Cinema sense condicions

El cinema sense condicions
com tots els dimarts
per parlar-vos de cinema
del que ens ha agradat
del que no ens ha agradat
del que ens hagués agradat
però de tot el que
ens sembla relacionat amb el cinema
Totes les combinacions possibles
Exacte
No parlem de combinacions
Sí, home, tot el que tu has dit
O variacions, són variacions
Bé, variacions
O permutacions
No
La matemàtica, clar
Ens ha d'aclarir això
Sí, sí, però no penso fer-ho
No estaria malament
Bé, d'acord, un altre dia
A veure, com sempre
aquí estem
Hola Pep
Hola, bona tarda
Hola Francesc
Què tal?
Avui tenim l'honor
que avui estigui amb nosaltres el Francesc
L'honor és meu
Sí, molt bé
Estem tots honorats
I avui tenim un convidat especial
El Salvador Joan
Hola, bona nit
Bona nit
Estem molt contents que vingui
És de Sant Just
Això és molt bé
És tota una troballa
No sabíem que teníem gent a Sant Just
que sap tant de cinema
I que s'ha escrit llibres que després ens els comentarà
El seu tema d'avui
és sobre la producció i la filmació em sembla en general
i els estudis en general
Valcàzar que van estar ubicats aquí molt a prop
perquè estaven a Esplugues
i van tenir un recorregut relativament curt
però jo crec que molt interessant
d'això ens parlarà ell
i que així
ell viu a Sant Just
és arquitecte em sembla, no?
Sí, sí, correcte
Per tant
hi ha molts professionals
amb activitats diverses
que a banda de la seva activitat professional
els agrada el cine
o tenen passió pel cine
o en dues coses
Doncs bona nit
Bona nit, Salvador
Gràcies per invitar-me
Molt bé
Anem a començar a veure
Tu, Francesc, has vist coses?
Vols comentar-nos coses?
Abans de res volia
Digues
Volia dir-vos
si no us crida atenció
aquesta música
que estic posant de fons
Ah, sí
No hem fet atenció
Vaig a fer una mica de
com diu
de tant en tant el Pep
una mica d'autobombo, no?
Aquesta música
és de la pel·lícula Pàtria
us en recordeu?
Del Jean-Franç Salansonet
Sí
No me'n recordo
I el director
el compositor, perdó
és el Ricardo Boya
un compositor
que demà serà
a Sant Vicenç dels Sorts
a l'Olima Cacemes
que a cinema
Convidat teu, no?
Sí
M'ha fet gràcia
m'ha fet gràcia
posar la música
perquè la veritat és
té una característica èpica
i molt variada
amb les diferents produccions
que té
i bueno
serà interessant
ja que parlem de cinema
doncs mira
per què no parlar
del que també podreu veure demà
demà passar també
hi ha més coses
a la Filmoteca
que segurament en Pep parlarà
en relació
a una masterclass
que van compartir
Lucrecia
Lucrecia Martel
Exactament
Martel o Martel?
Martel
Martel
Bueno
i jo ara que tenim aquí
un arquitecte
volia comentar
una pel·lícula
que vaig veure
fa tres setmanes
o així
que és de fa uns anys
que es diu
Columbus
si no recordo malament
No la conec
No?
No
Doncs és
arquitectònicament
és espectacular
és una pel·lícula
on el que destaca
D'on té aquesta pel·lícula?
La pel·lícula
d'Estats Units
Americana
El director
és un director
d'origen sud-coreà
que ha fet
sobretot
moltes
pel·lícules documentals
sobre diferents directors
i pel·lícules
David Lynch
Tarantino
ara no me'n recordo
del nom
té un nom com japonès
con Ichawa
o alguna cosa així
però és de Corea del Sud
i s'entreté
a agafar diferents
edificis
d'aquesta població
Columbus
d'Ohio
si no recordo malament
ara no em feu del tot cas
i les plasma
a la pantalla
i et va explicar
una història
més o menys intimista
d'un professor
d'arquitectura
crec que no és arquitecta
però un professor
amb una certa edat
que al començament
de la pel·lícula
té un desesmaia
llavors el fill
ha de venir
a estar amb ell
i tot el que hi ha
al voltant d'això
una bibliotecària
que té un mig noviet
la mare de la bibliotecària
l'afició
que té aquesta bibliotecària
a l'arquitectura
que és una cosa
que li va naixent
i que
potser en algun moment
determinat
de la seva vida
doncs serà
una vocació
que portarà a terme
en estudis d'arquitectura
una pel·lícula
en principi
molt contemplativa
molt lenta
on destaca
sobretot
l'expressivitat
que poden tenir
les línies rectes
simètriques
i asimètriques
i veritablement
una lliçó
d'arquitectura
pels que no en sabem
pràcticament gens
és un plaer
no sé
tenia curiositat
però ja que no l'has vista
no l'he vista
no puc dir
per un altre programa
per un altre programa
això mateix
t'emplacem
a que en parlis
d'aquestes i d'altres
perquè tenim el ventre
de l'arquitecte
tenim pel·lícules
que
que toquen l'arquitectura
d'una manera molt potent
aquesta és una pel·lícula
una altra pel·lícula
que he vist fa no gaire
una pel·lícula que de fet
és del 2007
jo les pel·lícules d'estrena
les tinc molt llunyanes
de fa molt de temps
que es diu
Es porto bien
una pel·lícula
que va tenir força d'èxit
De qui és?
És d'un director
que
espanyol
O de quin país?
Espanyola
Espanyola
sí
que havia fet
aquelles pel·lícules
de Cerebros a la fuga
és més aviat
un director còmic
havia guanyat
un parell de golles
per curtmetratges
ara no me'n recordo
del nom
és molt similar
a l'actriu
aquesta Teron
crec que es diu
Charlie Teron
és a dir
és molt similar
a l'actriu
i aquesta pel·lícula
bueno
en realitat
és molt intrascendent
fa no gaire
vam parlar
amb el Joan Sardà
que avui no ha pogut venir
oh Joan
què et passa
millora't
ràpidament
està l'home
amb una dolència
no ha pogut venir
i
el Joan Sardà
va parlar
de cinema transcendental
aquesta pel·lícula
és una pel·lícula
intrascendental
totalment
són tres actors
grans
importants
el Coronado
el Càmera
i el
de l'Àlamo
si recordeu
i bueno
els tres són
tres pares
de tres filles
que tenen
tres nòvios
i cap dels tres pares
està content
amb els tres nòvios
que tenen
les filles
i s'alien
per mirar
d'arrebatar-los
i que la cosa
no funcioni bé
ja està
no cal dir
res més
vull dir
tenen línies
de diàleg
absolutament
de vegades
vergonyants
ells ho fan bé
els actors
ho fan bé
però
cinema
em recordeu
d'aquell moviment
que
anglès
que es pot considerar
previ a la Nouvelle Vague
posterior al neorealisme italià
i que després
està entre mig
està dintre de la correnta
aquella que hi havia
de canvi en el cinema
a Europa
va néixer cap als 50
i poc
neorealisme
Nouvelle Vague
la Nouvelle Vague
va néixer una miqueta més endavant
llavors està com un camí entre mig
i veritablement
mirant
els protocols
que tenien aquestes persones
els Angry Young Men
que eren els que ho van fundar
doncs
s'hi semblen molt
és a dir
ja sé
doncs van treure la idea
no ho sabia abans
els directors
del Dogma
del Dogma 95
perquè van agafar
no punt per punt
però més o menys
una gent que volia fer
pel·lícules
amb molt pocs diners
amb uns centenars de llibres
i que una de les pel·lícules
fonamentals
d'aquest moviment
de les primeres
és Eve
si recordeu
un punt suscindible
de Lindsay Anderson
doncs de Lindsay Anderson
he vist
la que es pot considerar
com la continuació
d'Eve
que ja no és
free cinema
que està protagonitzada
pel mateix actor
o l'Oquiment
Malcolm Maldonwell
sí senyor
o l'Oquiment
que jo no havia vist mai
i una amiga
que va venir precisament
la setmana passada
al programa
MKC
em va fer descobrir
i que té el cor
pràcticament robat
una pel·lícula
molt peculiar
em sembla que és
l'actor aquest
Malcolm Maldonwell
venent cafè
sí, sí
en principi
comença
amb això
amb un encàrrec
que li fan
per anar
a unes terres
llunyanes
de Gran Bretanya
cap al nord
nordès
a substituir
una persona
que ha desaparegut
com si fos Apocalipsi 9
però allà
a Gran Bretanya
llavors la pel·lícula
va d'això
vull dir
va de descobrir
terres noves
i aventures estranyes
una pel·lícula
que es planteja
com un alegat
anticapitalista
com un clip
com un videoclip
del grup
de l'Alan Rice
que va apareixent
en diferents fragments
de la pel·lícula
amenitzant
i puntualitzant
el que està passant
amb el personatge
que en un moment determinat
surt com a part de la trama
no sé
una història esbojarrada
que en cap moment
t'esperes
el que passarà després
i molt ben lligades
les escenes
una darrere l'altra
que si les agafessis
per separat
semblaria que no tenen res a veure
però no sé com s'ho munta
per fer colar-les
una darrere l'altra
i el Malcolm McDowell
que no és un grandíssim actor
però té un registrat
s'identificava molt bé
molt ben llarg
i una petita anècdota
que no sé si
que és un
un molt bon coneixedor
d'Estanley Kubrick
compartirà
amb Anabel González
que és qui em va fer
adonar-me d'aquesta pel·lícula
home
el Kubrick
el Kubrick el va captar
a partir de veure'l
amb les pel·lícules
de l'Inside Anderson
però el Kubrick
sembla ser
segons explicava ella
que no tenia molt clar
com dirigir aquest home
i li va demanar
un consell
a l'Inside Anderson
perquè li diies
com ho faig
perquè m'agrada com ho fan
les teves pel·lícules
però no acabo
i el Kubrick
també jo crec que
és veritat
que no era un gran
director d'actors
llavors
li va recomana
però sabia molt bé
el que volia
i llavors
li va fer treure tot
i el Malcolm McDowell
va parlar
va parlar alguna vegada
no diré
no diré no massa bé
de Kubrick
però el vi
el vi ha fet patir
vaja
doncs
o Lucky Man
o Lucky Man
que és el títol
que ha dit el Pep
una pel·lícula
recomanable
a rescatar
no molt coneguda
jo com a mínim
però que sí
la coneixia
de la mateixa època
que de l'aranja mecànica
de Clockwork
està allà
una miqueta més tard
i té punts de contacte
no sé si per casualitat
o com
l'altra
l'anterior
Eve
aquesta recordo
que la vam veure
amb el Joan Sardà
i la meva dona
l'Anna
la Setmana Internacional
del Cinema en Color
després
va trigar
uns quants anys
a s'estrenar d'Espanya
aquesta pel·lícula
sí, sí
té escena
veritablement
sorprenent
properes al cinema
per adults
no arriba a ser pornogràfica
però
està allà
tocant
fregant una mica
i valenta
valenta
i molt interessant
la veritat
si vols intervenir
en qualsevol moment
saps que
això és senzillíssim
és una tertúlia
és una competició
abans deia que
l'Esteli Kubrick
amb aquest actor
precisament
no van tenir afinitat
però el problema
és que tots els actors
que van treballar amb el Kubrick
van tenir problemes
vull dir que això
era una cosa habitual
amb el Kubrick
sí, sí
també va passar
els hi va passar
amb alguns guionistes
és que
el Kubrick
es premia molt
es premia molt
i obligava la gent
a anar
al límit
Kubrick treballava
bé
començant per ell
que allà
anava al límit
ell també
anava sempre
segurament
molt bé
doncs
a veure
això és el que volia aportar
les tres cosetes
que us he comentat
perfecte
perfecte
Francesc
jo només he vist
una cosa
perquè fa
feia molt temps
que no anava al cine
i vaig anar-hi ahir
per raons familiars
i tal
vaig anar a veure
una pel·lícula
que es diu
La Corresponsal
és una pel·lícula
americana
i el director
jo no el conec
però
us dic el nom
i us dic qui és
Matthew Heyman
és un noi americà
també
és un noi jove
de 37 o 38 anys
em sembla
ha fet
sobretot
documentals
em sembla
que aquest és
el primer
llarg matratge
que fa
havia fet
havia fet
documentals
sobre
els càrtels
mexicans
i per aquesta
per aquesta
per aquest
documental
va estar
nominat
a l'Òscar
del 2017
i es deia
Tierra de Càrtels
i també
per aquesta
tenia un premi Emmy
i després
ha fet
ha fet
sobre
l'Orient Mitjà
un
City of Ghosts
la Fantasma
de Fantasmes
que
no m'estanya
que l'hagi fet
perquè
descriu
la violència
a la zona
i la pel·lícula
que jo vaig veure ahir
que és aquesta
que us comento
La Corresponsal
és de fet
basada
en la guerra
de Síria
i
com
cobria
els
enfrontaments
bèl·lics
per tota la zona
una
corresponsal
que és la protagonista
de la pel·lícula
Mary Colvin
exacte
Mary Colvin
és real
és real
real
ella és una periodista
jo li comentava
al Salvador
que jo
quan vaig veure la pel·lícula
la recordava
perquè
va morir el 2012
aquesta dona
i la recordava
perquè havia sortit
per la tele
quan les veiem
aquesta
corresponsal
i portava un ull
tapat
amb una
tipus pirata
tipus pirata
monpegat
i era perquè
havia perdut
l'ull esquerra
amb una
cobrint
una informació
sri-lanca
amb la guerra
dels tramils
i
per tant
ella ha cobert
va cobrir
informació
a zones de guerra
pràcticament
a totes les zones
difícils
a les realment
difícils
i a prop
ella a la pel·lícula
ve a dir
alguna cosa
no és el mateix
cobrir guerra
des d'una
habitació
d'una tele
amb la tele
fumant
un cigaretti
que estan
al propi terreny
i realment
la pel·lícula
que descriu
la zona de Líbia
de Síria
perdó
i
com es viu això
i la descriu
ella els últims anys
fins a
quan ja
quan ella
mor
justament
amb aquesta
cobrint
aquesta
guerra
i
a la ciutat d'Oms
a la ciutat d'Oms
sí
sí
sí
és l'últim lloc
que hi està
és el lloc
on
de fet
ella denuncia
denuncia
el tractament
als civils
perquè és una guerra
que pràctica
sobretot
és la guerra
entre
l'Assad
em sembla
que es diu
l'Assad
i
precisament
el valor
més important
que tenia
la cobertura
que estava fent
ella
és la demostració
a tot el món
que es via
estat matant
civils
conscientment
conscientment
i a nens petits
i utilitzant
productes químics
del gas nerviós
etcètera
i ella
denuncia
aquest tipus
de
problemàtiques
a la vora
visquent-ho
veient els nens
i veient la gent
la pel·lícula
descriu això
descriu
també
la seva
com que és
l'última etapa
de la seva vida
ella
té una vida
com és de suposar
perquè una vida
d'una persona
amb aquesta
complexitat
no serà una vida
de senyora
de sa casa
que fa truites
per tant
ja es veu
que serà una vida
difícil
i és una vida
que ella
té contradicció
amb ella mateixa
ho viu
amb dificultat
la seva vida
amb parella
o la seva vida
pretesa
amb en familiar
té moltíssimes
dificultats
però ella
necessita allò
i alhora
allò li crea
els seus
problemes
vitals
ella té
problemes
de beguda
té problemes
d'inestabilitat
perquè
no pots
pensar
que la persona
que viu de prop
viu de debò
de prop
unes dificultats
i unes
atrocitats
del calibre
que les que ella
devia viure
podia ser això
planer
fàcil
i després
te'n tornes
al sofà
de casa
i aquesta
contradicció
de vides
de vida
normal
amb una vida
completament
desquiciada
la fa
ella tenir
un trauma
psicològic
o un trauma
de
com
païr això
això també
ho descriu
la pel·lícula
no sé si això
està
massa ben
descrit
això no m'agradava
massa
de la pel·lícula
sí que està bé
quan s'aproxima
als llocs
et fa sentir
realment
no tant
quan cau una bomba
sinó
el que li suposa
a les persones
de prop
viu viure allò
que és
el que vol
intentar fer
el director
que no m'estranya
si ell ha fet
documentals
amb intenció
perquè clar
hi ha convencials
que pots parlar
de la mosca
o pots parlar
d'alguna cosa
que t'afecti
ell fa documentals
que afecten
a la convivència
i a la convivència
en zones
d'absoluta
dificultat
de viure
de Síria
han sortit
no sé
10 milions de persones
igual
no sé
ha sortit
una barbaritat
de gent
i quan
la càmera
agafa
suposo com un tron
no sé ben bé com
agafa
tot allò
i veus
el que significa
la tremenda
destrossa humana
vital
i externa
que allò ha produït
et colpeix
o sigui
realment
si intenta colpir
et colpeix
la pel·lícula
la trama
diria
que té irregularitats
però jo crec
que és una pel·lícula
que està bé de veure
i que t'apropa
una
a la vida
d'un periodista
que de debò
vol cobrir això
i que sent
com a propi
un problema humà
i
d'aquí
d'aquí ve
Carme
perdona
perquè estava mirant
el títol original
que de vegades
és molt
és que el títol original
no tenia res a veure
és molt curiós
es diu
private war
exacte
i ara
tenia a veure
amb això
que et deia
una guerra privada
privada
perquè al final
és el propi conflicte
que ella té
amb la seva
pròpia vida
per què traduïm així
nosaltres
la corresponsal
una guerra privada
la corresponsal
bueno
pedazo de títol
sí
és veritat
tens raó
doncs
jo
no anava
no sabia ben bé
que anava a veure
si deu no
he de ser sincera
perquè anava
amb unes altres persones
que l'havien triada
i vaig trobar
que és una pel·lícula
que val la pena
i és un director
que jo
aniria escoltant
bueno
escoltant i veient
a veure què fa
perquè no està mal
i no està mal
pel que es preocupa
no?
bé
això és un
és una pel·lícula
jo
coincideixo
bastant
amb el teu comentari
a mi em va semblar
que és una pel·lícula
molt recomanable
perquè
et dona
una visió
de lo que és
la zona de conflicte
que
tal com tu
has dit
segurament
perquè
ell és
un home
que fa documentals
i deu haver trepitjat
zones d'aquest tipus
i el dels càrtels
veureu
si tingui oportunitat
de veure
aquesta
alhora
perquè els càrtels
de Mèxic
que són
bueno
a la zona
de Mèxic
però
i que
de fet
assorteixen
el món
americà
no?
d'Estats Units
vull dir
és un món
també
d'absoluta
sordidesa
no sé com
l'haurà tractat
de totes maneres
el que sí
també és veritat
és que
la pel·lícula
per una banda
té un muntatge
molt àgil
que ajuda molt
la pel·lícula
passa molt bé
pot servir
per agafar
una mica
de consciència
de la gent
del que
s'està vivint
en aquests llocs
i després
no deixa de ser
també molt important
el títol original
una guerra privada
i és que
realment
la pel·lícula
es nodreix
també
de la força
que té
dintre de la pantalla
Rosa Moon Pike
que és una actriu
molt bé
extraordinària
t'agafa
des de la primera escena
t'agafa
i tu dius
jo seguirem aquesta dona
allà on vagi
perquè jo la recordava
d'una pel·lícula
del James Bond
o d'una cosa d'aquestes
i la recordava
em sembla
d'una
del Joe Wright
aquella
com se deia
de la
Jan Austen
de
de la pel·lícula
aquella de la Jan Austen
ella té una personalitat
molt forta
i aquí
que és guapeta
i preciosa
allà
i aquí fa
una dona duríssima
ara bé
dit això
també és veritat
que s'ha de
relativitzar
algunes coses
que té
de
de superwoman
que bueno
sí
jo penso que
el tracte
que es dona
dins de la pel·lícula
el paper d'ella
és un tracte
una mica
preferent
respecte
al que deu ser
probablement
el d'una corresponsal
amb zones d'aquest tipus
em sembla
clar
ella fa protagonista
de la seva pel·lícula
estem dintre
d'una ficció
i això
només és
dir que
clar
no pots agafar
el peu de la lletra
no anem ara
a crear corresponsals
pensant-se que
s'hi deixi la cosa
no
el tema és molt serió
i n'hi ha molta gent
entre ells i ella
que no
no arriben a grans
fent de corresponsals
de guerra
no és una cosa romàntica
és una cosa
és una feina molt dura
era una de les actrius
d'orgull i prejudici
exacte
orgull i prejudici
exacte
que és una de la gent
perquè ella fa
de la germana
maca i encantadora
i en canvi
quan l'he tornat
a veure aquí
doncs
bueno
té ductilitat
no
perquè aquí fa
una dona duríssima
sí, sí
mireu
per una altra banda
jo
us volia parlar
d'una pel·lícula
de preestrena
que hem vist
precisament aquest matí
als cinemes Texas
és una pel·lícula
valenciana
financiada
pel
pel règim
de la comunitat
valenciana
dirigida
dirigida
dirigida
per Roberto
Bueso
que és precisament
la seva
òpera Prima
llavors
es tracta
d'una pel·lícula
perquè
es centreu
una mica
que jo diria
que està
en un estil
de les pel·lícules
de Romer
o sigui
chico
conoce chica
però
al final
la chica
va con otro chico
que novedós
eh
bueno
la pel·lícula es diu
La Banda
La Banda
sí
l'has trobada
Francesc
ràpidament
tenim
tenim aquí
una història
aparentment
i realment
senzilla
un noi surt
de València
i se'n va
24 anys
fa 3 anys
que està estudiant
a Londres
per treballar
i interpretar
en una
en una orquestra
i resulta que
la
bueno
l'avisen que la seva germana
el seu germà
està a punt de casar-se
i llavors ve a València
a passar uns dies
i
amb aquest viatge
de retorn
ja
durant el
el camí
ja comença
a posar-se
en situació
i recorda
aquest amor
que va tindre
d'infància
aquesta mort d'infància
resulta que
des de fa ja
8 o 10 anys
és
la nòvia
inseparable
amb
els i baixos
del seu millor amic
després
hi ha la trobada
amb els pares
i el germà
i finalment
hi ha un altre punt
que és la trobada
amb els amics
de sempre
que formaven part
d'aquí ve el títol
d'una banda
la banda
musical
d'un dels barris
de València
que
normalment
quan arriben
les festes
estan
confrontats
amb la de paterna
i amb altres
hi ha una mica
de lluita
entre cometes
per veure
qui ho fa millor
etcètera
llavors
a València
sempre hi ha
una
la música
és un
és molt important
és molt important
sí
efectivament
es diu
d'una manera
molt
intensa
i arribar
fins a
les capes
internes
de la pell
de la gent
això és una cosa
és un tret
a destacar
que queda reflectit
a la pel·lícula
una altra
la pel·lícula
està parlada
en valencià
conscient
que a la millor
això li pot treure
espectadors
a la resta d'Espanya
ja es va ser presentada
al Festival de Màlaga
d'aquest any
i la van traduir
absolutament
al castellà
i aquesta
ha traduïda
doblada
no no
no doblada
subtitulada
subtitulada
cosa que és molt d'agrair
perquè
penso que si
la comunitat valenciana
està fent
un treball
i
li vol donar
un rigor
de país
o de comunitat
o
el que sigui
d'autenticitat
de poble
jo crec que està molt bé
començar per aquí
això ho fa
després hi ha una altra cosa
que també vull destacar
a veure
estem dintre d'una pel·lícula
el que podríem dir
un cinema petit
o sigui
no hi ha
un gran dispendi
perquè segurament
estem parlant
d'una òpera Prima
per tant
no devia disposar
d'excessiu pressupost
gran capital
llavors
no tenim
una perfecció
d'imatges
i de decorats
i d'ambientació
etcètera
però
sí que tenim
una tonalitat
que és contínua
a tot el discurs
de la pel·lícula
i després
una altra cosa
que trobo
molt encertada
és que
estem acostumats
històricament
quan es parla
de cinema valencià
que sigui
un cinema
una mica
de
estem parlant
d'una comèdia
doncs les comèdies
moltes vegades
ens venim comèdies
de trasgruixut
que anaven molt
tocant el tòpic
i
una mica
donaven
una visió
d'una valència
una mica
de
fallera
sí
de conya
i això
aquí
tot això
està molt
suavitzat
no és una pel·lícula
no és una comèdia
de trasgruixut
és una comèdia
sentimental
tampoc
és una comèdia
que tiri per la banda
de dir
bueno
escolta
aquí també és folla
i tal
no
estem dintre
el pressupost
o la premissa
és comèdia sentimental
i llavors
ja dic
estaríem
entre un Romer
un Woody Allen
salvant totes les distàncies
possibles
però per situar-nos
jo crec que segurament
són directors
que a Roberto Bueso
li deuen agradar
i llavors
ell
si més no
transmet
un aire
veient la pel·lícula
que té ressonàncies
d'aquests grans directors
i tu la trobes fresca
i la recomano
la recomano
perquè
el que tu dius
estem davant d'una obra prima
bueno
comença amb uns pressupostos
i
em sembla que és molt interessant
d'apuntar-nos el seu nom
i seguir-lo
molt bé
i convido
els nostres
oients
ara la fan
l'estan fent
el Texas
no
el 21 de juny
han fet avui
el pas de premsa
però després passarà
a les sales
amb recorregut normal
correcte
si vols
podem donar
pas
al nostre convidat
i tant
perquè
ens il·lustri
sobre
els
o al Casar Brothers
li voldria preguntar
li et volia preguntar
que
per què t'has interessat
pel cinema
tu
bé
jo m'he interessat
pel cinema
justament
quan vaig començar
la carrera
i és curiós
perquè jo anava a veure
era l'època
dels cinemes
d'art i ensaio
d'aquella època
i dels cineclubs
i llavors
jo anava a veure
totes les pel·lícules
que s'estrenaven a Barcelona
de cine, arte i ensaio
allins devíem trobar
segurament
sense conèixer
és possible
és possible
tots els cineclubs
mítics
d'aquella època
i després
per altra banda
jo vaig ser
durant 20 i 20
o 22 anys
vaig ser president
del cineclub
recerca
d'aquí Sant Lluís
i això
per una banda
però a partir d'aquí
el tema de Balcàzar
va vindre una cosa
d'infància
quan
ara explicarem
qui era
la famosa producció
de Balcàzar
però quan va muntar
els estudis
Esplugues
jo en aquella època
jo vivia a Esplugues
i vaig seguir
perquè era un nen
molt tangencialment
molts rodatges
d'aquestes pel·lícules
i em va quedar
era un cine
que no m'interessava gens
però
després
amb els anys
em va fer
una certa
nostàlgia
o gràcia
d'investigar
tot allò
que havia vist
jo de petit
que jo ho veia
com un circ
perquè realment
era un circ
que és el que veies
en concret
rodatges
rodatges
rodatge
de pel·lícules
perquè pensa
qualsevol tipus
de pel·lícules
qualsevol tipus
de pel·lícules
espagueti
jo de tipus
de pel·lícules
perquè Balcàzar
feia tots els gèneres
i a més venien
productores
de tot el món
vull dir
moltes productores
americanes
produccions 100%
americanes
venien aquí
a rodar
com quines
com per exemple
ara ho explicaré
una mica
perquè si no
anem una mica
divagant del tema
per no anar-me'n
del que em preguntaves
aleshores
jo va haver un moment
que em vaig començar
a interessar
és un cinema
que no m'interessava gens
però en canvi
m'interessava
recuperar
vull dir la infància
no?
la primera
final de la infància
primera joventut
arrel d'això
tenia un amic meu
que ara
és l'Esteve Rian Bau
que jo el coneixia
de feia molts anys
i jo via
el director de la filmoteca
actualment
que és metge
jo vaig conèixer
tota la seva carrera
i la seva dona
que els dos són metges
el que passa
que ell
mentre va viure
el seu pare
vull dir
va ser director
d'un hospital
però ell portava
el cine molt endintre
i jo amb ell
quan vaig portar
el cineclub
durant molt temps
el vaig portar
perquè fèiem sempre
un fórm
el cineclub
aquella època
es feien fons
el vaig portar
amb ell
el Monterde
que era un company meu
que va estudiar arquitectura
però després ho va deixar
a mitja carrera
perquè va veure
que arquitectura
no es va dedicar a altres coses
i després també
amb ell
vaig concedir
ell també va publicar
al Monterde
va publicar
moltes coses
moltes coses
ha publicat al Monterde
igual que l'Esteve
tenen un currículum
de publicacions increïbles
jo l'Esteve
igual que el Monterde
el conec de fa
moltíssims
moltíssims anys
i també amb ell
vaig concedir
durant tres anys
el que abans
era la setmana
de Cine Colón
que després
es va convertir
en Festival de Cine Barcelona
els tres
van coincidir
tres anys
perquè vam ser jurats
del Festival de Cine de Barcelona
que bé
bueno
arrel d'això
quan l'Esteve
Reumbau
va fer
que va morir
el seu pare
es va passar
diguem
va deixar la medicina
i va començar
a estudiar
a l'universitat
de Vallaterra
quan va fer
la tèxia doctoral
que ell
de fet
la seva associació
era fer
perquè
la seva associació
que és
sobre l'Oso Wells
però tenia
que anar
aquell moment
estava casat
tenia fills
i
no podia marxar
desdifèrent
quan estàs
surten
per ser el que vulguis
però ell en aquell moment
com no podia fer
el Dolce & Welch
que era la seva dèria
doncs
va
va
va
dir
va faria
la tèxia doctoral
sobre el cine
fet a Catalunya
a l'època
del García Escudero
llavors
em va trucar
a mi
i em va dir
si li podia
si podia col·laborar
amb ell
i per fer
tota la part
de Vallcàzar
ell tenia
moltes dificultats
per poder accedir
a la informació
i a la família
Vallcàzar
i llavors
jo li vaig donar
un cop de mà
i a partir d'aquí
va vindre
a una revista
em van demanar
articles, i a partir...
Total, que al final, d'aquestes coses
de rebot, de rebot, un dia em truca
el catedràtic
Universitat de Barcelona, Joan Maria Caparrós Lera, que va morir
ara fa un any i poc,
em va dir...
Aquest home té llibres de cinema. Sí, mare meva,
té llibres, que el conec molt,
em va dir, mira, tenim l'encarno
Universitat de Barcelona de fer un llibre sobre
producions de Balcázar,
i llavors hem pensat que, bueno,
hi ha una època de Balcázar,
que és de l'any 64, el 73,
que la persona que
hi entén més ets tu, no hi ha ningú més
que tu que sàpiga més d'aquest tema,
i llavors volem que tu
desarrollis aquesta part del llibre.
Era un llibre que era molt ambiciós, en principi
s'editava en anglès,
perquè es tenia que presentar
als Estats Units, a Los Angeles,
i en castellà.
Al final, per circumstàncies
que ara seria molt llarg d'explicar,
l'edició, diguem-ne, en anglès
no es va arribar a publicar,
i només es va fer l'edició castellana,
i es va reduir molt perquè
l'esponsor, que en aquell moment
era
Filmex,
perquè diguem-ne, Balcázar, Filmex,
tot forma part d'un conjunt
que ara ho intentaré explicar una mica
per sobre,
doncs en un moment que ja no li va
interessar, quan ja estava el llibre
que estava tot fet i estava tot
i llavors jo
vaig parlar amb l'Ajuntament d'Esplugues
i vaig dir, mira, hi ha aquest llibre
que està, bueno, que ja està
escrit, està, vull dir,
però només és de Barcelona,
i llavors,
la mesura de Barcelona
diu que si busco un esponsor,
vull dir,
en efecte, estava tot pagat,
era un tema de costos d'impremta,
i la gent després em va dir,
mira, si no passa d'aquest pressupost
nosaltres l'accentem
i d'això va sortir aquest llibre
fa, doncs mira,
el 2005,
però estava escrit des del 2003,
vull dir que en aquest lapsus
van passar dos anys.
Tenim un testimoni
per començar a parlar
del Balcázar,
que segur, segur, segur
que el convidat,
el nostre convidat Salvador Juan
reconeix que amb la Carme
hem buscat així
abans de començar el programa.
Sua excel·lència,
senyor presidente del consejo de ministros.
Una de les primeres.
Adelante, Cánovas.
Buenas tardes.
Cánovas, eh?
Alguna novedad?
En la política española
se vislumbra una muy importante
que merece ser meditada
por vuestra majestad,
la aproximación de los progresistas
a la monarquía.
Los revolucionarios del 68,
los que destronaron a mi madre.
Està parlant al fons 12.
Yo prefiero tenerlos
al lado que enfrente.
Ya sé que la política de usted
es barrer para dentro,
pero con tanto barrer...
¿Qué?
Aquesta pel·lícula sí,
va ser una de les pel·lícules
potser més conegudes
de l'Alfonso Balcázar
que de fa.
La producció de Balcázar
va néixer arrel de l'afició
al cinema que tenia
l'Alfonso.
Però ell era com a director
en aquesta pel·lícula, no?
No, no, en aquesta pel·lícula
ja era director.
quan va muntar la productora
ell no era director.
Ell just quan torna
de fer el servei militar
ell tenia la deia del cine
i li va dir al seu pare...
Que és el que tenia diners.
Que era el que tenia diners,
però hem de pensar
que el seu pare
era la de les persones
més riques,
no únicament d'Espanya,
però sinó dels més rics d'Europa.
Vull dir, el seu pare tenia diners...
Pelateria o alguna cosa d'aquestes?
Sí, el seu pare
és una cosa molt curiosa
que potser ara
anem una mica,
però potser si no s'explica
qui era el seu pare
no s'entén com va néixer
Balcázar
i per què va arribar a ser
el que va arribar a ser
la productora més important
que va haver a Europa
en els anys 60.
El seu pare, Dona Enrique,
era d'una família molt humil,
a més, una família numerosa,
eren 19 germans.
Caram.
De 19 germans, sí,
aquestes coses que avui en dia
semblen impossibles.
Però era d'aquí?
No.
Ell era de Valladolid,
però el seu pare,
que treballava
a la companyia ferroviària d'Astúries,
ells estaven vivint a Astúries
perquè seu pare estava
de cap d'estació
d'una línia ferroviària.
Llavors,
amb tants germans,
vull dir,
ell de molt petit
es va tenir a espavilar,
era dels petits,
no era el més petit de tots,
però era dels petits.
Llavors,
amb 7-8 anys,
ell anava,
perquè tenia el viatge gratis,
no li costava endur-ho,
anava per les estacions
i dels pobles
i anava comprant pells de conill,
això en 7-8 anys,
pells de conill,
perquè llavors amb aquestes pells de conill
ell les venia a Anglaterra
i a Anglaterra
les feien servir
per fer els sombreros
d'aquests de filtre
típics d'aquella època.
Estem parlant,
demà,
de la primera guerra,
de la guerra civil espanyola,
estem parlant
dels finals dels anys 20,
principis dels finals dels anys 20.
Aleshores,
aquest noi,
evidentment,
amb aquests pobles
no tenia futur
i va vindre a Barcelona
i va establir
una central de peleteria
que era referent mundial.
Quan dic referent mundial
és que ell va aconseguir
l'exclusiva mundial
de totes les pells russes.
A l'època de la revolució,
a Leningrad,
va aconseguir,
a més,
era molt, molt, molt jove,
va aconseguir
i tenia, diguem-ne,
gent molt aposentada,
sobretot tenia
la competència directa
que eren
unes empreses
molt fortes,
tan angleses
com alemanes
i ell, en canvi,
va aconseguir,
perquè era molt hàbil,
era molt llest
i tenia molta visió
del negoci,
va aconseguir
l'exclusiva mundial.
Va passar del conill
al bisón
com...
Tenia botigra
Gran Via Passeig de Gràcia,
no?
Exactament.
Bueno,
no,
no,
Valmes,
Valmes.
Bueno,
aviam,
de fet,
quan la central,
abans del 36,
la central
la tenia
la cantonada,
clar,
això nosaltres no ho hem vist
perquè no hi vivíem,
però suposo,
perquè almenys
tots som
d'una daca
del 36
encara no hi érem,
era la cantonada
al carrer Valmes
amb Gran Via,
on després va ser
l'Institut Nacional
de Previsió
i ara és un organisme
de la Generalitat
quan es va fer
les transferències,
allà tenia
el centre,
diguem-ne,
d'Espanya
de magasem de pells.
El que passa,
bueno,
això és història,
vull dir que
durant la Guerra Civil
Espanyola,
vull dir,
un dels bombardejos
típics d'aquest
de Barcelona,
vull dir,
estava passant
un convoy militar
i un camió
ple de trilita
i un dels bombards
va caure el camió
i va explotar
i des del cine
Coliseu
fins al carrer Valmes
tot això va quedar
destruït,
inclús davant del cine Coliseu
actualment,
com dic actualment,
des de fa 4 o 5 anys
hi ha un monolit metàl·lic
que recorda
aquest fet.
Després,
la peleteria
la va tindre
on estarà
l'Hotel Cristal,
que era d'ells,
quan van construir
l'Hotel Cristal
i van traslladar
la peleteria
just davant per davant,
una mica més avall.
On és l'Hotel Cristal?
Quin és?
El que l'Hotel Cristal
està tocant,
és tocant
pràcticament
cantonada en Rambla,
Catalunya,
Diputació.
Ah,
més amunt,
sí,
sí,
que va tindre
vàries.
Bueno,
ara per no allargar-nos,
perquè és que si no
s'estira
el temps a sobre,
aquest home
tenia l'exclusió mundial,
o sigui,
totes les pells
que sortien de Sibèria,
que es venien al món,
als Estats Units,
a França,
Alemanya,
Suïssa,
a Itàlia,
a tot arreu del món,
totes passaven
per la seva mà,
vull dir que tot era
el seu negoci,
perquè als russos
li venien les pells
amb ell
i ell tenia
la distribució mundial.
dintre d'aquestes desgràcies
que estàvem explicant
que li va passar
a la primera
guerra civil espanyola
a cap de dos o tres anys
que va esclatar
la segona guerra mundial,
ell tenia
a l'Aipiz,
tenia el magatzem
més important
que tenia a Europa
i a Londres
el segon magatzem
més important
que tenia a Europa.
i llavors
els bombardejos aliats
anglesos
que van bombardejar
l'Aipiz
li van
va perdre
tota la
perquè el mateix
que va passar aquí a Barcelona
li va passar a l'Aipiz
va perdre
tot el material,
bueno,
ho va perdre tot
i les UB2
alemanes
que
Hitler enviava
contra
Londres
i Londres
va ser molt
bombardejada
durant la segona guerra mundial,
doncs també
ho va perdre tot
però ell
era una persona
incombustible
vull dir
amb una ave fènix
a part d'això
ell tenia
ell quan va estar a la guerra civil espanyola
l'últim vaixell
que va sortir de Barcelona
que va anar a Gènova
ell va poder-lo agafar
va anar a Gènova
de Gènova
va passar a França
i de França
va passar a Sant Sebastián
i quan estava a Sant Sebastián
a l'hotel
Sant Sebastián
que en aquest hotel
hi havia
una sèrie d'industrials
molt importants
catalans
hi havia
per exemple
els de la MG
per exemple
el mateix dia
que ells sentien
per la ràdio
que les tropes de Franco
estaven entrant
aquí a Barcelona
van anar a notar-hi
i van muntar
una societat
que es deia Rilsa
perquè ell
es va adonar a compte
diu que
quan acabada la guerra
la gent no necessitarà pell
sinó que necessitarà
coses de menjar
la primera necessitat
i llavors
l'indústria làctea
que va muntar Rilsa
amb els maçaners i graus
vull dir
MGB de maçaners i grau
tot això
Enrique
el pare
de l'Alfonso
el pare
de l'Alfonso
vull dir que
tant és així
que
el diners que hauria de tindre aquest home
quan acabava la primera guerra
no
la guerra
sigui l'espanyola
sí
l'espanyola era
la Coca-Cola
la Coca-Cola americana
li va oferir
tindre
la concessió
per Espanya
de la Coca-Cola
bé
ell
tenia molts molts negocis
i bé
en aquell moment
no li va interessar
ara no
vull estendre
amb els negocis
de Don Enrique
perquè
em sembla que
seria un altre programa
i no és de cine
precisament
tot una història
el tema era
que l'Alfonso
al tornar al servei militar
estava rodant
en aquell moment
una pel·lícula a Barcelona
una pel·lícula d'època
vull dir
de les que feia Cifessa
que era Catalina
d'Inglaterra
que la productora
va quebrar
i ella
estava interessat
i li van dir
com havia quebrat
si ella es volia
fer càrrec
de la pel·lícula
i problemes econòmics
no en tenia
vull dir
va agafar
i va dir
sí, sí, cap problema
i així entra al cine
és una manera
de poder entrar al cine
com a productor
tot això
llavors el seu pare
li va posar
un dels comptables
que tenia ell
i el comptable
ara ja fa uns anys
que es mou
però ell m'ho explicava
i diu
va ser la ruïna
vull dir
va ser la ruïna
perquè
com tots els actors
ja sabien
que havia
una mica més del 50%
robat
si volien continuar
la pel·lícula
tenien que ser
amb els mateixos actors
clar, no pots posar
altres actors
i llavors
els demanaven
més del doble
però ell
problemes de diners
no hi havia
ell ho va acceptar
i va ser
com una experiència
i igual
perdre els diners
aquí no tenia
cap valor
l'únic era
una manera de començar
Catalina d'Inglaterra
és de l'any 51
i va ser la primera
la primera pel·lícula
que va produir
llavors la va distribuir
la bona distribuidora
que era Cifesa
en aquell moment Cifesa
era l'època bastant
estava gloriosa
tant en producció
com en distribució
i la segona
que va dirigir
era una pel·lícula
que va produir
perdona
era una pel·lícula
del Rovira Veleta
que és on se parece botas
mítica
i el director
és mític també
de fet
va estar a punt
de produir
hi ha un camí
a la derecha
però últimament
bueno
a última hora
no sé
no me'n recordo
exactament per què
la va agafar
Titan Films
que era del Bufarull
el que tenia
Los Caracoles
el restaurant
Los Caracoles
total que
i també la va distribuir
Cifesa
llavors el pare
li va dir
amb Alfonso
mira oi
està clar
que
a ver
no podemos depender
de una distribuidora
porque
la distribuidora
nos va liquidando
los
a medida que
es van fent passes
a tot el territori nacional
vull dir
el tant percent
que havien acordat
i lo que hemos de hacer
si
si
si la hi ha de posar
ens hem de posar en sèrio
el que no podem fer
és això
per hobby
perquè el nen
estigui content
li podem fer una pel·lícula
dos o tres
que són molts diners
però clar
vull dir
el pare era molt negociant
va dir
si hem de fer-ho
ho hem de fer en sèrio
hem de fer-ho de veritat
fins aquí
de moment
estem parlant
d'Alfonso
d'Alfonso
el que passa
que eren
nous germans
en aquell moment
només vivíem vuit
perquè la germana
petita
l'Angelines
va morir
abans de la guerra civil
espanyola
llavors el pare
en tots els negoci que tenia
posava normalment
dintre de les societats
posava tots els fills
perquè tots participessin
encara que només fos
a nivell econòmic
dels beneficis
llavors el pare
va dir
el que hem de fer
és muntar una distribuïdora
però com tu no hi entens
i jo tampoc
vull dir
a més el pare
ell només mirava en el negoci
vull dir
el Sinem Cino
no li interessava
va dir
bueno
en aquell moment
va parlar amb el Talarevits
Talarevits
era el que havia sigut
el cap de compres
de la Metro Wallenmeyer
ibérica
que havia muntat
una petita distribuïdora
que es deia Filmax
feia just dos anys
i
és el que li va
li va distribuir
la tercera pel·lícula
que produeix en Valcaz
la li distribueix
el Talarevits
amb el seu cunyat
que era
Alfredo Papo
dos de l'once pares de botes
onze pares de botes
onze pares de
o sigui
Catria en la Terra
i onze pares de botes
les dues pel·lícules
les va distribuir Cipesa
i llavors
la tercera pel·lícula
que produeix
Valcaz
i llavors la distribueix Filmex
i llavors es van entendre
i va dir
mira
amb el d'allò
per problemes de diners
no hi ha cap problema
el que vulguis
fem una cosa
jo compro el 50%
de les accions
fem 50-50
i a partir d'aquí
vull dir
tu que coneixes
el tema de distribució
a més
el negoci del cine
en aquell moment
el negoci fort
diguem-ne
era
a partir
a partir
de la producció espanyola
tu tenies dret
a unes licències
d'importació
de pel·lícula americana
i de doplatge
de pel·lícules
que era on havia
el negoci
realment
això veiem
en el cas
per exemple
de la Fox
funcionava
emissora Films
produïa pel·lícules
per la Fox
i bé
tot era un tinclador
com el Carreres Planes
Pexa Films
produïa pel·lícules
per la Universal
perquè es poguessin
garantitzar
després la distribució
de pel·lícula americana
a partir d'aquí
ells van veure
molt clar
que el negoci
del cine
no pot ser local
a Espanya
la multisió
d'una pel·lícula
no pot estar a Espanya
la pel·lícula
perdona Salvador
és
Jo Maté
de Josep Maria Forn
aquesta
tercera pel·lícula
si no
la tercera pel·lícula
no
Jo Maté
ella llavors produeix
una sèrie
ho tinc
perquè
el que passa
que clar
aquell llibre
fa 15 anys
i ara
quan el Valle Escriu
el tenia tot
molt
d'allò
no
Jo Maté
és del 55
que el 55
produeix
tres pel·lícules
com la Contrabando
que és una coproducció
amb el Reino Unit
amb Anglaterra
i Nunca
és de Machado Tarn
que és amb el Juli Coll
que és la primera pel·lícula
de Juli Coll
i jo Maté
la primera pel·lícula
de Josep Maria Forn
però no
11 pares devotes
i Relato Policiaco
que Relato Policiaco
és la primera pel·lícula
de l'Issaci
i Sasmendi
són anteriors
a Jo Maté
vull dir
és això
aleshores
ells en aquell moment
ja van veure clar
que el negoci del cinema
no
aviam
es tenien a cobrir
vull dir
i ells decideixen
eh
muntar
productores
fora d'Espanya
o sigui
ells munten
una primera productora
a Itàlia
que és en Alpa
que en Alpa
és l'anagrama
de les lletres
dels tres germans
que en aquell moment
estan portant al cine
que és el
Enrique
d'Alfonso
i
Pac
que és
de Paco
que era el germà
que venia
darrere de l'Alfonso
munten aquesta productora
a Itàlia
amb aquesta productora
fan coproduccions
o sigui
autocoproduccions
o sigui
Valcàzar
fa una producció
coproducció
en Itàlia
que és en Alpa
que en Alpa
100%
és capital
espanyol
de Valcàzar
és la Valcàzar
italiana
amb això
en quin sentit
doncs
el ser una productora
italiana
pot fer
comproduccions
i es pot
diguem-ne
beneficiar
dels
introduir
la distribució
allà
bueno
és que
allà munten
una altra distribuidora
que és
Gloria Films
no
era
a nivell de producció
doncs
tenen uns drets
com aquí
tenen uns drets
quan estàs produint
una pel·lícula
de rebre
les subvencions
de cada un dels països
i no únicament això
munta
una altra
una altra productora
a França
que és
Jean Films
que aquesta
realment
només va funcionar
la primera pel·lícula
que dura
que fa
l'Alfonso
com a director
que és una pel·lícula
molt personal
una pel·lícula
tipus
In Van Berman
que no va funcionar
gens
econòmicament
perquè és una pel·lícula
diguem-ne
molt minoritària
després ja es passa
al cine comercial
però l'entrada
ell volia ser artista
i bueno
la primera pel·lícula
que va fer
com a director
que és l'Encrucicada
que és una pel·lícula
que està molt bé
jo quan la vaig veure
em va quedar
bastant sorprès
vull dir-la sincerament
és una pel·lícula
totalment desconeguda
molt desconeguda
i posteriorment
inclús arriben
a muntar
una altra productora
a Alemanya
que és un dels països
que normalment
coproduïen ells
que és
Internacional Germania Films
vull dir que
ells ja van muntar
una gran estructura
a Gran Bretanya no
a Gran Bretanya no
per exemple
l'any 55
roden una pel·lícula
amb el Reina Unit
que el director
és la Lawrence
Huntington
amb el que havia
el Richard Green
i l'Anna Luc Aymé
i bueno
el que passa
que Gran Bretanya
diguem-ne
és
el cine britànic
diguem-ne
o sigui que
Espanya
Itàlia
Alemanya
vull dir
és un cine
diguem-ne
que és més
homogeni
el cine anglès
ja és més complicat
fer coproduccions
que les van fer
inclús
després
ho explicarem
van fer coproduccions
amb Estats Units
vull dir
i productores americanes
venien aquí a rodar
ells
ja han notat
que és molt significativa
per anar
per anar
avançant
perquè si no
és que no
vull mirar-los per això
però almenys
centrar una mica
la importància
de Balcazar
en el seu moment
ells l'any 57
perquè
ells anaven
continuament
a Nova York
tenien
Balcazar
tenien
una central
paletera
perquè a més
a Canadà
tenien
uns tallers
de confecció
vull dir
bé
és que
Balcazar
era un monstru
Balcazar
peleterías
ells anaven
cada any
vull dir
a les firas
de Nova York
perquè presentar
i llavors
un dels anys
tant Alfonso
com
el Paco
li van dir
a l'Enrique
por qué
no nos vamos
a Los Ángeles
a Hollywood
y vemos
cómo lo tienen
ellos montados
nosotros queremos
vamos intentar
montar algo parecido
al sistema americano
diners no els faltaban
diners no había problema
i llavors l'any 57
se'n van
se'n van
a Hollywood
i van a visitar
els estudis
curiosament
un dels estudis
que visiten
que és la Paramount
en aquell moment
la que els fa
de Cicerone
és la d'Orient Dèl
perquè en aquell moment
estava rodant
aquella época
estava rodant
pel·lícules
per la Paramount
va fer
la famosa
del Hitchcock
que serà
l'home que sabia
demasiado
i després
va passar
a la Metro
abans havia estat
a l'Universal
perquè eren contractes
llavors allà
el Paco
els altres dos
van tornar
i el Paco
es va quedar
més temps
i van veure
el que hem de fer
aquí a Espanya
és copiar
exactament
si Amèrica funciona
nosaltres hem de copiar
exactament
el que fan els americans
i llavors
d'aquí va sorgir
ja començant
a muntar
abans havien tingut
diguem-ne
les oficines centrals
al carrer Tosset
llavors busquen
unes oficines
molt més grans
que era
el carrer
Rambla Catalunya 116
llavors ja munten
com una major
hi ha tot
d'apartaments
d'apartament de guions
d'apartament
el que havíem vist
als Estats Units
com funcionava
una de les grans
productores americanes
repetia això aquí
de moment
no es plantegen
crear uns propis estudis
perquè
els estudis
d'Orfea
de Barcelona
que pràcticament
els tenien
monopolitzats
ells
ja els funcionava
molt bé
i no feia falta
invertir en estudis
el que passa
que arriba un moment
l'any 62
just acabat
del rodatge
de la vella Lola
amb la Sara Montiel
que la va dirigir
l'Afonso Bacázar
va haver un incendi
que es va cremar tot
ara seria molt llarg
d'explicar
de fet
era un incendi
que va ser intencionat
provocat
per intencions polítiques
etcètera
perquè al govern
no li interessava
que hi hagués indústria
a Barcelona
però això seria
un tema
d'una altra
tertúlia
però es van trobar
en aquell moment
llavors ells tenien
un pla de producció
molt molt molt gran
amb produccions
internacionals
molt fortes
llavors recuperen
uns petits estudis
que havien hagut
al carrer Bargós
que s'estaven utilitzant
els publicistes
de Vic Sant Juan
l'estaven utilitzant
per fer publicitat
dels tres platós
que havien hagut
ja només en quedaven dos
i bueno
per fer les pel·lícules
diguem-ne
que eren 100%
Balcàzar
que en ciència
de producció internacional
les van rodar allà
però bueno
si no
tot l'altre
van tenir que rodar-lo
a Alemanya
rodar-lo a Itàlia
o rodar-lo
a estudis
d'Europa
i una part
portar-la a Madrid
vull dir
perquè allà hi havia
els estudis
de Sevilla
films
els estudis
de Ballesteros
i en aquell moment
es plantegen
que han de muntar
uns estudis propis
però la llei
havia canviat
i només
permetien
que
la indústria
a cinema tràfics
tenia que estar
concentrada a Madrid
i els estudis
només es podien
construir a Madrid
Barcelona
no tenia
el que ja existia
que en aquell moment
ja només hi havia
el de l'Iquino
ho toleraven
però no deixaven crear
noves estudis
llavors
ells van muntar
uns estudis
al carrer Bravo
Murillo
de Madrid
a Madrid
sí, sí
van muntar uns estudis
però just en aquell moment
apareix una ordre ministerial
que no estava pensada
pel cine
sinó per la indústria
en general
sobretot per la indústria
tèxtil
que deia que
si
una indústria
una empresa
tenia
estava
industrialment
tenia el lloc de treball
en un lloc d'Espanya
si ja estava consolidada
la podia traslladar
a un altre lloc
això estava pensada
de fet
per la indústria tèxtil
que es va haver
obligat
la indústria tèxtil
també a invertir
quan volien ampliar
les
les
les
les
les
les
les
les
les
les
les
les
les
les
les
les
les
les
les
madura
ja no funcionaven
i arrel
d'aquesta pressió
dels
diguem-ne
dels catalans
vull dir
van crear aquesta llei
però
a través d'aquesta llei
ells van poder
posar-les
tornar a vindre a Barcelona
que sempre van estar
a les oficines centrals
a Barcelona
i
i
i muntar els seus estudis
aquí
que va ser l'any 64
què
que fan ells
clar
ells van
per exemple
a la revoltosa
es va rodar
amb aquests estudis
de Madrid
però ja
el que volien
és que
buscaven
els nous industrials
el més grans que possibles
que poguessin ser
que ja estiguessin fetes
per no perdre temps
i això
i
el màxim pròxim
de Barcelona
i prop
de l'aeroport
internacional
del Prat
perquè
la majoria
de directors
actors
tot això
venien
venien
dels Estats Units
o venien
o venien
d'Alemanya
o venien
de França
o d'Itàlia
tot això
llavors van trobar
esplugues
en aquell moment
s'estava criant
el Polícom Montessa
s'havia fet
la fàbrica
de motos
Montessa
troben unes
naus industrials
acabades de fer
que era un complex
que deia Moleti
que tenien
gaire 6.000 metres quadrats
edificats
unes naus impressionants
i llavors
les compren
els diners
no els hi faltaven
compren
demanen els permisos
adapten
per els rodatges
es crea
en un dels platós
vull dir
tenia un fosso
per rodar escenes aquàtiques
etcètera
estem entrant
a la dictadura
a la dictadura
ells munten
diguem
les sales de muntatge
amb les sales de doblatge
munten tot un allò
i després
munten
el que és
Espluga City
que això serà un tema
d'un altre dia
d'un altre programa
és que hem de pensar
un programa
perquè ets un pou de ciència
impressionant
impressionant
sí, sí, sí
els Valcazar
estudios cinematogràfics
magnífico
això
bé
en tot cas
hem de pensar
que quan vulgui
subir un programa
quan vulgueu
no tinc cap problema
subir continuï
perquè
en saps moltíssim
en saps
amb gran
minuciositat
la setmana vinent
que és que acabem ja
Carme
la setmana vinent
Roser Bundó
actriu
escriptora
poetessa
i de tot una miqueta
serà un plaer
tenir-la aquí
jo no hi seré
segurament
però m'agradarà molt
sentir-ho
doncs moltes gràcies
gràcies a vosaltres
molt bé
molt bé
i
comptem amb tu
pel proper
curs
d'acord
gràcies
bona nit a tothom
m'aní
m'aní