Cinema sense condicions.
Hola, bona tarda, amigues i amics de Ràdio d'Esvern.
Avui és dimarts, això, cinema sense condicions,
i com cada setmana procurem portar-vos coses que us puguin interessar,
i en aquest cas serà un programa una mica especial.
Però comencem pel principi.
Bona tarda, Jan.
Què tal, com estem?
Com ha anat la setmana?
La setmana, molt bé.
Sí? Això m'agrada sentir-ho.
Bona tarda, Anastasi.
Bona tarda, Pep.
Què tal?
Bé, bé també.
Tu i jo venim junts, per tant, sempre tenim una vida abans.
Sí, tenim una vida paral·lela.
Per tant, bé, bé, bé. El que saps, més o menys, és bo.
El que us parli, Pep Armengol, també ha tingut una setmana bé.
I avui aquí comencen les novetats.
tenim un convidat molt especial, és Jordi Vidal Amorós.
Bona tarda, Jordi.
Molt bona tarda.
Molt contents de tindre't aquí amb nosaltres, que hagis acceptat la nostra invitació,
i esperem passar una estona molt interessant, molt bona,
i que sigui també interessant i bona pels nostres oïdors.
T'estic convençut.
Ara, si et sembla bé, com que tenim l'acostum de sempre començar amb un tema musical,
he pensat que ja que una de les teves activitats, de les que després segurament parlarem,
encara que cronològicament no estaria ben posada,
però aquí està un tema, un mixt de temes de Johan Sebastián Bach,
que formen part de la banda sonora d'una pel·lícula en què tu vas estar d'ajudant de direcció,
una pel·lícula de Pere Portavella el 2007,
que és El silenci abans de Bach.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Bé, per introduir-nos una miqueta tots en la temàtica d'avui,
dic que Jordi Vidal Amorós, que és el nostre convidat i el que ens acompanya avui,
per fer un breu apunt biogràfic, dic que va néixer a Barcelona en 1974,
és un home de cine, es va formar amb imatge i això els jesuïtes de Sarrià,
l'Escola de Ràdio i Televisió Espanyola,
i s'especialitzava en cinema a l'Aula de Cine Sarove de Sant Sebastià.
Professionalment, els seus inicis s'han de situar a Ràdio Nacional, Ràdio 4,
i a Ràdio i Televisió Espanyola de Sant Cugat.
Ràpidament s'endinsa el món de l'ajudantia de direcció cinematogràfica.
A partir del 1999 participa ja com a freelance amb tota una sèrie de produccions,
que anirem comentant.
El 2007 hi ha un pas qualitatiu important,
perquè entra a treballar com a ajudant de direcció a Films 59,
la productora de Pere Portavella,
amb el silenci abans de Bach,
de la que hem sentit un fragment de la banda sonora.
A partir d'aquell moment ja segueix el contacte amb el Pere Portavella,
participarà també en un migmetratge, que era la mudança,
sobre García Lorca, crec recordar.
I després, amb informe general 2, el rapte d'Europa,
que aquesta ja és 2015, no?
Sí, senyor.
Bé, actualment continua la teva vinculació encara amb Pere Portavella,
perquè estàs tenint cura de preparació de tot el que vindrà d'aquí un parell d'anys
per quan se celebri el centenari del Pere.
De fet, ara la Filmoteca ha adquirit com a dipòsit el llegat de l'obra del Pere,
i aleshores estic en tasques de preservació, conservació, inventarià,
tot el que és el llegat, tant de l'arxiu de documentació com de l'obra cinematogràfica.
Ah, això volia dir, no solament hi haurà el que és cinema,
sinó que hi haurà també...
Tot.
Ah, o sigui, està molt bé.
Tot, tot, tot.
Clar, és la forma que no vagi dispersa l'obra, no?
És concentrar tot el material que ha generat el Pere amb la seva...
Aquest era el gran interès, perquè, de fet, a nivell d'arxivismes,
un arxiu dividit per valor, un arxiu unificat, és com més valor.
I s'ha intentat i s'ha aconseguit, finalment, que tot estigui junt
i que estigui en la institució de la Filmoteca,
que se'n fa càrrec de les dues bandes.
Paper, per dir-ho d'una manera, i obra cinematogràfica.
Tu has anat, en aquest període en què parla el Pep,
que, efectivament, a partir del 2007,
que és precisament la pel·lícula que m'ha fet tu i jo,
després hem parlat un instant de re, va ser el 2007,
és a dir, a partir del punt aquell que ens veiem per fer,
per muntatge i la teva pel·lícula,
és a partir d'allà que precisament comences a treballar amb el Pere,
de nivell ja clarament definit.
No abandones del tot la teva carrera,
tampoc, perquè fas, i la pregunta que et faré després
serà més capciosa, però no abandones
totalment la teva carrera perquè, finalment, vas fent coses
després del 2007 com a director.
Aquí tinc quatre títols,
el Road Spain, que és el que vam fer tu i jo,
oficialment 2008, per l'estrena,
després tindríem
i en el Camino, el 96,
que és un curmetratge.
Això és el primer que vaig fer.
Ah, per què em consta? Ah, no, perdona, sí, no, no,
el 98, exacte, el 2008 ve rot,
el 3, Aguas, Rios i Pueblos,
el 2014,
i a propòsit del Tren d'Ombres,
2023.
Són curmetratges,
documental en el cas,
un llargmetratge documental en el cas d'Aguas, Rios i Pueblos,
i el Road Spain,
un llargmetratge de ficció,
que tinc el gust d'haver compartit.
Tu vas fer el muntatge?
Sí,
en Estàsic, sí?
Sí, va ser el segon muntador d'aquest pel·lícula.
La primera muntadora va ser una altra,
que, bueno,
per alguna raó no va acabar de quallar,
i finalment vam fer,
la vam remuntar entre el Marc Andrés i jo,
vam fer una...
Efectivament.
Però, bueno,
és un treball que a mi em va fer,
bueno,
a part d'aquests...
És estrany,
és la primera pel·lícula que faig, això.
No,
va passar una pel·lícula de Joan Cortés,
que també havia començat el muntatge,
en aquest cas no,
era un muntatge pràcticament acabat,
però que tu creies que podia fer-se una revisió del tema,
no?
Com va anar això?
Recordo-ho una mica tant.
De fet,
és interessant perquè l'aparició de l'Anastasi ajuda a...
No deixa de ser una obra d'un director novell,
en què portes acumulades moltes altres obres que no es puguen fer,
i per fi tens l'oportunitat de fer,
i a sobre guió, també.
Sí, sí, sí.
Clar,
necessitava una relectura,
necessitava reposar,
una vegada ja tenia l'obra feta,
diguem-ne,
estem parlant, diguem-ne,
el muntatge,
el muntatge no acabava d'afinar-se,
i és quan es deixa un temps prudencial,
la recull l'Anastasi,
amb certa perspectiva i distància,
fa ell una proposta de llenguatge,
la presenta i d'ençà,
que estem encantats l'un amb l'altre.
Perquè em va ajudar molt.
A mi em va agradar molt fer-la,
i sí que per mi és una bona experiència,
també, no ho havia abordat mai,
excepte després va passar anys després,
amb la pel·lícula d'Edward Cortés,
Otros dies vendran,
que també la va començar,
un muntador de Madrid,
ell no el veia clar,
no havia arribat ni acabat res,
estava rodant encara,
però ho veia venir,
veia venir que jo no aniria a parar massa a bon port,
per ell,
perquè és clar,
quedar director,
quedar director,
i d'alguna manera va dir,
escolta,
qui ho pot fer?
I el Pedro Costa,
de Madrid,
el Pere Costa,
va dir,
l'Anastasi,
l'Anastasi,
un muntatge a Madrid,
va muntar.
No he venit davant de mi llibre,
he venit davant de tu llibre,
llavors el tema és,
creus que,
com comença aquesta relació amb el Pere?
Quin és el primer tracte que fas tu amb ell,
de què faràs allà dintre,
d'aquella casa de Rambla Catalunya?
Mira,
jo crec que,
això deu vindre pel Jaime Camino,
pel Jaime,
perquè,
quan jo me'n vaig a Sant Sebastià,
a estudiar,
després em quedo donant allà una mena,
unes classes,
d'història del cinema i d'història del cinema japonès,
i van apareixent directors,
perquè ve també el José Luis Guerin,
ve el Francisco Reiro,
ve el Jaime Camino a donar classes allà,
com a uns seminaris,
ens coneixem allà,
diguem,
jo de Barcelona,
què tal,
no sé què,
i resulta que una vegada que jo vinc al Festival de Sitges,
em trobo el Jaime,
i el Jaime em diu,
estic preparant una pel·lícula,
m'agradaria comptar amb tu com estàs de feina,
com ajudant,
i dic,
home,
doncs mira,
acabo dintre de dos o tres setmanes,
una pel·lícula al País Basc,
i després tinc intenció de vindre aquí uns dies,
si vols en parlem,
i és quan començo a treballar a partir de Bofilms,
pel Jaime,
fent Los Niños de Rússia,
i suposo que per la relació,
amb posterioritat,
ells dos devien parlar,
el Pere va començar,
el silenci abans de Bach,
una petita part,
tota la part,
la pel·lícula comença a la Fundació Miró,
amb una pianola,
corrent per tothom,
aquesta part es va rodar molt abans que tota la resta de la pel·lícula,
però se'n donen compte tant en Pasqual o tal,
com a cap de producció,
com al Pere,
que els fa falta una ajuda de direcció,
amb conversa,
suposo,
entenc que és així,
que em truquen,
segurament,
esclar,
segurament va vindre a partir de l'experiència amb Camino,
efectivament,
efectivament,
ell li devia dir,
jo he estat amb en Jordi,
truca el que tal,
devia quedar content,
del qual estic satisfet,
i vaig aparèixer a la casa del senyor Portavella,
sent un,
a la casa del senyor Portavella,
i després en el despatx sent un absolut ignorant del seu cinema.
Ignorant del seu cinema?
Ignorant del seu cinema.
I això va ser culpidor,
perquè així com jo arrossegava,
diguem-ne,
dintre la jugantia de direcció,
que havies passat com a ofici,
com a artesà,
havies passat per diferents categories,
de segon,
de papers,
havies estat ajudant en algunes,
havies tornat a fer de segon,
bueno,
diguem-ne,
auxiliars al principi,
meritoris,
tot això és molt gremial,
el cinema sempre m'ha estat,
no?
Jo arribo com a freelance
acostumat a unes sinergies
i unes dinàmiques d'un cinema,
diríem,
convencional,
i clar,
i el Pere
em deixa estorat,
però alhora enlluernat,
sorprès de dir,
hi ha una altra manera de fer,
hi ha un altre tipus de cinema,
i aleshores
m'he de reeducar
de com aplicar
el meu ofici
a una nova manera
de fer.
Ja no et serveix
començar fent un desglos d'un guió,
perquè el Pere,
quan em dona el guió del BAC,
és un full,
només un full,
amb unes
intencions.
Clar,
dius,
bueno,
jo ja he de fer un desglos,
diguem-ne,
amb un full no puc fer cap desglos.
molt propi de la forma de treballar del Pere.
Sí,
comencem,
aquesta frase que és certa,
comença amb un full en blanc
i a partir d'aquí desenvolupa,
doncs va ser així.
I clar,
i com a ofici,
dius,
bueno,
replantegem-ho tot,
perquè podem fer el mateix,
podem fer d'ajudant de direcció,
però d'una altra manera.
Clar,
és interessant això que dius.
I llavors,
vas voler conèixer l'obra del Pere,
vas poder-la anar coneixent,
i vas totalment immers.
Clar,
perquè diguem-ne,
com que jo m'he de,
com diria,
m'he de reconstruir,
necessito
referents d'ell,
què és el que fa,
com ho fa,
i aleshores,
a partir d'aquí,
és quan comences a veure
tota aquesta constel·lació
agafant la frase d'en Julián,
aquesta constel·lació portavella,
en què anem,
des de la política,
des de la lluita antifranquista,
a l'art conceptual,
les noves vanguardes,
tancar de Montserrat,
activisme,
i el Pere productor,
i l'etapa aquesta a Madrid
important del Pere productor,
i després el Pere com a cineasta,
que em descobreix,
ell sempre,
ara aquí m'allargo una mica,
perquè recordo
que estava assegut
en el despatx,
ja quan em dóna el full aquest
que jo em comentava abans,
i dius,
home no senyor,
portavella,
però ha d'haver-hi,
uns diàlegs,
ha d'haver-hi unes seqüències marcades,
no?,
interior dia,
no?,
pàgina 3,
alguna cosa així,
i diu,
no, no, no,
i,
home,
però,
diu,
mira,
i em assenyala un quadro,
un quadro que tenia en el seu despatx,
té una col·lecció d'art
molt,
molt maco,
molt interessant,
art conceptual,
art de vanguarda,
diria que era un saura,
anava a dir saura,
que era un saura,
i em diu,
t'agrada?
I dic,
sí,
però no hi ha
una representativitat
de res.
Aleshores,
així com les altres disciplines
artístiques
han evolucionat
el seu llenguatge,
perquè òbviament
tu pots veure unes menines
i les reconeixes,
o inclús escultures,
no?,
diguem-ne,
veus un David
i veus una representació
figurativa
i el pots reconèixer,
però també acceptes
un Chillida,
un Henry Moore
o un saura,
com el que estàs veient.
Què li està passant
al cinema,
que tot i ser
de les arts
la més nova,
la més jove,
probablement
ell la considerava
la més arcaica
i és el que sempre
pretès ell
de trencar
aquells llenguatges
per allunyar-se
de la novel·la
de Simononica
a allunyar-se
d'una història,
efectivament,
d'un argument,
allunyar-se d'una novel·la
per construir.
És una mica la cosa
aquella d'anar als orígens,
no?
Sí.
Una mica és allò
de dir,
bueno,
i per què no tornem
a Altamira,
no?
Sí.
O des dels orígens
començar a fer altres coses.
I anem construint.
Interessant tot.
Que estareu amb mi,
que probablement
dintre de la història
del cinema,
una de les frenades
fortes,
que després
funciona molt bé,
és aquella irrupció
del so,
fa que el propi
llenguatge,
que arribem
a extrems
que ja no feien falta
ni les intercarteles.
O sigui,
l'último de Mornau
ja no en té.
O sigui,
arribem a uns extrems
de llenguatge
tan poter...
Visual i articulat
a partir de la imatge.
Clar,
que a saber
on havíem arribat,
no?
A rebels.
Clar,
perquè sempre el cinema
hem estat lluitant
entre l'espectacle
i el llenguatge artístic
o la representació artística,
no?
Sempre ho ha portat a sobre.
Neix com a un espectacle
i això no s'ho pot treure.
Comier i Melies
que estem amb això.
Efectivament.
I a l'hora de treballar,
si parlem, diguem-ne,
des de la meva professió,
des del meu ofici
com a ajudant de direcció,
doncs clar,
estàs acostumat
a uns cànons,
a uns estereotips
d'un tipus de cinema
i amb aquestes figures
tan transcendents
t'has de reinventar.
T'has de reinventar.
És interessant el que dius
perquè no em quedaré
solament que és interessant
sinó que realment
és revelador
perquè, clar,
molta gent pot dir
però a l'ella fa un cinema diferent,
fa un cinema estrany,
fa un cinema peculiar,
fa un cinema incomprensible
a vegades,
però és clar,
és totalment lícit
és tot en Bart,
però vull dir,
és totalment lícit,
és a dir,
ell a la manera que ho aborda
a partir d'aquest punt
de partida
és evident,
tu no li estàs exigint
en aquell saura
que sigui explícit.
No, no, clar.
Simplement és art
i ja està.
N'hi ha un xillida
i vas a veure
los peines de los vientos
i dius,
oh, qué bonito.
Interessant,
però en qualsevol cas
té una narrativa
segurament interna,
la té,
la té segur,
està molt bé
perquè això sí que puja
el llistó
de què ha de ser
el cinema a partir d'aquí.
A més a més,
ell assumeix
una certa incomprensió
per part d'una part
important del públic.
Sí, sí, sí.
I que no hi és
amb la literatura també.
Efectivament.
També.
Quanta gent ha arribat
al final
de l'Ulisses de Joix?
Clar, sí, sí, sí.
Tot i són novel·les, sí.
I no cal anar tan...
Per exemple,
tothom parla
i tothom
a la millor té a casa
amb alguna estanteria
el Quixot.
Se l'ha llegit per això?
Bueno,
hi ha molts que no, eh?
Jo sí,
jo sí,
a partir del meu professor,
torno a parlar de mi,
el meu professor de literatura
que era mínim
i menys que el José Manuel Recoa,
que és ara
el president
de la Real Academia Espanyola,
vaig tenir-lo,
vaig tenir-lo de sort
a tenir-lo com a professor.
És fonamental.
Però clar,
el bo de Portavella
és que coneix
tots els clàssics
i molt bé,
però malgrat això
ell agafa
i li diu a Aristòtil,
tu, escolta,
molt bé
la teva fórmula,
però jo la canvio.
Efectivament,
és que és aquesta la Gràcia.
Ell sempre ha estat així,
diguem-ne,
sempre ha estat molt respectivament.
Diu,
em sembla molt bé,
hi ha grans cineastes
que fan un tipus de cinema
que són genials amb el seu,
a mi permeteu-me
que hi hagi altres manides.
Ell li deu agradar,
alguna vegada,
ho sé,
però t'ho pregunto,
ell li deu agradar
algun cinema,
diguem,
del que es fa
en una línia,
diguem X,
la que sigui.
Sí,
diguem-ne,
per exemple,
Albert Serran
està enlluernat.
Actualment,
és a dir,
i tant,
sí,
sí,
i bé,
i després,
ell sempre ha parlat
dels seus clàssics,
però clar,
són uns clàssics
que per nosaltres,
potser ja no ho som,
però que són Tarkovski,
Sukurov,
aquest tipus,
Dreyer sempre li ha tret moltíssim.
És curiós
que,
en canvi,
no s'ha volgut alinear mai massa
o ha rebutjat la comparació
amb cine bresonià,
i, en canvi,
hi ha alguns conceptes bàsics,
com, per exemple,
el no actor,
que l'ha posat sempre en joc,
ell, no?
Sí, sí, sí, sí.
O sigui,
modelar l'actor,
com el Pere sempre diu,
l'actor és algú
que simplement està allà
en funció de que tu
l'utilitzis.
Sí,
és un model.
Ell és el mateix que la Terra Serra,
d'alguna manera,
doncs,
també,
el que el Pere és posterior.
El Pere ja ho deia fa...
Ell necessita,
ell necessita,
jo crec que ell,
dintre de la seva reflexió
o el seu procés creatiu,
se'n dona a compte
que ha de renunciar
a moltes coses
que li impediran
arribar a aquests nivells.
Renunciar a un guionista,
perquè, si no,
el guionista de cine
el portarà al terreny
del qual vol fugir
com a llenguatge.
Jo,
això que és.
Els actors,
tres quarts del mateix,
perquè, diguem-ne,
estàs marcant uns estereotips,
estàs marcant unes maneres
que no et permetran
tindre aquesta llibertat.
Tu agafes un Mastroianni
i ja tens una figura
que la gent la té
encasellada
i, per tant,
tu,
amb aquell tio,
segons quines coses
no li pots fer fer,
perquè no te les farà.
No, no.
O almenys no te les farà
com a tu t'interessa.
Això mateix.
Sí, en els actors hi ha,
però el que diu ell també,
esclar,
no pots agafar un guionista.
Ah, no, igual.
i convencional,
perquè estan en mons diferents,
en galàxies diferents.
A qui recorre
amb la seva primera,
a Brossa.
A Brossa.
És que, clar,
té tota la seva coherència.
Sí, sí, sí.
Bueno, i amb música,
Carles Santos.
Clar.
Aquestes jugants,
estem jugant a el mateix,
doncs venga, som-hi.
Molt bé, clar, clar.
Sí, sí, és claríssim això.
Aquests triplets
que en un moment determinat
es formen amb aquestes tres figures.
I el que és important
és que,
atravessant
50 o 60 anys
d'història o més,
i mantindrà sempre
amb aquests principis,
però d'una forma
inquebrantable.
Jo crec que és una actitud
en la vida
i el Pere sempre ho és així.
És una persona
molt jove d'esperit.
Per tant,
diguem-ne,
és lògic
que ell pretengui
amb el seu cinema
estar en les vanguardes
del llenguatge
perquè el seu esperit
és vanguardista.
Per tant,
necessita estar
veient-lo nou
i estar
obert,
sempre ell,
sempre una de les expressions
que sempre diu
és estar
alerta als imprevistos.
Perquè poden millorar
el que tu ja havies pensat.
Sí.
Hi ha coses
que succeeixen
perquè l'únic
que tu et pots
exigir a tu mateix
és estar alerta
per copsar-los,
per agafar-los
i reinterpretar-los,
utilitzar-los
pel teu art.
Sí,
normalment és una posició
intel·ligent
perquè
hi ha molta gent
que té una gran personalitat
cinematogràfica
i de tota mena
filosòfica
amb tots els terrenys,
però que en canvi
potser tenen una posició
més tancada
davant de...
Són ells
amb la seva circumstància
personal
i amb allò
s'atrinxeren
d'alguna manera.
Aquesta actitud
que diu ell
que té el Pere
d'obrir-se,
estar oberta
amb els ulls oberts
i l'údia oberta
davant de qualsevol novetat
i...
A mi em sembla
que és molt important
perquè demostra
una intel·ligència
molt gran.
Aquí està.
Saber fer això.
Una de les coses
a nivell d'ofici,
ara vaig al terreny d'ofici
rodant amb el Pere,
te'n dones compte
de que
amb el Pere
diria
que no té cap descart.
O sigui,
de tot el que rodava
no hi ha descarts,
no hi ha seqüències
que s'hagin quedat
en un calaix
perquè
tot el que ja
visualitzava
prèviament
en aquell
full en blanc
que en parlàvem
a l'inici
exactament
és el que roda.
Ara,
això sí,
quan arribem
als espais
possiblement
aquella idea
la modifica
perquè
hi ha una llum
ja no sé què
que està alerta
i diu
eh, no,
ho farem així.
No roda
i tu això
on sabràs
Anastàcia
no roda per cobrir-se.
No, no hi ha cobertura.
No roda per cobrir-se,
no fa un paranoix general
i després curta...
El farem per si un cas no.
Rodo d'aquí a aquí,
d'aquí a aquí,
tu fas això
que ja és el que jo vull fer
i el tempo
i el moviment de la càmera
el tinc claríssim
i ha de ser aquest exactament.
Sí, sí.
Això dona una gran tranquil·litat
també per un cantó.
Sí,
i té la gran virtut
de fer partícip
a l'artesà.
la seva relació
amb els artesans
o aquella fascinació
que el Pere té
pels artesars
també està en l'ofici
de la gent
que fem cinema.
Sí, sí.
Perquè aleshores
li dona a l'artesà
la possibilitat
d'intervindre
per millorar
el seu ofici.
Clar, clar.
Perquè
no saps per què
té una empatia
amb tu
que fa
que li vulguis
donar
una mica més
allò que normalment
estàs acostumat a fer
perquè has fet
vàries de pel·lícules
normalment
és el que parlàvem abans
del desbloque.
Ah, ja tens ofici.
Sí, ja tens ofici
i això és així
pam, pam,
anirem aquí
després passarem allà
per pareus a tal.
Que suposo que és una cosa
que també es devia sentir
molt bé ell
és amb la fotografia
del Tomàs Pladevall.
El Tomàs
li donava sense dir res
li donava
el que ell volia.
Anar creant equip
com diu
ell anar creant equip
amb el que sap
que són còmplices amb ell
i que li aportaran coses
i que també
ell els hi aportarà coses.
Això mateix.
I és a partir
d'aquell que ell els hi aporta coses
que els altres també
aporten coses.
Jo quan abans
has comentat tu
Anastasi
sobre el cinema
que li agradava això
l'any 77
que vaig fer aquesta entrevista
que va publicar
Hora i Flama
la vam fer
amb el Joan Sardà
un bon amic meu
i també comentarista
de cinema
una de les coses
que li vam preguntar
jo tinc enregistrades
més d'una hora i mitja
de conversa
amb el Pere
i una de les coses
que li vam preguntar
cap al final
i això
bueno escolta
1977
per tant
informe general
no es podia passar
amb cines normals
no
tenia que ser
un cine club
una cosa privada
com les anteriors
tampoc
com les anteriors
sí
i ell de
collons
mira
jo
és que informe general
no es diu informe general
és informe general
per una projecció
tal
perquè és que
jo vull
que el meu cine
es pugui veure
la fèmina
llavors hi havia un cine
al passeig de Gràcia
ho dic pels joves
que ens esteu escoltant
que es deia
cinema fèmina
i
en aquell moment
jo li vaig dir
digui
escolta
ara estan fent
accidente de l'oce
dic
què tal
diu
doncs és això
és que jo voldria
poder estrenar pel·lícules
com accidente de l'oce
precisament
i que se'm estrenés
la fèmina
a veure si
alguna vegada
aconseguim
aquesta normalitat
la primera película
que veig
la veig al públic
i ves el no compteu amb els dits
i la veig en el públic
en el cinema d'estrena
el passeig de Gràcia
és cert que el públic
era un cinema d'ària sats
i per tant
no es ven bé el fèmina
que era una sala general d'estrena
però bueno
ja era una
i és que des del primer moment
el Pere va tenir
un gran predicament
entre un grup de gent
determinat
evidentment
és un univers encara petit
que amb els anys
s'ha anat ampliant
i és un moment
històric
en concret
això que parlaves
de l'ària sats
diguem
el cinema militant
el cinema clandestí
totes aquestes
distribuïdores
clandestines
que venien
del volti
que després van ser
la central del curt
que distribuïen
tots aquests materials
tot això
l'escola xalà
el que parlàvem
tot aquest moviment
que necessitava
estava
prèvia a sortir
però necessitaven
xarxes clandestines
de distribució
clar
ell neix allà
bé
neix com a director
perquè com a productor
i amb anterioritat
té vida
avui no parlem
parlem del Pere
evidentment també
però ara partíem
de la teva pròpia experiència
amb ell
ara estava en aquest terreny
però sí
clar
cal recordar
que el Pere
és productor
de pel·lícules
tan immenses
com pot ser
Viridiana
o com pot ser
El cotxecito
efectivament
i Los golfos
amb el sauro
ni més ni menys
que tres
tres grans pel·lícules
d'això
i simplement
és que a dia d'avui
a dia d'avui
que em vaig saber
que va del 59
al 61
tu tens un productor
que t'ha fet
aquests tres títols
de l'alçada
de llenç
i té una carrera
assegurada
però bueno
i tant
larga, larga, larga
i tant
ho poses
absolutament
però allò que es diu
com es diu
els argentins
diuen el pedo
me lo pones el pedo
sí, pero aquí
diríamos el huevo
el huevo
aviam
tu tenies una carrera
que anaves fent
diguem
jo vaig viure
aquesta
vaig tenir el gust
de viure amb tu
aquest 2007
però just el 2007
és quan fas aquest trànsit
cap a la productora
film 59
que per això es diu
film 59
perquè va començar
el 59
com a productora
i
aquesta
aparent renúncia
que jo mateix
la vaig viure
potser en aquell moment
com una renúncia
que va començar
ara
ha perdut un possible director
amb una trajectòria
interessant
ja sé per on vas
fins a quin punt
per tu ha sigut
un sacrifici
diguem
aquest
i si l'has fet
evidentment l'has fet
en funció d'alguna cosa
no és tan interessant
que em diguis
que s'ha sigut o no
sinó
en funció de què
lògicament
has fet aquest pas
vas fer aquest pas
són decisions personals
i suposo
han estat
porto 18 anys
amb el Pere
18 anys
amb el Pere
t'he de dir
que hi ha hagut moments
que podessi
que he pensat
de dir
home
podries
tornar
a l'escena
perquè clar
jo entro
com deia
s'havia rodat
aquest primer llarg matratge
que havíem anat
als Gaudí
nominat als Gaudí
de fet va guanyar el Serra
que s'ho mereixia
amb l'honor de cavalleria
era l'honor
no
el cant dels ocells
el cant dels ocells
efectivament
s'ho mereixia
però clar
portant un llarg
i a l'esquena
però
com són les coses
també en el cinema
perquè
òbviament
el rodatge
del meu primer llarg
va ser
un o dos anys abans
el procés de muntatge
de fet
entro a treballar
per temes econòmics
per necessitats econòmiques
entro a treballar
amb el Pere
i la meva pel·lícula
s'estrena
que ve
assisteix al Pere
perquè jo ja estic
preparant
la pel·lícula del Pere
i entro en aquella dinàmica
i és el propi Pere
que arriba un moment
hi ha les dues coses
una
i espero que jo
hagi
transmès
amb les meves paraules
la passió
que ell em va
transmetre
per la seva manera
de fer cinema
això m'enlluerna
i també em genera
un repte
com a ajudant de direcció
perquè em permet
a posterioritat
encarregar-me
de la seva obra
que pot visible
però clar
recuperar-la
què li passa
al món audiovisual
que el món audiovisual
ha d'estar
en constant evolució
perquè els formats
van mutant
per tant
has d'adaptar
diguem-ne
el Pere
tenia material
amumàtic
quadruplex
que tot això
s'ha de digitalitzar
tota l'obra
del Pere
tenia que digitalitzar-se
els negatius
per un tema
de preservació
però també
per un tema
de difusió
i aleshores
ell
diu
escolta
tu et veus
tu i el Pasqual
us veieu
aquí hi ha feina
us veieu
amb un cor
d'agafar això
i posar-ho
és un compromís
clar
i com a ajudant
també dius
ostres
estàs fent
unes tasques
a dia d'avui
que és una nova figura
com a ajudant
que agafes
des del guió
fins al final
perquè normalment
l'ajuden de direcció
un cop ja has rodat
te'n vas cap a casa
i ja entren altres professionals
amb la postproducció
en aquest cas
englobava jo
des de l'inici del BAC
fins al final
tindre un DCP del BAC
un DCP
que vol dir un format actualitzat
diguem
de la pel·lícula
això
i avui tenim un DCP
amb Atmos
perquè clar
ha aparegut un nou sistema de so
i això
les tenim ara
a les plataformes filmen
clar
tot això
també
diguem-ne
el cinema
que amb aquesta
constant
però per altra banda
l'altre
aspecte
també molt interessant
jo m'he anat enriquint
i buscant alternatives
que m'engresquessin
segur
lògicament
sí que podia haver
continuat
com a ajudant
de dir
ai com a ajudant
freelance
no ho sé
per edat
però bueno
podria fer-ho
però sí que podia
buscar
de fer un llarg
però
m'he engrescat
també amb tasques
de preservació
conservació
de l'obra
del Pere
sembla estupendo
estupendo
i és un
és un món
apassionant
clar jo de formació
soc fotoquímica
però professionalment
agafo anys
amb el món digital
perquè rompa el digital
però
llavors clar
tinc un peu
els dos bancs
i això funciona
i interessa
perquè sé
de què estem parlant
amb el món fotoquímic
i també amb el món digital
no era per demanar justificació
ho semblava
amb els anys
m'estic tornant
periodista agressiva
però no
no era en absolut
ja saps
que ens estimem
no pot ser
que sigui
a veure
ja estem acostumats
a veure
la longevitat
de molts directors
i tu respecte
aquesta longevitat
ets un tio jove
un home de 50 anys
amb un bagatge
molt important
teu
ja propi
més l'experiència
que estàs comentant
que has agafat ara
del Pere
jo no sé
si
d'aquí dos o tres anys
quan estigui tancat
una mica
tot el llegat
del Pere
i tot això
i hagi passat
el centenari
que serà
una fita cimera
que
crec que
començant
pel mateix Pere
tots ens fa
una il·lusió extraordinària
viure-la
llavors
has projectat
ja
o tens
algun calaix
d'aquells
en què digui
aquest guionet
li haurem de donar vida
començo
començo
a dintre
i si no
agafaré l'actitud
del Pere
que estaré alerta
exacte
és una bona
això
ara
diguem-ne
sí que m'agradaria
deixar enllestit
perquè per mi
també és
com tancar un cercle
deixar enllestit
ben enllestit
amb la filmoteca
els materials
i a partir d'allà
o durant
estar alerta
això és un encàrrec
en un moment determinat
llavors s'acaba
és un encàrrec
és un moment de pacte
entre la filmoteca
i el Pere
el Pere té 98 anys
i el Pere
diguem-ne
la seva activitat
diguem-ne
com que ja està
ja està a casa tranquil
diguem-ne
98 anys
llavors
s'ha optat
perquè
la obra
i el llegat
una institució
com la filmoteca
que té els recursos
dels mitjans
en pugui fer càrrec
per preservar-la
i conservar-la
que amb la gran sort
diguem-ne
tant el senyor Portavella
com els seus col·laboradors
més pròxims
segueixen actius
i aleshores
podem col·laborar
i ajudar en moltes coses
aquest paper
i això de qui és
clar
diguem-ne
això ajuda molt
a gent
que és dedicar
a la preservació
i conservació
lògicament
perquè el que és
totes les pel·lícules
en aquests moments
ja les tindríem totes
amb DCP
o encara quedaria
alguna cosa
sí
sí
estan totes amb DCP
hi ha algun parell
de títols
que
ara
voldria
apretar
la seva restauració
o inclús
la seva digitalització
una bona digitalització
així com hem fet
amb el
vam fer amb el
tren d'ombres
també la vam fer
amb el tren d'ombres
i també ho hem fet
amb la filmoteca espanyola
vam fer els golfos
sí
però tota l'obra del Pere
és accessible
i visible
en sales de cinema
amb
vídeo on demand
que se'n diu
amb film
i tots aquests
llocs
està visible
tu vas col·laborar
amb
la remasterització
de golfos
de fet
de fet
perquè jo la vaig veure
quan la van fer a la filmoteca
ara
escolta
ha quedat
de fet
de fet
ara diguem-ne
no vull tirar floretes
però
de fet
amb el Pere
és un projecte
que arrenco
personalment
perquè
en la
en les revisions
dels materials
detectem
que hi ha uns
matratges diferents
consulto amb el Pere
i diu
sí, sí
perquè va haver-hi
en el seu moment
quan la vam presentar
que ens tenia
la censura
sí, tenia un matratge
i aquí a la censura
ens van obligar
a tallar una sèrie de coses
aleshores
bueno
amb la documentació
que hi ha al despatx
més després
a canals oficials
busquem
les notes
de funció
sí
dels censors
en el rotllo 4
eliminar escena
existencialista
coses
absurdes
sí
l'escena de cama
eliminar-la
bueno
també
en Saura
el propi Saura
té un llibre
que en parla
perquè eren
eren
disbarats
aleshores
em plantejo
la possibilitat
d'investigar
i fer una tasca
que jo amb els anys
ja he anat dient
que ja li dic
és arqueologia fílmica
aleshores
demanem cita
a la Filmoteca Espanyola
que sempre s'han estat
molt a favor d'obra
i busquem
totes les llaunes
i tots els materials
que troben
i trobem
unes llaunes
que posa
per classificar
amb moviola
veiem que es tracta
per matratge
a mi em sona
perquè estem parlant
d'uns 10 minuts
uns talls
sí
uns 10 minuts
total
i aquesta llauna
té aquest matratge
trobem
l'escena
de llit
i trobem
coetes
trossets
trossets
trossets
que efectivament
i aleshores
comencem un procés
de reconstrucció
de les múltiples versions
que teníem
perquè vam arribar
a estar treballant
sobre 4 versions
que hi havia
de los golfos
perquè el que hem intentat
i el que s'ha volgut fer
des de la Filmoteca Espanyola
és
ensenyar al públic
que és aquesta
que vas veure
a la Filmoteca
d'aquí de la Generalitat
la versió
que el Portavella
i en Saura
van presentar censura
abans que passés
el dany
que suposadament
és la que va anar a Can
que per matratge
és el mateix
i s'ha fet aquesta tasca
s'ha escarnejat
tots els negatius
a 4K
s'han anat restaurant
fotograma
fotograma
s'ha tractat el so
i es va deixar
una obra
que ha quedat
una còpia extraordinària
subteva que
jo pel meu cantó
també l'estic fent
amb algunes pel·lícules
a costat d'això
menors
però sí
d'amics
i de coneguts
i tal
i tant la fem
amb Filmoteca
algunes d'elles
que Filmoteca
és el que ha fet
paga
a la feina
com l'hem fet
privatament nosaltres
i és una cosa
que em fa disfrutar molt
aquest final
meu també de carrera
en el que estic
compatibilitzant
intentant encara
fer una pel·lícula
és el que anava a dir
tu encara estàs
jo encara estic també
en el Candelabro
i ell absolutament
però
sí
i és un tema molt maco
és un tema molt interessant
i jo potser no he entrat
tan a fons com tu
però sí que tècnicament
sí que m'hi fiquem
molt a fons
i realment
i amb obres
potser no tan interessants segur
però m'interessants
ara una de les coses
que més m'atrauen
i és un debat
que és el digital dilema
que és a nivell
de preservació
tots els materials
digitals
els zeros i uns
per dir una manera
hi ha molts dubtes
que això
puguin preservar
en els anys
és un dubte
en canvi
els negatius
tenen una
perdurabilitat
de 100 anys
per tant
hi ha moltes pel·lícules
que estan
capturades
amb càmeres digitals
en zeros i uns
que a posterioritat
es filmen
amb negatiu
per preservar
única i exclusivament
per preservar
perquè tenen la garantia
les grans productores
que aquell material
quedarà 100 anys
en canvi un disdús
et cau al terra
i aquella informació
hi ha mil coses
que poden
un negatiu
se't trenca
i el pots reglar
i tant
sí, sí, sí, absolutament
absolutament
és la mentida
que una qüestió
tan primària
com és una cosa
tan física
al costat de l'electrònica
perdi la cosa
electrònica
precisament
això també és un tema
a tenir en compte
clar, ha sorgit
i la gent
de fet normalment
tothom
que està
ja a la gent
del meu voltant
evidentment
estan en una edat
com la meva
que comencen a plantejar-se
la necessitat
d'això
que quedi
això pel futur
clar, tots estan fent
aquests processos
de restauració
és una cosa
que no podem inglorar
al voltant nostre
hi ha molta gent
restaurant
el Pere va ser
dels primers
perquè
junt amb el Toni Pedrós
sí
i el Pere
van anar en paral·lel
més o menys
i es van començar
a digitalitzar
alhora
les dues obres
i això
també està molt bé
perquè això també
anima la resta
i escolta
que això
s'ha de fer
és cert
perquè crec
recordar que també
es fan com unes integrals
amb DVD
del Pedrós
del Pedrós
es fa una mena
de lo que deia
uns francesos
no sé si era intermedio
no sé qui n'havia estat
no sé qui ho portava
però realment sí
es va fer una mena
de PAC
diguem
que es van col·locar
sí
de fet jo el tinc a casa
el Pere també el vam fer
en el seu moment
clar
clar
també
i clar
més tot bé
en aquest cas
els dos venen
el Pere com a professor
i el Pedrós com a alumne
diguem
d'exel·lar
o sigui
vam coincidir
tots
ja que toquem
el tema aquest
de les edicions
deixeu-me dir
pels que ens estan escoltant
que pràcticament
tu ens ho confirmaràs
el 90%
del material Portavella
el podeu trobar
a Filmin
a Filmin
sí sí
val molt la pena
us recomano molt
sí sí
efectivament
mira aquí hi ha una cosa
que és curiosa
l'any 77
el títol que ens va
sugerir el Pere
efectivament
subvertir els codis
subvertir els codis
i el tema
que surt ara
amb el llibre
de 600 pàgines
a cura de
de l'Esteve
l'Esteve Riemau
és impugnar-nos
és que
i és allò
que has dit tu abans
és que
el Pere
ho manté
clar
ho modifica
lleugerament
fa un significíssim
una adequació
als teus
però té
aquella coherència
en tot moment
i amb tot
amb tot
amb tot
amb tota la seva trajectòria
sempre està coherent
subvertir els codis
sí senyor
77 eh
i ara
impugnant les normes
sí
que clar
aquesta és una cosa
molt més actual
no?
sí sí sí
en canvi aquí
era més lluitadora
que és el que tocava
el 77
sí senyor
sí senyor
és curiosa
sí sí
aquesta cosa dels actors
que jo recordo
jo de les coses
que més em va impressionar
a l'època d'Aixalà
que teníem
molta gent allà
el Kirchner
el Bogler
com un muntador
hongarès
que a mi em va impressionar
molt
que ens explicava
el Pere evidentment
el Porter
el Miquel Porter
ah
totes aquesta gent
per mi va ser
una invasió
de cop
d'impuls positius
tremenda
una de les coses
que més em va quedar
va ser el del Pere
del Pere Portavella
quan ens deia
aquesta manera
d'abordar ell
l'obra cinematogràfica
no tant a nivell teòric
el que deies tu abans
d'intentar ignorar
tot el que s'ha fet
sinó
d'alguna manera
a partir de la praxi
és que els actors
el que dèiem abans
que ha quedat una mica
solament apuntat
és que els actors
han de ser
tan importants
com un moble
és a dir
un moble està allà
tu l'utilitzes
l'enquadres com vols
el treballes
col·loqueu-me'l una mica
més a la dreta
col·loqueu-me'l una mica
més a l'esquerra
era quasi ofensiu
a la meva que ho deia
però a mi em va fer
pensar molt allò
perquè està tractant
l'actor
realment
com un objecte més
dintre de l'enquadrament
tu en la praxi
amb aquest
d'aquest assunto
evidentment heu rodat
moltes coses
amb el Pere
has detectat
aquesta manera
de plantejar
perquè és clar
amb les llargamentàcies
de ficció
parlo ara
no tant els documentals
sí
i es manté
aquesta línia
sí
perquè diguem-ne
no hi ha
no hi ha
no hi ha classes
per dir-ho
no hi ha res
supeditat a altres
diguem-ne
tot té el mateix
i a més a més
a la que pot
elimina el llenguatge
efectivament
també
el llenguatge és la imatge
sí
llenguatge verbal
sí
el verbal
sí
i arriba un moment
en què quan se li pregunta
d'encis
renuncia a donar-te
una explicació
perquè has de ser tu
el que tanquis
l'obra
tu com a espectador
ja anem a terrenys
diguem-ne
conceptualistes
diguem-ne
que l'obra s'acaba
quan la és vista
per
sí
el mateix amb el cine
diguem-ne
ets tu
que has tingut
que tindre
aquella
aquella
experiència
i ets tu
el que pots comprendre-la
o ja entendre-la
no vindré jo
a dir-t'ho
per tant
el Pere
la crítica
que ens importa
a molts
a mi de saber
la crítica és un tema
que li importa
també li deuen portar
ben poc
gens
gens
gens
bueno
diguem-ne
també
ja et dic
jo també
tinc la meva condició
i em costa
m'afecten
m'afecten
aleshores també
generes dubtes
vols dir
t'ho diu molt convençut
t'ho diu molt convençut
i segurament
que amb els anys
et dic una cosa
jo entenc
perfectament
el creador
que tingui aquesta postura
perquè si
el cineasta
és igual
literatura
poesia
et deixes
o cantants
la música
et deixes
dominar
o influir
per la crítica
estàs perdut
sí
però és molt fàcil
Pep
tu perquè
no
sí que has viscut
també
perquè tu també ets creador
en un moment determinat
també fas coses
però bueno
diguem que
més fa més anys
i a més a més
un altre tipus
però fa molts anys
que estic
a la banda de la crítica
a l'altre cantó
i estic veient
i llegint
coses
que és que
no
això no
no pot ser
no n'hem bé
però pensa que sí que afecta
afecta
jo entenc el que diu ell
també
jo
sent muntador
d'algunes pel·lícules
d'alguns directors
jo m'implico molt
com muntador
quan ets a treballar
amb alguna cosa
m'implico molt
i tu imagino
quan fas una pel·lícula
com majorant de direcció
el que sigui
t'impliques també
i quan aquella pel·lícula
hòstia no acaba bé
i clarament sents
que hi ha unes crítiques dolentes
i que clarament
no ha acabat de sortir
aparentment
el que pretenia el director
sap greu
sap greu
i a mi
a mi m'afecta profundament
hi ha coses que he fet
alguna vegada
com a muntador
que la pel·lícula ha funcionat
la teva mateixa
no va funcionar
és una pel·lícula
molt empipador
una pel·lícula
que val la pena
que és una pel·lícula interessant
va maltractar
pràcticament
per part dels productors
a l'hora d'estrenar-la
però vull dir que
en general
sí que afecta
no hauria
tens raó
no hauria d'afectar
i el Pere
per això és intel·ligent
i ell no li afecta
i ell tira
però els que no som
tan intel·ligents
ens afecta
una mica més
i hem d'aprendre
en aquest cas d'Opera
l'envejo amb això
perquè jo necessito
lluitars d'aigua freda
moltes vegades
sí, sí, sí
és així
bé, doncs això
una miqueta
això que dèiem
el futur
el futur
has dit també
que també t'interessaria
potser dirigir
cap a un cantó
més tècnic
o més d'una exploració
d'altres línies
diguem
que no pas potser
de recuperar
aquest guió del calaix
les dues coses
estan compatibilitzant-se
en aquest moment
jo crec que sí
els dos futurs
sí, perquè
el que no renunciaré
és a tot el coneixement
que he anat tenint
tots aquests anys
i també
obre
obre
obre altres portes
és que després
hi ha una cosa
que penso jo
que
que
igual posat
que estàs
amb tota la matèria
d'allò
o sigui
amassant
amassant
tota l'obra
és a dir
per aquí
hi ha un camí
que me l'obre
per explorar
que no està explorat
i ho puc fer
sí
perquè
l'altre dia
li comentava
a l'està
sí, buscant el seu propi camí
no, no
buscant el teu
agafant l'eina
o la idea prima
sí
i a partir d'aquí
és la teva obra
naturalment
i a més a més
d'acord amb els teus
conceptes bàsics
sí
que no deien per què
ser coincidents
a la millor
amb alguna cosa
sí
però no amb tot
però
jo
o sigui
llegint una mica
el teu currículum
el que estàs fent
i això
penso
home
amb el bagatge
tan extraordinari
que hauràs agafat
de compartir
tantes hores
amb el Pere
i sobretot
amb la seva obra
sí
és molt possible
que per aquí
hi hagi
no una
sinó
tota una sèrie
d'idees
perquè
el que comentava
l'altre dia
amb tu
és que
el diumenge
em vaig posar
tota la tarda
a passar-me
curs
metratges
que ja havia vist
però
que va ser
aprofito per dir
que
de filmin
de filmin
del Pere
aprofito per dir
que
el del
príncipe
dels poetes
és que em foto plorar
quan veig aquella
és
és algo
que m'ha passat
sempre
amb cine
amb cineclubs
i l'altre dia
sol a casa
pa amb una altra
de gada
per mi
és un moment
és que me'n vaig anar
després a valorar
i vaig posar una crítica
de filmin
que te les publica
i dic
primer qualificació
un 10
únic
i després dic
és que
és un tros
és com
no sé
trobar
una inscripció
d'aquelles
de fa 5.000 anys
l'equivalent
en termes
de cinema
una peça clau
sí
és que
a veure
allà
el que s'hi jugaven
ells
tot l'equip
tots els poetes
bueno
allò és
algo extraordinari
allí
es van ajuntar
perquè s'estaven jugant
passar per via
laietana
i rebre
una
una dutxa d'hòsties
etcètera
etcètera
ja sabem com anaven
les coses
perquè no oblidem
que és
el primer
i per tant
és 1970
és el primer
primer
allò
és extraordinari
però bueno
va i al principi
no conteu amb els dits
que tu la citen
exacte
no
ja he dit
nocturn
nocturn 29
no conturn
tu has dit nocturn
nocturn
he dit nocturn
però em sembla que volies dir
no conteu amb els dits
perquè en havien parlat
sí sí
no conteu
no conteu amb els dits
jo l'estic veient
i dic
bueno
és que això
és un apunt
sí
de moltes coses
que desenvoluparà el Pere
fins al final
sí
o sigui
ha estat estirant
coses
de no conteu amb els dits
fins ara
sí
és extraordinari
i
és una
i són unes obres
perquè ara estava pensant
no només amb el
amb el no conteu
sinó també amb el nocturn
nocturn
absolutament moderna
o i tant
no veus una obra
obsoleta o antiga
és moderna
hi ha ni seqüències
agafar el concepte aquell
de l'esquetx publicitari
sí sí
és que això
jo
ja moltes vegades
per exemple
ja no sé si és de Tarradelles
que dic jo
agafaria això
i fotria la contrària
i em quedaria més a gust
sí sí sí sí
de fet
hi ha cineastes actuals
estudiants de cinema
que queden
sorpresos
enlluernats
per l'obra
del Pere
per aquesta
radicalitat
aquesta frescor
aquesta
això que dèiem
també
de no lligar-se
als actors
al guionista
això li dona
una frescor
una llibertat
que l'estàs veient ara
perquè
perdura
la
la
la
la
el component
vanguardista
sí
són seqüències
que jo les veig
i jo en la seqüència
el pre
el preàmbul
el preàmbul
del noctur 29
que està rodat
amb negatiu de so
sí
que és
blanc i negre
que no hi ha grisos
no hi ha grisos
de cap manera
que dius
ho rodes ara
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i és absolutament actual
sí
aquí ens hem un tip
de veure pel·lícules
en la pel·lícula de la setmana
sempre és el suggeriment
d'una o l'altra
i en la setmana
de què parlem
i a vegades ho verbalitzem
en el mateix programa
a vegades simplement
ens ho diem després
i apareixem a la setmana
de la setmana
en una pel·lícula
són moltes les pel·lícules
de les que vivim
del record que tenim
de la pel·lícula
esclar a vegades fa
20 anys
30 anys
40 anys
que l'hem de veure
i no l'hem revisada
algunes sí
algunes no
quan la revisem a casa
per poder-ne parlar
sí
a vegades tens una gran decepció
aquesta pel·lícula
sí
ha perdut completament
que mal
envellit
envellit
per què?
perquè és un cinema
que realment
potser segurament
en aquell moment
es basava el seu encant
en coses
fútils en el fons
i que poden passar de moda
i han passat de moda
en canvi això
que dius tu
tens raó
el Pere
i altres creadors
evidentment també
el seu cinema
no envejeix
sí
és gairebé atemporal
és gairebé atemporal
també comentàvem amb ell
i també veiem
què opines tu d'això
jo que ho vaig veure
molt de prop
això en aquell moment
és clar
jo ja tenia
els meus vintanyets
quan tot això
estava passant
20-21
a l'any 70
jo vaig veure
que molts directors
en aquell moment
vivien
de la publicitat
com a font inspiradora
a vegades
i fins i tot
les models publicitàries
i els models publicitàries
també
eren els seus protagonistes
a vegades
a vegades
Cinto Esteve
Manel Esteve
és a dir
el Pere
evidentment
també
però
què diferent era
per això
perquè en el cas del Cinto
també és un cas
molt especial
però
en altres casos
quedava com
un pedaç
postí
sofisticat
d'aquella escola
de Barcelona
que el Pere
mai va voler
pertànyer
i que per tant
d'alguna manera
sí que es distanciava
en aquest sentit
i el Pere
ha mantingut
una coherència
respecte a ell
mentre que allò
allà va acabar
com un detall
modernós
de dir
no sabem si
estàvem a l'anunci
de Bru
de la rentadora
o és una pel·lícula
a més
és una pel·lícula
el Pere no
el Pere utilitzava
molt bé
aquestes coses
és que jo crec
que hi ha
un procés reflexiu
molt
que ja porta temps
acumulant-ho
des de darrere
segur
hi ha una base teòrica
i vivencial
també
és clar
els seus col·laboradors
diguem-ne
com parlàvem abans
Carles Santos
i Joan Brosa
estem parlant
de tot temps
sí sí
totalment
estem parlant
de gent molt potent
escolta
volia preguntar
una cosa
digui
les
sobre Portavella
deixant de banda
catàlegs
que segur
que hi ha
el del MoMA
el del Magba
la Filmoteca
quan es va fer
l'obra sencera
el de París
també
deixant de banda
el llibre
del Fèlix Fanès
sí
i el llibre
del
del propi Portavella
a cura
d'Esteve Rianbau
sí
hi ha
alguna altra
biografia destacada
no
biografia no
no
biografia no
perquè ell
és absolutament
contrari
de fet
de fet
va haver-hi
ara no et sabria dir
eren
dos mil
deu llargs
un intent
d'unes memòries
que van quedar
absolutament
descartades
pel propi Pere
en canvi
l'altre dia
vaig veure
i vaig estar parlant
amb el Claudio
la obra de
Constellació
Constellació Portavella
com està
d'aquest process
perquè segurament
tu aquí has col·laborat
bastant
sí
sí
perquè hi ha molt material
de Portavella
de fet
de fet
és bàsicament
la participació
del Pere
el Claudio
ve
li explica
el projecte
en el Pere
el Pere
el rep
de forma
molt entusiasta
i li facilita
tot el que
faig falta
i a la cor
és
accedeixo
als meus materials
perquè tu
hi treballis
amb ells
i a partir d'aquí
el Claudio
construeix
el Pere
ha estat
constantment
informat
i ha anat
supervisant
tota l'obra
de la pel·lícula
del Claudio
i totes les etapes
perquè també va ser
una pel·lícula
que va tindre
un procés
de creació
4 o 5 anys
sí
ho va comentar ell
sí
perquè va començar
com una cosa
i després va anar
mutant
transformant
tu vas estar
a la presentació
a la filmoteca
sí
sí
sí
amb el Claudio
sí
sí
havíem parlat
amb el Pep
de fet també vam anar a Venècia
perquè em sembla que es va presentar
a Venècia
es va presentar a Venècia
també
molt bé
amb el Pep
parlàvem d'una paraula
que s'associa molt sovint
amb el Pep
o la gent l'associem
i els que el coneixem
evidentment la diem
convençuts
que té sentit
què en penses tu
d'aquesta paraula
que s'ho tens
el seductor
és una persona seductora
i tant que ho és
un gran seductor
és d'aquests típiques
persones
no ho sé
entres a un restaurant
i saps que a vegades
t'hi fixes
generen
transmeten
una presència
sí
que t'atrau
i ell n'és conscient
i ho ha usat
sempre això
però ha d'haver-ho utilitzat
sí
però
amb molta humilitat
sí
no, no
correcte
no com a
però ell sap
com a guaperes
no això
sinó
jo diria una intel·ligència
més aviat intel·lectual
fins i tot
que física
o sigui
el servei
d'un verb
facilíssim
i és una persona
molt empàtica
sí
és molt empàtica
i aleshores
si sense gust
i si sense gust
menjant tots macarrons
com anar-te'n a l'artac
perquè
perquè té
aquest do de gent
perquè té
aquesta presència
perquè té aquest carisma
té aquesta empatia
i aleshores
diguem-ne
sí
però hi ha persones
que són així
a veure
això segur que
amb la vessant
política
o polític o social
i tal
li ha sigut
molt important
perquè clar
quan hi ha
els mitjans
sobretot
de periodistes
d'aquests
que són de telediari
i tal
és molt important
el primer contacte
o la frase
o el titular
i tal
llavors aquí
ell
tenia un domini
important
tampoc s'hi exposava molt
sabia fer-ho
però no s'hi exposava gaire
és a dir
estava on havia d'estar
va estar on va haver d'estar
quan va estar
amb el tema del Tarradellas
en concret
i després amb el senat
però realment
si te'n recordes
no hi havia grans declaracions
tot
era un home que manava
bueno
no va militar mai
per tant
diguem-ne
es va situar
en un context
sempre ha estat un gran
ha estat
com a moderador
per tant
com a moderador
i ha estat
a la taula rodona
ha estat a l'Assemblea de Catalunya
com a moderador
per què?
perquè és un home de consens
els seus suquets
i els suquets
aglutinem tot
el panorama
veniu a casa
aquí ens hi trobarem a gust
i a partir d'aquí
construirem
que és la coherència
que parlàvem abans
del seu cinema
tu pots fer aquest tipus de cinema
deixa'm a mi
que jo faci aquest
t'opina així
t'opina d'aquella manera
i a partir d'aquí treballa
i tant
i tant
no perquè ha d'escoltar
i si escolta
en aquest cas en els polítics
que costa tant
que s'escoltin els uns dels altres
ells situant
en la imposició que es situava
sí que estava disposat a escoltar
i això la gent ho percep
quan algú els escolta
i per tant a partir d'aquí
diuen coses
i això és interessant
una cosa Jordi
se'ns està col·lant el temps
segur que si tu estàs d'acord
ens veurem
amb algun altre programa aquí
perquè jo crec que
quedaran coses
però una cosa que et volia dir
preguntar
perquè ho havíem parlat
amb tu l'altre dia
és concretament
la pel·lícula
El sopar
el 1964-2021
confesso que no he vist
la versió definitiva
però
tinc entès
que
el Pere
ha suggerit
treure coses
de la primera part
no
no no no
és una denda
hi ha un afegit
això és el que
jo sé que la vaig veure
sí
no no
em pensava que hi havia hagut
alguns canvis
sí que hi ha hagut
sí que hi va haver un canvi
tota la seva obra
diguem-ne el Pere
també és un creador
constant
i això també
els historiadors
i això els afecta
sí
perquè l'obra
a revisió
això mateix
com a creador
però en aquest cas
ve per una
una circumstància
amb en Jordi Balló
que coincideix en una sèrie de coses
que serà
el comissari del centenari
planteja un tema
que aquesta pel·lícula
roda just
quan s'està
executant
a Puig Antic
i a partir d'aquí
fan una denda
que és un afegit
en aquella pel·lícula
que van fer
molt bé
amics, amigues
ho deixem aquí
moltes gràcies Jordi
per estar aquí amb nosaltres
ha estat un plaer
i espero que per tothom
hagi sigut molt interessant
ens veiem el dimarts que ve
com sempre
bona tarda
bona tarda
Fins l'acó Wasser
Fins l'acó sol
Fins l'acó sol
Fins l'acó sol
Fins demà!