Cinema sense condicions
Sobre aquesta música tan esplendorosa, tan dolça i tan simpàtica
comencem avui el programa Cinema sense condicions
un dimarts més disposats d'explicar-vos què ens agrada, què no ens agrada
però venim disposats a passar-nos-ho bé, a disfrutar
a més a més avui tenim una convidada especialíssima
perquè resulta que mai havíem tingut al programa una restauradora d'art
i que ve directament del Benach
i ens explicarà coses que segur que són per nosaltres absolutament insòlides
i per el món, no hem menjat cinèfils
i no tant potser homes de retaules i de pintures
i quedarem segur en una edat
per tant, bona tarda a tots els oïdors que ens estan sentint en aquest moment
i anem a començar com sempre, fem una o dues parts en el programa
i això els oïdors ja ho saben
una primera part que parlarem nosaltres, l'equip, de les pel·lícules que hem vist
d'allò que ens agrada, d'allò que recomanem o no
i una segona part que donarem peu a que la convidada ens pugui explicar el que vulgui
i estem aquí disposats d'escoltar-la amb tota atenció
perquè estem segurs que ens explicarà coses que desconeixem
per tant, ara abans d'entrar estaven comentant en l'equip
doncs que tot sembla que hem vist la pel·lícula d'Almodóvar
l'última pel·lícula d'Almodóvar
Dolor i Glòria
val a dir que la convidada es diu Núria Prat
perdona, sent raó
i que és conservadora i restauradora
Sí, si em volia dir
el Menach
és a dir, aquí en el programa no havíem tingut mai una restauradora
però hem portat la número 1, hem portat la millor
la del Menach
vull dir, perquè quan ens hi posem, ens hi posem
Té raó el Joan, jo m'oblidava de dir-ho
i és que jo m'ho he apuntat a sobre
és doctor en belles arts per la Universitat de Barcelona
té una tesi sobre la tècnica d'execució pictòrica sobre taula
a la Catalunya dels segles XV i del segle XVI
i durant els anys 1989-1991
va realitzar tasques de conservació i restauració
a Itàlia, a Egipte, a Andorra
bàsicament restaurant pintura mural
ha treballat al Museu d'Art de Catalunya
i ara el Menach
com sabeu, com hem dit
que forma part de la plantilla de conservadors-restauradors
fixa, diríem, del museu
per tant, amb ella estarem a la segona part del programa
però si ella vol col·laborar i dins de qualsevol cosa
dels comentaris que puguem fer
sobre les pel·lícules que podem dir
o que qualsevol sullerència que és la lliure
té paraula per dins del que sugereixi
el que vulgui
i com dèiem, com que a tots ens sembla que hem vist la pel·lícula d'Almodóvar
podem començar per explicar les impressions que n'hem tingut
jo he de dir que la vaig veure fa pocs dies
i que per mi és el millor que ha fet Almodóvar en els últims anys
en els últims temps
és de domini públic que Pedro Almodóvar és un director guionista i productor espanyol
que ha tingut fora d'Espanya
un més gran ressò internacional
des de l'època de, diríem, de Lluís Buñuel
té dos grans premis
Oscar, el primer és sobretot de sobre mi madre
com a millor pel·lícula de parla no anglesa
i després va guanyar posteriorment
el millor guió original per Able Conella
però també ha guanyat
forces premis als Goya, als Globus d'Or
els premis BAFTA, premis
CS, etcètera, que fa que sigui un personatge
realment molt internacional
un espanyol conegut a tot arreu
jo ara aquests dies
després de veure la pel·lícula
que em vaig intentar veure
recordar algunes de les pel·lícules que havia vist
he descobert també
que no us recordava
que té la legió d'honor francesa
i ha estat investit honoris causa
per la Universitat de Harvard i la d'Oxford
i l'Almodóvar
i ha sigut president del jurat
i ha sigut president del festival de Cans
sí senyor
llavors l'Almodóvar
l'Almodóvar que ja té 70 anys
ha dirigit 21 llarg metratge
i 36 treballs
perquè dels quals
si s'afegim a més a més
els curts i els llargs
doncs ens n'anem a 36 obres
però en general
tothom està d'acord
en que la seva obra mestra
la pel·lícula que ha sobressordit
i que tothom ha agradat
és tot sobre mi madre
encara que en té d'altres també de bones
això ja va una mica
ja depèn dels gustos
hi ha algun que li agrada més una
hi ha algun que li agrada més un altre
jo per exemple personalment
m'agrada molt
doncs què he hecho yo
para merecer esto
o la ley del silencio
o volver
o hable con ella
i algunes més
segons explica ell mateix
en la presentació
la ley del silencio
la ley del deseo
perdona
perdona
aquesta era una altra
del Cazan
segons explica ell mateix
Dolor i Glòria
seria la tercera part
d'una trilogia espontània
que no havia previst
que ha tardat 22 anys
en completar
i que va començar
amb la ley del deseo
va continuar
amb la mala educació
20 anys després
i que completa ara
quan torna a posar-se
podríem dir
davant del mirall
perquè s'ha de dir
que
Dolor i Glòria
el model d'art
s'obre en canal
i mostra
el bloqueig
d'un director
de cinema
amb mals físics
i mals de l'ànima
i qui
aquí
la filmoteca
que és l'argument
de la història
aquí la filmoteca
demana que presenti
un dels seus
grans èxits
i encara que
és intel·ligent
o que intel·ligentment
no deixa clar
què és ficció
i què és
doncs realitat
és fàcil imaginar
que parla d'alguna cosa
que coneix bé
sobretot
quan sabem que
el 2016
amb Julieta
va suposar
el major fracàs
comercial
de tota la filmografia
del modó
va a Espanya
va tenir un cert èxit
al fora
a França
concretament
però aquí a Espanya
va ser un rotund fracàs
i jo penso
que honestament
que les últimes pel·lícules
del modó
perquè l'altre dia
ho dèiem
el Pep
no em feia il·lusió
veure aquesta
però pensava que seria
una continuació
de les últimes
que havia fet
és també
aquesta
una reflexió
sobre la memòria
i sobre la pas del temps
i sobre la manera
de demanar perdó
i un exercici
jo diria
d'exorcisme
per acabar fent
les paus
amb si mateix
per no allargar-me massa
i donar peu
a que tots puguem parlar
perquè tots l'hem vista
i penso que val la pena
fer unes reflexions
sobre aquesta pel·lícula
perquè no a tothom
li haurà agradat
jo tinc amics
que per exemple
no els he acabat d'agradar gaire
diria tres punts
o ressenyaria tres punts
el primer
és que té
una estructura diferent
de la que ens té acostumats
perquè els personatges
apareixen
i desapareixen
del no res
és un fet
que potser
d'entrada
pot resultar estrany
però que
funciona a la perfecció
el segon punt
que voldria destacar
és que
hi ha un refinament
des del meu punt de vista
cosa que potser
no considerem
amb altres persones
té un refinament
visual
i estilístic
en colors
en decorats
en direcció
d'actors
que és soberbi
en plans
en la tria de plans
i novament
ha treballat
i penso que això
s'ha de destacar
amb José Luis Alcaine
que per mi
és el millor director
de fotografia
de l'estat espanyol
en aquest moment
i que li dona
un exquisit tractament
a la imatge
especialment als colors
i el tercer punt
que a més voldria destacar
abans de donar-vos a peu
que dieu la vostra
són les grans interpretacions
que aconsegueix
dels seus actors
el Banderas
l'alter ego
de Almodóvar
en aquesta pel·lícula
està per mi magnífic
amb un
i segurament
és una de les grans
interpretacions
de la seva llarga carrera
la Penélope Cruz
jo penso que
al Banderas
li sap treure coses
que els altres directors
no li saben treure
i per tant
aquí està millor
que amb altres pel·lícules
d'ella
que a mi no m'agrada gaire
la Julieta Serrano
està fent de mare
i està soberbia
per mi
el Leonardo Esbaraglia
està esplèndid
és a dir
surt molt pocs moments
però en canvi
t'arriba
et convens
i
inclús hi ha una Nora Naves
de rosa
que no sembla a ella
i que també
va volant per allà
en fi
per acabar
una obra
i hi ha la Sierra Cheandia
per favor
que és el millor actor
de la pel·lícula
bé
això
em sembla que no tots coincidim
és a dir
potser tu per tu sí
però per mi
no
per mi està claríssim
per mi no tant
però ja ho explicaràs
ara quan facis el comentari tu
per mi és una obra
força interessant
no tan bona
com les millors d'ell
que jo considero
que té altres
que són molt millors
que aquesta
però que és millor
que les últimes
que havia fet
i que mostra
un almodóver
preocupat
i tocat
tant a nivell personal
com artístic
però que tot i que
al final
intenta solucionar
i soluciona
el seu conflicte
vosaltres
teniu la paraula
que us ha semblat
destaca això
d'aquest actor
que dius que t'agrada molt
i us ha agradat molt
a vosaltres
que no
jacuda
la part
per Hulk
etta serrano
dona
ja està
Més enllà
de qualsevol
descripció.
És una actriu
de la qual he estat enamorat
tota la vida.
Fent teatre o fent cine?
Fent el que sigui.
Jo l'he vist en teatre
i m'ha emocionat fins
als pèls de punta.
I en cine...
I és una senyora que té 85 anys.
Això es veu.
És que és absolutament
una meravella
i a més haig d'explicar que la Julieta Serrano
és la descobridora de l'Almodóvar
perquè l'Almodóvar
estava amb uns amics
en un grup
que feien el cor
d'una obra que era
la Casa de Bernarda Alba
la versió que
protagonitzava l'Ismael Merlo.
Jo l'he vist. Aleshores
la Julieta Serrano estava treballant
allà
i aquests nois
que feien de...
Que ho feien soberbi, eh?
Ho feien molt bé, molt bé.
Ho feien de comparses, diguéssim
que no tenien ni frase ni res
doncs l'Almodóvar
li va passar
les seves pel·lícules de Super 8
a la Julieta
i a la Julieta
li van encantar.
I aleshores
sempre ha sigut
una defensora
de l'Almodóvar
i gràcies a ella
ell va poder començar
en el cine comercial.
Evidentment
ja sortia...
Jo crec que a Pep i Luz
ja hi sortia la Julieta
i sortia també
Entre tiniebles
i...
Totes les altres.
I hi ha moltes altres pel·lícules, no?
Jo vull destacar
també
el treball
de la muntadora
Teresa Font
que és una muntadora
molt prestigiosa
que últimament està treballant
amb el Terry Gilliam
i que vam tenir
l'oportunitat
de veure-la
a la Filmoteca
junt amb el Terry Gilliam
que es feia
la retrospectiva
i que
va entrar
en els projectes
del Gilliam
com a
una substituta
d'última hora
perquè la titular
anglesa
s'havia posat
malalta
i aleshores
doncs
des de Madrid
que és on estava rodant
el Gilliam
totes aquestes pel·lícules
que fa sobre
Don Quixote
i tot això
doncs
li van dir
bueno
tenim aquesta senyora
que t'ho pot fer
i aleshores
et farà
un muntatge
senzill
i tal
i el Terry Gilliam
se l'ha acabat
quedant
a la pel·lícula
perquè ha vist
que és una muntadora magnífica
en aquesta
masterclass
que hi va haver
a la Filmoteca
ella va explicar
que
totes les pel·lícules
de l'Almodóvar
les havia muntat
un tal
Pepe Salcedo
que
l'Almodóvar
tenia tota la confiança
i més
amb ell
el Pepe Salcedo
desgraciadament
va morir
aleshores
la Teresa Font
també estava
en el funeral
i va veure
que l'Almodóvar
plorava
desconsoladament
perquè
deia
jo ja no podré
seguir fent
pel·lícules
sense
el Pepe Salcedo
i tal
i ha agafat
la Teresa Font
perquè és
l'única
que podia agafar
i el muntatge
és enorme
tu has destacat
la fotografia
del José Luis Alcáine
jo també destaco
el muntatge
de la Teresa Font
i en fi
vull dir
és una pel·lícula
que
no sé
per una qüestió
generacional
si l'Almodóvar
té 70 anys
i jo en tinc 65
però bueno
som més o menys
de la mateixa generació
i hi ha
uns gustos
molt compartits
unes aventures
molt comunes
i aleshores
sempre m'ha interessat
el cinema
d'Almodóvar
vull dir
és veritat
que té pel·lícules
dolentíssimes
i no en direm
el títol
però
aquesta
és de les bones
i aquest
relat
autobiogràfic
que fa
profundament
autobiogràfic
doncs
em va arribar
moltíssim
i vaja
jo
no explicaré
res de la pel·lícula
perquè penso
que no s'ha d'explicar
res
perquè
hi ha moltes sorpreses
en el que és
la història
i
jo la recomano
a tothom
clar
Pep o Pol
qui vol parlar?
acabem les bones
reflexions
bé
no aniré a repetir
el que ho dic
vosaltres dos
estic
bastant d'acord
amb tots dos
estic d'acord
que
la pel·lícula
té
un
muntatge
a mi em sembla
perfecte
que té una fotografia
escaient
a el que és
el text
i l'obra
i després
afegiria jo
que
com a
direcció
la direcció
d'actors
del modó
perquè ha sigut
sempre un segell
marca de la casa
aquí
brilla
des del que té
un minut
fins al
Banderas
que
està gairebé
omnipresent
i
a veure
això
ho dic jo
que
ni soc
especialment
el modó
variar
ni
especialment
fan
del Banderas
llavors
a mi
què m'ha semblat
la pel·lícula
la pel·lícula
el primer que dic
als nostres oïens
és que
recomano
que la vagin a veure
com diu el Joan
sense
sense prejudici
sense informació
que
que es posin al cine
i que es deixin
que es deixin
atrapar
que es deixin
anar
que es deixin
atrapar
pel contingut
pel contingut
a part
a part d'això
a mi
hi ha una
cosa
que m'agrada
molt
el modó
d'obre
amb aquesta pel·lícula
i és
la sinceritat
per mi
la pel·lícula
transpira
sinceritat
una persona
que probablement
a veure
tu has dit
ensamble
el seu currículum
o sigui
el modó d'obre
està
al dilà
de benedimale
el modó d'obre
pot fer
el que vulgui
en aquest moment
perquè
el seu gruix
d'obra
no li treu ningú
i com ha dit
el Joan
té unes quantes
peces
que són
molt bones
i potser
fregant
obra mestra
alguna d'elles
i jo diria
que
dels últims
50 anys
és
amb diferència
el millor cineasta
espanyol
segur
però
de llarg
però de llarg
d'acord
hi ha alguns
que estan
exequo
amb el modó d'obre
jo et dic
els últims 50 anys
bueno
hi ha Víctor Erice
però no té una obra tan completa
el Víctor Erice
clar
el Víctor Erice
són quatre pel·lícules
hi ha Víctor Erice
hi ha Vigas Luna
i hi ha Isaac i la Cuesta
home
ja ha sortit
ja ha sortit la grossa
clar
Isaac i la Cuesta
Isaac i la Cuesta
és un gran amic
un gran director
però Portavella
és una persona
que té
molt pel davant
Pere Portavella
d'acord
tot i que penso
que
el gruix
internacional
de l'obra
d'Almodóvar
Portavella
no
és una altra història
home
és evident
els canals
són absolutament diferents
home
jo estic parlant
de ser en espanyol
llavors
amb Almodóvar
amb aquesta pel·lícula
li reconec tot això
i a més a més
penso que
el guió
és extraordinari
o sigui
amb aquesta pel·lícula
que
si l'haguessem de qualificar
dintre de què és
doncs és un drama
perquè
explica
una història
realment
amb un contingut
on hi ha
molts moments dramàtics
però
no està exenta
d'aquells moments
marca de la casa
d'Almodóvar
com per exemple
una escena
en la que
la filmoteca
sí
ell s'ha de presentar
a la filmoteca
no hi arriba
i hi ha una conversa
a través del mòbil
que li posen
a mover
bueno
és extraordinària
després m'agraden
les autorreferències
molt subtils
i les referències
directes
o sigui
Almodóvar
és productor
de l'obra
d'una de les directores
més interessants
per mi
del cinema argentí
actual
Lucrecia Marta
amb aquesta peça
surt
un moment
de
la niña santa
de Lucrecia Marta
Niágara
i Esplendor en la hierba
d'Aliacaza
a veure
tot això
és el que deia el Joan
probablement
generacionalment
et trobes
molt
molt afalagat
per aquests detalls
d'ell
i després
hi ha una cosa
que segueix
tot el cent i pico
minuts
que dura
la pel·lícula
i és un
a mi m'ha agradat molt
un nivell
que no hi ha
alteracions
és un nivell contingut
la gent
parla a baix
el Banderas
està tot el rato
en un pla
en el monó
perquè
és que
sense deixar
de ser Banderas
hi ha moments
que dius
és el Pedro
aquest tio
per tal
com parla
l'expressió
de la cara
i tot
sobretot
hi ha moments
de perfil
que els té
clavats
i
per dir
alguna cosa
ja que ara
em tronquem
amb el Pol
que
potser té
una visió
diferent
si alguna cosa
em sobra
d'aquesta pel·lícula
que per mi
em sembla
l'obra mestra
d'Almodóvar
i la millor
de totes les
que he vist
si alguna cosa
em té
que potser
em sobra
és la insistència
amb els canuts
i la droga
que
no calia
per mi
no calia tant
però bueno
ell sabrà
per què
ho ha fet
i suposo
que
hauria de ser així
ell és el creador
i no anirà a dir-li
el que ha de fer
Pol, sense vergonya
tu el que pensis
no et preocupis
ara em sento
com
300
saps
com contra pèrsia
jo sol
no però
però sí que és veritat
que
us dóna la raó
en algunes coses
que heu dit
per exemple
l'escena aquesta
de la filmoteca
jo crec que és
molt bona
com a mínim
està ben encarada
i Pep
també et dono
la raó
amb el tema
que
el que és
el diàleg
i el guió
està al nivell
de la fotografia
però jo ho dic
en el mal sentit
perquè a mi
per mi
la fotografia
ostres
en cap moment
he pensat
que hi havia
i sé qui és
el director de fotografia
hi havia una bona direcció
de fotografia
no explicarem
interioritats
que ja us he explicat
abans
del rodatge
però sí que és veritat
que
hi ha un punt de
que no m'ho crec
o sigui
hi ha un punt de
telemovie
ja us ho he dit abans
i així
de clar
perquè
i ja no només
em centro
amb la figura
de la fotografia
sinó també
amb els diàlegs
jo crec que és una pel·lícula
que està molt encarada
el fan
el seguidor
de sempre
de l'Almodóvar
perquè una persona
una persona
que no et dic
com a primera pel·li
però
havent vist
les últimes
que potser
és el que deies tu
Joan
que potser
no són
les més representatives
evidentment
ja no parlem
de los amantes
pasajeros
però
Julieta
que aquesta ja potser
és com un spin-off
d'un altre Almodóvar
que va existir
aquella època
però
però que
però que
sí que és veritat
que
no és una pel·lícula
que d'entrada
sigui potser
molt representativa
en el cinema
d'Almodóvar
però sí
d'Almodóvar
com a persona
llavors jo crec que
fent aquesta diferència
a mi ja no
a mi ja
no m'entra
per exemple
vosaltres li perdoneu
per exemple
en aquesta pel·lícula
que faci
tot i més
de situacions
casuals
que surten
del no-re
o sigui
justificades
de que de cop
o sigui
s'ha estrenat fa poc
i no farem
molts espòilers
però
des d'algun punt de vista
que per exemple
el personatge
que fa
és Veraclia
casualment
estigui a Madrid
casualment
aquella nit
llegi l'obra de teatre
casualment
aquella obra de teatre
que ell sense saber
ni tan sols què és
s'identifiqui
en l'obra
però no està firmada
per Almodóvar
diguéssim
però llavors va preguntar
i el porta fins allà
i ell està allà a casa
és com
ja només
és una escena
estic descrivint
n'hi ha moltíssimes així
també allò del quadre
que pinta
el noi de jove
i després
hòstia casualment
se la troba
i més casualment
està escrit al darrere
i casualment
és com
hòstia
a mi
per mi
som forats de guió
per mi
saps què passa?
jo potser
podia acceptar la crítica
o la puntualització
que fas
però saps què passa?
que com que la pel·lícula
en el fons
penso que
pel que veig
ens ha atrapat a nosaltres
per l'obert en canal
que fa de la seva vida
i els seus conflictes
com que ella està
ens ha preocupat tant
veure
que ella està patint
que té una angoixa
que té una depressió
que no se'n surt
que no és capaç de fer
més cine
i que
és un fracàs
i que ni s'atreveix
a anar a presentar
la pel·lícula
que hagués sigut un èxit
a la filmoteca
que això
jo no li vaig donar
massa importància
jo penso que
que hi ha una cosa
que s'ha de tindre en compte
jo veig la pel·lícula
des del punt de vista
que és
reflectir
la memòria
i la memòria
fragmenta
és selectiva
llavors
aquí
el que el Pol
amb un criteri
racional
ho troba
com
excessiva coincidència
jo trobo
que és
el que li interessa
al modó
posar
en evidència
moments
que per ell
han sigut
puntualment
interessants
clar
si no
és que
amb cada un
dels personatges
hauria d'haver fet
una pel·lícula
clar
però és que aquí
hi ha un problema
que és
la teoria universal
de l'escriptura
i del guió
és
potser el primer
mandament
seria
si expliques
una història real
fes la ficció
o sigui
si fas literal
a la vida real
hi ha moltes casualitats
hi ha moltes històries
i és evident
que quan tu veus
aquesta pel·lícula
hi ha tants moments
que dius
és que això li ha d'haver passat
o sigui
aquí no hi ha ficció
o ho està ficcionant
amb un personatge
en concret
però és evident
això ho tenim claríssim
però
jo crec que com a
i a més no estem parlant
d'un director novell
no estem parlant
d'un estudiant
estem parlant
d'una persona
que té prou carrera
com jo crec
com a espectador
saber que
la realitat
és allò
la realitat
supera la ficció
i hi ha molts moments
d'aquests
que a mi
jo sortia de la pel·lícula
perquè dic
però a veure
aquí com m'estàs justificant
això és gratuïtíssim
això ho estàs fent
anar tu
per on vols
per crear un discurs
que el discurs
és lògic
i és bo
sí
però clar
les vies per arribar-hi
jo no hi vaig entrar
llavors
però
esclar
per mi el Modóvar
fa una pizza
i posa els elements
que a ell li interessen
a més que
a veure
al Modóvar
li plouen
més casualitats
que no pas a nosaltres
vull dir
clar
però és que no
estem veient
el Modóvar
estem veient
un Banderas
que fa un personatge
que té reminiscència
de la vida
del Modóvar
és a dir
aquí hi ha capes
perquè jo per mi
si no veig un documental
jo vaig veure el Modóvar
però que em refereixo
que jo
si no jo
en aquest sentit
si vols arribar a això
fes un documental ficcionat
o fes una silla
de Fernando
del Modóvar
saps?
no no
jo dic
des de la lògica
de la ficció
no
d'un biòpic
és que jo
jo ho vaig comprar tot
vull dir
per mi tot era ficció
jo ho he dit abans
amb aquestes alçades
al Modóvar
pots fer el que vol
i fa això
veus?
però llavors li estem perdonant
és que aquí també
clar
estem una mica assegats
en aquest sentit
llavors no ho estem veient
com una pel·lícula
el que passa
que jo per exemple
no li perdonava tot
perquè jo les últimes pel·lícules
me les carregava
clar
però aquesta
com que ve a ser
la intimista
la depressiva
la que veus
aquest cor que té
diguéssim
un personatge
que a més
com a persona
com a director
no és
o sigui
és una mica
tirar
en el sentit
dels rodatges
i ho han dit
des de tècnics
fins a actors
o sigui
és un personatge
que té els seus
calos curts
i aquí
te'ls mostra
com
és que jo potser
també he tingut
evidentment
les meves etapes
els meus factors
però
clar
estem valorant
una pel·lícula
l'altra cosa és
quan valorem
tot al voltant
que a vegades
hi ha pel·lícules
i una
que em salto molt
però
que em fa molta gràcia
que és el tema
de Blade Runner
Blade Runner
és una pel·lícula
però després la gent
s'ha fet unes històries
als voltants
que dius
bueno
la pel·lícula
és la que és
però escolta una cosa
el que és
inductable
és que
aquesta pel·lícula
és 100%
el modover
o sigui
no és
ni Woody Allen
ni és
Berman
ni és
Fellini
i
a vegades
ens emprenyen
a trobar aquests referents
perquè
és el 8 i mig
del modover
no
ell fa una obra
personal
que tu la identifiques
amb la seva trajectòria
personal
i des d'aquest punt de vista
està feta
com diu
el Joan Borros
amb una obertura
amb canal
i amb una sinceritat
tan aplastant
que jo crec
que has de passar
per alt
el fet
que no hi hagi
una cronologia
tècnicament
encertada
perquè
bueno
la pel·lícula
s'ha de resoldre
en 108 minuts
i ja està
bueno
jo dono pes
a altres coses
jo
sóc una persona
que molts cops
m'ha d'entrar
bé el guió
en general
i hi ha coses
que ja sé
que vaig a veure coses
que el guió
no existeix
potser
però
però en aquest aspecte
ostres
no
si voleu
no sé
queden 7 o 8 minuts
per parlar
jo he vist una altra pel·lícula
que és les úniques dues
que he vist
perdona
jo volia fer un apuntament
perquè m'he compromès
a fer-lo
aquest matí
s'ha fet la presentació
de la programació
del tercer
Barcelona
Film Fest
la Falca
la Falca
no ens veurem per allà
que jo estic acreditat
estic acreditat
ah sí
han donat les acreditacions
ja
jo tinc un mail
en confirmació
potser és una broma
però
ostres
jo no hi reborré
jo tampoc
bé
només dir-vos
per començar
nosaltres hi vam ser
l'any passat
va del dia 22
fins al 30
és justament
d'aquí 20 dies
i
hi ha 12 pel·lícules
a competició
i després hi ha
dues o tres seccions
en paral·lel
al final
hi haurà unes 22 pel·lícules
i
la programació
el contingut
pinta
molt interessant
hi ha
la pel·lícula
del Bogdanòvich
sobre
Buster Keaton
tenim una pel·lícula
sobre Bunyuel
amb dibuixos
tenim una pel·lícula
sobre
Orson Welles
tenim una pel·lícula
sobre
Bertolt Breck
tenim una pel·lícula
sobre
el
com es diu
el poeta
anglès
Oscar Wilde
en fi
ve la cosa sembrada
tenint en compte
que estem parlant
d'un festival
que es fa
per Sant Jordi
i
té a veure
molt
la literatura
i el cinema
és a dir
que
el més important
2,90 euros
la pel·lícula
i a partir del dia 5
es pot fer la reserva
al públic en general
per anar a veure
les pel·lícules
molt bé
i amb Pep Armengol
que serà jurat
del festival
a veure
aquí tinc que matisar
una cosa
que també queda clar avui
hi ha dos jurats
hi ha el jurat oficial
que està composat
per
per
gent
diguéssim
coneguda
tant
del sector
literari
com
del cine
i després
hi ha
el jurat
del que és
el col·lectiu
de crítics
que és
els membres
de l'ASSEC
són dos premis
diferents
un serà
el premi
del jurat
oficial
i l'altre
serà
el premi
del jurat
dels crítics
o sigui
jo estaria
amb el que és
el premi
de l'ASSEC
associació
de crítics
i escritors
catalans
jo no sé
si parlar
d'una pel·lícula
que he vist
que em sembla
que tampoc
coincidim del tot
amb l'opinió
o passar
amb la candidata
passem
a la convidada
que ens expliqui
de què va
la restauració
doncs vinga
a la restauració
bona nit
i bona tarda
i agrair
al Pep Armengol
i a l'equip
per la convidada
jo en principi
volia dir
que no estic
habituada
a parlar
amb ràdio
ni en públic
perquè
com els comentava
vells anteriorment
jo estic
molt sovint
darrere
d'una pintura
sobre taula
una escultura
una tela
i em passo
moltes hores
en silenci
restaurant
treballant
i potser
fent un diàleg
entre l'obra
i jo
sobretot
doncs
la restauració
abans
de començar
una intervenció
comença
a mirar-se
la peça
què és el que
li passa
la pintura
doncs
si està
molt bruta
quina substància
l'embrotit
si és el
vernís oxidat
o sigui
fem
fem un estudi
de les patologies
si la pintura
està
amb antigues
reintegracions
alterades
pèrdues
i per què
s'han produït
aquestes pèrdues
a vegades
ho veus
un enfonjament
a la fusta
un cop
o d'un estrit
i bé
doncs
una miqueta
seria
fer aquest estudi
i
després
abans
abordar
la restauració
volia també
fer aquest incís
començar dient
que
el paper
del conservador
restaurador
és
una professió
que està
arreglada
això és interessant
perquè per la gent
que ens està
escoltant
saber una mica
si hi ha interès
en aquest camp
com es poden
bellugar
per accedir
a Catalunya
diguéssim
hi ha
dos centres
que una seria
que es pot estudiar
aquesta professió
que és
una és la facultat
de belles arts
de Sant Jordi
i
després
l'altra seria
l'escola superior
de conservació
i restauració
de béns i mobles
de Catalunya
llavors
hi ha
aquests dos centres
en el qual
a partir de
que són
quatre anys
i després
per adquirir
un títol
superior
s'ha de fer
s'hauria de fer
un màster
a l'escola
aquesta superior
de conservació
i restauració
ara actualment
hi ha una exposició
que crec que és
molt recomanable
perquè
justament s'ha fet
per donar
a conèixer
i fer difusió
la restauració
que es titula
conservar
restaurar
art
una professió
entre l'art
i la ciència
es fa
a la casa
de l'aigua
de Barcelona
que està
a Nou Barris
i sobretot
l'han fet
els alumnes
del tercer any
ja de diversos cursos
i aquí
presenten
el que jo
estava dient
una obra
que s'ha cremat
quina patologia
s'hagués
si hi ha
uns fongs
un estrip
d'una tela
com es realitza
el cosí
d'aquest estrip
d'aquesta tela
i està
adreçat
sobretot
per
els alumnes
de segon cicle
d'ESO
i batxillerat
perquè hi vagin
a les escoles
però també
està adreçat
al públic
en general
que tingui interès
per saber
una mica
aquest món
aquesta exposició
estarà
fins al dia 2
de juny
després també
a la Universitat
de Belles Arts
ara
s'inicia
un màster
de direcció
de projectes
de conservació
i restauració
que el dia 9
d'abril
a les 6
de la tarda
es fa una presentació
d'aquest màster
pels historiadors
restauradors
sobretot
que els hi pugui
interessar
que és per poder
dirigir projectes
i seria
per adquirir
la tècnica
tècnic superior
escuta una cosa
Belles Arts
és important
el restaurador
té que passar
abans
per Belles Arts
o després
o esforç
simultanejar
no
és que són
diguéssim
són dos
centres
d'estudi
que van
en paral·lel
llavors
un cop
s'han fet
els cicles
que són
de 4 anys
llavors
tots dos
passen
el màster
perquè es fa
a Belles Arts
a la meva època
jo com que soc
jo soc
de la promoció
del 87
per tant
soc d'abans
del Pla
de Bologna
doncs
fèiem 5 anys
totes
hi havia moltes
carreres
que es feien 5 anys
i després
jo vaig fer
uns cursos
de màster
per fer
els crèdits
per fer
la tesi doctoral
llavors
ara que deies
que
jo el que veig
que la feina
és molt de vocació
i hem estat mirant
a veure si hi havia
mai una pel·lícula
sobre aquest ofici
i hem trobat
que no n'hi ha cap
vull dir que
és realment
un ofici
molt desconegut
oi?
sí
realment
és molt desconegut
també hem de dir
doncs que
fins i tot
ens trobem
que la nostra professió
no
tenim una entitat
un col·lègic
data
del segle passat
ja
per tant
vull dir
hi ha com altres carreres
la de dret
notaris
arquitectura
tenen una història
la nostra no
és
justament
és molt
és molt curta
i suposo
que també
no hi ha hagut
cap director
que s'atreviss
a abordar
directament
doncs
una pel·lícula
que fos específica
de restauració
eh
vull dir
s'han fet coses
molt puntuals
però no
també és una
el que sí que es veu
és que
la gent té molt interès
a vegades
quan es fan
exposicions
l'any passat
vam fer
doncs sobre
la tècnica
del daurat
i com es daurava
va haver-hi
una petita exposició
doncs
la gent té molt interès
per saber
perquè és una mica
un món desconegut
nosaltres
jo
conec
molta gent
que fa
restauració
perquè sóc
del gremi
però en general
no
el que
és important
és també
que la gent
prengui consciència
del que
de les obres
d'art
del patrimoni
i que no pot
restaurar
qualsevol persona
que no tingui
aquesta formació
perquè
li poden dir
que han fet
una restauració
però moltes vegades
el que hem fet
ha sigut
desvaloritzar
la peça
i hem fet
una cosa
que és irreversible
que és una pèrdua
de patrimoni
tu veig que has estat
a Itàlia
a Egipte
a Andorra
treballant amb tot això
hi ha diferència
en respecte
com es treballa aquí
i com es treballa allà
quina és la teva experiència
en aquests viatges?
jo he de dir
que vaig tenir
molta sort
perquè
quan estava
ja
a la Sacavall
estudiant
jo
tenia
com la meva
gran
il·lusió
professional
era anar a treballar
a Itàlia
perquè Itàlia
són els reis
a cada cantonat
tens una església
i contínuament
hi ha
els millors centres
els instituts
o centràl·li
de restauració
que també
vaig fer un petit
estaix
llavors
jo tenia
aquesta gran
aquesta gran
devoció
per Itàlia
després
a l'últim curs
tenia un professor
de conservació preventiva
a la universitat
que estava fent
portava un projecte
el sistema de climatització
a Nefertari
la tomba de Nefertari
a Luxor
en les pintures murals
i jo
en aquells moments
doncs
vaig quedar
frapada
del que ens va explicar
i
vaig
diguéssim
doncs
moure els fils
i vaig aconseguir
anar a fer una campanya
a Egipte
amb aquestes pintures murals
que estan fetes
a goma aràbiga
i per tant
són molt sensibles
a l'aigua
i tenien
grans problemes
de grans
de sal
que amb una escarpeta
i un martell
les anàvem traient
perquè feia saltar
la pintura
i al mateix temps
treballàvem
amb aigua
per poder treure
tota la brutícia
però es feia només
amb contacte
clar
hi ha per una banda
el que és
la metodologia
de treball
que és molt important
i això tu dones
si tu
has fet prèviament
clar
uns estudis
o uns estudis
és molt important
sobretot
bé
jo porto
en el museu
gairebé 30 anys
treballant
en el Museu Nacional
d'Art de Catalunya
som actualment
una plantilla
que som 11 restauradors
perquè hi ha diferents especialitats
jo sobretot
faig pintura
sobre fusta
escultura
pintura romànic
gòtic
renaixement
i també faig tela
després hi ha altres companys
que fan paper
fotografia
escultura
de
metall
o marbre
fusteria
vull dir
per tant
som
un conjunt
d'un equip
amb el qual
també tenim
l'assessorament
d'un químic
que
doncs
ens diu
quins materials
tenim
a sobre
que embruteix
la pintura
o sigui
que és
un treball
d'equip
escolta Núria
ara
per exemple
em poso
amb el cap
d'alguna oient
que ens està escoltant
i et sent a tu
i jo dic
no sé si això va així
però
imaginem que
hi ha
un oient
que té a casa
un retaule
antic
pel que sigui
va acabat amb ell
i
sap que allò
s'ha de restaurar
el camí pot ser
trucar al museu
o
particulars
no s'atenen
o sigui
treballeu amb material
vostro
del fons
normalment nosaltres
treballem
amb el nostre material
del fons
també col·laborem
amb els museus
xarxa
que hi ha
una sèrie de museus
el museu de Sitges
el museu de Vilanova
hi ha tota una sèrie
de museus xarxes
que treballem
amb ells
i col·laborem
fem alguna cosa
puntual
d'algun particular
si nosaltres
hem sol·licitat
aquella peça
aquella obra
per una exposició
que el museu
programa
alguna vegada
s'havia fet
però en principi
nosaltres
no
en principi
no es restaura
per particulars
el que
sí que jo
faria
és
si algú es troba
en aquesta situació
hi ha l'associació
professional
de conservadors
restauradors
a Catalunya
que es diu
CRAC
aquesta associació
si ho busquen
per internet
CRAC
i
en aquesta associació
és un col·lectiu
amb el qual
jo també hi formo part
però hi formo part
tot de companys
que han fet
o
la Universitat
Belles Arts
o han fet
l'altra
l'escola superior
i diguéssim
que llavors
ells sí que
allí es pot atendre
gent autònoma
i que
els hi pot atendre
i que és gent qualificada
perquè l'associació
aquesta
ho aval
nosaltres
en el museu
sobretot
el que fem
és restaurar
les obres
que tenim
al nostre fons
i treballem
molt per projectes
i aquests projectes
poden ser
tal
exposicions
a l'horitzó
d'una exposició
exacte
que organitza
el museu
com per exemple
ara
el mes de maig
s'inaugurarà
l'exposició
Antoni Fabrès
i doncs
tots estem
una mica
intervenint
en aquestes peces
després
també
sobretot
es treballa
per
obres
en préstec
que el museu
d'ESA
per altres
exposicions
si vosaltres
esteu treballant
a la millor
amb un horitzó
d'un o dos anys
abans
no veure el públic
no?
sí
jo ara per exemple
he començat
a restaurar
un tabernacle
de Sant Nicolau
és una pintura
un tabernacle
i una escultura
de Sant Nicolau
amb un esport
esgòtica
que
ens l'han demanat
a Útrecht
per una exposició
que es diu
Nord-Sur
que es farà
a finals d'any
i després
aquesta exposició
es farà
en col·laboració
el mes de gener
es farà
al Museu Episcopal
de Vic
vull dir que
treballem molt
per coses
que ens demanen
en préstec
i després
de la pròpia
col·lecció
o que anem fent
també una mica
de manteniment
i ara ja
anant una mica
al terreny personal
allò que
ell en diu Falca
tu saps
que ho hem comentat
amb l'amic
Joan Llegues
també
que és el cap
de romànic
i
conservador
de renaixement
i barroc
hem comentat
que estàs treballant
amb la restauració
d'un retaule
probablement
d'origen
del meu poble
que va ser una donació
de l'any 33
de l'Ajuntament
quan creus
que podrà sortir
dintre d'una exposició
col·lectiva
a veure
perquè tu el tens
bastant avançat
no no
ja el tinc acabat
està acabat ja
el retole
dels gots
de la mare de Déu
que és anònim
a Escola Catalana
i és un retaule
que és molt interessant
perquè és petit
i té la particularitat
que és tota escultura
policromada
totes les escenes
i
representa
els gots
de la mare de Déu
aquest retaule
el vaig començar
perquè fa
per
posar-lo
a la col·lecció
permanent
de les sales
de renaixement
i barroc
però
es van fer
fa poc
uns canvis
però
finalment
es va descartar
es va descartar
perquè en el museu
tenim un problema
d'espai important
hi ha moltes obres
de primera qualitat
que
estan a les reserves
i aquest
doncs ha fet
una recuperació
estem preparant
un petit articlet
d'aquest
el Joan Lleguas
i jo
i la
Rosa Maria Martín
de la indumentària
perquè és molt interessant
tota la indumentària
però
de moment
si alguna
institució
el demanés
se'l deixarien
però de moment
està
pensem que
en un futur
igual
el col·locarem
perquè
la col·lecció
permanent
és permanent
però
contínuament
entren i surten
obres
i préstecs
amb la qual cosa
queden forats
i és possible
doncs que
en un moment
determinat
es poden
per posar-lo
de reserva
com per exemple
ara fa poc
s'ha inaugurat
el dia
la setmana passada
al museu
de Granollers
s'ha inaugurat
el retorn
del retaule
de Sant Esteve
de Granollers
és un retaule
que el museu
conserva
13 peces
13 taules
3 es van perdre
i anem d'assades
10
i diguéssim
tota aquesta
tasca
de la posada
a punt
d'aquestes
10 taules
les vaig estar fent
al llarg
d'un parell
de mesos
i ara
es pot veure
a Granollers
és molt important
per ell
s'ha deixat
en dipòsit
un any
s'ha fet
una cosa excepcional
perquè
és un retaule
que gràcies
a la venda
d'aquest retaule
es va poder
pagar
les despeses
per acabar
l'Hospital Asil
de Granollers
l'Hospital Asil
de Granollers
es va acabar
l'any 1919
celebren
el centenari
i ens van demanar
al museu
sisplau
de fer l'esforç
perquè la pintura
sobre taules
és molt delicada
sobre taules
sobre fusta
sobre taules
estan formades
per diferents pots
són molt delicades
i ens van demanar
de fer
aquest esforç
de deixar-les
i s'ha fet
una presentació
magnífica
estan cada taula
dintre d'una vitrina
amb les seves condicions
estables
amb la qual cosa
vull dir
estem molt contents
el Museu de Granollers
està molt bé
jo he estat
diverses vegades
hi ha alguna obra
alguna obra
alguna restauració
que sigui
una referència
un mirall
que us mireu
una cosa
que valoreu molt
o que sigui
molt explicada
com a anècdota
les coses
que van passar
el Borja
el Cristo de Borja
aquest és
és el que jo
estava reivindicant
de la professió
ja
és tan culpable
la mà executora
que ho fa
per la bona fe
perquè avui en dia
tots tenim un nivell cultural
sabem escriure
i no hi ha bona fe
també com la institució
que ho deixa
perquè en aquest cas
de Borja
no tinc cap dubte
que
aquesta dona
o
abans de repintar
si la pintura
està
que es cau
que es perd
que està
que salta
un restaurador
és que el trosset
més petit
i anem
amb el pinzell
i amb la cola
per no perdre
ni un trosset
petit
i és
una tasca
que no es veu
la de consolidació
fixació
de la pintura
però que en canvi
és de les més importants
perquè
el que hem de fer
és mantenir
l'original
i en aquest cas
deurien anar
a cop de pinzell
i acabar de treure
el que estava a punt
de caure
i després
posar
fer
el que no toca
que s'ho va inventar
llavors ja no deixa
aquella obra
ha perdut valor
i ja
han fet
unes intervencions
que són
completament irreversibles
justament
un dels criteris
de la restauració
de la bona restauració
és
la mínima intervenció
la menys
invasiva
amb la qual
i un gran respecte
a l'obra d'art
jo que porto
tants anys
quan començo
una obra
sempre
tinc aquell
respecte
per aquella peça
i abans
de començar
intento
aquest diàleg
de silenci
que deia abans
d'intentar
veure
què li ha passat
quins problemes té
perquè analitzant
els problemes
després
volem les solucions
exacte
però hi ha alguna referència
hi ha algun cas
que sigui emblemàtic
o que s'hi posi
a dir
aquesta conservació
aquesta restauració
és paradigmàtica
és referència
tothom en parla
o no
no existeix això
no
referències
dintre el museu
en general
en general
o sigui
històricament
o que hi hagi
un restaurador estrella
bueno
per mi
també
jo perquè el conec
i crec que és un restaurador estrella
és el Gen Luzi
Colalucci
que és el restaurador
que va restaurar
el CAP i el restaurador
que va restaurar
les pintures
de la Capella Sistina
se'n va parlar molt
quan
s'estaven
atesant
perquè
havia n'hagut
fins i tot
un historiador americà
no recordo el nom
que havia fet
tota una teoria
dels colors foscos
de la pintura
de Colalucci
de Miquel Àngelo
i clar
un cop
es va començar
a atesar
es van veure
que havia una gamma
cromàtica
meravellosa
amb uns colors vius
unes transparències
per mi
és una restauració
modèlica
modèlica
escolta
una cosa
volia preguntar
ja que avui
la tenim aquí
val a dir
ho dic pels espectadors
que no hem comentat
això abans
vull dir que si hi ha una pregunta
que si tinc comodament
tu passes d'ella
i ja està
però
no podem deixar passar
que estiguis aquí
i no parlem
del tema
de Sisena
com ho veus
com ho has viscut
i en quin punt
està això
perquè em sembla
que encara no ha acabat
no ha acabat
no ha acabat
aquest és un punt
realment
molt
conflictiu
i molt problemàtic
i sembla ser
que ara
s'ha format
una assemblea
una
Sisena
2023
i que estan
lluitant
doncs
perquè aquestes pintures
tornin
les pintures
de la sala capitular
cap a Sisena
però
el museu
sobretot
dona raons
a nivell
de conservació
que és ben veritat
que les pintures
en el museu
estan
en un clima
estable
i aquestes pintures
ja no són pintures
murals
perquè es van arrencar
el seu moment
es van traspassar
amb unes teles
i després
es van posar
sobre d'un sars
de construcció
de fusta
estan fixades
estan fixades
després
per l'altra banda
clar
vull dir
aquests sars
es poden traslladar
però com els trasllades
vull dir
són unes dimensions
on te'ls col·locaries
perquè a la sala capitular
jo no sé
si aquests sars
hi cabrien
però
deixant això de banda
són unes pintures
que durant la guerra civil
es van cremar
llavors
si tu les vas a mirar
les mires
veus que són monocromes
i és a dir
perquè han sofert
altes temperatures
i el color
ha virat
hi ha uns dibuixos
d'alumnes
al Puig i Cadafalt
que van anar
estudiant arquitectura
a pintar
a Sisena
quan encara no s'havia cremat
i es veuen
els dibuixos
i es deia
que eren d'uns colors
extraordinaris
també molt vius
i tal
totes són
aquestes pintures
són unes pintures
malaltes
han sofert
aquest
per una banda
han sofert
que l'escalfor
l'agressió del foc
i del fum
i del fum
i del foc
però després
per altra
no deixa sempre
de ser una agressió
el bé de fer
l'estràpo
és a dir
arrencar les pintures
del mur
la tècnica de l'estràpo
que consistés
en posar unes teles
impregnades de cola
com si fessis
per dir-ho així
d'una manera entenedora
una depilació
treus la pintura
talles trossos
treus la pintura
clar
és una pintura
que ja està malalta
i fas fer
una intervenció
d'auxili
però que també
és
tot plegat
amb els anys
agressiva
és molt agressiva
doncs
el museu
nosaltres
el museu
jo
no puc
pronunciar
però
a nivell
de conservació
preventiva
és totalment
teniu clar
que no és
recomanable
que sortin
no
en absolut
i jo dic
la part dels polítics
tant d'aquí
com d'allà
saben realment
de què va això
o
ells
actuen
oprima l'aspecte polític
oprima
exacte
jo crec
per una banda
que sobretot
oprima l'aspecte polític
que ells
no
no valoren
el risc
que comporta
fer tot
aquest
desplaçament
i després
un cop
imaginant-nos
que anessin
cap allà
allò
amb volandes
el manteniment
que es necessita
per tenir-les
amb les condicions
és total
jo crec
que és una cosa
política
i que
pensen
que
si ho aconsegueixen
aconseguiran
més vots
ja
està claríssim
però crec
que l'obra en si
els interessa
ben poc
la cultura
els importa un bledo
i van de cara al vot
i ja està
i també hi ha
interessos personals
pel que s'ha explicat
interessos personals
d'un germà
d'un antic
ministre
del PP
que era
de l'ordre
de Malta
i que
per això
va reclamar
aquestes pintures
a mi m'ho van dir
a veure
aquestes pintures
les Montses
de Cisena
les van
cedir
per poder-les vendre
havien de demanar
l'autorització
papal
que era
diguéssim
l'últim tram
que faltava
perquè es realitzés
o sigui
en realitat
les Montses
de Cisena
perquè ara n'hi ha unes
però no són les de l'època
però les Montses
de Cisena
elles volien
que es quedessin
aquí
a mi se'ns sembla que se'ls va donar uns diners
no?
o sigui per això
o sigui no va ser gratuït
sinó va ser pagant
la nostra quantitat
però
sí
i hi ha factura
no és
proforma
oi?
és factura
no no
bé
i jo
volia
ara que ja estem
per acabar
volia que ens fessis
una panoràmica
del museu
i jo sé que
el Menach
és prou conegut
però també sé
que hi ha persones
que viuen a Barcelona
i que no l'han trepitjat mai
i que ens fessis
una panoràmica
de la col·lecció
permanent
o del que
tu
estàs més lligada
és a dir
el romànic
el gòtic
el renaixement
breument
ens fas una guia
del Menach
a veure
el Menach
és una col·lecció
que se va formar
a principis
del segle XX
a l'Ajuntament
de Museus
que als anys
XIX
anava comprant
totes obres
per formar
el Museu
de Belles Arts
així és com
van comprar
el retaule
de Sant Esteve
de Granollers
que en l'any
1917
van pagar
150.000
pessetes
que era
una pasta
que era
molts diners
150.000
en 1917
llavors es va formar
el primer museu
de Belles Arts
que estava
a la Ciutadella
que estava
al Parc de la Ciutadella
aquell era el Museu d'Art Modern
era un altre edifici
llavors
aquí comença
la col·lecció
sobretot
d'Art Mitjaval
de la formació
llavors després
quan
l'any 29
que es va fer
la gran exposició
internacional
amb anys
posteriori
van decidir
que es
tragedia
a dalt
al Montjuïc
llavors
formava
era el Museu d'Art
de Catalunya
llavors
una gran col·lecció
que té
sobretot
i que és única
en el món
és
la pintura
mural
romànica
que la major part
prové
de la campanya
dels anys
1923
que es va fer
d'arrencament
per evitar
que aquestes pintures
marxessin
a l'estranger
en aquella època
no estaven protegides
com a
béns
de patrimoni
i
no estaven catalogades
i per tant
es van adonar
que
l'abscis central
de Mur
havia sortit
cap a l'estranger
i es pot veure
actualment
al Finisars
de Boston
llavors
és molt important
ja ho dic
per la seva
gran quantitat
d'aquestes pintures
són totes
de diferents
poblets
del Pirineu
català
i és única
en el món
pintura mural
estrapada
romànic
després
és molt important
les pintures
sobre taula
del gòtic
perquè tenim
una gran col·lecció
immensa
des de
l'Uguet
el Borrassà
Martorell
ja
ja és esplèndid
però la música
ens indica
que estem arribant
al final
del programa
això vol dir
que encara
em quedi per un altre dia
que la gent
no es perdi
l'exposició
Bermejo
Bartolomé
Bermejo
que ha estat
feta conjuntament
en el Museu del Prado
i la National Gallery
que després
de Barcelona
del Menach
s'anirà
a la National Gallery
i que és un pintor
gòtic
que destaca
amb diferència
doncs
hem arribat
i anirem
a veure
el Bermejo
i a més
és un pintor
que ens demostra
que Cris
tenia sexe
sí
és la primera vegada
que es veu
si sí que el dibuixa
compte
doncs
moltíssimes gràcies
de debò
ha estat molt interessant
jo estic segur
que els nostres oïdors
i nosaltres
hem quedat
al·lucinats
de la quantitat
de coses
que ens has explicat
aquesta nit
i per tant
moltíssimes gràcies
per venir al programa
és un plaer
escoltar tot això
i la setmana que ve
tindrem un altre convidat
que és en Joan González
que a més a més
és un personatge
que viu aquí
a Sant Just
que és el director
del Festival Internacional
de Cinema Documental
que comença
la 22 edició
del 15 al 25 de maig
d'aquest any
per tant
bona nit
gràcies Núria
per venir
al nostre programa
moltes gràcies Núria
i us emplacem
quan vulguis venir
explicar-nos el que vulguis
perquè has vist
que ha estat super interessant
moltíssimes gràcies
bona nit
bona nit a tothom
com a la que ve