Title:

First Man, Petra i Cold War; Sitges 2018 a examen; El fotógrafo de Mauthausen; i Gaspar Noé (Climax, Irreversible, Enter the Void, Love)

## Introducció • Obertura amb tràiler d'El fotógrafo de Mauthausen i sintonia de “Cinema sense condicions”. • Presentació del menú del dia: **estrenes** (First Man, Petra, Cold War), **repàs de Sitges 2018** (Mandy, Suspiria, Under the Silver Lake…), **breu crítica d’El fotógrafo de Mauthausen**, i **tema del dia: Gaspar Noé** (Climax i filmografia). > "Estem disposats a explicar-vos el que fem... el programa tindrà dues parts" ## Crítiques d’estrenes ### First Man (Damien Chazelle) • Visió molt **hermètica i en primer pla** que ofega, amb **pocs plans generals** i poca sensació d’epopeia. • Coherència temàtica amb Chazelle (el preu del triomf), però aplicació **poc cinemàtica**: “com si s’oblidés que fa una pel·lícula”. • **Ryan Gosling** interpretat com a *cooler* extrem, apàtic; el biopic cau en **tòpics** i es fa **llarg** i fred; decepció comparada amb Whiplash i La La Land. > "Jo no la recomano pas… surts del cine igual que has entrat." ### Petra (Jaime Rosales) • Rosales busca **més accessibilitat** sense abandonar l’**experimentació**: la **càmera entra i surt** com un personatge i el **relat és no lineal** (capítols desordenats) que generen girs i riquesa narrativa. • Temes: **secrets i mentides familiars**, **perdó** i **penediment**, amb **suspens** sostingut i ritme contemplatiu. • Interpretacions destacades: **Bárbara Lennie**, **Àlex Brendemühl**, **Marisa Paredes**, **Oriol Pla** i un **antagonista ferotge** (Joan Botell). • Valoració: **recomanable**; més càlida que els títols anteriors de l’autor, però encara dins l’*autor cinema*. ### Cold War (Paweł Pawlikowski) • **Blanc i negre 4:3** de gran bellesa, amb aire **Nouvelle Vague**; **el·lipsis abruptes** que exigeixen complicitat de l’espectador. • Història d’**amor tòxic** que viatja entre Polònia, França i Itàlia, amb la música i la posada en escena com a motor emocional. • Comparada amb Ida, aquesta és **menys rodona** segons els tertulians; **difícil** que guanyi l’Òscar, però **molt interessant**. ## Sitges 2018: valoració i títols clau ### Valoració general • Edició percebuda com **mediocre** i desdibuixada en gènere (massa **noir/thriller** a competició per a un festival fantàstic). ### Mandy (Panos Cosmatos) • Rebuig frontal: **venjança elemental**, **sadisme** i estètica sense substància. Tot i **Nicolas Cage**, film qualificat d’“**impresentable**”. ### Suspiria (Luca Guadagnino) • Barreges de context històric a Berlín, **feminisme** i **deliri final de gran guinyol**: resultat **indigerible**, amb **gore** i acumulació d’idees que “no casen”. ### Under the Silver Lake (David Robert Mitchell) • Divisiva però **reivindicada**: thriller conspiranoic a Hollywood amb un protagonista errant; **laberint de missatges ocults**, comicitat estranya i crítica a la **manipulació cultural**. • Recordatori de l’anterior **It Follows**: terror sense *gore*, tensió **psicològica** i metàfora d’**ETS**. > "Al final, el poder condiciona els que es creuen originals i lliures." ## El fotógrafo de Mauthausen (Mar Targarona) • **Producció digna** i **reconstrucció històrica sòlida**; rodatge en camp recreat amb cura d’art i fotografia. • Peros: **casting** qüestionat (Mario Casas com a Francesc Boix “no transpua catalanitat”), i **segona meitat massa ficcionada**; funciona millor la **primera part**. ## Tema del dia: Gaspar Noé ### Estil i recursos • **Estètica de neó**, electrònica i **plans seqüència flotants**; càmera **lliure** i immersiva que incomoda i hipnotitza. • **Improvisació**: rodatges amb **poques pàgines de guió** (Climax ~5, Love ~7), direcció d’actors molt viva. ### Climax (2018) • Estructura en dues meitats: 1) **presentacions i dansa** (tres grans plans seqüència), 2) **mal viatge col·lectiu** lisèrgic sense subjectives. • Lectures enfrontades: per a un tertulià és **impacte físic** i emocional; per a l’altre, **“videoart”** sense **núcleo narratiu**. > "Per mi no és una pel·lícula: és videoart, un exercici audiovisual molt ben filmat que no du enlloc." ### Irreversible (2002) • **Narrativa inversa**: primer mostra el **trauma** i després **humanitza** els personatges retrocedint en el temps. • Tractament de la **violència** i la **violació** amb afredor i intensitat; impacte sensorial (seqüència de l’extintor). ### Love (2015) i Enter the Void (2009) • Love: la més **centrada en personatges**, triangle amorós amb **intensitat emocional**; per alguns, la **millor** de Noé. • Enter the Void: **viatge lisèrgic** mai vist, amb ambició formal; relació fraterna com a columna dramàtica. ### Debat obert sobre autor i límits • Noé com a **autor revulsiu** que busca la **incomoditat**; comparat amb *Lynch* i *Nicolas Winding Refn* en ambició **visual**. • Discussió sobre **forma vs. fons**: quan l’hipnòtic visual compensa (o no) la manca d’argument clàssic. ## Tancament • Avanç del proper programa: visita de la fundadora de **Video Instan** i nova etapa del videoclub (projeccions, bar, fons monumental). • Comiat del programa i invitació a continuar el debat sobre Sitges en futurs episodis.

['First Man', 'Damien Chazelle', 'Ryan Gosling', 'Neil Armstrong', 'Whiplash', 'La La Land', 'Petra', 'Jaime Rosales', 'Bárbara Lennie', 'Àlex Brendemühl', 'Marisa Paredes', 'Cold War', 'Paweł Pawlikowski', 'Ida', 'Sitges 2018', 'Mandy', 'Nicolas Cage', 'Suspiria', 'Dario Argento', 'Luca Guadagnino', 'Under the Silver Lake', 'David Robert Mitchell', 'It Follows', 'El fotógrafo de Mauthausen', 'Francesc Boix', 'Mario Casas', 'Mar Targarona', 'Gaspar Noé', 'Climax', 'Irreversible', 'Enter the Void', 'Love', 'Nicolas Winding Refn', 'Drive', 'Only God Forgives', 'neó', 'pla seqüència', 'videoart', 'Video Instan']