comèdia, animació.
Avui, de totes maneres, ens parlarà de cinema d'animació, però no perquè sigui el que més li agrada,
sinó perquè va ser conversant ell i jo sobre això quan va sortir la idea que vingués a la ràdio
i ens expliqués les seves idees.
Amb ell, haig de conversar de les maneres que li agrada més l'animació amb ell que a mi.
I, de fet, ha vist moltes més coses d'animació que no pas jo.
Llavors, em pensava, bueno, doncs vine, ens expliques tot el que tu saps, que ja sé que en saps molt,
i un altre dia ja quedes convidat a partir d'ara per tornar al programa
i explicar qualsevol de les coses dels altres temes que siguin de ciència-ficció, de drama, de comèdia, etc.
Per tant, Joan Agut, benvingut, gràcies per estar aquí.
Hola, bona nit.
Bona nit.
I presento-vos de més també la resta de l'equip que està avui aquí,
la Carme Nebot que s'acaba d'instal·lar ràpidament a l'estudi.
Hola, bona nit, bona nit.
El Pol Diggler, que a més a més li hem de fer una pregunta especial
perquè ens acabem de sabantar que ha guanyat 4 premis aquesta setmana.
i ens hauries d'explicar, encara que fos breument en aquesta presentació,
què dimoni està tan premiat, perquè no ho sabem.
Ui, se m'escolta?
Se t'escolta, se t'escolta.
Sí, t'escolta, eh?
Sí, sí, sí.
Estem molt interessats en escoltar-te.
Bé, ho vam fer amb l'equip que estem de rodatge sempre, que és Fergat,
vam fer un curt ràpid, que es diu, en un cap de setmana et donen unes premisses
i d'un divendres a un dilluns has de fer un curt metratge.
En aquest cas, el dissabte, vam fer una gala al Born
i ens ho hem endut a millor direcció i a millor música.
i vindria a ser un musical molt absurd.
Molt absurd.
I després hi ha l'altre, que és potser el més seriós que hem fet mai,
que a més és amb subvenció de l'ISEC, amb la PAC pel mig, amb Catalán Films i això,
i venim als Estats Units de guanyar dos premis a millor actriu i a millor música, també.
Així que sí, sí, sí.
I com es diu aquesta pel·lícula?
Aquesta es diu, són inicials, que és IPIS, que vindria a ser qui paga mana,
a IPIS, i ja parlarem un dia, si voleu, ja.
Avui, no sé.
Bueno, quan vulguis.
Bueno, enhorabona.
Enhorabona, felicitats, moltes felicitats.
I per quan el primer llarmetratge?
Ui, és la pregunta.
A veure, si és com preguntar, i per quan el nen?
Del milió, naturalment, perquè deu ser el milió.
Sí, d'euros.
Exacte.
No, ens interessa més el llarmetratge que el nen.
Vale, vale.
Doncs el llarmetratge, a veure, tenim un esquema.
De fet, la nostra intenció és presentar, anar a fer un networking, que es diu, no?
Anar a intentar trobar coproduccions i això, a sitges de l'any que ve.
O sigui, aquest octubre.
Llavors, tindrem tot l'any per intentar preparar un tractament, un esquema de...
Però ja us avanço ara que... una mena de distopia, ja us dic ara.
Si la fantàstica o de terror?
I en català.
Distopia catalana.
Sí, sí.
Sobre l'ànima i sobre transmigració d'ànimes i transgènere.
Només dic això.
Caram, caram, ens deixes estorats, eh?
Dóna per un...
Inquiètic.
Dóna per un film d'animació, eh?
El transgènere serà explícit?
Ui, és que no ho tenim molt clar.
Hem de veure aquí, a veure...
No, home, és per donar idees.
No, ens sabem que és una cosa de cereals, això de transgènere.
Gènic.
Monsanto.
Sense olis de palma.
Bé, seguim la presentació.
Pepe Mengol, que està...
Hola, bona tarda.
Bona tarda.
I en Joan Sardà, que...
Hola, què tal?
Val la pena dir, pels que no ho sàpiguen, que el programa, que sempre acostuma a tenir dues parts,
una part que parlem de les pel·lícules que hem vist, de les estrenes que venen, de lo que recomanem,
de lo que no recomanem, i una segona part, que per això tenim aquest convidat tan especial,
que ens fa tanta il·lusió que estigui avui aquí, que parlem d'un tema.
Llavors, com que el tema parlant ell i jo, doncs així, amb una tertúlia, amb una xerrada informal,
va sortir el tema d'animació, la segona part del programa, avui, en Joan Agut, ens parlarà del cinema d'animació.
Sense més, potser podríem començar a parlar de...
Jo crec que és la pel·lícula que estrenaran el divendres, que serà la pel·lícula de la setmana,
és la pel·lícula que la gent en parlarà més, perquè és una manera de descobriment,
és a dir, és un director rus, que té un nom molt difícil de pronunciar, que es diu Andrei...
Andrei Esbiaginsep.
Esbiaginsep, sí senyor.
Esbiaginsep.
Que la van passar al bolitxe, que suposo que la faran a partir del divendres, el mateix bolitxe,
que es diu Loveless, que ara està de muntre això de Goodless, Lotless, això,
perquè aquí l'han treballat per Cinamor, que és la traducció...
Si hi ha algun rus que ens escolta, és Neliu Bob, en rus.
Doncs com que tu l'has vista, només els tres a la vegada, però comencem per tu.
Què et va semblar la pel·lícula?
Molt bé, és una pel·lícula que em va agradar molt,
és una pel·lícula que té una filmació, una filmació que recorda estar inscrita
dintre la corrent de cinema nòrdic, que podria anar des de Berman fins als hongaresos,
amb tocs de Tarkowski, jo penso, la monumera.
Sí, Tarkowski també pot sortir, però també hi ha moments que recorda Antonioni, fins i tot Bresson,
perquè és una pel·lícula que...
I Sokourov.
També, efectivament.
Per això dic que està...
Es pot incloure dintre la millor tradició de cinema europeu nòrdic, podríem dir.
Llavors, bueno, és una pel·lícula que és la cinquena d'aquest realitzador,
i les dues darreres, Leviatán i Helena, ja van tindre una importància en festivals notable.
Des de la primera, del 2003, que és del retorn, ja va guanyar el lloc d'or del Festival de Venècia,
que ha sigut, es veu, totes les demènes estan multipremiades, no?
Premiades multipremiades a tot arreu, eh?
Estic veient que mínim han anat els Òscars, ja d'entrada,
i l'Ofles, el que esteu comentant ara mateix, va a l'Òscar...
Premi del jurat a Cants.
Premi del jurat, sí.
Globus d'or nominat, els Vacta...
I va representant a Rússia, va ara als premis d'Òscar.
A millor pel·lícula...
Russa.
Estrangera.
Estrangera, de parlar o no anglesa.
De parlar o no anglesa.
Bé, ja dic, la pel·lícula té una textura...
Extraordinària.
Sí, que la fa molt especial.
tracta d'un problema de parella.
Podríem dir que és una parella amb la seva fase última de descomposició,
però tenen tots dos un problema, que és un fill.
No expliquem el que passa després, eh?
No, no, no.
No, no, no.
No, no, no.
Tots dos han arreglat la seva vida per una altra banda,
però a partir d'aquí sorgeixen els problemes.
Sí.
I a partir d'aquests problemes tenim una crítica severa
de la societat actual russa.
i, a més a més, podríem dir que també és una mica, posa en evidència,
una espècie d'ammirallament que tenen els russos amb tot el que és occidental.
Amb el capitalisme.
Fins al punt en què gairebé no surt alfabet cirílic,
en cap anunci, ni...
No, tot són alfabet llatí.
És molt curiós.
Després, bueno...
I això ho interpretes perquè...
Interpretes perquè el que vol és anar al món?
Perdó?
Sí.
Busca projecció internacional.
En certa manera, sí.
En certa manera, sí.
Em sentiu a mi?
Es busca una imitació dels rols americans,
que segurament, igual que fa 30 anys estaven envirats per tindre la Coca-Cola
i els texans,
doncs ara estan envirats per tindre una espècie d'apartaments de disseny,
amb grans obertures i grans espais, etcètera.
I després, doncs, tu ho veus allà com...
Però també hi ha una qüestió de producció,
que hi ha una producció...
La producció és francesa.
Europea.
Sí, no parla això.
Del canal Arte i tot això.
Sí, sí.
I aleshores, vull dir, aquesta producció europea,
si no fos una crítica del sistema rus,
tampoc interessaria, diguéssim, en el públic occidental.
Clar.
Però la crítica és molt forta, molt dura,
és una pel·lícula molt pessimista, molt pessimista,
i generalment, és a dir, sorprèn, eh?
No dona concessions a res, eh?
I, a més a més, el que té és que,
tot i ser una pel·lícula d'un ritme lent,
aquest ritme està molt justificat
perquè, evidentment,
hi ha tota una sèrie de diàlegs
entre les parelles diverses que hi ha
i el matrimoni,
i aquests diàlegs són molt complets,
molt interessants.
O sigui, no són d'aquells que...
és per cobrir un moment de trànsit cap a una altra escena,
sinó que, a més, ja tenen un gruix.
Després, per exemple, hi ha una cosa que a mi em va agradar molt,
i és que les escenes de sexe que n'hi ha
són sempre fotografiades en penombra
i en un pla general.
De tal manera que, més que veure el que s'està produint,
el que veiem és el comportament
i com arriben a aquest comportament
i com surten d'ell.
És a dir, és tot una reflexió
i unes dades que ens donen sobre els personatges.
Està molt ben treballada, la pel·lícula.
El guió és extraordinari.
El guió també és del propi director.
És del propi director.
I un que treballa amb ell sempre.
Sí, una senyora.
Que es diu Oleg Negin.
Oleg Negin, que ja ha fet 3 o 4 guions més amb ell.
Ha fet L'Eviatant, que també era...
Es veu que era una pel·lícula...
Jo no l'he vista, perquè no he vista cap.
És la primera pel·lícula que veig d'ell.
I pel que veig és que aquí a Europa en general,
o almenys aquí a Espanya,
no han arribat d'aquelles pel·lícules.
L'Eviatant no ha arribat?
Sí, L'Eviatant sí.
Jo no la vaig veure.
Jo tampoc.
Si va arribar no la vaig veure.
Aquí a les puntuacions,
L'Eviatant està per sobre, inclús, de l'Oblés.
Hi ha una cosa que m'agradaria comentar,
i és que ell...
I el retorn encara està per sobre,
el retorn, la primera, del 2003.
Ell...
Té un buit en l'IMD.
Amb entrevistes que ha donat
fent promoció de la pel·lícula,
va comentar que té una admiració molt gran,
d'aquí venen aquests diàlegs, segurament,
que dic entre les parelles,
té una admiració molt gran per Berman,
i concretament per Secretos d'un matrimoni.
Llavors, aquí...
Sí, sí.
Aquí es veu un punt
on probablement ell va veure tot,
i que, ja dic, és una obra molt personal,
en la que sí que es veu l'espetjada,
és el que ell ha mamat de cinema,
però tot això ho ha absorbit
per donar-nos-ho
en una...
En una porció nova.
Transformat amb la seva visió personal.
Sí, sí.
És una pel·lícula molt recomanable.
Molt recomanable.
jo crec que serà la pel·lícula de la setmana que ve de llarg,
perquè tothom en parlarà molt bé.
Sí, molt recomanable per a gent que li agradi el bon cinema,
perquè, en fi, un espectador normal potser trobarà que...
Que no és comercial.
No, sí, pot haver gent que surt i dient,
oi, que lenta.
Clar.
Clar.
Jo crec que, a més a més de...
O que freda.
O que freda, sí.
Sí, però, bueno, són coses que, per exemple,
mai se li diu a una tortuga,
o que lenta.
I, en canvi, se li diu a les pel·lícules.
És curiós.
Bueno, és que n'hi ha algunes que ho són, eh?
Una tortuga freda, tampoc.
No.
No n'hi ha.
No, a mi el que em sorprèn més de la pel·lícula
és que és veritat que hi ha un anàlisi molt de la parella
i és un despietat reflex a la vegada,
a través de la parella,
de la societat russa d'aquest moment.
Home, es veu una societat, per exemple,
deixem de banda ja la part de policia,
però el que és l'organització civil
és una organització que estan treballant com un comando.
O sigui, treballen en una organització militaritzada.
És increïble.
El reflex...
Bueno, ells van a la policia
perquè els solventin el cas de la desaparició del nen,
però la policia està absolutament desbordada.
I llavors, per això,
la mateixa policia recomana que vagin a una espècie d'ONG
que està treballant 24 hores al dia
per buscar gent desapareguda.
Sí, sí, una pel·lícula pessimista, eh?
De totes maneres, o sigui, que et deixa tocat, eh?
Et deixa...
Per tant, doncs, conta, desgraciadament,
els que hem estudiat història
i el que ens hem seguit des que 1917 va passar a la Unió Soviètica,
que vegis ara que tot allò ha desencadenat un món
tan gairebé pitjor que el que vivim nosaltres, eh?
Perquè la sensació que dóna és que està molt més deshumanitzat,
molt més fred, molt més sense cordialitat, sense...
Bé, tot és negatiu.
És una crítica tan despietada
que, bueno, que es veu que l'Eviatán
era una pel·lícula que, en certa mesura,
l'anterior, l'anterior de la Fadugas,
que jo no l'he vista,
parla que era un atac directe al Putin.
O sigui, que es veu que
tot l'argument...
el guió, etcètera, atacava directament al Putin.
I, per tant, clar, per això, suposo que l'Arte i Europa,
doncs, una mica, doncs, l'han recolzat.
Sí, i ell s'encobreix sempre de l'atac.
Ell diu que el seu territori no és Rússia,
sinó que és la cinematografia.
Ja.
I per aquí va.
Una cosa, no volia acabar sense fer un reconeixement
a Marina Spivak,
que és l'actriu protagonista extraordinària.
Una noia...
Mariana.
Marina, tinc jo.
Mariana.
Bé, és igual.
Que no sigui com la d'En Cuerpo i Alma,
que era Marica.
Mariana, Mariana.
És Mariana.
Mariana, amb Y.
Mariana, és igual, no cal...
No és important, això.
Això és el que he trobat aquí.
No, no, això és anecdòtic.
És segur que és el director, en aquest moment,
rus més prestigiat en l'actualitat.
O sigui, és un dels directors...
Però jo penso...
Jo penso que,
en relació amb el que estava dient ara en Pep,
ell va més enllà de Rússia.
Sí.
Evidentment, deu ser un anti...
Antiputin?
Hosti, això queda molt malament, no?
Vull dir,
una persona que està en contra
de la política de Vladimir Putin.
És evident.
Està clar,
perquè si no,
no denunciaria aquest marasme existencial que...
Que es viu, la pel·lícula.
Que omple tota la pel·lícula.
Tota la pel·lícula, sí.
però jo penso que aquesta societat,
vull dir,
també la podem trobar...
Sí, sí.
Al costat de casa.
No cal anar massa lluny.
Vull dir,
és rus,
perquè ell és rus
i ell tindrà tota la seva tradició i tot això,
però aquesta pel·lícula interpel·la,
vull dir,
i és aquesta famosa maraula que tothom fa servir,
però interpel·la a la societat sencera d'arreu del món.
Estic d'acord.
Vull dir,
perquè a mi el que em va sobtar
és poder-ho comparar amb el cine soviètic,
amb el cine soviètic històric
que havíem vist fins ara,
vull dir,
que ja no hi ha ni el soldat heroi
ni l'obrer exemplar,
no hi ha heroi positiu,
vull dir,
tothom va a la deriva,
és una...
I...
No ho sé,
jo trobo que
s'ha de dir,
bueno,
com que el Pep i tu
ja heu parlat molt,
em queda molt poc de dir-ho,
però, per exemple,
hi ha una presència,
no hi ha el soldat heroi
ni l'obrer exemplar,
però sí que hi ha una presència
del passat indiscutible,
jo ho trobo a l'escena
de l'àvia,
del nen,
i ho trobo a l'escena
de l'edifici...
El passat pròxim o el passat passat?
El passat pròxim,
el passat de la dictadura
del proletariat,
per parlar així, no?
del règim stalinista,
perquè fins i tot
se'n parla d'Stalin,
vull dir,
a l'àvia,
algú la descriu
com un Stalin
amb faldilles.
I, doncs,
hi ha aquesta àvia
i hi ha un edifici
desballestat
al costat de la natura,
és a dir,
ells viuen
en apartaments de luxe,
però sempre al costat
dels apartaments
hi ha un bosc amenaçador,
hi ha la natura amenaçadora,
que és on es perda
el nen, no?
I realment
aquest contrast,
vull dir,
que també es feia servir
a la pel·lícula hongaresa
en cuerpo y alma,
aquest contrast
entre la natura
i la societat moderna,
encara que allà
sí que hi havia
optimisme,
al final,
sí que hi havia,
no,
aquesta desolació
exasperada
que hi ha
en aquesta pel·lícula,
vull dir,
perquè,
per exemple,
per mi,
la primera part
de la pel·lícula
és gairebé
com l'Antonioni,
ja ho ha dit en Pep,
de l'era
de la incomunicació,
després,
el conflicte
és la desaparició
d'un personatge
igual que l'aventura
d'Antonioni,
vull dir,
el que desencadena
el conflicte
és la desaparició,
l'aventura era
la desaparició
d'una senyora
i aquí és la d'un noi.
Hi ha una cosa també
que em va
xocar molt
i és quan
una escena
en què
està dinant
ella a la feina
i li està comentant
amb un company
a la feina
i diu,
escolta,
tenim problemes
amb la dona
i tal,
diuen,
cuidar,
que tenim la festa
decidant
i aquí s'ha de vindre
amb la dona
i el fill,
eh?
I si no et jugues,
et jugues
la continuïtat
a l'empresa,
eh?
Això passa a Rússia
és molt sorprendent,
eh?
Eh,
cuidado, eh?
No,
no creguis.
No,
però...
No perquè inclús
amb la canalla
són molt
aquí diríem
clàssics.
Estrictes.
Doncs això queda molt clar,
eh?
És a dir,
ell arriba un moment
que inclús es planteja
si portarà una altra dona
per no mostrar
que està separat.
Per dir,
ei,
tot està a mordes.
Tot està correcte,
tot està a mordes,
imagina't tu,
vull dir que per allà
és molt important.
És una de les coses
que també té a veure
amb En Corpo i Alma
que el lloc
de dinar
de l'empresa
és on hi ha
unes converses
que et donen
el marc general
de la situació
de vida
d'aquesta gent.
És un altre punt
de contacte
amb aquesta relició.
És un altre punt
de contacte.
Però a més a més
és que a mi
el que em va sorprendre
és que en la Rússia actual
la religió
i la família
tinguessin el paper
preponderant
que es veu
que tenen
perquè
sense religió
i sense la família
aquella gent
no són
absolutament res.
Una cosa
que a la societat occidental
vull dir,
no estem necessitant.
o com a mínim
no està necessitant
la societat sencera.
Però és que
això és últimament
és una societat
que s'ha desestructurat molt.
Pensa que
tota l'època
tota l'època
dura, dura
bueno,
dic d'Estàl·lin
però tota l'època
és igual
encara que fos
Gorbachev
que era la suau
la mobilitat
a Rússia
era molt i molt difícil
molt difícil.
És a dir,
tu et podies trobar
parelles
que un estava
jo què sé
a Sant Petersburg
i l'altre
estava al sud
i podien tenir
una criatura
i no la veien
i era difícil
perquè
el camp
era més fàcil
però
a les grans ciutats
a Moscú
i a Sant Petersburg
era dificilíssim
de tenir
dret
a viure
i per tant
la primera
gran problema
va ser una
desestructuració
i per tant
la fase 2
ha estat
la reestructuració
i han tornat
a l'única cosa
que els semblava
que
podia aguantar
i és
la religió
que ha retornat
sorprenentment
després d'anys
i anys
i després
la família
que estaves
normalment
Rússia té
un índex
altíssim
de desestructuració
familiar
però altíssim
per tant
són els dos
línies
que
ha retornat
i ho ha fet el Putin
no et pensis
el Putin
amb això
ha jugat
aquesta carta
i sobretot
l'ha jugat
perquè es vegi
a l'exterior
que
ell ha cohesionat
una
una Unió Soviètica
bueno
una Unió
Rússia
una Unió
desmembrada
i per tant
desfeta
i que per tant
li ha tornat
un orgull
que
tenen un orgull
profundíssim
a l'home rus
i ha tornat
un orgull
que
els necessitaven
moltíssim
perquè quan tu dius
que perden
l'obrer
exemplar
el militar
potent
i l'estructura
rígida
què els aguanta
llavors
i això
una societat
que l'orgull
és tan fort
i que tot
és tan potent
això
aquest relligament
que seria
no sé si és fals o no
això
que seria
de l'etimologia
de la religió
de religare
aquest relligament
fracassa
això és el més possible
perquè el món actual
tampoc ho aguanta
però això és una altra història
la desestructuració
va per barris
hi ha una escena final
que a mi em sembla
molt significativa
de totes formes
vosaltres
la recomanem
la recomanem
perquè penso que
aquest senyor
que fa aquesta pel·lícula
es nota que té
molta qualitat
és a dir
a mi no m'estranya
que el que hagi fet anteriorment
per el que he llegit
aquesta tarda
perquè jo no el coneixia
fins aquest matí
ara estic mirant-me
les coses que ha fet
Déu-n'hi-do
el que ha fet
aquest home
ell és del 64
té cinquanta i escaig d'anys
sí cinquanta i escaig d'anys
o sigui que
relativament és jove
llavors és
el cineasta rus
més prestigiós
d'aquest moment
en el món
i aquí
pel que veig
ja l'he vingut tant
les altres no han arribat
ho han arribat
i han passat dos dies
de dues formes
per lligar-ho
amb el context
del cinema rus
que hem vist últimament
jo tinc aquí
una referència
que ja vam fer
amb el seu dia
de Demasiado Cerca
Tesnota
de Cantemir Balagop
en la que també
hi ha
el tema aquest
de la religió
en aquell cas
allí
és una comunitat jueva
importantíssima
perquè
és que
fa
tirar endavant
o frenar
l'evolució
de la gent
allà estem
amb l'ambient
rural
o provincial
i
és aplastant
el domini
que té també
la comunitat religiosa
a mi l'escena
que m'ha
bueno
hi ha moltes
que m'han
interessants
però l'escena final
en la que veus ella
que surt a l'exterior
i es posa damunt
d'un aparato d'aquests
d'una pista
de fitness
de bicicleta
bicicleta
no bicicleta
fa pista
però a més a més
una cinta
corredora
amb un xandall
que posa Rússia
que posa Rússia
però ho posa
amb caràcters llatins
el que et deia
això és
un xandall
d'una selecció nacional
sugereix tantes coses
sugereix tantes coses
en funció del que has vist abans
que dius
xapó
xapó
és que potser
el podem estar posant
de música
de fons
música de la pel·lícula
ara anava jo amb això
puja una mica
i despedim
i canviem de tema
a no ser que hi hagi algú
que vulgui dir alguna cosa més
és que té bastants canvis
com en música
amb molts altibaixos
és que té una tensió
tota l'estona
l'estava posant de fons
i dic
hòstia té molta tensió
és molt èpic
tot el que ho he dit
amb això de fons
és que té molta tensió
la pel·lícula
a més el Crescendo
va a més
és molt important
estic baixant jo
perquè si no
sortirem escaldats
és que hi ha un conjunt
de tècniques
en aquesta pel·lícula
que totes
per mi són
ratllen
la perfecció
vaja
vull dir
mirem
el guió
i aquí posen molt de manifest
la fotografia
el guió
la fotografia
l'actuació
la música
original
i la música
no original
és a dir
com
ell
agafa peces
d'art
o part
o agafa
una peça
de jazz
per un
restaurant
dels anys 60
la peça
de jazz
vull dir
és que
tot té el seu què
i realment
trobo que és una pel·lícula
extraordinària
recomanable
l'anirem a veure
l'anirem a veure
l'anirem a veure
ah si voleu
avui a casa
li hem dedicat
25 minuts
imagina't
donava de sí
donava de sí
algú tindrà
tu em sembla que has vist
no
ah
Renato Salvajes
ah sí
però és a la tele
que l'he vista
jo també
perquè en Joan
ens va enviar
un whatsapp
dient que la 2
l'havíem comentat
la setmana passada
jo no l'havia vista abans
jo no l'havia vista
jo no l'havia vista
i la vaig veure
i llavors
em sembla bé
em sembla bé
que en parlem
perquè és una pel·lícula
jo la trobo molt interessant
una
és una pel·lícula argentina
del 14
coproducció amb Espanya
amb els Almodovar
amb els Almodovar
és una pel·lícula
el director
aquest home
com se diu
a veure
es diu
Damien Sifron
sí
és un
és un guió d'ell també
és un guió d'ell
sí
i
i aquesta
aquesta pel·lícula
són sis relats curts
tothom l'ha vista?
sí
sí
és un
són sis relats
curts
tots ells
a veure
jo diria que
les
els relats
a veure
és una pel·lícula
que
humor negre
humor negre
no sé si diria humor
fixa't
però diria
negre segur
però
però
que pretén
que pretén
parlar-nos
de la
de la
de la duresa
de viure
amb
amb una visió
que finalment
sí que somrius
però somrius
una mica
perquè
no tens més remei
eh
perquè si no
ell ja
ja
a veure
perquè ell pretén
travessar una frontera
que sempre
molt difusa
molt difusa
que separa
la civilització
de la barbàrie
perquè al final
és
lo civilitzat
contra
contra la bestiesa
perdre el control
i
perdre el control
i
un cert plaer
en el
perdre el control
sí
que sí que
el transmet
sí
llavors
aquesta
violència
que està
amb tots
els relats
és una violència
molt peculiar
és una violència
a primer de tot
una mica argentina
exacte
jo anava a dir
si un pensa
la violència
del Tarantino
no té res a veure
amb això
res a veure
en el fons
la violència
del Tarantino
tu de seguida
ets còmplics
d'aquesta no
d'aquesta
ets espectador
és espectador
i llavors
tu jutges
en tot cas
i
i
i
i li trobes
alguna cosa
però còmplics
és molt difícil
de ser còmplics
de situacions
límits
reals
com són les
el que em va
sobtar
i que
seria diferent
del Tarantino
és que aquí
els personatges
són quotidians
no hi ha
ficció
aparent
sinó que
el Tarantino
també pretén
que siguin
quotidians
però
d'una
quotidianitat
que és molt llenya
per nosaltres
molt seva
en tot cas
i aquests
són personatges
sí
són personatges
aparentment normals
que estan en una situació
que comença
aparentment normal
però que la cosa deriva
d'una manera
que fa patapum
sí
sí
té la seva originalitat
sí
sí
jo la vaig
m'ho vaig passar
bé
veient-la
la vaig trobar
intel·ligent
la vaig trobar
d'una boníssima
interpretació
per tots els actors
és que hi ha una col·lecció
d'actors argentins
notable
i després les històries
tenen
tenen gràcia
quan comença
jo quasi vaig arribar
molt tard
i no me'n vaig adonar
quina hora començava
i quan vaig posar
a la tele
just començava
i la primera història
passa amb un avió
i
sorprendent
exacte
perquè
és un avió
tan amable
que tu no penses
que allà pugui passar
res
relacionat
amb
tragèdia
ni amb violència
i
la història
és que
tots els
els que estan
viatjant
en aquell avió
finalment
estan relacionats
amb una
persona
i finalment
descobreixen
que aquella persona
realment
els ha provocat
els ha convocat allà
estan tots ells
a dintre
està tancat
a la cabina
del vol
aquesta història
és Tarantino
no
aquesta història
és real
perquè després va passar
misos després
va passar de do
ah sí
oi tant
home
els Alps
els Alps
l'accident dels Alps
sí sí
el German
Wings
el co-pilot
va fer el mateix
ha estat
també el mateix
exactament
no sé
perquè els de dintre
no eren familiars
però bueno
això va fallar
una de les
contes
d'aquests sis o set contes
que hi ha
que més m'agrada
perquè trobo que és el més
és el que recordo més
perquè jo tenia ganes
de tornar a veure la pel·lícula
no he tingut temps
de tornar-la a veure
llavors me'n recordo molt
de l'escena dels dos cotxes
ah sí
que és la que trobo
bueno
la més
la més
que comença
de la forma
que em diu ell
tonta
aparentment
poca salta
poca salta
poca salta
i al final la cosa acaba
però llavors
la testosterona
es posa en marxa
i llavors
són dos homes
amb
amb
competitivitat
diferent
que un
se sent humiliat
i no el suporta
i l'altre
el desprecia
profundíssimament
és un cotxe
último model
un cotxe
jo no sé
perquè no en sé
és un Audi
fixa't
mira jo
com que no en sé
de cotxes
potser és el comentari
de la policia
al final
ah sí
està molt bé
al final
i llavors
és una competició
que és una venjança
que no pot parar
no pot parar
no pot parar
fins a uns extrems
inimaginables
sí
tot el que més
em va agradar
si us heu de ser sincera
és l'últim
el del Casori
no me'n recordo
el tinc borrat
és que
el del Casori
a més a més
l'actriu és molt bona
molt bona
molt bona
i a més
la història està bé
és un Casori
que comença
comença relativament fos
la llum està molt bé
està molt bé
molt tènua
tota ella
tota ella
entran
i tot és
festa
és de nit
de fet és de nit
a fora
també és de nit
sí
i entren
i estan celebrant
el Casori
i és un Casori
clàssic
clàssic
que parlen
amb els sogres
amb els pares
amb els amics
i tot és
bonic
i
aquell punt
de banal
que té
els Casoris
és així
i per tant
és una situació
completament banal
que tothom
pretén passar-s'ho bé
i els
els nuvis
també
tot comença
perquè
la noia
la noia
només dic
descobreix
que està convidada
la
una
una
una
companya de treball
del nou marit
amb la que ell
s'està entenent
i això
desemboca
amb una
cosa tan
tremenda
i està molt bé
la història aquesta
perquè
és aquesta
que
és el plaer
del
del
del
terrorífic
del
del terrorífic
crec
que
aquesta
visió
que no té
no té
no té manera
de parar-ho
allò
i no ho para
i en canvi
li fa
un final
relativament
sorprenent
i còmplics
ens hem menjat
avui
el temps habitual
que fem
cadascú
que explica
les seves pel·lícules
parlant molta estona
de Cinemort
aquesta pel·lícula
que recomanem
i avui no podem parlar
totes de les pel·lícules
que hem vist
que n'hem vist moltes més
per tant ho deixem
per la setmana que ve
i donem pas
al nostre convidat
en Joan Agut
que ens parli
del cinema d'animació
una cosa
que no ens hem
que la
relata salvaje
la recomanem
també
si algú
en algun moment
per la raó que sigui
se la troba
a prop
que la vegi
perquè
val la pena
perquè és una pel·lícula
diferent
molt ben feta
des del punt de vista
tècnic
i des del punt de vista
perquè es nota
que hi ha darrere
la producció del DCO
des dels dos
Almodóvars
de l'Agustín i del Pedro
i es nota
que està molt cuidat
perquè tot l'equip
que hi ha darrere d'això
no hi ha uns quants argentins
però la majoria
de gent d'aquí
ja
sí
això
a més a més
per acabar
amb això
que les pel·lícules
d'episodis
segons com
amb pinces
perquè poden ser
molt desiguals
i en canvi aquí
i aquí l'esquadra
l'esquadra
l'esquadra
té una bona unitat
Joan
quan vulguis
bé doncs
a mi
en Joan
em va
proposar
de venir
algun dia
i
li vaig dir bé
el que probablement
doncs
m'agradaria parlar
de l'animació
o de l'animació
al cinema
perquè això és molt complex
i
el per què
doncs
perquè probablement
no és un tema
que
s'hagi parlat
d'habitual
en el programa
ho desconec
però molt probablement
no s'hagi parlat
a mi en realitat
m'agrada el cinema
en general
però
a l'hora de la veritat
doncs
també puc parlar
del cinema
d'animació
amb un punt
d'entusiasme
perquè reconec
que dintre els gèneres
doncs
aquest
també és
dels que m'agrada
i també li he vist
una evolució
que és
des del meu punt de vista
molt
interessant
va començar
jo diria
que només
amb els curts
que podien tenir
des d'Amèrica
per consum
estrictament
comercial
infantil
i així
però
que això
ha acabat
desembocant
amb un
jo diria
que és
amb un estil
propi
amb una sèrie
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
estant
des del meu punt de vista
fora de tot dubte
no
el que voldria dir
per començar
és que
tinc la opinió
que el cinema
el cinema
mira
el cinema
què és
el cinema
no deixa de ser
en el seu origen
fotogrames
que creen
la il·lusió
de moviment
és a dir
que es pot dir
que són fotogrames
que
intenten
enganyar l'ull
per tal
que sembli
que allò
s'està movent
és a dir
que en el seu origen
molt probablement
el cinema
és animació
els actors
el que fan
és actuar
d'una manera
teatral
però
el revestiment
que hi ha
al darrere
doncs
és estrictament
una
una sèrie
de recursos
tècnics
que afavoreixen
el missatge
que es vol donar
sigui entreteniment
sigui
moure sentiments
sigui
fer una
una història
que et remogui
que et faci
replantejar coses
no?
podríem dir
que
com comença
tota la qüestió
de l'animació
pròpiament dita
doncs
algun xalat
havia de
de dir
mira doncs
igual que es fan
llargmetratges
amb actors
i escenaris
i exteriors
o el que sigui
doncs
fem un cinema
d'animació
fem un llarg
metratge
d'animació
podríem dir
que això
comença
amb el senyor
Walt Disney
no ens agradi
o no ens agradi
amb la famosa
Blancaneus
que tothom va dir
que en el seu dia
que això era una bogeria
fer una pel·lícula
llarga de dibuixos
els problemes que va tenir
per aconseguir els diners
perquè no li volien
molt
per descomptat
sembla ser que
pràcticament
va arruïnar
els seus estudis
no no
després
després sí
quan primer
no aconseguia els diners
però després
quan aconsegueix
l'èxit
és tan brutal
que tota la riquesa
de Disney
ve de Blancaneus
i el cert
sí
sin dubte
si ja la veiem
ara
doncs encara
es pot dir
que és una pel·lícula
de la seva manera
encantadora
que ja
hi ha una sèrie
de constants
que després
doncs
es van
posar a la pràctica
no
diria que
aquest cinema
va marcar la pauta
del que entenem
per al cinema
d'animació
com un cinema
estrictament
familiar
bonic
amb cançons
va començar
el que seria
els clàssics
quan un agafa
clàssics
Disney
això que fan
a vegades
d'edicions
amb DVDs
i coses d'aquestes
doncs aquí
van començar
a sortir
que si Pinotxos
que si
Bambis
que si
Tombos
que si tal
tot i així
ell mateix
ja l'any 40
ja va fer
Fantasia
i Fantasia
poca broma
és a dir
va dir
bé
doncs
no ens dediquem
a fer
una història
de
princes i princeses
o de
o d'animaleu
uns que s'ho passen
la mar de malaments
però després
acaba tot molt bé
sinó
que va dir
bé
experimentem
amb l'animació
li posem
una banda sonora
que sigui consistent
i il·lustrem
aquests
aquests
moments
musicals
amb imatges
i van sortir
doncs
una sèrie
d'escenes
d'animació
cadascun
amb diferents
tècniques
cadascun
amb diferents
amb diferents
colors
i que
jo suposo
que el que se lleva
el gat a l'agua
permeteu-me
l'expressió castellana
és el començament
la de l'aprenent
de Bruixot
com coneix
aquell moment
però per mi
hi ha moments
també que són
com molt
originals
a la pel·lícula
va ser un fracàs
la veritat
és que
suposo que li van dir
escoltes
però tu fas
una pel·lícula
de dues hores
així
sense guió
sense argument
sense res
només amb música
home va
i va ser
un fracàs
amb música
de concert
sí
perquè comença
allà
un director
famós
de l'època
que també
diu el que és
el so
i com es transmet
una cosa així
penso que
el senyor Disney
va poder viure
d'això
i va crear
una gran indústria
en tota aquesta època
que li va durar
no multinacional
li va durar bastant
jo diria que
com a acabar
acabar-acabar
jo li donaria
per acabada
l'any 67
ximpum
potser amb el llibre
de la selva
potser és
l'últim
gran clàssic
a partir de la
famosa novel·la
del Quinsonsons
que encara ara
aguanten molt bé
però que
després
jo diria
que ja va caure
molt
amb una
decadència
que les pel·lícules
de la Disney
només les anaven a veure
així
per nens
familiar
però no
no
no
no hi ha
cap
pel·lícula
que tingui
una cosa
que diguis
ole pel·lícula
no
sí que és veritat
que hi havia
hagut altres coses
que eren curioses
a mi se m'ha acudit
mentre preparava
això
alguna informació
que
també a època de musicals
l'any 45
doncs
hi ha una escena
que ha passat a la història
que és el Ginkali
veient amb el
ratolí
Jerry
un pai de claquer
perfectament
coordinats
és a dir
un truc
que realment
va funcionar
molt bé
i que després
potser també
penso en la pel·lícula
Mary Poppins
que té molts recursos
d'efectes especials
també hi ha un tros
d'animació
que potser
que interactua
en els actors
Tarantino
a Kill Bill
també
sí
exacte
Kill Bill també ho fa
i a més que
es permet el luxe
d'incloure
un oferiment
d'animer manga allà
que és molt bonic
il·lustra molt bé
l'origen
d'una de les assassines
amb una estètica
estrictament manga
i molt maca
amb la música de fons
també molt bonica
és a dir
que fins i tot
directors
de renom
fan servir
l'animació
també se m'acudia
la pel·lícula
The Wall
la pel·lícula
The Wall
el muro
de Pink Floyd
amb la música
de Pink Floyd
dura dues hores
però si ens vingués
a la ment
el record
alguna de les escenes
probablement
és
els framers
d'animació
per què?
perquè en el seu moment
eren molt
impactants
aquells bombardejos
aquells ocells
que es converteixen
en avions
i que cauen
en uns
aparents moviments
de càmera
molt originals
o aquelles
desfilades
però
nazis
en aquells moments
tan articulats
és a dir
que és allò que dius
ostres
en algun determinat moment
l'animació
també s'ha fet servir
hi ha bogeries
per exemple
no sé si recordeu
el submarí groc
de Yellow Submarine
que també
és animació
europea
època pop
flower power
música dels Beatles
però que
si tu la mires
dius
és molt original
perquè fa servir
diversos recursos
com col·lagos
com
situacions
totalment absurdes
que dius
oh
doncs
té la seva gràcia
fer servir
l'animació
d'aquesta manera
segurament
és la millor
pel·lícula
dels Beatles
tot i que ells
tot i que ells
només surten
al final
per saludar
per dir adeu
sí
el que sí que
llavors
doncs
no sé
exactament
massa bé
per què
però resulta
que també
a finals
dels 80's
comencen a sortir
algunes pel·lícules
d'animació
com a bolets
aquí i allà
que dius
ostres
ara aquí
què està passant
després d'aquesta
sequera
des de l'any 67
fins a l'any 87
que no es pot dir
que hi hagi una gran cosa
dins de l'animació
ens trobem
que
sigui a Europa
sigui al Japó
sigui també
a Amèrica
hi ha
certes
produccions
d'animació
que capten
l'atenció
quin ha sigut
el canvi
doncs
que
intenten
canviar
el destinatari
és a dir
el destinatari
ja no és
el públic infantil
sinó que és
clarament
un destinatari
adult
i que el llenguatge
intenta
que sigui
a l'hora
original
i també
directe
i també
hi ha
algunes
coses
que són
francament
originals
la Disney
per descomptat
aquí mana
també
treu
la sirenita
de Little Mermaid
a finals
dels 80
i la encadena
per mi
tres
del que seria
el retorn
als clàssics
però que també
innovaven
tècnicament
el que era
el cinema
d'animació
consecutivament
fa
Beauty and the Beast
a la dint
que per mi
té un dels millors
secundaris
de la història
del cinema
que és el geni
amb la versió
original
la feia
el Robin Williams
que es va
fer un
repertori
de veus
que era
brutal
i després
t'ha de fer
The Lion King
totes tres
consecutives
amb la qual cosa
es van dir
que aquí estem
nosaltres
però també
resulta
que
si mirem
el Japó
resulta
que es munten
una pel·lícula
fent servir
les seves tècniques
moviments
més esquemàtics
pocs colors
els personatges
menys expressius
una pel·lícula
que la vaig començar
a veure
que sortia
de tot arreu
em va xocar
que fos
de l'any 1988
que és
La tomba
de las luciérnagas
no sé si l'heu vista
que
et quedes
que dius
ala
però com
se'ls acut
fer aquesta
pel·lícula
amb aquesta temàtica
és una història
dura
jo no l'he vist
quina és la temàtica
és una història
de supervivència
representa
que ha acabat
la següent
RR mundial
i un nen
que sembla que sigui
uns 12
12-13 anys
i una
i la seva germana
que en té
4 o 5
han de sobreviure
han de sobreviure
com poden
en un Japó
que està
totalment destruït
la cosa
acaba fatal
però
la pel·lícula
va tenir
un èxit
grandiós
molt gran
grandiós
al Japó
amb molts premis
també
molt premiada
molt premiada
és a dir
que si
també la recomanaria
per dir
ala
i això la van fer
l'any 88
mentre per allà
estaven
amb aquestes pel·lícules
i llavors
aquí sí que trobaríem
també
que als anys 90
llavors aquí hi ha
un patapunt
als 90
jo crec que hi ha
una eclosió
del cinema
d'animació
fent servir
de tot
un exemple
podria ser
el 93
el 93
fan
Nightmare Before Christmas
amb stop motion
però amb uns escenaris
que són
fantàstics
amb una temàtica
amb una història
que és molt bonica
amb una música
feta expressament
per la pel·lícula
que ella
de per si
ja
la banda sonora
té entitat
uns personatges
que són
fantàstics
que són molt ben elaborats
amb molts matisos
i que la història
és molt divertida
encara ara la veus
i s'aguanta
però perfectament
perfectament
això per una banda
i llavors
aquí només
era qüestió
de temps
que s'incorporés
el fet
que hi hagués
l'ordinador
i les possibilitats
que ofereix l'ordinador
per incloure-les
dins de la
animació
comte
estic parlant
de les pel·lícules
enterament
d'animació
perquè està clar
que els efectes especials
ja acampaven
a les seves anxes
des de feia
molts i molts
i molts i molts anys
des del Harryhausen
allà movent coses
fins a les maquetes
de 2001
tot això
no deixa de ser
animació
però parlant
estrictament
estrictament
de cinema
enterament d'animació
aquí
n'hi ha una empresa
que ens agradi
o no ens agradi
va entrar
per la porta gran
amb el Toy Story
que és la Pixar
i la Pixar
ha marcat
la pauta
del que seria
l'animació
des de llavors
en produccions
des del meu punt de vista
de molt
de molt mèrit
començant
per Toy Story
que és una trilogia
trilogia
no és allò
que diguis
Toy Story 2
Toy Story 3
no no
hi ha una
hi ha una progressió
continuïtat
fins al punt
que la tercera
lliga
amb la primera
en el sentit
que el nen
que té les joguines
ja s'ha fet gran
s'ha fet gran
ja no pot jugar
amb les joguines
i que què passa
amb les joguines
d'aquest nen
que ha d'anar
a l'institut
i que la seva mare
l'empeny
perquè les doni
a una llar d'infants
amb tot el rebombori
que es genera
i al final
és bonic
és com si hi hagués
el relleu
generacional
d'aquest nen
no
gags
els que vulguis
comencen a haver-hi
uns guions
molt ben elaborats
amb bromes
que
te les has de mirar
dos o tres vegades
per
per veure
tota la gràcia
de totes
les
de totes
les situacions
perquè els guions
estan molt ben elaborats
la veritat
t'ho passes
molt bé
és cinema
d'entreteniment
el de la Pixar
sí
que
busca
arribar al gran públic
sí
que al darrere
hi ha unes campanyes
de merchandising
també
que són
per fer diners
a cabassos
sí
amb això
no ho discutirem
però
jo crec
que
si parlem
de la Pixar
hi ha moments
que són
molt
molt
bonics
com podria ser
per exemple
la pel·lícula
Up
els 7 o 8 primers
minuts
és una lliçó
de com explicar
una història
sense paraules
fa que allò
sigui encantador
poques vegades
he vist
un començament
de pel·lícula
tan bonic
o ja
podríem arribar
a coses
molt complexes
com podria ser
Inside Out
que la temàtica
per el que suposa
de les contradiccions
que té
una persona
davant d'un canvi
doncs com els afronta
està fet d'una manera
molt
molt sensible
molt que es nota
que al darrere
hi ha un
hi ha un contacte
amb gent
que sap
del
sap del cas
i llavors
amb tota la
parafernàlia Disney
o Pixar
en aquest cas
al darrere
no
aquí no acaba la cosa
perquè clar
és veritat
que llavors
els japonesos
també van anar
a la seva
i els europeus
també van anar
a la seva
podríem dir
que
els japonesos
fan
una pel·lícula
l'any 97
que es diu
la princesa
Mononoke
potser se l'haureu vist
abans
abans
abans
abans parlàveu
de la importància
de la natura
aquí la natura
es veu com una
com una cosa
a vegades amiga
a vegades enemiga
amb una història
totalment
al·lucubrant
no saps massa bé
què és el que
passa
en cap moment
però que
et queda
et queda
la boca oberta
els ulls oberts
veient què està passant
per la pantalla
perquè et xucla
aconsegueix
que sigui una pel·lícula
que xucla
i per mi
jo encara diria
que la millor pel·lícula
d'animació
és japonesa
jo diria
que la millor pel·lícula
que he vist
que jo recordo
haver vist
en ma vida
és
El viaje de Chihiro
El viaje de Chihiro
per mi
és una pel·lícula
que
ho té tot
si un pogués dir
digue'm una pel·lícula
d'animació
que
sigui
de visió obligatòria
jo diria
aquesta
japonesa
màgica
el protagonista
és femení
ojo
amb l'animació
perquè el rol
de la importància
del rol femení
ha canviat totalment
moltes pel·lícules
tenen protagonista
femení
i que és un rol
que no és com
el de l'època
dels clàssics
Disney
que és
una
una noia
que està
supeditada
encara
al rol
masculí
sinó que aquí
es valen
per elles mateixes
són caràcters forts
són caràcters
que s'enfronten
a les seves pors
són caràcters
que s'enfronten
a situacions
que
que es veuen
que les han de tirar endavant
i aquesta
per exemple
seria un cas
un altre cas
aquesta sí que és americana
és Los mundos de Coraline
potser l'heu vist
també
aquesta animació
és del 2009
tradicional
no diguéssim
no és aquesta
la
quina
quina
és aquesta que una mica fosca
Los mundos de Coraline
és una pel·lícula molt fosca
sap que també
amb stop motion
stop motion
això tradicional
volia dir
no és animació per ordinador
sinó que és stop motion
i té
com a
que
són històries
el que li passa a la nena
és francament estrany
s'ha d'enfrontar
també
amb
el que és
la foscor
també
de fer-se gran
altres coses
que podríem dir
de l'animació
doncs que aquí
a Europa
també s'ha fet cinema
d'animació
els francesos
van fer
Bienvenidos a Belville
aquesta és del 2003
i també
és una pel·lícula
francament
estranya
molt estranya
està fet
els dibuixos
són
també
com lletjos
els escenaris
són lletjos
les situacions
són com
absurdes
però és fascinant
trobo que
a la seva manera
és molt maca
i el 2007
home
hi ha
Persepolis
per exemple
també és
francesa
belga
i adapta
un còmic
molt conegut
blanc i negre
aparentment
dibuixos
esquemàtics
però la història
que hi ha al darrere
és una història
francament
interessant
forta
de denúncia
de la situació
del país
d'Iran
d'una
nena
noia
dona
que
va ser
l'autora
del còmic
i també aquí
també s'ha fet
animació
aquí al nostre país
també s'ha fet
d'animació
Samakut
Chico i Rita
Arrugues
per exemple
i Arrugues
Arrugues
qui no hagi vist Arrugues
que corri a veure-la
i Garbancito
de la manxa
de quan érem petits
Arrugues
ara que ho deia
ara que ho deia
el Pol
té moltes connotacions
de cinema japonès
la manera de fer el dibuix
i la manera d'explicar
la història
però sense dubte
és una pel·lícula
que està molt ben explicada
i els personatges
estan molt ben fets
és una pel·lícula
que acabes
la pel·lícula
dient
he vist una
gran pel·lícula
ara
gairebé
seria obligatori
doncs
parlar de Coco
perquè clar
ara resulta
que
sembla que
tot el món
doncs
no l'he vist
si no has vist Coco
no ets ningú
i llavors
aquí hi ha algú
que no és ningú
no no
el tornem a veure
i no li va agradar
el Joan
no li va agradar
tinc per aquí
la música
la cançó també
puja-la una mica més
molt bé
aquesta és la versió en anglès
però que és la
recordament
que és com la cançó
que mou els Òscars
la cançó que mou
tot el
que ho deslloriga tot
i per què no et va agradar
Joan?
perquè escoltant la cançó
aquesta
veig que no té res
de mexicana
l'única cosa
que em va agradar
de la pel·lícula
va ser una nota
que hi ha
en els crèdits finals
que el Pol
que el Pol
ni la va veure
perquè se'n va anar
abans
d'això
que deia
que si volies saber
alguna cosa
del dia dels morts
de la celebració
de la tradició
del dia dels morts
a Mèxic
t'enviaven
amb un vincle
d'internet
que allà
ho podies saber
tot
sort d'això
perquè si t'has de refiar
de la pel·lícula
en fi
clar
bé
és com totes les pel·lícules
de la Pixar
doncs que el que busquen
no deixa de ser
un negoci
al darrere
i això
ara
és veritat
que
ja ha hagut
una
des del meu punt de vista
una elaboració
intensa
tot el que són
els
els escenaris
per on es mouen
té la seva complexitat
perquè poden arribar
a estar-se
ballugant tots alhora
i amb diverses escenes
de la pel·lícula
centenars de personatges
cadascú fent
fent el seu
hauria de donar la raó
que
torna
als valors
que la família
és important
que
que són
una mica
carrincles
sí que és veritat
que
també
hi ha un
trasfons
que ens hi podríem
sentir
identificats
per la nostra cultura
pel que representa
la mort
el que és la mort
el que és
oblidar
quan una persona
mort
la mort real
la mort física
o la mort
quan
ningú et recorda
i això
a la pel·lícula
queda molt clar
de fet
la lluita
està aquí
la trama
està
en dir
com ho podem
fer
perquè
les persones
no morin
definitivament
la tradició
que et mostra
que segurament
aquesta sí que
deu ser verdadera
que
el dia de mort
doncs
aixequen
el tas
amb les fotografies
dels avantpassats
perquè
tenir la imatge
dels avantpassats
és recordar-los
i això
nosaltres no ho tenim
i penso que
és bonic
penso que
és una tradició
bonica
i la pel·lícula
té mèrits
és molt distreta
el guió
està molt ben fet
els personatges
estan ben elaborats
hi ha
canvis
de temàtica
que estan bé
surten
la seva col·lecció
de secundaris
que estan
que són macos
hi ha un gos
que és un gos
que és molt petós
el pobre
normalment
els animalets
de la píxel
i de la diner
saben bellugar
aquest és un petós
calamitós
i hi ha el nen
doncs
el nen protagonista
doncs
està amb
la línia
dels protagonistes
de la Disney
per anar bé
hauria hagut de ser
una nena
però veus
aquí fallen
aquí fallen
a Mèxic
una nena
em sembla
que no té gaire
sortida
aquí està
ens hem menjat el temps
sense donar-nos en compte
jo ja veieu
que en sap molt
molt més
del que suposo
que us pensàveu
i per tant
el convidem
a que torni un altre dia
i parli del tema
que vulgui
perquè ja veieu
que és un senyor
que en sap molt
la setmana que ve
perquè amb tot això
com dèiem
ens hem arribat el temps
la setmana que ve
tenim un convidat
que és l'Ignasi Juliacs
que diu que
ja ens sabem tots
que estan fent
els arxius
del Pentàgon
de la senyora
Spielberg
i que
ja l'ha estrenat
el divendres
i que ell vol parlar
de com Hollywood
tracta la premsa
al llarg del temps
per tant
la setmana que ve
si us sembla bé
despedeixo
amb una cançó
d'aquestes
clàssiques
jo crec
me la jugaré
perquè és YouTube
i a veure què surt
però una d'aquestes clàssiques
d'animació
l'hem d'endevinar
l'hem d'endevinar
jo crec que és fàcil
què l'hem parlat
aquí
doncs sí
you got a friend in me
bueno
doncs
fins la setmana següent
fins la setmana que ve
bona nit
adeu
a volar
y tal vez
añores
tu dulce hogar
lo que te digo
debes recordar
porque
hay
radio
trasfer
durante
avui
un
en poema
radio
trasfer
durante