Cinema sense condicions.
A CIDADE NO BRASIL
A CIDADE NO BRASIL
A CIDADE NO BRASIL
Hola, bona tarda.
Amb aquesta música de George O'Rick,
feta per la pel·lícula de William Weller, Vacaciones en Roma,
us donem la bona tarda
i us convidem al programa en el que farem unes vacances per Roma, com podreu veure.
En primer lloc, us presento l'equip. Avui retorna els comandaments el Biel Riba. Bona tarda, Biel.
Bona tarda.
També retorna a la taula l'Anastàcia Rinos. Bona tarda, Anastàcia.
Després d'una petita absència, diguem així, prolongada.
Bé, la feina...
No per vulguer, eh, sinó perquè la feina ha sigut molt vulguer.
La feina a vegades mana l'agenda.
Sí, sí.
Ens retrobem també, com cada dia, cada dimarts, amb l'Ignasi.
Bona tarda, Ignasi Júliacs. Bona tarda.
Què tal? Molt bona tarda.
Molt bé. I el que us parla, Pep Armingol.
I així comencem el programa d'avui,
en el que, per entrar,
l'Anastàcia ens ha seleccionat el clàssic de la setmana,
que és Roman Holiday, de William Weller, 1953,
i li passo la paraula a ell perquè ens introdueixi
en aquesta pel·lícula extraordinària de William Weller.
Sí, sí.
En l'acte aquest d'escollir la pel·lícula clàssica,
d'alguna manera,
sempre hi ha un cert automatisme.
I aquest automatisme et deixes portar una mica per la memòria
i dius, aviam, què hi ha que podíem considerar cinema clàssic
que realment tingués un interès
i que encaixi una mica el format del programa,
que el format, per altra banda, en aquest sentit és molt lliure
i aquí s'han presentat com a clàssiques
veritables d'aquelles de pedra picada
i pel·lícules com aquesta,
que jo crec que en aquestes alçades,
després des del 53, evidentment...
Són 70 anys.
Són de tant anys que ja la podríem considerar realment clàssica.
El que passa és que són aquests clàssics,
diguem, menors molt entre cometes,
però de record major.
És a dir, per mi,
que sempre vinculo la pel·lícula que a mi m'interessa
a ensenyar, a presentar,
amb un fet emocional personal,
jo quasi sempre la...
Com per vosaltres,
és exactament igual.
No passa pel cap,
sinó que passa pel sentiment.
Moltes pel·lícules.
Moltes pel·lícules.
Aquestes les pel·lícules que jo veig als anys...
Jo veig que va ser el 70,
al voltant dels 70,
quan els cines comencen a funcionar
els cinemes d'ària 16 i el 67,
jo crec que la veig quasi en aquell moment,
finals dels 60, principis dels 70.
Sabeu que sempre vinculo el tema al cinema,
on la veig,
en aquest cas no soc capaç de recordar-ho.
Jo diria que era l'Arcàdia,
però no n'estic segur.
Ho he buscat en la biblioteca de l'avantguarda,
que ara s'ha fet molt selectiva
i no et deixen entrar a preguntar coses,
i llavors t'has de fer soci.
Si no pagues.
No pagues.
Llavors, abans era molt bo,
primeres cartelleres i tal,
i et sortien tots, no?
D'això tinc dubtes.
Sí que recordo el mateix director
pel·lícules que em van marcar profundament
com van ser Bencourt.
Bencourt és una pel·lícula
que ha vist, diguem, el Nadal del 1960,
ho tinc per aquí,
va ser una pel·lícula absolutament...
No, no, del 60.
Per mi és l'obra mestra d'ella.
Deixa absolutament...
I amb aquest precedent,
i després molt cap al final ja de la carrera,
més a dir, cap al final de la carrera d'ell,
La Calúmnia,
que també és una pel·lícula molt especial
i que em va marcar...
Sí, la Imaglent,
Jan Simons...
Meravellosa.
En l'època valenta,
jo diria.
I molt valenta.
Perquè no el tema del lesbianisme
tampoc és que fos...
No era precisament el tema de cada dia,
no, en cinemes.
No, els anys 60 segur.
Aquest és un home, per tant,
és un director,
William Wyler,
que té aquesta virtut,
és a dir, que toca,
ara llegirem una mica després,
els tres ho farem,
de donar una mica la filmografia d'ell,
si voleu,
inclús jo apunto somment aquí,
i vosaltres ja dispareu després, no?
Però veureu que per la filmografia
és un tio que toca moltes temàtiques diferents,
d'estils de cinema molt diferents,
que inclús ell mateix s'adapta una mica
personalment al cinema que està fent,
què té a veure Ben Hur
amb vacances a Roma.
El que passa és que tot el que feia
ho feia bé, aquest home.
Això sí.
Perquè et fa un western
i et fa un western
que queda per la història.
Exactament.
I també de...
Sí, sí, no.
No, no, és que és un gran,
és un gran,
el que diu tothom,
és un gran artesà,
que és una paraula
que no sé fins a quin punt
vol ser ofensiva,
però en el cas...
A vegades ho és.
A vegades ho és.
Jo crec que és
més que un artesà, eh?
Sí.
Precisament,
a veure si et fa...
Tu has citat la calúmnia,
això ja no és d'un artesà.
Això no és d'un artesà.
No és com un Norman Jewison,
que potser és més un artesà, no?
La calúmnia potser és la pel·lícula
més d'arriassaig d'ell,
per tant,
aquí l'autoria,
la calúmnia surt
per sobre de les altres,
és cert,
però on està l'autoria també?
Què és un artesà
i què és un artista?
I el col·leccionista
que en sembla...
Hombre,
Terence Stamps,
Samantega...
Una altra, una altra.
A veure,
no és tampoc una pel·lícula,
diguem-ne,
de por o de serial killer
a l'uso.
Em sembla que va estar
un any
al Novedades.
Sí, sí.
Va estar molt temps
al Novedades, sí senyor.
És una pel·lícula
que va impactar moltíssim.
Molt, molt.
Però on teniu abans
grans horitzons,
horitzontes lejanos,
estem davant de pel·lícules
que són monuments cinematogràfics.
El que passa és que és cert
que sempre va portar
aquest estigma
de ser una mica
el segon millor director americà
després de John Ford.
És una cosa que jo
quan vaig a la pel·lícula
no ho sabia,
que ha sigut després
que hi ha anat aprenent
aquest tema, no?
Era el que ha sigut
com el segon,
de l'estil,
però al Ford
se li considerava
un autor més potent
que no pas ell.
Clar,
jo quan vaig a la pel·lícula
tot això no ho sabia.
Jo et diria
que Ford és més autor
que ell.
És més autor,
segurament sí.
Potser sí,
però tu imagina't,
molt abans de fer...
O sigui,
de fet el van agafar
per fer
Vacaciones en Roma,
entre d'altres coses,
perquè al principi
no havia de ser ell
el director.
Però el van agafar
amb ell,
el Capra,
el Frank Capra
és el que havia de ser
el director,
però resulta
que el Frank Capra
a la que es va assabentar
que el Dalton Trumbo
estava al guió
i el Dalton Trumbo
era un blacklisted,
no?
I tant.
Empaitat
per MacArthur.
A la que es va enterar
d'això,
hòstia,
un comunista,
no?
Va fugir.
I va fugir
com el diable
que l'empaïda.
Aleshores,
compte,
perquè el William Wyler,
estem parlant de John Ford,
però és que el William Wyler
el dia havia guanyat
dos Òscars,
la senyora Miniver
i los mejores años
de nuestra vida,
que és un pel·liculón,
no?
De l'any 46.
Del 46.
És una cosa
enorme,
vaja.
Vull dir que
això de que és el segon
tampoc està...
A veure,
John Ford,
tothom ha de venerar-lo,
reverenciar.
Perquè és deu baixat a la terra,
però home,
William Wyler
d'unidor,
era un home
d'una gran alçada.
I la pel·lícula,
jo penso que això,
i a més això
em preocupa relativament poc.
Jo quan vaig veure la pel·lícula
a mi el que em va passar
és que em va passar
el que passa ara també
quan l'he tornat a veure,
que tornes a veure
com es pot construir
una comèdia
tan ben construïda,
evidentment té
un guionista darrere
com el d'Alton Trumbo,
però amb aquesta habilitat
i amb aquesta sensació
que no hi ha
un gran esforç
per fer-la,
com si la pel·lícula
sortís sola una mica,
no?
Tot i que
és cert
que una altra apreciació
que vull fer
evidentment la pel·lícula
em va encantar en el seu,
em va fascinar,
em vaig enamorar
lògicament de l'Audrey Hepburn
i de la història en si
i d'aquesta història d'amor
que vas seguint
una mica el ritme
de l'enamorament mutu,
el vas seguint tu,
és a dir,
aquesta cosa participativa
d'empatia total
amb el que està passant
allà.
Per mi va aconseguir
una cosa William Weller
que no és menor
i és que
estàs veient la pel·lícula
i realment
allò que moltes vegades
es diu
i és mitja veritat
només,
aquí sí que es nota
una química
entre els dos
i agafar una química
amb el Gregory Peck
no és menor, eh?
Per mi era sorprenent.
Era la primera comèdia
que feia.
Ah, clar,
és que és un actor.
De fet,
ell va voler
estar-hi,
el Gregory Peck
li emprenyava molt
que moltes vegades
ja li havia passat
que al Cari Gran
li proposaven
les pel·lícules
i el Cari Gran
va dir que no
perquè es veia massa gran
cosa que no s'entén
perquè després
va fer xerrada
amb la mateixa
d'exemple.
Perquè segurament
li va quedar
l'espineta clavada
de no haver fet aquesta.
Bé, total.
De calabria d'espifiat.
Total,
el Gregory Peck
li emprenyava
i hagués dit que no, eh?
A vacaciones entre Roma.
És possible.
Però resulta
que va poder més
les ganes
que tenia
de sortir-se
de la casella,
no?
Perquè estava
embarcat
en aquest tipus
de papers
en plan
matant un rius senyor,
no?
D'home
sense.
i molt tancat,
un home que té
la virtut
de tancar molt
el personatge.
I jo quan vaig veure
la pel·lícula
em va meravellar
per pensar
mai li havia vist
les cares,
les expressions
que fan aquesta pel·lícula
del Gregory Peck
no els havia vist
mai en cap altra pel·lícula.
És a dir,
descobria
un Gregory Peck nou
del que també
t'enamores
d'alguna manera
perquè és un personatge
de molta força
i la comunió.
La comunió
aquesta és.
Probablement
per el desig
aquest de fer
una comèdia
i fer-la bé, no?
Jo crec que Gregory Peck
també posa força
la carn a la graella
en la pel·lícula.
Després el Weiler
també el que destila
és si tu la veus
ara
amb un cert distànciament
i tranquil·litat
perquè
en el seu moment
segurament la vam veure
com a comèdia
que és el que era
i llavors
la vam seguir
com a història d'amor
o conte
més que història.
Passa el mateix
amb Sabrina.
Però ara
et dones compte
que hi ha una ironia
quan tracta
per exemple
tot el que és
la noblesa
la classe alta
hi ha un catxondeó
important
allà.
Però jo voldria destacar
que és com Sabrina
una falsa comèdia
en realitat
no és tan una comèdia
i combina
el conte de fades
clar, hi ha una part
que sembla de Cinderella
però a l'inrevés
perquè en aquest cas
ja és princesa
el que vol
és deixar de ser
una venta força.
És a l'inrevés
però
ho barreja
com que ho fa
en blanc i negre
aquest tema
després si vol
el parlem
amb un realisme
és a dir
és una pel·lícula
que combina
el conte de fades
o sigui
l'enamorament
del periodista
amb
amb la
tots dos s'enganyen
com a bona comèdia
és un doble engany
que és el que té gràcia
Alguns a l'època
es van atrevir a dir
que William Wally
jugava
amb certes escenes
jugava a ser
una mica
com Vittorio de Sica
que hi ha un neorealisme
diguem-ne
aluso
peculiar d'ell
Sí, peculiar
perquè hi ha escenes
que realment
tenen un grau
de contundència
realista
important
El moment de la sortida
del carrer d'ella
que surt del pis d'ella
de l'apartament d'ell
i surt al carrer
per primera vegada
i que sortim amb ella
la seguim
és molt maco
és molt interessant
és gairebé costumista
gairebé costumista
ens està oferint
un retrat
de com és
la població de Roma
els comerços
els mercats
i ell
ella va anant
que sembla
que sigui la nostra guia
de fet ens està guiant
per aquell ambient
pels mercats
i després
no sé si és el moment
per dir-ho
però
ho podem desenvolupar
després
però no ens enganyem
no té un happy end
no
cadascú torna
al seu lloc
és que no el pot tindre
però la gent
l'està esperant
sí
sempre esperes
que ella baixarà l'escala
la gent l'està esperant
segurament l'esperaven
més en el moment
en què es va fer
l'apel·lícula
que ara
hi havia menys
experiència cinematogràfica
que no ho he acumulat
no
i era una forma
d'acabar
un happy end
una parella
que s'ha estimat
i després
aquesta història
aquesta història
jo ja m'he fet
una mica la intro
i endavant
no no
és a partir d'aquí
anem parlant
jo tampoc no vull
estendre molt
ja anirem
perfecto
aquesta història
de l'amor
entre
una celebrity
entre cometes
per dir-ho així
una persona
d'alt rang
i
una persona
corrent
com pot ser
el periodista
que encarna
el Gregory Peck
de fet
potser trobarem
perquè el Frank Capra
ja va fer
Sucedir una noche
que també és un periodista
en aquest cas
amb una hereba
de molts calents
i tal
una pel·lícula
de l'any 30 i escaig
en sembla
el 34 o així
de fet per això
el van contractar
per fer
el guió del trombo
Sucedir una noche
és William Holden
i Kim Novak
no
no no
Sucedir una noche
és la
la
Claudi Colbert
i
i el
el de
Nassos
el de
el
el Wester aquell
que durava 3 hores
i es catja
ara tinc un error
ja vindrà
ja vindrà
ara la confonirà
ja vindrà
si jo tampoc soc capaç
de donar-vos aquesta
perquè soc
memòria fatal
allò que el Viento
se llevó
l'actor principal
ah no
el Claire Gable
és el Claire Gable
és el Claire Gable
i la Claudi Colbert
una pel·lícula
en 34
aleshores
és clar
l'agafen
a capra
inicialment
perquè ja havia fet
aquesta història
i pensava que s'ajustaria
a la història
del Dalton Trumbo
perquè el Dalton Trumbo
és el creador
de la història
no només el guionista
sinó que és el generador
de la història
el que té la idea
la història ve d'ell
però
a banda d'això
Vacaciones en Roma
gairebé
que enceta
aquesta mena
de pel·lícules
entre
Notting Hill
per exemple
tracta també
la dona famosa
i l'home
que és un
ningú
per dir-ho així
o
les estrelles de cine
no moren en Liverpool
la del 2017
amb la Ned Benning
que feia
de Gloria Graham
no sé si l'heu vista
aquesta pel·lícula
era força
en tot cas
se n'han fet
la tira
i de manera més
si vols
Nit Reial
la pel·lícula aquella
de l'escapada
de la princesa Margarita
i Isabel
i la princesa Isabel
el dia que festegen
a Londres
al final
de la segona guerra mundial
aquesta escapada
que fan
era una pel·lícula
que es deia
Nit Reial
que és del 2015
també
perquè s'enamoren
de soldats
que estan per allà
celebrant com ells
la fi de la guerra
l'Ocean Translation
de la Sofia Coppola
també
era aquest tipus
de plantejament
molt similar
amb el Bill Murray
és recurrent
o el guardaespaldes
ja
per agafar una cosa
una mica
si vols tu
més
però de fet
és el tema
jo amb la pel·lícula
Vacaciones en Roma
també
el que hi veig
donat
que és una pel·lícula
que es va rodar
el 52
es va estrenar
el 53
hi veig també
un acte
d'acció de gràcies
dels americans
cap a
cap a
cap a
cap a
cap als
col·laboradors
els seus col·laboradors
sí
bueno
és que
tu no estàs dient
una cosa menor
és que
de fet
ja
això ja
els americans
durant els anys 50 i 60
van fer
la tira
de pel·lícules
a xinexitats
fins al punt
que es va generar
el títol
els periodistes
ja deien
Hollywood on the Tiber
perquè
és a dir
cuovadis
ja van començar
amb cuovadis
els peplums
els peplums
la Cleopatra
del Mankiewicz
tot el tinglado
aquell
que van muntar
bueno
és que ja
la Condessa d'Escalfa
està feta
també
a Roma
Guerra i Pau
del Vidor
Guerra i Pau
del Quim Vidor
Ben Hart
la que tu
esmentaves
del 1959
la Pantera Rossa
està feta a Roma
la caída
de l'imperi romano
el tormento
i l'èxtasis
sobre
la vida de Miquel Àngel
que la feia
el Charlton Hester
tot Roma
era un plató
tot
els anys 56
ja li deien
Hollywood on the Tiber
ara m'està posant
una mica tret
el tema
perquè això és la part
d'estudi
que la pel·lícula
es roda
parcialment
la resta del decorat
és Roma
i que ben tractada
també està Roma
al marge
d'aquestes escenes
més costumistes
que ben tractada
està
que m'ha fet pensar
en Woody Allen
malament
diguem-ne
respecte a Barcelona
sobretot a Barcelona
sobretot a Barcelona
que dius
home
segurament la base
d'ell mental
devia ser
anar a fer una pel·lícula
d'aquest estil
però realment
no ho va conseguir
que malament
es va assessorar
que està equilibrat
aquest tema de
t'ensenyo
mentrestant
una història
una ciutat
mentre s'explica
una història
mai és
ara m'aturo
t'ensenyo a una ciutat
i es pot explicar la història
no
està tot imbricat
tot està lligat
et trec la vespa
et trec la vespa
i els tinc 10 minuts
a sobre de la vespa
primer ell
i després ella
un tour
cap aquí
cap allà
a contradirecció
el que vulguis
a tot drapa
però ja l'han fet
a l'inici de la pel·lícula
quan ella arriba
quan ella s'escapa al principi
ja la fem
després amb el taxista
és a dir
hi ha molts motius
que et van ensenyar
en una ciutat
cada vegada diferent
nocturna
diurna
més popular
menys popular
més tòpic
en algun moment
la piazzana bona
però
sempre amb aquest fet
que van passant coses
en aquests espais
no simplement espais
que simplement estan
darrere fons
allò per fer de
darrere fons
darrere fons
darrere fons
i això és molt valós
això és molt interessant
us en recordeu
de l'escena del bar
que estan allà a la terrassa
en la piazza
que apareix el fotògraf
no?
sí
divertida escena
l'Irvin Roderich
comença a patir
diguem
els bromes
que clar
no té ni idea
i està a punt
d'esvetllar
que ell és un periodista
i que en realitat
la vol
entabanar
per fer l'exclusiva
està a punt de fer
l'exclusiva
bueno
el plano final
perquè tota l'estona
teníem el plano
d'ells a la taula
a la sobra
però
quan
el Gregory Pec
s'emporta
el fotògraf
cap a dins
per explicar-li
no em fes el favor
de no fotre la pota
i no sé què
després
quan surten
el plano és a l'inrevés
es veu
el que abans era
el contracap
sí
l'altre cantó
i no és
ni més
ni menys
ni més
ni menys
que el panteó
és la plaça
és la plaça
del panteó
de Roma
o sigui
la terrassa
està gaire
ben putrada
al lateral
del panteó
de Roma
i en cap moment
hi ha suficient informació
per dir que allò
és el panteó
vull dir
compte perquè de vegades
també sacrifica
estava clar que
Weiler tampoc
estava buscant
l'estampeta
no no no
en aquest cas
ho t'hagués tingut
ben fàcil
de fer els dos tiros
en cap i va fer
solament un
i al final t'ho explica
hi ha una altra cosa
que m'agradaria ressaltar
políticament parlant
o sigui
que és una pel·lícula
que és agafar-ho molt així
i parlar de política
però
quan
quan es presenta
el personatge
d'ella
ella va
amb una missió
de bona voluntat
per diferents països
Espanya
i Portugal
exclosos
dictadures
no existeixen
i després
quan hi ha
el passamans
al final
de la pel·lícula
la Vanguardia i l'ABC
per part espanyola
que a més a més
foten una veueta
no, no, però perdoneu-me
tots dos baixets
espanyols
espanyols
es mirriats
em permeteu una
acotació
sí
aquesta és
evidentment l'he tret ara
no ho sabia
evidentment l'any 70
l'any que la vaig veure
però realment
són els Reals
els dos són
un és el de l'ABC
que és el primer que presenten
i el de la Vanguardia
el de la Vanguardia
es va fer famós
perquè és clar
comparteix pla directe
amb els dos
perquè està enganxat
sí, sí
l'heurípec
i està el tiro
l'agafa de fons
tot el rato
i aquest tio es va fer famós
aquest va morir
ja fa molts anys
el de Madrid
no, el de l'ABC
va morir no fa tant
i tota la vida
s'havia parlat d'aquesta
tenia els noms
per aquí d'ells
després us els dic
sí
ah mira
ja el tinc
sí
corresponsal real
Julio Moriones
corresponsal de la Vanguardia
d'aquells anys
Julio Moriones
Julio Moriones
Julio Moriones
exacte
i després l'altre és
el Julián Cortés Cavanires
del diari ABC
però la veritat
és que tots dos
tenen un aire franquista
total
absolutament
per això et dic
per això et dic
el detall de Weiler
el detall de Weiler
antifascista
claríssim
jo diria que sí
i tant
i tant
això no és casualitat
no, no, no
segurament no
i hi ha un altre detall
també per mi
que fa
d'aquest perfeccionisme
que tenia Weiler
treballant
d'aquestes
dotzenes de preses
que feia dels planos
d'aquest coneixement
profund que volia tenir
de tot
de tot el que anava a passar
dels decorats
dels espais
aquest caprici
en el fons
encara que sigui de guió
la construcció
de la visita
dels corresponsals
final
a la princesa
està clar
que és de guió
però ell
segurament
devia emparrar-se molt
en que els personatges
fossin de veritat
perquè ara em pregunto
no seria veritat
el de Washington Post
no seria veritat
també
el de tots els altres
diaris
que presenten
aquesta minuciositat
igual fa que el tio
regalment hagués volgut
que fossin de veritat
els corresponsals
a Roma
i sobre aquesta exigència
que dius tu
es deia
sobre la seva meticulositat
que se'l coneixia
als estudis
com
William Wyler
el 90 Thomas Wyler
90 Thomas Wyler
ja era com un cúbric
imagina't
amb la minuciositat
i amb això
s'assemblarien
cosa que abona
el fet que
algunes coses
que poden semblar casualitat
no, de casualitat res
amb aquest tio
la casualitat no existeix
et fa una pel·lícula
com Ben Hart
és impossible
que les coses
siguin casuals
perquè
està controladíssim
la carrera de quadrigues
abans de passar
la història del cinema
per sempre més
sí
perquè és irrepetible
és irrepetible
tu com a apuntador
és irrepetible
ja hi pot haver tecnologia
ja ho era
ja ho era la primera
estic completament d'acord
la primera
per cert
ell va ser d'ajudant de direcció
de la primera
del Fiblo
del primer Ben Hur
sí, sí
el primer
no sé si van bé ajudant
o segon ajudant de direcció
en tot cas va estar ficat
ja en allà
i ja la primera
tenia
era el de Mill
no em sembla
el César de Mill
i realment
ja era un gran muntatge
però és clar
és que la segona
és espectacular
la carrera de quadrigues
jo diria
que és el paradigma
del que és el muntatge
és un d'aquells moments
miraculosos
de la història del cinema
i tant
és una seqüència
absolutament
com tu dius
irrepetible
sí, sí
és una cosa tremenda
com està rodada
la manera
en què va estar rodada
el creixent
que té
el creixent
com diu
com es van eliminant
carros
de manera natural
és clar
a més a més
té molt temps
per desenvolupar
en aquest cas
evidentment
hi havia una limitació temporal
no podia durar una hora
però dura
el suficient
com perquè pugui haver-hi
aquesta percepció
quasi de temps real
quasi de temps real
hi ha un moment
en què
que suposo que és el doble
hi ha un moment
en què li enxampen
el Charlton Heston
el personatge d'ell
li enxampa
una quadriga
li enxampa
perrere
sí
la seva carrossa
bota
i el stand
és a dir
l'especialista
el doble
de Heston
si no es mata
és
perquè en aquell moment
no era digital
tot era real
i si tu veus
el quadriga
saltat
se la jugaven
el conductor
de la quadriga
saltant pels aires
és que està saltant
pels aires
efectivament
hem saltat la pel·lícula
ara nosaltres
és que
és el paradigma
de la perfecció
de The Wilder
l'auriga
l'auriga
l'auriga
l'auriga
una auriga
no i aquesta
però està plena
de detalls
al principi de tot
ja tenim aquella escena
d'ella de les sabates
ella quan rep
la primera
ah molt important
aquesta
quan es treu les sabates
és molt divertit
a més és el paradigma
del que passarà
en realitat
ella està
acaba histèrica
i això fa que surti al carrer
i se'n vagi
del palau
és també
la socia
amb la ventafocs
per mi
també té a veure
amb la ventafocs
òbviament
les sabates
i de quina manera
per sota
el vestit
se les posa
però
sobretot
incrementa
ràpidament
com de vegades
d'estúpid
és el protocol
perquè
si se t'ha caigut
la sabata
perquè bueno
li estaven
martiritzant
doncs posa-te-la
tranquil·lament
quin problema hi ha
quin problema hi ha
no es pot fer res
i aleshores
tot és l'apur
d'intentar
posar-te la sabata
sense que
mantindre l'etiqueta
el protocol
és una cosa absurda
i marca molt bé
més a més
quin és el tema
ella està cansada
ja d'això
les sabates
són el que la constreny
és el símbol
és la sabata
en realitat
el que l'està constrenyint
és tot el protocol
aquest
el seu rol
el seu paper
és la preparació
que la porta
a agafar i fugir
la fugir
però això segurament
és imputable
a trombó
segur
que
doncs
per això
era un narrador
de primera
perquè a través
de la sabata
rebem ràpidament
la informació
que l'Audrey Hepburn
l'An
la princesa Anne
està fins al
no està a gust
a dintre
d'aquelles sabates
està fins al cap
exacte
fins al cap
damunt de tot
vull dir
que per cert
es veu que
el palau
on es roda
la roda de premsa final
i aquesta recepció
i tot això
estava
ho van rodar a l'estiu
a 40 graus
l'Audrey Hepburn
que fixa't que
és prima
com un pal
diu que
en sa vida
havia suat
suave també
perquè
era
suave
no era divina
era real
però clar
com sabeu
abans de ser actriu
havia estat ballerina
diu que
nivellant
havia arribat
a suar
el que
va suar
en aquestes escenes
home aquest espai
de dos meses
es veu molt bé
en el pla final
de la pel·lícula
espectacular
quasi un pla
digne de Wells
quasi aquest seguiment
del
del
del
del
del
del
espectacular
impresionant
al final
és un pla
un traveling back
traveling back
no no
francament
extraordinari
bueno
de gran cineasta
i després
està una cosa
que està al nivell
o més
fins i tot
que el tema
de la ciutat
que dèiem abans
són els seus habitants
és a dir
aquest taxista
impagable
que té una intervenció
realment curta
però que té una intervenció
de veritable actor
de pel·lícula italiana
de nivell
o sigui
no són actors circumstancials
que estaven allà
el perroquer
el perroquer és un personatge
potser el que més paper té
el que dura més
diguem el seu paper
i és un tio
que té un paper important
i és un actor
és un actor
que realment funciona
i està treballant
amb actors al costat
del nivell
d'aquests dos
que estem dient
i del tercer
que és el del amic periodista
d'ell
és a dir
que tenen
tot el mateix
exigència de nivell
ho té amb tot
eh
el periodista
ah perdoneu
el d'allò
el taxista
el perroquer
hi ha un tercer
ah sí
l'amo
del seu apartament
l'amo de l'apartament
aquest personatge
que és impagable
o sigui
quatre coses
que diu
quatre coses que fa
amb aquell home
prim
esprimatjat
se'm ha sortit
de rififir
corsacat
de rififir
i que li demana diners
ell li diu
i ell li diu
certamente
no
amb 10 o 2 mesos
i a sobre
m'estàs de brancalet
una situació
una situació
per cert
la d'ell
que és un pringat
perquè sobre
el veiem
que és jugador
perd molts diners
al pòquer
i tal
i en canvi
resulta que sempre
va amb un traje
pulcríssim
amb la seva corbata
10 o 2 mesos
d'enderrariment
però
té una senyora
que li fa el llit
i li neteja el pis
increïble
jo no sé si esteu d'acord
però és cert
amb tot el bo
que té
el guió de trombó
que per ser
hauríem de parlar
que originàriament
ell no sortia
pensant les còpies
posteriors
ell era
92
anava sota el nom
d'Ian
Maldelan Hunter
si exacte
si veieu aquest nom
al darrere
Dalton Trambo
sí però és que era
un home de palla
ell existia
aquest Hunter
però després
en la película
era un negre
diguem
exacte
amb la còpia d'ara
surten tots dos
i en realitat
el Hunter aquest
no va fer absolutament res
vull dir
en realitat
tot és tu
bàsicament
és ell
60 anys
van trigar
a mananassos
60 anys
van trigar
a metre
que el guió
era
potser van aprofitar
una restauració
fins que es devia
descodificar
però
jo no sé
jo no sé
què opineu
jo veig
per exemple
tu que has tret
això
de la imatge
impecable
d'en Gregory Peck
és que
al matí del dia següent
es desperta
teòricament
encara no sap
que l'Audrey Hepburn
és la princesa
i vol córrer
per arribar
a la roda de premsa
a la roda de premsa
i va amb una imatge
sortint
impecable
que dius
és impossible
si no has tingut
temps de pràcticament
de res
jo vaig pensar
però
dintre d'un conte
un conte
tu aguanta tot
exacte
per la vessant de conte
és de cellers també
per la vessant de conte
potser s'ha d'admetre
jo crec que una roba
estant garrafal
que
a veure
com l'Audrey Hepburn
o sigui
la princesa
surt del palau
no?
a la nit
no?
que és quan
el gregor i pegu
la troba al banc
però com surt del palau
és
muntança
a muntir
material
és materialment
impossible
que no la vegin
sortir
és material
i hi ha com una elipsi
perquè ella se'n va
pels corredors del palau
elipsi
i ja està el carrer
puja amb el tio
que portava
equipaments
de begudes
sí, sí
ja està
entre dins del camió
i a través del camió
en su
és el pretexte
per facilitar-le
la sortida
ja
però no és creïble
no
clar que no
no ho vaig contagiar
ni la primera vegada
ni ara tampoc
perquè és clar
és el que diu ell
no perquè clar
et dic una cosa
perquè estàs per la mateixa regalatresa
que tio la podies segrestar
també
clar
efectivament
si anéssim de cara a lo creïble
sí
efectivament
després hi ha una cosa
no sé si s'hi vau fixar
però clar
jo suposo que en aquell temps
això
no es podia preveure
hi ha un fallo de rècord
gros
amb la primera plaça
que surten
hi ha un rellotge
i després
un altre
i cada rellotge
té un altre diferent
dos hores diferents
no veig exa
no veig exa
no veig exa
que són molt dolents
ja veient rècords
no
el que sí que vaig veure
això no t'ho creus
ni tu
sí
sí
no
no
d'aquest tipus
ets puntador
sí però
la meva humilitat
fa que de cop
com humil va ser també
per cert
quan diu
que on va voler
que en els crèdits
ell estigués davant d'ell
ell demana
al revés de tots els actors
demana
que ell no vol ser el primer
en el crèdit
perquè ell anticipa
el que serà
aquesta pel·lícula
per aquesta dona
l'important que serà
i el que serà
a partir d'aquí
estimada
venerada
i la seva imatge
i ell diu
que vol
això és el que en algun lloc
la productora aquí
la productora
mana
però em sembla que finalment és així
no me'n van fotre
el Gregory al davant
però ell volia ser
que fos ella
però en tot cas
la gran d'àrea
de les lletres
perquè l'Audrey Hepburn
és el debut
d'ella
pràcticament
havia aparegut
en pel·lículetes
introducing
exacte
pel·lículetes
allò
petitones
i només s'havia destacat
en el teatre
en el teatre
que havia fet
el Gigi
en teatre
a Broadway
aquí sí que
jo crec que la van agafar
una mica
perquè és quan despunta
però no havia fet res
en plan insignificant
vull dir
com a actriu de cine
riant de riant
i de cop i volta
la posen
de protagonista
sí sí
amb una pel·lícula important
però tu imagina
tot un Gregory Peck
diu
no no no
ha de tenir
el cartell
el seu espai
en aquest cartell
la grandària
d'ella
el nom
la grandària
del nom
ha de ser
exactament
el meu
vull dir
com si fos
perquè ho és
és protagonista
per cert
com que després
parlarem
dels Oscars
dic
que la pel·lícula
va rebre
tres Oscars
un per millor actriu
Audrey Hepburn
un altre
per millor guió
d'Alton Trambo
i un altre
pel millor vestuari
que és importantíssim
dintre la història
del cinema
Edith Heath
Estic d'acord
Edith és una persona
que ha vestit
lo increíble
a Hollywood
i aquí vaig pensar
en el moment
que ella ja es passeja sola
i finalment
acaba aquest recorregut
d'un dels recorreguts
que ella fa sola
per la ciutat
acaba la perruqueria
al final
del nou look
d'ella
em va portar a pensar
en una pel·lícula
que va
des de vuit anys
més tard
que és
el Abu de Sufl
que vam veure l'altre dia
és a dir
la creació
d'una icona
la creació
d'una imatge icònica
i vaig pensar
amb la Jan Seberg
que en el seu dia
vam comentar
quina força té
en aquella dona
repartint diaris pel carrer
amb aquell look
amb aquell cabell
Newherald Triuny
i aquí una mica
vaig pensar
mira
inolvidable
i en aquest cas
una dona
s'ha creat
una imatge
una imatge
que a partir d'aquí
en algun moment
l'abandona
aquesta imatge
de cabellet curt
mitja cabellera
i tal
però
realment va ser
la que més
la vam recordar
després d'aquesta manera
mira
estem davant
d'un altre fenomen
de creació
de mites
però és veritat
que el vestit
de la Audrey Hepburn
és exquisit
és exquisit
la blusa aquesta
i la faldilla
ella també
té unes mides
que li queda tot bé
que li queda tot bé
evidentment
portar el que vulgui
hi ha un detall
a l'última escena
també
la protocolària
en el que
hi ha la salutació
moltes
diverses figures
una dezena
de l'aristocràcia italiana
es van oferir
per fer cameos
i surten
i són reals
autèntics
de l'aristocràcia
de busca de realisme
per part d'aquí
efectivament
per part d'aquí
del Weiler
sí, sí
bueno, clar
és que estem
al principi
del Hollywood
on the Tiber
i aleshores
suposo que
deuria fer
a la ciutat
això
deuria ser
un remontbori
en el seu moment
el rodatge
utilitzant els carrers
evidentment
que hi ha molta cosa
dins de Txinecità
l'apartament d'ell
evidentment
el carrer de fora
és autèntic
però l'apartament
evidentment
està dins de Txinecità
allò
és d'estudi
i la redacció
del diari
i totes les altres
després
hi ha una cosa
però clar
això és una qüestió
de guionista
de Dalton Rambo
i és que
el personatge
crossa
de l'amic fotògraf
és molt interessant
amb aquest tipus
de comèdies
és el secundari
de tota la vida
és vital
perquè és el que fa funcionar
sí
i fa avançar
és el contrapunt còmic
en aquest cas
naturalment
l'Eddie Albert
que l'hem vist
la tira de les ganes
fent de segundot
de guerra
de western
però són aquests actors
resistents i potents
mereixerien un estudi
perquè són actors
que sustenten molt
i tant
l'actor principal
justament el paper
que fa el Gregory Peck
no hi ha dubte
jo volia esmentar
una cosa
del William Wyler
que li va amagar
l'escena
de la boca
de la veritat
a Santa Maria
es veu que
no s'ho estava
esperant en absolut
que
li treuria
amagaria la mà
i que sembla
com si li hagués
mossegat la mà
i l'Audrey Rebob
va fer un vot
és molt realista
que és autèntic
estem veient
un vot autèntic
no està actual
això és el que diuen
i penso que és cert
la impressió
però no és Wyler
sinó que és el paper
actor
que és el Giro Aripec
que li fa la broma
potser va tenir la idea
potser li va dir
Wyler
pot ser
aquestes coses
són difícils
no érem allà
això és com el tema
del blanc
ara seria fàcil saber-ho
però per exemple
per què roda
en blanc i negre
quan el Hollywood
on the Tiber
més aviat
les pel·lícules
són en color
per què roda
en blanc i negre
aleshores
aquí hi ha una discussió
perquè esclar
en joc
que consta
que William Wyler
digués
el per què
va voler rodar-la
en blanc i negre
uns diuen
que va ser
una imposició
de la Paramount
per estalviar
calés
en el sentit
que esclar
un milió i mig de dòlars
van gastar
igual
en va fer cinc
però l'altra
l'altra era
l'altra teoria
cap de les dues
està comprovada
una és l'econòmic
i l'altra teoria
és que el William Wyler
era conscient
que els escenaris
eren
epatangs
espectaculars
absolutament
en Roma
amb els monuments
havien de sortir
perquè
vulguis que no
havia d'haver
aquest tema
de la guia turística
i aleshores
per no distreure
excessivament
l'espectador
va voler
fer-la
en blanc i negre
perquè
no es despistessin
que havien d'estar
pels actors
pels personatges
no pas
Ignasi
del director
de fotografia
el Frank Planner
aquest
què en sabem?
jo no en sé res
havia treballat
amb altres
produccions
interessants
o què?
latina
només t'haig de dir
que va treballar
163 pel·lícules
és que a mi em sembla
que la fotografia
em sembla molt bona
en blanc i negre
sí
però
bueno
entre d'altres
el diut
saps de la pel·lícula
aquella
que només
queden 37 minuts
de la Marilyn Monroe
que estava rodant
mentre
o sigui
va morir
mentre estava rodant
something's got to give
la direcció
de la fotografia
era d'ell
però
evidentment
és un home
que
rei de reies
del Nicolas Ray
desayuna
amb diamantes
del Black Edwards
los que no perdonen
el western fenomenal
Richard Brooks
del John Huston
del Huston
perdó
los que no perdonen
Richard Brooks
és los professionals
el mateix
Horizontes de Grandez
del Wilde
que jo sempre he dit
és realment
una pel·lícula enorme
que si la veus
amb pantalla gran
t'aixafa directament
però precisament
em sembla excessiva
és una pel·lícula
és un western
crec que a mi m'agraden
els westerns
jo soc un frat
però sí
té aquest cantó èpic
però és que
arriba a ser tan
desmesurat tot
tot l'escenari
el paisatge
la música
la pròpia
la pròpia història
perquè és tràgica
al final
té un toque
absolutament tràgic
em sembla una pel·lícula
desmesurada
però evidentment
la fotografia
que és del planner
és absolutament
majúscula
No seràs un estranyo
de l'Stanley Kramer
20.000 legues
de viatge submarino
és que les ha
podríem dir
que les ha fet totes
el Richard Fletcher
el motín del Kane
del Dimitri
aquesta amb la guineca
el Cyrano de Bergerac
dels anys 50
amb el Mel Ferrer
del Michael Gordon
dirigida
l'ídolo de Barro
del Mark Robson
Robson
en fi
carta a una desconocida
de Max of Wills
que té una fotografia
amb la guineca
és molt bona aquesta pel·lícula
d'Espampanan
un dels grans
podria ser clàssic
clàssic algun dia
aquest
ah, també
la carta a una desconocida
sí, sense dubte
quan se vol
pel·lícula d'Eufuls
perquè realment
és un director
és una pel·lícula
per emmarcar
sí, sí
estic completament d'acord
és un dels grans
també
dos cosetes
i tanco ja
perquè hem d'anar
ja a lo següent
molt ràpid
una de les coses
que en aquesta pel·lícula
el coneixement
del que hi ha darrere
la pel·lícula
i el que hi ha darrere
en aquest cas
del Weiler
és el fet
que d'alguna manera
el valor de l'enxufe
és a dir
és un home que ascendeix
i fa aquesta carrera
tan important
als Estats Units
gràcies
a una amistat
de la mare
amb un dirigent
de l'Universal
és a dir
ell va als Estats Units
perquè hi ha la seva mare
que té
un parent
que està ficat
dintre de l'Universal
i que té un càrrec
molt important
i això fa que ell
decideixi anar-se
als Estats Units
a treballar
és a dir
que el valor
de l'endoll
que diríem en català
és a dir
de la influència
fa que ell es desplaça
i és clar
ell és francès
d'origen
és alemany
alemany
després va ser
milus
però milus
després va ser francesa
va ser francesa
i realment
es veu que és això
ell potser no s'hagués mogut mai
d'aquell entorn
i s'hagués desenvolupat
segurament també
com a director
òbviament
igual una cosa
que no se sap molt
és que Audrey Hepburn
és americana
d'origen belga
d'origen belga
ell és belga
de fet
el seu pare és britànic
i la seva mare
és holandesa
amb pedigria
la seva mare
es veu que era
una contessa
o alguna cosa
per l'estil
d'aquí li ve
l'elegància natural
i és cert
neix a Bèlgica
això és cert
és això
bàsicament
i que la pel·lícula
és difícil de veure
que això és un tema
que sempre em preocupa
portem pel·lícules
que després
existeixen encara
recordar que existeixen
encara
algun cineclub
és a dir
que en què hi ha
cineclubs
llocs en què
les pel·lícules es lloguen
tot i que ningú
utilitza
i sense que ho hagi dit
mai
estremio
que pots rescatar
pel·lícules d'aquestes
que no es troben
al lloc més
i que no estan
a cap plataforma
estremio
en vez de ser inicial
és il·legal
òbviament
però és una plataforma
que té
una quantitat
de material tremenda
no ho he dit mai
això
no
no
nosaltres no hem dit res
els distribuïdors
nosaltres no hem dit res
abans de tancar
m'agradaria fer
tres apunts molt breus
l'una
el context
la pel·lícula
és de l'any 53
i
encara que és
background
de la pel·lícula
però
estan parlant
del tema
de la Unió Europea
sí
hem de tenir
la CE
avant la letra
la comunitat
europea
del carbó
i la CERT
que es va fer
es va signar
a París
entre França
i Alemanya
és l'any 51
la pel·lícula
és del 53
és a dir
s'estava parlant
no
la declaració
Schumann
d'una federació
de països
del ministre francès
és dels 50
és que surt
la frase
la pregunta
vostè creu
en una federació
de països
el qual hi fa
i ella desenvolupa
que sí
és background
no?
no és la part important
de la pel·lícula
però té la seva gràcia
però vol dir que
Trambo
anava molt lluny
molt lluny
evidentment
perquè està tractant
el tema
un tema
candent del moment
és evident
que anava ple
el tema
el tractat de Roma
és de l'any 57
evidentment
estem en aquesta època
en què s'està forjant
molt ben vist
s'està forjant
la Unió Europea
després
el tema
que tots dos personatges
en realitat
es menteixen
s'enganyen
no?
no diuen
ningú
cap dels dos
diu el que és
ella no diu
que és princesa
ell no diu
que el que vol
és fer un reportatge
una exclusiva
ell
en realitat
vol fer l'exclusiva
l'està utilitzant
després s'enamora
com tots sabem
l'està utilitzant
perquè en realitat
vol caler
per escapar de Roma
se'n vol tornar
als Estats Units
és a dir
tothom
vol
ella
vol deixar
voldria deixar
el seu moment
el seu rol
com a princesa
i voldria ser
una persona del carrer
la meva explicació
d'això
és que
amb dos
per ser lliures
tenen que mentir
efectivament
efectivament
efectivament
i jo
estic esperant
perquè clar
el tòpic és
la comèdia es fonamenta
moltes vegades
en l'engany
en la falsa
concepció
és un recurs
jo estava esperant
que ells dos
s'acabarien
emprenyant
però quan
s'acaben
acaben descobrint
qui és qui
ella
més aviat
en la roda de premsa
mateix
perquè fins a aquell moment
ella no sap
allà se li fa evident
a la Déu
no s'emprenyen
tot el contrari
lamenten
és com dir
hem tingut
una aventureta
de Disneylàndia
pràcticament
un dia i una nit
es parla molt
de la mirada
que es tenen
ells dos
els primers planos
de l'un i l'altre
en el moment
que hi ha
és una mirada
sense paraules
és la Déu
entre ells dos
és una Déu
és una Déu
molt ben donat
i parlant de la Déu
ho deixem aquí
parlem una mica
dels Òscars
perquè té tela això
tenim
evidentment
hi ha moltes coses
què t'ha semblat dignes
només un altre punt
a la Fontana de Trevi
estem enganxats
a la Fontana de Trevi
us heu fixat
a la Fontana de Trevi
us heu fixat
que estan jugant els nens
dins de la Fontana
sí
està prohibit
això fins i tot a l'època
era
estava
ningú podia saltar
a la Fontana de Trevi
és possible que no
però estem a Itàlia
i s'hi paguen els americans
que s'hi posin
és que hi ha una
els crítics de l'època
parlaven de la
Cartolina Movie
Cartolina
que sembla espanyol o català
però no
és també italiana
és com si fos
una pel·lícula de postals
de postaletes
i que falsejava
moltes vegades
la realitat
per donar aquesta imatge
idílica dels jocs turístics
i aquí et posen els nens
aquests ballant-se
a la Fontana de Trevi
que evidentment
és fals
és impossible
això no podia ser
de cap manera
bueno
ho deixem aquí
perquè
sí sí
perdoneu
et preguntava
la teva opinió
sobre el Palmarès
un disbarat
set
un disbarat
set òscars
tota la vegada
per tot arreu
quatre òscars
res de nou a l'oest
i dos òscars
per The Wild
sí sí
a veure
a tot a la vez
en totes partes
hauria d'haver estat
una pel·lícula
discretíssima
que no s'hagués hagut
de dur
absolutament res
perdó
completament d'acord
ho hem parlat abans
fora d'antena
és insuportable
és estúpida
és una pel·lícula
que no du enlloc
és una pèrdua de temps
és diarrica
no va enlloc
no va enlloc
no puc estar més d'acord
jo demanant perdó
a l'audiència
i ja sé que ara
semblaré molt radical
però és una merda
ja sé que és una paraula
molt forta
per dir-la en ràdio
sí però
entrecomillem
et dic una cosa
jo estic segur
que hi ha una part
de l'audiència
perquè
per aguantar-nos
a nosaltres
s'ha de ser
una audiència
molt concreta
que ens donarà
som uns pagis
ens donarà les gràcies
per evitar-los
gastar-se
vuit o nou euros
veient aquesta pel·lícula
completament d'acord
jo no dic res
perquè no hi havia vist res
de tot això
no puc parlar en aquest sentit
estic
us deixo vosaltres
totalment
estava tard
estava tard
home
i tant
el triàngulo de la tristesa
el triàngulo de la tristesa
home
almes
almes
en pena
de
in a sharing
sí
que és una pel·lícula
molt marciana
estic molt estupefacte
jo
una pel·lícula
que té contingut
té fins i tot
un segon
una actuació
no del primer actor
de Colin Farrell
sinó del segon
que
és
per mi
és un premi
d'interpretació
secundària
el Brendan
Gleeson
Brendan Gleeson
això és un tros
d'actor
i la pel·lícula
té fins i tot
i ho admeto
aires furdiants
té aires
de John Ford
claríssims
per l'ús
del
del paisatge
sobretot per l'ús
del paisatge
i per una certa
barbàrie
absolutament
inserida
en el
context
social
del poble
aquest
i el paper
de la dona
que agafa
i els diu
escolteu
us quedeu aquí
ella
una persona culta
i se'n va
a la ciutat
a fer
de bibliotecària
i diu
escolta
ja anireu venint
per allà
si em voleu veure
l'actriu
és molt bona
la Carrie Condon
té un saboret
i un look
potent
havia fet
d'Octavia
la sèrie de Rom
de l'Oliver Stone
i bueno
és una actriu
a destacar
sí
doncs això
fins i tot
aquesta
clar que hi havia
altres coses
absolutament
prescindibles
com
avatar
en el sentit
de l'aigua
i tal
però
home
és que
jo
és que
em vaig posar
de tots els colors
quan
el dia següent
perquè
no tinc
connexió especial
per veure
el lliurement
directe
quan el dia següent
m'entero
que
tota la vida
i en totes partes
a veure
els actors
no és que estiguin
malament
però
però
però
a mi
la que més
salvaria
és
Gemini Curtis
home
sí
completament
completament
d'acord
però és que
la Gemini Curtis
té
Fanny Bones
que es diu
és una actriu
que
té molt ofici
té molt ofici
mare de Déu
que sí en té
li pots donar
el que vulguis
és un tros
d'actriu
i per tant
sí
no discuteixo tant això
però home
que la Michelle Yeo
s'emporti el premi
a la millor actriu
quan tens una
Kate Blanchett
fent de tard
jo ho sento
però no
és que hi ha coses
que cauen
pel seu propi
i una ama d'armes
fent blond
fins i tot
blond seria
pot ser discutible
però la ama d'armes
està que
la ama d'armes
està que se surt
i és un partit
un paper
dificilíssim
és curiós
però ara
com ho vaig de fora
la pregunta
que es faig pregunta
no dic res
simplement pregunto
què hi ha darrere d'això
per què és així això
una cosa tan evident
què hi ha darrere
hi ha la política
aquí hi ha un canvi
de paradigma
primer
hi ha política
hi ha política
però et dic una cosa
jo diria que
a nivell
de premis
Oscars
des de fa 3 anys
ja s'està notant
un canvi important
o sigui
hi ha un canvi
generacional
aquí per mi
hi ha uns influencers
que han agafat
i han donat
la volta
una sèrie
de principis
i et dic una cosa
no vull barrejar
les coses
perquè és un tema
diferent
però per exemple
el canvi
de paradigma
que s'ha donat
també
amb Sight and Sound
respecte
a la pel·lícula
més bona
de la història
del cinema
i tal
potser també
podria anar
per aquí
però ja dic
per mi
la pel·lícula
de
de
Jan
aquesta
de
com es diu
de
de
Jan Dillman
em sembla
molt interessant
i molt bona
per tant
no va per aquí
però
sí que és un canvi
de paradigma
important
llavors sembla
que el cinema clàssic
anem a raconar-lo
i llavors
hi ha la influència
de
de
de les
grans
productores
aquestes
que tenen
copat
i llavors
és un negoci
i els joves
no van al cinema
com que haurien d'anar-hi
hi ha una cosa
que s'en diu
i per tant es tracta
de premiar alguna cosa
que faci
que la gent vagi
se'n diu
estudi A24
que portava 18 pel·lícules
de les que anaven
preseleccionades
als Òscars
home
això
vol dir alguna cosa
això és tendència
bueno
jo m'atreviria a dir
que és que ni tan sols
és una pel·lícula
ja
no
no
mira jo
fora d'antena
li comentava a ell
que és una pel·lícula
ja és una altra cosa
dura dues hores i mitja
i li treus tu
una hora
i enganxes
i continua
i queda
la mateixa pel·lícula
perquè és que arriba un moment
que l'argument és idiota
és estúpid
és
i a part
a mi quan em diuen
home
el multiverso
que és
una novetat
una novetat
Filip Cadi
que als anys 60
ja escrivia
narracions de ciència ficció
amb el multiverso
i de fet
és el multiverso
aquest multiverso
ve dels pensadors
filosòfics del segle XVII i XVIII
ja estan parlant d'universos paral·lels
i que tenim jors
en aquests universos
i que aquesta història
que el jor d'un univers
va apetar
a l'univers d'un altre
el propi Filip Cadi
que estava convençut
que ell era un esclau romà
del segle I
després de Cri
i estava absolutament convençut
i que de vegades
tenia flaixos
i
després hi ha una cosa
el temps
el temps no és lineal
aquests pensaments
que el passat
el present i el futur
conviuen
poden conviure
i conviuen
que això ens pot semblar
una parida
però això és un pensament
que ja ve de filòsofs
del segle XVIII
és que
a veure
i sembla que haguem
descobert en aquesta pel·lícula
la sopa de l'ou
però
on arribem
amb allò que dius tu
moltes vegades
de la
la modernitat
aquesta
en què
està instal·lat
una sèrie
de creadors
actuals
totalment
és un enganyisme
sí
perquè
sí
això és postmodern
a què porta tot allò
això és postmodern
no hi ha dubte
que és una pel·lícula postmoderna
però amb la pitjor expressió
però recordeu que jo ho diu
la postmodernitat
sí
ho recordo perfectament
sí, sí
un error
un error
Garrafal
podríem estar
mitjanament d'acord
amb altres coses
no?
bueno
el Brendan Fraser
per The Wave
bueno
en fi
també està el Colin Farrell
justament per Almas
en pena
d'Innis
Sharing
sí
la pel·lícula aquesta
en original
es diu
The Van Ness
The Van Xis
The Van Xis
of Innis
de Van Xis
i Van Xis
sabeu
de la pel·lícula
la bruixa
la dona aquella gran
que precognitza
és com la bruixa
de Macbeth
les bruixes de Macbeth
una mena d'oràcul
exacte
això és el que és
una Van Xis
és un esperit
de dona
per dir-ho d'alguna manera
la traducció
el que passa és que aquí
com sempre
els traductors espanyols
ens ajuden
perquè no pensem
ens diuen
no
escolta són les ànimes
en pena
que hi ha en aquell poble
allà
arraconat
a prop del penya
assegat
i tal
almes en pena
però
l'àvia aquesta
de fet
té una pinta
de bruixa
de Macbeth
quan empelleix
i fa les precognicions
aquestes
és una pel·lícula
interessant
a mi
em va semblar
molt bé
és curiosa
i el que dius tu
també ho vaig notar
vaig notar
estàs a l'aire
aquell
tens
i una mica
pesat
i reiteratiu
d'algunes pel·lícules
que John Ford
va fer
allà
claríssim
clarament
el director
el Martin McDonagh
de fet
ha fet
pel·lícules
interessantíssimes
sí
tres anuncios
en les afueres
aquesta sí
aquesta sí
és el paradigma
però també
va fer
Escondidos en Brujas
que per cert
surten tots dos actors
jo diria que
té una predilecció
per tant
el Colin Farrell
com per el
Blenden Gleeson
perquè tots dos
surten
i una pel·lícula
que us recomano molt
Escondidos en Brujas
en Brujas
la ciutat
en Virga
sí
em sona
la pel·lícula
que se'n sona
evidentment
a la capital
em sona
aquesta pel·lícula
i l'altre
clar
l'altre per mi
hi havia una cosa
que era molt bona
de la pel·lícula
que era la Francis McDormand
i una cosa
que es carregava
una mica
la pel·lícula
que era la Francis McDormand
sí
perquè clar
la seva presència
és un imant
tan gran
que algunes coses
de la pel·lícula
grinyolaven
pot ser
pot ser
no sé si estàs d'acord
em refereixo a tres anuncios
en les aules
sí
sí
jo tinc un bon record
però potser té raó
podria estar-ho
podria estar-ho d'acord
sí
sí
ara només per veure'm ella
ja val la pena
veure-la
és un curs
d'interpretació
és un monstre
un altre monstre
de l'escena
i del cinema
i tant
i tant
i bé
després no sé
altres coses
és que
el millor actor
de repartiment
el Ki-Hui-Kwan
sí
ja sabem
que és un veterà
sí
antidilubiar
pràcticament
bé
de l'època
d'Indiana Jones
que feia de nen
però total
per fer el paper
que fa
escolta
el Brendan Gleeson
és que
està aquí
estava també nominat
i
si vols tu
és just que
el The Fables Man
no s'hagi endut
absolutament res
perquè em sembla
una pel·lícula
molt anodina
encara que estigui
ell parlat d'ell
però
l'Spielberg
l'Spielberg
no em sembla
una pel·lícula particular
l'Spielberg
potser podria
potser podria
pillar algo
però bueno
davant de
toda la vez
en todas partes
qualsevol cosa
és més mereixedora
no puc
entendre
de veritat
és que estic
estupafacte
amics
amb aquesta reflexió
de l'Ignasi
us deixem
fins la setmana que ve
bona nit
bona nit
deixeu-vos bé
bona setmana
ara escoltes
ràdio d'esvent
sintonitzes
ràdio d'esvent
la ràdio
de Sant Just
l'hora d'avui
per tu