Cinema sense condicions.
Bona tarda amics, un dia més,
passada la Setmana Santa ens retrobem a Ràdio d'Esvern per parlar de cinema, com sempre.
Hem arrencat el programa amb la música de Ryuichi Sakamoto,
Òscar de 1987 per la banda sonora de L'últim emperador, de Bernardo Bertolucci.
Això es deu a que, de vegades, en la confecció de la programació,
hi ha prioritats de l'actualitat,
que passen pel davant de l'habitual graella de continguts.
Així, avui, dedicarem un monogràfic
amb el contingut d'una entrevista del nostre company Ignasi Juliacs,
que ha gravat aquest matí mateix a Conxita Casanovas,
la directora del BSN Film First de Barcelona, Sant Jordi,
que arrencarà el dia 21 dijous d'aquesta setmana.
Per tant, l'actualitat mana i aquest programa es convertirà en un totalment dedicat a ella i al festival.
Ignasi, ens fas la introducció, què tal?
No, res, molt breu.
Ens hem trobat aquest matí, encara que diem bona tarda,
en funció de l'hora en què s'ha dit,
amb la Conxita Casanovas, que ha estat excel·lent, molt amable.
Com sempre, la Conxita ha estat molt exhaustiva i ha entrat en molt de detall en els continguts.
Molt bé. Doncs no esperem més i endavant amb la conversa aquesta que hem tingut amb ella.
Som amb Conxita Casanovas, la directora del Barcelona Film First,
que està a punt de començar el dia 21 i fins al dia 29,
com sempre, amb aquesta oferta cultural que té de background el material literari,
el material històric i l'art, la pintura, fins i tot, està en compte.
Bona tarda.
Hola, bona tarda, Ignasi. Què tal? Molt bé.
Escalfar molt torns.
Estem molt pendents del temps, també, perquè tenim la il·lusió de fer aquesta catifa vermella
el primer dia, el 21 inaugurant amb Espejo Espejo,
amb tot el seu repartiment, els convidats que tenim confirmats,
el productor Jeremy Thomas, que és el nostre homenatjat aquest any,
acompanyat d'un documentalista de primera línia, com és el Marc Cusins, també.
I clar, ens fa moltíssima il·lusió.
Molt bé. La primera pregunta que et voldria fer és la peculiaritat,
la singularitat del Baselán Film Fes, que és aquesta coartada cultural que estem esmentant.
A mi em resulta un tant sobtant com, al mateix temps,
té una voluntat popular que arriba.
La prova és que, evidentment, es fa ple en moltíssimes de les sessions,
és una cosa inimaginable en seccions normals de cinema, malauradament.
Per tant, doncs, hi ha un reclam popular que rep resposta,
però, evidentment, s'estan tractant, això,
pel·lícules que són adaptacions d'obres literàries,
o bé amb background històric, biografies, també,
que es té en compte la pintura majoritàriament en l'art.
Bé, en definitiva, quin és el secret?
Perquè no estem en temps en què la cultura, malauradament,
trobem a dir-ho, estigui molt en compte, no?
Hem connectat. Realment era una aposta.
A mi hi ha hagut algun productor que fins i tot em deia,
per què no obriu? Ho feu generalista i us deixeu de cultura?
I jo, la primera edició que vaig dirigir, m'ho van dir,
i gent a la que respecto molt, no?
Però vaig dir, no, no, jo crec que no, que està molt bé.
Està molt ben pensat, no?
Perquè en aquest moment en què tot està sobre...
hi ha aquesta sobreoferta, diguem, de tot,
de festivals també, no?
Sí, sí, sí.
Crec que és important distingir-se d'alguna manera, no?
I penso que aquesta columna vertebral,
que és tant, com tu deies molt bé, no?
Tant la cultura, tant l'art com la música,
apropar-nos a la música a Menio aquest any, no?
Aquest documental meravellós...
Sobre el Morricone, sí, sí.
Sobre el treball de Nenio Morricone,
però també el teatre, no?
Amb la Piel en llames,
o amb el Fred de Crema,
que és una obra de teatre,
que nosaltres no ens matarem amb pistoles,
que també és una adaptació d'obra teatral, no?
Apropar-nos a les diferents disciplines artístiques,
a la història, en la conferència,
per exemple, no?
També, o a personatges o fets reals,
crec que això ens dona també una singularitat
que en aquest moment em sembla molt interessant
per treure muscle o treure cap,
no sé com dir-t'ho,
però per, d'alguna manera,
desmarcar-te de tota aquesta gran oferta
de festivals que hi ha a Barcelona,
als que jo els hi tinc un enorme respecte,
però també penso que tenim a la mà
l'oportunitat de fer créixer,
i crec que ho estem demostrant, no?,
pas a pas i edició a edició,
un festival que,
amb aquesta bandera de la cultura,
pugui, d'alguna manera,
també no quedar circuit tancat, no?,
sinó que puguem transcendir,
tenir transcendència,
que se'n parli fora,
com l'any passat, no?,
que gràcies a la presència
d'una figura com Johnny Depp
o Isabella Opert, no?,
això ens va fer sortir fora,
que se'n parlés a fora,
o quan la filla de Macri
va guanyar el festival,
també vam ser portada
als festivals de Buenos Aires,
als diaris de Buenos Aires, no?
Tot això són petits granets de sorra
que crec que juguen a favor, no?,
del festival i de la nostra aposta,
també, i estem molt satisfets
de veure això,
que la gent està ja guardant-se els dies,
no?, comencem a notar
aquella cosa tan bonica
que veus en festivals com molt més importants,
com Sant Sebastià,
que porten molt més temps,
o a Valladolid, també,
ja ho noto a la Seminzi,
quan hi vaig que la gent es guarda dies,
que venen de fora per veure
les pel·lícules que programem,
i això comencem a notar-ho aquí, també, no?,
que no només és gent de Barcelona,
que és fantàstic, no?,
que els barcelonins se'ls sentin seus,
sinó que gent de fora de Catalunya
també està venint,
o de Catalunya,
que comencen a venir, no?,
d'altres punts de Catalunya,
també per disfrutar del festival, no?,
i això és molt satisfactori.
Pot també influir el fet
que s'ha buscat que coincidessi
amb la festa de Sant Jordi, diguem-ne, no?
Sí, que és una arma de doble fil, eh?,
perquè, clar, d'alguna manera
són dies també
en què hi ha moltíssims actes,
moltíssimes coses, no?,
són dies preciosos,
i, clar, el dia de Sant Jordi, per exemple,
és molt literari,
però, d'alguna manera,
nosaltres el que fem
és aquesta sinergia, no?,
aprofitar aquesta onada de literatura, no?,
que ens envaeix aquests dies també,
i aquest any estem molt contents
d'haver-nos posat d'acord també
amb grups 62.
Jo crec que això ens enforteix moltíssim.
Ja farem...
L'any passat vam fer una presentació
d'un llibre d'Alfred Sancet Pinyol,
aquest any en fem ja més,
crec que en fem 5 o 6 presentacions de llibres
en el marc del festival,
llibres molt importants, eh?,
per exemple,
el Premi Ramon Llull,
Benvolguda, d'Empart Moliner,
es presentarà dintre al festival,
i crec que això també
ens dona, doncs, això que et deia, no?,
aquest caràcter,
i el cinema no et treu
que puguis gaudir
d'una bona tarda literària, no?,
de passar-te per una llibreria,
però el mateix dia a Sant Jordi
i dir, doncs, a veure què fan també al festival,
anem al cine, no?,
i combinar les dues coses, no?,
crec que ho estem aconseguint, no?,
i aquest any, ja et dic,
tant amb l'Aliança amb Grup 62
com també amb Netflix, eh?,
en un altre camp,
i d'una altra manera també crec que
això ens farà més fort
i que veurem el resultat ben aviat també, no?,
d'aquestes dues aliances.
Perfecte.
Hi ha un convidat ben majúscul, no?,
que és en Jeremy Thomas, no?,
que és atès per triple vessant,
perquè per un cantor hi ha un documental
que, com ja s'has comentat,
és de Mark Cousins,
que és un home força interessant,
ja se li va veure el documental
sobre Orson Welles,
realment esplèndid,
i fins i tot una sèrie televisiva
sobre la història del cinema
que es comenta que realment és...
És espectacular.
És espectacular.
Sí, sí, sí.
Vull dir que és un documentalista de prop.
I un altre documental sobre el que explora
la seva pèrdua de visió també, no?,
que aquest em sembla també increïble, no?
Pel tema realment punyent, no?
Sí, sí, sí, per un cineasta, clar, no?
El Jeremy Thomas és un...
Nosaltres hem volgut,
aquest any, reivindicar la figura del productor,
i ho fem amb Jeremy Thomas,
que em sembla que és un súper, no?,
un dels grans productors europeus,
Deborah Winger,
que ha treballat amb ell diverses vegades
en diverses pel·lícules,
el definia com un príncep, no?,
en el documental de Mark Cousins.
És bonic, no?,
veure com les actrius
parlen amb tant respecte d'ell, no?,
la mateixa Tilda Swinton,
que també intervé, no?,
i sobretot aquest senyor
que ha tingut la valentia, no?,
de tirar endavant projectes
de directors molt importants,
projectes arriscats, també, no?,
com Crash, de Cronenberg,
qualsevol no s'hagués atrevit
a produir aquesta pel·lícula, no?
Una pel·lícula marciada, no?
Però també pel·lícules
de Bernardo Bertolucci,
els nous Òscars de L'últim Emperador,
que donen imatge al cartell
d'aquest any tan bonic, no?,
amb aquest nen corrent cap al sol,
cap a la llum, no?
Serà una sensació complicada
d'assistir-hi, em sembla.
Sí.
Perquè realment,
veure i viure de nou
l'últim Emperador
és tot un espectacle.
Sí, però d'alguna manera
també poder refrescar
El Cielo Protector,
també.
És una de les pel·lícules
que em sembla
més malvalorables
de Bernardo Bertolucci,
però és una pel·lícula esplèndida
i jo deia que aquesta serà
l'edició també
de les maletes de Paul Bowles.
Sonyadores, no?,
també de...
Sonyadores també.
Sí, també ens convida a somiar, no?,
Sonyadores,
a projectar-la aquest any.
Crec que té un significat molt especial, no?,
aquella revolució del 68.
Del 68,
que queda fora, no?,
que queda fora al carrer, no?
Que queda fora al carrer, no?
Que queda fora al carrer, no?
D'alguna manera estaria bé
tornar a fer una revolució cultural,
en aquest cas.
I sí, jo pensava en aquells
Sonyadores, no?,
aquella època en què Carlos Saura
i companyia eren capaços
d'aturar el Festival de Can, no?
Doncs hauríem de fer,
tornar a fer la revolució cultural
i tirar endavant els somnis.
I això és un leitmotiv
que es repeteix molt
en aquesta sisena edició
i ens agrada aquesta idea també
de somiar, no?
I nosaltres somiem també
en aquest gran festival
que crec que hauria de tenir
la ciutat de Barcelona
i que penso que estem
en el bon camí, no?
A mi m'agradaria que l'Ajuntament
també d'alguna manera
ho veiés, no?,
que tenim a la mà
enfortir un festival
que doni nom a la ciutat de Barcelona.
Hi ha recolzament
per part de l'Ajuntament?
Sí, n'hi ha recolzament,
però jo crec que hauria d'haver-hi més.
El cinema sempre és un element
una mica oblidat, no?
És la venta focs, no?
La venta focs al cinema.
Les dizes generals o els...
La gent del cinema sempre demanem,
però és que sempre demanen,
jo abans des de les entrevistes,
des de la part d'entrevistadora,
sempre feia una mica d'assistent, no?
D'aquests plos, d'aquestes queixes
i pensava, no ens queixem tant
i treballem més, no?
Però clar, a vegades sí que es necessita, no?
Que algú també acompanyi, no?
El que ha fet Jeremy Thomas
amb els directors,
que acompanyi el talent,
doncs nosaltres demanaríem
que l'Ajuntament també acompanyés
més la bona feina, no?
Que crec que estem fent
amb resultats que són claríssims.
Són palestos.
A mi, l'espectador de l'any passat.
En Jeremy Thomas és atès
per triplar bastant en el sentit
que a banda del documental
també es projectarà
l'única pel·lícula que va dirigir, no?
De tots els animals pequeños
i després, evidentment,
tot el reguitsell
de títols grans, no?
Com l'almuerzo desnudo, també.
Sí, de Cronenberg.
De Cronenberg.
De Cronenberg.
De Cronenberg.
Sí, tocar l'almuerzo desnudo.
Tots els amants...
Sí.
Solo els amants sobreviven, no?
De Jim Jarmus.
De Jim Jarmus.
De Jim Jarmus.
De Jim Jarmus.
De Jim Jarmus.
De Jim Jarmus.
De Jim Jarmus.
De Jim Jarmus.
Sí, també.
O Harakiri, no?
De Takashi Mish.
Sí.
Tot això està realment
produït per ell.
O Insignificants de Nicolas Roy,
que és una pel·lícula
que a mi m'encanta.
Aquesta trobada, no?
Entre Einstein i Marilyn Monroe.
Fins i tot la Filmoteca, no?
Sí.
Sembla que projectarà part
de tot aquest material,
portarà el Jeremy Thomas
i el Marc Cousin.
Ja ho hem fet anteriorment,
en sessions anteriors,
en edicions anteriors,
ens entenem bé amb la Filmoteca.
Sí.
I estem orgullosos, també, no?
De poder establir aquesta col·laboració
que també tenim aquest any,
per exemple,
amb l'Institut Confucio.
Aquesta és nova.
i teníem Cineàcia,
però afegim a l'Institut Confucio,
estem col·laborant
amb l'Institut Francès,
també,
en diferents espais de la ciutat,
no?
Encara que la nostra seu central
és el Verdi,
i el Verdi és on aquests dies
es projecten
el brum de les pel·lícules
del festival,
però sí que tenim
aquesta ramificació
en altres espais
molt importants, no?,
de la ciutat,
que també ens fa sentir
molt orgullosos.
una mica com fa
l'Institut Lumière, no?,
amb el seu festival, no?,
que també es projecta
en diversos cinemes
de Lió, no?
Sí,
per exemple,
el dia del col·loqui
de l'Oliver Stone,
crec que és interessant
explicar-ho,
que estarem connectats
amb 30 sales
de cinema d'Espanya,
que veuran la pel·lícula
i que podran també
preguntar
després en el col·loqui,
és a dir,
rebrem les seves preguntes
i les podrem combinar
amb les de la gent
que serà a la sala,
no?,
veient en directe.
Tenint en compte el tema,
no?,
que és el JFK, no?,
l'assassinat
i, en definitiva,
és el tema favorit.
Porta com 30 anys
intentant recopilar
nou material, no?,
que ho ha aconseguit
per poder fer la pel·lícula.
Hi haurà molta gent
que voldrà participar-hi,
doncs.
M'estic convençuda,
perquè Oliver Stone
només és una figura internacional
i té una...
Jo crec que en aquest moment
té molt d'interès, no?,
tota la situació mundial
també el fa encara
més interessant, no?,
en aquest moment
perquè ell pot ser
un bon opinador, no?,
per tota la trajectòria
que porta.
S'ensulta, s'ensulta.
I el cinema tan polític, no?,
que ha fet, també, moltes vegades...
És una mica valent, no?
Molt valent.
Jo crec que sí,
que és un personatge molt valent
que s'ha atrevit
en temes molt importants, no?
No sé,
les Torres Bessona,
s'ha atrevit en la crisi financera, no?,
de Wall Street,
Snowden, per exemple, no?,
també.
Sí, sí.
Sempre s'ha atrevit
en temes...
En temes punyents, no?
Punyents, sí.
I també ho és l'assassinat a Kennedy,
clar, perquè ell ja el que
deixa anar al final
és la teoria de la conspiració.
I això no deixa de ser
un tema que crema, no?,
encara en aquests moments...
Molt greu, a més.
Sí, sí, sí.
Però ens ha parlat de Cuba,
ens ha parlat de Venezuela, no?
Penso que...
Ha parlat en Putin, també,
que és un director amb tres Òscars.
Si no em falla la memòria,
jo crec que Oliver Stone té dos Òscars
com a director
i un com a guionista,
també, no?
També és el guionista
de L'Expresso de Medianoche, no?
Certo.
Parlant de los complicants, no?
Entren els presons turques, no?
I jo crec que serà molt vibrant.
Per cert, ja que parlàvem de Putin,
doncs dels russos,
hi ha una pel·lícula rusa, no?
The World Champion, no?
Aquest tracte de Karpov
l'encontre, no?,
de l'any 78
de Karpov i Kosnoi, no?
La mítica partida
que va durar,
crec que va durar 70 i pico d'hores
a Filipines
i a més a més amb tot el que...
Seguirà...
La pregunta seguirà projectat, eh?
Sí, no ens hem plantejat
despenjar-la del festival
perquè creiem que no té massa
la cultura russa,
no en té cap culpa.
Absolutament.
I em sembla que aquesta
és una bona pel·lícula,
també, i lamentem, clar,
que Karpov per raons òbvies
no pugui desplaçar-se.
Ah, finalment.
Ell no podrà venir.
No pot venir,
ell no pot venir.
Llàstima,
perquè hi havia projectat
la seva vinguda
amb partides múltiples, no?
Sí, hi havia una partida múltiple.
Amb una partida múltiple
volia enfrontar-se
a 7 rivals a la vegada
i segur que hagués guanyat, eh?
Oh, molt boig.
Però, lamentablement, clar,
ha hagut de cancel·lar
la seva visita
perquè no li és possible venir.
Clar, amb tot el clima...
No pot sortir.
No pot sortir.
No pot sortir.
Clar, clar, clar.
Sí, sí.
Una llàstima.
Però la pel·lícula la mantenim,
sí, i la recomano, eh?
Crec que és una pel·lícula
que està molt bé.
A part de que us pugui agradar
l'escac,
si us agraden els escac
i tal,
per descomptat,
però a part penso que
políticament també és molt interessant,
no?,
veure com es movia tot.
El clima de conspiració
que hi havia també, no?
Soviètica, no?
Perquè, clar,
en Cosnoi era un dissident, no?
I això els russos
ho porten molt malament.
Eren rivals
en tots els aspectes, no?
I penso que això
està molt ben reflectit
a la pel·lícula.
Ja venim a la secció oficial.
Primer de tot,
quines pel·lícules catalanes
i espanyoles hi ha, no?
Em sembla que hi ha
el Sinjar.
Sinjar d'Anna Maria Bufarull,
que se'n va anar a rodar a l'Iraq.
De cop em va trucar la Maria Matatxana,
la productora,
i em diu
ens n'anem a l'Iraq
a rodar aquesta pel·lícula, no?
És sobtat, no?
Tenir en compte
que la seva pel·lícula anterior
és la de 1714,
que és tota d'estudi, no?
I amb croma.
Doncs aquí se'n van anar, eh?
Se'n van anar a l'aventura, no?
Amb Nora Naves, també, no?
Quina valentia.
Un divertiment
i una pel·lícula
que parla d'elicis, no?
I de com poden captar, no?
També a les persones.
És interessant.
I també tenim
El fred que crema.
El fred que crema.
Sí, sí.
El titrui en què?
Un newcomer, eh, que digues.
Sí.
Aquesta també és curiosa
perquè parla de nazis,
de com els locals...
Està rodant d'Andorra,
aquesta pel·lícula.
I parla de com els Pirineus,
els habitants d'un petit poble,
amaguen,
ajuden els jueus
que fugen dels nazis
i em sembla que és un tema,
jo diria,
que no s'ha tocat, no?
No.
En aquest aspecte.
Vist des d'aquesta
concreta perspectiva, no.
I ens va semblar interessant
tenir-la i recolzar-la
i Greta Fernández
està estupenda,
que vindrà de París, per cert.
La Greta està vivint a París
i vindrà a presentar la pel·lícula
i està protagonitzada també per...
és una opera prima,
està protagonitzada també
per Roger Casamajor,
que crec que està vivint
també un moment esplèndid, no?
També presentarem
la pel·lícula,
la TV Movie,
és una pel·lícula per televisió,
en realitat,
de Sílvia Kerr,
que també està protagonitzada
per Roger Casamajor.
Una...
directora interessant, eh?
S'ha dit que hi ha televisió,
però té aquell film...
i que parla del Quico Sabater,
no?
Exacte, sí.
Que és el teu guerrillante
i franquista.
Maquis, no?
Sí, sí.
I que també...
Ens sembla que també pot tenir,
no?,
la seva clientela
i el seu públic.
Sens dubte.
És una pel·lícula
que es veurà a TV3
i que nosaltres la presentem
en primícia al festival.
És aquesta...
Perquè jo recordo
que en la presentació prèvia
del febrer,
des de TV3 es va dir,
sempre han portat
alguna cosa, no?
Sí, exactament.
Estem parlant tots
de la pel·lícula...
La nit a TV3.
La nit a TV3, sí.
Es depèn.
Home,
realment,
el material de la secció oficial
és molt encissador.
Per exemple,
la Magret
amb...
de per dia, no?
Dirigit per el Patrice Leconte.
pot ser realment...
Tots recordem, no?
El marido de la peluquera.
Associem a Patrice Leconte,
mira,
que té una carrera
interessant i llarga,
però tots recordem
El marido de la peluquera, no?
I aquells vuit o nou mesos
que es va passar al cinema
a l'Alexandre
aquesta pel·lícula, no?
Aquestes coses
ja no passen en seguretat.
Sí.
I aquí, doncs,
és un nou cas, no?
De l'inspecte Magret,
aquest personatge
que va passar el Simenon.
El Simenon, sí, sí.
I és una dona assassinada,
ell investiga, no?
L'assassinat d'una dona,
que és un tema...
La violència i gènere
apareix també
en el festival aquest any
representada
de diferents maneres.
Aquí a Magret,
per una banda,
però també tenim
Acusado,
que és una pel·lícula
prou interessant també
d'Iva Natal,
amb Ben Natal,
amb el seu fill
i la seva dona,
Charlotte Gainsbourg,
com a protagonista.
Sí, sí.
I és una pel·lícula
que planteja
una violació
d'una noia, no?
Amb l'agraujant
que el presumpte violador
és el fill
de la...
A veure,
com t'ho explico?
És a dir,
la noia
és la filla,
la que acusa
de violació,
és la filla
de la nova parella
de la mare
del noi.
Ah,
el tema realment
és complex,
no?
I es complica
moltíssim, no?
I és una mica
la recerca
de la veritat, no?
que és el tema
de la pel·lícula,
no?
Dirigit pel seu marit,
no?
Iba Natal.
Iba Natal,
actor i director.
Sí,
que presentarà
la pel·lícula
personalment aquí,
sí,
amb el seu fill
també,
Ben Natal.
Vindran tots dos.
El marit de Charlotte
Gainsbourg.
Sí, sí.
que abans l'esmentaves,
la conferència,
no?
La conferència
és una pel·lícula
delíssima.
Recorda,
de fet,
el telefilm
la solució en final,
no?
És el mateix tema,
no?
Exactament.
La reunió de nars
i es decidim
com ens carreguem
més ràpida
i eficaçment
els lluecs.
Ja hi havia
Kenneth Branagh,
no?
Sí,
Kenneth Branagh,
i està en la Itutsi.
Aquesta és una recreació
viraligna
de la conferència,
tal com va ser,
no?
És a dir,
tu entres allà dintre
i assisteixes
a aquesta conferència
maquiavèlica,
no?
Absolutament
diabòlica.
Totalment,
sí, sí, sí.
Jo crec que
jo la trobo
que és un retrat
del mal
en aquesta pel·lícula.
Home,
és un fet històric
que es gela
una mica de sang.
De fet,
el telefilm
ja la gelava,
no?
Les conseqüències
que van tenir
de quina manera
tan freda
van decidir,
no?
Eliminar.
Eliminar.
Tantes persones,
no?
Eliminar-les,
així,
tan freda.
Terrible,
és realment terrible.
Sí,
és una pel·lícula dura
i és molt radical,
també,
és per cinèfils,
jo crec que és una mica
com Duràs,
no?
Com la pel·lícula
que Claire Denis
presentarà
de Quiro Blart
sobre Duràs,
perquè aquesta és
una conferència
sencera
i la de Duràs
és una entrevista
sencera,
també,
no?
Vull dir que,
clar,
no té masses concessions
amb l'espectador,
no?
Ha d'entrar en el joc
que li proposen,
no?
Assistir a la conferència
i, per altra banda,
assistir a una entrevista
també d'hora i mitja
amb dos únics personatges,
no?
Entrevistat i entrevistador,
no?
i és el retrat
que fa de Marguerite
Duràs,
també,
Claire Simón,
a través d'aquesta entrevista,
que és una reproducció
també de l'entrevista real,
no?
Sí,
sí,
sí,
que va...
La trobava
entre el seu amant
que és substancialment
més jove que ella,
no?
37 o 38 anys
crec que li portava a ella,
no?
Havia de ser una dona
fascinant,
realment.
I la retraten
amb llums i ombres
i també,
clar,
t'explica molt clarament
allò que l'amor a l'odi
hi ha un pas,
no?
Perquè era un amor...
A mi em recorda una mica
l'amor de...
que diuen,
no?
De Gala i Dalí,
també,
no?
Que tenien aquest amor
que s'estimaven
però després es pagaven
també,
no?
I aquí hi ha també
alguna cosa de masoquisme,
no?
En aquesta relació
de Marguerite Duràs
i el seu amant,
no?
Perquè,
clar,
ell la va perseguir
fins que no va aconseguir
que li fes cas,
ell ho explica
molt clarament,
no?
Que li va costar
moltíssim seduir-la
però després
també hi havia...
Era una relació fosca,
no?
I crec que això
està molt ben explicat
en aquesta pel·lícula
i que Emmanuel de Bosch
dona una classe
també
de com aguantar
la càmera
quan estàs només
escoltant,
no?
Perquè pràcticament
ella pregunta
però parla molt poc,
té molt poc de Gala.
Clar,
el van ridiculitzar
moltíssim
perquè era el pitjor
jugador de golf
de la història.
No en sabia,
no?
No tenia cap experiència.
No en sabia,
no,
no.
En volia jugar
però no...
A un de les competicions
més importats de golf
i tant com si no res.
No estava jugat per fer-ho,
no?
Però va aconseguir-ho
i la manera en què ho fa
i crec que és un gran paper
també de Mar-Reylands
està esplèndid
i Sally Hopkins també
i tots els secundaris,
tot,
és una pel·lícula
molt divertida.
Mr. Wayne
també.
Sí, Mr. Wayne.
Aquesta és molt dramàtica.
Sobre un dibuixant
il·lustrador de gats, no?
Sí,
que jo desconeixia, eh?
Jo reconec
que la figura de Lewis Wayne
per mi ha estat
un descobriment, no?
Aquesta vida elèctrica
que diuen
el títol original.
Els gats per això sí que
els hem vist
moltes vegades.
Potser no sabíem
com es deia el dibuixant,
però els gats segur.
Sí,
exactament.
Sí,
aprenem,
sempre aprenem.
Sempre aprenem.
En cinema tota la vida.
I aquest personatge
també és molt especial
i en mans de Benedict Cumberbatch
que fa aquestes interpretacions
tan brutals, no?
Sí, exactament.
També ens presenta
un personatge molt excèntric.
Està resultant
una mica mortadelo,
aquest actor, eh?
Sí.
Perquè a mi es disfressa...
Canvia molt.
Canvia molt.
Fa una mica com Johnny Depp,
que també és mortadelo.
Sí,
i té un físic molt estrany,
no?
També?
Sí, sí.
Té un físic molt especial.
El rostre, sobretot,
és un rostre molt impactant.
Sí, sí.
I també és un personatge
que s'ha criat
entre dones,
no?
Perquè en una casa
amb moltes germanes
i excèntric,
un home excèntric,
després es va enamorar
molt d'una noia,
la seva dona va morir
i això el va trasversar
absolutament
i com d'alguna manera
tot aquest dolor
el va abocar
en la seva obra, no?
I això es veu
en aquests gats, no?
Que són tan particulars.
Absolutament, sí.
Les il·lustracions
les hem vist
sempre.
És un rostre d'un artista excèntric.
Absolutament.
També amb un Benedict Cumberbatch
que fa volós
i estupendo, també.
I aquest missatge, no?
Que la seva dona
li deia, no?
Per malament que et vagin
les coses,
la vida sempre és meravellosa, no?
I això és molt bonic, també.
Abans desmentàvem breument
Ennio, no?
Di Maestro, no?
Sent el director
Josep de Tornatore,
que no és poca cosa.
Sorprèn que la coproducció
sigui no solament d'Itàlia
que és el que caldria esperar
sinó de Bèlgica
en els Països Basos
i ja, el més sorprèn
en Japó.
Japó ha produït
una pel·lícula sobre Ennio Morricone.
Això vol dir
l'abast, no?
En Japó
sempre han tingut molta sensibilitat
per la música, també,
perquè és una pel·lícula,
a mi és que et dic,
em roba el cor, no?
Perquè veure Morricone
en el seu despatx
creant entre la seva obra,
les seves partitures,
com recorda de memòria
cada nota que ha escrit.
és un home que vivia
per la música,
vivia pel cinema.
Fascinant.
I és fascinant.
Ha de ser un documental
absolutament únic
perquè la música ja ho és,
però en els seus temes
són legendaris,
ja es podria dir, no?
Sí, clar.
I m'agosta...
Clar, Cinema Paradiso,
Tornatore, no?
Que vam fer junts
la banda sonora
de Cinema Paradiso.
Certament, sí.
Però és que, clar,
fer la banda sonora...
La trilogia del dòlar
és absolutament...
Sí, la tolada aquella
que tots recordem, no?
Absolutament, no?
Fer les bandes sonores
de Los Intocables,
d'Eliot Neso,
de la Missió, no?
Absolutament.
Són totes...
Són diferents, no?
Totes són immenses,
però partitures immenses.
I també la seva connexia
també amb la música,
amb la música contemporània, no?
Amb els grans artistes italians,
com parlen d'ell, no?
Gianni Morandi,
Adriano,
Celentano...
No sé veure les creacions
que feia parents, també,
però ja quan descobreix
el cinema,
ja és com una dicció
aparent, també.
Més de 500 bandes sonores
i tot el que li va costar
també aconseguir l'Òscar, no?
També està molt ben explicat
en aquest documental.
Això és molt típic.
Sí.
Els grans...
Que li va costar,
fins que no va arribar Tarantino
a rescatar-lo
amb Los Malditos Ocho,
no li van donar, eh?
És increïble.
Van donar-li l'Òscar
del Donal Unorímpic, no?
El 2006,
no recordo malament,
però li va costar molts anys, no?
Molts anys.
Tenir l'Òscar.
És cert.
I era un dels indiscutibles, no?
Gegant, directament.
Aquí parlen ell també,
parlen directors
que han treballat amb ell,
Berto Ducci,
Clint Eastwood,
però també parlen músics, no?
Bruce Springsteen també
té el documental
del testimoni
de Hans Zimmer, no?
L'últim Òscar de música
davant de sonora.
Sí, sí.
I sobretot
això del respecte
que aquest home
es va guanyar
a Pol.
Sí, sí.
El presentarà
el Xavi Capelles.
Si he dit de passada,
Eugint Grandet,
no?
Eugint Grandet.
Sobre l'obra de Balzac.
Tan romàntica.
Quin criteri se segueix
a l'hora de seleccionar
les pel·lícules?
Qualitat.
Qualitat.
Ens agrada pel·lícules
que ens sembli
que tenen la qualitat
per ser-hi, no?
I a vegades
ens costa molt descartar,
però també
no volem
bellugar-nos
d'entre les 13
que 12 pel·lícules.
A última hora
ha entrat
el comensal
que és la tornada
de l'Àngeles González Sinde
al cinema.
Sí, sí.
Després de la seva etapa
de ministre, no?
De ministre, exacte.
És la primera pel·lícula
que dirigeix després
i la vam...
I el seu pas
per l'acadèmia, no?
Que també vam ser
presidenta de l'acadèmia, també.
Sí, va ser presidenta
de l'acadèmia, també.
I vam decidir
que tenia prou interès
per...
Perquè està...
És una adaptació
d'una novel·la
de Gabriela Ibarra,
una pel·lícula
que parla
del dolor
que causa
en una família
un assassinat d'aeta, no?
O qualsevol mort, no?
Però en aquest cas
un assassinat d'aeta
i està explicat
per Gabriela Ibarra
que és la...
l'encarna
en la pel·lícula
Susana Baitua, no?
Susana Baitua
és una novia joveneta
que veu, doncs,
això com el seu pare
va...
Quan l'avisen
que han trobat mort
el seu avi, no?
I tot aquest dolor...
i ens semblava
que era una pel·lícula
també
el seu...
una adaptació
de novel·la
molt venuda
interessant
tenir-la
i ens va costar
decidir trencar
que si trencàvem
el 13, saps?
Perquè teníem 13 pel·lícules
a concurs
i vam dir
ens va sortir
aquesta el pas
i vam dir
va, doncs,
la incorporem
en posem 14
aquest any, no?
Em deia el productor
Gerardo Herrero
em deia
rompe el maleficio
de las 13, no?
i vam dir
doncs, vinga
anem a parlar 14
però clar, ja
no volíem
i a vegades
costa molt, eh?
dir que no
a pel·lícules
que et sap greu
i a part que
el tema
dur
però a més a més
juga a dos temps, no?
L'any 77
i l'any 2011
sí, sí, sí
que això cinematogràficament
sempre és un
un risc
un risc
sí, sí, sí
però tenen grans actors, eh?
Tenen Adriana Autores
Quines Gartia Millán
no?
el capdavant
del repartiment
tenim venezolans
aquest any
venen
bé el director
de la pel·lícula
l'Hernan Javes
i venen de Venezuela
la primera vegada
jo crec
que ve algú
de Latinoamèrica
saps?
que també per nosaltres
és important
anar passant fronteres
és el que dèiem, no?
anar creuant fronteres
no?
sí, sí
no, no
a mi m'agrada molt
Marí Xac de Leng
també
o Lluni
Lluni
és una preciositat
també de pel·lícula
és d'Indonèsia
aquesta és una directora
indonèsia
la Camila
Antini
i parla també
de les noies
no?
la situació
de les noies
que encara
han de
casar-se
amb matrimonis
pactats
saps?
amb persones
que elles no volen
i que no els agraden
i com
estan obligades
no?
a Perú
d'alguna manera
d'acord
amb una tradició
antiga
aquesta és una noia
que diu no
i clar
i li diuen
la posen
en la disjuntiva
de dir
home
és que aviam
si dius
tres vegades
que no
és una superstició
no?
dir tres vegades
que no
en matrimoni
pactat
tindràs molt mala sort
i la pobra
està descol·locada
que no sap
què fer
amb la seva vida
no?
sí, sí, sí
Maria Chapdelén
també és una noia
que té que sortir
d'un entorn rural
i de la família
i també ha de decidir
què fer
no?
amb quin pretendent
es queda
és una mica el cas
d'Eugenie Grandet
també no?
que agafa
el toro
per les banyes
i dir
jo vull fer això
o...
en una època
en què
evidentment
per la dona
no és fàcil
no?
és curiós
perquè són
en diferents èpoques
i cultures
i països
però noies
en situacions
molt similars
també no?
totes aquestes
les dues pel·lícules
la d'obertura
i la de clausura
una és espanyola
no?
espejo
espejo
catalana
catalana
esta produïda
per rodar
i rodar
el Marc Creuet
el Joaquim Padró
i el productor
que li fa moltíssima il·lusió
inaugurar
el Barcelona Film Fest
o sigui que s'ho creu
necessitem productors
com el Joaquim Padró
i la Marta Argarona
la veritat
que creguin
en el festival
i en la ciutat
de Barcelona
i
i el Marc Creuet
també no?
que després del
Ray Borny
doncs aquesta pel·lícula
també ens sembla
que està molt bé
que parla d'un tema
tant actual
com la identitat
el que som
i el que volem ser
que també es pot aplicar
a qualsevol cosa
no només a les persones
no?
es pot aplicar al festival
som el que realment volem ser
jo crec que sí
que nosaltres
és el signe dels temps
postmoderns
el tema de la identitat
de qui som jo
no?
sí, sí
és un tema clau
no?
és un tema capdalt
que diu que els anys 60
ja ho anunciava
perquè totes les seves novel·les
de ciència-ficció
tracten el tema
de la identitat
i és curiós
perquè és
pre-postmodern
i ara sembla nou
no?
sí
aquesta és la gràcia del cinema
no?
d'intentar que sembli nou
no?
el que estàs explicant
i Marc Creuet
crec que és un
un director
a tenir molt en compte
director i guionista
tots els actors
que hi ha al repartiment
l'han seguit
també
recuperem a Santi Millán
però hi ha Carlos Aretes
Natalia de Molina
Melena Alterio
que és la protagonista
hi ha Maria Danet
Carlos Bardem
és a dir
que és un repartiment
que té molt suc
no?
també
una de les últimes pel·lícules
si no l'última
de Verònica Forque
que
ens farà molta pena
veure-la en pantalla
serà un moment
molt emocionant
veure-la
perquè a més
està fantàstica
fa un toc
un paper
petitet
però fa de pare
Santi Millán
a la pel·lícula
ens en congira
el cor
una mica
sí
certament
però la pel·lícula
és festiva
tindre que és aquest tema
però és una comèdia
en clau de comèdia
i crec que serà
una bona inauguració
i
teníem
la possibilitat
d'inaugurar
amb altres pel·lícules
saps?
no d'aquí
pel·lícules
potser
premiades
en festivals
o
o més llampants
però
ens ha il·lusionat
el poder-ho fer
amb gent de casa
i a més
que tenen moltíssimes ganes
de celebrar
la inauguració
i la croenda
la croenda
és pic
tenim el Nicolas Cage
de nou
sí
però el Nicolas Cage
que es dona la volta
una altra vegada
perquè
és un paper
d'home
abandonat
a la que la vida
la vida li ha donat
bufetades
però les imatges
es veu
un home castigat
d'entrada
d'entrada
en anys
que té un porc
que és el clín
és una porca
és veritat
perquè busca
les tàfones
exactament
i
clar
la porca
és la seva subsistència
la manera
de subsistir
però també
és la seva companyia
i
quan la porca
desapareix
i ell sospita
que li han robat
doncs es torna boig
i comença
amb una creuada
buscant aquest animal
que d'alguna manera
també és un buscar-se
a si mateix
és curiós
ara em fas veure
que tornem
al tema
de la identitat
també
de trobar-se
a si mateix
i és un
un xef
de cuina
molt reputat
i amb molt bona reputació
un xef estrella
com podrien ser
mira els germans Torres
que vindran a presentar
la brigada
de la cocina
i de cop
doncs això
es mora la seva dona
i s'abandona
totalment
i la pel·lícula
parla
d'això
d'important
que és a la vida
també
trobar
tenir
una bona
veureu un Nicolas Cage
que no té res a veure
amb les pel·lícules
dels últims anys
si no més aviat
torna a l'etapa
de Living Las Vegas
d'aquell alcoholitzat
d'aquell alcohòlic
que li va valdre
l'Òscar
de Living Las Vegas
un paper fenomenal
doncs
fa l'esforç
tornem a veure
en aquesta pel·lícula
l'actor de Mètode
l'actor
com il fó
sí
això
ràpidament
la secció de cineàcia
sempre
des que
doncs
està col·laborant
no
m'ha sorprès
no
que tingui
una
que el cinema asiàtic
tingui
una atenció particular
dins del
Barcelona Feel Fest
sí
vull dir
perquè té un públic
té un públic
nosaltres som un festival
que pensem en el públic
des del primer dia
no ens amaguem
ho diem
per nosaltres
la crítica
sou molt importants
ens agrada que treballeu còmodament
dintre del festival
si tenim bones crítiques
doncs molt millor
però
nosaltres sempre
pensem
en la indústria
també
perquè comencem a estar
en el radar
de molts productors
ho hem notat molt
aquest any també
que estem en els radars
ja dels productors
que comencen a veure
a pensar-hi
sí
a pensar-hi
aquesta pel·lícula
la podríem posar
la podríem proposar
és un bon senyal
sí
però
i pensem que és una bona
plataforma de llançament
també
de les pel·lícules
el logo
comença també
a ser important
del Barcelona Feel Fest
però sobretot
som un festival de públic
no
pensant en el públic
hi ha un públic
de cinema asiàtic
i
la col·laboració
que fem
amb Cineàcia
doncs
ens ha portat
aquest any
a plantejar-nos
a fer una gran
crec que és una gran
selecció
de cinema xinès
i absolutament
eclèctica
i estranya
perquè clar
hi ha pel·lícules
d'última fornada
que com crec que dius
acaben de sortir
del forn
com la batalla
del lago
Shang-Gin
que segons sembla
és una superproducció
i la més taquillera
la història
sobre la guerra de Corea
que realment
els anys 50
és espectacular
segona que dirigeix
Sweetheart
també
els grans directors
però es combina
amb Fúria Oriental
no?
sí
que presentarà l'Àngel Sala
del Bruce Lee
mostra també
el que dèiem
de les bones relacions
que tenim
amb altres festivals
per exemple
amb Sitges
tenim una molt bona relació
i la prova
és que l'Àngel Sala
vindrà a presentar
Fúria Oriental
dels anys 70
sí
tenim l'oportunitat
també
de veure
una pel·lícula
d'Ang Lee
o sobretot
de contrastar
els principis
del començament
de Sang-Gin
en una
de les últimes pel·lícules
la que va inaugurar
en Sebastià
o en Secon
contrastada
amb Sorgo Rojo
Sorgo Rojo
de l'any 88
que es meravellava
no?
i un segundo
que és del 2020
sí
que realment
és
i esmentaves Ang Lee
el De Seu Peligro
del 2007
sí
m'ha sorprès molt
perquè esclar
malgrat el seu origen
asiàtic indiscutible
sempre s'ha caracteritzat
per fer cinema
més aviat
americà
grat
Bé, hem tingut
un tall imprevist
donem per acabada
l'entrevista
agraïnt
lamentablement agraïnt moltíssim
a Conxita Casanovas la seva deferència
amb nosaltres
aquests dies que segurament té una agenda
impossible
per tant, moltes gràcies Conxita
em sembla que tu Ignasi
volies comentar
una anècdota que us ha passat
en el
lloc on estàveu fent
la gravació
quan el soroll de fons
i el cafè
ah, sí, perquè clar
de fet no queda gaire
però
deu haver hagut
algun problema tècnic
en el
pendrive
en la qual hi ha l'entrevista
bueno, el Montaro a la millor
sí
s'ha quedat
inexplicablement
en una part
no queda gaire
però sí, efectivament
després d'acomiadar-nos
adonem que teníem
un cafè amb llet
i un tallat
i que òbviament s'havia refredat
que portaven una hora
escoltant la conversa
jo crec que
s'ha fet un repàs exhaustiu
el que serà el festival
sí, una llàstima
perquè també comentem
per exemple
la secció d'art
sí
amb tres documentals
Botticelli i Florencia
El nacimiento de la belleza
d'en Marco Pianigiani
El indomable Modigliani
de Valeria Parisi
tots són italiens
és increïble
Valeria Parisi
surt cada any
aquesta directora
exacte
i Giovanni Piscaglia
que porta Napoleón
en el nombre de l'arte
sí
és interessant
a priori
molt perquè
no és tant
un repàs de veure Napoleó
en els quadres
sí
com el fet de com
Napoleó
ja en aquest moment
inicis
finals del 19
inicis
ai perdó
finals del 18
inicis del 19
ja utilitza l'art
com a propaganda
és curiós
sí
d'una manera claríssima
aleshores
és un estudi
de justament
aquesta tàctica
aquesta
aquest usar l'art
sí
és una difusió
per emocionar-se
com el gran home
naturalment
sí
és una llàstima
comentem això
i també comentem
de cinema amb gràcia
el Duque
és una pel·lícula
britànica
una comèdia
on un taxista
se li dona per robar
un retrat
del duc de Wellington
que va fer Goya
i que està a la National Gallery
però no és
robar
perquè sí
és robar
per
justament tot el contrari
fer-se notar
i reivindicar
el govern
britànic
que faci el favor
de tenir en compte
la gent gran
és com una denúncia
que
és un fet històric
això va passar
i la pel·lícula
recull
aquest
aquest fet
està dirigida
per Roger Mitchell
que va fer
Notting Hill
sí
i surt
la Helen Mirren
que la Conxita
m'explicava
que
tot i fent
de dona
senyora
que neteja
Mirren
Mirren
Mirren
Mirren
Mirren
Mirren
Mirren
el seu marit
és taxista
ella neteja
lavabos
però diu
que fins i tot
netejar lavabos
sembla la reina
hi ha una cosa
que us vull comentar
també
i és que
tant
l'Ignasi
com jo
cobrirem
el festival
i per tant
la setmana que ve
el dimarts
en tindreu
una puntual
repassada
diguéssim
per tot el que ens hagi
semblat
més destacable
conjuntament
també
amb el que teníem
preparat per avui
i que ho ajornem
que ja ho havíem
anunciat
era la confrontació
entre els dos
sueños eternos
el de Howard Hawks
i el de Michael Weiner
exactament
això serà
una mica
el menú
per la setmana que ve
que com podeu veure
vindrà
vindrà carregadet
simplement dir
ja que no la podem comentar
a la secció
de Cinema en Gràcia
que després
també hi ha
una pel·lícula espanyola
Todos lo hacen
de Martin Cuervo
que és una manera
de
un cadàver a los postres
a l'espanyola
i que
reserva
es veu
sorpreses
interessants
com a pel·lícula
de gènere
i de divertiment
evidentment
per divertir-se
amb aquest tema
Oliver Stone
vindrà
el Jeremy Thomas
vindrà
i
quan
els premis
destacar
que aquest any
hi haurà
premis
també pels curs
que són
innovació
d'aquest any
exactament
i la participació
Televisió Espanyola
TV3
evidentment
Caixa Fòrum
l'Institut Francès
i peculiarment
aquest any
Netflix
Netflix
també apareix
és impepinable
que tots els festivals
Netflix treu el cap
a tot arreu
a tot arreu
hi ha una cosa
la Conxita
ho ha dit molt bé
però
nosaltres
ens agradi
incidir
en això
escolteu
val la pena
si teniu temps
programar-vos
alguna sessió
qualsevol
perquè
jo crec que
tota la programació
és interessant
el Verdi
i després
tingueu en compte
que el preu
és molt popular
estem parlant
de 3,90
l'entrada
això
és
afavorir
la difusió
del cinema
i un
un cinema
que no és
qualsevol cinema
aquí hi ha
estrenes
mundials
hi ha estrenes
de país
i hi ha estrenes
a Catalunya
és a dir
que
l'oferta
i després
hi ha unes revisions
com s'ha comentat
que
valen molt la pena
com es fa
per exemple
Bertolucci
cinema asiàtic
etc
Cronenberg
Cronenberg
que sempre és
bé
és un festival
per
gent
per públic
en general
i evidentment
per cinèfils
ah bueno
volia fer una salutació
al nostre company
Anastasi
que avui
no ha vingut
presencialment
en equip
perquè
al tractar-se
d'una
sessió
diguéssim
monogràfica
monogràfica
i ell
està
últimament
molt ocupat
amb
el muntatge
d'un documental
que
oportunament
en parlarem
diguéssim
que l'ha
alliberat
de la seva
presència
aquí
però
estic segur
que ens està
sentint
una abraçada
per ell
i
bueno
naturalment
comptem amb ell
per la setmana que ve
molt bé
doncs
queda més
que acomiadar-nos
i
demanar disculpes
per aquest tall
sobtat
absolutament
alier
a la nostra voluntat
però és que la tecnologia
és
és
és imprevisible
hi ha dimonis
dins dels circuits
és veritat
és veritat
molt bé
molt bona tarda
i ens veiem
la setmana que ve
a Cinema Sense Condicions
Ràdio d'Esbem
bona tarda
ara escoltes
Ràdio d'Esbem
sintonitzes
Ràdio d'Esbem
la Ràdio de Sant Jus
98.1
Ràdio d'Esbem
Ràdio d'Esbem
Ràdio d'Esbem
Ràdio d'Esbem
Ràdio d'Esbem
Ràdio d'Esbem
Ràdio d'Esbem
Ràdio d'Esbem
Ràdio d'Esbem
Ràdio d'Esbem
Ràdio d'Esbem
Ràdio d'Esbem
Ràdio d'Esbem
Ràdio d'Esbem
Ràdio d'Esbem
Ràdio d'Esbem
Ràdio d'Esbem
Ràdio d'Esbem
Ràdio d'Esbem
Ràdio d'Esbem
Ràdio d'Esbem
Ràdio d'Esbem
Ràdio d'Esbem
Ràdio d'Esbem
Ràdio d'Esbem
Ràdio d'Esbem
Ràdio d'Esbem
Ràdio d'Esbem
Ràdio d'Esbem
Ràdio d'Esbem
Fins demà!