Cinema sense condicions
Bona nit, ja som aquí un dimarts més
disposats a parlar com sempre de cinema
d'allò que ens agrada, d'allò que us recomanem
d'allò que, en fi, avui
que en principi no sabem si serà l'últim programa
de temporada o acabarem la setmana que ve
doncs això, fem un últim programa
un dels últims programes d'aquest any, d'aquest curs
i amb la presència d'un amic
que com sempre acostuma a venir
en llocs, moments que ens plau molt que vingui
que és l'Andreu Ferran
per parlar-nos d'un tema
que és de l'ala més miti, que us explicarà ell
què vol dir això de l'ala més miti
quan en la segona part del programa més o menys
comencem a parlar d'això
Bona nit
Bona nit
Bueno, presento els que han arribat ja
perquè suposo que vindrà més gent
la Càmera on no podia venir
vindrà més tard, però ara no
el Jaume suposo que vindrà
el Pol, t'ho poso també
Sí, sí, el Pol està veient, sembla ser Finding Dory
és a dir, Buscando Dory
la segona part d'aquella, Buscando Nemo i tot això
I on t'està buscant això?
Ah, sí, ho està buscant, ho està buscant el Fenomenal
Estàs buscant la pel·lícula?
Estàs buscant un peixet allà
Ens ha dit això pel WhatsApp, pel nostre grup
que no d'allò
que és això que és entre nosaltres
que arribaria segurament una mica més tard
per això quan trobi a la Dory
doncs vindrà
Abans no
Abans no pot ser
Com veieu, de moment estem els tres
a l'altre dels vidres
avui controlant-ho tot
doncs el Francesc Aguilar
aquí al meu dreta
doncs amb la meva companyia
doncs l'amic Andreu Ferran
i jo que us començo
doncs a parlar
d'aquestes coses
jo no he vist masses pel·lícules
i tant alguna vegada
doncs per estrenes
però no he vist una
que penso que val la pena comentar-la
és una pel·lícula que estrenen aquest divendres
es diu
Siete Dioses
és una pel·lícula d'origen indi
després està rodada
doncs en penso en col·laboració
amb Alemanya
amb altres països, etc
d'un director
que jo no coneixia
jo no coneixia
es veu que es va fer més o menys famosa
en una cosa que es deia Samsara
que jo no he vist
i per tant no puc parlar-ne
aquesta sí que la he vist jo
Samsara
Samsara del 2001
que la deixaven molt bé
oi des que tu l'has vist
sí, sí, sí
la recordo
és una pel·lícula
sobre un
bueno
una persona
un noi així jove
que té
dubtes existencials
i que passa per diferents etapes
entra dintre d'un monasteri budista
Samsara
el nom de Samsara
seria l'equivalent budista
al que la religió cristiana
anomena el segle
és a dir
el fet de viure
fora del que és
l'espiritualitat
d'un
bueno
un convent
o un
un lloc religiós
llavors és això
és el contrast tan gran que hi ha
entre la vida terrenal
diguéssim
i la vida monacal
la vida dintre d'un lloc
i la pel·lícula
està plantejant molt bé
les dues etapes
les dues fases
em sembla que també hi ha una història amorosa
no?
sí, sí
una història amorosa
molt potent
molt forta
molt intensa
i destructiva
al mateix temps
i llavors és el dubte
d'aquesta persona
entre això
entre el fet de viure
en un lloc
aquesta samsara
que no he vist
està molt bé
està molt bé
que tu l'hagis vist
i que ens en puguis parlar
el va encombrar
i el va posar com un gran personatge
tenir en compte
i jo llavors buscant
la pel·lícula
honestament
em va agradar
l'explicaré doncs
en què consisteix
i que l'estrenen aquest divendres
i llavors he buscat informació
sobre aquest personatge
que jo no el coneixia
i he descobert
que és un senyor
d'origen indi
de classe més aviat modesta
que des de molt jove
des que tenia 7 o 8 anys
li es va interessar molt
pel cinema
abandona
en un moment de mirar
la casa seva
el seu poble
i es passa
a la capital de la Índia
és un senyor
que no sé si ho ha anat
rebuscant
perquè ha acabat
després de passar
per diverses escoles
diversos llocs
i de fer-se a si mateix
viatjant
etcètera
ha acabat fent
produccions internacionals
en alguna mesura
Samsara
és un producte
em sembla que era
de dos o tres païs
amb la Índia
i aquesta en concret
aquesta que estic parlant
que es diu
7 diosses
és també una producció
és la història
de 7 noies índies
que
jo diria que té
la virtualitat
o l'interès que té
ell
degut a que
ha viscut
i viu a l'estranger
a la Índia
s'ha occidentalitzat
una mica
i no fa pel·lícules
de Hollywood
no fa pel·lícules
clàssiques
diríem
que es fan a la Índia
sinó que fa una cosa
molt més europea
o molt més internacional
molt més evolucionada
llavors la pel·lícula
aquesta en concreta
que la trobo
francament
sense ser una obra mestra
és una pel·lícula
interessant de veure
i de tenir en compte
és una pel·lícula
reivindicativa
en alguna mesura
de la vida
que et porten
les dones
índies
a la Índia
com
tenen
lògicament
una situació
molt pitjor
que la que pugui
tenir qualsevol
europea
o qualsevol
noia americana
o qualsevol
noia d'un país
més o menys desenvolupat
i aquesta pel·lícula
a mi em va fer pensar
en algun moment
que es tractava
que estava parlant
de com
les dones
en l'any 68
en el maig del 68
en aquella revolució
més o menys sexual
i reivindicativa
dels 3 de les hores
que es va començar
a produir aquí a Europa
més o menys
per aquelles èpoques
jo diria que passa
el mateix
i passa
en un context
molt més difícil
com és el de la Índia
actual
aleshores
són la història
de 7 amigues
d'una periodista
d'una fotògrafa
en realitat
que ha aconseguit
un cert èxit
que les convida
les convida
en una platja
on té ella
en una caseta
a l'estiu
d'un moment determinat
van arribant
les diferents amigues
i llavors
ella en un moment de mi
ara els diu
que les ha convidat
perquè es casa
però no els diu
amb qui es casa
no els acaba d'explicar
amb qui es casa
llavors a tota la pel·lícula
descobrim
les diferents professions
les diferents feines
que fan cada una
de les 7 noies
com estan condicionades
cada una d'elles
pel context
diríem de la Índia
molt més radical
i molt més fotut
per una dona
que seria
diríem
a Europa
o als Estats Units
i
no explico
la sorpresa
del que passa
en certa mesura
quan els explica
qui és el seu
futur marit
etcètera
i com es desencadena
la història
però la història
a mals i baixos
perquè tampoc
és una pel·lícula
que sigui jo
una obra mestra
com deia
en una cosa perfecta
t'enganxa
o sigui
amb els i baixos
que té
potser al començament
és molt més suau
van passant coses
van desdemanint coses
i arriba un moment
que t'ho passes bé
i tu surts més o menys
content del cine
sabent que no és una cosa
doncs meravellosa
però és una cosa
molt ben pensada
molt equilibrada
molt ben interpretada
a part de totes les 7 noies
i que
des del punt de vista
cinematogràfic
jo penso que funciona
molt bé
és a dir
hi ha també
una mena de reivindicació
o crítica
perquè es veu que la pel·lícula
va tenir problemes
a la Índia
com que critiquen
doncs
algunes de les
dels déus mítics
de la Índia
que són una sèrie de dones
i ella
se n'enfot
o el director
se n'enfot una mica
d'això
a través de les noies
o elles mateixes
se n'enfoten
d'aquestes divinitats
es veu que va tenir problemes
de
diríem
de difusió
inicialment la pel·lícula
els van obligar a tallar
determinades escenes
que aquí arriben a Espanya
amb la seva
diríem
versió
doncs
versió íntegra
per tant és una pel·lícula
que penso que del que estan fent
perquè tampoc estan fent
altres coses interessants
a menys l'esquivició
recomanable
que val la pena
i que podríem
doncs començar
doncs
en fi
si aneu al cine
doncs el divendres
d'aquesta setmana
la veureu
en diversos cinemes
de Barcelona
no sé perquè
en la versió original
bueno tu que l'has vista
segurament ho pots contestar
Joan
es diu la pel·lícula
no es diu
Set Deesses
sinó que es diu
sí
té un altre nom
no me'n recordo ara
es diu
Deesses Índies
Emprenyades
Enfadades
Angri
exacte
sí sí
recorda un títol
d'Almodóvar
sí
a mi m'ha vingut més
al cap allò
de
Twelve Angry Men
els dos homes
sense pietat
que li vam dir aquí
però bueno no sé
va perquè
bueno
en realitat
elles estan empipades
amb la societat
en la que viuen
o el fet de no trobar
el respecte
que consideren que es mereixen
i els he tractat
malament
etcètera
llavors
diu
si té dioses
diu el paper
que ens van donar
en la preestrena
és una de les primeres pel·lícules
en poner a les mujeres índies
de la societat moderna actual
en el corazón de la història
i això és veritat
diu
la sinopsis
diu
en la idílica playa
de Goa
Frida
una fotógrafa
de éxito
reúne a sus mejores amigas
en la víspera
de su boda
el grupo
es un variopinto
ejemplo
de la moderna
sociedad india
Nagis
la chica guapa
Sue
empresaria
y madre
Ho
aspirante
actriz
de Wollywood
Pami
ama de casa
Matt
cantante
y compositora musical
y Lakshmi
que trabaja
como sirvienta
en una casa
todo está listo
para una alegre
noche de celebración
pero hay un pequeño detalle
Frida
no les ha dicho
con quien se ha prometido
ja dic
es una pel·lícula
interessant
sobretot
per la forma
que va criticant
jo diria
la societat índia
el machismo
que hi pugui haver
entre uns i altres
el paper de la dona
que consideren elles
que no els deixen
portar a terme
i
bueno
i poca cosa més
és a dir
la pel·lícula
és recomanable
està bé
i no hi ha cap cosa més
amb masses coses
més aquí
doncs aquí
t'acaba d'arribar
el Jaume
avui no estaré
gaire estona
amb vosaltres
no perquè
he de compartir
espai i temps
ostres
que de gràcia
escolta
jo vaig deixar un missatge
molt interès
estelar
no?
això
és que estem aquí
amb el prensito
que
amb qualsevol
molt quàntic
en dos llocs
a la vegada
això de quàntic
està bé això
ah sí?
la quàntica serveix
per això
vosaltres
sí?
la veritat és
perquè seria
molt interessant
que jo
pogués
fer
si et converteixes
en una partícula
subatòmica
no sé
podria
podria mirar
de consell
no t'estrany
explica'ns
què has vist
en el temps
que tens
digues
total
avui he vist
una pel·lícula
que cada vegada
que la veig
li descobreixo
una cosa
més
més interessant
cuando ruge
la marabunta
hola
ostres
dels anys 50 i pico
54
em sembla que és
eh que sí
quina cosa més
fantàstica
amb el charlo geston
amb el charlo geston
i la
com se diu
aquella
com es diu
la patricia anel
patricia anel
si eh que sí
ostres tu
quines coses
quines converses
que hi ha allà
que dius
en els anys 50
feien això
i ara a canvi
t'has d'empassar
a vegades
coses que són
d'una
banalitat
enorme
no
vull dir
allà
tot i que
pots estar-hi
molt en desacord
amb tota la pel·lícula
molt
però tot aquell
principi
que si el piano
tocat
sona més bé
que si
eh
vull dir
això no passarà més
vull dir
aquelles virtuts
diríem
veronils
però acompanyats
d'una contestació
femenina
doncs
en tota peça
després cap al final
ja no
però fins que arriba
la marabunta
val a dir-ho
fins que arriba
la marabunta
és una pel·lícula
genial
que la marabunta
perdona
per la gent
que no ho sàpiga
és una
invasió
de formigues
enorme
un exèrcit
de formigues
en definitiu
amb tots els exèrcits
destructor
no
llavors
el que he vist
és una pel·lícula
que em va agradar molt
em va fer pensar
fins i tot
amb el mateix
Fassbinder
i diria
que és una pel·lícula
d'aquelles
que hem d'estar
molt
molt
guai
l'estrenen
aquesta setmana
llavors
bueno
vull dir
com es diu
es diu
més allà
o
o com
més lejos
o una cosa així
no me'n recordo
ben bé
com es diu
però
és una
pel·lícula
d'aquelles
que
en definitiva
em va fer pensar
amb el Fassbinder
perquè com a homosexual
que era
i que no
al contrari
sinó que ho va ressaltar
d'una manera
jo diria
molt eficaç
per qualsevol espectador
que
vol interpretar les coses
a la vida
no?
Doncs aquesta també
aquesta és una pel·lícula
d'una relació
entre
entre un home
i un xicot
amb
amb tot un munt
evidentment
que parla
de problemàtiques
però
no les relaciona
amb el fet
de l'homosexualitat
en tot cas
es relaciona
d'una altra manera
i això
és el que és
més interessant
no?
Home
la ley
la ley
de los fuertes
hi havia
una pel·lícula
del Fassbinder
que es deia així
que és sobre
un personatge
que li toca
la loteria
i com a tal
doncs
se'n va
doncs
amb els
amb els
amb els rics
en definitiva
com que li ha tocat
la loteria
i llavors
va fer una dissecció
allà
de com funcionem
uns
i com funcionen
els altres
no?
Ja no poso
no insisteixo
en ningú
la veritat
és que
em va colpir molt
era l'estrena
era una l'estrena?
la pel·lícula es diu
Des d'allà
potser
una pel·lícula venezolana
venezolana
la pel·lícula
no aquesta és una altra
doncs aquí tinc una
que s'estrena la setmana vinent
que es diu
Des d'allà
i és de Venezuela
jo diria que sí
doncs aquesta
no us la perdeu
és una pel·lícula
molt rica de matisos
perquè ja no només és això
és com ens relacionem
aquestes
aquests condicions
o sigui
jo sempre he pensat
que un pot arribar a ser
un conservador
i conseqüentment
integrat
en el teixit social
un altre pot ser
una persona
que està relacionada
doncs
amb el terrorisme
per exemple
no?
un altre
amb la política
vull dir això
sempre ho he tingut molt clar jo
potser perquè aquí
va haver l'ETA
i era la part branca
política
i la branca
diríem
ejecutora
això també es veu
amb la pel·lícula
Exodus
i allà
es ressalta
d'una manera especial
doncs
aquí
també tenim
tota aquesta riquesa
i després
l'altra pel·lícula
és Fàtima
Fàtima
me l'han parlat molt bé
diuen que potser
és la milloriet
que estan fent
en aquest moment
molt bé
una pel·lícula francesa
d'una noia marroquín
no l'he vist encara
però me la vull veure
la vull veure
trac també
aquesta constant
del que és
la dificultat
d'integrar-se
en un altre país
quan portes
la teva monxilla
com és propi
i la veritat
és que la vaig trobar
molt rica
bé
ara bé
també vull dir
una altra cosa
no és una pel·lícula
que pugui sorprendre
com el que vam parlar
la setmana passada
precisament
i tot això
que ens ha aportat
tant el
el rei Born
i la interpretació
no
vull dir
aquesta és
vull dir
que t'entra suau
però parla
molt bé
dins
aquesta suavitat
molt interessant
què tal Pol
el Pol acaba d'arribar
mentre estàvem parlant aquí
bona tarda
ara ja som ja a la colla
em diuen que vens al cinema
vinc directe
correcte
explica
explica
ja m'he vist
Buscant d'Aldori
que era la nova
bona part
de la primera
de Buscant d'Ademo
perdoneu
però jo diria que no se sent molt bé
i no és qüestió d'aquí
de la taula
no sé si s'ha d'apretar
algun
un cable d'aquí
no
no et sé
no s'entén amb ell
no
agafa un momentet
sí
el microfono d'Andreu
ara buscarem una altra
ara buscarem
vale
bueno torno a començar
que vinc del fenomen
a veure
Buscant d'Aldori
que és la
no sé
tu m'ho confirmars
potser Francesc
però que feia 12 anys
de la primera
molts
molts
molts
sí sí sí
13 o 13
així
bueno és com una mica la continuació
però basant-nos a més
en la història
del peix blau
diguéssim
no en el peix pallasso
i
i realment encara
l'estic assimilant
perquè acabo de sortir
però
però m'ha angoixat
hi havia moments que m'angoixava
clar
és un personatge
que he pensat
és el memento de Disney
aquesta pel·lícula
en serio
en serio
o sigui pensava tota l'estona
hosti
és que és una pel·lícula
potser d'una hora i mitja
però que
de la qual una hora
s'estan repetint les coses
perquè clar
és un peix
que
bueno per recordar-ho
és un peix
que té memòria
a curt plaç
és a dir
perd la memòria
a les tres frases
i clar
si cada tres frases
s'ha de repetir una
i encoixava
hi havia moments
d'ostre
jo crec que la gent
estava a dins
a la butaca
com
en congint-se
i
i re no no
però la pel·lícula
molt bé
jo crec que també
ens havien acostumat
Disney i Pixar
i això
a aquestes últimes mesos
estrenes
tipus Inside Out
o la de
Theotropolis
que són pel·lícules
potser també
molt encargades
a un públic adult
més enllà
de l'infantil
llavors
aquesta pel·lícula
que es recupera
recupera
sigui perquè la primera part
estava bastant encarada
també
encara
a nens
o així
però
es manté
aquesta part
de que
jo imagino
que tenen en compte
que els pares
que vagin
a portar els fills
o el que sigui
també van veure la primera part
i ja estan
en la línia
no necessiten
potser captar
aquest públic
adult
com podria ser
Inside Out
la pel·lícula
està bé
va acompanyada
d'un curt
al principi
de 4 minuts
o 5
que jo he al·lucinat
bastant
amb la tecnologia
que tenen ara mateix
aquesta gent
perquè
jo vull veure
com ho han fet
però sembla
que
com si
el
el que és
és una platja
amb gavines
és la mini història
d'una gavina
petita
de com sobreviu
però
he al·lucinat bastant
de com
fan
el
el que és
l'escenari
la
la
la sorra
l'aigua
o sigui
és una tecnologia
que sembla que sigui real
i hagin posat
els minutets a sobre
però no
no no
és
tres dimensions
llavors
jo crec que ja
s'estan sortint
jo potser la següent
pel·lícula que facin
ja
les dues són
en tres dimensions
o no?
no no
o sigui
allà l'he vist
en 2D
ara no sé
si l'estrena
els cines
que és aquest divendres
no sé si
no això sí que no ho he vist
si
jo crec que
bueno imagino que sigui
donat ja que
últimament estan fent tot
en 3D
però
però no no
molt bé
una recomanació total
doncs mira
el divendres tenim ja
tres recomanacions
exacte
jo anava a dir
que estem recomanant
molts avançaments
jo he vist això
jo he vist això
que és una pel·lícula
índia
Angry Indian Godness
sí que li han traduït
aquí
i que penso que és una pel·lícula
a les dones
els agradarà molt
és una pel·lícula
molt femenina
perquè toca
a les llogues també
més que a les llogues també
destaca els seus valors
en una ciutat
en la que és molt difícil
ser dona
com és la ciutat índia
llavors ell és un personatge
el director
doncs que ha fet també
el guió
etcètera
doncs diverses pel·lícules
com n'explicava abans
el Francesc
que ell és el també guionista
i el director
d'una cosa que jo no he vist
que es deia
Samsara
hòstia
sí sí
molt xula
que està bé
jo no sé
tu també l'has vista o no
no crec que no
però n'he sentit a parlar
n'he parlat molt bé
també n'he parlat molt bé
però no l'he vista
i aquesta honestament
no és una pel·lícula
digués allà
una cosa perfecta
té els seus
potser punts fluixets
o que no estan del tot
ben resolts
però en conjunt
és una pel·lícula
recomanable
perquè
jo no sé
hi he vist altres coses
i les coses que he vist
no tinc ni ganes de parlar-ne
perquè per començar
a parlar malament
de les pel·lícules
que veus
vull dir
no té cap gràcia
llavors prefereixo parlar
d'una cosa
que penso que
pels nostres oïdors
els pot interessar
el divendres al cine
i veure
sobretot a les noies
penso que els pot sentir
molt reconfortades
de veure quina és la lluita
que porten a l'Índia
determinades dones
que viuen
el mateix que viuen elles
però en unes condicions
molt més difícils
divendres no dijous
s'estrenaran
en aquestes pel·lícules
és veritat
d'aquestes setmanes
s'estrena un dia abans
sí
teniu raó
és el dia 22
ell posava 22 aquí
llavors aquesta
és una mica
en la línia Mustang
la que van als Oscars
no l'he vista en Mustang
no no
refereixo a la
te comentes
la lluita femenina
pot ser
jo no he vist Mustang
llavors com que no l'he vista
en tinc referències
però no l'he vista
no puc dir-te
si és demà o no
a mi
és veritat
l'estrena demà
és el 22 de juny
ho posa aquí
però
bueno
ell diu
si vols
convertida en un fenomeno social
con más de 15
secuencias censuradas
en su estreno oficial
en la Índia
por sus referencias religiosas
a la diosa Kali
y por su lenguaje sexual
inapropiado
7 diosas
llega a los cines
de nuestro país
el próximo 22 de juny
demà
para poner
voz
a la pelea femenina
en Índia
con respecto
a los temas
como sus carreras
profesionales
el amor
la familia
y el sexo
per tant toca aquest tema
penso que el toca bé
és a dir
doncs
amb algunes coses
que potser
doncs podrien estar encara millorades
però
en conjunt
és una pel·lícula
interessant
per la descripció
a mi em sona que sí
que serà
el Mustang
o sigui
si el Mustang era turc
doncs
això serà
l'Aceba Indy
però bueno
serà a veure
i el Jaume
abans de marxar
que no té molt de temps
ens hauria de dir
si tenim programa
la setmana
que estem intrigats
no sé si
no
la veritat
és que no
escolta
ara això
sí
ara sí
doncs
deu ser la meva veu
que també va
aquest reverbera
doncs
no
no m'he preocupat
però jo penso
que no hi haurà
cap problema
vull dir
sí home
si tots estem d'acord
en venir
i venim
doncs
ens trobem
doncs avui
haurem de fer
el resum de la temporada
l'haurem de fer alguns
i la setmana vinent
la podem fer uns altres
no hi ha problemes
jo no podré venir demà
el dimarts que ve
i el dimarts que ve
perquè tinc una altra cosa
com que ja havia comptat
que no ens feia problema
doncs
els demés podeu venir
perfectament
sí
moltes gràcies
ho arreglarem
d'acord
doncs
com que vaig a fer allò
del paral·lelisme
ens trobava
ens veurem després
no?
ens veurem després
sí
després ens veiem en tot cas
i ens desitgem
molt bona festa
i tot això
i petons i abraçades
això mateix
i ha quedat a mitges
Pol dir
que també el Jaume
ha recomanat
Des d'allà
que és una altra pel·lícula
que s'estrenarà també
al Vinc
m'ha semblat
molt interessant
molt
ja ho anirem buscant
i trobant
tot això
d'acord
doncs
fins a
si la setmana que ve
no
doncs fins a la
fins al setembre
fins a la tornada
que vagi molt bé
gràcies Jaume
a rebeure
bueno
ja que
si no teniu més
tu Francesc
has vist alguna cosa?
no
la veritat és que no
la setmana
passada
ha estat un munt
de compromisos
i d'allò
i pel·lícules d'estrena
no he trobat la manera
volia anar a veure avui
allà al punt de Cerdanyola
que feien rumbos
que al Port i a la Vista
feien a les quatre
però al final
no m'ho he pogut organitzar
que avui ja
només treballava al matí
i llavors
per tant
podia haver anat
però no
m'he quedat amb les ganes
he vist Spotlight
a Texas
per fi
el Texas
que la
la que guanya l'Òscar
i què tal?
vas trobar molta cua?
no perquè vaig anar
a la sessió a les tres
ah mira
molt bé
no me'n saps
perquè al sortir
a la següent sessió
ja hi havia una cua
fins a dos cantonades
vull dir
sí sí
però bé bé bé
molt bé
és l'allò dels capellans
sí sí sí
és el que comentà vosaltres
que en realitat
hi havia el club
no?
tu començava tu
sí
a mi em va agradar
més el club
que aquesta
però aquesta
em tocava el tema
d'una forma més
està bé
el que passa és que
sí que és veritat
que és tema
de guanyar l'Òscar
però són aquestes pel·lis
que potser
com que ja es basen
en uns fets reals
que pot o no
més o menys
conèixer la gent
però és una cosa
bastant cuatant
i és del 2001
vull dir els fets
doncs crec que
te la jugues més
a l'hora d'elegir
la interpretació
i evidentment
en aquesta pel·lícula
amb el Marló Faló
és que té
clar
té un elengó
però en si
jo sempre penso
que potser
inclús
és tema
d'un programa
però és el tema
de quan adaptes
un fet real
al cap i a la fi
el procés creatiu
si no te'n pots anar
molt d'aquí
a no ser que
si està l'antí
i amb el dia
de l'estat
dels mates
de Hitler
però vull dir
que no
que dins d'un fet
històric
no hi ha
una creativitat
no hi ha
una banda
ampla del director
que pugui dir
me'n puc anar
llavors
és
a veure qui ho representa
millor
llavors suposo
que en pel·lis així
el que s'hauria
de valorar més
és la forma
d'interpretació
i la d'adaptació
artística
per dir alguna cosa
com adaptes
a l'època
com fas a semblar
per exemple
la Mary Streep
Margaret Thatcher
com l'adaptes
a que sigui
aquest personatge
bé
llavors potser
sí que em vaig quedar
una mica
com
clar pot guanyar
l'Òscar
però
és que no deixa
de ser una adaptació
d'una cosa
que ha passat
no deixa de ser
un tema interessant
per la temporada
vinent
això d'adaptacions
de fets reals
i els condicionaments
que això proporciona
el que passa
que sempre
aviam
aquestes coses
jo tinc la sensació
que si hi ha
un bon director
darrere
sempre li pot donar
d'alguna manera
la volta
i inclús
una cosa
no sigui del tot fidel
però té molta força
de punt de vista
geogràfic
adaptar-ho
és a dir que
no són literalment
fidels
al que va passar
sinó que a vegades
sempre entens
la canxa
una mica
però és el que
comenteu
precisament
fa un temps
amb les pel·lícules
que us han fet
de l'Steve Jobs
les dues
últimes adaptacions
que hi havia grosses
en quant a ficció
que no siguin documentals
potser era la diferència
inclús artística
de direcció
és veritat
però
simplement era un comentari
de dir
em va semblar
molt bona pel·lícula
molt bon guió
però
el guió
clar
vulgui sonar
al cap i a la fi
és una mica
entre cometes
el que ja va passar
et bases més
en la interpretació
potser
en canvi
de club
en el club
en el fons
jo penso que
hi ha més
per mi
hi ha més valor artístic
en el sentit que
aquest justament
que tu estàs dient
que és
en base
a una investigació
que van fer
de diversos casos
que hi havia
van crear la seva història
però que tot es responia
que podria ser
de trossos agafats
de 20 casos diferents
llavors
la història
és molt més rica
molt més potent
per mi
que aquesta
que assenyeix
amb una cosa
que va passar
clar, perquè és més lliure
perquè hi ha més lliure
és molt més lliure
clar, clar, clar
sí, sí, està d'acord
jo el que sí que he vist
aquesta setmana
i volia comentar
tot i que no he anat
al cinema així
d'estrena
i no he vist res d'allò
molt nou
però sí que un parell
de pel·lícules
de la temporada
que les hauria de veure
en unes condicions
una miqueta millor
bueno, una de les dues
no
he vist per fi
ocho apellidors catalanes
que encara no l'havia vista
i la veritat
és que coincideixo
més aviat
amb l'opinió
del Paul i la Lídia
que van venir així
menys clàssica
que ja saps el que passarà
quan comences a veure'l
ja saps com anirà
però que té un guió
força enginyós
la veritat
i que els personatges
el desenvolupen molt bé
jo sé que darrere
hi ha un parell
de guionistes
i un dels que conec
és el Borja Koveaga
l'admiro força
com a director
un dia hauríem de parlar
d'aquest home
com a director
ha fet uns formatatges
valuosíssims
un camaleó a tot terreny
aquest tio
perquè ha fet gèneres
de tota mena
és impressionant
la profunditat
què li dóna els seus personatges
i la manera com els tracta
i a mi la veritat
és que em va entrar
molt bé aquesta pel·lícula
a mi no
la primera la vas veure
i és millor
la veritat
és que em resulta
difícil comparar
jo les comparo radicalment
són propostes molt diferents
per mi
s'aguanta
i té un guió
que per mi
és consistent
i en canvi
aquesta considero
que és simplement
per mi
és aprofitar
un èxit comercial
per ràpidament
fer una cosa
que també funcionarà
comercialment
però això és veritat
perquè això
és així
com s'ha fet una segona part
de les barcelones
nit
però de la mateixa manera
però les barcelones
nit d'estiu
la segona part
jo penso que
pel que més o menys m'ha arribat
és quasi millor que la primera
bueno
és que és una evolució
de personatge
si el guió
està molt treballat
si el guió
està molt d'allò
en canvi
tinc l'estació aquesta
no cal que estiguem d'acord
ni que d'allò
perquè això són matisos
jo tinc l'estació
que aquesta és una pel·lícula
molt poc treballada
la que ell més o menys
n'hi ha entrat
a mi
per exemple
personalment va ser
que la primera
la vaig veure
a casa
entre cometes
i la segona
la vaig veure al cine
llavors al cine
però més de preestrena
amb tota la
per exemple
una sala planíssima
tothom rient
i clar també
però sí que és veritat
que vaig sortir
i vaig pensant
no és una mala pel·lícula
no està malament
sobretot
perquè tocaven
el tema català
llavors aquí
però jo no crec
que sigui pel tema català
sinó perquè es toca
d'una forma superficial
o sigui tu pots
vull dir
doncs
no ho sé
és el més sincer que tinc jo
no cal que estiguem d'acord
és a dir
no fem una cosa
de discussió
no però a veure
que tot això
una mica
ja ho comentar
la meva opinió
una mica
és que
són
acudits
força ben tramats
perquè a la fi
són acudits
perquè la gent
rigui d'un tema
determinat
que no ho tracta
amb una profunditat enorme
no perquè és una comèdia
lleugera
perquè la gent
doncs entrin al cinema
i s'ho passi
més o menys bé
però els arquetips
que agafa
més aviat moderners
el hipster
que d'allò
la manera com
la persona que mai
no s'emprenya
i que és suposadament
molt profunda
però que en realitat
és molt superficial
perquè no agafa res
d'una manera potent
que és l'Alberto Romero
el personatge
Alberto Romero
la reivindicació
d'alguna manera
que hi ha
d'alguna cosa
més autèntica
que no sigui únicament
doncs
anar pensant
en l'art
en les coses
que suposadament
li hem de donar
més importància
i que hi ha coses humanes
coses d'autenticitat
que s'han de d'allò
està força ben tramades
molt respectuosa
amb tot també
i bueno
i porta
el fet de veure
que és una comèdia
que al final
tot acabarà
més o menys bé
amb coses
controvertides
i que hi ha coses
que val la pena
reivindicar
amb què quedes Francesc
amb Ocho Pedios Catalanes
o el Pregón?
Ocho Pedios Catalanes
està millor tramat
tot
jo penso que sí
penso que sí
el Pregón
vull dir
per el tema
de l'estereotip
és una bona comparació
perquè
de fet apareixen també
allà en el Pregón
molts estereotip
jo diria
que com a comèdia
que totes dues
ho són
Ocho Pedios Catalanes
és més lleugera
es deixa veure molt bé
entra
amb molta facilitat
si et plantejes
com una pel·lícula
que no la critiquis
no la vulguis veure
com una pel·lícula d'autor
que aprofundeix
amb una d'allò
sinó com una qüestió
simplement lleugera
per passar una estona
si l'analitzes
com un fet polític
o d'allò
llavors segurament
hi pots trobar
totes les serrades
i tot el que vulguis
no està feta d'aquesta manera
jo la comparava
amb la primera
en la primera
penso que
amb aquesta línia
que estem dient
doncs s'aguantava
de tenir un guió
que més o menys d'allò
i jo tinc la sensació
és una sensació molt subjectiva
que aquesta no arriba
al mateix nivell
no, però la segona
ja tenen tots els personatges
molt ben tramats
i molt ben agafats
i hi ha més varietat
que es mou amb molta soltura
la pel·lícula
no sé
i a més a més
tot en un lloc així
molt tancat
que és una masia
més a mi també em fa gràcia
suposo que sí
que tot això que diu el Pol
influeix
perquè jo vaig estar
en una roda de premsa
allà a la masia
on estàs rodada
també et fa gràcia veure
allò a la casa
les escales
però bueno
a part d'això
a part d'això
jo no sé
la vaig veure
amb...
doncs m'ho alegro
que t'ho veus
sí, m'ho vaig passar bé
i l'altre que vaig veure
i que tinc ganes
de veure millor
perquè la vaig veure
amb unes condicions
no gaire bones
ni correctes
ni amb això original
ni tan sols
imagineu-vos
el que això comporta
doncs
és Deadpool
però el que vaig veure
em va semblar
fabulós
quina, quina, quina?
sembla increïble
aquesta pel·lícula
Deadpool
molt bona
no l'he vist
no l'he vist
no sé
sincerament
vull dir
la manera com treballa
de què va això
no sé de què va
la quarta paret
la quarta paret
això és tremendo
l'acudit que fa
sobre...
ho vam parlar
quan va venir
el Ferran
a parlar dels superherois
és un personatge
de Marvel
que en realitat
és un antiheroi
diguéssim
és un personatge
que van crear
gairebé en conya
que és un
és una persona
bueno
un tio
que li
refereix com una mica
com era l'origen
d'aquest
perquè és com que n'hi ha tant
però que es va cremar
no?
no
és un home
que
no, és un càncer
l'he agafat un càncer
és veritat
llavors és una
persona així
més o menys superficial
però que en un moment determinat
que és així molt
d'aquelles persones
que s'enfronten
sí
que s'enfronten molt fàcilment
amb els altres
molt de jugada
de fer broma
que no li trobes
cap bràcia especial
a la persona
quan encara no és superheroi
ni res
i s'enamora
però s'enamora
d'una manera molt bèstia
d'una dona
d'una prostituta
la manera com s'enamoren
és fantàstica
perquè comencen a destacar
la seva vida
la vida de cadascú
quin ha estat pitjor
de les dues
llavors el repte
aquell verbal
el de diàleg
és brutal
guanya ell
guanya ell
però perquè ja exagera
d'una manera tan salvatge
que ja dius
bueno
l'altre que ja riu
perquè dius
d'acord d'acord
no puc superar-ho això
està molt ben treballant
com a d'allò
llavors hi ha una persona
hi ha un personatge allà sinistre
que li ofereix
curar-li el càncer
a costa
de
bueno no
i a més a més
donar-li
unes capacitats
que no té
en gran dir
perquè a través
de la teràpia
que té del càncer
doncs li dona una
bueno
seria convertir-lo en un superheroi
en una persona
amb unes capacitats enormes
el que passa és que
el personatge aquest
en realitat
és tota l'estona
no saps ben bé
si el que diu
és veritat o no
si l'està curant
o l'està matant
si és un sàdic
simplement
i el que vol
és allò
carregar-se el personatge
fent-li tota mena
d'avexacions
llavors
és una pel·lícula
és dura
és molt dura
la pel·lícula
és duríssima
i a part és un humor tan negre
bueno de fet ja la van catalogar
als Estats Units
de més de 18
i la gent el portava
els nets igualment
ah però clar
perquè és una adaptació
a un còmic
i els nens sortien
a les familles sortien
però hi ha un llenguatge
i una explícita
no és una pel·lícula per nens
però jo la vaig veure
no per res
jo la vaig veure
amb adolescents
i no
hauríeu de veure
la identificació
que tenia amb el personatge
estaven al·lucinant
perquè clar
és un personatge
que té
és un destructor
verbal
és un destructor
sí però té un cor
molt gran
bueno perquè és un transgressor
i llavors suposo
que ells s'identifiquen
amb això
des de la posició
de l'adolescent rebel
que ja contínuament
està posant a prova
els que hi ha al voltant
però jo diria
el personatge
jo de totes maneres
la pel·lícula
trobo que és el personatge
sí
la pel·lícula
és el personatge
perquè
en comparació
d'altres pel·lícules
de la mateixa línia
per exemple
Kikas
Kikas
Kikas també volia
agudíssima
o sigui
està en un guió
molt ben tramat
em va agradar moltíssim
Deadpool
t'ho passes bé
perquè t'ho passes bé
però és que la pel·lícula
és el personatge
clar
és un personatge
o sigui
és el personatge
que representa
tot el que
s'estan enfotent
inclús els mateixos
d'X-Men
per exemple
hi ha una mena
d'escola
Howard
que el que fa
és entrenar
gent així
que tot
mira que bonic
i no matem a ningú
sinó
els deixem cao
i ja està
com a molt
clar
ell és el primer
que diu
o sigui
home
així el dic de bat
me'l carrego
és un personatge
que fa
que fa tremolar
tot l'univers
sí sí
ho trenca tot
i sobretot
el tema
jo crec que és el tema
de la quarta paret
de la manera com parla
el públic
des del començament
parla el públic
és clar
això ho he vist ara
he començat a veure
una sèrie que es diu
que la fa
el
ai com es diu
House of Cards
pot ser que es digui
una sèrie
la coneixeu?
House of Cards
que la fa
el Kevin Spacey
molt bona
i resulta que
ell es dirigeix
també tota l'estona
el públic
no sé si ho heu vist
no, no ho he vist
m'ha sorprès
perquè porto
un decportat
3 o 4 capítols
només
és una sèrie televisiva
sobre
diríem
el funcionament
de la política
dels Estats Units
de Washington
etc
en la Casa Blanca
totes les manolles
que hi ha allà
molt ben interpretada
perquè tots els actors
ho foten molt bé
però el que m'ha sorprès
més
en un moment de mirat
és que ell
juga amb el públic
de tant en tant
passa qualsevol cosa
i li diu al públic
veieu?
com és burro aquest
no s'entera
de què està passant
unes coses
que no són massa habituals
en el món del cine
és amb el llenguatge
generatogràfic
i fa gràcia
és a dir
no puc encara opinar
perquè porto 3 o 4 capítols
només
però em sembla una cosa curiosa
una cosa bastant curiosa
no, no
si trencar la paret aquesta
sempre és
això de Paul
ho fa molt bé
perquè reflexiona
sobre el tipus de pel·lícula
que estem veient
en un moment determinat
diu
és que això és una pel·lícula romàntica
en realitat
diu no
us havia enganyat
quan el col·loquen dintre
i llavors et va fer pensar
i pensa
és que és veritat
vull dir
en realitat
ells
van estrenar la pel·lícula
el dia de Sant Valentí
als Estats Units
i llavors
van fer una tirada de cartells
que només era
ell amb ella
amb un fons així
com de Manhattan
saps com molt maco
doncs tu veies el cartell
i deia
Deadpool
a més van canviar les lletres
en el que posaven les originals
posaven unes d'aquestes
com molt romàntiques
doncs clar
la gent
deia
bueno així
els nòvios
poden convèncer
les nòvies
tipus
sí sí
anem a veure aquesta
avui
és el dia
i l'acudit sobre
la quarta paret
en un moment determinat
en què la seva
la dona cega
amb la que viu
també té una relació
molt curiosa
de respecte
és que jo crec
que en el fons
és un personatge
irreverent
però respectuós
i feble
que té la seva esfeblesse
i tot això
és el que fa
que per exemple
els adolescents
que estan en aquesta edat
és com un adolescent
és com un noi gran
que encara no ha acabat
de trobar
la seva manera
de funcionar
en el món
llavors clar
els nanos
al·lucinen a ell
diuen
ostres clar
jo vull que aquest noi
aquest home
li surti tot bé
que s'enamori
d'aquesta d'allò
que venci els seus enemics
llavors estan superagafants
però hi ha l'acudit aquest
que us dic
que és el moment
en què la dona
també parla
al públic
no només ell
sinó una dona
hi ha un tercer personatge
que també
llavors ell
mira i diu
ai bo
la quarta paret
de la quarta paret
de la quarta paret
això són 16 parets
i dic 16
no 64
però fa molta gràcia
i ja dic
això en versió
tenim aquí present
avui l'Andreu Ferran
jo quasi l'aprofitaria
perquè ens expliqui
el seu tema
perquè si no
no podem sentir-lo
jo tinc molta il·lusió
d'entendre
que ja sabeu
que l'Andreu
sempre porta temes
bastant originals
últimament sí
porto coses molt rares
però bueno
està rebuscant allà
en els temes
explica
el tema aquest ve
us en recordeu
quan vaig venir
i vaig parlar
de
les millors pel·lícules
que mai s'han fet
clar
ara vaig pensar
aquí potser
li podem donar
una altra volta
al tema
i abans em vaig
recordar
un cop
que vaig veure
un reportatge
bueno
un reportatge
un documental
molt interessant
sobre una pel·lícula
que es diu
American History
American History X
que el director
es diu Tony Kay
o em sembla
si no recordo malament
però
és una pel·lícula
en la qual
durant el rodatge
va haver-hi
una trobada
bastant forta
entre el director
el Tony Kay
i el
Edward Norton
per
bueno
diferències de criteris
no?
el típic
l'actor
que a vegades
també fa
com una mica
de director
i abans va haver-hi
un punt
que es van enfadar
tant tant
que el Tony Kay
va amenaçar
de signar la pel·lícula
com a
Alan Smithy
i hòstia
això
em vaig quedar
parat
i abans el documental
explicaven
que aquesta era la manera
que tenien alguns
directors
per signar obres
amb les que no
estaven d'acord
per desentendre's
de la seva obra
d'alguna manera
sí
i que resulta ser
que com a mínim
als Estats Units
és obligatori
que les pel·lícules
vagin
amb nom de director
no pot aparèixer
una pel·lícula
sense el nom
del director
és obligat
sembla que és una qüestió
sindical
quasi bé
llavors ostres
això em va
em va incuriosir
ostres que curiós
i llavors vaig pensar
i quantes pel·lícules
s'han fet
d'aquest rotllo
i bueno
això
avui en dia
mirant així
a internet
és fàcil trobar-ho
i realment
t'adones
que hi ha moltes obres
que acaben signades
per l'Alan Smithy
l'Alan Smithy
no és ningú
és senzillament
un nom que s'utilitza
quan un director
però
també pot ser
un productor
o pot ser
un actor
o pot ser
actors
que han donat veu
a personatges
de pel·lícules
per exemple
de dibuixos animats
i que no estan d'acord
amb com ha quedat la cosa
i la veus
la signen
com
Alan Smithy
i bueno
és la manera
que tenen
de dir
jo no reconec
que he participat
en això
perquè considero
que el producte
no és
de suficient
qualitat
o no m'agrada
l'orientació
o el que sigui
i és el nom
que més pel·lícules
ha fet llavors
no
entrar com a director
com a productor
com a actor
i amb més feines
diferents
no ho he contat
deu estar allà
amb Jesús Franco
això sí
això és veritat
no m'he dedicat
a contar-ho
però sí que t'haig de dir
que és un director
polifacètic
perquè ha fet de tot
ha fet vídeos
amb vídeos musicals
signats
i bastants
pel que he vist
signats per Alan Smithy
han fet pel·lícules
de dibuixos animats
ha fet pel·lícules
documentals
telefilms
per televisió
realment
cortometratges
també
realment
hi ha moltes obres
que han acabat signades
per l'Alan Smithy
i és polifacètic
també
perquè ja us dic
també hi ha
escriptors
actors
productor
editor
i compositor
en les quals
apareix
signant
Alan Smithy
o sigui que realment
fins i tot
estic mirant
còmics
també
pot ser de tot
clar
pot ser de tot
qualsevol obra
en algun lloc
he trobat
això
si és veritat
em sembla fantàstic
i si no ho és
també queda molt bé
que Alan Smithy
si agafeu les lletres
del nom
i podeu formar
un palíndrom
que és
d'Alias Men
amb les mateixes lletres
però de fet
no hi ha un documental
que es diu així
segurament
jo no l'he vist
però és possible
que vagi
sobre Alan Smithy
no sé
si això
és realment així
si quan ho van
ho van
pensar
d'utilitzar
aquest nom
van pensar
en la història
del palíndrom
però realment
val la pena esmentar-ho
perquè és curiós
i
el que he trobat
també
és que sembla ser
que la primera pel·lícula
en la qual
es va signar
o que reconeix
que es va signar
com a Alan Smithy
per no haver de
posar el propi nom
del director
va ser una pel·lícula
que es deia
en anglès
Death of the Gunfighter
que aquí
es va anomenar
la Ciudad Sinley
que era una pel·lícula
de l'oest
que
sortia l'actor
Richard Wigmar
i que sembla ser
que van començar
a dirigir
en Don Siegel
i que després
per no sé
quines raons
es veu que es van barallar
també
es veu que les baralles
acaben produint
obres d'Alan Smithy
doncs es va barallar
i la pel·lícula
la va acabar
rodant
Robert Totten
però Robert Totten
tampoc no volia signar
perquè deia
que la major part
de la filmació
l'havia fet l'altra
i al final
el sindicat va dir
escolta
aquí ha de signar algú
per tant
posarem Alan Smithy
aquesta és la història
que us expliquen
any
1969
però
a les mateixes pàgines web
que anem mirant
resulta que hi ha
obres anteriors
signades
per Alan Smithy
o sigui que
segurament la cosa
potser remuntem
al Renaixement
jo aniria
a aquelles pintures
que hi ha
al Vaticà
aquelles pintures
del Vaticà
jo miraria
bé la signatura
perquè
sempre que no
anem a Tapuerca
o
o
aquesta
de les pintures
de Tapuerca
no volia dir
les altres
les de Cantàbria
les d'Altamira
l'imagineu allà
signar
seria
el cas és que
després aquest nom
s'ha anat utilitzant
diferents directors
i
bueno
la llista es llarga
i si aneu a la web
d'IMTV
allà veureu
que
apareix Alan Smithy
com a director
t'expliquen
perquè
o sigui
a la llista de directors
trobareu Alan Smithy
t'expliquen
l'origen
del nom
de Alan Smithy
i et posen
totes les obres
que a ells
els consta
que estan signades
com a tal
i entre altres
directors que han utilitzat
amb diferents obres
aquest
aquest
alias
hi ha
en John
Frankenheimer
no en sortia
amb una pel·lícula
que es deia
Riviera
del 1987
el Dennis Hopper
també
amb una pel·lícula
que sortia
de Jodie Foster
que es deia
Black Way
o
Back Way
o alguna cosa així
després també
amb una pel·lícula
el director
l'Arthur
Hiller
que
amb una pel·lícula
que es deia
Ardell Hollywood
del 1997
que aquesta pel·lícula
era ben curiós
perquè era una pel·lícula
en forma de
fals documental
que el que feia
era
una mena de crítica
sobre el món
de Hollywood
el cine
i
la idea
era explicar una mica
la història
d'Alan Smithy
exacte
és que just anava a dir
jo vaig agafar
tens una pel·li
que el protagonista
que quan feia una pel·li
el protagonista
es deia Alan Smithy
i és clar
tot el procés històric
d'aquest nom
li queia a sobre
clar com a
jo estic firmant
el meu nom real
però clar
tothom es pensarà
que és algú altre
exacte
és veritat
i llavors
aquesta pel·lícula
doncs també
el director
l'Arthur Hiller
va signar com a Alan Smithy
i després també
el Keith Sutherland
també va
dirigir una pel·lícula
que es deia
Woman Wanted
que també va signar
com a Alan Smithy
però bé
això només són
casos coneguts
després aquí
pots trobar
una llista d'obres
increïble
de gent que acaba
signant com a
Alan Smithy
a mi una cosa curiosa
que quan em vas proposar
el tema
m'hi va fer pensar
volia investigar més
però honestament
no he tingut temps
de fer-ho
ara mentre maríem
el cotxe
t'ho deia
és que
hi ha alguns
directors famosos
que també tenen
més d'un nom
per exemple
l'Steven Sodenberg
el que fa
tràfic
i moltíssimes pel·lícules
com tots coneixeu
Ocean's Eleven
etc
com que ell
va començar
com a director
de fotografia
la majoria
de les seves pel·lícules
les ha fotografiat
ell
amb un altre nom
i ell és el director
i moltes vegades
el guionista
perquè si no recordo malament
Sexo
Mentires
i Cintes de Vídeo
també és un guió
del propi
Sodenberg
i
consta sempre
que hi ha un senyor
que no m'agrada com es diu
no sé què
Smith
i que és el mateix
tinc la sensació també
que això
passa en molts casos
és a dir
hi ha molts casos
en què perquè no consti
que el mateix director
ha fet 3 o 4 funcions
determinades
i si té una especialitat
com en aquest cas
era fotografia
però resulta que
per no constar
li posen un nom
que s'ha inventat
però que tothom sap
després que és ell mateix
que ha fet la direcció
de fotografia
Això no ho feien els Cohen?
Els Cohen no s'inventaven
algú de producció?
Em sembla que sí
Em sembla que sí
Em sembla que sí
Volia mirar-ho
sincerament volia mirar-ho
però no he tingut temps
i llavors no
però sé que n'hi ha
molts títols
és a dir
moltes pel·lícules
que diríem que consta
que hi ha un senyor
de fotografia
però la gent no sap
que és el mateix director
que ha fet aquesta funció
El que referint-se una mica
a això
si recordeu
el que van fer
els promotors
del Dogma 95
les Trier i companyia
va ser decidir
que el director
no apareixia
en els títols de crèdit
que vindria relacionat
una mica amb això
perquè la normativa
es veu
de Hollywood
de les pel·lícules
de les productores
de Hollywood
abans del 68
és que no podia aparèixer
el director
amb un pseudònim
i llavors
aquests homes
o aquests nois
perquè eren molt joves
quan van fer això
van decidir
que ni tan sols
el director
havia d'aparèixer
cosa que és una decisió
curiosa
el director en principi
que es considera
com el primer responsable
de les qüestions
de la directiva
d'una pel·lícula
doncs no apareixen
en les que estan catalogades
com a dogma
que hi ha
no sé si unes 30
o 40
o 60
no sé quantes en sien total
doncs el director
no apareix
però això realment
està així
quan vas a veure
la pel·lícula
no apareix
el nom del director
és curiós
seria una altra manera
de treure
seria com posar
un Alan Smith
però no
el que és estrany
és que no passi més
perquè moltes vegades
hi ha pel·lícules
com diem
que surten tan malament
que et sap greu
que hi hagi més gent
que et digui
doncs mira
jo poso el nom
el que passa
que històricament
hi ha molts casos
de pel·lícules
que tots sabem
que per exemple
per posar
tothom sap
que el va començar
un senyor
i que el va acabar
un altre
és per taco
no sap que
no va començar
l'estat
l'any cubri
sinó l'Antoni Mann
i que es va barallar
amb el productor
que era el Quir Douglas
i que acabava de fer
o feia un parell d'anys
que havia fet
va cridar
i el va fer venir a home
per tant
hi ha molts casos d'aquest
el que passa
que acaba fent
el cubri
perquè ell va rodar
el pic percent
de la pel·lícula
en una pel·lícula
que el que ens explica
ell és que hi ha
moltes pel·lícules
és una cosa
un recurs curiós
jo no sé si sabeu
que
hi ha un famós
escriptor
que ara no m'ha recorri
de la nom
però que té
aquella famosa
novel·la
d'èxit
que és d'un nano
es diu allò
de nano
que s'escapa
de...
suposo que sabeu
quan hi ha un centre
literari
és un senyor
que
és famosa
i pels seus contes
també ho diuen
molt famosos
J.D. Salinger
Salinger
el Salinger
és un personatge
que ningú sap
la cara que corre
en fotografies
que es diu
que és ell
però no sé si realment
el que li ha portat
en el Salinger
és una fama
primera perquè
és una bona novel·la
una novel·la
que va donar èxit
i va estar preparada
en el seu moment
i després des del punt de vista literari
però una de les raons
per les quals
el seu nom
perquè després no va produir
gaires coses més
amb una oreola espectacular
és perquè ningú sap qui és
ni n'hem pogut fer entrevistes
ni l'hem pogut fotografiar
i ningú sap on vivia
ningú sap anar d'ell
quan se sap que és un senyor
que està viu
és a dir
doncs clar
doncs la Wikipedia
estava mirant això
va morir el 2001
va néixer en el 2009
igual és mort
sí
però no hi ha fotografia
hi ha un retrat així fet
com una mena de retrat robot
ja en corren fotografies
jo es recordo
haver-ne vist
alguna fotografia d'ell
però que no se sap
si realment és autèntica
o és una
o és una falsificació
perquè no se sap realment
vull dir
quina és la cara real d'ell
inclús
hi ha versions diferents
gent que l'ha conegut
dient que era un senyor
que estava malalt
i que tenia problemes
però com que són
tant contradictòries
això el que crea
per molta gent
és unes ganes
de conèixer el personatge
de saber qui és
perquè és un enigma
la llegenda urbana
aquesta típica
clar
però aquí podria donar-se el cas
que aquest home
el Salinger
fos com una mena
de Shakespeare
sabeu la idea
també aquesta
del grup Anonymous
que diu que Shakespeare
no és qui es considera
sinó que en realitat
era un conte
que no podia escriure
pels costums
o per l'escondicionament
de l'època
aquelles obres
d'aquelles característiques
i llavors
va agafar un escriptor d'aquests
un negre
que es diu
un gos writer
que es diu en anglès
perquè li posés el nom
llavors potser el Salinger
doncs era
no sé
un gran empresari
és com aquí
que teníem el Víctor Català
diguéssim
els pseudònims
per haver d'amagar-se
sí
que era la Caterina
Albert i Paradís
això em va quedar
de quan estudiava
a mi em fa gràcia
perquè tinc una amic
que es diu Víctor Català
que també els pares
li podien haver passat Ramon
sí, sí
sabien el que es feia
de totes maneres
i la Blixen
la de Memòries d'Àfrica
que tampoc
filmava com un home també
i en realitat
era una dona
sí, però això s'explicava
perquè per les dones
en aquella època
signar com a dona
una obra
ja era un hàndicap
i aleshores, clar
signar com a...
o el que ha comentat
del Jesús Franco
també que tenia
com 100 noms diferents
per evitar la censura
i per evitar tot
de totes maneres
els directors que signen
com a Alan Smithy
jo ho veig més
com una mena
de posició de força
això no s'ha fet
com jo volia
sinó com a vergonya
sinó com a...
com a crítica
perquè fixeu-vos
que de fet
jo em vaig enterar
d'això
arrel d'un documental
en el qual
el director
ho va fer
com una mena
de protesta
en realitat
al final
va signar
com a ell mateix
o sigui
Toni Kay
però realment
en el seu moment
sembla que va estar
a punt de posar
Alan Smithy
com una mesura
de pressió
doncs mira
si un programa
un sense condicions
no ens agrada
doncs
en comptes de dir
que participa
el Pol
l'André
o el d'allò
posem
no no
ha participat avui
Alan Smithy
que ens presentis
a l'inici
ens presentes a tots
com a Alan Smithy
el col·lectiu
exacte
el col·lectiu
Alan Smithy
ha fet el programa
d'avui
jo no sé
com que avui
aquesta temporada
tenim dos finals
així ben curiós
potser no està malament
que ja que aquest tema
més o menys
l'hem deixat
força ben aclarit
i enllestit
si no hi ha alguna cosa més
per part d'algú
doncs
podríem aprofitar
perquè el Joan
per exemple
o l'Andreu
que no vindrà
la setmana vinent
puguin fer una miqueta
de memòria
i recordar
aquelles pel·lícules
d'aquesta temporada
doncs
els ha marcat
jo sí
he de parlar
d'una pel·lícula
que m'ha marcat
i que considero
que és
de lo milloret
que
Nat Klawler
no sé si
pot saber quina és
però és d'aquesta temporada
jo diria que sí
l'anterior
crec
de l'anterior
de pel·lícules
que et marquen tant
podria ser
ara no en feu dubtar
podria ser
és a dir
jo sé que
clar
com que la temporada
comença al mes de setembre
i tornem
han passat
10 mesos
o 11 mesos
gairebé
no ho sé
en qualsevol cas
de l'última temporada
si no és d'aquesta temporada
i tens raó
doncs serà de l'anterior
una de les pel·lícules
que a mi últimament
més
que m'ha marcat
que considero
que és una obra mestra
i considero
que és una pel·lícula
que desafortunadament
desgraciadament
va passar molt desapercebuda
pel públic en general
és
Night Klawler
és a dir
per mi és una pel·lícula
extraordinària
i bueno
és a dir
doncs
cada vegada
que l'he vist
tant de 3 o 4 vegades ja
a mi em passa
que sabeu
que quan una pel·lícula
m'agrada
la reveig
més d'una vegada
i m'assembla
extraordinària
una altra cosa
que ara em ve al cap
simplement perquè
em sembla que la fan
aquesta nit
o la van fer
ahir la nit
ho vaig veure
a la Vanguardia
al diari
que l'anunciaven
és Raïces Profundes
Raïces Profundes
és una pel·lícula
em sembla que és del
52
o 53
és una pel·lícula
del
una extraordinària pel·lícula
seria com
el que ha recomanat
el Jaume
cuando ruge la mar a punta
seria aquests clàssics
per mi és una obra mestra
és que ho dic
perquè he vist
que la feien aquesta nit
no sé si és a la 1
o a la 2
en una d'aquestes cadenes
o la van fer ahir
no sé ara a quin lloc
no la vaig poder veure
no la vaig poder veure
però és una pel·lícula
que també
el crític
la recomanava
considerava
deia el mateix
deia que era una obra mestra
però si algú
jo ho dic
perquè és que
aquests dies
estava pensant
quines eren les pel·lícules
que jo he vist més vegades
jo recordo que de petit
molt jove
devia ser adolescent
m'escapava de casa meva
entrava al cine
al cine mèrica
que hi havia al carrer
paral·lel
i veia
Relàctes Profundes
10 i 12 vegades
seguides
per tant
és una pel·lícula
10 o 12 vegades seguides
si no seguides
doncs
dos o tres vegades un dia
en poc temps
d'acord
i el dia següent
dos o tres vegades més
carai
per tant és una pel·lícula
que l'he vista
milions de vegades
i continua agradant-te
i per què passa això
amb aquesta pel·lícula
tu concretament
té una música extraordinària
no sé si la coneixeu
una música brutal
té uns paisatges
perquè és una pel·lícula
de l'oeste
però una de les més consistents
que jo conec
com a pel·lícula de l'oeste
és una pel·lícula
que té un muntatge
cinematogràfic
és del George Stevens
és el director
el George Stevens
tenia una manera de treballar
que era
rodava molt
i després triava
les imatges
que en quedaven millor
per explicar la història
tenia molt de material rodat
i això
a mi
suposo que
quan era jovenet
m'encantava
perquè veia que
el llenguatge fluïa
amb una facilitat
i amb una fluidesa
inacostumada
i entre la música
el paisatge
perquè és un lloc
preciós
des del punt de vista
de verd
amb les muntanyes
és la història
d'uns
com suposo que sabeu
d'uns pagesos
instal·lats en un lloc
on hi ha uns
que volen que passin
com passa sempre
els animals
i volen destruir
tot el que és
l'agricultura
que es fa en aquella zona
la lluita entre grangers
i agricultors
clàssica en el western
aquesta és una pel·lícula
de les primeres
de l'any 50 i pico
no sé si és el 53
o el 52
53
bueno doncs
l'he incertat
però és que l'he vista
tantes vegades
me la conec tan bé
els personatges
els actors
que em sembla
una cosa
realment
vull dir
meravellosa
podríem fer un programa
sencer
que ens recites
la pel·lícula
de memòria
quasi
m'ha passat
en molt poques pel·lícules
això tan intens
aquesta perquè era
suposo molt jove
i t'afecten més
les coses
quan és tan jove
però d'adult
hi ha alguna altra pel·lícula
que
una pel·lícula
per exemple
que jo he vist
moltes vegades
i que suposo
només per raons
intel·lectuals
o polítiques
o de plantejament
personal
que és
que és
de l'Elia Cazan
El Compromiso
The Rangeman
és una pel·lícula
de l'any 68
de l'Elia Cazan
basada en una pròpia novel·la
famosa d'ell
que escriu
quan està
exiliat
o quan està
a París
perquè se li ha mort
una de les seves dones
i llavors
estan cap a París
i escriu aquesta novel·la
llavors això
va fer una pel·lícula
amb el Kirk Douglas
La Falle Dunaway
i també l'he vista
potser perquè planteja
un tema
que era molt dels anys
no pel·li dels anys 68
i potser perquè planteja
un tema
que no seria ara massa actual
però en canvi
en aquell moment sí que ho era
que era el tema
de
si val la pena
viure pels diners
o val la pena viure
per fer una feina
que valgui la pena
que et doni sentit
a la teva vida
llavors
el Kirk Douglas
li planteja això
és un escriptor
que no ha divertit
sinó que ha esdevingut
publicista
Ah sí, sí que la vaig acabar de veure
per la teva recomanació
guanya molts diners
guanya molts diners
però no és feliç
no satisfà la feina que fa
i llavors no m'he determinat
doncs hi ha tot el conflicte
de què fas
si deixa de feina
i es dedica a escriure
o es dedica a fer una altra cosa
o no
i
bé
amb tot el que comporta la família
llavors jo penso que és un tema
molt dels anys 60
molt de la gent jove
que
que et preteníem canviar el món
i que
ens pensàvem que
això no seria molt fàcil
i que
segurament un dels valors bàsics
era
fer una cosa coherent
amb la teva pròpia vida
i per tant
doncs una altra pel·lícula
que volia haver-me
i està clar
que aquesta temporada
per tu
ha passat sense pena ni glòria
perquè destaca els clàssics
destaca les pel·lícules
de la temporada passada
però no
així que bueno
a veure si la temporada vinent
que tornarem al setembre
doncs
t'encaixa més
Andreu
tornem a veure
bueno
continuem ara una estona
moltes gràcies
sempre que vens
ens enlluernes
amb coses originals
i ens quedem amb la música
de Shane
de Raïces Profundes
vale
fins la setmana vinent
o fins quan sigui
a reveure
bye