logo

Cinema sense condicions

L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol

Transcribed podcasts: 440
Time transcribed: 18d 3h 56m 39s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Cinema sense condicions
. . .
. .
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
com acostumem a fer sempre en aquesta època
perquè tingueu una mica de metralla
per utilitzar durant aquestes vacances
i finalment, no sé si a l'Anastàcia li donava temps
per parlar d'una sèrie
i fins i tot també porta preparat un tema
que tancaria una mica el que es havia fet fins ara
dintre del que és l'aula de cinema
però bé, comencem pel principi
i llavors, dintre del tema de debat
Anastàcia, entra...
D'on es veu?
Entra ja, estem parlant del segle XXI
segle XXI, exactament
concretament estem parlant fins i tot de l'any 2025
però en alguns venen d'abans
Myanmar, l'antiga Birmània
Ucraïna
Gaza
Israel
Sudan
República Democràtica del Congo
Somàlia
Líban
Ioria Mitjà
Trípoli
Líbia
Cambotja
Tailàndia
Colòmbia
Israel
Iran
Aquest duo final que se'ns ha afegit
el duo dinàmic aquest últim que tenim
Què són això?
Són una llista de, segons la font
que és la UCDP
que vol dir que és
les dades sobre conflictes d'Ubsala
Ubsala és una ciutat sueca
Sueca
Sueca
Sueca
I ells controlen els conflictes que hi ha a l'any
i aquests són els conflictes
els més destacats
Vigens
Vigens
En realitat n'hi ha 61 registrats el 25
per tant si hagués llegit la llista
encara estaria llegint ara
però he llegit els que ells consideren més destacats
Cada un de característiques diferents
Hi ha de tot
Hi ha des d'enfrontaments que venen de molt lluny
Enfrontaments que són més recents
com aquest que acabo de dir l'últim
Israel i l'Iran
I tota mena de guerres
Amb molta multaldat
Ells no parlen
Parlen de morts
però parlen dels morts
fins a un moment determinat
Jo penso que aquests morts
han sigut àmpliament superats
Els que diuen aquí
en diu 10.000
10.000 estan superats ja
per un quart de la guerra d'Ucraïna
i per una cinquena part de la guerra d'Israel
És a dir
que realment
això ja són xifres que estan superades
Vol dir que aquest és una mica el punt
Sí, Israel l'altre dia
estaven 1.800 o 1.900
d'israelites morts
per 54.000 palestins
Aquest és el promit
Aquest és el balanç
d'aquesta última guerra
I ara, bueno, ara hi ha ve la nova
i la nova veurem quin balanç ens dona
aquesta d'Iran
amb l'Israel ficat ara ja en el territori iranià
i viceversa
Aquí tindran el retorn inevitable
dels iranians que els hi tiraran
I després
tampoc hem contat
el que ja podríem començar a veure
Si no, com una guerra civil
no sé on portarà
el comportament
del president actual
dels Estats Units
Ah, bueno
Amb el tema de les represàlies
amb els
Un tema tremendor
Amb els que no tenen documentació
segons ells
Mira, com que estem a cinema
sense condicions
i també parlem una mica
sense condicions
i sense guió
et diré que d'això
del president
que ja s'ha dit tot
a mi sí que em sorprèn una cosa
és l'altre dia
vaig veure els cartells
que estan traient
en les últimes
dues setmanes
manifestants
en què parlen
que els Estats Units
no és un regne
no tenim rei
els Estats Units
i crec que és equivocat
perquè en realitat
primer
que ara sí que el tenen
evidentment no el volen tenir
però ara tenen una mena de rei
però
posant
posant
com a contrari
de democràcia
monarquia
i és un engany
estrany
perquè en realitat
hi ha monarquies
plenament democràtiques
no estic parlant de la nostra
però monarquia és abstracta
plenament democràtiques
el sol fet de la monarquia
inhabilita
que la democràcia
no s'ha trencat
la democràcia
la gent vota
s'escoll un govern legal
les monarquies
solen
el que tenen
d'anomalia
és que conserven
una fórmula
molt antiga
que és la fórmula
de la realesa
però en el fons
en què es diferencia
això?
de personatges
com han sigut
De Gaulle
en un moment determinat
de la república francesa
era el rei
de la república francesa
i altres personatges
d'altres llocs
que també han actuat
quasi com si fossin reis
aquesta antitesi
entre la democràcia
i els regnes
penso que està mal plantejada
ells ho veuen així
tenen un punt de vista
del món molt particular
els americans
i ho veuen així
no és que estigui en compte
del fons del tema
el fons del tema
és que s'està tornant
una dictadura
allò d'allà
jo vull prendre
entendre
en el sentit
que ells
diuen
nosaltres no tenim rei
perquè veuen
la figura del rei
com dius tu
equivocadament
com el cim
del poder
no, no
el que tenen
és una democràcia
absolutista
absolutista
amb un dictador
amb un dictador
amb un dictador
al davant
la propensió seva
és convertir el país
en un dictador
vull dir que serien
més propi dictador
que rei
que no part rei
mira que no haig de defensar
ni moments la monarquia
i l'altre territori nostre
és el territori del cinema
que és el que entrarien
potser si et sembla
ara
sí, sí
jo et dic que tenia
una llista de pel·lícules
que tenien a veure
jo encara veig
molt poc cinema
jo ho saps
em veig molt
però estrenes de l'any
no
per tant
pel·lícules del 24
i pel·lícules del 25
en què el tema de la guerra
ha tingut un pes determinant
per veure si realment
hi ha una traducció
entre el que és
això només entre 24 i 25
entre 24 i 25

i a mi m'ha sortit
i jo penso
que m'han sortit poques
m'ha sorprès
perquè això
no us puc enganyar
és una cerca d'internet
pel·lícules de guerra
tal, tal, tal
i m'han sortit aquestes
tu pots aportar alguna cosa més
The Minister of a Gentleman Fair
Warfare
del Ministeri
Warfare
Warfare
i tant
aquesta és una pel·lícula
és la que t'he comentat abans
Warfare
que a mi em va donar la impressió
que és la pel·lícula
que m'ha col·locat més
dintre del que és
un conflicte bèl·lic
la guerra de veritat
la càmera és com si estés
de sobre
d'un Kalechnikov
sí, sí, sí
imagina't
ja no caminant
pel camp de batalla
sinó
sobre el Kalechnikov
imagina't
una altra
The Six Triple H
The Six Triple H
The Six Triple H
dirigida per Tyler Perry
Kerry Washington
i Oprah Winfrey
no en sé res d'aquesta pel·lícula
és el 24
Blitz
Steve McQueen
el director
amb la Cersei Ronan
la protagonista
pel·lícula sí que s'ha fet
Escape from Germany
dirigida per T.C. Christensen
no ho coneixem
jo tampoc
Land of Bat
la terra del mal
dirigida per
William Oibank
i protagonitzada per
Russell Crowe
i Lyle Mansworth
va
no la conec
tampoc
veig que tu tampoc
no
One Life
One Life del 24
dirida per James Waves
i protagonitzada
per l'Anthony Hopkins
són alguna cosa del Hopkins
no
perquè no és
de la meva corda
aquest
llavors probablement
l'he tingut
i no l'he anat a veure
Sky Force
ah sí
d'un nindú
d'un nindú
sembla interessant
pel que he vist
no n'he vist cap d'elles
de moment
War 2
War 2
i aquestes són
les que ens surten
el 25
ens surten poques
també estem
a mig any
estem parlant
d'un any i mig
encara ens falta una mica
llavors
llavors
el que havíem de dir
és
existeix realment
la pregunta
fer-se
existeix realment
una relació
entre les guerres
actives
al món
que hi ha en aquest moment
i és reflex
el cinema
d'aquestes guerres
o el que fa el cinema
és parlar
del fet bèl·lic
en si
inclús a vegades
extrapolar-lo
i traient-lo
del context
de la cosa més immediata
perquè
sembla que parlen
aquesta que dius
que parlen
de la guerra
tant de manera
propera
és d'alguna guerra
concreta
que està en marxa
ara?
No
és de
és de
de la guerra
dels americans
em sembla
que tenien
Afganistan
perquè aquí
una cosa
sí que he observat
jo
és a dir
hi va haver
una tendència
després
de la guerra
en la que
es van posar
els americans
no filipines
a Vietnam
a Vietnam

hi va haver
una sèrie de pel·lícules
que parlaven
ja
deu anys
després
per dir alguna cosa
de les conseqüències
és a dir
tots
aquests soldats
tenen després
un retorn
que no és fàcil
d'acceptar
o sigui
a veure
dintre d'una guerra
suposo que
els podeu imaginar
i si heu vist
pel·lícules de guerra
queda molt clar
que
es viuen
tensions
fortíssimes
i el cos
i
el cor
sobretot
i la ment
es posen
amb un estrès
acollonant
llavors
hi ha barra lliure
de
de calmants
per una banda
d'excitants
per l'altra
la droga
circula
perquè és un estimulant
i a vegades
pot donar
una valentia
que si no
no tindries
ja l'han utilitzat
al camp de batalla
de fet de la gorra
i la droga
ja ha jugat allà
ha jugat
i quan tornen al país
evidentment
ja estan enganxats
llavors
aquí està
aquest retorn
és complicat
i això s'ha vist
en moltes pel·lícules
el problema
d'inadaptació
i
una mica
efectes secundaris
com és
maltractaments
per la violència
és a dir
és a dir
una tendència
una tendència
propera
a la irritació
i a la violència
llavors això
en l'aspecte conjugal
per exemple
familiar
amb els fills
amb l'esposa
etcètera
surt
i tot això
s'ha vist
en una sèrie
de pel·lícules
després
han passat els anys
i s'ha vist
les conseqüències
de la guerra
que hi va haver
en l'Orient Mitjà
no
ah
l'Orient Mitjà

després
Afganistan
i ara suposo
que aviat
començarem
a veure
tots els efectes
de la guerra
a Ucraïna
i tot
que clar
ja són
molts milers
de morts
i per tant
cada vegada
que parlem
de morts
normalment
no es parla
de ferits
però és que
hi pot haver
molta gent
que ve mutilada
que ve
amb
seqüeles
importants
que perduraran
i tot això
vol dir
que el seu comportament
també
tindrà
una problemàtica
llavors
aquests països
que són
per una banda
emissors
de personal
per combatre
després
són
receptors
de problemàtica
i tot això
clar
el cinema
què fa
davant d'això
el cinema
ens ajuda
potser a processar
tot això
d'alguna manera
fa una mena
de psicoanàlisi
col·lectiu
per superar
aquest trauma
que és la guerra
per infinitós
pel que no la vivim
però esclar
el problema
és que normalment
és un anàlisi
tardar

bé tard
a mi
el que m'interessa
per dir-ho
en general
el que m'agradaria
que es fes
és
el que és
el problema
en directe
més immediat
amb això
tinc uns documentals
per dir-te
amb això
tindria uns documentals
perquè aquests sí
que hi ha alguns documentals
que també han tractat
en aquests dos anys
Warford per exemple
estaria en aquesta línia
estaria en aquest terreny
te'n diria també
un altre
20 days in Mariupol
20 days a Mariupol
ah sí
ja el conec
guerra de Coreïna
d'Ucraïna
és interessant
sobregrassa
sembla que
aquest sobregrassa
s'han estat fent
diversos
en producció
hi ha el documental
que tristament he vist
i que realment
és terrible
que és el moment
de l'atac
diguem
de Hamas
en el campament
de la gent
que estava fent el concert
aquell terrible documental
que realment
aquí s'ha de dir
que et deixa
absolutament glaçat
és a dir
veure com va anar
evidentment
el que veiem
és la part dolenta
que és en aquest cas
els dolents
són els d'allò
però realment
la reacció d'Israel
ha sigut absolutament
desmesurada
perquè ells van matar
com sempre
com sempre
estem en aquest territori
ara clar
matar és matar sempre
això també és veritat
després hi ha aquestes sèries
com Fauda
o Té Gran
que són dues sèries
que porten temps
ja amb cartellera
que parlen
que parlen dels tensions
entre Israel
Palestina
i Iran
són sèries
per tant
que sí que estan
connectades més
amb la realitat
més immediata
això que
dins
The Warfare
com a ficció
hiperrealista
militar
que es considera
que ho és
i després
pel·lícules
que ja no és tant
el fet de la guerra
en si
sinó que la guerra
genera
per exemple
els desplaçaments
de refugiats
amunt i avall
hi ha
Green Border
que en parla
de la frontera verda
o de Swimmers
els nedadors
parlen del riu
del riu Grande
impacte psicològic
amb veterans
i civils
hi ha una
que es diu
The Mauritanian
que és una
una sèrie
interessant també
o Cherry
jo no l'he vist
a Cherry
o l'intent
de reescriure
això ja ve
més d'antic
la memòria històrica
en aquest cas
tindríem
la zona d'interès
ara
anava
anava cap aquí
o sigui
hi ha aquesta
la zona d'interès
i després
hi ha una altra
que també
és
com aquell
el de la Higuera Sagrada
ah sí
com es diu
un títol d'aquests
que ara m'enganxaràs
no et podré ajudar
durant una estona
d'aquí una estona
el direm potser
si busqueu
per la Higuera Sagrada
sortirà
un títol similar
és una pel·lícula
que està
amb la sintonia
de la zona d'interès
clar
aquestes pel·lícules
encara que
una d'elles
es refereix
a la situació
actual
a Iran
i l'altra
és com sabeu
la reacció
insensible
dels
bueno
no militars
sinó
hi ha
uns
uns podíem dir
uns soldats
d'un alt nivell
com la seva família
pot conviure perfectament
al costat
dels camps d'extermini
aquestes pel·lícules
jo crec que sí
com que van directament
a l'intel·lecte
és que és això
aquestes
sí que tenen un efecte
de rebuig
de la guerra
perquè la guerra
no es tracta
perquè clar
aquelles pel·lícules
és que ens ensenyen
els efectes
de la guerra
dius
ostres sí
quina pena
i tal
bueno
poden servir
com a dissuació
però hi ha una cosa
molt important
que no se sol dir
llevat
d'alguns documentals
i és que
quina oferta
o quin interès
hi ha
per la gent jove
de 20 a 30 anys
anar a la guerra
són 5.000 euros
cada mes
més dietes
més tard

és una aventura
i a més a més et paguen bé
una aventura
que pot acabar molt malament
que pot acabar molt malament
que normalment
la part dolenta
no es diu
la firmes
amb un plec de condicions
com si estessis firmant
un renting
i acabes firmant
per no llegir més
però ja
el que estàs firmant
signant
és que
després no queixis

ja ho has fet
això has firmat
és un contracte
llavors
clar
el tema
jo recordo sempre
un company
de l'institut
que deia
era molt
de fet vam començar a fer
els primers curmatatges
amb ell
el Toni Rombau
i deia
jo no sé si els americans
no que li he dit alguna vegada
aquesta frase
però perdona
que em repeteixi
ja és la data
perdona
ara me'n recordo
és el sacrificio
de la lligua de la sagrada
ah sí senyor
jo no l'he vist
però sí és aquest
sí sí correcte
doncs ell deia sempre
no sé si és que els americans
fan el cine
que reflecteix com viuen
o viuen
com el cine que fan
és a dir
que ell no sabia
quina cosa era primer
jo preguntaria
jo no sé si és que
les guerres estan
modelant el cinema
que s'està fent
i que s'ha de fer
o és que el cinema
ens està com
reformulant
el com percebem
o com volem percebre
les guerres
també seria
donar-li la volta
és a dir
el cinema no deixa de ser
és això
el que dèiem l'altre dia
i el que hem dit sempre
és una manera de narrar
el que estem vivint
sigui amb temps més pretèrit
sigui amb temps més present
i per tant
no deixa de ser
una interpretació
i sempre sembla
això que dius tu
és veritat
que el documental
el que està més a prop
de la realitat
és el que d'alguna manera
està més proper
a la veritat
però ningú ens ho pot assegurar
això
perquè saps que la veritat
és molt manipulable
i per tant
per això els documentals
no vol dir veritat
no perquè
a veure
un documental
normalment
parteix
d'un punt de vista
i el punt de vista
això
cada persona
el punt del seu
ho heu de perdonar
aquesta tos
que va apareixent
en tant en tant
però mira que m'he tractat
el tema
però veig que no hi ha manera
tinc aquí una pastilleta
ara la prendré
vols que posem una mica
l'aire
fa poc que no sigui pitjor
però no ho sé
ara que una mica
vaig a prendre una pastilleta
si no et fa res
tens tu també aquí temàtica
i jo després ja m'enganxaré
seran res
a veure
estem parlant una mica
de la influència
del que podríem dir
a l'entorn
econòmic
i polític
i
sobretot
l'evolució
dels coneixements
i
l'aportació
de tota la revolució
digital
que s'ha produït
en aquest
quart de segle
que va
des del
2000
al 2025
llavors amb això
nosaltres
el que hem observat
és que s'ha produït
un progressiu
desinterès
per part
del públic
que va
als cinemes
i també
que veu
amb streaming
les pel·lícules
del que podríem
considerar
que són
grans directors
encara
en actiu
com podria ser
Scorsese
Coppola
Riley Scott
Roman Polanski
Woody Allen
Polis Rader
David Cronenberg
i altres
que
possiblement
com que tots són
directors
que ja
han passat
sobradament
la vuitantena
és normal
també
que tinguin
algunes
carencies
en quant
a estat
de forma física
i fins i tot
mental
però
sí que és veritat
també
que
atessoren
una qualitat
extraordinària
i partim
de la base
també
que una pel·lícula
no és una qüestió
d'un director
sinó que hi ha un equip
i els equips
que poden tindre
i segur que tenen
són de primera línia
llavors
sorprèn una mica
que
algunes
algunes pel·lícules
que a nosaltres
ens han semblat
interessants
hagin passat
per bona part
de la crítica
però clar
també la crítica
es va renovant
hi ha molta crítica
jove
que té
com és lògic
les seves preferències
i que estan
molt desmarcades
del que podria ser
un cinema
que no tenim
per què dir
que és un cinema
clàssic
perquè
alguns d'aquests
directors
que hem anomenat
amb la seva època
d'esplendor
estaven
més a prop
del cinema
independent
que
del cinema
de consum
per tant
és una qüestió
que la deixem aquí
de canvi
generacional
i de canvi
de costos
fixa't que avui
una evidència
del que ha passat
hi ha hagut un desinterès
per aquests productes
però hi ha també
una ignorància
del que era
potser aquest cinema
perquè realment
hi ha molta gent
que no hi ha pitjor
ignorant
que aquell que no vol saber
realment
aquest cinema
està a l'abast
de tothom
és a dir
tenim plataformes
per tot arreu
per recuperar títols
des dels anys 20
per tant
si no els vols veure
és perquè realment
però per ja segurament
ho han provat
és que jo he llegit crítiques
amb una lleugeresa
d'escorsese
de Coppola
que jo dic
ostres
però
senyors que han fet
unes grans pel·lícules
ara
fa 4 dies
Coppola tu el vas defensar
i hi ha gent que se'l va carregar
tu vas defensar
l'última de Coppola
i jo estic d'acord amb tu
escorsese
per suposat
que també el vam defensar
és una gran pel·lícula
és a dir
no estan acabats
aquests senyors encara
és ser
hi ha tota una sèrie generació
de gent jove
que efectivament
deies tu l'argument
que anaves després
que m'has explicat
que tiraries
l'altre dia
vam estar veient
l'última de Polanski
que és aquella
sobre l'afer de Dreyfus

és una pel·lícula
extraordinària
ara
clar
Polanski
té penjat a l'esquena
el Sant Benito
dels seus problemes
amb la justícia
i tal
i llavors
a partir d'aquí
s'ha creat
un mitú
un mitú
molt antic
a més a més
però bueno
que encara estan
sobrevivint
però independentment
d'això
independentment d'això
la pel·lícula
aquesta de Polanski
a mi em sembla
un document
extraordinari
extraordinari
d'una qualitat
i a més a més
que parla
d'un tema
capdalt
a la política europea
i tant
i a més
és un tema
superconegut
històricament
molt conegut
el coneix tothom
ara avui en dia
no
però històricament
va ser un fet
molt important
i que realment
no no
és això
és una mica
tenir interès o no
per les coses
fixa que avui
visc el Telenotícies
ara tindrà un nou format
Telenotícies de TV3
tindrà un nou format
aquest nou format
inclourà
alguna pantalla
de format vertical
clar
què passa amb això
la gent no sap
que el cinema
quan veuen cinema
se'n dóna en compte
que està fet en horitzontal
és a dir
el cinema
majoritàriament
en un 99,9999%
es fa en horitzontal
des de temps immemorials
fins i tot ara
i hi ha llavors
un 0,1
en què sí
que hi ha pel·lícules
que s'arrisquen
a treballar en horitzontal
perquè fan una gràcia
perquè els hi som internes
en vertical
en vertical, perdó
llavors, clar, què passa?
per què veig tanta gent
rodant planos
encara que no estiguin
fent una pel·lícula
estan fent coses familiars
o perquè volen recollir
uns amics
alguna cosa que estan fent
per què en vertical?
per què en vertical?
el telèfon no ens està demanant
la verticalitat
és quan parlem
però a partir d'aquí
si tu fas cine
lo lògic és que busquis
l'originalitat
això és molt curiós
és molt curiós
jo també estic portant
sempre una filípica
amb aquest sentit
perquè
jo no he fet mai
i una filmació vertical
jo una vegada
i saps què va passar?
o sigui
em vaig despistar
estava rodant amb un amic
li estava rodant
tot el material
a casa seva
amb horitzontal
lògicament
i de cop
es va seure
en una bicicleta
d'aquestes fixa
a casa seva la tenia
se'n posa d'esquena
i es posa a pedalar
i jo
d'una manera
absolutament inconscient
en comptes de mantenir
l'horitzontal
perquè
ell estava al centre
realment de l'enquadrament
em quedava molt millor
en vertical
i el rodo en vertical
què va passar?
quan vaig al material
dic
però com vas fer això?
vaig seguir
el que la imatge em demanava
després em vaig haver de buscar
la vida
per justificar-ho
però d'alguna manera
què vol dir
que majoritàriament
hem vist prou cine
per saber que el cine
evidentment tothom ho sap
es fa en horitzontal
temps immemorials
però
a l'hora de fer
les nostres coses
i les nostres gravacions
ens surt fer-les en vertical
per què?
perquè estem en aquest món
de l'immediat
d'així és com parlem
per tant
així és com s'ha de fer
i llavors és clar
què tenen tants problemes?
ara ja parlem dels problemes
del plano de seqüència
i dels no sé què
què té per fer un plano vertical?
que si has de fer una paronàmica
trigaràs
pràcticament el doble
a recórrer al mateix espai
perquè és clar
el fragment de plano
que estàs agafant
és
pràcticament
menys de la meitat
del que agafaria
si el poséssim horitzontal
per tant
tu cobries una paronàmica
amb 3 segons
veuries tot un paisatge
i en canvi l'altre
com a mínim
duria 6
és que
no té cap sentit
però aquestes coses
no té cap sentit això
no té cap sentit
que es suporti
a veure
va bé que hagis tret aquest tema
perquè
a mi
m'hauria agradat dir
ja fa molt temps
però
em semblava que era una mica
petulant
treure-ho
així de sobte
però ara
és coherent
amb el discurs
que portem
i és
dir-vos
com a consell nostre
tant de l'anestasi
com meu
que
sempre que
filmeu
amb el mòbil
procureu fer
amb horitzontal
sí senyor
és lo correcte
és lo correcte
és que és lo lògic
per altra banda
és el lògic

no té cap altre
argument
jo sé que
per la forma
que té el mòbil
és molt més manipulable
amb una sola mà
fer recorreguts
amb el vertical

però després
a l'hora de veure'l
si se'n aneu a la tele
veureu que
per una banda
i per l'altra
sobre uns espais
de negre
que et demostra
que el que has estat fent
és antinatural
antinatural
i el que et dic jo
trigues molt més
a fer una panoràmica
d'un espai
naturalment
estaràs molt més temps
clar

i et són consells
d'aquells així
això va per aquí
llavors una altra cosa
que volíem comentar-vos
és que també
s'ha fet evident
per agafar
també naturalment
abans
ja passava
a finals
sobretot
a l'últim terç
o els últims
25 anys
del segle passat
progressivament
ja es va anar donant
però jo diria
que s'ha intensificat
d'una manera
important
fins a
equilibrar-se
el fet
de
la incorporació
de
l'element femení
les directores
les noies
que han estudiat
en diferents
escoles de cinema
etc
que estan
molt preparades
i
molt
i ben preparades
i han accedit
al cinema
i llavors
aquí
ens trobem
i no estic parlant
d'Espanya
que també
però
de tota Europa
i en general
del món
tant a Àfrica
els països
que tenen
el seu cinema
com
Orient Mitjà
com
Xina
com
ja
no parlem
la Índia
que sempre
ha sigut
una productora
important
i per suposat
Amèrica i Sudamèrica
Amèrica Central
per tant
això vol dir
que s'ha incorporat
en el cinema
una mirada
femenina
feminista
també
en moltes ocasions
majoritàriament
i això
ha portat
també
una forma
de veure
i tractar
temàtiques
com són
les que hem dit aquí
per exemple
les guerres
i els conflictes
Orient Mitjà
tractar
el tema
de la parella
sobretot
això s'ha donat
molt aquí a Espanya
una cosa
que a mi em posa
una mica dels nervis
per la seva
insistència
que és
el tema
problemàtica
entre mares
i filles
que arriba un moment
que se'm fa
alguna cosa
però bueno
es veu que
per repetida
potser
una mica
fa jugues
en tot cas
jo penso
que ha sigut
i està sent
un tema
cap dalt
cap a la transformació
del cinema
i no solament
del cinema
sinó de tot
el que conformi
a l'arc
temàtic
de l'audiovisual
perquè
sigui
és veritat
que tot això
també es pot
traslladar
a les sèries
es pot traslladar
a tipus de format
diferent
que no és
l'habitual
per passar
amb sales
etcètera
o en bons fins i tot
que no són
sirem
el teatre
la dansa
correcte
sempre han tingut
i també
amb el cinema
documental
que està
tenint
en aquests moments
una revisalla
molt important

el paper de les dones
realment s'està
incrementant
segurament és just
i cal dir-ho
i és de justícia
com diu l'Església
però
hi ha un moment
que pot passar
el que està passant
que és que
hi ha una reacció
de la gent més jove
això va ser
que està molt clarament
definida
i que està ja escrita
i que s'ha estudiat
amb gent
predolescents
nanos
homes
predolescents
nanos
per tant
joves
que estan dient
que ja hi ha massa
d'això
que hi ha massa feminisme
que hi ha massa
protagonisme
de les dones
a la societat
ells ignoren
evidentment
el que ha sigut abans
i abans
el que ha sigut
és just
el contrari
al no tenir aquest pes
de lo contrari
com tampoc tenen
el del feixisme
que tampoc
l'hem conegut
van a partir
d'aquest
desconeixement
i aquest desconeixement
crea això
que tornen
el feixisme
sense vulguer-ho
o vulguent
i que tornen
i que estan intentant
creure
que el que està passant
amb les dones
potser ens estem passant
de la ratlla
jo penso que
l'únic punt
en què podem discutir
això
és en el moment
que es minimitzi
també
valors masculins
que estiguin quedant
aparcats
per culpa
que hi ha molta dona
que està accedint
a les subvencions
de cinema
de teatre
com que no en tinc
l'absoluta constància
tampoc ho puc dir
però és un tema
que hauríem de vigilar
en tot cas
perquè la discriminació positiva
tampoc és bona
no
però en tot cas
hi ha una qüestió
i aquesta qüestió
jo estic segur
que en moltes casos
les dones
la superen
només creix
que és
la qualitat
de continguts
això és important
això hauria de ser
el que va
llavors
abans d'agafar
subvencionar
apostar
per un producte
ja
prèviament
tenim un guió
tenim un teaser
no em passes
de filtres
hi ha uns filtres
que ens donen
referències clares
del que anirem
a afinar-sar
i això s'hauria de fer
aquest control
ja es farà
perquè els anys
sempre
el temps
com va deia
aquell
el botanito
el tiempo
de
y quitar razones
el tiempo
de
y quitar razones
qui és el botanito
no us ho explicaré
no
però en tot cas

deia això
i bueno
suposo que amb el temps
ho anirem veient
si ens hem passat una mica
amb algunes coses
si altres s'han d'ajustar
si hi ha hagut administracions
més proclius
això
i altres que potser
no ho seran
bueno
ja ho veurem
després hi ha un tema
bueno
a veure
haurem
de deixar-ho aquí
potser
si us agrada
podrem continuar parlant
amb algun altre programa
però
una
de
de les qüestions
que
sí que s'ha
fet palesa
és
el que
continua a venir
un
un cinema
podríem dir
comercial
diàrem
blockbusters
i
i un cinema
de
d'arrel
independent

una mica
més
intransigent
amb les normes

no
una mica
transgressor
més transgressor
al revés
amb les normes
més transgressor

i que
és d'agrair
però
tot això
ha trobat
un caldo
de cultiu
amb els festivals
però compte
nosaltres pensem
que potser
últimament
s'està
atomitzant
de manera
excessiva
el tema
dels festivals
perquè
fins i tot
això ja és
una qüestió
personal
com a treballadors
del cinema
podríem dir
que t'acabi
un festival
com el BCN
que representa
veure 30 o 40
pel·lícules
en 10 dies
i a comenci
el DAC
que te n'ofereixi
com a mínim
20 d'interessants
i que ve l'americana
i són
home
a veure
organitzem-nos
una mica
i potser
potser
arribaria
una mica
l'hora
que els programadors
parlessin
entre ells
i fessin
algunes
fusions
de manera
que
de 3 festivals
en sortís
un
més potent
potser
més potent
econòmicament
més divers
que tingués
accés
efectivament
a un conjunt
d'ajudes
important
que potser
no tenen
però que també
fos de més fàcil
digestió
per la premsa
perquè és que
vosaltres
obliga realment
a un consum
desaforat
de pel·lícula
que no pot ser
tot
a més a més
s'ha de tindre en compte
que
com aquí
hem dit
i avui
no pot ser
menys
tractant-se
d'un dia així
especial
parlant de cinema
és que
sempre direm
que
tingueu en compte
la filmoteca
i la seva
programació
que la filmoteca
fa revisions
de clàssics
la filmoteca
ens presenta
obres
que són
de rigorosa
actualitat
i fins i tot
preestrenes
en combinació
amb festivals
la filmoteca
a més a més
normalment
quan són obres
d'aquestes
que són
presentacions
noves
a més a més
incorpora
també
normalment
la presència
del director
o d'algun
de membres
de l'equip
tècnic
que aporten
un valor
afegit
important
a l'espectador
i tot això
ja ho sabeu
per 3 o 4 euros
i el tanto
que
la conversa
que en tenim
el Pablo Laparra
nou director
des de fa
6 mesos
de la filmoteca
o 5 mesos
fa un mes i mig
va estar aquí
i vam estar
abans amb ell
parlant allà
i de fet
ell ens ho deia
que també hi ha
una preocupació
per la gent jove
que seguirà una mica
el trajecte
que ja va fer
l'Estevarian Bau
amb el tema
de la integració
de la gent jove
d'intentar que els joves
també vagin
al film
és com ha de ser
és com ha de ser
per això nosaltres
també insistim
en que és
molt important
perquè
el que hem comentat
abans dels clàssics
home
si es fa una revisió
per exemple
de Chantal Ackerman
número 1
en aquest cas
en la pel·lícula
ella té el número 1
la sencana
ella és número 1
discutida
però número 1
bueno
sí, sí
el que no discuteix ningú
és que és una gran pel·lícula
absolutament
per tant
absolutament
això ja
la posa en un nivell
important
però per exemple
dius
bueno
ja aquesta pel·lícula
Jan Dillman
s'ha de veure

però és que s'ha de veure
el que hi ha al darrere
sí, sí, sí
perquè té
aquesta dona
té una obra
interessantíssima
i molt coherent
i sí
és d'un feminisme
particular
però també
és una obra
oberta
que és capaç
de tocar
uns temes
que són
punyents
i d'una manera
molt peculiar
no és la típica manera
de tractar
en aquest sentit
per exemple
Agnès Barda
és una extraordinària autora
jo l'admiro profundament
que la Filmoteca
li ha dedicat segles
i diu
és que és important
i és una de les poques formes
que ha de seguir-la
després
hi ha una altra fórmula
també
per seguir
i recuperar
aquests
valors
que ja estan fora de mercat
però
que són importantíssims
de tindre en compte
com és
filming
també
filming
per 8 euros al mes
ens dona la possibilitat
de tindre accés
a 12 o 13 mil pel·lícules
i documentals
i curs
i tot
és un element
bàsic
per tota aquella persona
que té ganes
d'agafar i dir
bueno
doncs ara
em vaig interessar
per Godard
perquè
aquests tios
de Ràdio d'Esvern
no paren de dir
que Godard
és capdalt
per tot el cinema
que s'ha fet
a partir
del que era
el grup aquell
de la Nouvelle Vague
de la Nouvelle Vague
bueno
doncs escolta
ara
ho dic de memòria
però potser
trobareu 20 pel·lícules
a dintre de Filmin
home
és importantíssim
jo penso
seria una pena
perquè aquells rumors
que hi van haver
que Filmin
hauria de passar
tot el seu
know-how
i tot el seu
paquet de material
a una altra posició
que no sabem quina era
es parlava
Movistar fins i tot
no sé com acabarà
a mi m'agradaria
que no acabés així
a mi m'agradaria
que Filmin
seguís
amb la seva veu
i que pogués
seguir treballant
com a Filmin
actualment té una forma
de tractar
els productes
que té
amb estoc
molt bona
i les incorporacions
també
hi ha criteri
i a més a més
si fixeu
si veu
una película
Filmin
quan arribi
al final
surt una nota
que diu
valorar
si no voleu valorar
perquè a la millor
no sé
sou tímids
amb calent
em costa
valorar sempre

però us recomano
una cosa
que feu un repàs
per les valoracions
que hi ha
algunes són
per oblidar
però altres
són aportacions
molt interessants
que us ajudaran
a fixar idees
sobre la pel·lícula
que heu vist
i tant
a mi m'ha servit
moltes vegades
dir
home
jo hauria escrit
alguna cosa similar
però fixa't que aquest
a més a més
aporta aquest cantor
que jo aquest
no l'hagués tocat

et sembla que
el tema de la guerra
l'hem deixat tancat
et sembla que llegeixi
un trosset d'un poem
m'agradaria
aquesta llibèrrima
llibèrrima situació
posa-nos en tassadents
de qui és
com deia
tinc un llibre en les mans
aquest programa
de televisió espanyola
Romà Guardia
Romà Guardia
és un realitzador
un director de cinema
que té la nostra edat
és una miqueta més gran
que nosaltres potser
i que jo el conec
des de fa molts anys
havia sentit a parlar
molt d'ell
que va fer una pel·lícula
que es deia
Solitud
que era la famosa novel·la
de la Víctor Català
adaptada al cinema
i Solitud
una pel·lícula
catalana
interessant
amb Homero Antonuti
ni més ni menys
que com a actor
protagonista
era un italià
de gran solvència
i un tio molt interessant
i després
hi ha un cert silenci
diguem
durant anys
havia fet coses
més petitetes
solitud
pretenia ser un projecte
una mica ja important
havia fet coses més petites
altres llarg matratges
més petits
i ell
de fet
és de matemàtic
d'ofici
ell és matemàtic
i a més és matemàtic
investigació matemàtica
o sigui
no simplement
és professor de matemàtiques
sinó que és
catedràtic
de matemàtica
de la Universitat de Barcelona
però a més a més
ha fet
ha fet
teories matemàtiques
ha treballat
amb temes matemàtica
pura
i per tant
és un tio interessant
però aquest tio tan interessant
matemàtic
l'altre dia
em volia veure
i un dels motius
era passar-me un llibre
el tinc a les mans
que es diu
Romà Guardiet
Reflexos de Lumière
i està editada
sí que hi ha una edició
jo pensava que era
autoedició
en principi
l'Hertes
ambat
poesia
és una
és una publicació
de poesia
aparentment
i ell
escriu poesies
són poesies
connectades
tal com m'explicava
m'ha explicat poc
perquè et llegeixo
i em dius
què et sembla
connectades
a records d'ell
de pel·lícules
records emocionals
de pel·lícules
és un dels nostres
és un dels nostres
absolutament
i jo te'l buscaré
per poder-te'l
també donar
perquè penso
que és interessant
que el tinguis
aquest llibre
llavors diu
Apocalips 9
Francis Ford Coppola
1979
entra com si fos
realment
una ressenya
en realitat
és el títol del poema
crueltat i desmesura
impotència que fulmina
sinfonia
per aspes
d'helicòpter
crits de militars
valquíries de Wagner
i napalm mortal
un caos sonor
que tapa l'estigma
de matar innocents
amb focs d'artifici
camparols que corren
buscant un forat
on soterrar-se
on enterrar-se vius
cap conflicte ètic
es farà present
en un joc de rol
que destrossa vides
el surf
és la dèria
del gran coronel
que somia onades
per poder gaudir
l'esport d'aventura
al so de les notes
d'un Wagner letal
aquesta és la poema
que ell fa
sobre apocalipsis
em sembla
molt oportú
interessant
que reflecteix molt
aquesta part d'apocalipsi

perquè
ja sabem
ja sabem
clar que
l'apocalipsi
està basada
en una novel·la
extraordinària
de Joseph Conrad
però
diguéssim que
la primera hora
de la pel·lícula
està posada
en una poesia
ja que sí
jo et diria una cosa
que igual
per la segona part
de l'any
podríem mirar
de contactar
a través de l'amistat
que tens tu amb ell
amb el Romà Guardia
perquè vingués un dia aquí
i compartís amb nosaltres
un programa
que podria ser
força interessant
és un home interessant
té profunditat
té argument
és un tio molt important
molt bé
escolteu
ara com que ja
el temps és inexorable
us volíem parlar
i recomanar
una sèrie de pel·lícules
en realitat
recomanarem
una
dues
tres
quatre
cinc
i
recomanarem
perquè no l'aneu a veure
una altra cosa
que no acostumem a fer mai
però avui
em sembla que es deixi justícia
a fer-ho
perquè
els vostres vuit euros
no siguin en bar
no siguin sí
no es gastin en bar
mireu
com a pel·lícula
per exemple
una pel·lícula
allò que es diu
per tota la família
i per gaudir
gairebé
tres hores
que es fan
curtes
és
Missió Impossible
Sentència Final
una pel·lícula americana
del 2025
de la nissaga
de Missió Impossible
dirigida
també per
Christopher McQuire
i amb un esplèndid
i amb molt bona forna
Tom Cruise
després
passem a filming
i us recomanem
una pel·lícula d'animació
també per tota la família
que es titula
Flou
un món per salvar
una pel·lícula de 2024
de
Jeans Sivalodis
guanyadora del Globus d'Or
del 2024
i de l'Òscar
del 2025
és una pel·lícula
com hem dit
d'animació
i és una producció
de l'Etona
l'Etònia
una vella aposta
per valors ètics
i morals
que
us recomanem
per veure
és a dir
que es pot veure
amb fills
a partir de 5 anys
després tenim
una pel·lícula
que ara està
molt
en boca
de la gent
amb tertúlies
amb sopars
amb treballs
els ascensors
se'n parla
d'ella
que és
Sirat
Sirat
és una pel·lícula
d'espanyol
2025
que va
atindre
el premi
de la crítica
a Kant
com a millor pel·lícula
i és una pel·lícula
dirigida
per Oliver Laschet
és un actor
que el recordareu
perquè
fa un parell d'anys
ens va obsequiar
una pel·lícula
important
que és
Oque Arde
un director
has dit
un actor
ah un actor
no no
Oliver Laschet
és el director
per sobre
si hem de parlar
d'un actor
de la pel·lícula
com que professional
només n'hi ha un
és
Sergi López
que com sempre
fa un paper
extraordinari
i que mirarem
de tindre'l aquí
també
en la
propera
en la propera
part
o sigui
setembre
després hi ha
una altra pel·lícula
que és
Todo saldrá bien
la pel·lícula
de Hong Kong
del 2024
de Ray Yeung
aquesta és una
història íntima
que presenta
un problema
que passa
amb
una parella
lèsbica
que porten
30 anys
vivint juntes
sense
cap paper
que demostri
que són parella
no han passat
per aquest
petit tràmit legal
que
quan una
mor
i no estic fent
espòilers
perquè és el
començament
de la pel·lícula
i a partir d'aquí
hi ha el conflicte
de la pel·lícula
llavors
comencen a aparèixer
problemes
molt importants
una pel·lícula
Todo saldrá bien
que
si no l'han estrenat
l'estrenen aquest divendres
per una altra banda
hi ha una altra pel·lícula
molt diferent
de tot el que hem parlat
fins ara
que és
la trama fenícia
de producció
estatunidenca
i alemanya
està dirigida
pel
Wes Anderson
Wes Anderson
fa unes històries
que ens endinsen
sempre
en un món
el seu món
particular
i fascinant
alhora
oníric
i pendent
sempre
d'unes
situacions
imaginades
que no
tenen per què
tindre
cap referència
ni cap enganx
amb la realitat
però que són
des del meu punt de vista
úniques
en el cinema
actual
per una altra banda
tenim una altra
aquesta és
la trama fenícia
per una altra
tenim
Jockey
Jockey
és una
coproducció
argentina
Mèxic
Espanya
Dinamarca
i Estats Units
o sigui
això sembla una pizza

està dirigida
per
Luis Ortega
i és una aposta singular
que dóna com a resultat
una pel·lícula tan irregular
com fascinant
amb una primera hora
que respon
a un nivell
molt alt
de contingut
però que a criteri meu
a mesura que
en fi
la segona part
va caient
per una pendent
que va perdent interès
per una altra banda
aquesta que hem parlat
és Jockey
ara
una altra
és Diamanti
aquesta l'estrenen
el dia 4 de juliol
Diamanti
o Diamonds
amb el títol
en anglès
és una pel·lícula
italiana
dirigida
dirigida
per un director
d'origen turc
afincat a Itàlia
que es diu
Fersan
Ophetec
una pel·lícula
amable
entranyable
coral
molt ben dirigida
i interpretada
un homenatge
a les dones
que fan possible
la meravella
del vestuari
en el cinema
és a dir
és una pel·lícula
que és un homenatge
als treballadors
del cinema
que moltes vegades
no es tenen en compte
però gaudim d'ells
quan veiem
el segle XVII
el segle XVIII
els romans
les pel·lícules
de guerres
de principis
del segle passat
etc
tot això és gràcies
al treball
que fan aquestes dones
i aquí
se les veu
amb elles
amb un ambient coral
amb un ambient distès
amb una Roma
fantàstica
una pel·lícula
Diamanti
que us recomanem
i per últim
el que tenia per dir-vos
és que
hi ha una pel·lícula espanyola
que segurament
farà nast
algun anunci
per la tele
perquè ja em conec
una mica
com va la cosa
aquesta pel·lícula
es diu
Vírgenes

Vírgenes
és una pel·lícula
dirigida
el 2025
per
Álvaro Díaz Lorenzo
que és la seva
tercera o quarta pel·lícula
és una pel·lícula
que
pretén
o
emula
imita
el més deplorable
i pitjor
del cinema franquista
que
en aquest cas
es tracta
de Torremolinos
1968
tres joves de Sevilla
entre parèntesis
he posat aquí
Vírgenes
perquè no us penseu
que Vírgenes
és que aneu a veure
una pel·lícula
de senyores fresques
no, no
són tres tios
verge
o sigui
imagineu-vos
José Luis López Vázquez
el Landa
i el Sacristán

doncs
estem
en aquest nivell
i que senzillament
se'n van
cap a
Torremolinos
sense cap altre
ideari
en el seu cap
que
enganyar
a pares
a mares
i a
educadors
que deixen
a Sevilla
dient
diverses versions
d'allà on se'n van a parar
aquests 15 dies
però ells van
amb tot l'equipatge
i uns 600
per anar
vam a follar a Sueca
Déu-n'hi-do
és una pel·lícula
com podia ser
del 60
recordeu
Vírgenes
aparteu-se'n
aquestes que s'havien d'apartar
aparteu-se'n
i direu
Pep
tenia raó
ens hem estorviat
9 euros
i
ara
no sé
que et deixo
potser
potser
més que entrar

no
amb el
amb l'aula de cinema
potser
la sèrie
potser la sèrie
molt ràpid
El Eternauta
Netflix
20-25
l'any de 20-25
6 episodis
de 44 minuts
i el més llarg
d'una hora 08
normalment és l'últim
i en aquest cas també
aviam
és una sèrie
que va de més a menys
és una sèrie
que entraria
en la categoria
d'aquest tipus de material
que m'estan manegant avui
que és el lateral
de conflictes
entraria una mica
en una típica sèrie
post-Covid
és a dir
post-pandèmia
perquè realment
ens situa en un món
distòpic
perquè es converteix
en distòpic de cop
a més a més
és una argentina
d'avui en dia
a veure
la pandèmia sí
va ser assistir
a una distopia
distopia
en si mateix
perquè en realitat
ens estàvem trucant
i ens estàvem dient
però què està passant
i quan durarà
i què fotem
i tenim que agafar
realment
tenim que fer
com els anglesos
que estan acaparant
tan paper higiènic
serà una xorrada això
hem de comprar
llaunes de tonyena
tot això
ho hem passat
ho hem passat
i al veure la pel·lícula
penses que part de la pel·lícula
de la sèrie
perdó
està inspirada
en els fets reals
que vam viure tots
també és cert
que aquest clima bèl·lic
i de l'amenaça
que ve de fora
és la que genera
també aquest tipus de materials
és a dir
en aquest cas
l'amenaça
ve ni més ni menys
que de fora
del nostre món
és a dir
ve d'altres mons
per això ho sabem
al final
és una esposa
com una casa
però és que tothom ho sap
llavors la pel·lícula
és per un cantó
admirable
pels seus efectes especials
és al·lucinant
d'efectes especials
ens ensenya
el que avui en dia
el cinema
amb unes eines
de realitat virtual
i més enllà
de la realitat virtual
d'ús d'una tecnologia nova
que és aquesta tecnologia
de les pantalles
LED corbes
és a dir
ja no necessiten fer
cromes blaus
ni verds
ni de cap color
aquelles pantalles
ja tenen un món rodat
i els actors interactuen
sobre aquest món rodat
i interactuen
per davant
d'aquestes pantalles
realment la integració
és brutal
a més a més
la generació posterior
de neu artificial
està nevant
tota l'estona
la pel·lícula
excepte la part final
i aquesta neu
és per exemple
la neu contaminada
que ha creat
tot el fet aquest
hi ha explicacions científiques
del per què està passant això
en el fons
el que ha passat
és que hi ha hagut
una pagada general
i ha començat a nevar
alhora
aquesta neu estranya
i tot s'ha apagat
llavors la gent
que surt al carrer
mor
no se sap
si contaminats per la neu
per un aire
que corre per allà
pel que sigui
i a poc a poc
el Darín
que és el protagonista
de la pel·lícula
unit per una caterva
important
diguem
d'actors
argentins
caterva
en el sentit positiu
d'actors
realment sempre
al nivell argentí
de grans actors
i actrius
títol
i plataforma
Eternauta
Netflix 2025
sis episodis
molt bé
de 44 a 1 h 0 8
és interessant

com deies abans
d'una pel·lícula
també argentina
per cert
aquesta també va
de més a menys
per mi
és a dir
comença interessant
jockey
t'enganxa molt
ja me'n recordo
però a poc a poc
exacte
i a poc a poc
i ara
ja apareixen coses
ja més anormals
més poc freqüents
i més improbables
és quan jo almenys
em vaig començar
a desenganxar
pot ser que al públic
més general
li passi al revés
i just en aquell punt
és quan s'interessin més
és una sèrie interessant
l'està veient tothom
jo m'afegiria
al d'allò
de val la pena
potser veure-la
la pel·lícula
la sèrie seguirà
és evident que no s'acaba
sinó que tindrà
una continuïtat
amb una segona temporada
aquí teniu la recomanació
aquí la recomanació
escolteu
porteu-se bé
gaudiu de les vacances
exacte
i sobretot
aneu al cinema
aneu al cinema

al setembre
ens tornem a veure aquí
i prometem parlar
més llargament
perquè s'ho
demana la pel·lícula
de Cidad
i si el feu
al cinema
feu-lo
horizontal
ah sí
rodeu amb horizontal
we
entran
béi
él
méi
era
sol
ans
Well
ella
hij
l' Вс
soldier
still
de
inv
elle
i
sen
an
env
tre
o
à
une
se
ti
ди
has