Cinema sense condicions
A CIDADE NO BRASIL
Si tienes un hondo penar, piensa en mí
Si tienes ganas de llorar, piensa en mí
Ya ves que venero tu imagen divina
Tu párvula boca que siento tan niña me enseñó a pecar
Piensa en mí
Cuando sufras, cuando llores
También piensa en mí
Cuando quieras quitarme la vida
No la quiero para nada
Para nada me sirve sin ti
Piensa en mí
Hola, bona tarda, amigues i amics de Ràdio d'Esvern, una setmana més.
Cinema sense condicions.
Avui, a veure, a vegades amb els programes ja sabeu que l'actualitat és imperativa i té que anar pel davant
I avui l'actualitat és, llestimosament, tindré que parlar de la mort que ens ha deixat d'un atac al cor pel que sembla i pel que es diu
L'actriu, la gran actriu, Marisa Paredes
Llavors hem pensat posar aquesta cançó de Luz Casal, de la pel·lícula, una de les sis que va fer ella, potser una de les millors, amb el Modóvar, Tacones Lejanos
Piensa en mi
Ella fa una interpretació divina d'aquesta cançó
Amb la veu de Luz Casal
D'aquesta manera, doncs, volem fer el nostre homenatge
Després direm quatre coses també sobre l'actriu
Perquè quedi constància de l'estima i consideració que tenim nosaltres
Pel que considerem una de les grans actrius de veritat, no és una fórmula per dir-ho
Sinó que realment ho pensem així, del cinema espanyol
Però bé, abans de tot, us presento a l'equip del programa d'avui
Com sempre, els controls, Jan Hernández
Què tal, Jan? Com estem?
Què tal? Bona tarda
Ja saps que avui és un dia que ja es comencen a tocar les vacances
Ja toquem les vacances
Ja hi ha ambient de festa
Ja es veu al carrer
Per altra banda, el meu company i sobretot amic Anastasi Rinos
Bona tarda
Bona tarda, Bona tarda, Pep
Què tal?
Tot bé, tot bé, costipat, perquè segueix un costipat molt llarg, però no interessa ningú
O sigui, que...
Que diguéssim que...
És recorrent i no es nota
Estupendo
El que us parla, ja sabeu, Pep Armengol
I avui tenim un convidat
I és una cosa que sempre la dic i ho hauria de canviar
Sempre dic un convidat molt especial
La veritat és que tots els convidats que tenim són molt especials
Però avui s'ajunta que, a més a més de ser un convidat especial
És un molt bon amic des de fa molts anys
I es tracta de Toni Espinosa, director dels cinemes Girona
Bona tarda Toni i benvingut al programa
Què tal? Com esteu? Bona tarda
Un plaer tindre't aquí, de veritat
Estupendo, home
Bé, a veure...
Ara, ja dic que s'imposa una mica l'actualitat
Comencem fent una miqueta de repàs a la filmografia de Marisa Paredes
I després entrarem ja amb tu
Llavors prefereixo deixar una mica el teu currículum i tal
Per entrar ja després i anar de carrera
Amb tot el que són
Los vicios i virtudes del teu fer a través del cinema
i altres coses
Jo estic aquí perquè em meneu vosaltres
Vosaltres anau dient cap a on he d'anar i jo vaig fent
Molt bé, molt bé, molt bé
Tant bé la gent, ell tracta molt de la gent i jo també
Sí, hi ha hagut moltes que les hem portat a l'infern aquí
He dit moltes? No, molts, molts
Has dit moltes? No, no, molts
Molt bé, retornem una altra vegada a la serietat i el rigor que s'impera avui
El tindre que parlar del desès de Marisa Paredes
Marisa, nascuda Mercedes Paredes
Després es va canviar el nom per qüestions
Suposo jo que realment Mercedes en Paredes era una rima massa fàcil
I Marisa quedava molt més, em sembla molt bé
Ella va de la dècada de... ella va anèixer a l'any 1946
Llavors té 78 anys, tenia
I va començar als vint i pico anys fent teatre
I podríem dir que la dècada del 60, del 60 al 70 bàsicament va fer teatre
Això es nota molt després
perquè veureu que és una de les actrius espanyoles que té més bona dicció
I clar, la dicció amb teatre es treballa molt perquè
o hi ha bona dicció o no hi ha bons papers en teatre
Això per una banda
Després, Marisa Paredes és una dona que ha mostrat sempre un saber estar
Ja sigui amb teatre, a l'escenari, ja sigui amb pel·lícules
Sempre amb una elegància natural
I després, si mirem fora de la càmera
És una dona que ha tingut una postura ètica
i podríem dir social, política, com li vulgueu dir
sempre innegociable en favor de les llibertats
les llibertats de la dona, les llibertats polítiques
i un compromís, jo diria, amb l'esquerra
Això li ha costat algun que altre problema
Però, bueno, tornant a la seva carrera
ella, a partir dels 70, ja comença a fer alguna cosa en cinema
i, clar, acaba...
Penseu que entre teatre i cinema
ella té una carrera de gairebé 60 anys
En 6 dècades, doncs, ha fet moltíssim cine
perquè, igual que ha fet molts papers de protagonista
i n'ha fet molts de col·laboracions, etcètera
per amistats, perquè li interessava
Bé, sobretot, jo crec, per amistat amb els directors
o bé amb altres actors que hi intervenien, etcètera
Llavors, podríem dir que el 1970, per exemple
va treballar a Goya, de Nino Quevedo
que és una de les 7 o 8 pel·lícules que s'han fet
sobre el personatge de Goya
que, incluent la que va fer el Carles Saura
jo no les he vist totes, però si n'he vist 4 o 5
no n'hi ha hagut cap que em convencés a mi
T'ha passat a tu, també?
Sí, sí, fins i tot la del Saura
Fins i tot la del Saura
Tot i que, bueno, és una pel·lícula...
I mira que és el Saura parlant d'un aragonès
que segur que li tenia un...
i tant, i tant
un apreci especial
fent el pont amb bunyuel pel mig
o sigui que el Saura ho té molt fàcil
perquè en aquest sentit fa el pont pel mig
i també li connecta
I tenint el germà, el Saura
que és també del món de la pintura i tal
que, home, està bé
podria estar molt, molt en sintonia
No sé què va passar amb aquella pel·lícula
perquè jo tampoc vaig seguir massa el tema de com va anar
però a mi, bueno, no em va desagradar del tot, eh, t'has de dir
però tampoc és una pel·lícula que m'entusiasmi
Home, hi havia el Paco Raval, tu
Sí, hi havia el Paco fent el personatge
que tenia que donar en principi
perquè ja era cap a un Raval madur
Sí
Per tant, hi havia que donar un personatge de Goya
bastant, bastant atinat, no?
Bueno, les pel·lícules es fan amb totes les intencions bones
Sí, hi ha vegades surten
de vegades tens tots els ingredients per fer una gran pel·lícula
i no s'acaba cuillant
i l'època, el cinema d'època sempre és complicat aquí
perquè els francesos saben fer-lo molt bé
els anglesos el fan excepcionalment bé
però aquí ens costa
creure'ns el cinema d'època
Tot i que ell va voler jugar
una sèrie de jocs estètics
en la pel·lícula
que alguns funcionaven més que d'altres
allunyant-se una mica del que esperaves
d'un saure parlant de Goya
crec que aquí potser està una mica l'error
perquè ell té grans pel·lícules, això és obvi
és una tonteria dir-ho
i si hagués aplicat poc del que té de bo
a les pel·lícules
he aconseguit un gran Goya
però és el que diu el Toni
a la millor ella es belluga més amb la ficció
que amb el biopic
bueno, ficció també
sí, sí
però clar, vull dir que tu agafes un criacuervos
i ostres, allò dius
aquí hi ha tela, no?
per dir-te una
imagina't la caza
és que en té moltes, no?
en fi, tornant a la Marisa Paredes
diríem que aquesta va ser una de les primeres
i la darrera que he trobat jo
és una intervenció
en un documental, precisament
el 2024
és un documental sobre l'obra de l'escriptor
i dissident franquista, com no
Agustín Gómez Arcos
un home que fins
va fugir cap a França
va decidir fer la seva carrera d'escriptor en francès
cosa que aquí, que també
si a França són xovinistes
aquí, i també no sé què tenim
aquest tio escriu en francès
doncs les editorials fins al 2006
no es van posar a traduir l'obra d'aquest tio
que va estar sis vegades
seleccionat per guanyar el Premi Concours
a França, és a dir que
és un home d'una trajectòria molt apreciada
i naturalment traduït a l'anglès
traduït a l'alemany, a l'italià
fins ahir perillava la literatura catalana i castellana
en els plans d'estudis
sí, sí, sí
no, vull dir que...
és un dato de com va la cosa
i llavors
o sigui, entre el principi i el final
que seria aquest, un film
que es diu un nombre libre dirigit
per Laura Hoffman
que, jo no sé si s'ha estrenat
però almenys jo no l'he vist
no em sona
jo diria que la millor està encara
o sigui, d'alguna manera
serà una obra pòstuma
i per autoreferenciar-nos una mica
potser ja anaves per aquí
la del 96
amb el Ripstein, el Profundo Carmesí
que vam fer fa 6 programes enrere
i que és una pel·lícula notabilíssima
i que ella està absolutament impressionant
la vam fer, això que comentava
fora d'antena
que normalment
si no hi ha un convidat
fem el clàssic de la setmana
Profundo Carmesí la vam agafar com a clàssic
ella no té un paper massa llarg
però és extraordinari
és un quart d'hora
extraordinari, fantàstic
solament amb allò jo penso que és
demostra la categoria
de treballar un personatge
Bé, llavors com he dit abans del passada
ella va fer 6 pel·lícules amb Almodóvar
que només diré el títol
Tacones lejanos entre tiniebles
La flor de mi secreto
Todo sobre mi madre
Hablé con ella
y la piel que habito
amb diferents registres
de vegades com a intèrpret principal
i altres vegades com a secundària d'acompanyament
Va fer dos pel·lícules també
amb el nostre estimat Agustí Villaronga
Tras el cristal
i
Després de la pluja
any 1986
i 2007 la segona
amb Guillermo del Toro
va fer l'any 2000
L'espinazo del diablo
amb Roberto Benignini
1997
La vida és vella
amb Arturo Ripstein
que també
El coronel
un altre que va fer també
és El coronel no tiene quien l'escriba
a part de la que m'està comentant ara de profundo carmenci
i en Fernando Fernan Gómez per dir-ne un altre
el 1983
les bicicletes són per al verano
una pel·lícula entranyable
que recordo molt
imagina't, estem parlant de l'any 83
per referendar i potser
no sé si acabar o no
amb el tema d'ella
dic que
no tant perquè jo la vaig conèixer
la vaig conèixer personalment
en un acte que a més a més
va demostrar això que deies tu
el seu escarranisme provadíssim
el va acabar de provar aquell dia
era l'any del Goya 2012
que hi va haver tot el no a la guerra
i tota aquella cerimònia
que diuen que va ser la cerimònia
una de les coses que tenia per comentar
és que ella ha tingut el Goya d'honor
que se li va donar en el 2018
més endavant, sí
i després
del 2000
el 2003
va ser presidenta de l'acadèmia
que va ser precisament
no a la guerra
i aquells anys
quan guanyem amb el Pere Joan Ventura
jo de muntador de la pel·lícula
l'Efectiu Gazú guanya el millor documental
contra tot pronòstic
perquè hi havia balseros
que era el que teòricament s'ho havia d'emportar
i ens ho vam emportar nosaltres
i dic-ho de l'escarranisme
perquè en aquella festa que es fa
després dels Goya
va venir amb l'equip i amb la gent
de Telefònica
que finalment era gent
que estava subcontractada
per Telefònica
els que havien generat tot l'intríngulis
aquest que portava la pel·lícula
diguem de fons
parlava de la vaga d'aquesta gent
de sis mesos instal·lats a la castellana i tal
i en allí estava com una més absolutament
de l'equip dels de Sintel
que era la companyia aquesta
que més que estava el cantó cinematogràfic
es va apuntar al cantó
més revolucionari de l'assunto
va ser una vellada
a la que tinc alguna foto
avui ho he pensat enseguida
com a punt biogràfic
dic que va estar casada
amb el cineasta Antoni Sassi Sasmendi
amb ell va tindre la seva única fill
Maria i Sassi
Maria i Sassi
que és actriu
i després que ha viscut
els darrers 40 anys
amb una relació de parella
amb el fotògraf
Chema Prado
que és el que va donar la notícia
que havia tingut una parada cardíaca soptada
La Marisa Paredes va estar al cinema Girona
Què dius?
Presentant una pel·lícula?
Sí, va estar per una pel·lícula
però estava intentant recordar el títol
i sóc incapaç
de dir-ho
però és una d'aquelles visites
que quan et diuen que vindrà
tenim molt sovint actors i actrius
però el dia que et diuen que vindrà Marisa Paredes
doncs clar
et poses de llarg
clar, neteges molt a fons tot
i que estigui ben polida la cara
jo sóc fatal de memòria
per tant no t'ajudaria
no, no, jo us tinc una enveja brutal
o sigui, jo estic aquí cohibidíssim
perquè ves que tinc una sabidoria enciclopèdica
i la meva memòria no donava
com que va
només recordem l'1 del dia
tinc un pinganillo per aquí
que m'està xivant tot
que bé que bé
però has tingut el Vigo molt tense
no fa tant que vas tenir tant
sí, no, no
hem tingut celebritats
hem tingut a molts actors i a moltes actrius
però...
l'Albert Serra, l'Isaqui
bueno, allà ha desfilat
la crem de la crem
pel Girona
sí, la crem de la crem del cinema independent
rima i tot
escolteu
ja hem dit la paraula clau del programa d'avui
cinema Girona
cinema Girona
de Barcelona
cinema Girona de Barcelona
de Barcelona
sí, perquè no de Gràcia, eh?
cuidado, eh?
no, perquè la gent es despista
el cinema Girona
i després es pensa que estem...
el Girona estan els Trufó
exactament
i a Barcelona estan el Girona
dic no de Gràcia
perquè tu saps que el cinema Girona
en realitat no està a la jurisdicció de Gràcia
no, som eixample a la dreta
és eixample a la dreta
no, el sud no
el sud està
no hi ha sud
no hi ha sud
estem als peus de Gràcia
els seus peus
els peus
els peus
quasi res
una cosa
sí, només 4 apunts
perquè el Toni m'ha passat un currículum abreujat
sí, he vist
però si el dic tot em foto mig programa
imagina com ha de ser el complet
no l'he llegit
bé, dir-vos que ella ha realitzat
més de 200 programes culturals
sobre art digital
i noves tendències creatives
per a diferents canals de televisió
ha fet ràdio també
el 2006
el 2006
fundar la productora
la productora
Tonet Mèria
en ella va produir documentals com
el llegat de la maternitat d'Elna
que ha tingut un recorregut important
violinistes de Kalimpong
o Remedios Varo
tan imprescindible com invisible
és Varo o Varo?
Varo
Remedios Varo
tan imprescindible com invisible
i també programes de televisió
on destaca el programa literari
Nostromo
per a la 2 de TV
de TV
de televisió espanyola
vamos
pel que fa al cinema
la nit que va morir l'Elvis
d'Oriol Ferrer
va aconseguir el Festival de Màlaga
la Visnaga de Plata
amb Blay Llopis
i la menció especial del jurat
amb aquesta què vas fer?
de productor?
productor
i la idea original
idea original
o sigui que estaves amb el guió
d'alguna manera
jo sóc de
jo sóc
queregetiano
sóc d'aquests productors
que no es dediquen només a buscar diners
i a perdre'ls
sinó que també
t'impliques
que t'impliques en el projecte
només faig projectes
en els que m'implico
aquest film
que m'està comentant
la nit que va morir l'Elvis
ha estat presentat
al Festival de Setges
i a festivals
d'Estats Units de Regne Unit
el 2019
el documental de creació
l'escriptor
l'escriptor
d'Un País sin libreries
de Marc Serena
va ser seleccionat a la Seminzi
en el 2021
la pel·lícula
Dernier Round
de Gustavo Cortés Bueno
va competir al Festival Internacional
de John Ju
el 2021
va produir
Mia i Moi
sí
me'n recordo
de Borja de la Vega
participant a la secció Talents
del Festival D'A de Barcelona
sí
de qui la recordo del D'A
el 2023
llarg metratge
l'última noche
de Sandra M
que també va estar
a la presentació
al cinema Girona
el seu darrer film
com a productor
que també va tindre el coig de sèrie
a mi em va entusiasmar
és
Therwick
tercera setmana
dirigit per Jordi Torrent
i produït
la producció
o filmat
a Nova York
era una coproducció
a Estats Units
es va estrenar el juny del 24
va participar
a l'americana Filmfest
i el Festival de Cinema
de Nova York
i els drets
han estat adquirits
a països
com
Japó
Austràlia
i Nova Zelanda
bé
ho deixem aquí
i
jo
no dic res dels fils
perquè no hi hagi cap d'ells
i
no parlaré sinó
perquè veig
Últimament veig molt poc cinema
però
hem d'arreglar-ho
hem d'arreglar-ho
llavors hi ha una cosa
com que
vindré vestit per això
després hi entrarem
després hi entrarem
m'ha sorprès veure-us vestits aquí
sí
l'habitual no és això
l'habitual no eh
l'estiu
també
bé
una cosa
ara passo la paraula a l'Anastasi
perquè
com que
el centre de
de la narració
que farem avui
o
no
més que narració del col·loqui
és
el Girona
ell ens farà un repàs a la història
i fet un repàs que en realitat
és el que fem normalment
com en aquest cas jo dic
per on entraré
jo
per intentar descobrir
a través d'internet
evidentment
hi ha els llibres
hi ha un soc a bus
hi ha algun altre referent
que tenia jo també de llibres de cinema
sobre els cinemes de Barcelona
no els he trobat sincerament
els tinc
però no els he trobat
he anat directe a internet
i el que he fet ha sigut
fer una miqueta més literàriament maco
i que tu m'has de dir
més a més també ho dic
perquè ho verifiquis
que realment no hi ha cap error
no potser em descobreixes coses
no ho crec
no ho crec
diu
el cinema
inaugurat el 8 de maig de 1936
és a dir
10 dies
un mes i 10 dies abans
de l'aixecament feixista
contra la república
amb el nom de cinema New York
sí senyor
el 173
del cas de jove de Barcelona
al sud del barri de Gràcia
en puritat
l'eixample dret
bé
d'entrada hi ha un tema
que aquí no acabo d'entendre
és perquè l'edifici
en el que està ubicat al cinema
en teoria
anant al registre
perquè jo quan faig aquestes coses
m'hi poso fons
l'edifici consta
com que es va acabar de construir
l'any 39
amb la qual cosa no em lliga
que el 36
cosa que és certa totalment
perquè hi ha cartellera
que verifica
que efectivament el 36
es va obrir
però hi ha algun error
de registre
de la vivenda
les dues vivendes
això pot passar
primer perquè són dues vivendes
i després pensa que hi ha una guerra
i una guerra pel mig
i una guerra pel mig
vull dir que jo no sé
fins a quin punt es va haver de reconstruir
alguna cosa
es poden estraviar papers
perquè Reben em va sorprendre
i fins i tot reconstruir
perquè no va ser bombardejada
amb la qual cosa
igual a partir d'aquí
hi ha aquesta confusió
no?
això s'aconsegui
en aquest cas del racionalisme
a Barcelona
dels edificis racionalistes
o amb tendència racionalista
i el vostre
Reben on esteu ubicats
té una clara tendència racionalista
no sé si se'l podria considerar
amb puritat racionalista
però és un edifici interessant
el 13 de setembre del 39
7 mesos mig més tard
de l'entrada dels nacionals
a Barcelona
canvia de nom
i s'anomena lògicament
i per un molt curt període de temps
com a cinema Espanya
sí, sí
correcte
tota la lògica del món
tota la lògica del món
de Nova York a Espanya
exacte
i el Nova York
això què és?
3 mesos mig més tard
el 24 de desembre del mateix any
canvia el seu nom novament
per el de Cine Moderno
que és el nom
amb el que jo l'he conegut
com a Gracián
i en una època
que hi anava molt
tu i moltes clientes
i moltes clientes
que encara avui en dia
ens diuen
és el moderno, no?
no, jo també
és que per la gent
és el moderno
és clar, és com...
jo també hi havia anat
perquè jo et donava...
sí com els borratxos
coneixen tots els bars
doncs jo coneixia tots els ciners
sembla ser que es va inaugurar
amb la projecció
de l'Àngel Negre
i l'Orenata Captiva
que pel·lícules
de les que no tinc el gust
de conèixer
que poètic això
molt bonic
i l'any 1990
51 anys més tard
d'aquesta data
que acabo de donar
tanca les seves portes
i el mateix any
exactament el 6 de desembre
torna a obrir
convertit en multisala
en tres sales
sota el padrinatge
de l'ínclit
Antoni Llorenç
va ser el primer laurent
va ser el primer laurent
de la cadena laurent
sí sí
va ser el primer laurent
com a cinés laurent
el 2005
cau l'empresa laurent
i això obliga novament
al seu tancament
i torna a obrir
un any més tard
adquirit per l'empresa de cinemes
Casablanca
i ho fa com a Casablanca
guió Gràcia
el 12 de maig de 2006
finalment cambie de novament
el 10 de març de 2010
com a cinema Girona
amb la voluntat
i aquí hi ets tu
que de ser una sala
simplement és verificar
d'exhibició cinematogràfica
són paraules vostres eh
que destaca
per la projecció
de films europeus
internacionals
en versió original
independents
i d'autor
o d'autor
i per apostar pel cinema en català
doblat i subtitulat
a llengua catalana
jo sóc el cap visible
però a mi m'agradaria dir i aclarir
que nosaltres som set socis
set socis
al cinema Girona
sí
ho he llegit
però
que la idea original
és el Xavier Tanze
que és un productor
també conegut
de Barcelona
jo en aquell moment
estava rodant la nit
que va morir l'Elvis
jo pertanyia a la mateixa
associació de productors
que el Xavier
a PAC
productors audiovisuals
de Catalunya
i estàvem en ple rodatge
i em va trucar
em va trucar
i em va dir
Toni
ja aquest local
això desapareixerà
aquest cinema
perquè no ens ajuntem
uns quants i tal
i jo clar
estava rodant la pel·lícula
i vaig pensar
Tate
ja sabem on estrenarem
la nit que va morir l'Elvis
i li vaig dir
sí
no tenim ni un cèntim
però
el compta amb mi
i d'aquesta mateixa manera
va acabar
doncs
convencent
a set amics més
entre ells
el Paco Poc
premi
d'honor
de l'acadèmia
castanya
els Premis Gaudí
i
a
Pere Aumedes
que és
no sé si el coneixeu
ell és exhibidor
és gerent
del circuit
urgellenc
que són tots els cinemes
de les terres
de Lleida
vull dir que
a mi em sembla el nom
Tàrrega
però no
sí
sí
una pila de cinemes
fa també
fa també
des de fa 3 o 4 anys
un festival a Tàrrega
sí
el Galàctic
ah
molt bé
doncs
ell
la Montse Guiu
que té un cinema també
a la seu d'Urgell
i
i
i tenim un altre soci
que està com de rebot
allà
i que no el veiem mai
en cap reunió
les petites seccions també
del cinema Girona
però el director executiu
està clar que ets tu
jo sóc el responsable
jo és que més que director executiu
bueno
per dir-ho d'alguna manera
jo sóc el responsable
perquè
bé
o sigui jo era productor
i
després de la nit que va morir l'Elvis
clar
la nit que va morir l'Elvis
va rodar el 2009
us en recordeu que el 2008
va començar una crisi
que ningú veia
sí
sí
el 2009 estàvem rodant la pel·lícula
el 2010 ja
la crisi ja era
més que evident
i el 2011
el que va ser
quan vam estrenar la pel·lícula
la crisi ja era aplastant
llavors a nosaltres ens va agafar un moment
que no vam
que la pel·lícula
tampoc no va anar tan bé
com vol dir
era la nostra primera pel·li
no tenia cap experiència en exhibició
si sapigués llavors el que sé ara
home
haguéssim fet les coses d'una altra manera
d'una altra manera
clar
però en aquell moment
encara no havíem fet el curset
i
i la situació
era complicada
el cinema
que nosaltres vam obrir
amb tot l'optimisme del món
en aquell principi
de la crisi
no sabíem que duraria 10 anys
ni molt menys
ni sabíem que passaria
tot el que ha passat fins ara
doncs
ens va obligar una mica els socis
a dir
ens hi hem de posar
en sèrio
vull dir aquí no podem tenir un equip
que vagi fent xup-xup al cinema
aquí necessitem algú
que agafi el toro per les banyes
i el porti endavant
i com a mi em va agafar en aquell moment
que era el que tenia menys activitat de producció
doncs em vaig animar i m'hi vaig posar
i als meus socis
els va semblar que jo ho feia prou bé
i em van dir Toni
endavant
gestiona-ho tu
llavors nosaltres ens veiem sovint
perquè venen al cinema i aquestes coses
però sobretot
durant una o dues
dos cops a l'any ens en seiem
en una taula rodona com aquesta
i parlem de la línia
i de les coses que estem fent
i de les que volem fer
però sí
jo sóc la cara visible diria
el responsable del dia a dia
però som set socis
i si no fos pel Xavier Tanze
i si no fos per la resta de socis
no hi hauria accés a cinema Girona claríssimament
molt bé
molt clar
molt bé
sí
esteu també
hi ha un interès
i això ho he anat veient
en la
entrar al cinema
veus a dreta d'esquerra
de pòsters
de pel·lícules també infantils i juvenils
teniu un interès
en no abandonar
aquest tipus de públic
no
és que
és que
o sigui
aquí hi ha un
hi ha un forat
diguem-ne entre
la vostra generació
que sap el que és anar al cinema
i
i aquesta generació de joves d'ara
que
ho veieu quan aneu als restaurants
el primer que li donen al nen
és el mòbil
li enxufen el mòbil
i a casa
el que sigui
l'ordinador
ja la tenen
ni la posen
llavors clar
jo trobo
que
que un dels problemes que tenim
és que
no estem fent ciutadans lliures
perquè tu ets lliure d'escollir on vols veure l'escola
d'escollir on vols veure les coses
o sigui jo no sóc d'aquests exhibidors
que diuen
les plataformes és un horror
no no no
jo no dic
jo
jo tinc plataformes personalment
i vaig al cinema dos cops per setmana
i no em refereixo al meu
sinó que me'n vaig com a espectador
als cinemes
però sóc lliure d'escollir
què veig en cada moment
a cada lloc
i a mi em sembla que
les criatures
es pensen que
la realitat
és el que veuen el mòbil
i allò no és la realitat
llavors es perden
es perden moltes coses
llavors qualsevol iniciativa
qualsevol iniciativa
qualsevol iniciativa
que hi hagi
de portar gent jove al cinema
nosaltres ens hi apuntem
fem el cicle de cinema
i drets dels infants
al mes de novembre
hem tingut 6.000 joves i nens
de 3
es diu aviat
6.000
és molt nens
i molta nena
6.000 nens i nenes
això és important
treballant i analitzant pel·lícules
a partir del tema del cinema
i és sembrar també
a aficions de futur
és que es tracta d'aquells
és que ens trobem
que moltes vegades
venen xavals
de 7 anys
de 8 anys
i no han anat mai al cinema
nens que tenen por
d'entrar a una sala de cinema
i que s'apaguin les llums
i que els has d'explicar
que no els hi passarà res
que gaudiran una estona
vull dir que aquestes coses
ens passen
però fem
el meu petit festival
fem cinema per estudiants
al llarg de tot l'any
ara estem treballant molt
amb joves programadors
amb l'equip de cinema en curs
que treballa molt
el tema cinema d'autor
molt a fons
amb joves
i que a més
fem una sessió
al cinema general
per tant tot el que sigui
portar gent jove
ens hi mullem
veia
apostem cegament
per això
sempre veuràs
que tenim una programació infantil
els caps de setmana
en català sempre
i intentem que sigui diversa
i variada
jo després
hi ha una cosa
que valoro molt
també de la tasca
que esteu fent
entre d'altres coses
ho fem
perdoneu
perquè no hi ha ningú
de les instàncies públiques
que es dediqui a fer-ho
jo recordo
jo sempre ho explico
els meus pares
treballaven
als mercats ambulants
cada dia
en un poble diferent
i a mi
no em portaven
al teatre
a mi em va portar
al teatre
i vaig anar a veure'ls
d'agull de gom
i vaig veure els micados
i vaig veure
el banquet
de plató
el llibre
va estar el llibre
però jo el vaig veure
a la passió d'Esparreguera
perquè no hi havia Esparreguera
ja
amb el
Germán Morín
fent de plató
llavors
clar
jo vaig començar a estimar el teatre
gràcies a que a mi em van portar
perquè els meus pares no em portaven
no sabien que era això
de portar el teu fill al teatre
ni els hi passava pel cap
però és que això
li passa a molts nens
i a moltes nenes avui en dia
per tant
sí que és fonamental
que hi hagi una política
d'educació
en el teatre
per suposat
però en el cinema també
i dintre ja
del que és
aquest factor docent
una cosa
tu trobes bona sintonia
per part dels professors d'instituts i tal
per treballar de tant en tant
cada 15 dies
o això
una escapada
a veure una determinada pel·lícula
o un determinat documental
o això
o
o sigui
com a treball extraescolar
ells
suposo que el podrien muntar
ho fan
o no els agrada sortir de
de la seva zona de confort
que és l'institut i ja està
i separen molt
no
mira
lamentablement
els professors que porten
més alumnes al cinema
són professors d'idiomes
i els porten
perquè escoltin pel·lícules en anglès
en alemany
o en francès
però
el valor cinèfil
de l'activitat
queda molt per sota del
del que hauria de ser
del que hauria de ser
llavors
jo crec que
estem tots pendents
d'aquesta proposta
des del Ministeri de Cultura
que s'ha anunciat
que sembla ser que
havia d'arribar aviat
i no ens arribarà
fins al curs
ja
següent
25-26
sembla ser
tampoc
estàs parlant de l'hortasson
o sigui
d'aquesta proposta
que no sabem molt bé
com serà
ni com anirà
ni com afectarà
ni com afectarà
perquè després ja sabeu que
després es barallaran
perquè com que les competències
estan traslladades
a les comunitats autònomes
i això és una proposta
del Ministeri
vull dir que
jo estic super a favor
que les competències
estiguin traslladades
a la ciutat de Catalunya
però de vegades
si hi ha una bona idea a fora
també podem estar atents
al que passa
també s'hi podríem afegir
clar
exacte
que no sé
no sé com aniran les coses
però
en qualsevol cas
no hi ha cap institució
que fins al dia d'avui
hagi fet una política
d'apropar al cinema
i de fer una educació
audiovisual
amb els alumnes
quan
quan
tot el que es mengen
i aprenen avui els joves
és a través de l'audiovisual
tot
perquè
no parlo de pel·lícules
ni parlo de sèries
parlo de Tik Tok
i parlo de Youtube
tot passa per aquí
d'aquí ve la gravetat
que avui això
que s'ha parlat
de cop que desaparegués
la literatura espanyola
i catalana
evidentment
si de les poques coses
que ens unien
era saber tots
que Manuel de Pedro
l'havia escrit
el mecanoscrit del segon oríen
perquè almenys això
ho sabíem tots
no?
vull dir que ja et feia
una mica més culta
si perdem això
si haguéssim perdut això
si això es perdés
és una altra pota
que queda per aquí
entraríem en un forat negre
entraríem en un forat negre
i el que deia llavors
realment els ciutadans lliures
aquí comença a desaparèixer
la llibertat de què?
si no hi ha on escollir
exacte
hi ha una cosa
que també crec que és molt
per comentar-la i valorar-la
del cinema Girona
i és la quantitat de mostres
i festivals
en el que s'involucreu
jo tinc aquí
mostra de cinema del dia de Brasil
festival de cinema i drets humans
que abans la cita
festival de cinema i medi ambient
Asia Film Festival de Barcelona
Americana Film Festival
que un any recordo que fa 4 anys
em sembla que era el 2019
vaig estar de jurat
i em va semblar un festival molt interessant
des de llavors l'he seguit
i altres més
he apuntat aquests com
després
primers passes de pel·lícula
estrenes diguem de pel·lícula
per televisió que s'estrena allà
i es veuen
o per cinema i que s'estrena primer allà
sí, sí, jo mateix tinc aquest documental
que vam estrenar allà
i que és estupendo
i que per mi seguiria estrenant més
si en tinguis més
però espero que n'hi hagi
al principi
també hi ha hagut reconeixements
perquè jo tinc aquí apuntada
l'any 2022
al cinema Girona
van rebre el Premi Pepon Coromina
per la tasca de difusió cultural
que esteu portant a terme
jo és que a més a més
a mi em donen el Premi Pepon Coromina
i seria un honor dels grans
perquè va ser una persona
que va treballar moltíssim
a veure
una mica
amb les seves diferències
però el Paco Poc
és també
un home
que és significat
amb el terreny de la producció
a mi em sembla
que és
no perquè sigui
soci del cinema Girona
i amic
i una persona entranyable
jo no crec que hi hagi ningú
del món
del sector del cinema català
que tingui res a dir del Paco
jo crec que tothom se l'estima molt
i el respecta moltíssim
per tant
un ànimament jo crec
que tothom estarà d'acord
que es mereix aquest premi
que li dóna l'Acadèmia del cinema català
però és el que dius tu
o sigui és de
jo crec que ara mateix
dels personatges que hi ha
segur que trobaríem molts
amb molts mèrits
diguem-ne
però ho és
és un personatge que significa molt
és que té un historial impressionant
impressionant
ha ajudat a moltíssima gent
ell de fet comença amb el Pepon
o sigui el Pepon
l'agafa com el seu ajudant
per això et dic
que és una mica
com una projecció
sí sí absolutament
i de fet jo amb el Pepon
perquè el Pepon malauradament
ens va deixar molt jove
i tant
i em va donar temps a mi
de fer Bilbao
de fer canàsser
de fer moltes pel·lícules amb ell
però evidentment
per mi ha sigut una pèrdua important
pel cinema personal també
però pel cinema català molt important
i el Paco
la seva mesura
i cadascú fa les coses diferents
també fa una línia molt arriscada
molt arriscada
i molt treballada
i que crec que ha anat seguint
fins ara
ara potser ja
s'està
bé
està més relaxat
està més relaxat
està més relaxat
però és una persona a la que tu
truques preguntes
i li dius
i ell s'interessa pel teu projecte
i si veu que et pot ajudar
o et pot posar en contacte
amb un productor francès
que coneix
o amb un distribuidor
o amb un festival
ho fa
llavors
o sigui
no es guarda les coses per ell
de vegades
ens trobem que
les accions professionals
són com molt
sí
de voler amagar-li
críptics
sí
de voler amagar-li a l'altre
i ell no
ell ho comparteix tot
és una persona meravellosa
molt generosa
en un sentit absolutament
sí
hi ha una cosa que
volia que
ens expliquessis
i per tant
l'audiència
que també ho sabia
a veure si puc
anem
anem a vegades a cinemes
que sí
i altres que no
i el cinemes Girona
és que sí
i aquesta sala
està adherida
a l'Europea Cinemes
de Cicae
Europa Cinemes
ja si Cicae
Europa Cinemes
Europa Cinemes
és una entitat
una associació
que depèn
d'Europa creativa
i que el que fomenta
és
el circuit català
de cinema digital
Europa Cinemes
fomenta
el circuit
de cinema europeu
a Europa
això vol dir
que es vegin
pel·lícules catalanes
a la resta d'Europa
i pel·lícules
això és el que volia dir
què vol dir això
Europa Cinemes
són uns 900 cinemes
de fet ara hem tingut una trobada
a Lituània
fa poc
que nosaltres vam estar presentant
un estudi que ens ha fet
la Universitat Autònoma de Barcelona
sobre cinema Girona
molt bé
i el vam estar presentant allà
a finals del mes de novembre
llavors
són 900 cinemes
que el que procuren és
defensar el cinema d'autor
el cinema de qualitat
i fer circular el cinema europeu
aquesta és
aquesta és la qüestió
després hi ha
FICAE
que és
la Confederació Internacional de Cinemes
d'Art i Assaj
que utilitza la cosa francesa de l'art
la nomenclatura francesa
sí sí sí
que
no és només europea
sinó que hi ha cinemes d'arreu del món
i que defensen el cinema d'autor
com el seu propi indica
no només europeu sinó el cinema d'autor
evidentment donant-li una importància al cinema europeu
el circuit de cinema digital
va ser una iniciativa
sobretot del Xavier Tanze
d'intentar crear un circuit de cinema independent
aprofitant el moment en què el digital
abaratia d'alguna manera la circulació de còpies
i des del circuit de cinema digital
doncs vam arribar a tenir com unes 30 pantalles
i vam ser els pioners en fer tot això de les òperes
dels continguts alternatius
mira ho tenia aquí per comentar-t'ho
perquè jo he vingut alguna vegada a veure l'òpera en directe
sí
a mi em sembla extraordinari
a més a més tens la sala 1 de projeccions
que té una acústica impressionant
gràcies
a més a més jo diria que deu ser bastant recent remodelada no?
nosaltres cada any mirem de fer millores
aquest any hem posat un projecte nou láser
meravellós
es veu impecable
jo no et diré que és la millor projecció de Barcelona
però és una de les millors projeccions a Barcelona
ara mateix
tant la sala 1 com la sala 3
que tenen dos projectors láser nous
i després nosaltres equalitzem les sales cada any
a part de tenir cura cada dia
que tot funcioni
i si feia una altra cosa doncs canviar-lo
cada any nosaltres cap al mes de gener
cridem a Jaume Puig
que és l'home d'Olvi
l'equalitzador
de l'equalitzador
i ell ens equalitza les sales
perquè ell diu
les coses es mouen, es transformen
encara que no ho sembli
i s'ha d'equalitzar la sala cada any
perquè soni bé
i és que és la nostra feina
la nostra feina és que tu com a crític cinematogràfic
i el públic com a públic cinèfil
vagi a un cinema i vegi i escolti les coses en condicions
perquè si no de què serveix que un director
es passi hores i hores en estudis de postproducció de so i d'imatge
i que els productors es gastin diners
que són molts diners de la pel·lícula
si després veus les pel·lícules en un mòbil
o en una sala que no compleix les condicions
vull dir que la nostra obligació
és que la sala estigui en condicions
que sigui còmoda i que es vegi i s'escolti
també Toni això té un nom que és professionalitat
jo crec que finalment s'està aconseguir
una cosa és treballar i una altra ser bon professional
i estàs una mica obligat
penso que quan viatges pel món
ja fa anys que hi havia uns estàndards de projecció
que era molt clar
als Estats Units per suposat
a França també
a Alemanya també
aquí hi havia els seus més i els seus menys
és a dir, no sabia
ara finalment precisament
perquè la tecnologia obliga també
si vols entrar-hi
doncs això
a adequar-se bastant tots a la mateixa
doncs penso que s'està aconseguint
perquè el que dius tu tens raó
el patiment que significa
per qualsevol creador
veure la seva obra
a vegades massacrada
diguem en el segons quin lloc
francament és dur
i ara això ja no està passant
i jo me n'alegro com a espectador segur
i perquè jo crec que l'exhibidor també
ens hem adonat
i això és de les coses que fa bo
el fet que tinguem competències amb altres finestres
o sigui que al final
el públic
nosaltres hem fet aquest estudi
amb la Universitat Autònoma de Barcelona
i el que ens ha quedat claríssim
és que la gent
té molt clar
que allà on es veu més bé el cinema
és a una bona sala de cinema
allà és on gaudeixes i li treus tot el suc
al cinema
o sigui jo
un altre exemple que poso sempre
però és la veritat
és la veritat
o sigui jo vaig a veure a Roma
al festival de Venècia
en una pantalla de 14 metres
amb un so esplèndid i amb una imatge esplèndida
i aquella pel·lícula
és captivadora
si tu la veus en condicions
és captivadora
cada presa d'imatges
té mil capes
o sigui podries veure aquella pel·lícula
sis vegades
i descobriries
és per una pantalla gran
clar
la gent que no li ha agradat aquesta pel·lícula
és la gent que la ha vist a Netflix
jo també crec
si tothom que la visita a Netflix
no m'agrada
no entro en aquesta pel·lícula
és que és la pel·lícula anti Netflix
és curiós que Netflix
pagués aquella pel·lícula
sí
no és curiós perquè era una operació de marketing
no home
era una aposta
ho has de dir
una cosa molt important
molt molt molt
i el medi en aquest cas
condiciona
el receptor totalment
rebre-ho d'una manera o d'una altra
i en el cas de Roma
que jo crec que per mi magnífica
i que sí que vaig veure en cinema
i després la vaig veure en Netflix
realment
són dues pel·lícules diferents
i passen totes
amb més
amb major o menor mesura
en passen totes sincerament
però en pel·lícules on
la imatge
i l'estètica
i la posada en escena
és tan tan delicada
està treballant tan a fons
que no és només un plano contraplano
dos personatges que parlen
sinó que
que és una pintura
pràcticament
cada
o un pla seqüència
que
el gaudeixes molt més
naturalment
si hi ha
un recorregut a la pantalla
i els silencis
o sigui
honor de cavalleria
de l'Albert Serra
aquell plano
de 10 minuts
del Quixot
mirant a l'horitzó
sí sí sí
això t'ho posant a la tele
i canvies els 30 segons
perquè no és una pel·lícula
per veure a la televisió
perquè tu tampoc ets el mateix
tu que estàs a casa
no ets el mateix que tu
que estàs al cine
no
ja comença per canviar l'espectador
i és que és dels pocs llocs
que ens queden
els cinemes
és dels pocs llocs que ens queden
on realment
podem fugir d'aquests 2.000 impactes
que tenim tots els dies
o sigui
és l'únic lloc on pots descansar
si vols descansar
si apagues el mòbil
i et t'asseus
i et deixes anar
a aquella hora i mitja
que és com
gaudiràs
o sigui
és saludable
saludable mentalment
totalment
i després
la
la
la
la captivació que té
la sala fosca
totalment
això
no
no
no té un
un equivalent
molt del Girona
i perdoneu que
que ho digui
no no
sembla que vulgui vendre el peix
però
o sigui
si veniu al Girona
veureu que la moqueta de les parets
i
és negra
s'absorben totalment de llum
no hi ha vermells
no hi ha
no hi ha
objectes
que
que tinguis reflexos de la pel·lícula
i que de repente et distreguin i digui
hosti
què hi ha aquí
no
és foscor
és negra
o sigui
l'importància està on ha d'estar que és a la pantalla
sí
sí senyor
aquest estudi que ha fet la universitat
que vau presentar
a on?
a Lituània
a Lituània
destaca alguna cosa més del cinema Girona?
sí
o sigui
aquí el que volíem conèixer
o sigui
el que volíem saber una mica és com són els espectadors
com es comporten
què els agrada
però doncs hem descobert que als nostres espectadors
els encanten les exposicions i la literatura
hem descobert també quines plataformes veuen
molt bé
majoritàriament
molt bé
molt bé
és interessant
com
què fan abans i després d'anar al cinema
també la localització d'on venen
i què els agrada
què els fa decidir anar al cinema
o sigui
estem preparant un resum
perquè és un treball de 70 pàgines
llavors
que ha fet el departament d'antropologia de la Universitat Autònoma
de la Universitat Autònoma
llavors
res
o sigui
estem preparant una versió resumida
que ja
que la farem arribar
doncs a la premsa
i a qui l'interessi
home
és que jo crec que val la pena que se'n faci difusió
perquè un estudi acurat
així
fet d'una manera científica
aplicant uns criteris
o sigui
que no és una enquesta allò de
és que no volíem fer una cosa de marketing
va
correcte
al final el marketing
que està molt bé
per això
per això volia que ho precisessis
però el marketing
sempre són tendències
no?
o sigui
ara està de moda
fer això
i llavors et diuen
et has d'obrir un canal de tiktok
o sigui
estem cansats una mica
de tot això
volíem saber la veritat
i la veritat només te la dona la ciència
amb dades empíriques
per tant vam anar a la ciència
sí sí
l'estadístic
Toni
ara anem una mica
al dia a dia
la programació avui en dia
tenint en compte
alguns factors
que ja hem comentat abans
aquí i tal
com
com te la tens
com la tens que estructurar
quines limitacions
i quins problemes et trobes
per programar
jo
trigo
molt de temps
en fer la programació
de cinema Girona
la pateixo molt
moltíssim
nosaltres tenim 3 pantalles
i en tenim setmanes
que hi ha 16 estrenes
menys de 13-14
no n'hi ha
les pel·lícules que s'estrenen
no totes
però moltes són molt bones
d'aquestes que s'estrenen
i es mereixerien
estar més de temps
a la pantalla
sí
però nosaltres tenim 3 pantalles
llavors
ens trobem
que
ara mateix
tenim una
tenim Pol Boseran
que és una pel·lícula excel·lent
excel·lent
Pol Boseran
Emilia Pérez
Emilia Pérez
Rock Button
i els enemics
és l'enemic
és l'enemic
és l'enemic
des del Gila
sí
o sigui
no hi ha cap d'aquestes pel·lícules
que es mereixi sortir de la cartellera
però
aquest divendres
arriba a Conclavé
que si no l'he vist
jo l'he vist avui
és molt bona
molt bona
és molt bona
molt bona
però és que dimecres
de la setmana que ve
arriba Paolo Sorrentino
la vaig aquesta
la tinc
quina és?
demà
demà
demà tinc aquesta
te la saps tu
per Ténope
per Ténope
per Ténope
que és el nom antic de Nàpols
de Nàpols
sí
arriba per Ténope
i arriba Ocanadà
sí
Ocanadà i a l'Ibia
llavors
clar
què fas?
i a mi
t'ho juro
que hi ha pel·lícules
que se'm trenca el cor
o sigui
jo el dia que tingui que dir-li adeu
a Pol Boceran
em trencarà el cor
és una pel·lícula
jo pateixo com si fossin meves les pel·lícules
és una pel·lícula magnífica
saps què passa?
a mi és una pel·lícula
que la destaco d'una manera especial
perquè s'han fet altres pel·lícules
que se li ha donat molta cosa
i no estan a l'alçada d'aquesta
estem d'acord
amb un àngel amb molina
escolteu
si no l'he anat a veure
apunteu-la
i l'Alfredo
un duet interpretatiu de categoria
amb un guió fantàstic
és original
és fresca
és emotiva
és emotiva
és una pel·lícula que transpira de veritat
total
mentre que altres
veus
tot el rato dius
oh quin guió
però són gracietes dels guionistes
o quines actrius
o quines actrius
sí
sí
sí
sense parlar de la pel·lícula
dius
en fi
jo per exemple
amb això que dius tu
ho crec
recordo que et vaig comentar
que havia anat a veure
també
tinc amistat amb ell
el Joan
Joan Frank
Charansonet
la pel·lícula aquesta
que he fet sobre el Dalí
a veure
és una pel·lícula petita
perquè
el pressupost
ell ha tingut que estar
tres anys
o tres anys i mig
jo li tinc molt respecte
per poder-lo acabar
però
et dic una cosa
és de llarg
la millor que ha fet ell
sí sí
és que cada pel·lícula que fa ell
és una millora
és una llàstima
és una llàstima
no és un director que vagi cap a baix
sinó que és un director
a més a més
però jo no li he pogut
jo li he estrenat totes les pel·lícules
i aquesta no li he pogut estrenar
sí sí
però no li he pogut estrenar
per aquesta qüestió
o sigui
overbooking
tinc 13
o sigui
tinc 3 pantalles
i hi ha 16 estrenes
i tinc pel·lícules que en funcionen
vull dir
que a part que venen 16 de noves
i només tinc 3 pantalles
n'hi ha una o dues
que es mereixen continuar allà
i que estan funcionant
vull dir
i que no es mereixen sortir
llavors
a alguna tu li has de dir que no
o sigui
a moltes altes li has de dir que no
sí sí sí sí
t'ho he preguntat perquè de vegades hi pot haver espectadors que diguin
ostres
la setmana passada
van anar uns amics del Girona
però la setmana que ve no la fan
no?
o sigui
era una mica perquè
defensessis aquest problema
que
és clar
has de seleccionar per força
t'obliguen
sí perquè
no hi ha altre remei
i això ja ho sé
perquè et dic una cosa
com a crític
no
moltes vegades ho comentem amb l'Anastasi
no dona l'abast
i veig 14 pel·lícules cada setmana eh?
imagina't
imagina't
es diu aviat eh?
sí sí es diu aviat
no o sigui
és la situació que tenim
i
jo l'únic que puc dir-te és que ho pateixo moltíssim
però
patir-ho de que m'agafa moments d'ansietat de dir
hòstia no puc treure aquesta pel·li
o sigui no
i em passo hores intentant encabir
com la col·loco
encara que sigui un mal horari
ah vinga que aguanti una mica més
diu molt a favor teu
i no és perquè estiguis davant
però diu molt a favor teu eh?
perquè vol dir que realment tens un veritable amor
pel que fas i amb les pel·lícules que tens
totalment
això ho faré més bé o més malament
perquè coneix el material que té entre mans
és que jo crec que també té molt a veure amb això eh?
o sigui el fet de
o sigui
jo no vinc d'una nissaga d'exhibidors
clar
que el que fan el dilluns és mirar
si aquesta pel·lícula ha fet 50 cèntims més
o 50 cèntims menys
no és
o sigui jo sé el que costa aixecar una pel·lícula
i a mi segons quins productors
segons quins directors
veus la feina que hi ha al darrere
veus la qualitat que hi ha i dius
hòstia
com ho fem?
va
anem a ajudar
però clar
podem ajudar dins de les possibilitats nostres
perquè a final de mes
hem de pagar el lloguer
i hem de pagar els seus
i hem de pagar la corrent
jo diré una cosa
és una política una mica
que mantenim nosaltres aquí
o sigui
nosaltres
si anem sense condicions
en les disposicions
a parlar
sempre hi ha algunes
alguna cosa
que és l'excepció
però sol hem parlat del que ens agrada
i expliquem el per què
i ho recomanem
però el que no ens agrada
com que no ens creiem en la posició de la veritat
ni molt menys
el que fem és no parlar-ne
per què?
per respecte
que hi ha altres criteris
i altres gustos
totalment
i en tot cas
tothom té dret
a fer
efectivament
allà hi ha tècnics
allà hi ha guionistes
allà hi ha fotògrafos
escolta
no i que la teva visió
o la meva visió
poden ser molt diferents
natural
o sigui
hi ha pel·lícules
que hi ha gent que surt
encantada
encantada
i altres que surten allà
dient que no han entès res
de la pel·lícula
i és la mateixa pel·lícula
i un públic no és més dolent que l'altre
ni aquell és més llest que l'altre
senzillament
és que a vegades connectes
a vegades no connectes
hi ha sensibilitats
exacte
amb la música passa igual
igual i tots tenim l'experiència
de nosaltres mateixos
enfrontats
com ara que fem la secció
ara és de fa anys
la secció de cinema clàssic
d'haver vist una pel·lícula
al seu dia
que ens va interessar
però ara és quan de veritat
l'hem vista
ara
sí
30 anys més tard
això passa
això
això ens passa molt
he realment viscut la pel·lícula
com l'havia de viure
això ens ha passat molt
i moltes vegades
s'han fet el comentari
citotextualment
aquesta pel·lícula
quan la vaig veure
era massa jove
per entendre-la
totalment
i també es pot passar
a l'inversa
que algunes pel·lícules
sent jove
t'entrin més bé
i quan ets més gran
t'hagin envellit malament
pot passar
que tinguis la sensació
que no envellit malament
sí
normalment el que passa
és que el que envellit
ets tu
tothom envelleix malament
no ho sabem portar bé
abans va bé
perquè és una experiència
és a dir
és evident que la càrrega emocional
que tenim
més bona
més dolenta
el que sigui
ha augmentat
des de fa 40 anys
cap aquí
coneixement emocional
ja no parlo de coneixement
que esclar
fa que les pel·lícules
les llegim diferent
i aquella mateixa pel·lícula
ha canviat
però estic molt a favor
que no critiqueu
i no parleu malament
jo crec que els missatges
sempre han de ser en positiu
és així
estic super en contra
d'aquesta cosa
de les estrelles
i de les puntuacions
de les pel·lícules
que no li passa
quan se li ha fet
això a una obra de teatre
o a un llibre
i quina manera
amb les pel·lícules
de posar-li
no?
parla
fes una
una ressenya
d'aquella pel·lícula
explica el que té de bo
i el que aporta
i deixa que sigui
l'espectador
el que vagi
ara això de Fima Finiti
fa un mal terrible
perquè hi ha pel·lícules
que són molt bones
i jo crec que hi ha una pel·lícula
que és O Canadà
ara mateix
sí
que la pel·lícula
té molts valors
tu l'has vist ara
sí
i tu ho veuràs
tu em diràs
jo no l'he vist la pel·lícula
no l'he vist encara
però llegia la crítica
del New York Times
i la deixava bé
la pel·lícula
no deia que era una obra mestra
però parlava de les coses
positives
que hi ha
en la trajectòria
d'aquest director
i de com tracta
els personatges
hòstia no sé
m'agafant ganes de veure
jo diré una cosa
no tinc temps ara
per parlar de la pel·lícula
perquè vull parlar
i jo
només te diré
que per mi és de les fluixes
de Poles Radar
i soc fan de Poles Radar
jo el que no volia deixar passar
és
és
és que hem de parlar
o d'erotisme
o de nudisme
o de
no sé
no tenim temps
naturalisme
no tenim temps
de treure'ns la roba
no?
escolteu
per si ens tallen aviat
tots tres
els desitgem a tots
molt bones festes
i sabieu que tornarem al gener
però dit això
digue'ns algo
perquè el cinema Girona
han sigut
els primers cinemes d'Espanya
que han fet una projecció
nudista
diuen que sí
jo no ho vaig fer
jo ho he llegit
no m'ho he inventat
diuen que sí
que hem fet història
doncs escolta'm
ja som com Napoleó
i com va ser l'experiència?
com va ser l'experiència?
va ser divertida
sí?
és que per nosaltres va ser serotraumàtica
tot el contrari
va ser una cosa simpàtica
senzillament
molt bé
molt bé
moltes gràcies
per estar aquí amb nosaltres
no serà la darrera vegada
perquè crec que hi ha encara coses
que podem seguir parlant