Cinema sense condicions.
Music by Ben Thede
Bona nit a tothom
saludem els que s'estan escoltant
i avui amb la presència
d'Albert Olivella
que és el director o codirector de l'Institut
de Diabetes Activa i és preparador
físic, professional, que s'adica a això des de fa
molts anys i que
ens vol parlar a la segona
part del programa, ja sabeu que a la primera part parlarem com
sempre de les coses que hem vist, de les coses
que ens han agradat, a més a més avui tenim dues
persones que venen de Màlaga
i que per tant ens explicaran què és el que hem vist allà
què és el que els ha agradat, etcètera, etcètera
a la segona part l'Albert ens parlaria
del cinema
i l'esport
i tenim com sempre també
tenim aquí, anem a presentar la gent
tenim l'Albert Olivella, en Paul Díguer
Lídia Artigas
ve molts dies que no venia ja
és que et fas el salt
i te'n vas amb altres
i nosaltres t'anyorem perquè cada dia
surt en algun moment el teu nom, no sé si ho has sentit
en algun moment o no
que maco
sí, sí, quan he pogut he estat treballant
ja ho sabem, ja ho sabem
que treballes massa
intensament una temporada
i mira
i el Francesc que està darrere els vidres
sé que vindrà la Carme Nebot, m'ha dit que vindria
però el que no vindrà és el Jaume
perquè tenia problemes i m'ha trucat dient que no podria venir avui
teníem la casa plena
per tant estaríem
avui estaríem plens
vindrà, s'ho veus a la Carme aquí
i intentarem doncs escoltar
bé, jo si voleu
si voleu
en aquesta primera part que faríem de les coses que hem vist
val dir la pena començar
jo penso per Màlaga
que és el que heu vist vosaltres
i tant
doncs per tant expliqueu una mica com ha anat el festival
home, Màlaga va començar fortíssim
el que sí que no vam arribar a temps
de veure Toro
que Toro era qui obria el festival
l'únic que nosaltres
però fora de competició
no està bé ni competint
bé, a la secció oficial fora de competició
però igualment era qui al matí
a primera hora per premsa ho començava
i després a les 10 a la nit
feien el passe de la gent
però és que ja és que estava planíssim
era impossible entrar-hi
i al matí, clar, nosaltres vam venir en cotxe
vam arribar al migdia
vull dir que va ser impossible
però sí que vam veure
les primeres pel·lis fins ahir
les vam veure totes, pràcticament
i, ostres
nivellazo
nivellazo el que arribarà aquí
expliqueu, expliqueu
a veure, d'entrada ens van tractar molt bé
el festival, això s'ha dit
cafè gratis per tot arreu
teníem les acreditacions més bones
des d'aquí, des de Ràdio d'Esvern
vam entrar
vam veure, la primera pel·li que vam veure
va ser
La noche que mi madre mató a mi padre
que és d'Inés París
jo l'he vist ahir
jo l'he vist ahir
jo l'ho vaig veure ahir
però va, dieu, dieu
si ho la vam passar aquí a Barcelona
a veure
Periculón
sí, sí
per
sí, per
girs de guió
per un humor que
bueno, tot i
és el que sempre diem
que a vegades l'humor espanyol
pot tendir molt a
com hem vist molts cops
a coses més xavacanes
o més, no ho sé
de cine social
però humorístico
i tal
però en aquest cas
era tot això
agafar una localització
agafar un tema
i anar girant
era com un
bueno, si ja l'has vist
era com una mena de
de thriller
no un thriller
era com una comèdia
però que tendia
a aquests girs
que tu vas avançant
poquet a poquet
que et van portant
un gir
i un altre
i un altre
i un altre
fins al final
i no acabes de
hi ha un moment
que et costa
entrar una mica de pel·li
això és veritat
potser la primera mitjora
de pel·li és difícil
sembla una miqueta falsa
una mica artificial
tant l'actuació
com els diàlegs
com el guió
però hi vas entrant
a poc a poc
i vas sabent per què
i aquest tom és artificial
i jo crec que
val molt la pena
de veure
i la Belén Roeda
fa perfecte
en aquesta pel·li
els actors
tots són molt bons
Belén Roeda
Eduard Fernández
Diego Peretti
que és el de Santí
la Maria Pujalde
que penso que està excel·lent
el Feli Martí
és el més fluixet
però també té un paper
sí, més petitó
però és
jo crec que és una història
que està molt ben lligada
perquè a més
és d'aquestes històries
no per equiparar-ho
però és com aquestes històries
que comencen d'una forma
i a mitja pel·li
canvien absolutament
de gènere
de tema
com passava
no sé
aquesta una altra pel·li espanyola
que es diu
Opre 67
també hi ha un canvi
substancial de gènere
però no ens allarguem molt
perquè hi ha molt d'espres
però està molt bé
aquesta com a obertura
per nosaltres del festival
que era la primera
molt bé
següent
aquesta jo diria
que era la millor de totes
i la següent millor
jo m'atreviria a dir
que és el rei Tuerto
jo per mi
és la primera millor
aquesta per mi
és la que hauria
el rei Tuerto
el rei Tuerto
el rei Borni
en català
sí, és la que vam fer
que està dirigida
està dirigida
per Marc Creuet
i els protes són
el Miquis Pervé
i l'Alene Hernández
bé, també
Betsy Tornet
i Ruth Llopis
que són com
dos parelles
parla d'una història real
que no és el cas
d'Esther Quintana
català
sinó
és un cas italian
es van explicar
però bueno
que mentre estaven creant l'obra
va ser quan va passar
això d'Esther Quintana
parla de la història
d'uns antidisturbis
que durant una manifestació
li van treure un ull
accidentalment
a un manifestant
amb una pilota de goma
el noi
a qui li han tret l'ull
és el Miquis Pervé
i l'Alene Hernández
és l'antidisturbi
comença
d'una forma
tan
el primer que veus
és un sopar de parella
entre ells dos
entre l'antidisturbi
i la seva dona
i està
tan teatral
tan bonic
que hi entres de seguida
i no saps bé
què és el que estàs veient
perquè rius
però et sents malament
perquè creus que no hauries d'estar rient
però bueno
ara ja ho dic d'entrar
sí que es pot riure
i estàs tota l'estona rient
la cosa és que és una obra teatral
que es va fer
a la sala Flyhart
durant dos anys
aquí a Barcelona
llavors va tenir
molt bona acollida
i a més
la història és molt bèstia
és un cine negre
com a tal
comèdia negra
molt molt molt bèstia
que el bo és que
la peli
es transforma
en teatre totalment
o sigui
és una localització
pràcticament
són diàlegs
que no
vull dir
és allò
on stop
no on stop
perquè clar
es porten com assajant
diguéssim la peli
dos anys
llavors
és una cosa increïble
la interpretació
els diàlegs
el guió és
hauria de guanyar
jo crec
Màlaga
en qüestió de guió
com a mínim
hauria de guanyar
aquesta
perquè és que és
i es diu
el rei tuerto
el rei tuerto
el rei borni
però és un rei
realment el personatge
no
és una referència
que es fa
però realment
està situada a l'actualitat
sí
sí
és molt crítica
val molt la pena veure
no no
es juga molt
juga molt
amb guió
amb tècnica
muntatge
és molt interessant
també
vam estar a roda de premsa
després d'aquesta pel·lícula
i van estar explicant
com la van estar composant
sobretot
clar
és una pel·lícula
de personatges
de relació entre personatges
que ells mateixos
van estar
quedant
entre ells
els queden les dues parelles
i feien la seva vida normal
anem de compres
però sent aquests personatges
i veien com eren
les reaccions de la gent
al veure'ls per allà
i així
anaven treballant
no us dic res més
perquè si no
us explicaré com és
es nota que Lídia
feia temps que no venia
té unes ganes
i a part
de Màlaga
allò
amb tot el que
deuen haver menjat
li deia
que quasi cada programa
hem fet una referència
al seu nom
en el nom mínim
sempre
perquè
avui no
Lídia aquí
jo no he vingut
no sé què
per tant estem molt contents
que estiguis aquí
n'hi ha moltes
però un altre
comentar
que jo crec
perquè bàsicament
per qui surt
i per qui és tot
és Rumbos
Rumbos és
sí
però el tanto
perquè Rumbos
jo sí que és veritat
que la vam veure
el dissabte
crec que era
el dissabte
o diuenig
però quan la veia
em dóna la sensació
aquesta
mira que hi ha històries
paral·leles
mira que hi ha personatges
però era com
molt farragós
tot i era una història
o sigui
una cosa
una història
molt simple
o sigui
però
parteix de
coses
del dia a dia
de l'amor
de no sé què
saps
i tot relacionat
amb un programa
de ràdio
un doctor
de la Júlia Otero
precisament
però
era com
molt
anava a poc a poc
anava molt
a poc a poc
tot
molt
vull dir
inclús hi havia històries
que semblava que sobraven
no?
que era allò com
bueno
has d'omplir
però
però jo
dos dies després
he anat pensant
i té molts detalls
que potser sí que se't queden
que van fent créixer
la pel·lícula
potser
diguem que és el primer
llarmetratge
com a projecte personal
de la Manuela Moreno
la directora
entre altres coses
però va ser molt famosa
per Pipes
que va ser
vam parlar
meia un dia
que va ser graciós
perquè
Carme encara no havia vist
el curtmetratge
i llavors
ho va veure així
en el moment
i mira exacte
ja ha trobat Lídia
el gazpacho
que el tenia al costat
ja podeu anar bé bé
perquè ja que ha vingut
Alberto Líbella
a parlar-nos de vida sana
i d'exercici
doncs alimentació
alimentació sana també
us he preparat aquí
un gallo
ningú no el veurà
ningú no
sí
anem bé
alguna cosa més natural
que aquesta
poques
jo crec que Rumbos
agradarà
però també
per qui surt
perquè són tots cares famoses
on sempre
això ho treu
però sí que és
és com molt diferent
és com inclús
dins de
no sé si heu vist
una pel·lícula que es diu
Stalker
o Waking Life
que són aquestes pel·lis
que una és del Richard Lynn Leiter
del de
la trilogia
són pel·lícules
que el que fa la càmera
és anar
seguint personatges
o sigui
seguir
no s'involucra
no fa res
és com un fantasma
i va
tu vas relacionant
i és una pel·lícula
una mica així
d'aquestes de
quasi d'observació
d'anar veient
com si fos d'observació
com si fos
sí
o sigui
inclús hi ha moments
que quan punxen
diguéssim
per dir alguna cosa
punxen una de les històries
i entres a dins
t'avança la història
evidentment
però et deixa allò
de dir
és més quasi
una mena de documental
que una narrativa
però bueno
són aquestes pel·lis
una mica
després hi havia
la noa de la Maria Lleardú
també
que era la punta de Diceberg
que està bé
com a thriller
és prou interessant
no és super destacable
però crec que
ella
potser sí que és
de les que pot optar
recordem que aquest
és un projecte
ja ho he dit una mica
de Manuela Moreno
que tenia
abans de fer
despedida
com a sobrevivir
a una despedida
que és la que va fer
perquè li van oferir
molts diners
i va dir
bueno
la faig
i llavors
amb aquella
amb el que va treure
d'aquella
ha pogut fer aquesta
jo recomano molt
buscar els curtmetratges
d'aquesta dona
són molt interessants
i a més hi ha una cosa
que a mi em va tenir
com directament fascinat
o descol·locat
durant una setmana i mitja
o així
perquè ella parlava
d'una actriu fetitxe
que tenia
que es deia Manuela Burló
i ara ella ja es fa
bueno jo estava dient
però si és ella
però clar
es veia maquillada
en els curtmetratges
i no acabava de ser
però bueno
va estar durant molt de temps
jugant a això
llavors Manuela Burló
Manuela Moreno
i ella feia d'actriu
deia la seva pròpia actriu
en els seus curtmetratges
una dona
no sé
per mi molt peculiar
molt fascinant
i el que sí que voldria
no sé si teniu més coses
a dir de Màlaga
bueno suposo que podíeu estar
parlant tot el programa
però feu un esment
d'una altra pel·lícula
de la qual vau parlar
amb el director
i amb la
amb l'actriu principal
metamorfosis
que precisament
jo el vaig veure
perquè David Moreno
ai David Moreno
David Tomàs
va enviar
perquè he dit Moreno
Manuela Moreno
clar
llavors perquè em va
proporcionar
a través de la distribuïdora
la possibilitat de veure-ho
des de casa
amb una contrassenya
i tal
llavors la gràcia
és que vosaltres parlàveu allà
hòstia
no va ser complicat això
és com el programa
en directe de ràdio
que se'ns anava tallant
el programa que vam intentar
fer a Ràdio Cornel
a mi jo no esmentar-ho
perquè va ser un fracàs total
jo vaig esperar
d'una decisió molt equivocada
que va ser deixar-vos allà sol
no té sentit
mai més no ho faré
és que a més és just
quan estàvem començant l'entrevista
mentre fos que era en plan
que estàvem a l'ascensor
se'ns tallava la connexió
va ser difícil
va ser molt difícil
el que no sé
si vau poder aprofitar
algunes de les preguntes
que us vaig enviar
si ja publicarem l'entrevista
d'acord perfecte
això està preparat
bueno pel·lícula molt interessant
pel·lícula a l'estil
per entendre'ns
de la granja del pas
més o menys
perquè és una pel·lícula
que parla sobre
aquesta lluita
tot i que no tingui res a veure
perquè allò és
una lluita col·lectiva
de gent per sobreviure
tota una desfeta social
com els desnonaments
i aquesta pel·lícula
és més aviat al contrari
és l'explicació
de la llavor
de com va començar
aquesta agrupació
d'una plataforma
de gent que mirava
de continuar amb el moviment
del 15M
dels indignats i tal
que és guanyem
i a partir d'això
doncs van presentar
la candidatura
Barcelona en Comú
i van acabar
tenim ara
l'Ajuntament de Barcelona
una alcaldessa
per tant
una cosa impressionant
i el que a mi
més em sorprèn
a part de la Laia
Laia Forner
que la veritat és que
és magnífic
tota la seva presència
a la pel·lícula
i com la van
com el director
va fent que aparegui
de diferents maneres
fins i tot
es va gravant ella
com un diari personal
així a través
de Skype
i llavors
li agafen aquestes imatges
és molt interessant
el que trobo més fascinant
és que a algú
se li ocorressi
i aquest procés
no sé si el vau esvinar allà
perquè era una de les preguntes
que us vaig enviar
que a algú se li ocorressi
el 2014
començar a gravar allò
pensant que jo
arribaria a créixer
i arribaria a ser
alguna cosa
tan important com aquesta
no sé
li van preguntar sobre això
i ens va explicar
que ell simplement
volia seguir
aquell procés
i que sí que
clar
des del seu punt de vista
van tenir la sort
que funcionés bé
i que arribés
tan lluny
com a l'Ajuntament de Barcelona
però que no
no ho esperaven
o sigui
fos com fos
fos com fos
van anar on a fer
i si no haguessin arribat
a aquest punt
què hauríem fet
amb aquest projecte
pel que vaig entendre
segurament
potser tenir una mica
menys de distribució
però l'anar on a fer
com el programa
que vam fer fa poc
pel·lis
les millors pel·lícules
que mai s'han fet
hauria pogut acabar
en aquest sac
i està previst
quan es distribuirà
o quan es podrà
no mira
justament
ho vam preguntar
de moviment per festivals
clar
un festival com Màlaga
et pot donar
una visibilitat
bastant important
tot i que
ells deien
que tenien previst
un altre gran festival
que no ens podien dir el nom
per temes
de confidencialitat
però que
ells esperaven
suposo
un moviment
per festivals
i després
havíem
que pot sortir d'això
jo imagino
que sí
que tindran una
ni que sí
per exemple
a Barcelona
ni que sí
a el Girona
no podria
sí
el Girona
és els cinemes
que estan fent això
es va projectar allà
a Màlaga
per això
em queda el dubte
que sí
és que em va arribar
a metratges documentals
nosaltres no la vam veure projectada
però sí
sí
estaven en secció oficial
encara queden dies de projeccions
segurament l'estan projectant aquests dies
nosaltres no la vam poder veure
moltes vegades repeteixen
repeteixen la mateixa pel·lícula
amb diverses vegades
jo també es volia preguntar
us heu adonat
que heu tornat abans
ni d'acabi el festival
encara segueix
però per això
per això dèiem
que començava molt fort
perquè sabíem
les pel·lícules
que es projectaven
hi ha metratges de ficció
per dir-ho
i els primers dies
suposo que van
allò
van posar
i es notava
perquè inclús
de premsa
estava a petar
és que no
havies d'anar abans
perquè és que si no
nosaltres vam tenir sort
d'anar a un palco
a veure rumbos
perquè estava tan plena sala
que ens van dir
bueno va tira que va allà el palco
que si no
ens vam asseure a terra
al passadís
per poder veure
la Manuela la vau saludar
o no
la Manuela Moreno
no
el David sí
però nosaltres
no hi vam poder ser
llavors en resum
l'experiència malagueña
què tal
molt bona
molt interessant
una passada
és un festival
que va a més
i que a més a més
ha agafat molt de prestigi
en els últims anys
per les coses
que s'han passat per allà
això és veritat
jo també
moltíssimes gràcies
per la vostra
per la vostra participació
i la informació
que ens heu de donar
i segur que veurem
aquestes pel·lícules
que esteu dient
ja està
podeu veure una mica més
a cada espatxo
ja podeu marxar
semblava una
comia de mi
no?
sí
semblava no
en el sentit
que la Carme
la Carme
sí que ha vist
una o dues pel·lícules
i que em faria gràcia
també que expliqués
el que és
què ens recomana
no sé si recomanar-vos-les
jo he vist
exacte
he vist l'heroi de Berlín
perquè com que m'havíeu comentat
que avui parlava
l'Albert
sobre esport
i la relació de l'esport
amb el cine
etc
i aquesta està en cartellera
doncs
vaig fer l'esforç d'anar-hi
doncs no la recomano
però bé
jo també l'he vista
aviam
jo també l'he vista
a veure
no la recomano
és una pel·lícula
és una pel·lícula
amb gran
sobretot perquè és una pel·lícula
amb gran pretensió
si fos una pel·lícula
reduïda
o una pel·lícula
insustancial
podries fins i tot
acceptar-la
però és una pel·lícula
que pretén
llavors una pel·lícula
que pretén
tu també pretens
a l'espectador
i per tant
és per això
que dic
ara es veu bé
és la història
del Jesse Owens
que va guanyar
quatre medalles d'or
amb els
festival de Berlín
les olimpiades
de Berlín
les olimpiades de Berlín
del 34
quan
estava al poder
el Hitler
que
als Estats Units
estava
plantejar-se
de no anar-hi
llavors
està bé
el Jeremy Irons
que és un membre
del COI
o ho és després
bueno
fa la diplomàcia
entre Estats Units
i Alemanya
jo crec que és
la millor de la pel·lícula
perquè ho fa molt bé
el Jeremy Irons
qualsevol cosa
la fa bé
és un personatge
fort
el negre
també ho fa bé
jo trobo que el negre
no ho fa malament
el negre
no ho fa malament
que és el protagonista
però jo diria
que no respon
al personatge
o sigui
jo diria
que el
Jesse Owens
no era ben belló
no és ben belló
jo crec
que en canvi
el que està frustrat
és la relació
entre
l'atleta
i el seu entrenador
que suposo
que donaria
molt de sí
perquè una relació
d'aquesta mena
és sempre una relació
complexa
humanament
ell
l'entrenador
és blanc
ell és negre
en una època
el 34
que això és un conflicte
inclús als Estats Units
és un conflicte
només mundial
i no només
per la posició
del Hitler
és un problema
general
i per tant
jo
endevinaria
que la relació
entre l'entrenador
i ell
era una relació
molt rica
cinematogràficament
i la perd
la pel·lícula
la perd
jo crec
i en comparativa
per exemple
en gènere
que jo no l'he vist
però com que vaig
al tràiler
i més o menys
de què va això
en comparació
acaba superant
suposo
Invictus
no
no
no
no
Invictus
Invictus
al revés
sí
sí
sí
molt per sobre
molt per sobre
molt per sobre
perquè clar
els personatges
tenen més gruix
Morgan Freeman
fa un gran
gran Mandela
i
i llavors
clar
estem totalment d'acord
això se li porta
la pel·lícula
i en canvi
aquesta pel·lícula
no té gruix
aviam
estic d'acord
amb el que dius
en el sentit
que no passarà
la història
és una
mira la pel·lícula
passarà una estona agradable
una recreació
més o menys convincional
i fins i tot correcta
jo diria en alguns moments
sí
però que s'allarga
en un moment
doncs
el que passa
és que a mi
sí que em va semblar
interessant
diríem
la crítica
la impecable
diríem
divulgació
de les maniobres polítiques
que es podeixen
en aquest moment
però això
jo ha dit
que jo valorava
el Jeremy Irons
perquè el Jeremy Irons
és l'americà
que fa les gestions
i finalment
és comprat
o sigui
finalment
però és la història
és la història real
segurament
com es pinta
el paper dels jueus
en aquell moment
a Alemanya
que no poden actuar
i els obliguen
de fer
els obliguen
a retirar-se
d'una carrera
de la competició
fonamental
i després
el paper dels negres
també
que suposa
una ofrenta
el fet que un negre
guanyi
4 madalles d'or
contra els alemars
jo diria una cosa
que volia afegir
és que la pel·lícula
aquí es diu això
de l'heroi
de Vernet
però es diu Reis
vull dir que
que té gràcia
perquè Reis
sí
però és les dues coses
és raça
i és carrera
perquè és cursa
jo trobava intel·ligent
clar
vull dir que això
en canvi sí que ho trobava intel·ligent
trobava intel·ligent
dir-les Reis
simplement no per matisar
estic d'acord amb tu
però vull dir
que és una pel·lícula
que té alguns elements
que poden ser curiosos
o interessants
sobretot de crítica
però en aquest cas
com ja tenim una pel·lícula
aquí que es diu
Raza
ja no podíem traduir-la així
però és que clar
nosaltres no tenim
les dualitats
de significat
i l'altra que has vist
i es recordes?
ah sí
i què tal?
a veure
és una pel·lícula francesa
he vist cine francès
francès
t'ho faig saber
però
és cinema francès
L'Isomenia
és
jo aquest director
no sé si ha fet més coses
perquè no tinc entès
de mirar-la
però se'n diu
Jean-Paul
és un actor
és una pel·lícula francesa
del 14
està basada
en una novel·la
d'un actor
que tampoc he llegit
que es diu David
ara està de moda
aquest film
sí
Fuenquinos
que
a veure
exacte
els francesos
ja ho tenen això
quan enlairen
un escriptor
són
són forofos
de l'escriptor
i això
tenen aquesta tendència
però bueno
si es posa de moda
perquè admiren la moda
llavors
no sé res
d'aquesta novel·la
la pel·lícula en si
és una pel·lícula amable
és una pel·lícula
que explica
la història
d'una àvia
que
comença
amb un
comença
amb un funeral
i acaba amb un funeral
i és la història
que barreja
tres generacions
l'àvia
el fill
els fills
i el net
és una història
que té un punt d'entranyable
té una melancolia
que la recorre
tota ella
la melancolia
està ben descrita
té punts d'humor
molt ben trobats
molt ben trobats
i després jo diria
que
la història
és una àvia
que
com que mor el seu marit
la posen en una residència
s'hi resisteix
i s'escapa
això seria la història
ara
confluent
amb aquesta història
fa
mira
la
el
el
el fill
que
que
s'acaba de jubilar
i no acaba
de trobar el seu paper
jo diria
que aquest és el gran personatge
de la pel·lícula
és el
Michel Blanc
és que és un actor
boníssim
boníssim
és que és boníssim
és que fa
un personatge
que és el millor
i l'àvia també
jo crec molt millor que ell
perquè és un personatge
molt més complex
és un personatge
és un hipogondríac
és
no troba el seu paper
vol trobar el seu paper
és
és
és covard
és
vol fer les coses
i no sap com fer-les
es creu que
està al davant de tot
i no hi és
són tres germans
que
i no sap ben bé
com fer
resolt el problema
de la seva mare
que finalment
és el nano
el net
el que va amb l'àvia
i llavors ell fa
aquest personatge
que és
enormement
barrejat
i això sempre és
un gran
gran gran
interpretació
els altres són més
una peça
però aquest és
un gran personatge
i després té
personatges
que van sortint
per allà
el noi que viu
al mateix pis
que el net
que és un noi
no sé si d'origen
o
o
o
de Magrebí
o
bueno
o del nord d'Àfrica
i és un personatge
extraordinàment ben dibuixat
molt ben dibuixat
i això que
que és marginal
a la pel·lícula
després
la
la directora
de la residència
també està molt
tan franceseta
tan elegant
tan
tan fora del món
a mi m'agrada molt
també d'això
més a més d'això
i tindríem la mateixa línia
el xicot jove
trobo que el paper
el paper
el que fa
és a dir
més que l'actuació
el que representa
la història
la història
la història
la història del que realitza
del que fa
com s'aprèn les coses
etc.
això em sembla
realment destacable
perquè li trobo uns valors
que habitualment
en moltes pel·lícules
no li trobo
no
la història
té un punt d'entrenyable
dibuixa
diferents
diferents
pintures
pintar diferents moments
amb gràcia
amb gràcia
els moments
estan ben agafats
i el punt d'humor
que li dona
té una certa alçada
més que tota la història
que és una pel·lícula
relativament menor
i el que estàs dient
el Joan va dir l'altre dia
que li havia encantat
ara farem una
d'allò
de l'1 al 10
que no ho fem normalment aquí
quant li posaries
Carme
i el Joan també
Joan li posaria
un 9 i mig
oi que va encantar
jo la vull tornar a veure
jo la vull tornar a veure
perquè tinc la sensació
que hi ha moltes més coses
amagades
de la pel·lícula
de les que
jo crec que es veuen
a primera vista
tinc la sensació
llavors
com que em vaig sortir
sorprès
per molts detalls
molts detallets
inclús perquè el fet
que comenci
i acabi de la mateixa manera
i t'està dient
i t'està dient
que la genera
com una unitat
la té bona
com una generació
hi ha un pas de temps
per tothom
per totes les generacions
i que sobre
això
fa que tothom
quan arribi
a un punt determinat
farà el millor
el mateix
que ha fet l'altre
encara que en el moment
no ho entengui
això està ben vist
això està ben vist
a mi em sembla
que la història
no sigui
està bé
s'ha de dir
que la pel·lícula
no està dirigida
per un gran director
de cine
sinó que és un actor
professional
jo no he tingut temps
de mirar-m'ho
és un actor
de prestigi
però que còmic
que és una de les seves
primeres pel·lícules
com a director
però a mi em sembla
que el que li trobo valor
no és la direcció
sí que li trobo valor
tant amb els actors
amb la interpretació
tant del Michel Blanc
que és un actor
de primera categoria
aquest sí que li poso un 10
ja us ho dic
però també
l'àvia
per mi l'àvia
però és que era més fàcil
el paper de l'àvia
el paper de l'àvia
no és complex
té d'una sola cara
o molt poques cares
en canvi el paper
del Michel Blanc
té moltes voltes
però jo
més que pels papers
i tot això
el que li trobo
són valors
que fan arribar
de coses que són importants
i coses que no ho són
és a dir
això és veritat
a mi em sembla
que el paper
del nano jove
que va demostrant
o que no ens compta
del que ell valora
i del que no valora
i quins són
per contrast
inclús amb els altres
a mi em sembla
ja et dic
jo la vull tornar a veure
és una de les pericoles
ja en tornarem a parlar
ja en tornarem a parlar
el nano
però el que passa
que el nano
fa el paper
d'un nano jove
que té
aquests dos mons
el món sentimental
perquè s'estima l'àvia
s'estima l'àvia
perquè sí
no com el fill
que li toca
i ha de fer el paper
de què fa amb l'àvia
si la porta
amb una residència
si ven el pis
si no el ven
el nano no té
aquests problemes
el nano flueix
en tota la pel·lícula
va fluint
i això està bé
però és un nano
que allò que s'estima
té una certa coherència
ell amb si mateix
i això suposo
que és el que tu
és coherent
és el que tu vens a dir
per mi és el més coherent
de tots
per mi
tots són coherents
del que són
ells mateixos
però des del punt de vista
de valors
del que jo considero
que és important o no
a mi el que em sembla
que té més valors
el que em sembla
que té més valors
és el nano jo
però bueno
tornem a veure
i ho tornem a parlar
Francesc
què has vist?
què ets recomano?
metamorfosis
jo ho he dit abans
a veure
què és això?
i què és això?
això és el de Kafka
no esteu atents
no esteu atents al programa
tornem a posar
el que
hem escoltat
el que deies
d'això
però no he entès
la teva valoració
la pel·lícula es diu així
metamorfosis
aquesta història
de guanyem
i després de Barcelona
en comú
i tot això
ah això
jo no havia sentit
com he arribat
és una pel·lícula
que encara no s'ha estrenat
que està pendent d'allò
ja sabeu
que el camí al cinema
jo no me l'acabo
d'aprendre del tot
és el camí més llarg
és el camí més llarg
pel francès
el rest dels mortals
tenen itineraris diferents
precisament
un dels productors
de la pel·lícula aquesta
l'arís cibriant
de la pel·lícula
metamorfosi
és el productor també
del camí més llarg
per tornar a casa
i el de diós aquell
no?
com es diu la pel·lícula?
i el de...
camins de Déu
camins...
sí, una cosa així
bueno, la història aquesta
d'ajudes i això
vull dir que
jo crec que
el productor així català
del que més pel·lícules he vist
és curiós
és curiós
que quan parles
del camí més llarg
per tornar a casa
que jo l'he vista també
jo també l'he vista
em va sorprendre
saps per què?
perquè està rodada a casa meva
com vols dir a casa teva?
jo vaig néixer
i vaig viure
fins que em vaig casar
no ho havies dit?
no ho havia dit
no ho havia dit
ara ho explico
ara
10.000 quilòmetres
quan
no ho he dit
perquè no ha sortit
quina gràcia
no vull dir
que els interiors
siguin casa meva
sinó que
quan l'ano està al carrer
tot allò
allò és casa meva
allò és on jo jugava de petit
aquells carrers que surten
és on jo jugava de petit
quan era petit
quan jugava bales
i jugava a futbol
i jugava
tots els escenaris
que estan allà
inclús
em va fer molta gràcia
perquè li vaig dir
a la meva mare
i al meu pare
escolta
aneu-la a veure
perquè
ho reconeixereu
ho reconeixereu
estareu allà
i al final no la van a veure
no l'han vista
però en qualsevol cas
és una des...
clar, jo no soc objectiu
llavors
clar
perquè
hi ha un sèrie d'elements
que em fan pensar
en mi mateix
i fan pensar
en la meva infantesa
però sí que
em va fer molta gràcia
que estigués rodat
justament a casa meva
encara en viu
quan la meva mare
el meu pare va morir
la meva mare encara viu allà
viu al mateix lloc
on es va rodar
la pel·lícula
no em va entusiasmar
per això
vas comentar
no m'havia
tenint pendent
que Lídia i Pol la vegin
no m'havia
és aquí una tertúlia
encara
saps què passa?
la del camí més llarg
el camí més llarg
el camí més llarg
sí, sí
bueno
podem parlar-ne
a mi m'agrada més
del mateix estil
jo us ho vaig dir
que ella alemana
que
com es deia
allò que passa
amb una nit
Victoria
Victoria
allò em sembla excel·lent
em sembla recomanable
d'aquest estil
de manejar estil
en canvi
jo Victoria
la trobo que
amb un sol pla
fer quasi dos hores i pico
amb un sol pla
però a més a més
amb una història
que el lliga
amb els projectes que el lliguen
em sembla molt més ric
molt més atractiu
que no aquesta
però bueno
jo tinc pendent de veure-la
veieu Victoria
no sé si es pot veure
perquè no sé si es pot veure
parlant de Victoria
mira, mira
ah, jo he fet aig
que no explica
precisament
aquesta pel·lícula
una història
bueno, no sé si teniu més coses a dir
o entreguem ja amb el tema
entreguem amb el tema
estallat
darrere
està aquí
ha decidit
entreguem amb el tema
començant a la marxa
clar, clar
és que estava sonant de fons
i no li feia bocà
que no li feia bocà
i després ja sí
presentem per la Carme
qui tenim aquí present
que bueno, la Carme el coneix
sí
perquè l'ha tingut
l'ha tingut com jo
m'ha sofert
m'ha sofert
de preparador físic
si ell és un preparador professional
i nosaltres vam participar
en un estudi
del clínic
justament
que treballava
doncs amb persones
i ell ens feia les proves
i després ens investigava
etcètera
i arrel d'això
ens vam conèixer
i arrel d'això
doncs és una persona
que ens hem fet
més o menys amics
ja fa anys
ja fa anys
abans o després de parlar del tema
hauries d'explicar Albert
què consisteix aquesta dinàmica
que estableixes amb la gent
que entra dintre d'aquest d'allò
perquè probablement
les enamores
ostres
el Joan explica sempre
que gràcies a això
a tu
el que li vas ensenyar
el que vas estar d'allò
doncs ells ha aficionat
a fer exercici
a anar al gimnà
aviam és que l'activitat física
realment
provoca canvis en les persones
no només a nivell físic
i de sentir-se millor
sinó també de desenvolupar-se
en les tasques quotidianes
del dia a dia
inclús a nivell emocional
a nivell d'autoestima
i evidentment
sobretot una persona
que no ha fet activitat
o més activitat
en la seva vida
en el moment que entra
en relació amb l'exercici físic
veu un abans i un després
i de fet
arrel d'això del clínic
sí que hi ha hagut molta gent
que ha continuat
amb l'activitat física
ja sigui amb mi
com pel seu compte
i sí, sí, evidentment
l'exercici provoca canvis
jo no feia exercici
fins que la vaig conèixer amb ell
a partir d'ell
vaig al gimnàs
etc, segueixo les normes
no havies fet mai
ni havies portat les bosses
de la compra
ni que jugava a bales
i a futbol
jo havia fet esport
havia fet atletisme
i havia fet
molt excursionisme
molt
fins a pràcticament
als 25 o 27 anys
vaig portar nanos
i els portava d'excursió
i fèiem travesses
i caminaven
fèiem molts
però després
és veritat
que quan vaig començar
a ser professor
i donar classes
i tal
doncs una cosa
que el vaig abandonar
i pràcticament
fins que no el vaig conèixer amb ell
no he recuperat una mica
i noto el canvi
perquè jo recordo
que fa uns anys
de fer exercici
anava a fer qualsevol cosa
i m'arrugava
és a dir
no podia continuar
no podia continuar caminant
i ara escolta
vaig per la banda
molts que són més joves
que no
t'has fet un xaval
Albert
quan tu vulguis
tot teu
l'esport en el cine
parlem una miqueta
aviam
jo
no sé
vosaltres
a nivell esportiu
activitats
si sou practicants
de l'exercici
però jo crec que
tots més o menys
estarem d'acord
en que l'exercici
o l'esport
en aquest cas
quasi com un personatge
o com un ens
la veritat és que
dona molt de joc
en el cine
està ple de pel·lícules
relacionades amb l'esport
des de fa molts anys
i a més tractat
des de molts punts
de vista diferents
tant a nivell
des del punt de vista
de l'esportista
com a nivell
des del punt de vista
de l'entrenador
a nivell polític
i totes són pel·lícules
que qui més qui menys
coneix
si no les ha vist
tenim al cap
Rocky
tenim al cap
aquesta del Mandela
d'Invictus
Million Dollar Baby
Million Dollar Baby
Jerry Maguire
Relació Entrenador
i esportista
és sempre
un tema
de fons
molt riu
una gran font
perquè
dona la dualitat
dels papers
de cada un
i com els enfronta
i com enfronta
un que està predisposat
amb el que
entén
la predisposició
de l'album
a més això
és un tema
que els entrenadors
ho dic diaria
pràcticament
el Carlos de Fuego
per exemple
Carlos de Fuego
l'entrenador
dels dos
bueno
del personatge
jueu
que és fonamental
i a l'estil
d'aquell home
que entén
entén que guanyaran
però entén que són
clar
jo crec que sí
l'esport
dóna
dóna molt de joc
mai més ben dit
no?
i realment
és que
jo crec que és molt fàcil
perquè és que l'esport
és una forma
de transmetre uns valors
és una forma
de despertar
sentiments
de sensacions
i que a més
arriba molta gent
és a dir
que molt massa
és a dir
que arriba moltíssima gent
aquesta és la ropa
la qual el Hitler
va utilitzar
les olimpiades
de Berlín
i que s'ha utilitzat
moltíssima
i tots els polítics
van als partits de futbol
perquè se'ls vegin allà
que no fan esport
alguns sí
però molts no
no dic que tots
però molts d'ells
no en fan
no evidentment
però bueno
sí que realment
és una arma
molt poderosa
utilitzar
perquè
és mediàtic
és mediàtic
esports com el futbol
jo inclús diria
no solament mediàtic
sinó que
en el fons
de
en el fons
del
del que entenem
per competició
per exemple
a Carlos de Fuego
està molt clar
que
com competeixen
uns i uns altres
un competeix
perquè no pot evitar
més que fer allò
perquè allò
ho porta al cor
i un altre competeix
perquè has de guanyar
i demostrar
que guanya els altres
que són dos opcions
completament diferents
sí
a més
les diferents
nivells de competició
com si diguéssim
es pot competir
contra els altres
es pot competir
contra un mateix
per exemple
Rocky
Rocky
necessita demostrar
que necessita
demostrar-se
que
que no és
un perdut
i
jo
sempre
jo crec que Rocky
sí
és un gran exemple
i de fet
jo amb el Joan
ho comentava
és que jo per exemple
jo quan
surto a córrer
a les orelles
porto la banda sonora
de Rocky
ah sí
sí
realment
dintre del món
de l'exercici
és una pel·lícula
que s'utilitza
per motivar
a la gent
i jo dirigeixo
alguns entrenaments
que de fons
poso la música
de Rocky
és que
algunes curses
d'aquestes populars
surts de la sortida
i hi ha un grup tocant
ai o te taig
que ara ens posaven
vull dir que
jo haig de confessar
una cosa
i és que per influència
d'ell
abans del programa
jo no havia vist
cap Rocky
ni en el seu moment
jo només he vist
Rocky 1
potser és la misma
i mira que
el Silvestre Estalona
jo pensava
no puc veure
tant o bé
que està nominat a l'Òscar
sí
sí
ja ho sé
i ara en Joan
i us comento
no però
és que el Rocky 1
fa un paperàs
sí
sí
fa un paperàs
perquè és un personatge
i aquell posat
que és quasi
és un
és un
és un posat
jo crec que és el paper
que li va amb ell
segurament
és que el fa bé
s'ha d'explicar
que jo no havia vist
si no és per la infinitat
és que quasi és del Marlon Brando
el paper del Marlon Brando
de la pel·lícula
que fa
dels Estibadors
aquell paper
s'assembla al Rocky
bueno
jo haig de dir
el següent
i és que jo no havia vist cap de les pel·lícules
i per la influència d'ell
perquè m'ha dit
home
les que a mi m'ha agradat més
ella em va explicar una sèrie de pel·lícules
que li agradaven
i jo he tingut temps de veure
Rocky 1
i Rocky 4
que és les que
diríem
les que
les que ella em va recomanar
val la pena dir
que
la Rocky 1
és la primera pel·lícula
esportiva
que va guanyar
l'Òscar
com a primera pel·lícula
sí
com a pel·lícula
és veritat
de l'any 76
es diu de dues maneres
ho he llegit aquests dies
que tampoc va haver-hi
altres pel·lícules
molt bones
i que potser
per això aquesta va destacar
però jo penso que la pel·lícula
s'ho mereix
i la segona
Rocky 4
és la pel·lícula
més taquillera
Rocky 4
és del 85
en plena Guerra Freda
per això en certa mesura
suposo que sabeu
hi ha l'afrontament
entre Estats Units
i l'Union Soviètica
la més taquilla
de la pel·lícula esportiva
que hi ha hagut
a la història del cine
és aquesta
Rocky 4
si bé no la més rendible
perquè la més rendible
segueix sent Rocky
perquè va costar
Rocky 1
perquè es va fer
amb quatre xavos
és a dir
primer s'ha de dir
que el guió
era del mateix
cosa que a mi m'ha sorprès
perquè no ho sé
és el Estelón
és que això és el que vaig trobar
genial
el guió
del Sylvester Stallone
totes les pel·lícules
del Rocky
són de guió seu
excepte l'última
excepte Creed
l'última
excepte l'última
que l'ha estrenat
ara fa un any
jo no l'ha vist
perquè inclús el Rocky 1
després jo crec
que els guionistes
la van arreglar
però ell l'havia descrit
més dura
el que ell havia escrit
era molt més
és que també és un món
el món de la boxa
i a més en aquest moment
un món bastant oscur
home
com van fer
la de Kubrick
com es diu?
ah
sí
la del
espiret
és que em surt
tors a baixer
però no és aquesta
aquesta és la del
de Niro
no la de
Axie Driver
no no no
Kubrick va fer una
sobre boxa
sí sí sí
jo no l'he vista
les primeres seves
que també era
hòstia d'orilla
aquesta
no l'he vista
no l'he vista
no no
a mi
les que m'ha fet
el que m'ha fet gràcia
és això
primer
aquell fos guionista
que no ho sabia
és a dir
doncs
la segona cosa
que m'ha fet gràcia
després de la pel·lícula
és que
és que
ell
va fer el guió
el va portar
no li volien
ni deixar
dirigir
evidentment
ni deixar interpretar
i es van agafar
la pel·lícula
si no la feia
o la faig jo
o no la fa ningú
va aconseguir fer la pel·lícula
amb un altre director
perquè no li van deixar dirigir
però a la segona pel·lícula
ja la dirigeix també ell
i la tercera també
i la quarta també
i la cinquena no
perquè torna a dirigir el primer
i es veu que no va funcionar massa bé
i les altres han sigut
totes dirigides
i escrites per ell
excepte l'última
que és aquesta
l'última
que ara l'ha nominat
l'Òscar
però és que hi ha moltíssimes coses
que em fan gràcia
és a dir
una
a mi m'ha fet pensar
tota la situació
perquè és una pel·lícula
de l'any 76
m'ha fet pensar
que clar
en el món de l'espectacle
o de l'esport de masses
no sé si també els toros
són esport de masses
però suposo que sabeu
que a finals del segle
l'espectacle més massiu
que es produïa
a Catalunya
i a tota Espanya
però també aquí
eren els toros
els toros
eren una cosa massiva
com és avui dia
en el camp del Barça
igual
igual
les arenes
o la monumental
estaven allò
arrebossada
no es podien trobar entrades
i per tant
ja el fenomen
diríem de moda
o d'allò
a mesura que va avançant
per exemple
el boxe
és un fenomen
també generalitzat
als anys 60
el senyor
d'aquí
l'Hurtain
suposo que ens recordeu
de l'Hurtain
d'un senyor
que era basc
que es va fer famós
perquè aixecava blocs
de pedra
de 250 quilos
i després
quan va anar a fer
la mig
després d'això
va començar
a boxejar
i es va convertir
el 1970
en el campió d'Europa
dels pesos pesats
guanyant
en l'alemany
Peter
aquest senyor
també es va fer
bastant famós
una mica més tard
perquè després
d'aquesta etapa
de boxejador
tot li va anar malament
va començar a muntar el negoci
no podia sobreviure
no li anava malament
i el 1992
es va suïcidar
i clar
un senyor
que havia sigut un mite
de l'esport
que uns anys més tard
a suïcidi
doncs va convertir
hi ha pel·lícules sobre ell
em sembla que
més d'una pel·lícula
que s'ha fet sobre
no me'n recordo
però no he buscat
sobre la seva història
però a mi el que em fa gràcia
és que el mateix
Esteloni explica
explica
que se li va ocórrer
ara quan veníem
amb el cotxe
amb el Berl
li preguntava
si el boxe té el mateix pes
en aquest moment
que tenia en aquella època
i em deia que no
perquè és evident
en aquest moment
és a dir
en els anys 70
60
us recordeu
de la famosa
combat
entre el Muhammad Ali
i el Joey Frazier
que va haver
tres combats successius
en el primer
va guanyar
el que era
ja el títol
que tenia el títol
que era el Joey Frazier
i en els altres dos
el segon
van quedar empatats
bueno
va guanyar per punts
diríem
però ningú
cap dels dos
va doncs
quan passa a la pel·lícula
ningú
vol arribar
fins als 15
els 15 rounds
i ningú
pensa que arribaran
i els dos arriben
i llavors
un de per punts
guanya un o guanya l'altre
i al final
el tercer
que era dos anys abans
de la pel·lícula
que va convertir-se
en el famós combat
que és del 74
doncs esclar
doncs això
tots
els que som grans
i tenim ja uns quants anyets
doncs la televisió
ens mostraven
aquest tipus d'imatges
llavors
jo penso que això
també està lligat
al moment
és a dir
penso que
ella explica
que va ser justament
veient aquests combats
quan se li va córrer la idea
de fer una pel·lícula
a la que ningú
que el personatge principal
no guanyés
i en cap
hi fos una victòria
és a dir
que això és el que em sembla
que és interessant
de la pel·lícula
a mi l'altra cosa
i us deixo ja
parlar a vosaltres
perquè dieu
que us ha semblat
sigui Rocky
o el que sigui
és que
el personatge
de la primera pel·lícula
que em va sorprendre més
va ser la noia
sí
és un gran personatge
el personatge
que em va sorprendre més
és el paper
el paper de la noia
i és una mantana
i és
el paper de la noia
que és un personatge
que aparentment
és
que no té cap pes
que
sí
que després estarà
en tota la saga
de les pel·lícules
sortirà
sortint la mateixa noia
la mateixa actriu
que la van triar
perquè era una noia
no massa maca
però que era dolça
llavors
al principi de la pel·lícula
la posen amb ulleres
tímida
que no es mou
que no sé què
amb un gorrito
amb un gorrito
llavors
ell la va ajudant
diríem
a treure's el gorrito
a treure's les ulleres
a sentir-se més o menys segura
com a dona
i físicament
i em sembla que
el més maco de la pel·lícula
a mi una de les coses
que més em van agradar
hi ha molta
el personatge també
d'ell és molt interessant
el del ciberestat
però
però em sembla que la noia
també té un pes
molt important
molt decisiu
molt important
i jo crec que és el que
contrarresta
la duresa
del Rocky
i de fer
una mica el salva amb ell
això mateix
és aquest contrast
que li dona
la força
d'anar el tomb
clar
i després també
ara m'ha vingut al cap
a part d'una altra curiositat
que era el d'Estalona
que no sé si recordareu
que va dirigir
la segona part
de Fibery el sábado noche
no
amb música
del seu germà
és tot un
jo
és un personatge
és un personatge
jo
és aquell
típic americà
que a mi em feia
com una mica
de ràbia i tot
i després
tant músculo
i tanta història
em posava una mica nerviosa
a mi
però després
quan li ve
jo la vaig veure
d'aquelles pel·lícules
que en Joan
em va passar
i vaig dir
mira
vaig a veure Rocky 1
me'n vaig esforçar
i vaig posar allà
a la TV
i me la vaig mirar
i vaig pensar
és una gran pel·lícula
i un gran personatge
sí, sí, sí
realment sorprenent
i mira
des de llavors
el perdono
Silvester Stallone
en aquella època
estava una miqueta
a nivell esportiu
Silvester Stallone
competia en culturisme
culturisme
clar, ja se li veu
però llavors
estava a l'ombra
d'Arnold Schwarzenegger
exacte
que ell també ho era
que Arnold Schwarzenegger
era el Mister Olimpia
d'aquest moment
llavors
va guanyar
diversos anys consecutius
Mister Olimpia
és el títol més important
dintre del món del culturisme
Silvester Stallone
mai el va poder guanyar
i en canvi
en el cine
jo considero
que amb rock i això
aquí ha avançat
i va guanyar
sí
a Arnold Schwarzenegger
perquè en el món
té una mica més
de caparró
que només musco
evidentment
dic vengadí
els esportistes
realment valoreu
el culturisme
com a esport?
jo
tothom té la seva opinió
jo el culturisme
com a esport
no el valoro
com a esport
perquè
és molt diferent
per mi
bueno aviam
sí que és veritat
abans jo també ho parlàvem
això amb en Joan
tot el que sigui esport
del rendiment
no és compatible
amb la salut
quan parlem de competició
estem parlant
de portar
el cos
al límit
o portar-lo
més enllà
dels límits
i llavors tot això
fa caure
avui mateix
ha sortit un article
al periòdic
d'un esportista
que va guanyar
una medalla d'or
fa poc
i explica com
vaig guanyar-la
però la meva vida
ha sigut un infern
per arribar fins a fer
jo us recomano
si podeu
perquè jo va ser
per casualitat
que ho vaig veure
el diumenge
a Salvados
van fer un programa
curiosament
dedicat a l'esport
i jo vaig
amb l'Evole
ho va fer l'Evole
i la veritat és que
ens copien
ens copien
com que van dir
la setmana passada
que ho faria avui
deu ser això
llavors resulta que
era tot una hora
una hora i mitja
no sé què dura el programa
i em va semblar
digne de ser vist
perquè
l'altros que jo vaig agafar
era el Joan Mata
que és un futbolista
d'alta competició
d'alt nivell
de Madrid
que ara treballa
a Anglaterra
amb el Manchester United
i ell
li entrevista
l'home es veu intel·ligent
es veu un xicot
que a més a més
de ser futbolista
esculta
llegeix
i explica coses
inclús recita
un poema
en anglès
perquè li fa gràcia
etc.
i realment
diuen això
que estava dient ell
és a dir
l'alta competició
fer esport d'elit
et destrossa
vull dir
no és per la salut
és que jo volia
jo volia treure aquest tema
i ha sortit així sol
molt bé
i l'altra cosa
que ve a continuació
del mateix programa
que per això us recomano
que la veieu
és la Virginia
Verastegui
que és l'última entrevista
que fa a l'Evole
en aquesta persona
que
comença
amb una presentació
bones tardes
la noia
més o menys plurosa
més o menys
gràcies
per estar aquí
i
llevo
muchos
la noia
diu
llevo muchos años
en el deporte
d'élite
i soy consciente
de por lo que hoy
que el que vull fer
no és
no és muy habitual
la noia
val la pena
dir que
és campiona
del món
de triatlón
del 2003
tercera classificada
del mundial
d'una cosa
que és molt important
amb el triatlón
de
Joran Hawái
campiona d'Europa
de triatlón
del 2010
i la llista
de premis
que viuen
són impressionants
i ho debo
confesaros
que des de
hace más
d'un año
no estoy bien
mi cuerpo
está destrozado
por numerosos
lesiones
y mi mente
rota
por los sacrificios
y la exigencia
que conlleva
este deporte
és que el triatlón
és especialment dur
bueno
14
el que passa
que
qualsevol esport
és dur
bueno
això és part
hauríem de diferenciar
una miqueta
el que és
esport
i activitat física
l'activitat física
seria fer exercici
orientat
al benestar
a sentir-se millor
estar més estable
a no
a prevenir lesions
a poder fer les coses
amb una capacitat
de moviment
millor
però l'esport
l'esport implica competició
llavors tot el que implica competició
jo per exemple
vaig fer les pràctiques
al Car de Sant Cugat
amb els xavals
de gimnàstica esportiva
són nens que des dels 9 anys
estan
en una situació d'internat
de 7 hores d'entreno diaris
a més de compaginar-ho
amb els estudis
i que els estudis
han d'anar bé
perquè si no
no reben la beca
i són expulsats allà
vull dir que
no és fàcil
la vida d'un esportista d'elit
del rendiment
no és fàcil
llavors evidentment
això no és compatible
en la salut
llavors
quan el cos
el portem més enllà
del límit
tard d'hora acaba de
ara mateix
que sembla que tothom
faci un Ironman
o alguna cosa
aquesta és l'altre vessant
que està passant
ara mateix
l'esportista amateur
que s'està convertint
en esportista professional
sense ser-ho
avui abans de venir
hem anat al gimnàs
i he vist dos persones
amb una samarreta
de finisher
d'haver acabat un Ironman
avui en dia
amb això del running
que s'ha posat tan de moda
sembla que si no has
correu d'una marató
no has fet res
ens estem anant
una miqueta
de la pilota
i no has publicat
a Facebook
és important
que el cos
a córrer
facis el selfie
per ensenyar-ho
però sí
la veritat és que
estem portant les coses
fins a un extrem
que jo crec que
aviam
tothom té dret
a plantejar-se objectius
plantejar-se reptes
i fer allò
que li sembli
però hauríem de ser
una mica més conscients
del que significa
fer exercici
i de vegades
es parla
que l'esport
o l'exercici
no és invasiu
no et provoca
problemes
a nivell de salut
i tot el contrari
o sigui
l'esport mal portat
o mal administrat
tu quan agafes
una pesa
de 10 quilos
a la mà
i l'extens
el braç cap endavant
que mirin
a dintre la teva articulació
el que està passant
i em direu
si és invasiu o no
llavors
si la teva musculatura
el teu teixit
no està preparat
per suportar allò
allò
no és bo
per la salut
llavors
s'ha de saber
fer esport
s'ha de saber
fer activitat física
i sobretot
s'ha de preparar
un per fer activitat física
amb la qual cosa
sortir a fer una marató
o fer un Ironman
sense tenir una preparació
física darrere
evidentment
s'estan donant molts casos
pràcticament
a cada cursa
popular
una marató
es dona el cas
d'una mort súbita
d'una persona
perquè a més
això no hi ha controls
i si intenta ser molt popular
com la cursa del cort anglès
si no vas a la cursa del cort anglès
no ets ningú
tampoc
això són coses
que potser haurien de
començar a canviar
qui t'està manant
algú t'hauria d'avisar
que necessites
una preparació
per això
com a mínim
jo crec que les organitzacions
haurien de demanar
un certificat mèdic
que tu estàs preparat
per fer-ho
que t'hagis passat
una prova mèdica
que t'hagis passat
un electrocardiograma
que digui
que el teu cor està
un electrocardiograma
una prova d'esforç
no descarta el 100%
tampoc
però com a mínim
dona una seguretat
que aquella persona
és apta per fer-ho
i bueno
actualment
amb l'actualitat
això s'està donant
i estem veient
a curses populars
gent que cau fulminada
l'arribar a la meta
o gent que no acaba una marató
jo no fa massa
vaig anar a veure
la marató de Barcelona
i tu hi trobes
les esportistes d'elit
que fan la marató
en dues hores
dues hores i mitja
van a un ritme
els veus passar
i sembla que volin
però és que estàs allà
cinc hores esperant
i encara passa gent
sinó que sembla que és fàcil
sembla que és fàcil
però clar
és que aquella gent
porta una preparació
és com la gent
que s'aventura
a pujar a l'Eberes
així com diu
clar
l'Eberes
s'ha transformat també
pujar a l'Eberes
en un destí turístic
els venen
hi ha algunes
venen packs
per pujar a l'Eberes
sí però llavors
veus la notícia
que es fan servir
els cadàvers
que hi ha fins a dalt
com a punts
per saber on estàs
sí
com pot ser
el que us deia
estem anant
una miqueta de la pilota
el drama que li veig
en alguna mesura
també que pot produir-se
amb un esportista
em pregunto
tu
quan l'esportista
tingui la sensació
que no valgo
per altra cosa
això es dona molt
en el rendiment
en el rendiment esportiu
i sobretot
en els àmbits aquests
n'hi ha esports
i esports
no és el mateix
un jugador de futbol
que fa dues hores
d'entrenament diari
que un gimnasta
que fa set hores
d'entrenament diari
per un gimnasta
jo he estat
en el de competició
de gimnàstica esportiva
jo vinc de la gimnàstica esportiva
i sé el que és
entrenar 5 hores diàries
la teva vida
és la sala del gimnàs
i el teu entorn social
són els companys
de la sala
això
una carrera
d'un gimnasta
com a màxim
es pot allargar
fins als 30 anys
quan als 30 anys
et acaba això
i surts
al món real
dius
ostres
ara què?
què em socialitza a mi?
vull dir que és un tema
sí
és un tema complex
per això que
l'esport
del rendiment
no és compatible
moltes vegades
amb la salut
i tampoc ho és
amb
socialitzar la persona
per exemple
el cine
de fet
reflecteix això
perquè clar
al cine
li agraden
els perdedors
i aquest
té molta
s'hi dona molt
la possibilitat
del perdedor
amb aquestes condicions
de les que tu parles
sí, sí
realment
en el cine
el perdedor jove
que a més és més atractiu
clar, sí, sí
és això
però bueno
realment
clar
és que
s'ha de valorar
evidentment
que l'esport
portat a l'extrem
i sense una preparació
pot portar problemes
però és que l'esport
té moltes coses
bones també
l'esport
l'activitat física
cada vegada
jo per exemple
que em dedico
a l'entrenament
a l'exercici
sobretot en un àmbit
tan específic
com és la diabetis
l'esport
l'exercici
nosaltres l'estem presentant
en congressos mèdics
amb un efecte
molt similar
a molts medicaments
segurament
dintre de l'àmbit
de la salut
cada vegada
l'esport es dona
més com a tractament
per tractar patologies
per prevenir patologies
per millorar la salut
de les persones
per millorar la mobilitat
una persona
que ha arribat a tenir
diabetis
es planteja l'esport
com una solució
aviam
el tema de la diabetis
també és bastant confús
depèn del tipus
la diabetis
n'hi ha dos tipus
de diabetis
la tipus 1
i la tipus 2
la tipus 1
és la diabetis autoimmune
és una malaltia
que tu estàs predisposat
genèticament a patir-la
i un bon dia
se't presenta
en aquest cas
de diabetis
el pàncreas no funciona
amb la qual cosa
la insulina no la tenim
jo tinc diabetis
tipus 1
i faig esport
tota la vida
m'he dedicat
i en el moment
que se'm van diagnosticar
la diabetis
en cap moment
em vaig plantejar
deixar l'esport
el fer esport
o no fer esport
no et millorarà
la diabetis
ni el control
de la diabetis
simplement
has de saber
aprendre
a gestionar
la diabetis
en l'àmbit
de l'exercici
que no és fàcil
en el cas
de la diabetis tipus 2
sí que són gent
que normalment
han arribat
a la diabetis tipus 2
per uns hàbits
de vida
sedentaris
de mala nutrició
mala alimentació
i l'exercici
sí que en aquest cas
és molt útil
per tractar
aquesta patologia
llavors si la gent
que té diabetis tipus 2
i no feia exercici
i comença a practicar
exercici
veu una millora
molt important
amb el seu control
de glucèmic
de la patologia
i millora molt
a nivell de salut
evidentment
però l'exercici
Albert
jo diria
que no es pot
deslligar
de dues coses
molt importants
una que seria
l'alimentació
no pots fer exercici
sense tenir en compte
que ha d'haver
un equilibri
i també
l'estrès
la manera de viure
que tenim
el suposadament
home o dona
moderna
civilitzada
que bueno
el que tu dius
és veritat
segurament l'exercici
et provoca
una confiança
més gran
en tu mateix
i potser
en àmbits
de molt estrès
ets capaç
de gestionar millor
és una eina
de gestió
de l'estrès
molt important
de fet
jo tinc
clients
i pacients
que són
porten una vida
d'aquestes
d'home
de negocis
ara no fa massa
parlava
amb un client
que havia anat
a fer una reunió
a l'aeroport
de Los Ángeles
i et va tornar
d'aquí surts
fas una reunió
a Los Ángeles
dos horetes
i tornes
però jo
vas dir que existeix
l'Skype
ara sí
la veritat
és que
el que passa
que hi ha coses
que potser
et deixen la presència
però una persona
amb molt d'estrès
i jo li vaig dir
home
tenint en compte
que vens d'un viatge
tan estressant
que acabes d'arribar
si no vols venir
a fer la sessió
tranquil
ho entenc perfectament
no, no, no
és que necessito
aquesta hora
d'exercici
perquè és el que em fa
que jo no em torni
bo
vull dir que
és també
una via d'escapament
de la vida estressant
que podem portar
de feina laboral
i estrès derivat
de qualsevol cosa
que pugui passar
a nivell quotidià
vull dir que
l'exercici té aquesta
dopamina
doncs ha estat
un exercici
molt intens
el programa d'avui
entre Màlaga
entre Gaspatxos
Màlaga
i Albert
que bueno
ens ha donat un bany
aquí
tinc la sensació
que el Ferran Pujol
vindrà la setmana que ve
se m'ha acabat ja
sí
encara estic
veient pel·lis
és que el 29
aquest divendres
s'estrena
Capitán América
Civil War
i llavors
que és la pel·lícula
que ja en principi
tenia ganes de fer
i la setmana que ve
hi hauria
el boom
dels superherois
que seria un tema
que tractaria
el Ferran Pujol
jo em dedico a l'exercici
però sóc fan
del cinema
de fantasia
de superherois
doncs
la setmana vinent
pots tornar a venir
pots tornar a venir
la setmana que ve
el cine que a mi m'agrada
veure és aquest
11 escompte
nois
si m'ha acabat el temps
donem les gràcies
a l'Albert Olivella
fins la setmana vinent
fins la setmana vinent
a l'Albert Olivella