Cinema sense condicions
Hola, bona nit.
Com tots els dimarts a aquesta hora, estem amb vosaltres al Cinema sense condicions, per parlar de cinema, i sense condicions aquí estem, Carme Nabot que us parla, en Joan Cerdà, com estem?
Hola, bona nit.
El Pep Armangol.
Hola, bona nit.
I darrere el vidres, des d'aquí, controlant-ho tot, el Pol Igles.
Hola, bona nit.
I com a convidada especial, que tenim molt de goix de tenir aquí entre nosaltres, la Montserrat Ibarola, que avui ens farà molt i molt de goix que ens parli de com va començar aquesta ràdio en general,
i en particular com va començar el nostre programa, quins processos van seguir, quins van ser els programes que més els van agradar, que més van ser rebuts per tota la població de Sant Just i la Rodalia,
perquè ella ja ens ha explicat que hi havia una xarxa que, bueno, ja ens ho explicarà ella, esperem que ens ho expliqui.
Encantada d'estar aquí.
Molt bé.
Bueno, i aviamsins de xifra quants programes portem, perquè això és el gran misteri.
Tenim un problema, ho intentaré.
Farem memòria.
Farem això mateix.
No sols, farem números, si per cas.
Bueno, molt bé.
Doncs avui començarem, a la primera part del programa, a fer les pel·lícules d'estrenes o que hem anat a veure,
o que ens ha interessat per alguna raó, i algunes notícies que ens semblin interessants, com, per exemple, què ha passat amb els Premis Gaudí.
Això seria la primera part.
I la segona part deixaríem que la nostra convidada ens expliqués i ens dongués totes les notícies del que volem saber
i que a tots els oients els hi és bo i interessant de saber.
Molt bé.
Molt bé. A veure, jo us diré el que, si voleu que comenci jo.
Jo he anat al Cinema Baix. Vosaltres sabeu que al Cinema Baix, ja l'he dit algunes vegades,
que és el cinema de Sant Feliu de Llobregat, que està aquí al costat.
Llavors, és un cinema que em sembla que ja ho heu explicat alguna vegada.
Hi havia un cinema que es deia Cinema Guinard, el van tancar.
Llavors, un moviment de la pròpia ciutadania de Sant Feliu va aconseguir que el comprés a l'Ajuntament.
En aquest moment està portat en cooperativa i obre, en general,
hem salvat alguna... Per exemple, avui hi ha sessió, però perquè hi ha una retransmissió de la traviata de Londres,
des del Reial House, que també fan.
El cine té sessions mantingudes el divendres, dissabte, diumenge i dilluns.
I, de tant en tant, fan mostres, algunes mostres específiques d'un sector que sigui interessant.
Aquest cap de setmana hi ha hagut la mostra de cinema asiàtic.
Jo trobo que ha estat molt interessant.
Han vingut pel·lícules... S'han mostrat pel·lícules índies, pel·lícules japoneses,
pel·lícules de... A veure, que me les miro... Bé, del Japó ja us ho he dit.
Pot ser que estiguin fent cicle de cinema asiàtic també a Barcelona, o que potser vingui ara.
És que em sona d'haver vist de Casa Àsia, que organitzava alguna cosa, però no sé si és alguna cosa específica.
Ja estava programat. Jo no ho sé, això ho se'ls hauria de preguntar a ells,
perquè jo... Això m'ho envien jo.
Normalment, a les sessions que ens fan interessants i anem,
tinc una amiga en particular que hi col·labora i que hi coopera amb el grup,
perquè tothom és voluntari amb aquests sectors.
I, per tant, no puc saber exactament el que sí que puc dir.
Bé, investigarem.
Sí, exacte. I la puc fer venir també un dia, si voleu, i que ens ho expliqui.
A veure, el proper cinema, perquè m'han oblidat sempre de comentar-ho aquí,
és cinema latinoamericà, i és del 28 de març a l'1 d'abril,
i després cine africà, que és del 16 al 20 de maig.
Crec que els dos sectors també són molt interessants.
Les pel·lícules, us comentava, que s'han passat de la Índia, del Japó,
de Corea del Sud, de Camboja, de Vietnam...
Llavors, les pel·lícules, com ara li comentava el Pep,
algunes que ja ells i vosaltres les coneixeu,
Burning, Viajeanara, que també viatjarà, també.
La tercera esposa, que em sembla que està en cartell als cines,
és del Vietnam, aquesta.
Mi vecino Totoro, que és d'animació.
Clar, perquè ara fan anys, no?, l'estudio.
Sí.
I a la Filmoteca també l'estan passant.
L'estan passant a baixar.
I fan conferències de...
Sí, sí, sí.
Suposo que aquesta també és la raó per la qual s'han ajuntat tot això.
Després, la càmera de Clerc, que és del Corea del Sud, també.
Un Assunto de Família, del Corea, que també està en cartell ara
i que ja la vam comentar aquí, l'havíem vist diversos de nosaltres
i ens va semblar molt, molt i molt interessant.
Bé, jo la pel·lícula que vaig anar a veure, la vaig anar a veure ahir,
és una pel·lícula índia i es diu Hotel Salvacion.
I d'Índia ens arriba molt poca cosa i, per tant,
es fa difícil comentar el cine índia i comparar-lo amb res
perquè no en veiem de cine de l'Índia, o en veiem poquíssim.
He trobat que és una pel·lícula interessant.
És una pel·lícula, us dic al director, però jo no sé si el coneixereu,
jo no el coneixia, es diu Shubashis Bhutiani.
No, oi?
Doncs és un noi que té 27 anys, que això sí que és sorprenent,
perquè ha fet una pel·lícula amb una temàtica
que és curiosa que l'hagi fet un noi d'aquesta edat.
La història és un vell que un s'ha de posar en context indi.
Això passa a Benerès.
Jo la vaig triar d'anar a veure perquè jo vaig estar a Benerès
i és una de les ciutats que més m'han colpit o m'han vist...
És una ciutat molt especial.
I el Ganges, que és el centre d'aquesta ciutat,
té allà una emissió de riu sagrat
i la ciutadania, no només de Benerès, sinó de tota la Índia,
té com a sagrada aquesta aigua.
Aquesta és una visió que des d'Europa o des de la concepció occidental
és, si no curiosa, almenys llunyana,
però que amb la vida específica del món indi
i el seu funcionament a tots els nivells,
quan hi estàs allà, ho pots arribar,
no sé si entendre, perquè seria rugant per part meva dir això,
però sí aproximar-t'hi.
Llavors aquesta és una pel·lícula d'un vell que viu a prop de Benerès
però que vol anar-se'n a Benerès per morir en allà.
Perquè considera, té 78 o 79 anys, no ho recordo específicament,
però considera que li ha arribat l'hora
i que ell vol anar a l'hotel de salvació
perquè si mor allà entenc que se salvarà.
Això és la concepció.
El fill que està treballant en una empresa
és classe mitjana, perquè realment a l'Índia
les classes estan molt i molt estratificades
i el món pobre és terrible.
i el món dels carrers i el món dels nanos
i el món dels animals que estan a totes bandes,
d'altra banda, és també colpidor
perquè és una cosa que et costa com d'entendre
que estigui aquesta barreja constantment al teu costat.
vol que el fill li porti allà,
el pare treballa en una empresa, amb ordinadors,
en una empresa occidental, o lligada amb el món occidental,
o amb funcionament occidental,
i allò li crea una pertorbació,
la seva filla que s'ha de casar,
tothom li diu que no, però quina tonteria,
ara què hi vols fer allà?
El diàleg aquest és un diàleg normal.
El que és sorprenent per nosaltres és que vulgui fer això.
I pel fill també, i per la neta també,
i per la dona també.
Per tant, és un guió d'un món occidental,
occidental, però amb una mentalitat que no és la nostra.
I això està ben descrit.
Molt ben interpretat, molt ben interpretat,
sobretot el fill, molt ben interpretat.
I això que podria ser un dramó,
podria ser una cosa que, bueno,
doncs no, perquè ho salva molt bé.
No hi ha cap moment que se li en vagi la mà
a fer allà ploramenta o tonteria.
I en canvi la descripció i el moviment de càmera
dels vespres i la nit del Ganges,
quan porten els cossos,
els crematoris i després viatgin pel Ganges,
és una cosa extraordinàriament ben descrita.
I ben descrit com la família veu aquest món
i com l'adapta a aquella petició insòlita
perquè ells ja no estan en un món
que això els hi suposi una normalitat.
Doncs és una pel·lícula interessant,
sorprenentment interessant.
A l'hotel del títol és realment un hotel?
Sí, és un hotel.
És que no és un hotel.
És que també s'ha de saber que a l'Índia
la cosa dels hotels és peculiar.
Són habitacions,
totes elles terribles,
no pinten mai, com si diguéssim,
cap al món occidental,
inclús al món occidental mitjà o inclús pobre,
li és llunyà, eh?, li és llunyà per nosaltres.
És un hotel perquè t'hi pots estar 15 dies,
si no et mors amb 15 dies,
perquè vas a morir-te,
si no et mors amb 15 dies,
ells diuen que et treuen,
però llavors,
perquè això també és un món indi,
el director de l'hotel diu,
bueno, ja han passat els 15 dies,
com que no s'ha mort,
que canviï de nom i té uns altres 15 dies.
Que canviï de nom al client.
Al client, al client,
perquè aquell no s'ha mort,
però només tenia 15 dies per morir-se.
Si no s'ha mort,
que canviï de nom i anar fent.
Bé, les històries són curioses.
Són curioses,
però no fan riure,
fan, en tot cas,
somriure perquè el punt d'humor
és un punt entre l'humor i la tendresa.
I està ben vist.
Bé, no sé si la faran,
si la veurem als nostres cines,
si la veieu i veieu aquest títol,
jo diria,
mireu a veure què us sembla.
Això és...
És curiós perquè l'Índia,
de sempre,
és el major productor de pel·lícules del món.
Ah, de Bulli, ho sé, ho sé.
El que passa...
Sí, sí, aquest noi havia treballat per Bollywood, eh?
I ell, de fet, ha estudiat a Nova York.
I llavors torna allà,
però torna allà un nano de vint i pico d'anys
que descriu aquesta història,
em sorprèn.
Em sorprèn.
Però és que normalment el cine indi
i l'asiàtic també
no arriba perquè és molt localista,
perquè es dirigeix molt directament
en el seu públic
i aleshores és a través de festivals internacionals
que...
Que arriba a algun lloc.
Arriba a difondre's en altres països.
Llavors, en aquest cas,
si dius que el director aquest
ha estat estudiant als Estats Units,
doncs ell ja...
Però té 27 anys,
tampoc pot estar massa ficat, eh?
D'acord, però de la manera...
No, però tindrà de la tècnica.
Sí, sí.
De la manera que...
L'ho dic,
la potència per entrar al mercat,
perquè és la producció el tema aquest, eh?
Però de la manera que has explicat l'argument
ja ve de la...
Entre dues cultures, no?
Sí, clar.
La de la gent gran i la de la gent jove.
Llavors, aquests contrastos que surten.
Són interessants de demostrar, sí, sí.
És evident que hauríem de veure
més pel·lícules asiàtiques
i que no hi ha una distribució normalitzada.
La distribució és molt difícil.
I que hi ha molta gent, doncs,
que hi està implicat
perquè això sigui possible, no?
Tot així és aquest nano.
Això ho he llegit al paperet
que mostraven ahir
a la mostra de Sant Feliu.
Va fer un curt,
que va ser quan tenia 22 anys,
que va estar preseleccionat
com a Òscar,
el millor curtmetratge,
com a Òscar, eh?
El 2014.
Un nano de 22 anys.
O sigui que algun potencial
sí que deu tenir aquest nano, eh?
Quan es té talent...
Sí.
Sí, o sigui que...
Bé, li dono la benvinguda,
si us sembla.
A veure si tenim sort que l'estrenin
o que ens la passin.
Bé, o que ens la passin
o que la veiem.
I si no...
És curiosa de veure, eh?
Què heu vist?
O què voleu parlar?
Sí, jo volia parlar
d'una pel·lícula
que es diu
The Old Man and the Gun.
Vull dir que no ho han...
La pistola.
No ho han traduït, sí.
El vell amb la pistola.
Sí.
Però que tota la gent
coneixerà per la del Robert Redford,
no?
Ah, és la del Robert Redford.
És la del Robert Redford.
I la de Carri.
Ella no és la protagonista de Carri.
Sí, sí, sí.
Perquè jo vaig veure el trailer
i dic que aquest nas...
Aquest nas...
És que el perfil d'aquesta noia
el recordes, oi?
Jo dic que aquest nas...
Més que la protagonista de Carri
és la Sissi Espatxec,
que és una gran...
Home, ja, però no,
però que em refereixo...
Però ja m'entenc.
Sí, que es va fer famosa
amb Carri, evidentment.
Sí, sí, sí.
Però jo últimament,
perquè El Terror de Molins
va ser l'espacial
de Brian de Palma,
i van passar a Carri.
Jo la tinc bastant recent.
I la recordes?
I vaig jo al nas
i vaig dir, hòstia...
Sí, és que el perfil d'ella...
Sí, sí, sí.
És un perfil que...
La recordes més de perfil
que de front, aquesta noia, eh?
Sí, sí.
Doncs bé, és una pel·lícula
que és això,
la del Robert Redford.
I llavors la gent que hi anirà
hi anirà pel Robert Redford
i no anirà per res més, no?
I què tal?
Què ens dius tu?
La pel·lícula és avorridíssima.
Oh!
La vaig trobar,
vull dir, molt fluixa.
Sí.
I el que m'està, diria jo,
gairebé que fins i tot molestant
és que està tenint molt bones crítiques.
Vull dir, que tothom la deixa molt bé,
li posen moltes estrelles
i jo no veig de què.
Vull dir, no ho entenc,
perquè a més, vull dir,
està basat...
Quina pena?
A mi em feia il·lusió que fos bona.
Està basat en una història real
que no te l'acabes de creure,
d'un senyor que durant molts anys
va anar robant bancs,
però que, no ho sé...
Vinga, és molt americà, això, eh?
Sí.
I llavors està feta amb, no sé,
vull dir, això és com l'última gira
dels Rolling Stones, no?
Vull dir, doncs ara diuen,
bueno, és l'última pel·lícula
que farà aquest senyor,
que evidentment és una icona
del cine a Hollywood,
i això no li discutirà ningú.
Bueno, i ha fet coses interessants.
Ha fet coses interessants.
Tampoc és que sigui allò
un actor, gran actor,
però sí que és una presència
que ha estat...
I s'ha atrevit a posar-se
darrere la càmera, eh?
Sí, però jo crec que pel tràiler
que vaig veure
em tenia més la sensació justament
de dos viejes glòries.
Posaràs una pel·lícula
que tot i podria ser
el romanticón Richard Gere,
una mica aquest rotllo,
però jo crec que
amb un doble giro...
Com un Puentes de Madison,
pensava...
No, no, no tan romàntic,
però jo crec que pel tràiler
em dóna la sensació
com aquesta pel·lícula
que al final no deixa de ser
una parella que es coneix,
no?
És una cosa així?
És com...
Sí, però hi ha més coses.
No, no, no,
però que em refereixo
que el subtext
és una pel·lícula
potser romàntica o no?
No.
És que el tràiler ho sembla, eh?
No, res.
El paper d'ella
és una crosa
per ell, ja està.
Aquí és ell, ell i ell
i a més a més és el productor.
Com que dèiem
que era l'última pel·lícula
de Robert Redford,
doncs hi surten
tota una sèrie d'actors
molt coneguts,
tots, vull dir,
què sé,
i és que no me'n recordo
qui hi surt,
però hi surt
el Tom Waits
i surt qui més.
Tu te'n recordes, Pep?
No.
És que la pel·lícula
no és gaire memorable
i llavors
queda la cosa així.
Però de totes maneres
la gent hi anirà
perquè és la del Robert Redford
i tu ara parlaves
del Richard Gere
però bueno,
si el Richard Gere
fa una altra pel·lícula
també hi aniran
perquè surt el Richard Gere
però res més.
Molt bé.
Què més podem parlar?
Llavors també vam veure
una pel·lícula francesa
que si no recordo malament
es deia
Un poble i el seu rei
és una pel·lícula
que tracta del tema
de l'Assemblea Nacional
discutint
si s'ha de guillotinar
el rei
a la revolució francesa
aleshores
doncs
bé
vull dir
és un debat
gaire bé interminable
i no gaire inspirat
i
que bueno
ja sabem com acaba
exacte
perquè
també vull dir
gaire
gaire intriga
no n'hi ha
i no sé
és una pel·lícula
que a mi
em va fer
l'impressió
que
només pot agradar
els que estiguin
molt interessats
en la història
perquè no aporta
gaires coses noves
i això
és una mica
llestimós
una pel·lícula
que surt
tant personatges
com
Robespierre
d'Anton
Marat
tota aquesta gent
i trobo
que
haurien d'haver
tingut
una pel·lícula
amb més carisma
amb els actors
funcionant
d'una altra manera
i així
és francesa la pel·lícula
és francesa
ara arriba molt
cine francès
oi?
és una pel·lícula
de baix pressupost
feta per
per un públic
que no sigui
massa exigent
i jo diria
que sembla més
la revolució francesa
amb versió
els pastorets
que una altra cosa
per entendre'ns
ja ens hem entès
i els francesos
continuen molt preocupats
amb el rei
perquè fa 300 anys
que no en tenen
però
de seguida
que poden
el treuen
jo no sé
quina fixació
tenen
és una qüestió
que no
acabo de lligar
és que senyora
el rei
senyor de Versailles
quan no el tens?
no, senyora Versailles
quan no el tens
l'enyores
es veu
nosaltres no l'enyorem
nosaltres no l'enyorem
no tenim Versailles
no
i també vam veure
una cosa
que es diu
Verano de l'84
pel·lícula de terror
Summer of
84
l'avís el pol?
sí, sí
el terror de Molins
va ser una de les
de secció oficial
i també
una cosa molt pobreta
sí, no, no
no és
o sigui
sembla una pel·lícula
d'aventures
de literatura infantil
una mica com
bueno, és una mica
cuenta conmigo
Emilio i los ocho
els cinc
sí
els cinc
Emilio i els detectius
una mica així
però es veu bé?
no gaire
perquè finalment
no ho sé
ja sabeu que hi ha el terror
no però
si us agrada
hi ha un culpable
molt identificat
des del primer moment
els nens
són els que
narren el relat
durant la cosa
de l'estiu
que tampoc és
que passi
gaire gran cosa
no
i ho fan bé
els nens
perquè
no
no gaire
no
no
bueno
és que
el problema
no és que ho faci
bé o malament
els nens
són quatre adolescents
que cada un
home és important
els nens
cada un està perfilat
quan deia el Juli
de la
Isia Arbellaín
no qualsevol nen
pot fer qualsevol cosa
si no vols fer bé
suposo que no han fet
un gran càsting
el nano del Juli
és un nano extraordinari
que aquella pel·lícula
amb un altre nen
seria una altra pel·lícula
molt menys valuosa
clar
però a mi em va recordar
verano azul
tot i que jo no he vist
verano azul
i només parlo
de referències
però vull dir
jo estava esperant
que es morís
el Chanquete
a la pel·lícula
i no es moria
i llavors
no ho sé
no era gaire interessant
és una pel·lícula
que al cap de 10 minuts
de començar
te'n podries anar
a fer
no un cigarro
sinó un puro
a fora
i tornar
i bueno
ja està
i el Pol
que també l'ha vist
no passa res
o pots dormir
també
la vaig veure
sí que és veritat
perquè ell és mesa
la vaig veure en unes condicions
que és que
tu la vas veure a Molins
jo la vaig veure al Terror de Molins
i era
o la primera o la segona pel·lícula
que passaven de les 12 hores
és a dir
allò que fan
l'última nit
fan les 12 hores
i crec que era la primera o segona
que encara estàs
ho vaig païent tot bé
diguéssim
després ve l'empatx
després ve l'empatx
i
és un empatx de 6 pel·lícules
hi ha una cosa
és una pel·lícula d'adolescents
i tots
hem sigut adolescents
i llavors
encara que
el 84
ja no ho érem
però bueno
diguéssim que
hi ha un salt
molt fort
amb els adolescents
del 84
i els d'ara
i nosaltres
i és que
els del 84
i nosaltres
no teníem mòbils
i per tant
no teníem ordenadors
i no hi havia
aquest tipus de
diguéssim
de distracció
de vida
llavors
què hi havia?
hi havia revistes
per mirar els sants
que deien allà el poble
i així
no?
i aquests nens
doncs
es passen molta estona
insistint
el director
els tres directors
tenen molta insistència
amb
amb la masturbació
i tal
d'una forma així
anomenant-la
però
no
ni tan sols es veia
un playboy
no?
per exemple
que ja existia
el 84
i prou
llavors
vull dir que
és una pel·lícula feta
més pensant
amb la solució
no no
amb la solució final
que amb el que estava passant
precisament per això
és avorrida
perquè no ens dona
una visió
de com
de com era
l'adolescència
en aquell moment
de l'any
no
és reiteració
reiteració
o sigui
cada nit
sortien
a jugar
pel barri
però
cada nit
el mateix
o sigui
no tenien altra vida
els pares
eren com uns
estaquirots
en fi
aneu-la a veure
que sabreu
el que és
una pel·lícula avorrida
molt bé
Pol
tu
Pep
no no
jo tenia ganes
de parlar
d'una cosa
d'una cosa
que el Joan
i a mi
ens va tocar
molt de prop
i és que
el dia 25 de gener
es va morir
un director
servi
que es deia
Dusan Macabeje
aquest director
va morir
als 87 anys
havia nascut
a Belgrat
el dia 13 de gener
no
13 d'octubre
del 32
o sigui
tenia 87 anys
per tant
aquest home
va agafar
una època
difícil
però era una persona
amb una capacitat
extraordinària
i llavors
és un referent
per tot el que és
el cinema
dels 50
60
70
i per dels 80
sobretot
després els 90
encara va fer alguna cosa
però ja
i treballava on?
bé
ell va
en principi
a Iugoslàvia
sempre
però després
va tindre que sortir
per cames
va aterrar
a França
i finalment
va espategar
als Estats Units
i després
quan van canviar
les coses
va tornar
cap allà
als 80
a Sèrbia
i després
va haver-hi
també
la guerra
subsegüent
balcànica
ell
va fer
una sèrie
de pel·lícules
que per nosaltres
van ser molt importants
i crec
que per molts
cineastes
d'aquell moment
diguem
els cineastes
italians
els cineastes
francesos
alemanys
sobretot
hi havia un
un tret
de Dussa Macabeja
que era molt important
i és que
ell considerava
ell va llegir
Wilhelm Reich
i considerava
que les seves teories
sobre
el psicoanàlisi
eren molt importants
i sobretot
la
la funció
de l'orgasme
i
la
la vessant
per ell
era un
el sexe
era
llibertat
i el sexe
era
el que
més
fustigava
sempre
el
feixisme
i el
nazisme
que a ell
li va tocar
viure
i llavors
va fer
una mica
una transposició
de la lluita
sexual
dels joves
que és el que
preconitzava
el psiquiatre
Wilhelm Reich
i
aquestes
teories
que tenia
les va
posar
en una pel·lícula
sobretot
totes tenen
el sexe
té una importància
alliberadora
molt important
de l'individu
però
WR
Wilhelm Reich
los misterios
de l'organismo
va ser
la pel·lícula
clau
tinc que dir
també
que aquest home
amb el seu
recorregut
va ser
castigat
per la censura
a tot arreu
a països que estan
considerats
que han tingut
sempre
una obertura
de mires
i molt demòcrates
les seves pel·lícules
anaven retallades
precisament
perquè tenien
una vessant
que anaven
o sigui
eren
molt rebudes
pels joves
perquè les agafaven
com uns elements
de lluita
i de bandera
per avançar
ells
amb els seus postulats
també
diguéssim
com va ser
als Estats Units
per exemple
va agafar
l'època de ple
dels hippies
etc
i tot
aquell moviment
de lliberació
que hi havia
llavors
la primera pel·lícula
que va fer ell
destacada
és el 1965
l'home
no és un ocell
que
aquesta s'inscriu
dintre
un
inici
del cinema
d'aquella banda
de Iugoslàvia
que era
el conegut
com la onada negra
després
hi ha
la tragèdia
d'una empleada
de Correus
extraordinària pel·lícula
sempre també
l'humor
era
i és molt important
en el cinema
de Dussama Cabeix
Innocència
Sense Defensa
aquesta ja va guanyar
l'os de plata
de Berlín
el 68
Wilhelm Reich
els misterios
de l'organisme
del 71
Sweet Movie
del 74
que va ser
ja
la eclosió
el que
per tant
sí que
la seva producció
sí que
s'escampava
perquè si
anava
a Alemanya
i anava
sí
sí
sí
va tindre
va tindre
un ressò
mundial
a França
va ser molt respectat
nosaltres vam
tindre
la fortuna
de veure
Wilhelm Reich
los misterios
de l'organisme
a París
el 74
trençant
perquè
aquí
encara no
aquí no
el veu



anem a centre europeu
i amb aquest punt
no hi havia una pel·lícula
que es deia
de Coca-Cola
aquí
sí
de Coca-Cola
aquí
sí
precisament
aquesta
és una
una pel·lícula
que
està
entremig
de
o sigui
al final
de l'última
part bona
d'ell
que és
el 1985
i aquesta
ja la va fer
amb la Greta Skatje
extraordinària
Greta Skatje
i també
un actor americà
que era el xico
de la Coca-Cola
te recordes
com es deia
sí
bueno
era una pel·lícula
molt divertida
molt divertida
sí
perquè resulta
que
estava
passant
a Austràlia
i hi havia
la Coca-Cola
que es volia
introduir allà
i allà
hi havia
un vell
que era
l'avi
de la protagonista
que s'enamora
del noi
de la Coca-Cola
que ve
per introduir-la
el tio més agressiu
de Coca-Cola
i al final
acaba guanyant
el vell
amb la seva
sarça parrilla
de sempre
una pel·lícula
Eric Roberts
Eric Roberts
molt bé
molt bé
Eric Roberts
el senyor Google
el germà de Júlio Roberts
molt bé
doncs volia
volia comentar
m'has deixat gelat
perquè jo no sabia
que el Maccabé Jeff
havia mort
sí
el dia 25
i vull recordar-lo
que el vaig veure
a Barcelona
al cinema
amb el Dà
fa molts anys
ell va venir
a presentar
una de les seves pel·lícules
que em sembla
que suposo
que seria
Sweet Movie
i recordo
que
va estar
present
allà
en aquella projecció
i que el va presentar
el Bigas Luna
que diríem
que era
un cineasta
també
molt
en la línia
de la política sexual
diguéssim
del Wilhelm Reich
i del
Dussan
Maccabé
era un home
a la mar de divertir
ell per exemple
quan va anar
als Estats Units
un referent
que tenia
allò com a col·lega
era el
Rassmeyer
Rassmeyer
també és un director
que va fer
tota una sèrie
de pel·lícules
fregant el porno
però
amb una
intencionalitat
de denúncia
i de posar
una mica
aixecar
les faldilles
al sistema
una mica
posar-lo
en evidència
molt bé
m'ha semblat
molt bé
que aquest record
i aquest homenatge
amb un
director
que si no
que no és freqüent
que se senti
parlar d'ell
Pol
tens alguna cosa
a comentar?
jo n'ho he comentat
també una rareza
així molt ràpid
que és
Bohemian Rhapsody
que ningú n'ha parlat
ningú
perquè jo estic
particularment
estic fent
la meva carrera
a les Oscars
que és
veure d'intentar
com cada any
totes les pel·lícules
que m'han deixat
jo en vaig parlar
una miqueta
no no no
la diré
super per sobre
crec que no
fa falta dir massa
no és que no
no cal
dir gaire gran cosa
no perquè
ja tothom sap
qui és
Freddie Mercury
Queen
jo l'únic
que vaig trobar
és que
em dono la sensació
que estava veient
més un documental
ficcionat
que no pas una pel·lícula
en el sentit de
sabem tots
com són els biòpics
de personatges famosos
però
en aquest cas
és el que comentava
abans
amb el Joan
que em dona la sensació
que
potser per la magnitud
del personatge
però crec que no
n'ha arriscat
per res
en cap moda
de guió
ni de res
de fet
totes les frases
que
particularment
Freddie Mercury
però totes les frases
que es diuen
sembla més tretes
d'un trailer
molt llarg
és a dir
aquestes frases
lapidàries
que sempre
no
aquestes frases
que
de publicitat
sí però que queden
no sé com dir-ho
és com si tu a Google
busquessis frases
célebres
Freddie Mercury
i allò és el guió
i és entretinguda
dintre el que cap
com a cinema de consum
és entretinguda
m'estranyaria
que guanyés els Òscars
m'estranyaria moltíssim
però el so
per exemple
és molt interessant
com han fet
el disseny de so
i
bueno
no sé
tampoc crec que s'hagi de parlar
massa més que això
simplement que
em pertany més
a un gènere
més
quasi documental
que no pas
jo no l'he vista
d'acceda
l'única que no l'he vist
sí
jo mira
la vaig veure ahir
però
ja us avisaré
quan la veig
i la que han estrenat
ara
recentment
que és
la favorita
que curiosament
també és la favorita
de l'Oscar
perquè té 10 nominacions
i
competeix amb Roma
què en dius tu
de la favorita?
no
que també és una
de les
l'he vist
l'he vist
i t'ha agradat?
a mi m'ha agradat molt
a mi és un director
és peculiar
això
és peculiar
ell
llorgos nantimos
és
o sigui
clar
recordant
és un director grec
és director grec
però que ha fet pel·lícules
com Alps
Canino
Langosta
i l'última que va fer
la Sacrificio
d'un Cervo Sagrado
són pel·lícules
que són
dures
dures
dures
amb molta mala llet
i aquesta també té molta mala llet
sí
però
el que més té
és mala llet
l'has vist tu?
sí
té molta mala llet
però
crec que
dins de
és a dir
a mi
jo crec que encaixa més
en uns Òscars
que tot i que són
aquest any
són molt estrany
els Òscars
saps què passa
encaixa amb un Òscar
perquè la creació
del món
que entorna aquesta
de fet
és una
és una història
de poder
una reina
que té
dos persones
que són
les seves
bueno
vindria a ser
com les seves
ajudants
o les seves
ajudants
que es disputen
el poder
des de molts angles
això s'ha ben vist
però la potència
que tenen
elles tres
les tres eh
perquè són
tres actuacions
espectaculars
extraordinàrires
però a part
la història
emmarcar
dins de lo que era
en un context de guerra
entre Anglaterra i França
però és que a part
un segle XVIII
amb molts tabús
que ell t'ho planteja
però és
hi ha molts moments
que et sorprèn
cap on et tira
no?
cap on tira la història
pel fet de com actuen
les dones
en un context
que per re
però que per re
t'esperaries
que anessin cap allà
és veritat
i la fotografia
és molt curiosa
molt curiosa
i arriscada
perquè
les llums
i el sang
i el moviment
en el sentit
de molt llum natural
d'espelma
és una pel·lícula
curiosa de veure
és curiosa
o sigui
jo crec que
pels qui els agrada
aquest director
serà una cosa
absolutament diferent
perquè jo d'ell
ja
bueno vam fer un especial
aquí que el vaig fer
i jo les havia vist
totes
i aquesta és potser
la més diferent
en el sentit
inclús estètic
perquè ell juga molt
amb uns plans
i per això dic
que és arriscat
inclús dins de la fotografia
que també està nominada
a l'Òscar
però
no, no
irrecomanable
i com a curiositat
una cosa que he llegit
venint aquí
és que
no sé si és veritat
però jo crec que sí
els Òscars d'aquest any
justament amb el Premi de Fotografia
han dit que faran
pausa publicitària
en tècnics
com millor fotografia
és a dir
en directe
no es podrà veure
el Premi
en concret
de millor fotografia
ho seguirem
per Twitter
o premsa digital
però
el que és el directe
dels Òscars Oficials
diuen
com a mínim
he llegit
que faran publicitat
ho explicarem
ho explicarem
així mateix
bé
ens posem
el tema
que ens proposa
la nostra convidada
que li donem
la paraula
i que ens expliqui
el que li vingui
de gust explicar-nos
bé
en primer lloc
m'he quedat meravellada
perquè
no soc una cinèfila
soc de consum
com ha dit el Pol
soc més cinèfila
de consum
no acostumo
una massa al cinema
tot i que hi havia anat molt
però sí que
sé si una pel·lícula
m'agrada o no m'agrada
i m'hi fixo molt
és el més important
de tot
amb el que és
l'escenografia
els actors i les actrius
la interpretació
si m'agrada o no m'agrada
la llum
etc
però bueno
l'última ara
estava pensant
va ser precisament
a Cine Baix
que hi he anat alguna vegada
amb una criatura de 8 anys
a veure Mary Poppins
que em va agradar
a mi també em va agradar
em va agradar
està molt bé
i jo vaig anar amb els nets
i els hi va agradar tot
sí sí sí
doncs aquesta ha estat ara
per aquests dies de Nadal
que la van estrenar
perquè ho fa bé
és una pel·lícula
que és el que esperes que sigui
però està ben feta
està molt ben feta
i si no
doncs m'he quedat
en los puentes de Madison
aquestes pel·lícules així
que també són
sempre ens hem de quedar
Memòries d'Àfrica
que m'agrada molt
m'agrada molt
l'Àfrica
i Kenny en particular
és tan bonica
i després també
m'agrada molt la muntanya
i l'alpinisme
i sí que he anat a veure
algunes pel·lícules
d'aquests últims festivals
que es van fent
arreu de Catalunya
o que es presenten també
als cinemes
d'aquí més
de consum
que no deixen de ser
reportatges
o vivències
viscudes
i l'última
si no recordo malament
es deia Everest
que va ser
una
una pel·lícula
jo per mi
jo per mi
hi ha una pel·lícula
de muntanya
que sempre
l'he tingut present
com
del que més m'agrada
que és
Grito de piedra
no sé si la vas
és una pel·lícula
sobre un cim
de la Patagònia
i és
no l'he vista
aquesta
no l'he vista
jo tampoc
molt bé
i després reportatges
i cosetes d'aquestes
però bé
el cinema
si més no
el cinema
sí que és veritat
i amb això
i per això també
m'heu convidat
em va fer
agradar una miqueta més
o entendre'l una miqueta més
el programa de cinema
que va començar
sent un espai de cinema
dins d'un programa
d'aquesta emissora
amb en Jaume Vidal
molt bé
que tots coneixem
i enyorem
molt estimada
i des d'aquí saludem
a la qual encara tinc l'oportunitat
de veure
alguna vegada
i va començar
en un programa
la ràdio comença
l'any 84
és a dir
la ràdio d'Esbert
l'emissora municipal
es crea com un servei municipal
l'ajuntament
com
alguns ajuntaments
també per aquelles èpoques
començaven
a entendre
i a atendre
i a veure la necessitat
que la notícia local
s'havia de difondre
no només
amb el que aleshores
era el que avui són
els bolletins municipals
per exemple
que era el paper escrit
i poca cosa més
i algunes revistes locals
que existien
estem parlant dels anys 83
84
els anys 80
aleshores
aquest ajuntament
rep bé la proposta
que li fan
una sèrie de persones
érem 7 o 8 persones
que teníem
18-19 anys
tots
estàvem estudiant
i ens vam presentar
un dia a l'ajuntament
i vam dir
ens agradaria fer
una ràdio municipal
perquè entre nosaltres
hi havia dues persones
que provenien
d'una emissora
que era privada
Esplugues
que era
Ràdio Esplugues
en el seu moment
i dues persones d'allà
van marxar d'allà
van contactar
amb nosaltres
érem amics
d'una colla
i van dir
ostres
podem anar a l'ajuntament
a veure si els interessaria
i a fer una proposta
de fer una ràdio municipal
a Sant Just d'Esvern
aquesta proposta
va ser ben acollida
per l'ajuntament
això va ser l'any 83
en aquell moment
era l'alcalde
en Lluís Segura
hi havia un regidor
que aleshores
tenia les competències
en cultura
i cultura
s'entenia també
tot en l'àmbit
de la comunicació
que era en Josep Lluís Soler
i el gerent
del que aleshores
era el
ser company meu
molt bé
doncs
un referent importantíssim
per nosaltres
i després hi havia
el gerent
del que aleshores
era el patronat
municipal de cultura
esports i joventut
de l'ajuntament
que també
era una persona
és una persona
que prové de Terrassa
i
o és de Terrassa
i allà
ell ja col·laborava
particularment
no tenia res
a veure amb la feina
aquí
col·laborava
aleshores
estava creant allà
també
una televisió
local
i tenien també
si no recordo malament
emissora municipal
vull dir amb això
que li encantava
ja el món de la comunicació
el coneixia
etcètera
és a dir
que ens vam ajuntar
o vam anar
a fer la proposta
i ens escoltaven
unes persones
que ja tenien
una inquietud
la proposta
els va semblar bé
vam començar
a treballar
tot això
va ser
durant un any
fins que
l'any 84
ja estan creats
els primers estudis
és aleshores
quan l'ajuntament
compra
aquesta magia
la magia
l'havia comprat
però no hi tenia
activitat
que era
Can Ginestà
i de fet
la primera activitat
que hi ha
dins d'aquesta magia
de Can Ginestà
és
s'arreglen
unes dependències
que aleshores
eren les golfes
de la casa
que eren les golfes
de Can Ginestà
a dalt de tot
i allà
s'arregla
o s'adequa
a aquell espai
per fer-hi
els estudis
de Ràdio d'Esvern
els arregla
l'ajuntament
però jo recordo
i això
els que m'estiguin escoltant
i els companys
que hi ha aquí
en Carles
en Carles Rius
que està aquí també
ens en recordem
anàvem nosaltres
a posar suro
perquè aleshores
si ens sonoritzàvem
suro
anàvem a posar suro
totes les hores
allà
tot col·laborant
i molt bé
i l'any 84
el 2 de març
de l'any 1984
és quan
comencen
les primeres emissions
de l'emissora municipal
de Sant Just d'Esvern
Ràdio d'Esvern
es fa primer
una emissió
amb proves
des del 18 de febrer
fins al dia 2
de març
se matia
en proves
per anar provant
tots
la feina tècnica
etcètera
i amb tot això
d'aquell grupet
de 8 o 10
ja vam arribar a ser
a poc a poc
als 15 o 20
fins que
amb el temps
vam arribar a ser
un centenar de persones
que mitjanament
és el que hi ha
ara també
actualment
a l'emissora
a les golfes
de Can Ginestar
si no recordo malament
ja estem dos temporades
i allò
comença a ser petit
no reunia
totes les condicions
la ràdio
necessitava
engegar-se
una miqueta
millor
es veia
l'Ajuntament
va veure
que allò
anava
en sèrio
i tirava endavant
i s'escoltava
i si es difonia
la informació local
que era el que li interessava
perquè és l'objectiu
de les emissores locals
la informació local
i donar veu
a totes les persones
del municipi
perquè si no
ja hi ha
els altres mitjans
i a l'any 85
canviem els estudis
l'Ajuntament
aposta
per fer uns estudis nous
també a Can Ginestar
que era
amb unes dependències
anexes
el que és ara
aquí al costat
que hi havia
el carrer blau
el carrer blau
es trasllada
i aleshores
s'adequen
a aquelles dependències
a l'exterior
de la casa
allà vam estar
5 o 6 anys
fins que
amb l'ampliació
de l'actual biblioteca
a Can Ginestar
ja hi ha
els estudis actuals
que aquests ja estan
amb les condicions
mitjanament perfectes
i adequats
en aquest cas
a les noves tecnologies
que en aquell moment
no les teníem
i aquesta és una mica
l'evolució
cinema sense condicions
cinema sense condicions
com a tal
jo ja no hi era
cinema
el programa de cinema
amb en Jaume Vidal
que no recordo el nom
era un espai
dins d'un programa
de magasin de tarda
que el feia jo mateixa
amb uns companys i companyes
un magasin cultural
un magasin
no
el típic magasin tradicional
que hi havia
en entrevistes
actualitat
el que era
l'actualitat local
l'actualitat
que sobrepassava
la comarca
o si era de referent
del país
i amb entrevistes
constant
i espais
recordo que hi havia
també un espai
de dansa
per exemple
i de literatura
un espai de literatura
i això era
una vegada a la setmana
la mitja horeta
o tres quarts
dins d'aquell magasin
que durava
tres hores
o tres hores i mitja
doncs hi havia
un espai setmalat
i un d'aquests
era
l'espai de cinema
amb en Jaume Vidal
que jo recordo perfectament
quan en Jaume Vidal
va venir a presentar-se
que provenia
de Cornellà
i feia programa
a Cornellà
o a Ràdio Hospitalet
també
a Ràdio Cornellà
ho va compaginar
amb Sant Boi
ara que diu
sí també
va venir a fer la proposta
aleshores el director
com era des del principi
era en Carles Prades
i ens va venir a fer
la proposta
d'un espai de cinema
i vam dir
bueno
dins el magasin de tarda
que era un magasin diari
i ell venia
un dia a la setmana
i així vam estar
durant molts anys
fins que
la pròpia direcció
de la ràdio
i les persones
que
l'equip de persones
que treballava
amb en Jaume Vidal
van veure
que ja tenia
suficientment pes
com per tenir
un programa
perquè
20 minuts
amb mitja hora
o 3 quarts
que devien
amb mitja hora
devien estar
al programa mateix
ahir al programa
magasin
ja es mereixia
tenir un programa
autònom
com dius
i aleshores
ja
es va emetre
i es va produir
o un programa
dedicat exclusivament
al cinema
i ho ha continuat fent
quin any seria
més o menys
l'espai
va ser l'any 87
i el programa
sol
potser dos anys
més tard
potser dos anys
més tard
però bueno
això es pot mirar
Pep amb la calculadora
remenant arxius
segurament
ho podríem
ho podríem trobar
i jo allà
la veritat
vaig aprendre molt
aprendre-ho
a interessar-me
almenys t'interessaves
igual que t'interessaves
per altres temes
i has pogut tenir
al davant teu
persones
que a la teva vida diària
mai t'imaginaries
tenir-los al davant
parlar i entrevistar-los
doncs
amb el programa de cinema
era això
interessar-se
per l'àmbit del cinema
o per l'àmbit de la dansa
que també era un espai
que recordo
molt interessant
aquest encara més alient
i poder entrevistar
persones
que eren referents
al país
o internacionals
és tot un orgull
i a més a més
fer-ho
amb una ràdio
municipal
pública
i amb en Jaume
molt bé
i això és característic
de Ràdio d'Esvern
que hi hagi
aquests programes
dedicats
a diversos àmbits
o també
en altres ràdios
locals
això passa
aquesta emissora
nostra
Ràdio d'Esvern
des que va
començar
pràcticament
hem sigut
referents
a la comarca
i hem sigut
referents
a Catalunya
i això és un orgull
i això és perquè
s'ha cregut
amb ella
i s'ha vist
que és un servei públic
que realment
feia la funció
i complia
l'objectiu
i la finalitat
de servei públic
en aquest cas
d'informació local
i això
ha fet
que
al ser
referents
poguéssim
acollir
diferents
propostes
propostes
que no eren
qualsevol
sinó que
les persones
que venien
a fer-les
venien amb
un compromís
i aquest compromís
s'havia de complir
ningú cobrava
ni ningú feia res
perquè en aquell moment
tot era
col·laboradors
col·laboradors
i col·laboradores
i venien
no podia ser
que vinguessis
una setmana
l'altre no
un dia arribes tard
l'altre poses música
això no
no s'admetia
per tant
érem
i som
una ràdio
seriosa
i
que hi hagi
programes
si són de qualitat
es mantenen
amb el temps
i la prova ha estat
precisament
amb el programa
de cinema
s'ha mantingut
amb el temps
vol dir que és un programa
d'equalitat
un programa que s'escolta
que té la seva audiència
i que està ben produït
i el control
d'audiències
i això
com ho heu anat
calibrant
o com
amb quin
lligam ho heu fet
o de com ho heu fet
el control d'audiències
control
o la
les audiències
aviam
fer un
fer un
estudi d'audiència
d'un mitjà
o en aquest cas
de la ràdio
aviam
es necessiten recursos
sí
aquests recursos
els ha de posar
l'ajuntament
i el que sí
hem fet
sempre
amb les diferents
enquestes
de valoració
de serveis
que fa l'ajuntament
no en fa masses
però en fa generals
sempre hi ha
una
una qüestió
relacionada
amb la informació
local
i amb els mitjans
de comunicació
que hi ha al municipi
no només de la ràdio
de la ràdio
se'n va fer una
si no recordo malament
específica
només de Ràdio
d'Esver
fa uns 10 anys
que ens va sortir
molt bé
les enquestes
dic jo
que a vegades
les olores
llavors
l'únic que fas
és constatar-les
amb unes dades
i ens va sortir
molt bé
i ara
recentment
si sou d'aquí
ho heu pogut
seguir
una miqueta
ara aquest
a finals
de l'any passat
de l'any 18
l'Ajuntament
va encarregar
una enquesta
de satisfacció
de serveis
a la qual
hi havia la pregunta
de en quin mitjà
s'informa
habitualment
de la informació
local
és a dir
en quin mitjà
s'informa habitualment
de la informació
que genera
que es genera
a Sant Just
i aquí
el primer
mitjà
el primer canal
pel qual
s'informa
la gent
que viu
a Sant Just
és
el bolletí municipal
el bolletí municipal
és aquesta publicació
que es bostia
cada mes
a totes les cases
doncs continua sent
amb un 80%
les persones
s'informen
a través del bolletí municipal
seguit
després
de la web
municipal
de la web
hi pengen moltes coses
vull dir
que aquí s'hauria de desgranar més
que no s'ha desgranat
hi havia un 17%
si no recordo malament
i a través de ràdio d'esvern
un 14%
que és un percentatge
molt important
és un percentatge
molt important
pensem també
que ràdio d'esvern
avui
no és només
sintonitzar
el 98.1
de la freqüència
modulada
ràdio d'esvern
avui
afortunadament
és un
és un
canal de comunicació
que no només
l'escoltes
sinó que
el llegeixes
i a més a més
les xarxes
fan que es distribueixi
per
per moltíssims llocs
és a dir
no tens per què
estar escoltant
l'entrevista
al moment
sinó que hi ha
a la carta
aquest mateix programa
el difonem
als que veniu
si tenim
el whatsapp
o tenim
comunicació
el dia següent
o el Joan
normalment
el posa
el mateix vespre
o inclús
i el ràdio
i el ràdio
d'esvern.com
i les apps
etcètera
però
la ràdio
continua sent
un referent
per què?
doncs perquè
dona veu
a totes
aquelles persones
i col·lectius
sobretot
és un altaveu
de col·lectius
quan dic col·lectius
bàsicament
són les entitats
que
poden difondre
la seva activitat
donar-la a conèixer
i a més a més
apreciar-la
i posar-la
en valor
que això és important
ojalà es poguessin
fer més enquestes
però bueno
aquesta ja és interessant
nosaltres que no les coneixem
tu que la pots conèixer
o la tens més a prop
ens ha semblat
també bé
que ens els comentessis
sí
la ràdio
aquesta emissora
abans us deia
que havia sigut
referent
i realment
del que
ens hem de sentir
orgullosos
és que hem pogut
ser pioners
en moltes coses
ara ho som
perquè
l'emissora
és referent
sobretot
tecnològicament
i amb la difusió
que se'n fa
en el seu moment
una experiència
que no existia
a Catalunya
era
l'emissió en xarxa
l'emissió en xarxa
de diferents
emissores municipals
que hi havia
en aquest cas
a la comarca
del Baix Llobregat
que és on estem
nosaltres
i ja
l'any 85
és a dir
només haver començat
el que eren
els informatius
ens trucàvem
cada dia
de municipi
en municipi
que tenia
emissora municipal
Sant Boi
de Llobregat
Ràdio Sant Boi
Ràdio Castelldefel
Ràdio Viladecans
Ràdio Molins
Ràdio Sant Feliu
Ràdio Cornellà
Ràdio Hospitalet
Ràdio Desverni
em sembla que
Ràdio Pallejar
i alguna més
que m'han de deixar
i ens passàvem
les cròniques
que en aquest cas
eren gravades
del telèfon
és a dir
un company
de Ràdio Sant Boi
diàriament
locutava
la notícia
del dia
de Sant Boi
i nosaltres
doncs donàvem pas
avui a Sant Boi
no sé
hi ha hagut
o comença
la fira de la Candelera
Sant Boi
donem pas
al nostre company
fulano de tal
des de Sant Boi
aleshores
estava gravada
la informació
de Sant Boi
i nosaltres
fèiem el mateix
amb la qual cosa
difoníem també
érem altaveu
de la comarca
perquè
això no sortia
ni al periòdico
ni a l'avantguàrdia
ni a la televisió
ni enlloc més
és a dir
estem parlant
de fa
30 anys
eh
la ràdio avui
el dia 2
farà 35 anys
vull dir que no
que vam fer
una aposta important
i a partir d'aquí
va néixer
l'informatiu comarcal
i després dels informatius locals
que a cada missora fèiem
hi havia l'informatiu comarcal
aquest informatiu comarcal
era
una
donava informació
i es gestava
des de
ho havíem fet nosaltres
des de Sant Lluís
des d'aquí
des d'aquests estudis
ho havíem fet
durant molts anys
la presentàvem
i s'emetia
des de les zones
del 98.1
connectant
cada emissora
a l'informatiu comarcal
que avui encara existeix
no locutat
sinó a través
del web
i després
vam veure
la necessitat
que hi havia
moments
en què l'actualitat
no era només local
sinó que podia ser comarcal
o del país
i fèiem un programa conjunt
jo recordo
el seguiment que es feia
de les campanyes electorals
sobretot
tant de les locals
però sobretot
de les catalanes
de les de país
el seguiment
de la
de la
de les
de la campanya electoral
i del dia electoral
perquè
tots volíem
entrevistar
el líder
del partit català
però no se n'anirà
un dia Sant Boi
l'altre Sant Just
l'altre
és que ja
qui ets
Sant
no
aleshores
fèiem un programa conjunt
l'amatíem des d'un estudi
ho havíem fet molts anys
des de Sant Just
i aquell
entrevistat
que fèiem el seguiment
de la campanya
anàvem a aquest estudi
però en aquell mateix moment
s'estava matent
per les zones
de Sant Boi
Castelldefels
Viladecans
etcètera
i el dia
de la jornada electoral
el mateix
fèiem el seguiment
durant tot el dia
de la jornada electoral
i ens desplaçàvem
a les seus
dels partits
en aquest cas catalans
hi havia una persona
de Sant Just
destinada
a la seu
de Convergència i Unió
a Barcelona
l'altre
dels socialistes
l'altre
esquerra
l'altre
és igual
a cada un
i anaves fent les cròniques
i això
no només ho feia
un municipi
una emissora local
que no ho podríem fer
sinó que
uníem esforços
i ho feiem entre tots
una xarxa
de persones
i a partir d'aquí
també vam veure
que els mesos
de l'estiu
què passa
com que tothom
érem col·laboradors
de totes les emissores
i teníem
la nostra vida
i les nostres vacances
era difícil
cobrir
els dos o tres mesos
de l'estiu
veient
que tot això
funcionava
aquestes emissores
vam dir
fem un sol
programa
magazín
de matí
en aquest cas
era
amb una sola
emissió
unit esforços
de cada emissora
cada emissora
enviava una persona
jo recordo
ho havia estat
durant
més d'una temporada
segur
aquests
de l'estiu
s'emetien
es van emetre
uns des de Sant Jús
els estudis eren
a Sant Jús
i altres anys
s'emetien des de Sant Feliu
recordo
des de Ràdio Sant Feliu
però
Cornellà hi destinava
una persona
Sant Jús un altre
Sant Boi un altre
Viladecans un altre
de tal manera
que
que fèiem xarxa
és a dir
la xarxa que avui és
les xarxes socials
potser van començar
d'aquesta manera
però bueno
orgullosa d'haver format
part d'aquest equip
i se m'ha fet curt
i no sé
sempre es fa curt
sempre ens fa curt
molt interessant
per això
perquè
veure't recordar
la teva pròpia experiència
ens suposa
també una experiència
del que això ha sigut
i del que és
i del que continuarà sent
35 anys
i l'ànima del programa
que segur que ens està escoltant
Joan
tenim 30 anys
30 anys
ara ja ho sabem
us ho miraré bé
us ho miraré exactament
ara farem els contes
farem els contes
perquè ens passem la vida
des de quan som
molt interessant
desitjo que us vagi molt bé
i que d'aquí 30 anys més
per què no
em torneu a convidar
i jo estaré davant vostro
igualment
moltes gràcies
ens despedim
per la setmana vinent
la persona que ens visitarà
com a convidat
és en Santi Robert
que és advocat en exercici
però que és un entusiasta del cine
i que a la seva temàtica
m'ha proposat com a temàtica
el cinema vist
des d'un projeccionista de cinema
aquest és el seu tema
i podrem aprofitar
per parlar dels Gaudí
i dels Goya
que no n'hem parlat
d'acord
fins la setmana que ve
bona nit
bona nit a tothom
bona nit
moltes gràcies
gràcies