CINEMA SENSE CONDICIÓN
Bona nit, un dimarts més i passat l'estiu
tornem a ser aquí, a Cinema Sense Condicions, a Ràdio d'Esvern
per oferir-vos les nostres opinions sobre aquelles pel·lícules que hem vist
les que veurem, les que diríem també que veieu vosaltres
i aquelles que potser no us aconsellem que veieu
perquè no són massa bones
en qualsevol cas estem aquí
nosaltres tampoc ens hem vist tot l'estiu
perquè cadascú ha estat fent coses diferents
i ara ens plau molt tornar tot l'equip a estar junts
a més a més amb la incorporació del Francesc Aguilar
que feia dies que no el teníem a la vora
i estem tot l'equip
en Joan Sardà a la meva dreta
més enllà el Pep al Mangol
Bona tarda
Bona tarda
en Francesc Aguilar
en el Pol Diggler com sempre portant el tema
Bon vespre
i la Carme Nebot que està aquí a la meva esquerra
i en Joan Morros
i en Joan Morros que us presenta
que comença a parlar
i una presència allà darrere d'en Pol
ah sí, sí, sí
tenim avui una presència femenina
molt bé, molt bé
bona nit
la Musa
la Musa
a veure
jo
com havíem parlat
que acostumem a fer sempre
quan comencem el curs
com ara
doncs de parlar una mica
de què hem vist aquest estiu
quines coses recomanem
quines coses considerem que val la pena que veieu
jo n'hi he vist dues
però preveixo que comencin els altres
ja us explicaré una mica el que he vist
començo el que vulgui
que li vengui
doncs vinga
el Joan
vol començar
per explicar el que he vist aquest estiu
sí, és una qüestió cronològica
perquè jo vull parlar
del Festival Internacional de Cinema
de la Cerdanya
que se celebra a Puigcerdà
cada any
és un festival
que hi ha un ambient molt bo
que es veuen pel·lícules
que és difícil de veure-les en un altre lloc
és una pluja de pel·lícules
perquè són pel·lícules
que arriben d'arreu del món
en aquest cas
doncs es van rebre
més que res
un festival especialitzat en curtmetratges
se'n van rebre
més de mil d'arreu del món
i aleshores
doncs hi ha una selecció
i se'n veuen un centenar
o una cosa així
és a dir que hi ha
sessions
tant al matí com a la tarda com a la nit
que hi ha diferents
moltes oportunitats
de veure coses bones
i
doncs per exemple
hi ha una gran varietat
hi ha una secció infantil
pels nens
perquè
aprenguin
en el cine
i el valorin
i tot això
també hi ha
nits
especials
en programació
de terror
per exemple
i el que destaca més
és que
hi ha
estrenes
de llargmetratges
que
molt sovint
no arriben a Barcelona
i això és una pena
vull dir
produccions d'aquí
i alguna francesa
en aquest cas
i alguna francesa
i espanyoles
que
no arriben
en els circuits comercials
de les grans ciutats
i a vegades
és una pena
és que els documentals
no són documentals
són pel·lícules de ficció
també hi ha documentals
però
pel·lícules de ficció
per exemple
que han anat
a festivals arreu del món
i que han
aconseguit
molts premis
i així
i finalment
resulta que no s'estrenen
en un lloc
com a Barcelona
i doncs
és un ambient
molt
fins i tot familiar
jo diria
i de gent
realment
interessada
en el cinema
i fa bé
d'estar-s'hi
doncs
allà
tota una setmana
veient
el que
la programació
proposa
jo vull destacar
que vaig estar-hi
també una setmana
aquesta vegada
primavera que hi anava
en Joan
hi ha anat
moltes més
vegades que jo
però sobretot
vaig anar-hi
perquè aquí
a l'estudi
tenim present
una persona
de Paul Diggler
que va presentar
el seu
Ipsy
la seva pel·lícula
Ipis
I
sí
i
la vaig tornar a veure
i confesso
que em va tornar a agradar
moltíssim
i per tant
felicitats
Paul
a més a més
va ser portada
de la revista
del festival
això sí
sí
era portada
de la revista
del festival
el Pol
és com una espècie
de mascota
del festival
perquè
i l'any que ve
cada cop a més
cada cop
hi ha menys premis
perquè com que estem
cada cop més endins
i ara l'any que ve
no té mai premis
perquè llavors
seria tongo
perquè està molt a la vora
de l'organització
sí que ha guanyat premis
han guanyat
he guanyat dos anys allà
però ara ja no
ara ja s'ha acabat
ara ja vivim la vida
del backstage
ja
es veu que el seu curt
és el millor
de tots els curts
que s'han vist allà
però
no té crèdit
domina el paisatge
i en fi
és el millor
perquè hem rodat
a la Cerdanya
això ho fa millor
però aquest any
també es va veure
un altre curteu
que es diu
Vargònia
i que aquest no passa
a la Cerdanya
aquest no
i aquest no l'hem vist
els altres
és el corno
jo sí que l'he vist
aquest és el del trap
aquest és el del trap
ja no l'he vist
i bueno
també es va projectar
la sessió de Cluenda
del festival
sí sí sí
i tu Joan Cerdà
què tens a veure
amb aquest festival
que el tens tant per la mà
jo soc resident
estival
a la Cerdanya
i aleshores
doncs fa uns quants anys
que
en fi
que hi soc una mica
assidu
habitual
el Pol es veu que ja hi era
però no ens coneixíem
i llavors
l'any passat
ens vam trobar allà
i deia
home
què fas tu aquí
i em poso això
el mateix que tu
sí
passar-nos-ho bé
amb el cine
jo vaig ser molt simpàtic
el primer any que hi anava
jo ja és que em vaig passar molt bé
i a més a més
em van recomanar uns llocs per anar
i em van ensenyar
tots els
diguem
els paisatges
el lloc
el lloc on dinar
el lloc on sopar
el lloc on dormir
i m'ho vaig passar molt bé
sí sí
aquest festival
està fet
per la Cerdanya
Phil Commission
que és una organització
que el que intenta
és que els cineastes
vagin allà
a rodar
les seves pel·lícules
i aleshores
és una manera
de promoció
també
no només del cinema
sinó del turisme
a la comarca
de la zona
de la zona
de la comarca
si no recordo malament
una de les pel·lícules
que es va rodar allà
en part
era
L'Elegido
no?
justament
crec que
em sona
que fan promo
que alguna escena exterior
o així
es va rodar allà
em sona
sí sí
L'Elegido
que va passar
fa poc
per TV3
sí
sí sí sí
crec que fa ni dues setmanes
la setmana passada
que és la del
la del famós polític
la del Mercader
el Mercader
la vam anar a veure
tu i jo
la vam anar a veure
la mare
sí sí
jo l'havia vist
molt bé
la pel·lícules
estava molt bé
molt bé
la pel·lícules
va passar molt desapercebuda
però
no tant
no tant
no tant
desapercebuda
és que ja fa diversos anys
que la vam fer
sí sí
fa un parell d'anys
fa un parell d'anys
molt bones crítiques
Déu-n'hi-do
sí sí
jo penso que
va estar
va estar
no tant temps
potser com
els grans èxits
comercials de Hollywood
però va estar
temps
d'en cartell
aleshores
doncs
parlant
de
bueno
hem de dir
que
la persona
que porta
aquest festival
es diu
Jordi Forcada
que
és realment
el factòtum
perquè ell
ho fa tot
vull dir
es cuida
de la selecció
i
de tot
el que
comporta
el festival
i
que la gent
estigui bé
vull dir
hi ha degustació
d'aliments
també
i coses així
vull dir
és un ambient molt simpàtic
i que recomano molt
a la gent que estimi
el cinema
i aleshores
doncs
l'any que ve
serà la desena edició
i
es preveu
que
que
sigui
una edició especial
amb una programació
que
que superi
encara
el que he estat
fins a
fins ara
aquests nou anys
que vull dir
nou anys
en un festival
està molt bé
i una excursioneta
i que per cert
l'any que ve
ens van llençar
a nosaltres
ens van llençar
el repte
des de l'escenari
a la gala
de Cluenda
que
bueno
que ens toca
fer l'espot
de 10 anys
i que vol anar
un musical
de música clàssica
així que
sí
perquè l'alcalde
de Puigcerdà
li grau
música clàssica
si no
ja heu començat
a partir
si no raja
de diners
allà n'hi ha
de diners
sí
però
sí
bueno
això és una de les coses
escolta Pol
jo agafaria
com a esteriós
el Danubi
que passa
per allà
per Puigcerdà
que passa
per Puigcerdà
no passa
per Puigcerdà
jo diria que sí
amb aquests revolts
que fa
home no
però mira
ens van portar
a fer una volteta
pels búnkers
d'allà
que la història
també és interessant
perquè no la coneixia
això dels búnkers
ja ho explicaré jo
després
vale
vale
em baixo el micro
no
perquè
resulta que
bueno
dels altres curs
que vam veure
destacaria jo
i Nori
que és un curt
japonès
un curt
que
amb inicials
es diu
Mamon
que té
unes inicials
que sonen
en anglès
i
és una crítica
contra
Donald Trump
a televisió
és un curt
que s'ha vist
que s'ha vist
a molts altres llocs
i jo ja l'havia vist
abans de
veure la Puigcerdà
i que és una crítica
despietada
en contra
de la política
d'immigració
del president
dels Estats Units
és una coproducció
entre Mèxic
i Uruguay
i va valdre molt la pena
doncs tornar-la a veure
hi va haver dos curs
de Madrid
que
destaco
perquè
en la programació
general de curs
es va veure
que
la
la qüestió
tècnica
estava per sobre
dels arguments
que els arguments
eren una mica
carrinclons
eren una mica
copiats
a vegades
d'altres
pel·lícules
és a dir
això que
ara hi hagi
moltes escoles
de cinema
fa que
la part tècnica
sempre estigui
per sobre
de la part
literària
i al cine comercial
també
hi ha una part tècnica
que et pot
desmuntar
brillant
i després
allà no hi ha res
és en tot el cinema
però en aquesta part
de curs
que són gent
que normalment
surten de l'escola
i tot això
es va veure
però
aquests dos curs
de Madrid
dintre del sistema
del Francisco
Javier Rubio
i madre
del Rodrigo
Sorogoyen
van destacar
perquè justament
parlaven
de problemes
que poden
afectar
la gent
i estaven
molt ben fets
cinematogràficament
és a dir
que
el fons
i la forma
anaven
molt en consonància
també hi va haver
un curt català
Arts Memorativa
amb una interpretació
del Lluís Soler
i de l'Abel Folk
el Lluís Soler
va tenir premi
el millor actor
que és una direcció
de Pau Pérez
també
un cineasta
nou
i llavors
en la qüestió
dels documentals
jo destacaria
es projecten
força documentals
perquè
els documentals
doncs
tenen una
una vigència
molt assegurada
i jo destacaria
un documental
el que
el que
més gràcia
em va fer
que es diu
Xutbol
que és
fet
d'en Fèlis Colomer
i tracta
d'una manera
com no s'havia vist
fins ara
de l'abús sexual
en el cas
dels maristes
que va saltar
a la premsa
i aleshores
doncs
entrevista
entrevista
directament
a l'acusat
és a dir
els maristes
ho van passar
pel TV3
un cop
va sortir
de la presó
o que està
allò pendent
d'entrar
a l'hotel
com diu
el personatge
i
bueno
el localitzen
junt amb uns periodistes
en un poblet
de Girona
que està
més o menys amagat
a casa del seu germà
i l'home
no té cap problema
en posar-se
davant de la càmera
i
i fer tot el testimoni
no?
sí
i una cosa
bastant
també
també hi ha el testimoni
dels agredits
jo
en un altre
programa
demanava
que
en aquestes pel·lícules
parlàvem d'Espotlight
i del club
i tot això
no hi sortien
els agredits
no hi sortien
els nens
i en canvi
aquí
no és per primera vegada
però sí que hi ha
el testimoni
dels
dels acusadors
diguéssim
i també
doncs
té un paper
molt important
el pare
que va engegar
que va engegar
tota aquesta campanya
i tal
i llavors
tothom queda retratat
no?
vull dir
totes les institucions
tant a l'escola
com
els capellans
com les institucions
etcètera
no?
vull dir
una mica
és un retrat
de la societat
molt contundent
i ja dic jo
que
val la pena
que aquest documental
es difongui
i es pugui veure
si em recordeu
perdona
de l'assassino
de Pedralbes
també
estava fent pensar
això del Gonzalo Herralde
és que és
una cosa així
d'esfereïdora
és un home
confés
i convicta
allà explicant
el que feia
per què ho feia
fins a cap mena de
hi ha un documental
és una entrevista
gravada
em sembla
que a la mateixa presó
i que vas veient
les seves declaracions
i
bueno
veritablement
no saps què fer
ara torno a pensar
i se'm posa
a canada del dintre
és que
és un document
molt bo
l'acusat
té les seves raons
i
aleshores
doncs esclar
ho has de
sopesar tot
bé
aleshores
anem pels búnkers
en el part
dels búnkers
explica una mica
va ser on
va ser una cosa
molt
molt ben feta
perquè
allà es van presentar
quatre documentals
que parlaven
de la història
propera
d'Espanya
i d'Europa
amb casos
d'aquests
que no s'han investigat
gaire
que
en tot cas
són
propietat
diguéssim
dels acadèmics
però que no
acaben d'arribar
al que és
el gran públic
i per exemple
es pot parlar
de la batalla
desconocida
de Paula
Cons
Terracramada
la destrucció
de Barcelona
de Sílvia Kerr
o Espies en l'arena
Objectiu a Espanya
de Paula Zorín
i Marta Hierro
que
aquest últim documental
ja ens en va parlar
el Martí Sanz
quan va ser aquí
en el programa
que ell
el programava
al Cinema Girona
en els dimarts
de les visions
documentals
i va ser interessant
veure-ho
dins d'un búnquer
d'aquests
de la línia P
que els franquistes
van construir
perquè no hi hagués
una invasió
a Espanya
i que
es pretenien fer
no sé si
més de mil búnquers
i se'n van fer
només 400
i aleshores
doncs
ara la Generalitat
té allà
un parc
que s'explica
aquesta història
que és
molt poc coneguda
i
veure-ho allà
doncs
a dintre d'un búnquer
a dins mateix
d'un búnquer
van passar la pel·lícula
25 persones
doncs
que
els films
d'aquests documentals
fossin d'aquesta temàtica
històrica
doncs
prenia
un relleu especial
veure-ho allà
és veritat
aleshores
per acabar
de
parlar
del
del festival
de Puigcerdà
voldria parlar
d'un llargmetratge
que
perquè
dels llargmetratges
de ficció
que es van exhibir
al festival
només
en podríem parlar
de
El pomo azul
una producció
de Madrid
que
sens dubte
va ser
el millor
i el més interessant
de la programació
a Puigcerdà
El pomo azul
és un film
dirigit
per Montse Bodas
i Raquel Troiano
que es posen
al davant
d'un equip
molt cohesionat
i amb unes enormes ganes
de fer cinema
la pel·lícula
que podríem
qualificar
de comèdia
i fins i tot
de fàbula
té al seu favor
l'originalitat
de la proposta
que s'aparta
del que ve sent
convencional
i reiteratiu
en el cinema espanyol
ja que
es pot dir
que
d'una manera
notablement
l'oblícula
parteix
del context
de la
bombolla
immobiliària
i no ho fa
com seria previsible
a través de la denúncia
ni de l'humor barat
sinó que s'eleva
gràcies a la imaginació
i amb una
aparent
candidesa
ens planteja
un concurs
promogut
per una
parella
d'ancians
excèntrics
que regalaran
el seu pis
a la parella
jove
que es faci
mereixedora
del premi
després de superar
unes determinades proves
el pom blau
o el pomo azul
del títol
és el de l'última
habitació
que han d'obrir
aquests concursants
cal destacar
el repartiment
en especial
les actrius
que és un repartiment
que és decisiu
però bon resultat
del film
i així
els hi van
podem dir
amb una
de les directores
la Montse Bodes
i amb una
de les actrius
la Susana Sucena
que van estar
presents al festival
s'ha de fer
ressò
especial
de l'excel·lent actuació
de la veterana
actriu
Celica Torcal
que
als set anys
va començar
a Ràdio Madrid
en el recordat
programa
Matilde Perico
i Periquín
que és un d'aquells
programes
que hi havia
als anys 50
i que ara
fa els seus
primers
papers
protagonistes
gràcies
a les joves
entusiastes
del cinema
com són
Bodes
i Troiano
de les mateixes
autores
la gran
Celica
va brillar
també
en el curt
Pulse Cero
que també
es va veure
en el festival
i que és una obra
anterior
al Pomo Azul
perquè és el primer
llargmetratge
que fan
aquestes noies
de Madrid
Aurora González
la protagonista
jove del film
és una presència
a destacar
i a seguir
així com
la participació
d'Antonio Esquívias
que és una altra
veu inconfusible
de la ràdio
en un paper
secundari
interpretat
a la perfecció
en definitiva
és una pel·lícula
original
distinta
sorprenent
i molt recomanable
que es va estrenar
oficialment
el passat 17
i que esperem
poder veure
aviat a Barcelona
el Pomo Azul
de Montse
Bodes
i Raquel Troiano
un duet
de madrilenyes
de les que
esperem
molt
i molt bon
cine
per dir-ho així
en un llenguatge
modern
seria com una mena
de ribut
del Piscito
de Marco Ferreri
no exactament
no exactament
capgirant
una mica
no perquè
el Piscito
tenia més
unes connotacions
diferents
tenia més
mala llet
per dir-ho així
jo precisament
li vaig dir
a la Montse
que
la seva
manera
de veure
al cine
no era la que
més m'interessava
que m'interessava
més
aquesta cosa
espanyola
més típica
no més
com de L'Estranyo Viaje
o aquest tipus
de cinema
que a mi m'agrada
molt
però
és una pel·lícula
que cal veure-la
justament
perquè
no entra
en cap
de les categories
del cinema espanyol
tu podries
pensar
que
és una pel·lícula
italiana
que és una pel·lícula
francesa
i estaria
així
igual
i és una pel·lícula
que cal veure-la
i el Piscito
només és espanyola
no
el Piscito
la dirigia un italià
la codirigia un italià
però de context
de context
és absolutament ibèrica
racialment ibèrica
jo he vist dues coses
que em parlo ràpidament
perquè pugueu
també dir els altres
que heu vist
o que
amb una mena de desert
estival
només he vist dues coses
que m'interessin
una de les primeres
és la revolució silenciosa
dirigida per
Lance Kraune
que és el mateix director
que va passar
no fa pas massa
el cas
Fritz Bauer
i l'altre és
el viatge
que és el cas
de la persecució
de l'Eishman
sí
l'altre és la persecució
de l'Eishman
i el viatge
de Nisha
que és una coproducció
noruega
alemanya
i sueca
dirigida per una dona
noruega
però que
de família
paquistaní
que m'ha semblat
inclús millor
bastant millor
aquesta
que la primera
la revolució silenciosa
la primera
està basada
en fets reals
i narra
l'incident passat
a l'Alemanya Oriental
després de la Segona Guerra Mundial
i abans de la construcció
del mur
de Berlín
és el 56
el 56
és que és quan hi ha
la revolució hongaresa
i ara explicarem per què
haig de dir
que el començament
de la pel·lícula
em va fer pensar
a la meva descoberta
personal
de Berlín
jo vaig anar-hi
la setmana
santa
del 1989
el mateix any
de la caiguda
el 9 de novembre
del mateix any
va caure
el mur de Berlín
o va ser possible
passar a l'altra banda
sense problemes
i haig de dir
que Berlín
com també sabeu
estava envoltada
de la República
Democràtica Alemana
i
per arribar-hi
des de
diríem
des d'Occident
havies de travessar
tota la República
Alemana
passant
per les famoses
autopistes
de Hitler
què em va passar
o què em va fer pensar
o recordar
la pel·lícula
doncs que
a l'entrada
a Hanover
que havies d'entrar
llavors
i passar
per la duana
havies de passar
per un control
de duanes
que jo no he passat
tanta por
cap a duana
com aquella
que vaig passar
l'any 89
les mirades
els gestos
les preguntes
si algú
ha vist
aquesta pel·lícula
em van recordar
perfectament
la perversa
denunciant
del Consell Escolar
de la pel·lícula
per tant
penso que no és
del tot exagerat
quan aboquen
els anys 50
de Berlín
doncs
aquella
premunició
perquè l'argument
és que
hi ha la revolució
hongria
la revolució hongoresa
els russos
entren a Budapest
i aquests nanos
que estan
a la part est
de Berlín
són nanos
d'un institut
i ells van
de tant en tant
perquè no hi ha
el mur
a la banda occidental
i tenen relació
amb gent
més lliurepensadora
o més d'aquest estil
i això
els fa
prendre
una posició
i decideixen
fer un minut
de silenci
a la classe
llavors aquest minut
del silenci
a la classe
doncs
és el que
desencadena
tot el procés
la segona cosa
que recordo
d'aquest viatge
és que
vam tenir la sorpresa
el tenir
de parlar
amb els amics
que vam fer
allà a Berlín
sobre la consideració
que ells tenien
dels russos
nosaltres
menys la meva generació
a l'època
que vam anar
nosaltres a Berlín
els teníem
més o menys
idealitzats
i vam topar
amb una desconsideració
per part dels que vam conèixer
molt important
respecte
al que acabà
de saber
suposo que
això venia
del nostre desconeixement
que teníem
del que passava
no solament a Hongria
sinó que el que passaria
posteriorment
o va passar posteriorment
a altres llocs
i per tant
la pel·lícula
l'eurocomunisme
i que el comunisme
en la nostra zona
tenia
un context
molt diferent
del seu
i llavors
realment
era possible
idealitzar-ho
per la llunyania
i perquè no hi havia
un contacte directe
realment
jo vaig estar
a Rússia
també els anys 80
i era
molt dur
i constato
amb tu
que tant
Polònia
que jo vaig
entrar a Rússia
per Polònia
a Polònia
tractaven
molt malament
els russos
i a Xecoslovàquia
també
posteriorment
el tornaven a passar
per Xecoslovàquia
i ens va passar
el mateix
és a dir
tothom considerava
molt malament
els russos
l'opressió rusa
perquè
era una opressió
que es notava
constantment
que és el que es nota
a la pel·lícula
la pel·lícula
està bé
això està molt ben
decretat
el millor
possiblement
sigui la caracterització
de l'època
la pel·lícula
sense ser genial
perquè
mostra aquest ambient
de Berlín
ocupat
diríem
per russos
abans de la construcció
del mur
un mur
que a més a més
val la pena
esmentar
perquè no deixa
de ser significatiu
que abans del 61
i des de la segona guerra mundial
3 milions i mig
d'alemanys
orientals
van fugir
i van passar
a l'altra banda
per tant
volia dir
que hi havia realment
una situació d'opressió
que els va obligant
aquesta gent
a passar-se
a l'altra banda
llavors
el millor
per mi
de la pel·lícula
és no tant
la història
possiblement
com la reconstrucció
històrica
que s'hi fa
i
mostra
la vida
no és segurament
no sé si
suposo que tots
heu vist
la vida de los otros
que mostra
la mateixa època
és una gran pel·lícula
és molt més dura
una pel·lícula
que és una obra mestra
des del meu punt de vista
la pel·lícula aquesta
vol ser
una barreja
entre
el club de los poetas
muertos
i la vida de los otros
és a dir
una barreja
i pintar també
el món adolescent
el món de l'institut
el món entre els alumnes
idealista
i com reaccionen
davant d'uns fets
llavors
penso que
la classe
com ha explicat
la Carme
fa un minut
de silenci
en el 1956
arrel
d'aquesta
revolució
hongaresa
i el que
mostra la pel·lícula
és
l'onada
que genera
totalment
desproporcionada
en una societat
on la llibertat
d'expressió
està totalment limitada
per la disciplina
del partit
això ho reflecteix
molt bé
el film
mostrant la por
la tensió
davant
d'una cosa
tan significant
com és
aquesta iniciativa
dels adolescents
però
que fa que la maquinària
de l'estat
veu com a començament
d'una possible revolució
i per això
intervé
amb tota
manera
de
tota
l'eficàcia
del seu poder
amb la fi
de no deixar passar
ni un més mínim
desacord
amb el règim
és a dir
que tothom
estigui d'acord
amb el que diuen ells
indirectament
també veiem
i això em sembla
en un moment
molt important
també veiem
el cantó
dels adults
que han patit
després de la guerra
de l'opressió
de l'ocupació
i que com a Espanya
en aquell moment
en aquella època
només aspiren
a una vida tranquil·la
al costat
de les seves famílies
sense ficar-se
en problemes
com a l'Espanya
de la postguerra
els caps pensants
del moment
d'allà
tenen por
que el clau
diríem
que ha d'acceptar
la fusta
i ha d'entrar
com els altres
com els altres
no ho faci
i això
evidentment
és
diríem
que no és patrimoni
del sistema
de qualsevol
ideologia
sinó
tant passa
en el capitalisme
la més mínima persona
el més esit
que hi hagi
que hi hagi
per part d'algú
es gestiona
els seus accessos
de la mateixa forma
tant si és
la versió
americana
com si és la versió
per exemple russa
en aquest cas
que seria del mateix
més històric
aplicat a la dictadura
o que acaba sent
una dictadura
l'altra pel·lícula
per això
a mi m'ha interessat més
que és aquesta
niixa
és la història
d'una
aquesta
que també l'he vista
la
la de
la revolució silenciosa
crec que està molt bé
i la interpretació
és molt bona
molt bona
perquè la canalla
ho fa molt bé
i això sí que
sí que és valuós
més que
inclús els adults
la interpretació
dels nanos
és boníssima
boníssima
molt bona
després jo crec
que és una mica
melodramàtic
en alguns moments
que això
la deteriora
una miqueta
però és una pel·lícula
que val la pena
ser vista
jo crec
jo estic d'acord
sense ser
una genialitat
a mi em va agradar
més la segona
que és aquesta
que desmento ara
però no diria
que l'altra
no valgui la pena
de veure-la
no ho diria pas
l'altra
la que m'ha agradat més
és la història
de niixa
que és una noia
de 16 anys
que viu a Noruega
i porta una doble vida
a casa
és una perfecta
filla
d'un paquistaní
de paquistanissos
una família paquistaní
però quan surt
amb els seus amics
es converteix
en una noia
més occidental
com és normal
és normal
que passa
tots
la immigració
pateix aquest mateix
tipus de problema
això està molt ben vist
quan el seu pare
la troba amb el nòvio
al llit
els seus dos mons
xoquen
i per donar-li
una lliçó
els pares decideixen
enviar-la a Paquistan
on tindrà
que adaptar-se
a la nova cultura
val la pena
dir que la pel·lícula
està basada
en una experiència personal
perquè la directora
amb 14 anys
li va passar això
és a dir
la van castigar
la van enviar
un any i mig
al Paquistan
llavors la directora
reflecteix
el que ha viscut
i això es nota
es constata
ho vius
tens la sensació
que estàs vivint
realment
el que està patint
aquella noia
llavors
jo diria que
jo prefereixo
no explicar
massa coses
més
perquè menys
és una pel·lícula
per descobrir-la
en alguna mesura
com deia la directora
que és
Hiram Haeb
es basa
en les seves pròpies
experiències del film
per el viatge
a Nisha
ja que
amb només 14 anys
després de créixer
i formar-se a la Noruega
els seus pares
la van obligar a viure
un any i mig al Paquistà
en el país d'origen
de la família
com diu ella mateixa
com diu la mateixa directora
és la història
de l'amor impossible
entre aquests pares
i la seva filla
que no pot
tenir
un final feliç
mentre aquest gap
aquesta diferència
entre aquestes dues cultures
sigui tan gran
molt interessant
recomanable
penso que és una bona pel·lícula
i a més a més
aquesta tarda
per casualitat
m'he enterat
que he sabut
que la pel·lícula
ha estat
la gran triomfadora
dels premis a Amanda
que és els Goya
de Noruega
ja que
el passat 18 d'agost
ara fa poc temps
el 18 d'agost
va rebre
d'obtenir
els quatre premis
més importants
entre elles
premi a la millor pel·lícula
i premi a la millor direcció
l'actriu
fa un paper
extraordinari
extraordinari
molt bé
era una nena de 16 anys
molt jove
que no era actriu
que no era actriu
professional
i que ho fa perfecte
extraordinàriament bé
jo és una pel·lícula
que la descripció
és molt
tal com diu en Joan
que
aquesta situació
que viu tot immigrant
de cultures
tan tan tan diferents
és molt igual
és molt igual
a totes bandes
i que
sobretot
aquest tipus
d'immigrants
que viuen
amb guetos
perquè
el que passa
és que
estan desintegrats
no estan integrats
no estan integrats
exacte
i en canvi
la canalla
els fills
ells sí que viuen
el món
que els envolta
ells viuen
a l'institut
i viuen
a l'escola
i viuen
als amics
en canvi
el gueto
i això es produeix
a totes les immigracions
i la família
és molt important
llavors
el domini
ve de la família
i aquesta disparitat
perquè hi ha un moment
a la pel·lícula
que és relativament
profund
perquè hi ha un moment
que el pare
que jo crec que se l'estima
molt
la seva concepció
és
aquest món
viuen a Oslo
aquest món
pensa que et porta
a la soledat
i clar
té un punt de veritat
això
és la gran diferència
en aquest tipus de mons
és que
el món
d'on ells provenen
al món
del Paquistà
o la Índia
en general
que el grup
és tan important
i la família
tan important
i tan
és un pes
tan fonamental
entre això
i el món
noruec
que és
l'individualisme
profundíssim
que és veritat
que porta
a una soledat
molt
molt dura
també
hi ha un moment
que ho descriu bé
hi ha una frase
que li diu al pare
a la nena
que és relativament
colpidora
perquè ell veu
no se sap què
però veu
que aquella disparitat
li destrossa
el seu món
no només
les seves normes
que és
que això és més
la mare
que viu tancada
allà dintre
sinó
el seu món
la pel·lícula
també deixa en evidència
que no és
una societat
patriarcal
hi ha un matriarcat
soterrat
que belluga
molt els fils
perquè la mare
té influència
i la tieta
quan se'n van
a Pakistà
cuidad
és que fixet
aquí inclús
a Barcelona
que hi ha
uns grups
que pakistanis
molt
molt
tota la feina
que s'està
intentant
fer
per
per
lluitar
perquè la integració
és molt difícil
no ens enganyem
aquesta pel·lícula
diu una realitat
profundíssima
la integració
cas que es produeix
es produeix en moltíssimes
en diverses generacions
en tres o quatre
no existeix
no existeix
l'obra de màgia
en tots els mons
tan dispars
no arriba
almenys
globalment
globalment
i aquí
a Barcelona
hi ha
moltíssima feina
que s'està fent
el Raval
per exemple
que és la que conec
una mica
perquè les dones
pakistanis
no surten de casa
no surten
de casa
absolutament
i llavors
l'única manera
que han trobat
perquè si no
és una disparitat
extraordinària
entre les nanes
i els fills
però especialment
les nenes
i la família
i la mare
és que no hi ha
cap entesa
llavors
han creat
diversos grups
per fer
sobretot
la cuina
cuina
i cosir
que és les dues coses
que sí
que accepten
dintre de la família
que això
la dona sí
que pot sortir
a fer això
i aprendre
i surt poc
però
si no
les dones
pakistanis
no surten
de casa
i és una mica
el problema
més greu
que hi ha
en aquest món
perquè
com diu el Pep
la que domina
és més
quan la nena
se l'emporta
quan la nena
se l'emporta
a Islamabad
bueno
al Pakistan
la mare
en el fons
l'enganya
la nena
perquè ella
es pensa
que se'n torna
a casa
per tant
ella
és molt més dura
la mare
que el propi pare
i al final
es nota
que el pare
en el fons
tu notes
la cosa que és curiosa
és que no hi ha
uns són dolents
i els altres són els bons
sinó que ell està al mig
i se'n dona compte
que s'estima
en uns
i s'estima en els altres
però no pot viure
d'aquella manera
i està molt ben col·locat
també
la corrupció
de la policia
sí
terrible
a Islamabad
bueno
al Pakistan
basta
i vinga
són dos mons
que no tenen res a veure
i són un món
un món compacte
i la gent
quan surt
d'un món
tan compacte
amb un món
tan aïllat
com pot ser
el noruec
és molt difícil
molt difícil
per ells
l'escena
que m'ha quedat
i em quedarà
per sempre
és el pare
i la filla
el penya segat
allò és molt fort
és molt dur
molt dur
i està molt ben resolt
perquè
el que la Carme deia
allà es veu
que el pare
se l'estima
perquè clar
si algun espectador
podia pensar
és que aquest és un film
és un film
no
no
i fins i tot amb el final
es veu
és que és el final
també
en el fons el pare
quan el pare
se la mira
per la finestra
aquell final
té una força brutal
perquè no hi ha massa solucions
la integració
en un món
tan diferent
és costós
és costós
efectivament
emotivament
i desgarrador
pels dos
i contra més bona gent
se sigui
més desgarrador
és el fred
i el llunyà
fins a ser
el mateix germà
pateix relativament poc
el germà
és el més
està més a fora
més a fora
per tant
i és el que s'integrarà
i que per exemple
és el mateix nano
que li ofereixen
amb ella
per casar-se
que és metge
al Canadà
que està disposat
a acceptar
una situació
com aquesta
que és
per un occidental
que viuen
en una societat occidental
molt difícil
de pair
per tant
no ens fem il·lusions
que això es resol
fàcilment
la immigració
és una problemàtica
difícil
i trobo
que aquesta pel·lícula
home
té un punt
d'excessiva
potser en algun moment
no però
toca el tema
d'una forma intimista
però un problema
molt ben plantejat
sense pretensions
molt ben plantejat
però bé
molta serietat
estic d'acord
estic d'acord
ben plantejat
com s'aprèn de la vida
a través del cinema
al cinema
sense condicions
jo estic aquí ja
com a oyent
és impressionant
jo tenia encara
una pel·lícula
que potser l'heu vista
el 1945
algú l'ha vista?
no
1945
sí
sí
doncs a mi em va agradar molt
doncs a mi no em va agradar sense
vinga va
ara comença
nos ponemos
a veure
1945
és una pel·lícula
pro
com?
ara tu pro
i el contra
no és que jo ja no me'n recordo
l'únic que recordo
és que no em va agradar
que es diu
1945
1945
és romanesa
d'un director
que no tinc ni idea
que es diu
Ferenc Toroc
i per tant
no tinc ni idea
és en blanc i negre
i és un
una espècie de conte
de conte
jo trobo que d'imatges
molt ben explicat
molt ben explicat
la història és
a Romania
del 1945
arriben dues persones
amb un tren
i són dos jueus
que
tot el poble queda sorprès
de per què arriben
i què arriben a fer
i llavors
pràcticament no parlen
aquests dos personatges
tot el poble
es trasbalsa
perquè ells interpreten
el poble es trasbalsa
perquè tot el poble
es va quedar a les terres
dels jueus
no solament es va quedar
els van denunciar
i tenen por
que vinguin a reclamar-les
o sigui
tot el poble
interpreta
que aquells dos jueus
són
com diu el Pep
algú relacionat
amb els que ells
van denunciar
com a jueus
i que els van matar
o que els van
portar
als
els camps
de concentració
dels que siguin
i per tant
és tot el moviment
intern
del poble
enfront
d'una por
la por
està molt ben descrita
jo crec que és
la por
de la gent
del poble
que s'ha quedat
amb les cases
amb els vents
i amb tot
que aquests
puguin venir
a fer-los a fora
del que ells
pretenien
que era seu
sabent
que això
ha sigut
una indignitat
per part d'ells
i una
absoluta
degradació
del que es pot
fer
perquè els han
denunciat
i els van matar
i llavors
ells interpreten això
i per tant
la pel·lícula
amaga això

com fos
amb una altra pel·lícula
me n'alegro
sí
és una pel·lícula
que em va semblar
interessant
me n'alegro
llavors ja coincidim
una miqueta
perquè
d'imatges
era preciosa
aquell blanc i negre
d'aquells dos homes
recordo el Berman
boníssim
exacte
preciosa
hi ha una escena
que recorda
bastant
el Sèptim Ocello
preciosa
i aquell silenci
tan
tan
contundent
que tu
perquè a més
tu durant tota la pel·lícula
no saps qui són
aquells dos personatges
i no ho explico
i la tensió
està molt ben creada
i el que demostra
és la maldat
d'uns
i com la viuen
perquè n'hi ha un
que planta cara
i un altre
que se sent culpable
que entra a l'església
que es vol
un món
raro
i estrany
i molt ben creat
molt ben creat
no l'he sentit
de parlar a ningú
i jo la vaig anar a veure
com per casualitat
i en canvi
vaig trobar
que era una petita obra d'art
sense
no és
una gran pel·lícula
no té pretensions
no té pretensions
tampoc va massa lluny
no va massa lluny
l'anècdota
des del minut 1
fins al final
és la mateixa
que les fa una mica reiterativa
sí
la pujada d'ells
però ben jugada
ben jugada
se m'anava
sí
perquè va creant l'atenció
amb la intranquilitat
dels que la van fer
bé
i després hi ha un
que se suïcida
pensant
que és que
no és que no passi res
passen coses
i s'han de casar uns
i a veure
tot allò
té un petit argumentari
no massa potent
també s'ha de dir
no massa potent
però com a conte
sense voler ser
una gran pel·lícula
com a conte
i ben explicat
i en blanc i negre
i amb una fotografia
vaig trobar extraordinària
i uns primers planos
d'aquella gent
que segons vaig llegir
no eren ni actuós
alguns d'ells sí
però que molta gent
està agafada
d'allà
estava molt ben jugat
molt ben jugat
em va semblar extraordinària
malgrat
doncs el recomanem també
pels nostres oïdors
si n'estan sentint
1945
Pol
què has vist?
aviam
jo també he anat
de festivals
evidentment
el de Cerdanya
molt bé
però també he anat
més dispares
més diversos
com més el Fantos Frick
no sé si el coneixeu per aquí
home i tant
sí no?
a Cerdanyola City
exacte
perquè porten ja
15 anys potser
19
19 ja
efectivament
doncs
el Rafa d'engrà
des del començament
i és una passada
perquè cada any
sempre
és el típic lloc
que descobreixes
si abans dèiem allò
aquests documentals
potser aquestes pel·lícules
que no arriben
allà trobes els curs
que potser es veuran
a Sitges
potser es veuran a Molins
però sempre és
amb aquesta temàtica
molt friqui
o molt de terror
però coses bastant
també s'han vist curs
com per exemple
ara tu m'ajudaràs
el director
ara no me'n recordo
el Carles Marquès Mercè
sí
que abans de
10.000 quilòmetres
i això va fer
el cur
el Red
Yellow Ribbon
Red Ribbon
Yellow Ribbon
no recordo el títol
doncs
el vam passar per allà
sí
i després també
allò que fan
de les tombones
del CCB
que també és una passada
és que és un dels festivals
de més afluència
d'arreu
vull dir
allà hi ha
són les gandules
les gandules
les gandules
ja no sé si aquest any
hi havia 1.500 persones
allà
era una barbaritat
les pel·lícules començaven a les 10
i nosaltres ja anàvem
a les 7.30-8
per agafar lloc
quan es fa?
es fa
a començament
sí
a l'agost
i cada cop va
acord
amb l'exposició
que es fa
i aquest any
com que ja
i jo la recomano molt
la Llum Negra
doncs aquest any
s'ha fet la temàtica
de pel·lícules
ocultistes
o que juguen
amb el tema
per exemple
no sé
més tabús
vodú
en tema
il·luminati
llavors són
són pel·lícules
molt molt bones
o molt estranyes
que també és una mica
la inaugural
és molt divertit
el títol
perquè era un
viaje a tomar por cul
no
aquest és el curt
era una mena de curt
que anàvem projectant
jo crec que cada dia
que feien projecció
et sembla que no
només el primer dia
va ser el primer
de Cesco Murillo
jo no vaig anar
totes les pel·lícules
però un parell
sí que el van projectar
que fan tota aquella mena
de transició històrica
per tot arreu
i hòstia
això és una passada
a més amb la veu en off
que també
és com
tu també passaves allà
un dels curtmetratges
vas estar allà
vull dir
com a director
com que no
sí
de què estàs parlant?
del Fantos Frick
no
estem parlant
de les gandules
del CCCB
ah calla
encara estava el Fantos Frick
jo
bé bé bé
va ser més ràpid
que al meu cap
molt bé
i durant l'estiu
he anat veient alguna pel·lícula
també
potser he anat més
per festivals
que no pas
pel cine
però
fa poc vaig anar a veure l'Aki
que sé que aquí
la veu veure quasi tots
i a mi em va semblar
també espectacular
o sigui
molt guapa
jo la recomano a tothom
sí sí sí
no l'he vista jo
crec que tu Pep
has vist Los Increíbles 2
o no?
tu l'has vist?
perquè crec que em vas comentar
alguna cosa de la pel·lícula
i no sé si era
en to irònic
però perquè l'havies vist
o no
Los Increíbles?
ah jo l'he vista
l'animació
jo l'he vista
a mi em va semblar
un molt bon guió
sí sí
és molt bon guió
sí sí sí
que és d'animació
sí sí sí
és d'animació
no l'he vist
jo l'he vista
molt bona
sí sí
no vaig anar pensant
jo anava amb unes expectatives
que sí que és veritat
que és una pel·lícula
que la primera part
ja es va fer fa bastants anys
però jo no l'havia vista
la primera part
i que està molt bé
però aquesta és
ostres
molt bé
molt bé
sí sí sí
però un gir de guió
que semblava
i els personatges
o sigui que
que estiguin millor construïts
que a vegades
pel·lícules
amb personatges reals
sí
i una pel·lícula
i una sèrie
que he començat
fa retornament poc
però que torna
a la temporada
de la tercera
ja
el 5 d'octubre
si no recordo malament
és
el amant
on the high castle
que és
el hombre en el castillo
no sé si us sona
no
és el que es diu
una ucronia
és a dir
és
què hagués passat si
i en aquest cas
és què hagués passat si
els nazis
haguessin guanyat la guerra
llavors és
els anys 60
com està el món
per exemple
veus els Estats Units
quan en realitat
són uns estats
que han estat invadits
i la bandera
a part de les estrelletes
hi ha
l'esvàstica
per exemple
llavors la sèrie
passa en dos situacions
Estats Units i Japó
que ve ser
uns Estats Units així
i uns estats
també
com federats
de Japó
i són com dos personatges
que de cop
la germana
de la protagonista
li entrega
ve ser com
una mena de resistència
li entrega
un film
o sigui
una
com es diu
una
casset
no però
de cinema
hòstia
com
una bobina
una bobina
exacte
una bobina
ella
el mira a casa així
i sap que és
algú il·legal
i veu imatges
del final de la guerra
però com si haguessin guanyat
els americans
guanyat els nens
no no no
al contrari
com les imatges reals
de fet tu el que veus
són les imatges reals
clar
per la veritat
i ells
clar
és una mena de
què ha passat llavors
ens estan mentint
això és una
això és una ficció
que ha fet algú
i teòricament
dins del circuit
nazi
dels dirigents
i tot
es comenta
que aquest
hombre
en el castillo
és com el director
d'aquestes pel·lícules
ells diuen
no no no
això és ficció
llavors és
és tot aquest joc
de qui diu la veritat
clar és un punt de partida
que és molt interessant
que és
girar-ho tot
una fake
però a lo grande
sí
i això ho fan
a Amazon Prime
que és com
el Netflix
o HBO
però d'Amazon
i és una passada
també ha guanyat premis
i com a sèrie
visualment
és una passada
no sé si heu vist mai
una sèrie que es diu
Utopia
de Channel 4
d'Anglaterra
té una estètica
bastant semblant
així molt fosca
però amb tons verdosos
o sigui
és una fotografia
molt treballada
però alhora
hòstia
el guió
també
per caure't
i res
per mi
així com a recomanacions
també vegades de sèries
maleïts bastards
del Tarantino
seria una ocronia
seria totalment una ocronia
sí, sí, sí
no sé per què s'utilitza bastant
el tema del nazisme
a l'ocronia
però
perquè és com
què hauria passat
perquè allà és
què hauria passat
si Hitler mor
i
en altres circumstàncies
que no siguin
sí, sí, sí
canvies
el rumb de la història
Francesc
tu vols parlar
d'alguna cosa
sí, però
en Pep Primer
que té aquí
un terrabastall
de papers
si us queda
una miqueta de temps
ja comento
vinga
he trobat papers
venint per terra
i ho he fet
ah, vale
tenen tots la mateixa lletra
les vacances
són moments d'aquells
en què normalment
no anem al cine
i després quan tornes
ens hem trobat
amb una inflació
de pel·lícules
dolentes
ah
això és el més greu
de tot
i per exemple
dius
ah sí
i quin tipus de pel·lícules
una comèdia
quina
una casa
una família
i un milagro
comèdia italiana
dirigida per Augusto Fornari
però
ja està
l'ho d'italiana
ja està
o sigui
no penseu
en els clàssics italians
res
és una
és una comèdia
que
que
des del principi
ja se'ls veu
i s'endivina
al final
i no et decep
és aquell al final
llavors
bueno
se la podeu saltar
perfectament
recordeu
una casa
una família
un milagro
me la salto
molt bé
llavors
de totes
les que
he vist
aquesta
en salves alguna?
aquesta la salvo
és una pel·lícula
però també
he de dir
que clar
si té que anar
en tot cas
molt despejat de cap
i amb ganes
de no sortir d'allà
massa
més aviat
és de sortir d'allà
i anar a prendre un cubata
es tracta
de
The Rider
el Janet
està dirigida
per
Chloe Zhao
és del 2017
USA
i
ens porta
bueno
ella
és xinesa
però
ha fet
estudis allà
per mi
que deu ser
de família bona
va
va començar
estudiant
a Europa
i després
es va traslladar
a Estats Units
i allà
ja a Nova York
va aprendre cinema
i la veritat
ha tret una pel·lícula
que és molt sèria
molt continguda
toca amb molt rigor
el tema dels rodeos
i a més a més
ho fa de la mà
de tota una família
implicada
en la història
i són ells els actors
i llavors és extraordinari
és a dir
tu veus allà
l'ensinistrament
dels cavalls
els accidents
que tenen
en el moment
de la monta
tant de toros
com que també n'hi ha
com de cavalls
salvatges
i
lògicament
això deixa
unes senyals
al cos
terribles
que moltes vegades
els porten
a tindre
que
a estroncar
la seva carrera
en plena joventut
i normalment
són gent
que té
poca formació
llavors
no tenen
gaire sortides
exceptuant
fer de cambrers
etc
i el que vull dir
és que
estem
a Dakota del Sud
i ens presenta
una Amèrica
molt diferent
de l'Amèrica
que solem veure
i ho fa
amb un rigor
sense
planyes
tampoc
i ja dic
el que a mi
em sembla
que és més interessant
per a l'espectador
a part
d'aquesta
visió global
del món
del rodeo
és
que
estàs veient
allà
uns personatges
íntegres
no
amb el seu sofriment
i amb les seves
expectatives
i esperances
i tal
és una pel·lícula
que
em va agradar
però
clar
el que plantegis
al final
dius
bueno
però
l'has de recomanar
tenint en compte
que es tracta d'una pel·lícula
dura
el que dèiem abans
una mica
lo de
Nisha
també passa això
o sigui
aquí l'hem explicat
i que sembla que sigui
una història
amable
bueno
amable
familiar
que és un drama
sí
però
és dura
aquí passa el mateix
llavors
bueno
ja
ens anem
cap a
l'època dels nazis
i tenim
el Capitán
el Capitán
em sembla que el vam veure junts
de la marinera
d'on és aquesta?
és americana
és americana?
no
no
és alemany
de Robert Schoening
ah
és
una pel·lícula
que passa les dues
darreres setmanes
del nazisme
i llavors
allò
ja
estan en plena desbandada
hi ha molt desertor
i aquí tenim un desertor
que
es troba
en l'uniforme
d'un Capitán
un desertor
que és un soldat
ras
soldat ras
es posa
i diu
jo sóc un Capitán
19 anys
si no em diguessin
que
perquè ja
s'encarreguen prou
de repetir-ho
que està passada
en fes reals
a mi em sembla
bastant impossible
tot i que
clar
és un
una qüestió
de subsistència
etc
que un soldat ras
de 19 anys
que
posat
i forçat
en plena guerra
com era aquella
fes
el que fa
i tingui
la força
per
enfrontar-se
a militars
de rang
que realment
ho són
fins a arribar
a una situació
bestial
però
companys
no
no
no
no
perquè malgrat tot
no és creïble
o malgrat tot
està mal feta
no
no
no
mal feta
tampoc
el que passa
és que
esclar
no
la pel·lícula
en si
falla pel
missatge
perquè ja estem parlant
no
si voleu ho explico
però clar
no
no
o sigui
és un tio
que en un moment determinat
per continuar
ell vivint
doncs agafa
i amb un barracó
fa matar
mata
90 tios
i escaladora
i els colguen
i ja està
desertós
alemanys
o sigui
ja és una mica
la violència aquella
quan hi arriba
a un punt
de sense sentit
que
a mi
crec que
hi ha molts espectadors
més aviat
et fareix
o sigui
a mi
què em diu això
que
hasta
els pobres xavals
de 19 anys
nazis
que havien sigut nazis
que
el xaval
no té ni ideologia
ni res
o sigui
el tio diu
Klai Hitler
perquè
perquè se li quadren
els altres
i diu que ell
té un mandat
del Führer
però
i clar
com que els altres
diuen collons
tal com està la cosa
des deia
si és veritat
que aquest tio
ve a inspeccionar
a veure
què fem aquí
els campaments
aquests
bueno
ja dic
és aquest el problema
que hi veig jo
que és una violència
que no li trobo
una denúncia
ni un sentit
i sí
vale
que les guerres
generen
aquests sense sentit
molt bé
d'acord
però no
Francesc
vinga que tens pocs minuts
jo en un minut
m'ho passo tot
Mary Shelley
de l'estiu
Mary Shelley
no sé si l'he vist
maca
em va agradar
no l'he vista
jo
una directora d'Aravia Saudita
curiosament
la Haifa Al-Mansur
que havia fet
la bicicleta verda
que en realitat
no es diu així
es diu Batge
en realitat
la pel·lícula
Batge de
i una pel·lícula
que no hauria d'haver anat
a veure amb ningú
però que ha anat a veure
molta gent
perquè es venia
com la pel·lícula
de terror de l'estiu
que és hereditari
és una pressa de pèl
d'aquella
de molta consideració
i sabia
sabia que aquí saltaria
saltaria angustia
estava evitant la d'allò
però
és desastroso
no hi ha qui ho agafi
per enlloc
una cosa terrible
hauré de venir un dia
farem una especial
farem una especial
perquè no té coherència
a res
és simplement anar
lligant personatges
sense cap lligant
l'història en què consisteix
la història
em passa com el Pep
ni la recordo molt bé
és que
l'oblida
però tu per exemple
tu has vist madre
de l'Aronovski
i et va agradar
un altre monument
és una altra cosa
és molt més consistent
però estem parlant
d'unes pel·lícules
que es construeixen
sobre una tensió brutal
i que t'hagin fet
una pel·lícula terror
d'aquestes
com hereditari
a mi em sembla
espectacular
a mi em va semblar
molt inconsistent
però bueno
llavors
tres pel·lícules
us volia comentar
d'estrenes d'aquesta setmana
perquè és curiós
però amb Eva
hem vist dues d'elles
Los Amores Covardes
de Carmen Blanco
una directora gaditana
però que ha rodat a Màlaga
amb el film Commission
de Màlaga
bueno
una pel·lículeta
que està al cinema
en bolitze
però que té la seva gràcia
com es diu?
Los Amores Covardes
és una pel·lícula
molt petitona
que tampoc no direm
que sigui una obra mestra
però que és apreciable
està bé
Penélope
una pel·lícula
que encara no he vist
però que tinc moltes ganes
perquè és de la directora
Carmen Vila
que fa molt de temps
me la vaig trobar
curiosament en el cinema
Eva
Eva
Eva
jo no sé per què dic Eva
per què dic Carmen
Eva Vila
i que curiosament
me la vaig trobar
per no dir Eva
per no dir Eva
és que és molta Eva
Los Amores Covardes
està protagonitzada per Eva
vaig veure amb Eva
bueno
llavors al cinema es bolitze
em vaig trobar per casualitat
a l'Eva
però és de Penélope
no l'has vista
a l'Eva Vila
no però em va convidar
a entrar a veure
alguna vista
a entrar a veure
a Bejarí
i llavors
em falta per veure
a Saït
bé l'has vista
sí Penélope
què tal?
un horror
bueno
no ens pronunciem
i una altra pel·lícula
molt peculiar
us podeu pronunciar
que es diu
Testigo de otro mundo
d'un director argentí
que també està ara
en la cartellera
que
hem de
que això
que és peculiar
la pel·lícula
és curiós
gràcies
però que estem arribant
a l'hora
i simplement ens queda
un minut de temps
per dir
que la setmana que ve
vindrà l'Ignasi Juliacs
de La Vanguardia
amb nosaltres
al programa
i que per tant
res
la setmana que ve
us esperem aquí
bona nit a tothom
bona nit amics
a rebeu
bona nit
bà
Fins demà!
És una premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis.