Cinema sense condicions
It flows to the sea
Wherever that river goes
That's where I want to be
Flow the flow
Let your waters wash down
Take me from this road
To some other town
Hola, bona nit
Aquí estem com cada dimarts
a aquesta hora
per compartir amb vosaltres
una estona de xerrar sobre cine
que us agradi, que ens agradi
i que tots compartim
Hola, bona nit Joan
Hola, bona nit
Espero que ens portis
pel·lícules que hagis vist
que t'hagin aggrat
o que no t'hagin aggrat
Tu ja ens diràs
No, no
Ara la temporada està força bé
Me n'alegro moltíssim
perquè a vegades
sortim una mica de press
Molt bé
Hola Pep
Hola, bona tarda
Has vist coses també?
Sí
He vist moltes coses
Me n'alegro molt
perquè ja me n'has comentat
una d'egípcia
que diu que t'ha agradat moltíssim
Bueno, d'orilla
Està força bé
Sí
Molt recomanable
El cine d'aquesta banda
també està
Clar, difícil que arribi aquí
tot plegat
Les distribucions són difícils
Tot plegat
Jo crec que val la pena aprofitar
Però hi ha un cine
a totes bandes
realment interessant
I darrere dels vidres
que ens veiem des d'aquí
estem molt contents
que avui tenim
el Francesc Aguilar
que ens torna de tant en tant
i estem contents
de tornar-lo a veure
i compartir amb ell el programa
Estava espantat
pensava que ningú
que ningú no tenia cognom aquí
dic jo sí
Francesc Aguilar
ni el Joan
ni el Pep
Carme sí
que és la que està parlant
Carme Nebot
Els altres
ja hem perdut
d'allò pel camí
Sí
La vergonya
també una mica
No crec
Joan Sardà
Pepan Mangold
Un plaer estar amb vosaltres
com sempre
Molt bé
Gràcies
Per nosaltres també
I tant
I tenim amb nosaltres
per la segona part del programa
que ja sabeu
que a la segona part
tenim un convidat
avui tenim un convidat especial
que és el David Román
Hola bona nit
Hola bona nit
Bona nit
Ell és suposo
el fundador
no sé
però
Fundador
Quasi
Fundador
Coordinador
Responsable
Responsable
Ho tira tot endavant
i quan les coses es torcen
les redreça
que és el que sol passar
en aquests casos
doncs ell és
de
cinema sobre
dues rodes
que primer nosaltres
quan ens ho va comentar
el Joan Morros
vam dir
quines dues rodes
deuen ser
vam pensar en la bici
vam pensar en coses
no et pensis
fins que finalment
vam descobrir
que realment
aquestes dues rodes
són les motos
Molt bé
doncs enhorabona
de tenir aquí
una persona
que li encanten
les motos
i que malgrat tot això
viu també
amb les motos
i li encanta
es veu
al cinema
o al cinema documental
o al cinema sobre motos
o en tot cas
cinema
que
no la protagonista
però sí que forma part
del que
de l'entorn
o del que sigui
de la vostra
proposta
és la moto
exacte
vosaltres sou
motoristes
espero
i rondeu pel món
i de rondar pel món
ens sabeu coses
busqueu coses
i mostreu coses
llavors
ens vindrà
espero que ens expliqui
sobre el festival
que feu ara
que comencem aquest dissabte
que comencem aquest dissabte
són tres dissabtes seguits
el feu
a l'institut
a l'hospital
és a Mila i Fontanals
sí
al barri del Raval
a Barcelona
això mateix
i després ens parlaràs
tot el que vulguis
i que et plagi
perfecte
molt bé
doncs comencem
la primera part
i a veure
Joan Cerdà i Pep
fixa't
he dit
Joan Cerdà i Pep
Armengol
perquè sapigueu
que me'ls sé
en Joan hauria d'explicar
quina música sentíem
jo no sé
si David
l'ha reconegut
David Roman
la música
perquè és d'una pel·lícula
d'aquelles
simptomàtiques
importants
de l'espai del cinema
és del 69
a mi
quan em parlen
de motos
jo de seguida
penso
en Easy Rider
i fins i tot
quan tu l'has buscat
a internet
ha sortit
una fotografia
amb el Jack Nicholson
i el Peter Font
de quan eren joves
que fan un goig
no?
sí
i tant
sobretot
bueno
tots dos ara estan
molt gastadets
però
en aquella època
van ser tot un símbol
i aquella pel·lícula
no només va ser un símbol
de les motos
sinó de la llibertat
d'aquells anys
i del motiu
la moto sempre ho ha significat
una mica
clar
evident
evident
era un símbol
era un símbol
en aquella pel·lícula
de la llibertat
que es vivia
en aquells moments
dels 60's
dels últims 60's
Europa
Europa
Amèrica
i arreu del món
no?
i va ser
el món occidental
vull dir
va ser una pel·lícula
que va
influir molt
en els joves
d'aquella època
i nosaltres
lligava molt també
amb la música
clar
d'aquells homes
era tota una explosió
hi havia una banda sonora
molt important
en la pel·lícula
i el que estàvem escoltant
eren els birds
cantant
The Ballad
o Fizzy Rider
precisament
o sigui
la cançó principal
de la pel·lícula
jo som més
de Caro Diario
però bueno
ja en parlarem
recordeu
tota la pel·lícula
ja amb la moto
la vespa
potser
tindria un festival
a part
vull dir
Caro Diario
evidentment
és particular
és particular
i el cartero
i Pablo
i Pablo
i Pablo
i Pablo
també
podríem fer un programa
només dedicat a això
ens el pensarem
ens el pensarem
no patiu
que ens el pensem
podríem anar
més enrere
i buscar
Salvaje
del Laszlo BND
que amb el Marlon Brando
que allò era tot
un pel·lícula
i quedar-nos aquí
i parlar de
Sor Citroën
Sor Citroën
això són
quatre rodes
això són quatre rodes
massa
massa rodes
el cotxecito
em sembla
que en tenia
tres
i no sé si totes
funcionaven
no
a veure
comencem
pel que heu vist
i el que us ha agradat
jo he vist
després
he vist
Mula
ah
del Clint Eastwood
després us ho comento
ah no ho vols comentar ara
no
comenceu vosaltres
doncs a mi
m'agradaria
i hauria de parlar
d'americana
americana
film festival
que és un festival
de cinema independent
de cinema independent
és la tercera edició
és la tercera edició
que es fa
que es fa
aquest any
ho vas comentar
l'altre dia
l'altre dia
vaig comentar
que es celebrava
s'ha celebrat
i bueno
de la programació
que hi havia una vintena
de pel·lícules
n'he vist
nou
Déu-n'hi-do
les pel·lícules
que has vist
sí
sí sí
el cervell
em va acabar
el tens a lloc
m'agrada
sí però
sembla que el traigues
el microones
l'últim dia
bé
és un festival
de cinema independent
que bàsicament
independent
americà
independent americà
no bueno
aquí anava
aquí anava
bàsicament
es nodreix
de
la programació
del festival
de Sundance
ah clar
Sundance
com sabeu tots
és un festival
també
ara que parlem
del 69
aquell és del 78
es va fer el primer
té 41 anys
va sortir
amb els auspices
de Robert Redford
i precisament
es diu Sundance
perquè Robert Redford
va interpretar
a dos homes
i un destino
el paper de Sundance Kid
i d'aquí
li ve el nom
al festival
molt bé
bueno
partint de Sundance
i el company
de Sundance Kid
era
vaig càssi
sí
Paul Newman
pels amics
sí senyor
molt bé
de la meva selecció
del festival
bueno primer diré
que
sí que és la selecció
perquè nou
no podem comentar
no
no
no
teniu
vostra feina
només dir una cosa
el premi de la crítica
que es va otorgar
el diumenge a la nit
a la darrera sessió
es va
lliurar
a una pel·lícula
que es diu
We the Animals
We the Animals
We the Animals
és una pel·lícula
de Jeremia Zagar
i realment
no és la que més
m'ha agradat a mi
però és molt bona
considero que és una pel·lícula
és una pel·lícula
d'uns
tres germans
preadolescents
que tenen
un camí
molt dur
per iniciar-se
a la vida
de que
els pares
són conflictius
ell és un maltractador
de la seva dona
i llavors
clar
hi ha problemes
de manca d'existència
on passa això
al col·legi
etc.
i a quina època?
no sé els anys
90 o així
ja ho sé
la considero
una bona pel·lícula
i no m'estranya
que li donguessin
el premi
el que passa
és que
tots tenim
els nostres
gustos
i llavors
a mi
hi ha
altres pel·lícules
que m'han agradat molt
com per exemple
Her Smell
la seva olor
aquesta és una pel·lícula
d'ella
sí
d'ella
és una pel·lícula
del director
Alex Rose Perry
que
sí
és un actor americà
que en van veure
una l'any passat
que no ens ha acabat
de convencer
massa
jo el vaig veure
jo el vaig veure
a la filmoteca
amb ell
perquè va venir
l'any passat
i va presentar
una pel·lícula així
aquest és molt radical
dintre dels cànons
sandals
i aquí
ens presenta
una pel·lícula
en la que
es tracta
d'un personatge
d'una actriu
i productora
de rock punk
que
està molt
molt ben
treballat
des del meu punt de vista
jo tinc ganes
de dir
el Joan
que la vegi ell
perquè
com coneix
i domina molt més
el tema
i la música
m'agrada saber
la seva opinió
però per mi
el més notable
és la interpretació
d'Elisabeth Moss
amb el paper
d'aquesta actriu
un personatge
que ja diuen
que està fet
una mica
partint de
Courtney Love
de
Kurt Cobain
i d'Emi Whitehouse
és un còctel terrible
i la pel·lícula
és realment
culpidora
l'Elisabeth Moss
em sembla
que és l'actriu preferida
d'aquest Alex Ross
sí
i han treballat
en tres ocasions
exactament
sí
per tu
la millor
és aquesta
de la que has vist
no
per mi
la millor
és una
que
té
és una pel·lícula
d'unes
fortes tendències
ecologistes
amb el seu plantejament
és una pel·lícula
d'una directora
que es diu
Debra Granik
i es diu
Liv no treix
Liv what?
Liv no treix
no deixis rastre
és una pel·lícula
que està basada
en un llibre
que a la vegada
està basada
en una història real
un pare i una filla
una filla
de 12-13 anys
i un pare
d'uns 50
la mare
no existeix ja
es va morir
d'una malaltia
i el pare
que és
radical
és un Robinson Crusoe
de mentalitat
no suporta
les teles
no suporta
tots els aports
que ens dona
el món modern
decideix
retirar-se
a un parc
amb la filla
i viuen
de cuinar bolets
fins i tot
encenen el foc
sense llum
amb pedra
no
amb fricció de fustes
etcètera
tota una cosa molt primitiva
no
durant 4 anys
no tenen cap
no tenen cap problema
però
sempre hi ha un fall
i un dia
no esborren bé
el traç
i els descobreixen
un excursionista
els denuncia
i clar
aquí
entren les autoritats
no
amb un parc natural
no s'hi pot viure
no
no van bé
vostès
i agafen
els donen una casa
i aquí comencen els problemes
comencen els problemes
perquè clar
una persona
que ha triat una altra cosa
el pare ha triat una opció
però la filla
a partir del moment
curiosament
la filla
li fan uns anàlisis
és molt curiós
perquè
al pare
li fan contestar
un anàlisi psicològic
li fan contestar
450 preguntes
i sobreviu
i a la nena 75
també sobreviu
també sobreviu
això és discriminació
sí
això
és una nena
és una dada
que deixo així
però
clar
resulta que
dintre dels anàlisis
que li fan a la nena
li fan un test
de valoració
dels seus coneixements
tot el que li ha transmès
al pare
ha fet que ella
tingui un nivell
intel·lectual
o de formació
per sobre
de la mitjana
que tenen
els estudiants
a la seva edat
però
clar
què passa
en el moment
en què ja
entren dintre
d'una zona
urbana
el més propera
a la part
del bosc
i tal
però
encara
en són urbana
ella
ja fa amistats
amb algun noi
i llavors
la nena
ja es comença
a plantejar
una mica
el radicalisme
és una pel·lícula
que està
feta tota
amb una cura
extraordinària
els paisatges
són bellíssims
és a Portland
i
bueno
jo
per mi
és la que més m'ha arribat
em recorda molt
us en recordeu
a Captain Fantàstic
Captain Fantàstic
el plantejament
seria assimilat
el Vigo Mortensen
allà amb els nens
amb l'os
la del Vigo Mortensen
sí senyor
i el contrast
quan arriben al poble
per anar al funeral
de la seva mare
i com veritablement
l'educació
que els hi ha donat
els hi arriba
molt més endins
que l'educació
aquesta que tenim
normativa
a l'escola
altres pel·lícules
que m'han agradat
ja no m'estenc més
perquè si no
és Madeleine's Madeleine
és una pel·lícula
també
d'una directora
i hi havia
en la programació
superioritat
de directores
sobre directors
també
és un tema
curiós
perquè s'està
imposant
la direcció
amb les dones
Josephine Decker
ens planteja
una espècie
de batalla
entre una professora
de dansa
i teatre
i un alumne
un alumne
també
estrenat
diferent
sí
una
acaba
menjant-se
a la professora
és una pel·lícula
que espero que l'estrenin
igual que les altres
perquè val la pena
veure-la
tot això que ens has dit
i quan les estrenin
recordàvem
mira
el Pep ens va dir
i després
comentar-los de passada
que es va inaugurar
el festival
es va fer
entre la filmoteca
que feia una retrospectiva
d'un director
injustament
oblidat aquí
que ja porta
6 o 7 pel·lícules
i 20 o 30
20 o 30
curs
són els directors
són dos germans
germans
Zellner
vaig anar a rebre una jo
sí
sí
quina ha passat
l'última que van passar
la de l'oeste
no
una d'un
xicot
que se li mor al gat
i bueno
una cosa així
tota rocambolesca
sí
bueno
són uns plantejaments radicals
sí
són d'aquells
per mitja part
però molt interessants
i llavors
es va obrir
el festival
el cinema fenòmena
amb una sessió
especial
i la van obrir
amb
The Miss Education
of Cameron Post
aquesta
és una pel·lícula
atractiva
és
pràcticament
podria dir-se
que sembla feta
per adolescents
i
amb adolescents
i pels adolescents
i t'hi vas sentir bé
d'una directora
m'ho vaig passar molt bé
jo no sé si és que va ser
me n'alegro
la primera de la tarda
em vaig fotre un tit de riure
està plena de gags
però tinc que reconèixer
que
tot el que és
l'impuls creatiu
de la joventut
que està manifestat allí
fixa-t'hi
perquè el tema
que es tracta
normalment
és un tema
que es tracta
amb molta seriositat
i tal
perquè és el lesbianisme
o sigui
una noia
té aquest sentiment
respecte
amb una altra
els enxampe
el nòvio
d'una
i els pares
l'agafen
i la foten
amb un correccional
que s'arregli
són uns reparadors
de desviats
però
això també passa
als Estats Units
sí
també
sobretot
als Estats Units
i segons quines són
ja em diràs
seria com
la taronja mecànica
però
comptes amb la violència
amb la sexualitat
sí
sí
efectivament
és que
el món està ple
de durants i lleides
vull dir
i duran
i duran
poso música
de durant-durant
en definitiva
és una pel·lícula
que baixa fàcil
molt bé
no té problemes
i té la virtut aquesta
que està
tocat un tema
que normalment
ens hi posem
molt seriosos
i tal
sense deixar
de tindre
la seva part dramàtica
que la té
però està tocada
amb una espècie
de què passa
i al final
és obert
o sigui
se'n van cap al Canadà
els titulars
i abandonen
aquell correligionari
molt bé
Joan
què ens expliques
a veure
jo volia parlar
d'una altra pel·lícula americana
per variar
estem
una que es diu
si a sobre
jo parlo de Mullen
ho acabem tancant
això
és que el cinema americà
ja sabem
que és el que domina
en aquest cas
és una pel·lícula
que es diu
Beautiful Boy
que
no ho sé
vull dir
és
ja dic d'entrada
que no em va agradar
però
és una pel·lícula
molt
qui és el director
bueno no no
si és el
Felix Van Groningen
ah sí
Felix Van Groningen
vull dir
que és americà
a tope
amb aquest nom
no
només pot ser americà
vaja
el devint fitxar
de l'equip
de l'Ajax
sí
de la pedrera
de l'Ajax
és una mica belga
l'home
sí
sí sí
primer jugava
a l'estadi
John Hancro
i ara
està jugant
a Califòrnia
bé
és una pel·lícula
que és
molt interessant
per analitzar-la
per saber
per on van els trets
no
és a dir
que és una pel·lícula
que està basada
en fets reals
aquesta cosa
que el Juan
Mercè diu
jo quan veig
una pel·lícula
que està basada
en fets reals
no em crec res
i jo faig
costat
en el Mercè
perquè
el Mercè
és un gran narrador
i és una persona
intel·ligent
i aleshores
jo no em crec res
en absolut
de la pel·lícula
i això que està basada
en dos llibres
un llibre
del
del pare
diguéssim
i un llibre
del fill
és a dir
un llibre del pare
i del fill
d'aquest
bit of the boy
protagonistes
dels protagonistes
sí
perquè
o sigui
el bit of the boy
és el fill
i aleshores
el pare
és un periodista
freelance
que normalment
treballa
per la revista
Rolling Stone
i que llavors
doncs
quan hi va haver
un problema
amb el seu fill
en relació
al consum
de drogues
doncs
va escriure un llibre
i llavors
vull dir
no
no en van tenir
prou
amb un llibre
que el fill
també
en va escriure
un
i
bé
és que
no sé
vull dir
jo no sé
per on agafar-la
la pel·lícula
aquesta
perquè
la pel·lícula
tècnicament
és perfecta
vull dir
una narració
molt acurada
una fotografia esplèndida
el treball
d'interpretació
és magnífic
l'estif
que ara
el fa
de pare
aquesta gent
es diuen
xef
oi?
o una cosa així
xef
i
el fill
és
Timothy
Shalamet
que també
el xaval
fot un paper
impressionant
aquesta pel·lícula
està en cartell
o s'estrenarà
ara
una tele preestrena
sí
sí
i resulta
que esclar
és una pel·lícula
basada en fets reals
però que no et creus res
és a dir
està tan
muntada
tan
guionitzada
que
dius
bueno
vols dir que
només va passar això
vull dir
perquè
hi ha molts moments
de la pel·lícula
i aquesta és una altra
de les històries
que voldria destacar
que semblen videoclips
és a dir
surt el personatge
i llavors
hi ha una cançó
que
es fa tota sencera
no?
vull dir
el títol de la pel·lícula
ja és el títol d'una cançó
perquè
Beautiful Boy
és una cançó
del John Lennon
que evidentment
es canta
a la pel·lícula
és una cançó
que el John Lennon
va dedicar
al seu fill
Sean
però que aquí
doncs bueno
serveix
per aquest altre fill
no?
i
no sé
per exemple
a mitja pel·lícula
i no és casualitat
hi ha
la cançó
Heart of Gold
del Neil Young
que queda perfecta
vull dir
que és una carretera
que no sé què
que tal
i escoltes allà
Heart of Young
que allò
és una cançó
absoluta
Heart of Gold
perdó
que és una cançó
clàssica
que és una cançó
meravellosa
i et quedes allà
mirant
i tal
però llavors
a la que penses
una mica
dius
bueno
però és que
no m'estan explicant
res
aquesta gent
llavors tu diries
pel guió
no t'ha criat
el guió
el guió
és un desastre
i el punt de vista
sí
el contingut
també
pensa que
el nen comença
amb alcohol
segueix amb marihuana
segueix amb coca
amb tripis
amb metanfetamina
i acaba amb l'heroïna
i tot això
la perla
i tot això
es repeteix a la pel·lícula
d'una manera tan insistent
que
és que
només hi ha això
o sigui tu surts d'allà
només hi ha això
surts d'allà
i dius
avui em foto aigua
per beure
aigua pura i destil·lada
sí
amb un drogues no
introduït aquí dintre
bueno
és que d'això es tracta
la pel·lícula
de s'animar
igual pretén això
però és que
segurament
segurament
el conflicte
del pare
amb el fill
en realitat
era molt més interessant
que no pas
el que explica
la pel·lícula
perquè la pel·lícula
només fa que repetir
això
arriba un moment
que el pare
fins i tot
renega del fill
per tornar
que quan
hi torna a haver
una altra
sobredosi
que n'hi ha
dues o tres
o quatre
al llarg
de la pel·lícula
llavors el pare
diu
ai
haig d'anar
a salvar
el meu fill
encara que havia
renegat d'ell
vull dir
no sé
el problema
de les drogues
s'ha de parlar
seriosament
vull dir
no parlar-ho
d'aquesta manera
en plan
melodramàtica
jo vaig veure
fa un temps
una altra pel·lícula
d'aquest director
que va estrenar-se
en el cinema
el Felix Van Groeningen
aquest
que es diu
segurament us en recordareu
sonarà
ara us diré el títol
que el tinc aquí
es diu
The Broken Circle Breakdown
a l'Avama Monroe
i ve a ser això mateix
jo crec que és un director
al que no li interessen
especialment
les històries narratives
aquesta era aquella
de la malaltia del nen
sí senyor
que és mort el nen
era pesadíssima
també aquesta
té idees
molt bones
visualment
és molt potent
el que tu comentaves
visualment
és molt ordinari
però narrativament
no li interessa
especialment
explicar cap història
sinó anar donant-te
flaixos
idees
i bueno
és el seu estil
ens pot agradar
i tindrà el seu públic
la gent que no sigui
especialment exigent
trobarà que és una pel·lícula
entretinguda
i que val la pena
veure-la
però jo penso
que és una pèrdua
de temps
lamentable
veure-la
doncs
com que ara
estarà en cartellera
aquesta és la teva opinió
és el que tenim
de totes formes
si dius que
la forma
és correcta
impecable
té aquest ingredient
o sigui que això
tampoc està sempre
vull dir que és una qüestió positiva
també
i fa una mica
propaganda
o sigui
aquest personatge
el Nick Sheff
em sembla que es diu
el fill
existeix
és real
com hem dit abans
i al final de la pel·lícula
diu que ja fa 8 anys
que està net
que ja no consumeix drogues
que tampoc els ho creiem
bueno
és igual
si ens ho creiem
o no
vull dir
però
vull dir que
que fa propaganda
en aquest sentit
de dir
droga mala
ara jo estic molt bé
no sé
a mi em sembla
que és igual d'estúpid
quan es drogava
que ara
que no es droga
vull dir
no ho sé
una sobredoci de pel·lícula
una cosa
si aneu a veure-la
quedeu-se els crèdits
ah sí
perquè
perquè surten els personatges reals
no
no
no
hi ha molta gent
hi ha molta gent
que se'n va anar
a començar els crèdits
i el millor de la pel·lícula
ve en els crèdits
ara això passa molt
perquè
a més
aquesta és una altra trampa
de la pel·lícula
perquè
a dins de la pel·lícula
hi ha un tast
es llegeix
un fragment
d'una
d'una poesia
del Charles Bukowski
i que
quan al final
es llegeix
sencer
el poema
cobre sentit
és molt millor
clar
sentir-lo sencer
que no pas
quan només
et fan un tast
i
i llavors
per mi el millor
del pel·lícula
és el poema
del Bukowski
que és genial
per això dic
que es quedeu-se
fins al final
i això és un
un consell
que cal donar
perquè si
al final
de la pel·lícula
quan un tendeix
a aixecar-se
encara hi ha
alguna cosa
interessant
cal dir-ho
no no
i és l'actor
mateix
que està
llegint el poema
i ho fa
extraordinàriament
bé
ja
a veure
tenim molt poc
temps
bueno
jo
si per cas
ja ho comentaré
un altre dia
vaig veure
Mula
que és la
darrera del
Clint Eastwood
no l'ha vist ningú més
Francesc
tu l'has vist?
no
he sentit molt a parlar
i que hi havia una opinió
és que a Barcelona
no han fet preestrena
per això no l'hem vista
les últimes de Clint Eastwood
es preestrenen a Madrid
i amb això ja en tenen prou
el fan
jo pensava que vosaltres
l'hauríeu vist
no no
a veure
ho dic ràpid
jo tinc una
certa
el Clint Eastwood
és un personatge
que el trobo
interessant
perquè és un home
és un home
que ha fet aquesta pel·lícula
que fa de protagonista
i de director
i té 88 anys
per tant
un respecte
i després ha pencat
tota la seva vida
una animalada
perquè ha fet
moltíssima cosa
què dic d'aquesta pel·lícula
millor el Gran Torino
això sí que ho haig de dir
que és una aproximació
del personatge d'aquesta
aquest és un home gran
perquè ell no pot fer
més que un home gran
un cony
us podeu imaginar
si té 88 anys
però
abans
els actors de 80 anys
feien Romeo i Julieta
no sé si s'atreviria
està guapo
posar de tot
perquè encara
és un gran seductor
l'Alejandro Ulloa
sempre un gran seductor
l'Alejandro Ulloa
i aquells actors
que hi havia llavors
vull dir
feien Romeo i Julieta
quan tenien 80 anys
amb aquella veu
i figurava
que en tenien 18
imagina't
bé
de totes formes
ell fa un home gran
o sigui
no fa
de Romeo i Julieta
no fa de Romeo
no
ell fa el personatge
un personatge
semblant
al del Gran Torino
a mi em sembla
menys consistent
el de Gran Torino
aquell personatge
el Kowalski
no me'n recordo ben bé
com se deia
era
era
tot ell sencer
i molt
molt
molt ben
molt ben dibuixat
aquí
ell
diria que
segurament
la seva pel·lícula
ell
jo crec
això ho sabré
vosaltres
que sou els savis
ell
té
Oscar
del Million Dollar Baby
em sembla
Oscar de direcció
però jo diria
que Oscar
d'interpretació
no en té
recordeu això?
és que no se'l mereix
no
bueno
no està bé
que diguis això
jo penso
el Million Dollar Baby
ell ha fet
el Simperdon
el
bé
és que ara
no me'n surten
aquesta és una de les
que més m'agraden
Místic River
Místic River
per exemple
que sí que els semis
els ponts de Madison
a mi el pot de veure
m'agrada menys
fixa't
no a mi no m'agrada gens
vull dir que no m'agraden
és una història que no
la novel·la és horrorosa
sí
i la pel·lícula rego
però bueno
hi ha molta gent que li agrada
i per tant ho respecto
però
en canvi
el Million Dollar Baby
realment
penso que és una pel·lícula
consistent
molt ben dibuixada
de personatges
i una pel·lícula
valenta
perquè té molts anys
eh
Million Dollar Baby
per tant
és un home
clar
ell ha fet
espagueti western
ha fet
ha fet de tot
és un home
que ha fet de tot
i per tant
té una història
que
que s'ajusta
al tipus de personatge
que descriu
a Mula
ell és un
és un home
gran
que ha tingut una vida
per l'home americà
que ell és un representant
del món americà
i ell s'estima
el món americà
i és americaníssim
i a més
és un home
que a més
és republicà
no hi pot fer més
no hi pot fer més
vull dir
que no enganya ningú
no enganya ningú
Harry el sucio
no enganya ningú
quasi mai
excepte que fa cine
que és una manera
d'enganyar
per tant
posats
amb aquestes coordenades
jo t'he de dir una cosa
Carme
que sempre li he trobat
ja té molts problemes
aquest xicot per mi
però el que no li perdono mai
un home que ha treballat
fins als 88 anys
no el pots deixar per terra
així com així
ho sento
no, no, no
espera
que encara no ho fas
a veure què diré
una cosa que no li perdono mai
a aquest home
és que amb la quantitat
de dones extraordinàries
que ha tingut
a les seves mans
no s'ha pogut fer mai petons
molt bé
ara acabem de tirar per terra
el clarisme
perquè no
fa els petons bé
que us sapigueu
és que té un javi així
molt tancadet
molt primit
és veritat
bueno, mira
no sé què dir-te
t'ha descol·locat això
exacte
a veure com parles
no ho esperàvem
bueno, deixeu-me acabar
de parlar de mula
si és possible
a veure
el personatge
Paul Newman
besava millor
home
i a mi m'agrada més
Paul Newman
això és veritat
a veure
hasta els tios
fein cua
inclús el Marlon Brando
però és igual
hi ha molts
poden agradar molts
és que, a veure
no cal carregar-se el món
perquè t'agrada més un altre
això sí que és una
n'hi ha altres
n'hi ha altres
que tampoc sabien petonar
Charles Bronson
bueno, ara ho deixem corto
era com fotre-li un peton
amb una mula
veig un programa també
em deixeu acabar?
doncs a veure
el personatge de mula
és un
ell
jo diria
que correspon
a una expressió
de la seva
pròpia vida
que és un home
que ha triomfat
ha triomfat econòmicament
i
econòmicament
i
se sent
un triomfador
específicament
el gran triomfador
americà
que s'ha fet
a si mateix
per tant
curiosament
el seu negoci
és de flors
és a dir
que el contraposa
amb una certa
delicadesa
i amb una certa
bellesa
la pel·lícula
és bonica
és bonica
la trobo
reiterativa
amb alguns trossos
i després
la història
d'un home
que s'arruïna
i que
s'arruïna
perquè
és igual
perquè el món modern
li treu
a la seva empresa
el fet
a l'internet
vaja
la manera
de treballar
i de vendre
la
la ruïnen
i per tant
la ruïna
el propi desenvolupament
del món
on ell
ha triomfat
llavors
la família
no ha sigut
el seu fonament
i ell
ha fet
i desfet
el que sigui
per aquí
per allà
per a la derecha
i per a la detrás
i llavors
aquest home
es troba
al final
arruïnat
i que
no té
ni un duro
i això
ens fa
de mola
és a dir
diu també
que tampoc
m'ho crec
si és segur
que correspon
a l'estària real
ell fa
porta
heroïna
i
porta droga
a diferents estats
com que ell
és un home
que
més que mola
fa de camell
fa de camell
mola és camell
sí sí
és camell
però mola
és un camell
que travessa
fronteres
exacte
a veure
el resum final
és que ell
no l'enganxen
perquè és un home
que durant
moltíssims anys
ha conduït
per tot
els Estats Units
i no té
ni una multa
ni ho té
no
és un
en aquest aspecte
és l'únic
sant d'edat
que té
i per tant
no
entre que és tan gran
i que no
i que és un bon conductor
en aquest aspecte
no
no
aixeca sospites
i per tant
va fent aquesta feina
i aquest és el focus
de la pel·lícula
el personatge està bé
perquè pensar
que un personatge
s'atreve a tot
perquè és el que
realment li passa a ell
amb aquesta frescor
dels 88 anys
ell és encara
un seductor
a la pantalla
i
té un C
que
per l'espectador
és un personatge
amb el que
un al final
té una certa
identificació
perquè
l'entén
que és el que
li ha passat
a la vida
la destrossada
l'ha fet malbé
però està allà
i te l'explica
i després
al final
fa això
que fa
el Clint Eastwood
que sí que té
aquesta tendència
ho té
el
milió en dòlar
baby
ho té
quan es cull
el Mandela
com a personatge
per exemple
ho té
quan
el Kowalski
del
del
com s'hi diu
la pel·lícula
de Gran Torino
que té
aquells
finals
i aquelles
maneres
d'acabar
de la gran
dignitat
que es cull
la dignitat
final
no?
Pompositat
americana
tant com
pompositat
si te la creus
la de
milió en dòlars
baby
ell se la creu
ell se la creu
i te la fa creure
que això no sempre és fàcil
per tant
aquesta és una pel·lícula
que no és
ni molt menys
de la millor d'ell
potser busca
l'Òscar
com a intèrpret
diu que és l'última
no sé
aquesta gent
mai saps
quan és l'última
però
ell diu que és l'última
es pot veure
bé
i és una pel·lícula
interessant
no sé si
la darrere
del Clini
és bun
bé
com que
ja ens hem
anem
tirem endavant
amb el nostre convidat
us sembla?
sí sí
anem a les motos
anem a
anem a
s'obrir
si els motoristes
fan bons petons
o no?
jo penso que
és un altre tema
és interessant
també
no ens ha donat
massa temps
els motoristes
han de
fer
han de
basar bé
perquè
bueno
aquí tenim
un exemple
vull dir que
estan sempre
a la carretera
sí però no penso
preguntar-li per això
i buscant
noves aventures
deixes tant
ganes de respondre
en David
vull dir
està allà dient
centrem
perquè pugui entrar
a veure
com fundeu això
per què ho fundeu
i com us ho munteu
cinema sobre dues rodes
cinema sobre dues rodes
això com n'hem d'altres altres coses
va començar una mica
com
per casualitat
el centre cívic del barri
un vist joc
el poble sec
parlant amb el director
com tenim el circuit de Montjuïc allà al costat
ah doncs va
per què no fem alguna cosa
que
que junti les dues coses
i vam decidir fer un
cicle
de cinema
el centre cívic
va començar
el centre cívic mateix
sí
llavors
aquest primer any
vam buscar tres pel·lícules
i això quin any era
fa deu anys
això era el 2009
no
feu els deu anys
aquest any
ara fem deu anys
i bé
vam buscar tres pel·lícules
es van projectar
jo en aquella primera ocasió
vaig fer els programes demà
les presentacions de les pel·lícules
i es van projectar
i no sé
potser érem
20 persones
no sé
15 o 20 persones
o potser ni això
i si traiem
i si traiem amics
i familiars
amb una quantitat
exacte
i si traiem amics i familiars
potser en cada van tres
tres i el vostre entusiasme
sí sí
i bé
i el següent any
ja
ja ens vam encarregant nosaltres
de
bueno jo personalment
de la
de la gestió dels drets
de les pel·lícules
i
i de l'organització
llavors
és que recordo
que no hi havia ni facebook
teníem un blog
o sigui la difusió
era una cosa molt boca-orella
i el
i no sé
a partir de com
ja vam anar muntant-ho
doncs hi ha la plana web
el facebook
la seva plana web és
ah
és
www
si anem a sobre
dues rodes
puntcat
sí
allà t'ho veu informació
sí
allà està
la programació
els trailers de les pel·lícules
una mica d'història
del cicle
i allí mateix
el
no sé si
mira
concretament el tercer any
sempre fèiem les pel·lícules
després es feia una mica de
com
una cosa
com una taula rodona
així
tot al principi
molt d'estar per casa
i el
i un any
que passava amb una pel·lícula francesa
sense ni tan sols subtitular-la
perquè era tot molt
bueno
era tot molt a la brava
abocava les curses dels anys 70
i vaig portar-hi
a un
amic meu
que era
que ell
els anys 70
ell
es feia les motos
i corria amb les seves motos
tenia una vida
molt divertida
perquè havia
estudiat al Marroc
havia començat
la cursa esportiva
al Marroc
i vaig
a l'home
vine
vine
explica'ns una mica això
i jo tenia el seu
àlbum de fotos
perquè l'havia entrevistat
per un reportatge
i acabada la pel·lícula
vam projectar
les imatges
de quan ell corria
i ell va explicar
la seva experiència
i allà la gent
va al·lucinar
i jo vaig veure
va bé
la pel·lícula és com
o sigui
vaig veure molt clar
que la pel·lícula
era un documental
sí
era un documental
sobre la temporada
el mundial
de l'any 74
i allà vaig veure
que realment
la gent venia a veure
la pel·lícula
però
el sugeriment
clar
després si ho complementaves
d'alguna manera
bueno
creixia
sí
bueno
és que la gent
l'havies de treure fora
d'empentes de la sala
perquè és l'últim
expliqui'm això
i tal
i bueno
i a partir de llavors
sempre
es fa la pel·lícula
i després convidem algú
cineastes
motoristes
pilots
expilots
industrials
algú que ens pugui explicar
alguna cosa
que tingui relació
amb la pel·lícula
o el director
de la pel·lícula
no
me'n recordo
quin any
mira
el segon any
vam passar
a Larga Notche de Julio
i va venir
Lluís Josep Comerón
i mateix va venir
a presentar-la
i a explicar-nos allí
no
doncs
com va anar el rodatge
anècdotes
etcètera
etcètera
veig que aquest any
passeu
de
si
aquest any
passem
aquest dissabte
una pel·lícula
que es diu
Il Mago Manzini
aquesta pel·lícula
és d'un periodista
italià
que es diu
Jeffrey Zanni
que ha fet
tres pel·lícules
ambientades
en el món
de la moto
tres documentals
i aquesta en concret
fa com un joc
bastant divertit
Manzini
Guido Manzini
és preparador
i ha fet
tu dies
amb el
bé
l'he llegit
aquí
sí
sí
ell prepara motos
de carreres
i es dona
bé
ell és de Pessaro
i ha preparat
és expilot
i amb les seves motos
s'han iniciat
en la competició
Valentino Rossi
Loris Capirossi
Morbidelli
Fenati
o sigui
pilots que ara són
de primeríssim nivell
i la pel·lícula
s'estructura
fent trobar
o sigui
ajuntant el preparador
amb els pilots
la pel·lícula es diu
el mago
Manzini
sí
sí
els reuneix els dos
els retroba
i entre mig
van quadrant
la trajectòria
del Manzini
que explica
com va començar
amb el tema
de les motos
etcètera
i és una pel·lícula
feta amb pocs mitjans
però
jo a la lògica
em va agradar molt
i fa un fresc
d'un món
i d'un personatge
que a Itàlia
estava més desenvolupat
que aquí
però que aquí
molt de gent
s'hi pot sentir
reforçada
petits preparadors
copes de promoció
com comencen
els nanos a córrer
etcètera
la veritat és que
a dia d'avui
no està
no sabem
quins preparadors
vindran
el dissabte
perquè això
es lliga a última hora
perquè
és un autèntic drama
és que no sé
per què potser tinc
per què tal
i bueno
vindrà gent
encara no sap
però potser sí
no
em vindran
segur
però encara no podem dir
quins
la segona
és del Dakar
sí
és un documental
ambientat
al Rali Dakar
en l'etapa
ja americana
el Rali Dakar
va començar
com a París Dakar
anant de París
a Dakar
us en recordeu
que va arribar
a passar per Barcelona
etcètera
etcètera
i sí
la pel·lícula
és un documental
sobre
bueno
on un
director
segueix
a un pilot
que
corre
amb molts pocs mitjans
i bueno
hi corre aquest Rali
bueno
o sigui
amb una moto
com Déu Mana
i tal
però
bueno
és
la pel·lícula
emfesitza molt
les dificultats
que té un pilot
amb pocs mitjans
per acabar
una cursa així
que si ara es lesiona
que tal
que ha d'acabar
el director
que l'espera
a les arribades
no
que passa aquí
que no arriba
aviam si podrà o no podrà
i té un punt
com de
jo m'aconseguiré
com d'autoajuda
diguem-ne
i bueno
aquesta pel·lícula
és de l'any 2013
i va participar
en el Festival de Cinema
i Esports
a Barcelona
i va ser
i va ser
i va ser
la guanyadora
el
el
el
protagonista
el protagonista
diu
diu que és la pel·lícula
de motos
més
que ha tingut més premis
el títol quin és?
Dream Racer
i és possible
és possible
perquè ara es fan
festivals de motos
per tot arreu
i es donen molts premis
i és possible
que aquesta en tingui
més que cap altra
jo n'he vist altres
que m'han agradat més
però
i curiosament
la del dia 30
perdona
es diu igual
però amb un Silver davant
sí
però no és res premeditat
però és pel·lícula
no?
sí
és una pel·lícula
no és documental
és pel·lícula
Silver Dream Racer
tinc jo
entès jo
aquesta pel·lícula
la podem passar
perquè fa poc
van reeditar el DVD
perquè era una pel·lícula
molt difícil
de trobar
i
és una pel·lícula
de ficció
en la qual
té una trama
un mecànic
es mor a son germà
deixa una moto
preparada per córrer
llavors ell
va
amb aquesta moto
a Anglaterra
vull córrer
i vull guanyar
el gran premi
de Silverstone
i es prepara
lluitant
contra el seu
opositor americà
i noies
etcètera
etcètera
i el protagonista
és David Essex
que era un cantant
anglès
de pop
superfamos
que ell fa
cançons
de la banda sonora
inclús va
va publicar
un LP
que es diu
Silver Dream Machine
que és el nom
de la moto
i a la portada
surt ell
amb la moto aquesta
que té un disseny
com tot futurista
la moto també té
una història
curiosa
la història de la moto
que jo desconeixia
i bueno
en el llibret
en el programa
demà que estem fent
ho expliquem
del portotip
que va fer la pel·lícula
després la van comprar
uns americans
per fer una nova moto
de producció
etcètera
etcètera
al públic
del vostre festival
li agraden més
els documentals
o les pel·lícules
de ficció
a veure
jo crec que agraden
més els documentals
i
perquè serveixen
agrada més els documentals
hi ha molta més
producció de documentals
que de pel·lícules
de ficció
o sigui que
el documental serveix
més per aprendre
que no pas
una pel·lícula
de ficció
per saber coses
i per
desenvolupar-te
amb la moto
i així
sempre és millor
un documental
sí
sempre són
documentals
no de com
iré en moto
ni res d'això
sempre explicant
històries
de personatges
relacionats amb el món
de la moto
ara recordo
l'any passat
l'última sessió
eren uns espanyols
que van donar
la volta al món
en 79 dies
amb la vespa
d'aquella pintada
pel·lí
i bueno
va venir
dels dos
el que queda viu
i bueno
allà va ser
una puta gossi
no de tothom
perquè són personatges
populars
i jo crec que
que el públic nostre
és com molt fidel
i ve
indistintament
fem una cosa
fem una altra
no no
que vingui
sí
però
jo et deia
per l'opinió
després de les projeccions
sí, pel punt aquest com més didàctic
que té un documental
clar
avui un dia
una pel·li de ficció
estàs cansat de veure'n
com aquell qui diu
i és com més un entreteniment
en canvi el documental
ja d'aquest punt més especialitzat
que saps el que dius tu
que sortiràs aprenent
alguna cosa
i viscut
sí
viscut més a prop
del que
un que va a moto
també és cert que
que les pel·lícules que passem
és que ara
hem començat parlant
d'Easy Riders
aquesta no l'hem passat mai
perquè ja l'he vist
tot mil vegades
llavors sempre
sempre fem pel·lícules
que aquí no hi ha forma
de veure-les
i menys subtitulades
les pel·lícules
les subtitulem nosaltres
per projectar-les
vosaltres mateixos
feu la subtitulació
sí
sí
i és una feina
és un
a nivell de recursos
és un dels inconvenients
grans que té el cicle
perquè hem d'envertir
moltes moltes hores
però al final
jo no sé
no
que l'hora i mitja
que dura la pel·lícula
i un se'l passi
perquè a més
bueno
el cicle aquest
tampoc el hem fet
tampoc el hem fet
girar a por ai
perquè hi ha molta gent
que s'interessa
però després
la cosa no acaba
de funcionar
fora de Barcelona
i sí
sí
i venen de tot
d'on venen
d'arreu
del món suposo
no
els que venen
a veure
els que venen
a veure les pel·lícules
àrea metropolitana
ja
potser els que venen
més lluny
que són
fixos
fixos
són els de
uns de Martorell
que venen
bueno
hòstia
venen
venen de dia
se'n van de nit
sí sí
ells venen sempre
els d'un motoclub
que hi ha allà
i la resta
molts de Barcelona
femení també
poques noies
venen
i mira que ara
heu de fer alguna pel·lícula
vam passar una pel·lícula
on la protagonista
era una noia
que es venia
al vestit de casament
és una pel·lícula
molt divertida
americana
d'un director americà
es venia al vestit de casament
i es comprava
una motoguzi
bestial
i vam parlar
amb les
mujeres moteres
no sé què
i no hi ha forma
avui en dia
moure la gent de casa
és molt
molt difícil
i a sobre
i l'oferta
és tan bestial
que
tu vas
el pastís aquest
el vas tallant
i te'n queden
quatre
hi ha aquests grups
de Harley
que van
us venen
de 50
en 50
d'aquells
centuriones
en tenia uns
al costat de casa
i vam passar una pel·lícula
dos pel·lícules
d'aquestes
de bandes moteres
ells van comprar
els drets
i les van subtitular
i les distribuïen
i les distribuïen
ells perquè els hi vaig comprar
i els hi vaig anar
i escolta'm
que fem això
que tal
i clar
miraven amb una cara
com dient
et penses que vindrem
és que
anaven sobrats
bueno no
senzillament
no els interessa
el
és un sector
molt especial
jo crec que el cicle aquest
té com un punt
jo crec que social
no
perquè hi ha
no sé
tots els que venen
no és que ens coneixem
però bueno
no sé
estem tirada
com
tirada
les motos
això ens uneix una mica
i parlem d'això
i d'allò
el que
no vulgui compartir
això
ja és
ja potser no sent
no sent atret
no
per
i alts
i aquest formato així
centurion i tal
no
hem de dir
que qui
potser no venen
al cinema
sobre dues rodes
ni a cap altre cine
hem de dir
que qui volgui
assistir a una d'aquestes
projeccions
que anunciàvem
a l'Ies
Mírius i Fontanal
només ha de pagar
3,50 euros
exacte
i bueno
tenim la projecció
i tenim tot aquest acompanyament
no?
de persones que poden venir
i que
parlaran del tema
abans parlant
d'Ice Rider
deia
això
que hi havia
una qüestió
de llibertat
amb el tema
de la moto
jo no sé
si això
amb el temps
ja s'ha esgotat
ja no existeix
o encara teniu
els que us dediqueu
a aquest món
de la motocicleta
del motociclisme
i al cinema
al mateix temps
teniu aquest esperit
de dir
home
es dona més llibertat
el fet d'anar en moto
que d'anar en quatre rodes
menys preu
dient-ho d'una altra manera
menys preu
a la gent que va
amb un cotxe
amb quatre rodes
això és massa
massa estable
massa burges
no
bueno
no
no
home
la moto
evidentment
continua tenint
un punt
de llibertat
això és innegable
no
el que potser
anteriorment
era potser
l'única forma
que hi havia
i ara n'hi ha
40.000 més
però el cotxe
també et permet
anar amb un llagat
la moto
molta gent la comprava
perquè de cotxe
no se'n podia comprar
però
sí
tot ha canviat molt
però jo penso
que la moto
continua sent
un símbol
de llibertat
no
d'obrir
camins
i a Barcelona
l'única manera
d'arribar ràpid
d'una banda
a l'altra
perquè amb cotxe
ja t'escuro jo que no
bueno
Barcelona és una
de les ciutats
que té més motos
no
es distingeix
per això
i aleshores
és lògic
que tingui
un festival de cine
que tothom
s'hi pugui
reunir
i parlar
de la seva afició
el que passa
que no és tant
la llibertat
com la supervivència
d'arribar
d'allò
a allò
en el que és
en l'ambient urbà
sí
però
quan la moto
surt a la carretera
és una altra cosa
bueno
jo
com que soc de poble
a vegades
per carreteres secundàries
es veuen grups
i jo crec
que aquesta gent
s'ho passen
extraordinàriament
sí
allí
és allà
on es veu
el que tu dius
de llibertat
a més
es veu
que hi ha
molt bon rotllo
entre ells
hi ha
molta companyonia
i llavors
suposo
que hi ha
els seus esmorzars
els seus dinars
les seves xerrades
especialment ara
és molt diferent
la moto
la moto
per desplaçaments urbans
que sortir un diumenge
a escampar
la boira
potser sí que anteriorment
es barrejava tot més
perquè
la gent que tenia una moto
pot fer servir per tot
ara són conceptes
molt diferents
ara aquí té la moto gran
i surt per ara
i això que expliques tu
i el que té una petita scooter
per anar amunt i avall
i
no ho sé
i la té
com
com té una moto
com
si no hi hagués cua
potser aniria amb cotxe
home
aquí mateix
a la costa de Garraf
anant de Barcelona a Sitges
tu veus com fan el traçat
i dius
com disfruten
aquest dius
o sigui
vas amb el cotxe
i fan enveja
perquè
notes que disfruten
clar
a mi em crida l'atenció
la relació
que hi ha
tan peculiar
entre el motociclisme
i l'automobilisme
de fet també
i el cinema
de fet
tot són
qüestions mecàniques
també
la moto té una part mecànica
fonamentalment
molt important
i el cinema també
jo suposo
que acabeu parlant
també
entre vosaltres
d'això
de si
aquest cigunyal
aquesta d'allò
acabeu parlant
de coses mecàniques
bueno clar
sí
els que ens interessa
sí
i tant
i tant
és a dir
que allà
a la sessió de cinema
podem trobar-nos
també això
podem acabar
dient
doncs bueno
que ens canviem
aquestes peces
què fa la Biela
segur
la Biela
és una peça
que li agrada
especialment
ara estic recordant
un any
que va venir
un dels habituals
i va portar
uns kits
que fa ell
per preparar
l'esmontesa
impala
i el va portar allà
perquè ja sabia
que allà tenia
claca
i el va presentar
allí
i tothom allí
flipant
això pujo d'aquí
el pistol
i fem això
l'altre
i els teus
sectoritzats
per marques
no
no
bueno
el col·lectiu
motorista
sí
però
al cine
no som suficients
com per
poder
bueno
sí que hi ha
un col·lectiu
que és el Club Voltaco
que aquests
sempre estan
molt molt
molt
bueno
sempre ens ajuden
sempre tal
aquest cap de setmana
què fa falta
i ens busquen gent
ens busquen motos
sí sí
ells estan
molt actius
recordeu de Vacances a Roma
que és una altra pel·li clàssica
que no havíem rebut
amb Vespa
també
amb el Gregory Peck
i l'Audrey Hepburn
jo recordo també
una pel·lícula
del Roger Corman
que era
Los Ángeles de l'Infierno
sí
Peter Fonda
i la Nancy Sinatra
que és una pel·lícula
que em va agradar
moltíssim
a la seva època
sí sí
bones referències
estem traient
quines pel·lícules més
hem dit unes quantes
però
deu haver més
no hi ha una
que es diu
el motorista fantasma
però aquesta em sembla
que és molt dolenta
amb el Nicolas Cage
us sona
aquesta
una mena de
una mena de
superheroi
així estrany
que campa per allà
i que no
jo recordo
una francesa
que es deia
la motocicleta
amb l'Ende L'On
i Marianne Fetful
era bastant
dolentota
però
a la seva època
com es diu
aquesta?
la motocicleta
bueno
el títol original
jo recordo
que la vaig veure a casa
d'una amiga
que l'havia comprat
a l'estranger
no ho recordo
però sí
quina vols dir?
sí
que van amb una Harley
de color blanc
sí
sí
però ells van vestits
de negre
i el cartell
sortia ella
amb el traje de cuero
sí sí
sí
que aquest
aquest vestit
de cuero
va ser
vaja
molt icònica
en aquella època
vull dir
després anaves a veure
la pel·lícula
i no hi havia
on
posar la forquilla
però
bueno
però la Marianne
la Marianne
sí que es deia així
en francès
la motocicleta
la motocicleta
sí sí
aquí li van dir
la chica
de la motocicleta
ara
ara
ara
bé
hem parlat de motos
hem parlat de pel·lícules
hem parlat del festival
de cinema
ens queda convidar
a tothom
que sigui aficionat
a la motocicleta
que vagi
en el festival
que comença
aquest dissabte que ve
a l'Institut Milà
i Fontanals
que tothom sap
on és a Barcelona
a les 6 de la tarda
molt bé
molt bé
doncs allà hi serem
si no tenim res més
molt bé
encara que no tinguin moto
encara que no tinguem moto
ni n'hem tingut mai
però bueno
en els somnis
teníem moto
molt bé
doncs ens acomiadem
de tothom
moltes gràcies
per haver-nos vingut
a explicar tot això
que és interessant
i que no ho coneixíem
gràcies a moltes
i per la setmana vinent
esperem que el Joan
pugui ser aquí
ah ja tornarà
home
jo volia enviar una salutació
el retorn del senyor Joan
bueno
no sé si
retorna la veu
sí
no sé si
almenys pel programa
de la setmana vinent
segur que hi podem comptar
des d'aquí
el saludem
i l'esperem
bona nit a tothom
i fins la setmana vinent
molt bé
gràcies David
de la setmana vinent
de la setmana vinent
de la setmana vinent
de la setmana vinent
de la setmana vinent
Fins demà!