Cinema sense condicions.
Fins demà.
I creo Dios al hombre a imagen suya, a imagen de Dios lo creo.
Y los creo varón y hembra, y los bendijo.
Hola, bona tarda.
Bé, aquesta meravellosa música composada per Àlex Nord ens introdueix en la pel·lícula d'avui.
Però, abans que res, bona tarda.
Biel, com estàs?
Bona tarda, molt bé.
Bé, molt bé.
Bona tarda, Anastasi.
Bona tarda, bona tarda.
Què tal?
Molt bé.
Estupendo.
Bona tarda, Ignasi.
Hola, què tal?
Bona tarda.
I el que us parla, Pep Armengol, hem iniciat, com deia el programa, amb un fragment de la banda sonora del clàssic de la setmana,
amb aquest cas a proposta de l'Ignasi, que és El turment i l'èxtasi, de Carol Reed, 1965, de 139 minuts, ja ho veus, amb una banda sonora d'Àlex Nord.
Molt bé.
Ignasi, tu tens la paraula, perquè tu l'has proposat.
Doncs sí.
Bé, és una pel·lícula que, des que la vaig veure quan era un tendre infant per la tele, amb la lli negra,
la qual cosa és un crimet, perquè, evidentment, un dels aspectes importants és el color de luxe, que no deixa de ser Itzman Color,
és a dir, Kodak, però és una pel·lícula que em va impressionar.
I, evidentment, després, quan m'ha interessat més la història de l'art,
òbviament, és una pel·lícula que la trobo, malgrat que, evidentment, no deixa de ser un producte de Hollywood,
la trobo molt interessant.
Segurament, perquè està inspirada, es basa parcialment, en una novel·la de 650 pàgines,
que, precisament, es diu així, Diagoni and the Ecstasy,
referint-se, evidentment, al que, pressupostadament, sentia Miquel Àngel.
La pel·lícula va sobre Miquel Àngel, i, particularment, perquè la novel·la, evidentment, és la vida.
La novel·la és la vida de Miquel Àngel.
És realment una...
Clar, com a tal novel·la, hi haurà coses ficcionades, però és una lliçó d'història.
650 pàgines.
Està aviat dit, eh?
És una novel·la extremadament llarga.
Abans comentàvem amb l'Anastasi que, en aquesta època, tu recordaràs també,
bé, ets més jove, però era bastant freqüent i tenia molt èxit,
eren bestsellers, novel·les de tipus històric.
Sí, sí, sí, evidentment.
O sigui, Kuobadis, per exemple, estaria en aquesta línia.
La pel·lícula aquella sobre els faraons, com es deia?
Tierra de faraones.
No, Sino el Egipcio.
Ah, Sino el Egipcio.
De Gualtari.
És una novel·la de Miquel Gualtari.
Vull dir que estava en línia amb aquestes grans novel·les.
Estava en la línia i el Chilton Heston, en les seves memòries, parla que quan es va presentar la pel·lícula,
la gent, una oversió salvatge, la gent es va aixecar bastant, no sé quant de temps aplaudint i tal,
i després va ser un fracàs comercial.
Ah, sí? Això no sabia quina repercussió havia tingut.
Va ser un fracàs comercial perquè en una...
A veure, la pel·lícula forçosament havia de costar.
No he pogut trobar el budget, el pressupost exacte,
però si en una primera tongada, quan s'estrena, només recuperen 4 milions de dòlars
i uns mesos després acaben arrodonint amb l'explotació a l'estranger.
8 milions més, és a dir, 8 més 4 fa 12.
I resulta que la Fox admet que li va sortir perdent més de 5 milions de dòlars,
és evident que això se'n va gairebé als 20 milions de...
Cosa que no és d'estranyar, perquè és que van reproduir la capilla Sixtina,
la pel·lícula se centra només en aquesta part de la novel·la,
és a dir, tot el que va significar pintar el sostre de la capilla Sixtina.
Al final, el Juli II es permet el luxe de dir,
home, hauríem de fer alguna cosa allà on després hi ha el judici final,
però sembla ser que això més aviat és un projecte de Climent Seté,
que era un altre Medici, uns quants papes més endavant,
dos o tres papes més endavant,
el que gairebé 30 anys després, entre 25 i 30,
li proposa a Miquel Àngel de fer una altra tasca titànica.
En realitat, la pel·lícula parla de l'altitànic,
que evidentment va estar segur pintar el sostre de la capilla Sixtina,
però és que el judici final, diguem-ne que ell solet,
ja treu absolutament el cinglot.
Jo crec que Miquel Àngel, i tal com reflecteix la pel·lícula,
encara ho endivines més,
si hagués pogut, hagués estat director de cinema,
i de cinema colossal,
és a dir, de peplums,
de l'origen del cinema,
que es comença amb peplums i amb pel·lícules bíbliques.
Bé, ell es basava molt en la Bíblia.
Sí, sí, no.
La Bíblania.
Els seus personatges, no, però tot...
Ja ha sigut un grífit, diguem-ne.
Fins i tot amb l'escultura.
Sí.
Esculpia personatges bíblics.
Sí, sí, sí.
I pintava esculpint.
I Moixas, Miquel Àngel...
Sí, sí, sí.
No, però ho dic perquè ja va s'ha dit,
que com el sabeu és un autor contemporani
que va fer l'Esvite, no?,
30 vides de pintors i d'artistes,
tots ells ja gairebé finats.
Em sembla que quan es va editar
només Miquel Àngel estava encara viu.
Doncs ell parla...
Hi ha un concepte que a mi em fascina, no?,
que és la terribilitat.
La terribilitat,
Bassari la deia,
referint-se a justament la monumentalitat,
és a dir,
el sentit enorme dantesc de l'art de Miquel Àngel.
i, evidentment,
una capella amb nou episodis del Gènesí,
més, evidentment...
Els separadors, diguem, els separadors...
Sí, els separadors, els profetes...
Els 12 apòstols.
Les civiles...
No, els apòstols era el programa inicial,
però es veu que va ser un dels objectes de discussió dels molts,
perquè la pel·lícula tracta, sobretot,
d'un personatge històricament fascinant,
que és Juli II,
el papa Juli II,
i de Miquel Àngel,
dues personalitats fortíssimes.
Miquel Àngel, segons Bassari,
va arribar a llençar-li de tot al papa,
perquè el papa volia veure...
Miquel Àngel ho tenia tancat,
no volia que ningú veiés l'obra.
I el papa es va colar,
i Miquel Àngel ho va veure,
i li va començar a llençar taules de fusta,
de pots de pintura,
li va llençar de tot.
A continuació ho va fugir,
perquè evidentment va tema...
La ira del papa.
La ira del papa que el va perdonar.
Però la terribilitat,
és a dir, aquest sentit dantesc...
Clar, Miquel Àngel era manierista
i totalment dominat pel pensament neoplatònic,
i per tant,
totes les seves escultures,
tot el que feia,
estava a mig camí entre l'atenció
i el moviment.
Tot es mou,
tot, absolutament.
I la veritat és que si alguna vegada...
Heu estat, suposo que la capella Sixtina.
Si alguna cosa
provoca impressió
quan mires a dalt,
és que sembla que les figures
estan a punt de caure del damunt.
És a dir,
el que passa en el sostre de la capella Sixtina
és d'entès,
perquè a banda de ser figures pintades
per el que més aviat són esculpides,
aquí hi ha un tema que l'escriptor es queixa,
que la pel·lícula no tracta prou,
però jo crec que sí que ho tracta,
que és el fet que Miquel Àngel es nega.
Jo soc escultor.
Per mi la pintura és una cosa menor,
justament el contrari del que pensava Leonardo da Vinci,
que per Leonardo da Vinci
l'important era la pintura
i l'escultura era una tasca bruta,
i una tasca no pròpia d'un intel·lectual.
Però l'escriptor,
l'Irving Stone,
curiosament es diu Stone.
Es diu Stone, sí, sí,
una anotació.
No que s'ho tenia en compte.
Es queixava
que aquest aspecte no estava prou tractat.
Potser per això,
ja d'aquests 12 minuts inicials,
abans de començar la pel·lícula,
que és un documental perfecte,
meravellosament fotografiat,
amb sistema Todau,
i amb el color aquest de luxe,
és un goig.
veure això en pantalla gran.
Segurament, sí.
De veritat,
és a dir,
ara parlem de la maravella,
de la fotografia digital,
com aconsegueix realment
determinades coses, no?
O un documental
que tu també vas veure
en el Barcelona Film
sobre Michelangelo,
estava filmat en 4K,
i es veia gairebé
que els poros del marbre del David
es veien.
Però, us ho juro,
la fotografia d'aquesta pel·lícula
és extraordinària.
És el director de fotografia...
Leon Chamroy.
Exacte.
A veure,
que és un director que,
bueno,
a veure,
tots són primeres figures.
És el director del Planeta de los Simios,
del Cardenal,
de Cleopatra.
Això que deies abans,
és veritat,
és una època
en què s'adapten moltes novel·les històriques,
històriques,
però Cleopatra
va ser un fracàs
que gairebé enfonsa la Fox.
Jo no acabo d'entendre...
Això passava l'any 63.
Cleopatra gairebé
envia l'estudi
a Peripanteres,
que es diu...
És a dir,
s'arruïnen.
Jo no acabo d'entendre
com l'any 63 mateix,
en què hi ha aquest
desastre econòmic,
va i compren
el guió
que es basa
en la novel·la
de l'Irving Stone
d'un altre gran,
el Philip Dune,
que ha fet història,
ha fet missió
en Sinuel Egipcio,
precisament és l'adaptador
de La túnica sagrada,
La mujer pirata,
El beso de la mort.
Un gran guionista, no?
No acabo d'entendre
com la Fox
s'arrisca a fer
una altra novel·la
de caire
més aviat històric
i amb un poci
intel·lectual impressionant,
perquè si alguna cosa
té bona a la pel·lícula,
obra de Dune,
evidentment,
són els diàlegs.
Tenen una...
Això ho comentava...
Tenen una alçada
intel·lectual
de primer ordre.
Una de les coses fortes,
un dels punts forts
de la pel·lícula.
Perquè jo et diré una cosa,
ho comentàvem també
amb l'Anastàcia abans,
jo crec que el fracàs
comercial
va ser perquè de cara
al públic
hi havia poca guerra,
poc amor
i molt...
i molt tant d'ami,
saps?
Molta vestida.
Molta vestida.
Molta vestida.
Però clar, té la...
De fet, la pel·lícula
participa de la terribilitat
de Miquel Àngel.
Sí, sí.
Tot a ella...
De magnituds...
Tot a ella és enorme.
De magnituds coses.
La única cosa que a mi
m'hauria encantat
és veure
el xinexità
van reproduir
la Capella Sixtina,
òbviament.
Tot i que
després m'he sorprès molt
llegint
que el Vaticà
estava disposat
a deixar
que filmessin
amb l'autèntica
Capella Sixtina,
una cosa que avui dia
és impensable.
Pensable,
totalment.
Avui dia no donarien
permís ni borratxos.
però es veu que sí,
que el Vaticà
estava disposat
a deixar que es filmés.
Bueno, perquè el Vaticà
a lo millor va veure
que hi havia dòlars.
Exacte,
alguna qüestió d'aquesta.
I més clar,
l'any 65
que s'estrena,
bueno,
es va rodar
a tornar al 64
però s'estrena al 65.
Sí, que és el 400 aniversari
per cert
de la mort de Miquel Àngel.
Potser aquesta va ser
l'oportunitat
que van tenir
de dir,
anem-la a fer ara
perquè si no ja
no la farem mai més
i realment
això els va forçar
a fer-la en un període
que no tocava
fer aquesta pel·lícula
perquè realment
el fracàs de l'anterior
que has comentat tu
i tot feia pronosticar
que podria ser
un altre fracàs.
Evidentment,
el Zanuc pare
és el que està
rere
de la producció
executiva
de la pel·lícula.
Vull dir que
és una cosa
absolutament
sorprenent
però el resultat
és que és una pel·lícula
que
té
evidentment
algú pot pensar
però sí,
però té una mica
de cartó o pedra,
no?
Bueno,
no tant,
jo trobo que
la reproducció
que vam fer
a Txinecità
de la Capella Sextina
és de primer ordre,
perdó,
de primer ordre.
Això segur,
això segur.
Si algú pots detectar
potser són els dibuixos,
els paintings aquests
amb sobrevidre
en alguns moments
de la construcció,
el procés de construcció
del propi Vaticà,
és a dir,
en algun moment
estem veient un espai
que encara no és res
i llavors davant
sí que tenim el Vaticà
com es va construint.
Això,
l'obra de Bramante
en aquest cas.
Aquesta és la part feble
perquè sempre es veu
al mateix angle.
Sí,
més sempre veu el mateix angle.
És a dir,
estan fent Sant Pere
del Vaticà,
iniciat per Bramante
que per cert
ell vol endullar
el seu guetani
perquè també és de la...
Bueno,
Bramante no era ben bé
d'Urbino
però com que es va
desplaçar a Urbino
a estudiar
i a preparar-se
doncs allà va
acabar coneixent Rafael
i clar,
se l'emporta cap al Vaticà
que fa les habitacions
de Juli II
són
on hi ha
l'acadèmia
amb Plató
i Aristòtil.
Bueno,
són una altra meravella.
Segur.
Escolti molt fresc,
però haig de dir-ho,
fa poc que he estat a Roma
i evidentment...
L'he vist en el passat.
Evidentment
és que et caus
a terra
t'agafa
la síndrome
d'Estet Del
i alguna cosa més.
Perquè realment
són execucions
de gegants.
Gegants.
Són gegants.
I evidentment
Miguel Àngel
és
el primer
dels gegants.
Jo m'atreviria a dir
perquè és que aquest home
fins i tot en l'època
que s'estava construint
Sant Pere
ell d'arquitectura
no en tenia
ni un borrall
i de pintar el fresc
tampoc.
Com que ell
va estar
sota la xupluc
del Llorenç
de Mèdicis
a Florància
va conèixer
gent que
va acabar
esdevenint
grans mestres
del fresc.
Se'ls emporta
cap a la capella
Sixtina
i en quatre dies
en quatre dies
aprenc com fer-ho.
Vull dir...
És...
I...
la volta
la cúpula
de Sant Pere
del Vaticà
és d'ell
quan ja és un home
molt gran
ja té 70 anys
però és capaç
encara de fer
de dissenyar
i fer la cúpula.
És que és increïble
no tenia ni idea
d'arquitectura
i acaba fent
la cúpula
que és el primer
que es veu
quan arrenca la pel·lícula
no?
El primer que es veu
és la...
Són genis
del Renaixement
com és el Leonardo
va ser el Cinquecento
italià
és un puny a part
amb la història
de la cultura
i sobretot
amb la història
de...
de...
de lo que és
el...
lo artístic.
De les bellesars
de les bellesars
en aquest sentit
dona i aquesta en concret
de pintura
i d'escultura
per suposar...
Escultura i pintura.
Hi ha una escena...
Juli II
perquè tot s'ha de dir
el...
evidentment
Miquel Àngel
que en algun moment
no sé si fa
algun comentari
és un artista
per tant
depèn
en aquella època
depenia dels mecenes
no?
I tant.
Podien ser banquers
podien ser
comerciants
els Medici
evidentment
que eren una cosa
i l'altra
totes
o podien ser
evidentment
encàrrecs
de l'església
no?
Però
clar
aquesta
cosa tan
tan potent
de Miquel Àngel
és
indescriptible
no?
Vull dir
absolutament
fora de sèrie.
Teotones
a mi em va recordar
en algun moment
i crec que és la conversa
que tenen en un moment
determinat
Rafael i Miquel Àngel
que el que li explica
a Rafael
del que s'ha de fer
per fer una obra
de creació pròpia
em va recordar molt
tot el que li anava dient
hauràs de sotmetre't
als desitjos
de gent
que no sé què
ell mateix està parlant
que està
la gent que ve a veure
l'obra
són veritables
imbècils
que no poden jutjar
i encara
estan a llars
cardenals
cadascú
dient la seva
tot això
m'ha recordat molt
també
el món del cinema
aquestes grans
produccions
que s'han fet
Còpola
el que va arribar
a patir
per fer Apocalips
Now
per exemple
o altres grans
pel·lícules
el tipus de llenguatge
és diferent
que ja no es parla
de mecenes
però el tipus
de mecànica
de la dificultat
sempre del creador
d'avançar
en un mar
procelós
de dificultats
i hem de tirar enrere
i ara tiro endavant
però
haig de parar la pel·lícula
no sé quant temps
estic pensant en Apocalips
no
en concret
eh ara
home
és una cosa
evidentment
per això Cúbric
quan va poder
va dir
jo
jo m'ho produeixo
jo m'ho faig
i ja està
de fer Miguel Àngel
Dunidó
que anava bastant
pel seu compte
tot i que
sí bueno
però
a veure
però Juli
era important
com discutia el preu
també
el regateig
és que Juli II
no pagava
esclar
està mantenint
està a les guerres
italianes
que es diuen
de l'època
endarreriments
com fan els governs
ara
exacte
exacte
bueno no cobrava mai
de fet
es veu
però si
m'està cobrant
el lloguer
de la casa
que estic ocupant
això li descomptava
i li descomptava
però és que no havia cobrat
encara els sis mesos
que portava
fent la cosa
Juli II
és una figura fascinant
perquè
vol fer l'església
gran
vol fer l'església
un poder terrenal
absolutament
és a dir
evidentment
en nom de Déu
però
els estats
pontificis
ocupaven
tota la part central
d'Itàlia
té el problema
de França
té el problema
de França
bé
i després
té el problema
de tot
perquè
evidentment
primer
ja
la
lliga
l'enemic
és França
però
després
que
aconsegueixen
retenir
França
aleshores
el sacro
imperi germànic
s'eligirà
en contra
altres ciutats
d'Itàlia
i els espanyols
què diuen
exacte
els espanyols
i arriben tard
com sempre
els espanyols
es fan
l'horni
els espanyols
no ens ficarem
amb aquests temes
però clar
era un gran
mecenes
perquè de fet
Sant Pere del Vaticà
s'inicia
per Juli II
la capella
Sixtina
s'inicia
per Juli II
la col·lecció
inicial
que acabarà
després
formant
part dels
museus
vaticans
en aquell moment
els museus
encara no existien
òbviament
però
la Conte
el fa venir
al Vaticà
quan descobreixen
la Conte
el fa venir
al Vaticà
Juli II
la Conte
i el Torse
de Belvedere
són
dues peces
arquitectòniques
que estan
als museus
vaticans
que són
un referent
permanent
de Miquel Àngel
Miquel Àngel
tenia dues
particularitats
estudiava
l'escultura
clàssica
helènica
en aquest cas
pràcticament
perquè la Conte
encara que no se sap
ben bé
de quan és
es parla
del 200
al 25
abans de Cris
està clar
que és una
escultura
que deu molt
a la tradició
helènica
i l'helenisme
és un estil
de la Grècia
post-clàssica
és a dir
evidentment
de l'època
d'Alexandre Magna
que precisament
les figures
tenen
els rostres
són expressius
els cossos
estan tensos
o estan
amb una acció
imminent
una cosa
que la té
el manierisme
de Miquel Àngel
la té
no?
la pel·lícula
hi ha altres aspectes
que no tracta
com és
l'homosexualitat
evident
de Miquel Àngel
sí
però queda
una mica
evident
no ho és
insinuada
amb el rebuig
que té
davant del sexe femení
sí
l'incapacitat
d'estimar
la seva incapacitat
d'estimar
aquí
l'abasteixen
que és
una incapacitat
d'estimar
perquè en realitat
l'amor
l'amor
és la
el que pròpiament
el condueix
amb el que els altres
seria un acte sexual
amb elles
l'acte creatiu
sí
això està bé
però amaga
segurament
si la pel·lícula
estàs feta ara
en aquest sentit
seria molt més explícita
i no es posaria
la crossa
del paper
de la Medici
que queda una mica
sí
perquè no va passar
de ser una amistat
era una de les filles
de Llorenç
el magnífic
la
com Tecina
que la pel·lícula
li diuen Tecina
però evidentment
la Tecina
estava allà
a casa
del seu pare
i evidentment
està clar
que Miquel Àngel
la va conèixer
però
d'això
a suposar
un enamorament
per part
de la Comtecina
majúscul
doncs
és una de les llicències
però
quan ell té la inspiració
per fer la Capella Sixtina
també
que li planteggi
quan el Juli II
estava a punt
d'entrar en batalla
a mi em va recordar
l'Apocalipsis IX
el Robert Duval
que està petant
bombes
i de tot
i ell està preocupat
pel surfic
el Juli II
el Juli II
està a punt de
és el paper de Robert Duval
és que
vaig pensar
ben vist això
vaig pensar
en Apocalipsis IX
perquè dius
és el mateix
està a punt
d'entrar en batalla
i està aquí discutint
el programa del Gènesis
Santidà
Santidà
Santidà
tenim-nos que entrar en guerra
i ell diu
a veure tu
però
de totes les formes
com volia entendre
no m'emprenyis
acaba de tenir
l'epifania
aquella que és maca
l'epifania que té
a dalt de la muntanya
fugint a Carrara
dels propis
dels senyors del papa
que li venen
el venen a detindre
i a dalt de la muntanya
veu aquells núvols
aquestes imatges paranoiques
de Dalí també
el tall de música aquest
és d'aquest moment
que a mi em sembla genial
perquè els dibuixos
els núvols aquells
que dibuixen
les dues cares
que després
ciran
al judici
o a la creació
sí, sí
fantàstic
home
hi ha l'escena aquella
que
quan el busquen
perquè ell ha fugit
ha desaparegut
no?
vull dir
va anar un prostíbul
i la prostituta
del prostíbul
es posa a riure
bueno
desaforadament
a cor que vols
a cor que vols
a cor que vols
a cor que vols
en el sentit que
però Miquel Àngel
aquí
no
clar
vulguis que no
és una insinuació
sí
per això
dic
d'alguna manera
però molt sutil
tens raó
jo no vaig pillar
però tens raó
de tota manera
hi ha una observació
de caire històric
és a dir
en realitat
Miquel Àngel
era
sentia atracció
per la bellesa masculina
no hi ha dubte
però
de manera subliminal
és a dir
de fet
ell no feia sexe
no
no sembla
perquè si
s'hagués sabut
que realment
s'anava al llit
amb homes
l'haguessin cremat
vull dir
en aquest sentit
la cosa era
és a dir
Juli II
podia tolerar
moltes coses
de Miquel Àngel
però curiosament
aquests aspectes
dins dels
és que ni Juli II
a més
és que el mateix Juli II
era molt familiar
exacte
exacte
exacte
era un guerrer
posat a papa
però
és que no hauria pogut
perquè
s'estan barallant
es llencen coses
es diuen de tot
però en realitat
Juli II
si alguna cosa
deixa clara
la pel·lícula
és que és el protector
de Miquel Àngel
perquè hi ha
molts moments
en què si arriba
a ser pels cardinals
ja l'hagués
inforregit
i el domina
perquè
Miquel Àngel
encara que
resisteix
i tal
però acaba fent
sempre el que diu
el que vol Juli II
de Juli II
deuria ser un peça
impressionant
i la novel·la
i la pel·lícula
jo crec que això
ho transmeten
i fan de la figura
de Juli II
realment un papa
molt interessant
als ulls actuals
jo no sé
què penses tu
però per mi
la figura
de Juli II
la interpretació
de Rex Harrison
és més potent
que la de
Charlton Heston
amb Miquel Àngel
amb aquesta pel·lícula
probablement
de fet
Rex Harrison
a les seves memòries
diu no
és que la pel·lícula
va de Juli II
però no de Miquel Àngel
ells dos
també estenien
porten l'aigua
el seu molí
no s'aguantaven
i després
però el Charlton Heston
mira
hasta m'atreviria
a dir una cosa
perquè de la forma
que és ell
és de l'acció
del club
del club
del club
el fet
el fet
que no
el posin
com un home
que també
és un campió
davant de les dones
com és realment
el personatge
el devia
llestrar una mica
també
i llavors
jo el veig
a vegades
en moments
d'interpretació
que no està
amb la convicció
i lo sobrat
que el veus
que va
Rex Harrison
doncs és curiós
perquè Rex Harrison
segons
segons diu
i confessa
es posava
Charlton Heston
era una torre
realment era un paio
que no sé
si no media metre 90
poc
hauria de faltar
i en Rex Harrison
clar
era més baixet
tenia una alçada
més normaleta
doncs
estava complexat
per l'alçada
del Charlton Heston
i el Rex Harrison
es posava
plantilles
per dins
plantilles
el Humphrey Bogart
directament
portava
unes alces
així de grosses
realment
de quasi
17-17 centímetres
perquè l'alum
bacal era més alta
que ell
això no ho podia ser
exacte
ara
no
en Rex Harrison
home
en Rex Harrison
és clarament
un actor
venia de Cleopatra
que feia 4 dies
que per cert
hi haurà votat
al principi
quan comença
la pel·lícula
després dels 12 minuts
de documental
magistral
jo
només pel documental
surten totes les peces
està molt ben explicat
molt ben filmada
posa un context
a l'espectador
però com comença
la pel·lícula
amb un sentit dinàmic
brutal
el Carol Reed
que no hem parlat
del director
no
és veritat
i és el director
del tercer hombre
però
el Carol Reed
segurament
per indicació
del guió
però
comença
amb
Carrara
amb un bloc
que després
serà el Moisés
perquè ho sabem
després
és el bloc
del Moisés
és extraordinari
com
el transporten
com han de fugir
els que el transporten
perquè
el papa
s'està
estan en plena guerra
s'està barallant
amb l'exèrcit
X
perquè tampoc
els serveixen
molts exèrcits
estranys
perquè de vegades
les ciutats
d'Itàlia
també es barallaven
amb el papa
segurament
era una d'aquestes
perquè estan allà
amb una ciutat
i tal
bueno
finalment
la peça
arriba
i el
Bramante
parla
que
és un dia festiu
el papa torna
de la batalla
que l'ha guanyat
i què fas tu
aquí
esculpint
i el
Miquel Àngel
que és un dels aspectes
que li interessa
molt
a l'escriptor
el Miquel Àngel
sempre tenia
pressa
tenia
angoixa
evidentment
més prenia
el seu temps
però
veia la feina
que li quedava
i això
li generava
una mena de
no és que
ell dormia a la vestida
està bé
no el feien baixar
ni en fuma
i aleshores
diu
no tinc temps
no tinc temps
per rebre el papa
i tal
mira la pedra
en aquell moment
arriba el bloc
que serà el Moïsès
aquí dins
hi és
Moïsès
i recordem
que el Chalton Heston
va fer de Moïsès
a los diez
t'ho volia
dir a mi
aquí dins de ser Moïsès
i aquí dic
aquí està Moïsès
és una voltant
és una voltant
no
sí, ho feien nou anys
feia nou anys
una referència
la referència era clara
escolteu
bueno
res
coset
com ho tenim això
podem comentar alguna cosa
mira jo només vull dir una cosa
digue
digue
i l'altra
estic segur que la diràs tu
perquè ho hem comentat dalt
i prefereixo que la diguis tu
però a mi va bé
a veure
la pel·lícula està plena
de moments intensos
i de diàlegs molt bons
és a dir
aquí
la feina de Philip Dune
adaptant
és genial
no hi ha dubte
segur
però hi ha una cosa
i és que
quan
el Charlton Heston
hi ha un moment
a la meitat de la pel·lícula
va
no sé si és el prostíbul
o és una festa
i tal
i el tio
es posa en un racó
i comença a prendre
apunts del natural
sí
escolta
a mi jo em va semblar genial
sí
perquè
moltes vegades
en una pel·lícula d'aquestes
de caire històric
es va cap a lo suntuós
cap a lo impressionant
molt evident
a empatar l'espectador
i en canvi aquí
es baixa el detall
de la importància que té
pel creador
agafar la seva llibreteta
com segueix sent ara
encara
amb els creadors
que
els pintors que realment
són de rasa
i això
hòstia
van pel carrer
aquí
un moment
que
em vaia fer
aquest gos
o aquesta senyora
aquest moment
a mi em va semblar
hòstia
d'una sensibilitat
important
i suposo
que aquí
té molta culpa
entre cometes
Carol Reed
de fet
clar
està allà
a la taverna aquesta
prenent
apunts del natural
d'un home
vell
perquè està buscant
el rostre dels apòstols
perquè ell
comença
el programa
dels apòstols
i després s'ho carrega
i quan
hi ha l'anècdota aquella
del vi
que això probablement
és de l'Irving Stone
que
li porten vi
i es queixa
al taverna
i li diu
aquest vi
està agri
aleshores
clar
ell no s'ho creu
el taverna
ho prena
efectivament
està agri
diu
el que no serveix
gens-ho
no sé què
i aleshores
ho aprofita
i diu
s'ha acabat
dels apòstols
aquí
i aleshores
és allò
del que
si no n'he vèr-ho
he ben trobat
exacte
no evidentment
que hi ha coses
que home
no era
sí
no no
ha sigut una
per mi ha sigut
tot una
tot una
tot un aparentatge
el que heu explicat
perquè moltes coses
d'aquestes
que jo no sabia
diguem
la part historiadora teva
sempre aporta
aquest contingut
que evidentment
jo vaig suspendre
història de preu
és un relat
que acompanya
molt aquest tipus
de pel·ligua
jo volia fer una nota culta
més culta encara
diguem
que és que
és una novel·la
la novel·la
del Matías Enard
Matías Enard
que és un escriptor francès
de gran predicament
al territori francès
ja sabeu
que la seva gent
la tracta molt bé
i Matías Enard
és un d'aquests homes
que porta
vint i pico d'anys
vintidós
vintitrés anys
sent una persona
molt ben tractada
pels francesos
és un home molt
parciat
ha guanyat
diversos concurs
d'aquest premi literari
tan important
i és un home
que ha escrit
una novel·la
que es diu
exactament
Hablatles de Batalles
de Reyes
i Elefantes
editat per Mondadori
el 2011
i jo la vaig llegir
amb la demanda
de la meva companya
que em va dir
Anastasia
has de llegir aquesta novel·la
és una novel·la
que t'interessarà molt i tal
que en la pel·lícula
no, evidentment
no es parla d'aquesta novel·la
però sí es parla
del fet
que hi ha d'aquest
que és just
quan rep l'encàrrec
Miquel Àngel
de pintar
la capella Sixtina
li arriba un encàrrec
del sultà de Turquia
sí, el pont
de Constantinoble
que és de construir
el pont del cuerno d'oro
sí, sí
i aquesta novel·la
del Matías Anar
el que fa és
elaborar
tota una teoria
és a dir
la novel·la es basa
en pura teoria
i a l'ocubració
de què hagués passat
si realment
ell va arribar
a tenir contacte
amb aquest sultà
el pont
no es va arribar
a construir mai
no, i el va cobrar
i a la pel·lícula
diuen que va tornar
als calés
perquè el Juli II
que sempre va escorant
de pasta
diu
no tornis aquests calés
i a l'altre li diu
massa tard
ja s'han tornat
això no recordo
ara la novel·la
ja fa temps que la vaig llegir
i no recordo exactament
si es parla
d'aquell treuament
ell
se'n devia cobrar
més el tur
que era molt esplèndid
i el va estar apretant
fins al final
és una novel·la
molt interessant
que us asseguro
que és
no complementària
perquè va per un altre territori
absolutament creatiu
totalment diferent
però sí que presenta
un Miquel Àngel
molt diferent
i sí que
sí que en allí
toca el tema
de l'homosexualitat
en allí sí que hi ha
una sèrie de companys
d'amics i tal
que es mouen
en el territori
aquest de l'homosexualitat
a la
diguem
a l'homana
que també es donava
en aquell cas
molt aquesta promiscuitat
entre homes i tal
i en allí sí que surt
aquesta dada
aquesta dada
és una novel·la
molt molt interessant
és més
jo diria
que no es podria descartar
un punt de misogínia
també
amb Miquel Àngel
pot ser
no se li coneix això
perquè és que
estava absolutament absorbit
pel neoplatonisme
que com el seu nom indica
és un corrent
de pensament
que neix
al segle
II
després de Crist
i que evidentment
a l'acord
de Llorenç
el Magnífic
hi havia
dos pensadors
un d'ells
Pico
de la Mirandola
i tal
que van influir
sobre Miquel Àngel
hi ha un punt interessant
el neoplatonisme
no és exactament
el platonisme
perquè el platonisme
parla
que el món real
és justament
un ombra
és com un espectre
i que en realitat
exacte
és el mite de la cova
i que en realitat
el món real
és un món
excel
superior
que
on
del qual
nosaltres
només podem
albinar
les ombres
pràcticament
no veiem
no podem
accedir-hi
això és un anel
exacte
el neoplatonisme
no
el neoplatonisme
parla de tres nivells
l'últim
l'ànima
és justament
el més terrenal
d'ells
i
el més excels
aquest món platònic
de perfecció
i de bellesa
és el món
de Déu
que
li diuen
l'ú
l'unitat
l'ú
és el món
excels
el qual
tot artista
que creu
en les idees
neoplatòniques
doncs
aspira
aleshores
esclar
ell sublima
ell diu
a través de la bellesa
podem arribar
a l'ú
a través de la bellesa
podem arribar
a
aquesta cota
clar
estem parlant
d'idealisme
no
d'una mental
de
que lleig
és el món real
i
que meravellós
és
aquest món
de l'ú
aquesta extracció
aquesta extracció
de la bellesa
de la perfecció
i ell
en aquest sentit
s'explica
la seva lluita
per el perfeccionisme
per això estudia
tant
jo dic això
de la misogínia
perquè hi ha un moment
en què li tiren en cara
per què
no
si vol reproduir
reproduir
la creació de Déu
Déu va crear
l'home i la dona
perquè no poses dona
i diu
no perquè
Déu va crear l'home
la dona
la va crear
d'una costella
d'una costella
d'una costella
d'aquest punt
a mi
em va semblar
que era
i d'avui
és políticament
molt incorrecte
molt incorrecte
i de fet
hi ha crítics
d'art
que diuen
és que
Miquel Àngel
clar
es fixava
va estudiar
cadàvers
al Santo Espíritu
em sembla que és
a Florència
va
evidentment
admirava
les escultures
gregues
i
les escultures
romanes
i que eren
uns referents
no?
bé
ell
la dona
en respecte
a la dona
com si hi haguessin
poques dones
hi ha una pietà
meravellosa
el que vull dir
ell es fixava
en la musculatura
perquè es veu
que dominava
els adessos
no?
han observat
que
els músculs
són exactament
tal com són
en el cos humà
no?
que només es poden
reproduir
amb un determinat
gest
d'esforç
gest
i ell
ell es clavava
clar
o sigui
per tant
té un cantó
de realisme
perquè és un home
que observa
però com que està dominat
els seus cossos
són realistes
però clar
són perfectes
perquè
anem a aquest món
ideal
aquest món
absolut
sublim
i per tant
els cossos
han de ser tots
vells
vells
amb ve alta
vull dir
i
alguns crítics
han observat
que
bueno
la capella
sextina
que evidentment
és pintura
però és com si
esculpíssim
perquè són figures
que semblen que surtin
les figures femenines
semblen masculines
diu
estan masculinitzades
per tant
és evident
que el referent
de Miquel Àngel
és sempre
el cos
de l'home
sublimat
sublimat
i si l'apretes
com Juli II
i diu
però
aquest cos d'Adam
tan perfecte
tan esplèndid
i tal
diu
sí
perquè
Déu va fer l'home
a la seva imatge
i semblança
per tant
té que ser perfecte
i ja està
tu solvente per aquí
però
en realitat
ell el que buscava
és això que dius tu
aquesta sublimació
el perfeccionament
l'arribar al Nirvana
vull dir
partir-ho per entendre'ns
en termes així
més orientals
és aquest món idíl·lic
on tothom
és
us recomanem
la bellesa
no
és el que regna
us recomanem
que feu una visita
per el torment
i l'excesi
perquè realment
estrobareu
a filmen
a filmen
la podeu trobar
i veureu com és una pel·lícula
que tal com
ens ha explicat
sobretot l'Ignasi
és una entrada
al cinquecento
italià
i el renaixement
importantíssima
tan històrica
com creativament
ara
jo diria que és una petita meravella
és un redescobriment
anem a coses més mundanes
i més properes
com és per exemple
que el diumenge dia 4
a les 10 de la nit
es va celebrar
el Caixa Fòrum
la disena
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la setzena
la setzena
la setzena edició
del lliurement
del Seremis Gaudí
de l'Acadèmia del Cinema Català
bé
jo volia dir que
una versió com la de Castanya
en què més d'un 60%
ha sigut
producte femení
i presència femenina
i per tant
menys d'un 40% masculí
una de les coses
que m'ha demostrat
és que
a més a més
els presentadors
han sigut dos dones
que són capaces
les dones
de fer un programa
tan llarg
pesat
i avorrit
com els homes
això és
jo me'l vaig estalviar
això és el primer
això és el primer
igualtat
això és el primer
que volia dir
igualtat de tot
és a dir
efectivament
ben vist
ben vist
el talent
no coneix sexe
està o no està
a punts
acabat
una cantant
sense veu
va cantar
el vent
de Raimon
una
una actriu
negra
que suposo
que és actriu
no l'he vist mai
enlloc
aquest dia
era el primer dia
que la veia
es va estar 10 minuts
insultant
pràcticament
a tots els blancs
que hi havia
a la platea
no ho diguis
sí
sí
impunament
a més a més
no sé qui és
ara m'intrigues
amb això
no van aplaudir massa
també ho diré
i les carones
quan
ella anava
deixant anar
els seus tants
percent de negre
al cinema
espanyol i català
les carones
eren una mica
de dir
a veure si acaba ja
que tinc ganes
d'anar a pixar
però bueno
a mi em va semblar
un programa
ah
i després
a nivell de realització
mira
quan arriba
in memoria
la càmera
es posa
pel davant
dels que
estaven actuant
i en lloc
d'estar
amb un pla fix
bo
perquè es veguessin
els que
s'està recordant
es posa
a bellugar
i va bé
si van sortir
30 noms
5 o 6
no es podien llegir
perquè la càmera
s'estava bellugant
tapant
jo que no havia de tapar
tapaven
això ho he sentit
per ràdio
perdoneu-me una cosa
un petit incís
en aquí dir
que l'última
que va aparèixer
en la llista
i l'última fotografia
m'ho han dit
ja no ho sabia
sabia que apareixeria
però no ho sabia
era el que va ser
el meu ajudant
durant molts anys
a la Mat Carreras d'Oll
Mat Carreras d'Oll
va ser el meu ajudant
amb les pel·lícules del Vigas
amb les pel·lícules del Lluís
amb totes les pel·lícules
meves inicials
va ser ell el meu ajudant
i des de fa
ja un any
pràcticament
que sabia jo
que la cosa
anava mal dades
i finalment
no et percebies
que es veia mort o què?
no, sí, sí
tant i tant
he viscut tot el procés
és mal fet viure
ens va convidar
mig estiu
ens va convidar
a un parador
per menjar
i acomiadar-se
d'alguna manera
molt bé
i vaig estar
al seu enterrament
a Blanes
perquè ell vivia a Blanes
i sí, sí
llavors no
em va fer
em va fer d'allò
perquè em dic
sí, l'últim
va ser precisament
a la Mat Carreras
i m'han contat gent
que m'han trucat
escolta, no ho sabia
que la Mat
és mort i tal
ho dic en aquí
va ser un petit homenatge
i tant
citar-se un nom en aquí
perquè va ser
un gran ajudant meu
em sembla molt encertat
que ho fes
i després un gran muntador
el pas és que va fer
la seva carrera
després hi ha pròpia
i ja ens vam veure menys
no?
Sí
Bé
llavors
pel que fa
als premis
El Palmarès
El Palmarès
no ho sé
si hi havia 12 o 15
ha sigut
el previsible
tinc que dir una cosa
em va semblar
bastant correcte
i de lo millor
de la gala
el Parlament
de la Rosa Vergés
Sí, jo també he vist
Rosa Vergés
va estar recordant
molt carinyosament
a Miquel Portemoix
que a més a més
el Premi d'Honor
és Miquel Portemoix
era molt pertinent
correcte
però en tot moment
va estar molt sèrio
molt bé
em va semblar
horripilant
la intervenció
de la directora
Judit Colell
sí
em sembla una dona
que està a molta distància
de la més recent
que hem tingut
durant 6 o 7 anys
que era la Ixona Passola
a molta distància
la Judit no
jo quan va
no dona batalla
no dona batalla
jo la penso
que és una gran
potser
potser és una treballadora
una treballadora estupenda
però en quant a comunicació
no no no
fluctua de les gràcies
cap a les coses una mica així
capcioses
i al final fa un discurs
que no és coherent
sempre l'he vist molt seriosa
no?
sí
potser massa i tota
en aquest cas
com si
amb certa carència
de sentit
aquí
estava impostada
la veritat
no no no
l'he vista
però ja és habitual
el seu paper
en aquest tema
no cobreix bé
aquest tipus
d'avents
diguem
millor pel·lícula
perquè és una
de les guanyadores
de
creatura
d'Helena Martín
les altres dos
eren
Saben aquell
que és una altra
que també ha tingut
molt exit
jo
com a popular
la pel·lícula
estic d'acord
que ho és
però
valors cinematogràfics
deixant de banda
el protagonisme
que clave
el Verdaguer
el David Verdaguer
també li van donar
molt bé
millor pel·lícula
en llengua no catalana
que també estava
després per tot arreu
20.000 espècies
d'avelles
d'estibili
d'urrasola
les altres
eren el maestro
que prometió el mar
un amor
de la inefable
coixet
i Up on Entry
que per mi
és la millor pel·lícula
que hi havia
amb aquesta vellada
però té un seriós
problema de sol
jo
jo no el vaig veure
tan greu
jo crec que va veure
una còpia rara
perquè no
bueno
la de Filmin
sí
el vaig veure
la mateixa
no era rara
els cinc primers
minuts
són sonorament
inmenjables
vull dir
perquè és que
no s'entén
un rava
de res
avui per cert
curiositat
he tingut a casa
perquè la meva dona
feia classe de música
a aquesta noia
i era una parenta
directa
diguem
dels directors
dels dos directors
de la pel·lícula
era parenta
d'un d'ells
i va estar
i surt a la pel·lícula
surt a figurant
i tal
i m'ha fet gràcia
perquè dic
mira
com tu dius
per mi
sense he vist totes les altres
ens he convençut
que és del millor
que hi ha hagut
aquesta
ah però
entri
està realment bé
però jo
el Saban aquell
tampoc em sembla
que no estaves
del tot d'acord
no
vull dir
jo trobo
que
anem a veure
el guionista
de Saban aquell
és el fill
llavors la pel·lícula
és a geogràfica
ja està
evidentment
però
ara
jo et diré una cosa
t'enganyaria
si no et digués
que veient-la
m'ho vaig passar bé
per què?
collons
perquè a la pel·lícula
mateix surt un caset
que jo me'n vaig anar
al cap d'uns dies
al poble
i dic
aquest caset
i pataplam
i el tinc
i aquestes coses
que us porto a vegades
us puc portar
al caset
que surt
de la pel·lícula
de l'Eugenio
aquí hem de dir
que abans ho comentàvem
que en Pep té
una biblioteca
envajable
biblioteca
amb eroteca
i que de vegades
ens obsequia
amb volums
i amb coses
realment superiores
una cosa
avui
avui he portat
home
que us ho he ensenyat
a vosaltres
he portat
un llibre
de 1970
en què
The Agony
Andy Ecstasy
era
un
dels aprenentatges
el guió
era
escrit
amb espanyol
i amb anglès
per ser doble
per ser lingua
i
el caset
era només
amb anglès
per aprendre
per aprendre idioma
una col·lecció
de pel·lícules
que van agafar els guions
i per tant
he portat
el llibre original
avui en dia
com deies tu
potser és un incunable
és un incunable
m'atreviria a dir
que això val una fortuna
pels col·leccionistes
és com el dia
que vam parlar
de la conquista
de l'oeste
i vaig portar l'album
l'album aquell
amb cromos
coses realment
impressionants
si algun dia
que ja
és més difícil
perquè hauríem de parlar
de cinema
kits
i això
però si un dia
toqués
amb
los diez mandamientos
tinc allà
perfectament
l'album
de sultana
de chocolate
de los diez mandamientos
i no falten
ni un cromo
impressionant
de veritat
que impressionant
però bueno
en tot cas
el saben aquell
a veure
és el David Troema
com tu has dit
la novel·la
és del fill
a més
és del fill
que l'admira
perquè la pel·lícula
ja
de fet
tampoc ho amaga
perquè la pel·lícula
es percep
que el fill
està molt
del seu pare
i és clar
ja en veus
discordants
pel que fa
aquesta imatge
en el sentit
que
home
no era
en canvi
el que sí que està
molt bé
i també li van donar
un premi
i allò està molt bé
és la reproducció
dels anys 70
a Barcelona
això està molt aconseguida
dins del poc pressupost
que la pel·lícula té
perquè de fet
són enquadraments
bastant tancats
però el que surt
realment
el que surt
reflecteix
està molt bé
ho hem viscut
jo ho he viscut
i tu Anastasi també
si la veus
diràs
no l'he vista
ganxo
ok
ok
ara clar
hi ha aquesta cosa
geogràfica
però malgrat tot
hi ha un moment
en què el Verdaguer
l'Eugenie
el personatge
confessa
que ha fracassat
en tot
que ha estat
mal pare
ha estat mal marit
ha estat
mal germà
pel que fa
a les seves germanes
és a dir
d'alguna manera
és com si
el Truema
o el guionista
s'hagués adonat
que hauria de posar
alguna cosa
ens està sortint
massa geogràfic
això
i aleshores
posa aquesta escena
en què d'alguna manera
ho recordo perfectament
s'està apuntant
que era un home
suposo que com tots
amb llums i ombres
és el moment d'expiació
que té ell
efectivament
si és un perill
que tenen
i criatura
i criatura
què opineu
de criatura
jo no l'he vist
a mi criatura
no em va interessar
no et va interessar
jo la vaig trobar
francament interessant
jo de aquesta noia
vaig veure
Julia Is
i em va semblar
molt interessant
i vull dir
s'ha de seguir
aquesta noia
aquí per mi
s'han passat
tres pobles
com acostum
20.000 espècies
d'abejas
què és?
20.000 espècies
de sexos
sí
ja em comença
a carregar
una mica
la història
aquesta
bé
sí
però
jo trobo que tracta
un tema delicat
difícil de plasmar
la pel·lícula fracassa
diguem
això ho admeto
és a dir
la pel·lícula
no és perfecta
però
l'intent
d'intentar reflectir
un determinat erotisme
que ja neix
a la infància
a la infància
quan es tenen
7-8 anys
trobo que és un tema
que és veritat això
delicat
i que
i és real
tots hem tingut
7-8 anys
i ella
que està més a prou
que nosaltres
de la infància
el pot tindre molt present
i tindre ganes
de representar-lo
però
llavors ja ve com
exacte
a veure
la pel·lícula
acaba tenint
moltes zones
indefinides
que la fan
evidentment
confusa
i és el que fa
que no acabi
sent satisfactòria
del tot
però malgrat tot
sí que trobo
que és una pel·lícula
interessant
i per mi
malgrat que
fracassi
fins a...
amb aquest punt
això t'ho compro
en canvi
el que amb aquesta
és interessant
i potser
no ha aconseguit
del tot
d'acord amb el nostre criteri
amb la senyora
Coixet
per mi
és aberrant
sí no
és la mateixa història
o amb línia
però
però a l'estil Coixet
sí sí
que té
també va tindre
els seus premis
sí sí
diguem-ne que és una senyora
que tendeix a ser
plumbia
sí
Robot Dreams
jo aquí
la meva senyora
no estaria d'acord amb vosaltres
Robot Dreams
va guanyar
el premi
de millor pel·lícula d'animació
i em sembla molt bé
perquè jo la vaig veure
en pas i de premsa
i em va semblar
molt bona
per tots els públics
molt interessant
l'haig de veure
com tantes coses
millor direcció
Helena Martín
millor direcció novella
Estibulitz-ho resola
per les 20.000 espècies
millor guió original
aquí sí
aquí sí
Juan Sebastián Vásquez
i Alejandro Rojas
sí senyor
Parapena
l'arribada
sí sí
a la 1 i pílva la matinada
millor guió adaptat
Isabel Coixet
per què
sí sí
millor protagonista femenina
Carolina i Juste
per Saben aquell
millor protagonista masculina
i David Verdeguer
per Saben aquell
millor
millor cortmetratge
El bus
de Sandra Reina
que no l'havia vist
però aprofito per dir aquí
que una directora
que no em desagrada a mi
tenia un curt
que està
filming
i el vaig veure
que és blou
de Neus Ballús
que sincerament
a nosaltres
ens foten una trucada
i ens diuen
que aquí
a Vilanova i la Geltrú
s'ha vistat
una
una balena
que està
fotent-se una mica
de grill i tal
agafem
li posem
un dron
agafem
una barqueta
molt neta
i molt polida
i posem
un vell lleó
de mar
donant-li
amb una maribala
i una
i una biòloga
inexpressiva
i tenim 15 minuts
de
blou
això em vas dir
no l'he vist
el millor muntatge
Ariadna Ribes
per Creatura
no he sigut alumne
no la coneixes
millor triosecundària
Clara Segura
per Creatura
millor triosecundària
Àlex Brendemull
per Creatura
és tòxica
i
millor pel·lícula europea
La Sociedat de l'any a B
una pel·lícula
que jo trobo
tu l'has vist
La Sociedat de l'any a B
jo és que no l'he vist
confesso que no l'he vist
a mi sí
em va agradar
Aquesta sí revista
Déjà vi
és a dir
la pel·lícula de Vivent
dels anys 70
recull exactament el mateix
però va per un altre cantó
el que ell mira
amb més atenció
no és exactament el mateix
que mira amb atenció
Vivent
el que us puc dir
és que vaig veure
un documental
del 2021
el documental és excel·lent
documental
i allò
creu-me
l'has vist tu?
el documental no
la d'estàs
el documental no
és
és
jo d'esforç d'allò
no m'atreveixo a fer la pel·lícula
i no l'he vist encara
precisament per això penso que té valor
parlat bé
sí però la pregunta és
un tema tan concret
en què sabem
es pot enfocar
de la manera que vulguis
evidentment com
un esforç de supervivència
més enllà
titànic
més enllà
de l'imaginable
però és que
jo crec que és un tema
que s'esgota en si mateix
per què fer un remake
i bueno
no és un remake
és un tornar al tema
tornar a la pel·lícula
però el tema
sí
clar
a veure
no és
és que el Ballona
és un realitzador
al qual li admeto
tota la capacitat
professional
imaginable
i més
però és que la posa
al servei de pel·lícules
que ho sento molt
m'acaben important
un rapa
és que
és que
és un gran professional
no hi ha dubte
de cap tipus
vaja
vull dir
no se m'acudiria
dir el contrari
però no m'arriba
en Ballona
mira que a mi em costa
perquè jo he viscut
jo el Ballona
l'he tractat
des del punt de vista
d'aquest cas
de l'escac
és a dir
l'escac era un home
d'escac
jo fins i tot
sembla ser
perquè algú m'ho va dir un dia
que jo li havia donat classes
en uns primers seminaris
que es feien
a l'origen de tot
abans que existís
el propi escac
i és possible
que fos alumne meu
per edat
ho he de ser
però a mi
allà hi havia un ambient
molt endogàmic
a l'escac
jo el tenia
no li tenia una gran simpatia
la manera de funcionar
i en canvi
les seves pel·lícules
va ser al revés
en aquest cas
a mi les seves pel·lícules
tot i que algunes
m'interessen més que d'altres
a mi m'interessen
m'interessen
aquest cinema
ben fet
de històries
molt grans
també
lo impossible
és impecable
tècnicament
lo impecable
però el que tu dius
lo impecable
per descomptat
no no
sense dubte
cap tipus
potser és la seva millor pel·lícula
m'atreveia a dir
fins i tot
lo impossible
perquè és que desfer
un monstru
vien a veure
és un deliri
les seves incursions
en Jurassic World
no
el Jurassic Park
ha fet una obra
de carrec allà
es ve tan carrec
no no compta
clar
però
doncs
què hi ha
a mi
aquesta m'interessat
la dels nens
fantasma
com es deia
una cosa
abans d'acomiadar
el programa
l'amic Anastasi
ens dirà
quin és
el clàssic
de la setmana
ah sí
molt ràpid
molt ràpid
tot per un somni
tot per un somni
tot o per un sueño
es devia dir aquí
de Gas Van Sant
de Gas Van Sant
segona pel·lícula
interessant a veure
en té vàries
interessants per a mi
és un altre director
amb la Nicole Kidman
que m'interessa
i en aquest cas
Nicole Kidman
que també és interessant
de veure
i el d'allò
d'acomiadar
Matthew McConaughey
Matthew McConaughey
és un realitzador
realment inquietant
és el mínim
que es pot dir
d'aïna
no
interessant
té un nervi
la pel·lícula
penso que val la pena
està també filmant
ah
molt bé
molt bé amics
se'ns ha acabat el temps
queden més coses
per la setmana que ve
es tornem a veure
bona setmana