Cinema sense condicions
Bona nit, un dimarts més som aquí
al cinema sense condicions disposats a parlar al bus
em sembla que ressona una miqueta
Pol, no sé si és això, només ho noto jo
o sí?
ara sí, ara sento que és millor
molt bé, Pol
doncs, deia Bona nit, estem aquí un dimarts més
a Cinema sense condicions, disposats a passar-nos-ho bé
disposats a explicar-vos les pel·lícules que hem vist
les pel·lícules que recomanem, aquelles que potser no recomanem tant
perquè a més a més
som conscients que ens queden només dues setmanes
ens queda aquesta setmana i la setmana que ve
i acabem pràcticament el curs
des que vam començar des del setembre
i ens ho hem passat molt bé fent
tots els programes que hem fet, que n'hem fet molts
més de 30
et saludo a tot l'equip
doncs en Pol Diggler
la Carmen Oral
el Pepa del Bengol
en Joan Sala
Bona tarda
Bona tarda
però en especial
el convidat que tenim avui
que em fa molta il·lusió que torni a estar aquí
ja sabeu que és un amic
un amic que va venir ja fa temps
em sembla que era el gener, no?
potser, el gener de l'any passat
podria ser, sí
i que va estar parlant sobre
ell és un professional de l'ensenyament
fa més de 30 anys que es dedica a donar classes
però com es diu?
es diu Joan Agut
aquí
molt bona tarda
molt bona tarda
bona tarda Joan
i el Joan Agut
el Joan Agut
que ja va venir
deia doncs
fa
em sembla que va ser el gener més o menys
que va venir
per parlar-nos de
cinema d'animació
ja per tant ens coneix en el programa
i
bueno
ella tenia una afició brutal
al cine des de molt petit
recordo que ens explicava
mentre veníem
i en altres ocasions
que des de molt petit
ja veia sessions dobles
i que veia moltes pel·lícules
avui per això
ve amb un tema diferent
perquè ja ens va dir l'altra vegada
que no solament li agradava
el cinema d'animació
sinó que a mi li agradava
tota mena de cinema
i avui
ens ha preparat una cosa
que tenim un gran interès
en saber què és el que ens ha preparat
que és
parlar
dels nens
i el cinema
és a dir
quines són
ja t'ho dirà ell
quines són els temes
que més o menys
planteja en aquest moment
el cinema
i
la seva tasca professional
que seria d'educador
amb nens
amb nens i nenes
jo
aquest cap de setmana
he vist una pel·lícula
recomanada pel company
Joan Cerdà
que es diu
Desobedience
però abans de parlar d'ella
m'agradaria fer-ho
dels dos personatges
que en aquest moment
penso que estan com de moda
a Xile
crec que el cinema
xilè
està vivint
en els darrers anys
una certa renovació
amb èxit força destacables
i nombrosos
La Frontera
petita obra mestra
que retratava
la melancòlica derrota
d'un professor
combatent contra el règim
de Pinochet
pel·lícula
molt premiada
a tot arreu
internacionalment
a Berlín
a La Habana
als Premis Goyes
va guanyar
la millor pel·lícula estrangera
de parla no anglesa
i dirigida
atenció
perquè
hi ha dos personatges
dels quals volia comentar
per fer referència
un és
Guillermo Lelio
del qual em parlaré al final
de la pel·lícula
Sebastián
perdona
Sebastián
Sebastián Lelio és
o Guillermo?
Sebastián
i Pablo Larraín
que és un altre personatge
que també n'hem parlat
aquí en diverses ocasions
doncs bueno
de Sebastián Lelio
millor dit
la pel·lícula aquesta
estava dirigida
per Pablo Larraín
i
doncs
és un d'aquests dos personatges
que vull comentar
l'altre èxit
del cinema xilè
va ser
jo no sé si l'heu vist
La vida de los peces
del 2010
molt bona
si la recordeu
és una pel·lícula
dirigida pel Matías Vice
premi Goya també
de la millor pel·lícula
iberoamericana
si la recordeu
és la història
d'un jove
que fa 10 anys
que viu a Alemanya
concretament a Berlín
i que torna a Xile
abans d'anar-se
definitivament a Berlín
durant aquests dies
assisteix a una festa
d'aniversari
d'un amic seu
i redescobreix
tot el món
que no veia
que tenia
doncs abandonat
i inclosa
la seva amiga
o amigueta
o seva
diríem
novieta
que havia tingut
en aquell moment allà
és un excel·lent film
un retrat extraordinari
de aquesta
colla de joves xilens
jo hi vaig trobar
faltar els subrètols
en aquesta pel·lícula
perquè hi ha algun moment
que parla d'en xilè
i se't perdia
és que no t'enteres de res
sí senyor
sort que els veus
i la pel·lícula és molt bona
la pel·lícula és boníssima
o sigui que espero
veure-la algun dia
amb subrètols
i saber de què anava
no, sí que se sap
penso que sí que se sap
ella exagera ara
per fer broma
no, però
de debò
que em vaig quedar
algunes paraules
el títol
quin és el títol?
el títol es diu
La vida de los peces
la vida de los peces
és el de 2010
les persones
estan com
en un aquari
els burgesos
més que res
és la persona
que troben
un altre èxit
del cine xilè
ha estat
i aquest és espectacular
ha estat Glòria
és una pel·lícula
del 2013
dirigida
pel Sebastián Lélio
que va tenir
un gran ressò internacional
amb un munt
de premis
també
doncs
nominat als Òscar
també als Goya
i molts premis més
fa pocs dies
suposo que també ho sabeu
s'acaba de rodar
el remeix americà
de la mateixa pel·lícula
dirigida pel mateix director
pel Sebastián Lélio
encara sort
interpretada
per la Julian Moore
encara sort
sí, perquè
bueno
a vegades no saps què pensar
quan parles d'aquestes reposicions
jo per exemple
recordo que el Geneke
va tornar a fer
com si fos una pel·lícula nova
Funny Games
i dius
bueno, perquè calia
tornar a fer Funny Games
però suposo que és per raons
pures i simplement
comercials
de l'indústria
no ho sé
i perquè
hi ha directors
que són obsessius
i
aquell tema
els té enganxats
i
han de
han de fer
una altra cosa
o la mateixa cosa
però és que saps què passa
que la pel·lícula aquella
jo no l'he vist
jo he vist la primera
jo també he vist la segona
jo també he vist només una
diuen que
inclús els planos
són els mateixos
i que no és que innovés
o canviés
sinó que va repetir
exactament la mateixa
simplement que va canviar
per actors americans
molt més coneguts
que els que havien fet
la pel·lícula Alemanya
i va ser un èxit
també comercial
molt més fort
molt més potent
a mi em sembla
que és un problema
del mercat
dels Estats Units
que domina
que
les pel·lícules estrangeres
es passen
en versió original
en sobrètols
i la gent
no hi va
senzillament
no hi va
els americans
no els agraden
els sobrètols
i aleshores
doncs una pel·lícula
estrangera
i saben idiomes
als Estats Units
ni saben idiomes
evidentment
ni saben on és
Àustria
vaja
és que no saben
ni el mapa del món
i aleshores
doncs ells no hi van
quan passen una pel·lícula estrangera
i quan el mercat americà
veu que aquell tema
té
unes possibilitats comercials
aleshores
en fan una versió americana
perquè la gent hi vagi
i llavors
la gent hi va
jo estic d'acord amb això
però a més a més
i a vegades també
és que
fan remakes
de films
que eren en blanc i negre
i els volen tenir en color
com va passar
amb el Tobí
or not Tobí
de l'Ernst Lubits
que li van fer fer
en el Mel Brooks
que dius
quines ganes
hi havia de fer
quin desastre
un remei
de Tobí
or not Tobí
quin desastre
doncs
les ganes
les ganes
eren
però és que n'hi ha molts remics
no, no, no
però qui era
qui era
no August Bansant
no qui era
August Bansant
August Bansant
va fer Xicostis
una altra vegada
i jo he vist les dues
i també des que
pel plorar
també perquè fos en colors
perquè així es podia passar
per televisió
perquè les pel·lícules
en blanc i negre
ja no passen per televisió
però jo penso també
que a més a més
a més d'això
que tens raó
jo penso que a més a més
hi juga el fet
que el mercat americà
està molt introduït
a tot arreu
dominen
és a dir
doncs
els cinemes
de tot el món
bàsicament
amb els distribuïdors
i que les altres
fan més negocis
és a dir
tu vas a una pel·lícula americana
o una pel·lícula alemana
i ven molt més
la pel·lícula americana
a la pel·lícula alemana
llavors què passa
que a nivell mundial
encara es veu més
li hauríem de preguntar
al Jané
que quan va recaudar
la seva pel·lícula
arreu del món
l'Alemanya
o Austriaca
o el que fos
i quan va recaudar
l'americana
i ja veuríem la diferència
en qualsevol cas
aquesta
diríem
la repetició
de la pel·lícula Glòria
està dirigida
per Sebastià Lelio
interpretada
per la Julian Moore
i curiosament
jo parlava
de dos personatges
que em feia gràcia comentar
produïda
per Pablo Larraín
penso que és extraordinària
la història
no sé si la coneixeu
la versió xilena
estava interpretada
per Paulina García
que és una gran dama
del teatre xilès
una senyora molt coneguda
en el teatre a Xile
ha fet 35 pel·lícules
però aquí
jo no l'havia vista mai
per tant suposo
que aquí no havien arribat
aquestes pel·lícules
i va ser
per aquesta pel·lícula
aquesta senyora
aquesta
Paulina García
va rebre
l'os de plata
de la millor interpretació femenina
del Festival de Berlín
del 2013
havíem parlat
del Pablo Larraín
per la frontera
però és que
el Pablo Larraín
va tenir
després dos èxits
també internacionals
bastant importants
un és
no
no sé si l'heu vist
és una pel·lícula del 2012
amb el Gael García Bernal
que anava d'un executiu
de publicitat
que és el García Bernal
que torna a Xile
després del seu exili a Mèxic
i dissenya una campanya
del no
contra el plebiscit propagandístic
o propugnat
per el mateix
Augusto Pinochet
que buscava validar-se
davant del món
amb un plebiscit
sobre la seva continuïtat
la pel·lícula per mi
és excel·lent
centrat
en com van aconseguir
a través d'aquesta campanya
publicitària
dirigida
en el cas del cine
pel García Bernal
com va aconsegueixer
entombar
en el Pinochet
i com finalment
hi ha un pas
cap a la democràcia
és una pel·lícula per mi
excel·lent
de denúncia
a mi no em va agradar gens
ja sé que a tu no em va agradar massa
però en canvi a mi em va entusiasmar
massa no, gens
a mi em va entusiasmar
de quin any és
has dit?
això és del
sembla que és del 13 o del 14
no és de massa
del 13
no
sí
del 12
és del 12
precisament era una pel·lícula
en la qual jo havia posat
moltes expectatives
i em va decebre
però absolutament
a mi no
a mi no
a tot el contrari
em va semblar una pel·lícula
molt ben resolta
molt ben lligada
amb una interpretació
a mi el García Bernal
a vegades m'agrada
i a vegades no
aquí estava molt bé
i insi tot
suposo que sabeu
guanyem els premis
i va ser nominada també
a l'Òscar
la millor pel·lícula
de parla no anglesa
de l'any 2012
però el mateix Pablo Larraín
ens va impressionar
jo recordo
la impressió
que li va fer
la Carme Nabot
i en a mi
amb una pel·lícula
contundent
que era El Club
rodada el 2015
dos anys més tard
això era terrible
això era terrible
recordeu
suposo que sabeu
que és
s'entrava
la pel·lícula
en la història
en un grup
de capellans
amagats
en un poblet
remot
per haver comès
actes
reprobatoris
que és una mica
delictius
directament
delictius
sí
sexuals
i de tota mena
aquest matí
no sé si ho heu llegit
al diari
a Xile
el papa
ha acceptat
la dimissió
de 3 bisbes
3 bisbes
i 34
i 34 prelats
de diverses categories
34 prelats
de diverses categories
i 3 bisbes
deixem-ho córrer
per tant
i tot això
estava molt bé
fet aquella pel·lícula
perquè era
anava recollint
aquella
aquella
foscor
de tots els personatges
que tots
amagaven
delicte
i tots
convivien
d'una manera
estranya
impossible
però era
l'única
forma
de sobreviure
en un lloc
desconegut
apartat
i inòspit
i a tu
et fa sentir
que allò
és
és fosc
en si mateix
i a tu
te la transmet
aquella
aquella
aquella
jo recordo
que no em vaig poder
aixecar de la cadira
quan va acabar la pel·lícula
perquè estava tan impressionat
pel impacte que fa la pel·lícula
que allò és el més
fort que he vist
tocant temes religiosos
és a dir
de llarg
era en blanc i negre
a més a més
no
era en color
jo en canvi
em va quedar
i la idea
de en blanc i negre
fixa't tu
si la trobo
jo no crec
que sigui una pel·lícula
de temes religiosos
no
no
no
no
que toca
indirectament
de fet podria ser
de màfia
és una clatellada
al clero
però no t'es reservat
amb cap religió
no
no
en canvi
una
d'acord
és que en el fons
de la part fosca
d'un poder
d'un tipus de poder
que ha existit
d'un organització
d'un poder
com sempre és el poder
sempre està organitzat
si no no existeix
per mi molt millor
llavors
doncs
és un poder
consistent
potent
i impenetrable
que la manera
que té
i multinacional
sí clar
arreu del món
o sigui clar
això
això
i és això
podria ser màfia
eh
directament
sí
per què no
per mi molt millor
que la
potentosa
o premiada
una pel·lícula posterior
que és Spotlight
que tractava de fet
un tema
jo aquesta no la vaig veure
semblant
Spotlight va d'un equip
de reporters
que va destapar
els escàndols
de pederàstia
a l'estat de Massachusetts
i llavors
era feta
mesos
més tard
presentada
amb l'anèxit
i tal
més popular
perquè els barricans
saben vendre millor
les seves pel·lícules
que aquesta
la producció
el actor
hi havia el Mark Ruffalo
el Michael Keaton
la Rachel
Mac Adams
és a dir
que estava feta
i que va vendre molt més
i la Rachel
era més
però des del meu punt de vista
personalment
van als Oscars
aquesta
va guanyar
va guanyar Oscars
va guanyar Oscars
va guanyar la millor pel·lícula
i no sé què més
però en canvi
el club
que per mi era
molt més potent
molt més fort
molt més allò
doncs mira
em va passar
molt més
desapercebuda
en qualsevol cas
voldria fer
una postil·la
ja que després
parlarem
de nens i cinema
has parlat
del club i de Spotlight
que no hi surten nens
ni l'una ni l'altra
i que les víctimes
són els nens
d'aquests assumptes
estem esperant
una pel·lícula
que surtin els nens
clar
sí sí
és veritat això
es parlen directament
però no surten
no surten
no ho trobo
imprescindible
en aquest
n'hi ha pel·lícules
ja que surten
els nens
angleses
sobretot
però vull dir
esclar
vull dir
sabem
el que passen
uns
uns capellans
que han estat
apartats
i sabem
el que fan
uns periodistes
que investiguen
un cas
però no hem vist
cap nen
a cap
de les dues pel·lícules
passa que seria
molt fotut
vull dir
veure un nen
a segons quina situació
evident
però
aquí està la cosa
ja
pot ser
pot ser
el Guillermo Lelio
va rodar
l'any passat
Sebastián
quina mania
l'he posat jo Guillermo
el Sebastián Lelio
va rodar l'any passat
com el pare del Pep
que es deia Sebastián
una mujer fantàstica
això li farà recordar
això ho farà recordar
el Sebastián Lelio
va rodar l'any passat
una mujer fantàstica
molt bona
i es tractava
i es tractava
de la primera vegada
que Chile
s'imposa
en la categoria
de millor pel·lícula
estrangera
amb l'Òscar
atenció
perquè la pel·lícula
parlàvem d'aquests dos personatges
està produïda
per Pablo Larraín
el que era director
del club
i del nou
i totes aquestes
però dirigida
per l'Elio
i
arribem
a la pel·lícula
que va recomanar
el Joan
la setmana passada
i que jo l'he vista
aquest cap de setmana
i que també
recomano veure
que es diu
De Jovedans
és una coproducció anglosaxona
per tant
intervé
als Estats Units
a Anglaterra
i Irlanda
que també
li deia que es recomanava
basada en una
i passa
passa a Londres
passa a Londres
és una història
que va d'explicar
la història
d'una filla
d'un rabí
de Londres
que viu a Nova York
i que ha estat criada
en ortodoxia jueva
i torna
a la seva llar
amb motius
de la mort
del rabí
del seu pare
basada en la novel·la
de la Naomi Alderman
està escrit
el guió
pel Sebastián Lelio
i una prestigiosa
guionista anglesa
que es diu
Rebecca Linkinster
que havia escrit
el guió d'ahir
no sé si no recordeu
aquella pel·lícula
polaca
la història
d'una novícia
orfem
blanc i negre
a punt de fer-se monja
una pel·lícula
molt interessant
polaca
que reflectia
els 1960
l'època del 1960
en aquest cas
ara
està interpretada
per la
Rachel Wales
i Rachel McAdams
i explica
com he dit
aquesta història
d'aquesta noia
que es veu obligada
a tornar
no vull explicar
més coses
perquè com deia el Joan
penso que és un film
per descobrir-lo
per assaborir-lo
per degustar-lo
i de mica en mica
anar veient
la seva complexitat
i per agafar
la sorpresa
i per agafar
les sorpreses
que hi pugui haver
molt ben interpretada
per les dues actrius
i amb tota
la concisió
narrativa
extraordinària
d'aquest director
que penso que en parlarem
en el futur
anéssim a demostració
del talent artístic
d'aquest cineasta
per tant
crec que
en parlarem
que és un senyor
que farà
si segueix amb aquesta línia
del que ha fet fins ara
farà
de fet està rodant
en aquest moment
Glòria
i suposo que l'any que ve
a finals d'aquest any
veurem la versió americana
de Glòria
que per mi
és millor
per mi
és un costiu personal
m'agrada més Glòria
que una mujer fantàstica
que és aquesta
que ha guanyat
els Oscars
i penso fins i tot
que li van donar
ara
en aquesta
l'Oscar
perquè potser
se'ls va escapar
estava nominada
també l'Oscar Glòria
i no l'hi van donar
com que és un tio
que farà carrera
i que farà moltes coses
doncs a vegades
volen accentuar
aquesta complexitat
també donant premis
i també
perquè l'Hélio
ha entrat ja
en el mercat americà
i perquè està
en el mercat mundial
i abans
i abans
hi va entrar
el Pablo Larraín
amb una cosa
Neruda molt horrorosa
amb una cosa
molt fluixa
que es deia Neruda
sí
i una altra
que es deia Jackie
ah la Jackie també
que parlava
de la Jackie Lincoln
i diu
que allò era
per
bueno
per aguantar
l'aquella pel·lícula
era fluixa
era fluixa
és veritat
és veritat això
bé
la Carme
m'ha dit
que volia parlar
jo imagino
que com que fa
temps que no vaig
al cine
el que parlaré
totes les
adeu haver vist
però és que
com em van impressionant
les dues
us les dic
una és
la Maria Baicales
molt bé
que em va agradar
moltíssim
moltíssim
m'agrada a tothom
ah no ho sé
no ho sé
sí
m'alegro
l'altre dia
l'amo d'un cine
que la programa
deia que
bueno
que tothom surt
però bueno
com vaig sortir jo
jo com que
jo estava sola
al cine
que la vaig anar a veure
però com vaig sortir jo
perquè
acabes la pel·lícula
i acabes
xocat
el que passa
que li trobava
a veure
em va agradar molt
m'agrada la música
i m'agrada
jo crec que la Cales
la casta diva
de la Cales
és quasi única
que no
de norma
és una cosa
extraordinària
la casta diva
i l'home
o bevino caro
sí
sí
però mira
aquesta
jo és que la casta diva
em fa plorar
em pot fer plorar
saps
sí
sí
si la canta ella
sí
si la canta ella
sí
bueno
però vull dir
ella és una cosa
extraordinària
jo la tinc per ella
el CD
i és una cosa
extraordinària
que no
és quasi impossible
no commoure's
el que està passant
és molt gros
és una
devesa
que
acaba sent
dona
i llavors
s'ha de dir-li
al seu poble
que l'ha traït
i allò
és
d'una gran
dignitat
i alhora
d'una gran
dolor
i no
no conec
ningú
que faci allò
tan bonic
llavors
aquesta és
la història
de la Maria Calas
amb material
d'arxiu
i un material
bastant ben triat
i després
diverses
de les representacions
d'ella
que són
molt
molt importants
descriu bé
el personatge
perquè clar
és Maria
Baicales
que el personatge
d'ella
com a dona
i el seu
devenir
que ella
no controla
hi ha un moment
a la pel·lícula
que ella diu
jo no demano
no sé com ho diu
però algo així
com si
jo no demano
res com a la vida
només que el que em passi
ho enganxi jo
m'hi atreveixi
o ho faci meu
o sigui capaç
de sobreviure-ho
i ho fa
d'una manera
sorprenent
perquè ho fa
com a dona
mentrestant
que com a diva
és
és una altra
és una altra
versió
d'ella mateixa
llavors
com a diva
clar
ella és
una
veu
extraordinària
amb una vida
difícil
perquè
tot
tot
tot
l'extraordinari
o l'sorprenent
o l'únic
fa dels personatges
que ho viuen
en el fons
uns solitaris
perquè
l'excepcional
sempre fa
un solitari
no sé
l'artista
ha de ser solitari
no
però no solament
l'estista
el científic
qualsevol
qualsevol excepcional
de grandíssim
de grandíssim
nivell
té aquest punt
de solitud
durant tota la seva vida
és igual
és igual
és igual
la Nadia
com a Nachi
també
podries dir-li
és que
és igual
igual al Newton
jo què sé
aquest tipus de personatges
perquè
sobresurten
de la mitjana
llavors els altres
els podem admirar
i difícilment
comprendre
de debò
del tot
perquè
aquell tipus
d'exigència
que ells
arriben a tenir
és una exigència
que inclús
l'entenem
pels nostres
moments
d'exigència
però ell
és tot una vida
d'exigència
que no és ben bé
el mateix
llavors
aquesta pel·lícula
sí que
et dona a veure
que com a dona
té una faceta
que li veus
i que la mostra bé
i com a diva
és la gran solitud
l'altra pel·lícula
de les que us volia parlar
és que
parla del mateix
perquè és el Bjork
i el Borg
perdona
el Borg
contra el McEnroe
i jo pensava
aquests personatges
també de gran nivell
de gran nivell
esportiu
el Borg
és
clar
són d'una grandíssima
exigència
i creu que
l'únic que no poden ser
és perdedors
perquè no
no suporten
perdre
si ells llavors
tenen
el grandíssim nivell
que té
el Borg
en particular
és
la pel·lícula
és
l'heu vist
ja heu comentat
és
el 1980
hi ha
un partit
magnífic
magnífic
jo he tornat a veure
inclús
el tros real
d'ells dos
del McEnroe
i el Borg
que és una cosa
el tiebrick
és una cosa
extraordinària
extraordinària
és l'enfrentament
d'un home
que té 25 o 26 anys
no recordo
el Borg
contra el McEnroe
un canté
deu tenir 20
que comença
i
van
guanya
finalment
el Borg
la cinquena
el cinquè
victòria
però és l'última
victòria
que té
7
allà
a Wimbledon
perquè encara
em sembla que
5 i 7
el 5 i 7
sí
van
sí
sí
sí
estan dos a dos
el quart
el quart set
és
van al Taibret
i el guanya
el guanya
el McEnroe
i llavors
queden dos dos
i per tant
van al cinquè
bé
és una pel·lícula
interessant
i a mi
em feia
em feia pensar
que
igual que passa
els personatges
això ens passa
que a vegades
tenim
mòbils
també
em feia pensar
que
aquest tipus
de personatge
el Borg
està molt més
ben descrit
que el McEnroe
o la pel·lícula
és un ombra fred
és tan fred
que em sembla
que és baix de pressió
i que necessita
dormir
amb temperatures
per sota
de les normals
i és un
un tipus
d'esportista
i un tipus
de tenista
molt peculiar
a mi
m'agrada
però vull dir
el McEnroe
m'agradava molt
inclús més
a mi
que el Borg
jo trobo
que anem malament
de temps
però ens hem allargat
jo massa
sense voler
Joan
tu que has vist
alguna cosa
que valgui la pena
de comentar
el Pep
que digui
què has vist
Pep
mira
jo volia parlar
breument
una cosa
jo el que sí que deia
aquestes pel·lícules
que les recomano
les dues
sí
ja les havíem
recomanades
com que no he vingut
aquests dies
no no
perquè
a més
totes dues pel·lícules
expliquen una època
la de la Cal
les explica
els anys 60
i la del Borg
que explica
els anys 80
80
Pep
bé
hi ha un parell
de pel·lícules
que volia dir
alguna cosa
sobre elles
les hem vist
aquests dos últims dies
i no estan estrenades
encara
una
l'hem vist avui
és el
Repostero de Berlín
s'estrenarà
amb aquest títol
Repostero de pastisser
sí
sí
fa pastissos
sí
és un pastisser berliners
que
bueno
té
un
afer
amorós
amb un client
que és
jueu
i que està
de tant en tant
va per Berlín
perquè
treballa
en una empresa
de trens
i
i tenen
inversions allà
aquest personatge
està
casat a Jerusalén
amb una dona
i un fill
i un germà
tots són
practicants
jueus
ortodoxes
i
bueno
passen coses
és mort
el
el marit
i l'amant d'ell
el marit d'ella
i l'amant d'ell
ell es trasllada
a viure
a Jerusalén
es posa a fer pastissos
allà
amb la vídua
i
bueno
la cosa
va funcionant
ocultant
a ell
la seva real identitat
fins que
al final
es descobreix
i
llavors
hi ha
un
un final
diguéssim
una mica
forçat
en el que
es procura
agafar
i que
triomfi
l'amor
però no
ja
ja
ja
bé
la pel·lícula
la volia comentar
perquè
és una pel·lícula
que
t'ha agradat
no
no
precisament
el que volia matisar
és que
és una pel·lícula
d'aquelles
com l'altra
que parlarem breument
és perillosa
perquè
és una pel·lícula
que
en primer lloc
bueno
té una evolució
lentíssima
o sigui
allà no hi ha cap problema
quan la pel·lícula
està pel minut
70
el director
diu
hòstia
però
hauríem de fer
una hora i mitja
com a mínim
una hora i tres quarts
i llavors agafa
i es treu de la mà
104 minuts
sí
104 és el total
i llavors agafa
i ens posa
20 minuts
de flashback
que no ve a compte
de res
ja
però bueno
tenim l'oportunitat
de veure
les relacions amoroses
entre
ja
entre els homosexuals
els dos senyors
sí
hi ha una cosa
que volia dir
és una pel·lícula
que confon
l'amorositat
amb la serietat
que són coses
que no tenen res a veure
sí
perquè acaba sent
l'avorriment
i volia fer
un apunt polític
i és que
em sembla
que és una pel·lícula
que disgustarà
a la Merkel
i agradarà molt
a la Rahola
sí
per què
i si l'aneu a veure
llavors
entendrem per què
però si l'aneu a veure
aneu-hi
després de dinar
no sé
després del que esteu explicant
després de dinar
em sembla que
massa ganes
perquè la primera part
vull dir
et fa venir una gana
amb aquells pastissos
que fa el tio
que te'ls ensenyen
en primer pla
els pastissos alemanys
són aquells tan
atenció
no no
que els fa molt bé
Carme
atenció a Selva Negra
sí
Selva Negra
allò és
un pastís
tremendo
tremendo
un pastís
amb fons de xocolata
brioix
brioix
borrats
i a sobrenata
jo només de veure'ls
m'agafa
els pastissos
a Ústria
i a Alemanya
no
no m'agraden
a mi
aquells pastissos
sobrecarregats
nosaltres l'hem vist
a Quartuna
i Quartuna
era una hora terrible
perquè no et podies aguantar
l'altra pel·lícula quina era
l'altra pel·lícula
és una que vam veure ahir
i que es titula
El Orden Divino
El Orden Divino
en alemany
Die Gottliege Ordung
Caram
heu vist alemany
no, bueno
és suïssa
el cantó alemany
sí
però és suïssa
és suïssa
però tenen el mateix caparró
sí
i què tal
aquí es tracta
és el mateix llenguatge
es tracta d'explicar
és que precisament
passa el mateix
aquí
o sigui
estem
explicant
una història
l'estem explicant
als
Contemporània
el 2017
i aquí
agafa
i ens parla
que el
1971
la dona
a suïssa
encara no tenia
dret a vot
sí
i va aconseguir
el sufragi
llavors
és molt curiós
perquè
es fa una explicació
sentimental
del tema
o sigui
la política
entra
a dintre
de la fibra sensible
i
tota la pel·lícula
és com una
indició intravenosa
de sentimentalisme
fins
que hi ha
una explosió
de llàgrimes
en el teu interior
o exterior
depèn de la sensibilitat
i feblesa
o duresa
del personatge
que ja es veu venir
des del primer moment
des del primer moment
però en canvi
la pel·lícula
l'ordre divino
l'ordre divino
sí
però en canvi
el que no se'ns explica allà
és que Suïssa
va arribar ara
amb aquest festí
perquè
no el necessitava
és una societat
que no li va calguer
revolució industrial
ni va tindre mai
classe obrera
ni va tindre mai
problemes d'aquest tipus
llavors
bueno
va arribar un moment
en què
unes dones
que a sobre estan
amb zona muntanyosa
aïllada
passant
l'aspirador
per la catifa
i donant-li cerveses
o sigui
des de la nevera
fins a la taula
el vell
està esperant
que li portin
la cervesa
li han de fotre
a sobre la taula
no
bueno
arriba un moment
que una d'elles
agafa i diu
els plats
Mariano
ara els rentaràs tu
ara tots
són
la directora
i el Mariano
mira i diu
però que és que
és ese merder
la fotografia
la direcció
el guió
la música
és una pel·lícula
d'aquelles
que jo titularia
greument perillosa
per el contingut
el contingut polític
amagat que té
igual que la que hem parlat abans
s'entén
sí
però tu ets a veure
que tindran èxit
té premis
sí
sí
jo m'aplaço
jo m'aplaço la setmana que ve
així tenim temps
doncs vinga
Joan
perquè si no ens menjarem
el teu temps
i no tindran els temps
d'explicar-nos
la teva investigació
sobre els nens i el cinema
molt bé
doncs molt bé
doncs gràcies per convidar-me
una altra vegada
i en aquesta ocasió
doncs
m'havia plantejat
doncs parlar d'això
dels nens i el cinema
no?
clar
jo passa que
soc mestre
llavors
doncs
és allò que dius
bé
doncs
a veure
pel·lícules on surten nens
nens i nenes
eh
s'entén
sí sí
s'entén
s'entén
i llavors doncs
allò buscant buscant
doncs dius
vinga va
fem una sèrie de reflexions
al respecte
no?
de bones a primeres
hauríem de dir
que malauradament
no hi ha obres mestres
que hi hagi nens
almenys de les que
figuren en un manual
d'aquells
de les 10 mejores
pel·lícules
de tots els tiempos
ja hauria molt a dir
tal com
fa el gest
el Joan Cerdà
però vaja
objectivament parlant
es pot dir que
normalment es considera
gèneres menors
mira
em va recomanar
escolta'm
per què no comença
amb la frase
del
del Quixco
que aquella de
no treballis mai
ni amb nens
ni amb animals
ni amb el Charles Laughton
ell no va ficar
estacant de les 3 coses
i així li va anar
no va guanyar cap òscar
tot i que
les seves pel·lícules
estan a la mar de bé
tot sigui dit
però vaja
nosaltres diem
a veure
quina imatge
se'ns feia al cap
quan diem
cinema
on apareguin
nens
doncs aquí
esclar
aquí hi ha diverses coses
o bé
són nens i nenes
molt estereotipats
i que llavors
són nens repipis
o són nens
que es volen
fer el graciós
o que
es nota
que
que vol
que és l'adult
que vol que el nen
doncs
doncs
caigui bé
no
i aquí doncs
podríem tenir-ne
doncs no sé
podríem tenir
des de Mary Poppins
a sonrisses
i làgrimes
o el que sigui
i així diem
vinga va
un dos tres
ràpid
diguem-ne
pel·lícules
on apareguin nens
l'espíritu de la Colmen
molt bé
aquesta també la tenim
dèiem
El Chico
o Solo en Casa
o Cinema Paradiso
Saló
recluta con niño
que també deia el Joan Saló
en plan intravenosa
com abans
estiu del 93
perfecte
aquesta molt recent
també
per altra banda
llavors
el que diuen vosaltres
la del Louis Mal
Orvoir les enfants
Orvoir les enfants
això també seria
també seria un gènere
dintre del
del
com l'espíritu
de la Colmen
seria els nens
en un determinat context
en un determinat context històric
moltes vegades
parlem de cinema
amb nens
i està molt bé
que atreguéssiu
l'espíritu
de la Colmen
perquè és que
em donen més al cap
cinema
que apareixen nens
que no pas
que apareixen nenes
i en canvi
doncs
que apareixen nenes
n'hi ha
i per exemple
aquest o El Sur
també
parlem d'una altra
pel·lícula espanyola
o Criar Cuervos
també pel·lícula espanyola
i són nenes
les que són
les autèntiques
protagonistes
de la pel·lícula
i que són pel·lícules
que estan a la mar de bé
una altra cosa
també és dir
a veure
deixant-nos de l'estereotip
llavors aquí també tenim
que
es busca molt
amb el cinema
que el nen
desperti un sentiment
és el personatge
a protegir
el personatge
que te'l vols fer teu
que genera enseguida
una empatia
molt gran
i aquí
això funciona
a vegades
a vegades
el nen
se'n va d'aventura
i llavors
no sé
no sé si
l'has de protegir
o
bueno
sí
també genera
aquest sentiment
després en podem parlar
després en podem parlar
aquí
hi ha pel·lícules
que han sigut
uns grans èxits
per la via aquesta
d'intentar moure
en l'espectador adult
un sentiment
a favor
a mi
hi ha una
que sempre m'impressiona
quan hi penso
que és
Tormenta de Lielo
la Tormenta de Lielo
sí
sí
aquell nen
allò és extraordinari
sí
diguem que la parella
d'adolescents
que són
que estan en un món
que està
totalment dominat
per als adults
i realment
no saben
on ficar-se
està molt bé
la veritat
a més parlant
de pel·lícules fosques
de pel·lícules
que tot passa
en un ambient
realment
molt claustrofòbic
aquí
podríem tenir-ne
diverses
que pateixes
pel nen
tipus
no sé
el sector sentido
el pobre nen
pateixes molt
per ell
perquè a més
fins que no se'n dona
compte del que li està passant
i ho accepta
pateixes molt
o bé
també
podríem recordar
la nena
de Poltergeist
o cosa d'així
és que dius
ostres pobra nena
que aquí l'han atrapada
i a veure com la podem salvar
tot i amb així
veus
i aquí sí que
podríem dir
una obra mestra
indiscutible
i que potser
l'escena
que ens ve més
al cap
és l'escena
del Curestat Potemkin
el cotxet
que cau
per les escoles
que és una pel·lícula
muda
i en canvi
el crit
que pega el nano
o la nena
de mama
encara et ressoni
això és que és una pel·lícula
muda
és un exemple
de dir
mira
patim per un nen
realment és una escena
molt ben construïda
fins al punt
que
d'aquesta escena
l'han repetida
l'han versionat
50.000 vegades
amb tots els formats
sí, sí
de muntatge
extraordinari
de Seistin
és que passa
que
és molt bo
és realment molt bo
Seistin
teoritzava
el muntatge
d'atraccions
que ell
ho va conceptualitzar
així
i aleshores
el muntatge
és clar
vull dir
és que si tu mires
l'escena
dura molt més
la caiguda
del cotxet de nen
que no pas
en la realitat
perquè és clar
vull dir
la realitat
no li interessa
sinó que li interessa
descriure
en fi
una repressió
dels soldats blancs
que van baixant
l'escala
i us a l'escala
us a l'escala
per
atrepar-te
de fet
és el perill imminent
clar
i contundent
amb el nano
no li pagaran un tret
però segurament
també acabarà fatal
i una altra cosa
que també segurament
el cinema
ens pot
donar exemples
és
Los niños
Prodigio
aquí gairebé
a tots els països
seran caparrat
Espanya
en tenen un estol
Sí, diversos
i todos cantarines
todos cantarines
y graciosetes
Podem fer la llista
Sí
i llavors
al revés
de la medalla
és la
Little Miss Unshan
Little Miss Unshan
Exacte
que jo allò
trobo una pel·lícula
preciosa
aquella de nens
de nena
però aquella nena
Encantadora
Sí, sí, sí
Aquesta seria
una primera visió
de dir a veure
doncs
o busquem estereotips
o busquem
empatitzar amb ells
o lluïment del nen o la nena
així
com a niño
Prodigio
d'acord
però
si rasquem una miqueta
veurem que
hi ha uns altres
gèneres
que intervenen nens
i que a mi particularment
m'agraden molt
un primer
un primer
seria
i si canviem els rols
és a dir
i si el nen
o la nena
són els dolents
són els malotes
són els que fan
que l'adult
són els que l'adult
vagi de corcoll
per no dir una altra cosa
que vagi de cul
totalment
per veure què passarà
perquè són la real amenaça
aquí està bé
aquí la cosa
ja té la seva gràcia
des d'aquelles pel·lícules
que són versions
de Stephen King
que llavors resulta
que els nens
s'apoderen d'un poble
i fan sacrificis
i que són tots abduïts
que no
que tots
es pot dir
que actuen
sense sentiments
i els pobres adults
no pinten per res
o bé
també
podríem dir
una que és realment inquietant
que és
Los niños y el Brasil
també
com l'amenaça
que volem crear
un nou Hitler
i per tant
el clonem
hi ha tot un muntatge
que després es descobreix
per tal d'aconseguir
un nou personatge històric
d'aquesta magnitud
jo no sé
coneixeu també
el que es diu
la calúmnia
de Children's Hour
amb la Oddie Hepburn
una pel·lícula
de William Wyler
de 1961
en què és
dues mestres
que estan en una escola
i hi ha una nena dolenta
que les antagonitza
i tal
allò és treballar
precisament
aquest personatge
del nen dolent
la nena dolenta
la nena retorçada
és un paradigma
aquesta pel·lícula
és un tema recorrent
de tant en tant
s'han anat fent pel·lícules
d'aquestes
que te caigo mal
me caes mal
i per tant
et destruiré
perquè em creuran més a mi
que no pas a tu
i clar
això posat en un nen
és molt més potent
que si ho portes
en un adult
que ja ho veu
aquí està
aquí està
aquí està
que diu la veritat
que no està
dient mentides
t'esmuntes també
els clitxés
aquí està
és capgirar el rol
jo potser
una de les primeres pel·lícules
que va realment
capgirar-ho molt
va ser l'exorcista
no perquè la pobra nena
la pobra nena
estava posseïda
però tot i així
amb l'excusa
que estava posseïda
els fa anar a tots
de volta i mitja
i realment
és una nena
que aconsegueix
escenes
que encara ara
se't queden
a la ment
com una melota
melota
clar que
ho justifica
perquè dalt
a dintre
té el diable
però potser
haureu vist
el guanijo
amb què
desmitificava molt
el personatge
d'Alma Kaul i Kalkin
que feia
amb el seu posat
angelical
doncs era
un cabronceta
de molt cuidado
perquè era capaç
de
de posar
en perill
la vida
dels altres
per tal
d'aconseguir
ser ella
la model gallinero
o una altra
que també és
molt inquietant
encara que sigui
una metàfora
de la que seria
la primera guerra mundial
que és la cinta blanca
segurament l'heu vista
una pel·lícula
des del meu punt de vista
molt bona
però que els nens
se l'extraen
perquè vamos
diuen ara
de casos de bullying
però no és que sigui
casos de bullying
allò és que és
directament
tenir molt mala gaita
els nens com a col·lectiu
que es pensen
que tenen
una total impunitat
per actuar
a esquenes de tothom
allò sí que era
doctrinament
allò era doctrinament
estaran influïts
per l'entorn
o pel que sigui
però vamos
donen 50 voltes
en els adults
i una que a mi particularment
em va agradar molt
perquè és capgirar
el conte de la caputxeta
és Hard Candy
no sé si la recordeu
no
jo no
és el debut
de l'Alan Page
com a actriu
era un cas real
era aquesta mena
d'adult
que vol quedar
no
via online
amb una nena
diguem que
el tema
és un pederasta
que sembla
que ha abusat
d'una amiga seva
o d'una familiar seva
i llavors
ella es fa
la innocent
i sí
ostres
perquè hi ha veli
tutela
va a casa
va a casa d'ell
va a casa d'ell
o sigui
se deja seducir
però
amigo
el lobo
no es pot explicar
al final
no sabe
donde se ha metido
en su propia casa
una pel·lícula
totalment inquietant
força recomanable
perquè capgira
el conte de la caputxeta
a conveniència
i aconsegueix
una
jo diria que
una
molt bé
els dos ho fan
molt bé
la prova és
que aquesta
aquesta nena
després
està fent carrera
i realment
jo la trobo
una actriu
que tot i que és
encara molt jove
doncs
déu-n'hi-do
i ara arriba
al que a mi m'agrada
ah
per cert
per cert
malos malotes
abans deieu
de versions
la versió americana
de deja'm entrar
la pel·lícula
on la mentira
és la nena
que té aquest doble component
de
soy amiga
de mis amigos
pero soy muy enemiga
de mis enemigos
eh
com van fer un remake
no he vist
la pel·lícula americana
ni ganes
em prefereixo
la pel·lícula
suec
em sembla
que era
suec
perquè
la vaig trobar
encantadora
també
una història
molt romàntica
molt romàntica
vull dir que
la nena
pot ser dolenta
però és
d'un romanticisme
té su corazoncita
i tant
encara que sigui
per atrapar-lo
de per vida
però vaja
està bé
i a mi
el que ara
arribem a on a mi m'agrada
que és
les pel·lícules
amb què
el nen
en contacte
amb un adult
progressen
avancen
fan un salt
qualitatiu
a la seva vida
aquí trobem
també
de tot
de tot
i trobo
que està bé
penso que jo soc
mestre
aquí hi hauria
la vida
és vella
hi hauria
ja parlaré
aquí
jo en tinc una
que és
el paradigma
de tot això
digues
no no
començaríem
potser
una de les primeres
potser
el cas
més evident
històric
seria potser
d'aquí
el xico
Charles Chaplin
aconsegueix
fer
potser per primera
vegada
una pel·lícula
ja bastant llargueta
on barreja
comèdia
drama
melodrama
hi ha escenes
que toquen la fibra
hi ha escenes
realment molt divertides
però és evident
que
que ell
és el pare
el tiet
l'amica
el confident
el col·lega
d'aquell nen
i jo penso
que aquell nen
realment ho fa molt bé
però seria
l'exemple
van estassejant
la tira de temps
seria l'exemple
d'aquesta
Jackie Cooper
era el nen
Jackie Cooper
que després va tenir
una carrera
important
una versió
també
francesa
el monsieur
eló
amb el seu
amb el seu
nebodet
contra la societat
tecnològica
i tal
ell que és un
sapastre
i tal
però que en canvi
el nen
doncs està
que
que veus
i entres
pel seu oncle
i pel nebot
sobretot
amb un oncle
i també
amb un oncle
un oncle
llavors
què passa
si el nen
passa per davant
del pare
aquí
o per davant
de la figura
adulta
aquest també és un cas
que el trobo maco
potser un primer exemple
seria el ladron
de bicicletes
que és
los ladrones
de bicicletes
amb la versió original
perquè són tots dos
que estan embarcants
en aquella història
i al final
és terrible
perquè el nen
veu que
s'haurà d'espavilar
i sol
aconsegueix
estan discutint-se
contínuament
al llarg
de la pel·lícula
però amb el final
que segurament
ens queda
al cap
doncs el nen
veu que
hauré de jo
tirar endavant
per mi sol
n'hi ha d'altres
casos
pel i el conquistador
la vaig trobar
extraordinària
també
no només pel paper
no només pel paper
del Max von Sydow
que és un paper
boníssim
sinó també
per la progressió
del nen
i que al final
el nen
veu que
ha de deixar
de banda
el seu pare
si vol
també
obrir-se
camí
i llavors
una altra cosa
que també
el trobo maco
és
Cinema Paradiso
aquest
l'exemple
d'aquell personatge
adult
una mica fals
jo el trobo
massa sentimental
molt
però està bé
que el nen
creix
estimant
el cinema
això sí
i això està molt bé
això és el més potent
això està molt bé
sí
sí
i els que són
però
saps què em passava
amb aquesta pel·lícula
que tothom la
la té
tan
mitificada
la música
el nen
l'època
l'època tot
però és d'algú gran
que li agrada
aquell nen
no és de debò
aquell nen
a mi em sembla
que és un nen fals
sempre m'ha passat això
tornem a la dels estereotips
d'aquell nen
ha de ser
sí
clar
i els 400 cops
els 400 cops
déu-n'hi-do
no la tinc
és que aquest va per solitari
aquí
ni grans
ni
home sí
allà una pila de nens
també solitari
no?
la figura del nen
em refereixi
la figura del nen
el que escriu també
a l'enfant sauvage
bueno
és que
a veure
si parlem de nens
en el cinema
jo trobo que el director
més important
que ha fet pel·lícules
de nens
és el Trifó
el Trifó
a més
de 400 cops
ha fet
l'enfant sauvage
el nen salvatge
que és la pel·lícula
que jo et deia
paradigmàtica
que un adult
fa créixer
amb un nen
i també
l'Argent de Poix
que no sé
no sé com es va dir
en espanyol
no sé
quin títol
li van posar
una cosa horrorosa
però bueno
l'Argent de Poix
que era un col·legi
amb nens
i tal
per mi
el Trifó
és el que
el que ha reixit més
en
fer
mostrar
el
el món
de la infància
està bé
d'aquella època
bé
de la seva època
perquè a més
els 400 cops
és una pel·lícula
el teu biobraci
és la seva vida
absolutament
això sí
i justament
el Richard Avedon
el gran fotògraf
va fer una fotografia
del Trifó
i del Jean-Pierre Léon
i semblen
el pare i el fill
és una cosa
una identificació
com amb la il·luminació
de les dues cares
va aconseguir
que s'assembléssim
una meravella
busqueu-la a internet
perquè aquesta foto
és increïble
deixa-me
seguir un momentet
no, no
has de seguir
buscant-buscant
he trobat també
quan hi ha
amb aquesta relació
adult i nen
quan hi ha coses
que són
rares avis
i que n'hi ha
perquè al cinema
si alguna cosa fa
és que has triat un tema
que hi ha centenars
de pel·lícules
clar
i aquí
trobes coses
que són curiosíssimes
quan un adult
t'autoritza
amb un nen
però que
en un principi
no lligaria
amb massa
ni amb cola
i n'hi ha
n'hi ha exemples
per exemple
hi ha una pel·lícula
del Takeshi Kitano
que és
El verano
de Kiko Jiro
que
i a més
tens tu
un gànster
que està allà
que s'està
tovint uns dies
de vacaciones
que s'ha de passar
uns dies
de vacances
amb un nen
i ja em diries
tu quin exemple
li pot donar
doncs a la seva manera
la pel·lícula
funciona molt bé
és que és una obra
mestra
està molt bé
i en canvi
dintre del que és
el seu rol
segueix sent
el seu rol
el seu paper
més emblemàtic
del duro
però que en canvi
és totalment
una pel·lícula
realment també
molt encantadora
d'altres coses
així
doncs home
una cosa
molt curiosa
i permeteu-me
que faci un salt
al cinema
estrictament comercial
és el cas
del robot
del Terminator
que t'otoritza
el nen
per tal
que no
tingui cap risc
de protegir-lo
encara que sigui
a costa
de quedar destruït ell
hi ha una escena
que és molt bonica
que se'ls veu jugant
veu la
la mare del nen
el veu jugant
amb ell
que li està ensenyant
coses amb el robot
i com que el nen
no coneix pare
el pare està
en el futur
doncs diu
fixa't tu
ha trobat
amb aquest robot
el pare
que mai no
haurà tingut
i que realment
és un pare
que mai no
li fallarà
és una frase
que és molt
curiosa
un nen
extraordinari
també és el Dani
del Resplendor
és veritat
et deixa una petjada
sí
el Pep
li va comprar
a la seva filla
un trasto
com el que té
el Dani
tu tinc amb aquesta
entraria dintre
dintre
de la
potxa
aquell de pedals
entraria dintre
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
aquella
que dèiem
abans
de
el nen
com que
que vol
que pateixis
per ell
que hi ha
un perill
clar
que el nen
es pot
escaquejar
pot intentar
sortejar
la seva sort
però que en el fons
el que l'espectador
fa és
patir per ell
un altre
que també
em barra
molt
és
el Leonel
professional
un assassí
a sou
que protegeix
a una nena
fins que la nena
també es converteix
en una
en una
eficaç
Mascale Johansson
bé
va ser la
Natalie Portman
el primer
paper
de la Natalie Portman
quan tenia
12 anyets
o una cosa així
sí senyor
molt bona
aquesta pel·lícula
les pel·lícules
que parlen
del futur
són
donen molt
de sí
perquè
tenen
com a característica
les distòpies
o les distòpies
tenen en comú
que quan apareixen nens
els nens
són l'esperança
no se sap
si bon o dolenta
aquí
ja no hi entren
però
hi ha
pel·lícules
que fan veure
els nens
siguin petits
o encara per néixer
el camí
a seguir
o encara per néixer
perquè hi ha alguna pel·lícula
són una promesa
de futur
hi ha alguna pel·lícula
hijos de los hombres
o
l'última
de Mad Max
que realment
encara no han nascut
però han de protegir
la subsistència
de l'espècie
per si la cosa
suena la flauta
i el futur
és
és una mica millor
i això també
també està molt bé
i un tercer apartat
un tercer apartat
o sigui
el primer que he dit
és
què passa
quan es llenen els rols
i el nen
és el melote
què passa
quan entren en contacte
un adult
i un nen
perquè el nen
evolucioni
i un tercer
que dóna també
molt de si
quan els adults
fan de nens
és a dir
aquí
també trobaríem coses
que són encantadores
al cinema mut
aquí tenim exemples
de tota mena
de fet
des del Chaplin
a Keaton
passant per Oliver
a Hardy
tots aquells
en el fons
eren adults
però eren nens
però de recent
també hi ha pel·lícules
que penso que
toquen la fibra
perquè per exemple
Emily
es podria dir que
el personatge
és una noia
és una nena
és la barreja
de les dues coses
per aquella
tendorositat
i màgia
i innocència
o bé
també
recordo
la vida de Pi
que
és inventa
el que li va passar
de nen
però és que
la ficció
supera
de molt bon tros
la realitat
és molt més maca
la història
que explica
fictícia
de el que
tot li va passar
quan era nen
això està molt bé
jo trobo que
aquest també és una cosa
que està
que dona molt de si
la vida és vella
què passa
amb la vida
és vella
és una de les pel·lícules
perquè jo també penso
que el pare
fa de nen
el nen
fa de nen
i el pare
fa de nen
durant tota la pel·lícula
i és una de les pel·lícules
que menys
m'han agradat
de tota la meva vida
no te la creus
no te la creus
ni que siguis un sant
sí
penso que seria
un exemple
de com
no
està ben resolt
jo me la vaig creure
jo no
vull dir
és veritat
que te la creus
o no te la creus
però jo me la vaig creure
jo no vaig entrar-hi
jo no vaig entrar-hi
d'acord
d'acord
és possible
aquí estan forçant massa
les coses
va tenir un recorregut
increïble
va tenir un èxit brutal
però
i encara ara
hi ha molta gent
que la considera
una gran pel·lícula
jo no
però és que és una fàbula
és una fàbula
deixem-ho aquí
però
no
vull dir
si tu la prens
com una fàbula
sí
ara si tu la prens
com una cosa
de debò
no
esclar
llavors
també
jo crec que vol ser
de debò
sí
si fos fàbula
tindria
però jo la trobo
una pel·lícula
molt important
vull dir
molt més
que altres
que han vingut després
vull dir
parlaríem del nínio
del pijama de raies
que allò és horrorós
bé però és una novel·la
sí
és una adaptació
d'una novel·la
si és una adaptació
d'una novel·la
ja el guió
ja el tens mig fet
però a veure
la vida és vella
no deixa bé
en els nazis
i en canvi
el pijama
és molt ambígua
jo no la vaig veure
a la pel·lícula
perquè és el llibre
però la pel·lícula
no l'he vista
jo la vida és vella
no hi vaig entrar
l'altra no l'he vista
llavors no puc opinar
però em passa el mateix
que no me l'acabo de creure
o sigui
vaig veure en la pel·lícula
i quedo fora
perquè no em crec
el que està passant
llavors
això és molt
molt subjectiu
no li pot passar
qualsevol
o res
vull dir
que també li passa
la vida
sí
no
jo ho sé
aquest problema
jo la vida és vella
la defenso
i en canvi
hi ha molta gent
que no la defensa
és que és això
vull dir
o hi entres
o no hi entres
hi ha una última cosa
que
si a mi em preguntessin
també us ho voldria
passar la pregunta
a vosaltres
suposant que fessiu
una pel·lícula
tinguéssiu
carta blanca
per fer una pel·lícula
on aparegués
un nen
o una nena
o uns nens
o unes nenes
doncs quina
quina mena
de pel·lícula
seria
jo li faria
cas a Hitchcock
no sortirien nens
bé
però podries fer
que un personatge
adult
adoptés
el rol
de nen
no és descartable
no
jo si fes una pel·lícula
la faria
amb gent gran
amb gent gran
jo
sí que m'agradaria
com a
com a docent
m'agradaria
doncs
si tingués
la possibilitat
de fer-ne una
però
asseguro
que no
seria
una pel·lícula
de
de final
feliç
no
jo la faria
de fidel obert
sí
perquè penso
que la vida
és el que és
i si alguna cosa
tu
aprens
després
d'anys de docència
i aquí tenim diversos exemples
és que
no
no és veritat
no existeixen
els nens
estereotipats
els nens
que són
unilineals
no
no existeixen
la vida et portarà
cap on hagi de portar
i sí que m'agradaria
que fos una pel·lícula
de l'esquerit abans
ja he anticipat
que era el gènere
que més m'agradava
dintre del cinema
de nens
quan estan en contacte
amb adult
i amb la vida
i això els fa evolucionar
però
no
asseguro
jo
ara
que fos
un final
feliç
Joan
s'ha arribat l'hora
estem molt agraïts
que hagis arribat
fins aquí
està acabant
ja l'estàs sentint
de fons
la sintonia
del programa
jo t'agraeixo molt
novament
que hagis vingut
i que hagis fet
una cosa
que realment
trobo admirable
que és
fer un repàs
fer un repàs
de tota la història
del cine
del que has vist
i anar-nos posant aquí
exemples
amb els diferents casos
que has aportat
i ens has fet recordar
tots
una película
és d'aquelles
aquesta també
és veritat
la setmana que ve
ve la Gloria Montero
i llavors
que ens parlarà
del cinema
l'escriptura
i l'escriptura
i l'escriptura
i l'escriptura
i l'escriptura