Sintonitzes l'àdio d'Esbert
La ràdio de Sant Just
98.1
Cinema sense condicions
La ràdio d'Esbert
La ràdio d'Esbert
La ràdio d'Esbert
Bona nit
Ja som aquí un dimarts més
disposats a parlar de cinema
parlats estius de les coses que venen
les coses que ja han passat
les coses que considerem que són bones
a més a més com sempre com cada setmana
perquè últimament cada setmana tenim un convidat
tenim novament aquí un metge
Lluís Beciana que ja és amic
no només és metge sinó que a més a més és amic i metge
que ens ha vingut ja 3 o 4 vegades al programa
els metges poden ser amics de vegades
no sempre no sempre eh
però bueno va
aquesta vegada sí
i resulta que a més a més
hi ha una cosa que em curiosa
i és que hi ha una música que està sonant de fons
que no sé realment què vol dir
doncs és la segona vegada que la poso
perquè per fi ha anat al cinema
no ho aprenem
i he anat a veure a Monster Calls
perquè demà us convido que participeu
en el programa MKC
més que cinema de Ràdio Sant Vicenç
perquè tenim la nostra psicòloga de guàrdia
i parlarem d'aquesta pel·lícula
està entusiasmada
perquè Taís Ribó
Taís Ribó Andorrà es diu
la dona
i està entusiasmada
perquè va llegir el llibre ja fa temps
i estava amb molta por
que la pel·lícula no complís les expectatives
allò que passa no?
que quan veus la pel·lícula
no estàs segur o sigui d'allò
i llavors va veure la pel·lícula
i va quedar entusiasmada
va dir és que a cada moment
passa el que ha de passar
surten els temes que han de sortir
i bueno
i volia fer un especial
i com que de tant en tant va venint
igual que ve Lluís Ociana
o venen altres convidats aquí al programa
doncs ja va venint una vegada al mes o així
i tractarem amb profunditat aquesta pel·lícula
ja la vaig veure per deures
que m'heu de posar deures aquí també al programa
perquè vagi de tant en tant
ja te'ls posarem
d'acord, vinga va
doncs bé, com sempre
tenim el convidat avui
doncs que és el Lluís
l'amic Lluís
tenim a més a més
un tema que ella ens tracta
que ha estat donant-li voltes
i ja ens explicarà després
les conclusions que ha arribat
sobre la mort al cinema
que és un tema força interessant
molt interessant
i que a més
jo diria
ella ens ho dirà
amb més coneixement
que hi ha hagut moltes pel·lícules
que intenten tractar aquest tema
en el cine
i com sempre
farem tres parts
o dos grans
tres parts en el programa
una primera part
que parlaríem
de les coses que venen
el divendres
estrenen una sèrie de pel·lícules
ja n'hi he vist una en concret
de les coses que heu vist
ja sé més o menys
tothom que ha vist
més o menys
i podem parlar
cadascun de les coses que ha vist
una segona part
que abans
o simplement
molt ràpida
diríem també
les pel·lícules de televisió
que m'he dedicat
a veure
què és el que fan
aquesta setmana
que potser val la pena
aconsellar
als nostres oïdors
què val la pena de veure
perquè les repesquen
les televisions
i finalment
el tema
la mort al cinema
que ens el farà
el Lluís
llavors discutiríem
de tot allò
que vagi sortint
de les pel·lícules
que també
nosaltres considerem
que encaixen
amb el que ell
ens pugui dir
qui vol començar
i només tenim un programa
per fer tot això
només una hora
només tenim una hora
i tenim la Carme
ha tornat
després de molts dies
bàsicament
s'haurien de dir
que a més a més del Lluís
tenim aquí
Joan Sardà
la Carme
que fa molts dies
que no podia venir
Carme Nabot
el Pol
que també
com sabeu
la setmana passada
no va poder venir
darrere els vidres
com sempre
controlant-ho tot
el Francesc
més o menys
i davant del vidre
Joan Marros
molt bé
a l'altra banda del vidre
gràcies per convidar-me
jo amb molt de plaer
perquè saps
que la gent que aprecio
i la gent que més a més
considero que són intel·ligents
em plau molt
que vinguin al programa
perquè sempre poden aportar
molt més
perquè són gent
que es preocupa
que s'interessa
que té idees pròpies
doncs bé
quin aquí com ha començat
el que ha vist
la Carme
sí
perquè com que fa molts dies
que no parlo
doncs vinga
parla
a veure
jo he vist
ja t'ho he comentat Joan
he vist
jo
Daniel Blake
que és
del Ken Loak
del Ken Loak
he vist
després de la Tormenta
sí
que és
una pel·lícula japonesa
del
Hirokazu Koroeda
sí
i després he vist
Sully
o Sully
o com li vulgueu dir
és igual
la del Clint Eastwood
sí
a veure
són tres pel·lícules
molt diferents
molt diferents
la pel·lícula
que
es veu més bé
en el sentit
de l'espectador
diria que és
jo Daniel Blake
perquè
a veure
el Ken Loak
que és un home
de 80 anys
sap fer cine
i
si
li agrada
el que vol dir
vol dir
sovitment
coses semblants
i té història
llavors la diu bé
i aquesta és una pel·lícula
que té història
té uns personatges
ben triats
i és una pel·lícula
que la veus bé
encara que li vegis
que ell
algunes exageracions
clar
i que ell està
claríssimament
decantat
per
una part
de la gent
que surt
a la pel·lícula
i té la intenció
de carregar-se
una altra gent
que també surt a la pel·lícula
i la intenció
la notes
la veus
i de fet
ho trobes bé
però està molt ben justificada
o sigui
diria que en aquesta pel·lícula
en concret
està molt ben justificada
o sigui
et creus
entres en la dinàmica
del personatge
qualsevol de nosaltres
es podia trobar
en aquesta situació
segurament
i llavors vas vivint
tot el que passa
i tu creus
és la història
d'una persona
relativament gran
té 59 anys
que es posa malalt
té un problema cardíac
i llavors
sorgeix
la problemàtica
entre el metge
que li diu
que no pot treballar
i l'administració
que li exigeix
que busqui feina
i que s'espavili
i que porti
els papers
d'haver buscat feina
i com és que no l'aconsegueix
i aquest és el dilema
que envolta aquest home
que està molt bé
molt bé
ho he interpretat
i
què és el que trobo
que ell vol
fer ens a veure
que és fonest
doncs
la forma en què
l'administració
mou
els temes humans
sense
quasi
cap aproximació
a la humanitat
mateixa
i el personatge
en si
que és el personatge
aquest
després
ell troba
amb els afers
que va buscant
els papers
els papers
per internet
un internet
que ell no coneix
que és un món
ell és fuster
i és un bon fuster
i és un bon treballador
i per tant
tot l'altre món
li és absolutament alien
això està ben vist
el personatge físicament
també està molt ben vist
i després troba
mentre es mou
en aquesta situació
una noia
que és
mare soltera
que té dos criatures
que l'han allunyat
del centre de Londres
perquè no pot
mantenir-se
i és
la col·laboració
d'ells dos
i per tant
això està ben vist
el meu mòdul de veure
la més real
de totes
en el món
aquest
de l'exclusió social
dels
dels que no poden
seguir
el ritme
que aquesta societat
exigeix
és la noia
perquè és molt
un prototip
una noia
jove
que té
la primera criatura
no sé si té
16 o 18 anys
i el segon
i
i se sent
que no l'encerta
que no l'encerta
i la solitud
de no poder tirar endavant
amb les dues criatures
això està
molt i molt ben vist
el meu mòdul de veure
el personatge
masculí
el
el fuster
que és
el
el principal
el principal de la pel·lícula
jo diria
que en la societat actual
ell és suficient lluitador
com perquè
s'enpull
tingui més possibilitats
que sortir-se de
que ella
ella és la gran
hi ha una escena
super dramàtica
quan ella té gana
i estan allà
és molt fora
és a dir
hi ha un moment determinat
en què
van al banc dels aliments
van al banc dels aliments
ella no ha menjat
perquè
perquè està per les criatures
i allò està molt bé
perquè
tot i ser
tot i ser dur
per l'espectador
te'l creus allò
allò tu creus
el que té la pel·lícula
és que te la creus
sí
després clar
els malos de la pel·lícula
és tot el que està en contra
del feble
que és
de fer la temàtica
fixa
del Ken Loach
i en aquest cas
el sistema
del molidor
i inclús una cosa
que ell veu bé
i és que
el sistema
no només és que
els febles
són molt febles
però per exemple
ell que no sap
funcionar per informàtica
ni per internet
ni entén
com va tot allò
està ben vist
que és que això
es clou
a un tipus
de franja
humana
rica
però que no té lloc
i que llavors
qualsevol robot
pot fer
qualsevol cosa
i aquest personatge
no té feina
de debò
al món aquest
i això està ben vist
perquè això
no és només
el problema
d'emarginació
perquè
és perquè no hi ha
les feines
que podrien ser
proposades
a aquest tipus
de gent
i això està ben vist
perquè és més profund
que el que sembla
un parèntesis
jo he vist
aquesta setmana
la doctora
de Brest
que és també
un exemple
de com el sistema
diguéssim
la inèrcia del sistema
impedeix
la protecció
dels malalts
i dels malalts
tractats
per medicaments
que no
són bons
si després voleu
ja la podem comentar
molt bé
molt bé
doncs anem canviant
de persona
aviam
si vols Joan
sí
el que he vist
aquesta setmana
és una pel·lícula
que es diu
Amor i Amistat
del director
Huit Stillman
que és americà
aleshores
doncs
és un film
sobre
la novel·la
curta
Lady Susan
de la Jane Austen
és una de les primeres novel·les
de l'escriptora
anglesa
i
bé
la pel·lícula
funciona correctament
gràcies als actors
però tampoc
no
és bastant fluixa
comparada amb les anteriors versions
de la Jane Austen
jo penso que sí
vull dir
el Jane Austen en si
ja és un gènere
cinematogràfic
vull dir
que el tenen posat
en els grans magatzems
ja
en una lleixa
corresponent
que diu
films de Jane Austen
perquè
les senyores
sàpiguen
on han d'anar a buscar-la
i
aquí
la novetat
és que
a vegades
apareix un text
a la pantalla
que
t'informa
de
com és el personatge
de què està dient
si surt una carta
d'on surt
la carta
transcrita
i hi ha una cosa
que és molt útil
que al final
jo ho demanaria
per totes les pel·lícules
que
en els crèdits
apareix
l'actor
i
s'escriu
quin nom
el nom de l'actor
i el nom del personatge
això és
informativament
molt útil
perquè a vegades
no
relaciones una cara
amb un actor
però
vaja
vull dir
és una pel·lícula més
que
segueix
fidelment
la novel·la
i que
jo
a més
penso
que
Huit Stilman
a mi
és un director
que
no
no m'acaba
de convèncer
és un director
molt
refinat
però un refinament
molt estèril
i que
en fi
però bé
es pot veure
comparat amb
orgullo i prejuïci
no sé si la comú
he vist
o sentit de sensibilitat
no té res a veure
evident
evident
perquè
que
Clar
de
Jane Austen
no és només
una pel·lícula
per dones
que sí
però
no no
evidentment
és per tots els públics
no però
ja ho he notat
que ho deia
no
jo
dic que
no ho discutirem
no cal
hi ha una preferència
de les senyores
per aquest tipus de pel·lícules
que està molt bé
perquè a més
a més
qui va al cine
les senyores
vull dir
aleshores
sí
veus
per això van fer
la versió
d'orgullo, prejuicio
i zombies
no sé si l'heu vist
tot i així
jo anava a dir
a favor de la Jane Austen
que no és només
una pel·lícula
romàntica
d'una determinada
època
anglesa
és una descripció
de la sociologia
del moment
extraordinàriament rica
i tant
per tant la Jane Austen
no és cap broma
no
no
no
jo
encara que
clar
passada
aquestes dues
que hem esmentat
no totes
perquè n'hi ha hagut més
que no són tan
jo diria que sentit
de sensibilitat
i orgullo, prejuicio
són grans pel·lícules
són grans pel·lícules
que descriuen
el que descriuen
Jane Austen
és importantíssima
en la literatura
britànica
i en la literatura mundial
perquè
ella
recull
el que era
el segle XVIII
i ho explica
tal com era
i això
en aquella època
no era així
té un valor
enorme
no només literari
sinó
històric
i sociològic
evidentment
perquè ens explica
com funcionava
la societat
en aquell moment
ara
jo estava parlant
de la pel·lícula concreta
aquesta
que no està a l'alçada
ni molt menys
del que s'espera
d'una novel·la
de Jane Austen
Pol
tu què has vist?
jo seré breu
perquè sé que hi ha tema
però
sí que volia
parlar de dos
una pel·lícula
que vaig veure
que de fet
vam veure alhora
la de La Llegada
però també
això ho vull parlar amb tu
o sigui
fem un debat aquí
però
els dos l'heu vist
van coincidir al cinema
sí, sí, sí
llavors
juntets
colza, colza
sí, sí
que bonic
i la Lídia també
estava
i què opina la Lídia
va comencem amb l'opinió
de la Lídia
home la Lídia
primer la Lídia
em sortia brillantats
d'aquesta pel·lícula
perquè realment
a mi em va semblar
un...
de què va?
aviam
és una ciència-ficció
sí, és una ciència-ficció
que per un...
és del director
el Denis Villeneuve
que...
molt bo el director
sí, el director
que ha fet prisioneros
que ha fet NMI
que ha fet...
bueno, és que...
incendis
no parar
incendis
i que està preparant Blade Runner
sí
Blade Runner 2049
sí
doncs
a veure, un director d'aquests
ja directament
no crec que et faci
una mala pel·lícula
però sí que és un nou registre
per ell
que això també és el que comandam
que era
el tema de la ciència-ficció
com a tal
o sigui, era ciència-ficció
pura i dura
d'extraterrestres
era una espècie
d'independents d'ell
diguéssim
d'en un moment donat
a la Terra
arriben uns
bueno
uns extraterrestres
i...
però el fet no és
com el Mars Atacs
no són com aquestes
arribades típiques
d'extraterrestres
sinó que és
la voluntat real
és la de parlar
o sigui, intentar
interlocutar
amb aquests extraterrestres
i veure
veure què volen
no?
quines intencions
sí, quines intencions
tenen
i és molt interessant
que s'ha fet un gir
jo crec també
temàtic
dins d'un gènere
que també està molt menjat
que ja seria
la ciència-ficció
extraterrestres
que és
el gir
més humà
inclús
lingüístic
que això és una cosa
és un tema
molt...
intentar entendre
el que et volen dir
o sigui
ells intenten
la pel·lícula
jo diria
la pel·lícula
està brillantment dirigida
estèticament
és preciosa
els nota
que el director
en sap
que és molt bon director
ai, que està a punt
de carregar-se
quan comença així
ja em fa patir
no, perquè
no és
aviam
penso que
és un problema
de resolució
és a dir
la pel·lícula
si no
per mi
falla el final
però en canvi
en conjunt
és una pel·lícula
que es pot veure
però potser
li falla
alguna cosa
del final
ara
la idea
que està exposant
ell
que és de la primera
part de la pel·lícula
és excel·lent
és a dir
és com
se'n van a buscar
una noia
que és una experta
en desxifrar
llenguatges estranys
que és l'Adams
se ho fa molt bé
i com
ella intenta
entendre
si és que els estan
dient alguna cosa
que els diuen
aquests extraterrestres
i llavors
això està molt aconseguit
estèticament
és molt maca
els mitjans
que posen els americans
en això
són brutals
és a dir
sí però alhora
és molt destacable
tota la fotografia
els efectes espacials
però és que jo
el que vaig al·lucinar més
era amb el so
i a més partint
que molts cops
la ciència-ficció
abusa d'efectes sonors
però és que allà
no era pas un abús
de cap mena
era com
el que es diu
el so diegètic
so que seria
que el propi personatge
escoltaria
a l'escena
i que
era molt
el diàleg
el diàleg
dels extraterrestres
com parlaven
tot aquest disseny de so
que a més
la banda sonora
es basa en això
la banda sonora
surt a partir
de com parlen
gairebé
els extraterrestres
jo et vaig trobar
un disseny de so
que no veia
des de
Francesc
com es deia
a veure com ho dius
la del peon
la del
the bone sacrifice
la del Bobby Fischer
no però
o sigui
a vegades
el disseny de so
en cinema
arriba a destacar-se
i que
s'ha de dir
tot això
estic d'acord
a mi una mica
me'n falla
al final
sí
ho vam parlar
bé
és allargar
una mica
al final
s'allarga
i és innecessari
però bueno
el que ha dit
una persona
que conec
i que comparteix
un altre espai
és que a més a més
d'això que dieu
és una pel·lícula
que es va construint
a si mateixa
és a dir
que a mesura
que et van explicar
la història
també et van explicant
com està feta la pel·lícula
que hi ha com una mena
de discurs metalingüístic
allà ficat
i que això al final
quan passa el temps
quan ja portes un temps
i li has donat voltes
acabes entenent
la construcció que hi ha
que és per dir-ho
d'alguna manera
com si fos una sinfonia
per dir-ho així
que arriba un moment
en què els teus coneixements musicals
arriben al punt
en què ets capaç d'interpretar
el que t'estan allà
explicant cada instrument
per dir-ho així
la història que hi ha
subjacent
darrere de cada cosa
Home, sí que és veritat
que és un director
que ja juga bastant això
des de totes les seves pel·lícules
o tot NMI
jo crec que
sí que és veritat
que la llegada
és un format més
més taquillazo
per dir-ho així
en el...
no tinc el bloc bàsic
en el sentit
més comercial
en el sentit
que també es vol arribar
a molt públic
perquè potser NMI
es va quedar
en aquest punt intermig
perquè era una adaptació
del Saramago
que també era un llibre difícil
però que
la gent del cinema
va sortir com
una presa a pèl
o què és això?
jo confesso
d'aquest director
que
jo he de confessar
per començar
que Prisioneros
que és la primera pel·lícula
que he vist
i crec que és l'única
que he vist
l'hi he vist
4 o 5 vegades
és a dir
és una extraordinària pel·lícula
és una pel·lícula
recomanable
si no la coneixeu
Prisioneros
vull dir
i la història
la forma que està feta
bueno
és realment
és una gran pel·lícula
clar
jo anava amb moltes expectatives
de trobar
i realment
tota la primera part
està brillantment feta
està brillantment feta
és a dir
com a ciència ficció
hi ha molts moments
que dius xapó
xapó
però en canvi
la resolució
i no és problema
només de guió
que potser de direcció
és un problema de guió
que no l'ha escrit ell
sinó que l'ha escrit un altre senyor
però en conjunt
és una pel·lícula
que es pot veure
és a dir
una pel·lícula
que és acceptable
és a dir
n'hi havia un altre
més que res
havia vist
La xica del tren
però bueno
això és un altre tema
que em va agradar
normal
però sí que volia destacar
perquè hi ha hagut
el festival
del Torre de Molins de Rei
i vaig anar
a alguna sessió
però m'agradaria destacar
no pel·lícula
sinó un curt
que vam fer una sessió
matinal
cap a les 11
o les 12 del matí
del diumenge
que era
del diumenge
la setmana passada
com que no vaig venir el diumenge
ho dic ara
que és un curtmetratge
que es diu
Exmile
que el més curiós
és que
és un realitzador valencià
que es diu
Miguel Ángel Font
Ah, és espanyola?
Sí, sí, sí
Sí, no
però és un realitzador valencià
que sí que
jo fa temps que el segueixo
que s'han dut
bastants premis
arreu del món
amb curs que ha fet
i també està fent
llargmetratges i això
però aquest curt
en concret
fa tres anys
que l'estava treballant
nosaltres penso una mica
gairebé covalles
una mica
perquè és un curt
en el que va voler adaptar
com que en el cinema
nosaltres fem servir dos sentits
que és el de la vista
i la oïda
doncs
ell va
va pensar
a veure
per exemple
la gent
amb
discapacitat visual
no sé com
puc dir-ho així
clar, espera un dels dos sentits
principals
ells el que van fer
és aplicar un tercer sentit
que és l'olor
llavors ells van aplicar
un curt
que
narrativament
no gratuïtament
narrativament
van col·laborar
amb una empresa espanyola
que es diu
Olorama
llavors
nosaltres
ens van col·locar
a la sala
de la Penny
de Molins de Rei
i ens col·locaven
a uns llocs estratègics
on hi havia
unes maquinetes
que els típics
d'aquests
que t'anaven tirant
i de tant en tant
quan tu estaves veient la pel·lícula
t'anaven llançant
i clar, evidentment
et transmet
perquè tu potser
estàs veient alguna cosa
que és agradable a la vista
potser perquè està ben rodat
no narrativament
però l'olor
és desagradable
llavors clar
eren unes sensacions
molt interessants
alguns moments bo
algun no
però per això
era un test
això s'havia fet
fa temps
jo recordo que era una cosa
John Waters
però clar que Toma
si ho hagués fet
al final
o no
però sí
l'olorama ja s'havia
ja s'havia aplicat
sí, sí
abans de John Waters
William Castle
també ho havia fet
amb productes de sèrie B
una cosa que es deia
odorama
odorama
i llavors
sí, sí
ja que estem passant
el trash
al cine sèrie B
o sigui
ens ho havien de començar
els que ja som
tenim una edat
recordem
molt molt intensament
l'exposició d'Olors
que els va fer
a la Fundació Miró
fa 30 anys o així
espectacular
va tenir un èxit brutal
i no s'ha tornat a fer
alguna cosa tan important
amb olors
que jo sàpiga
és que és molt delicat
això també
després es va fer un debat
perquè el curtmetratge
durava un quart d'hora
i ens teníem una hora
i doncs el que vam fer
és la primera tanda
diguéssim
o sigui
primer vam veure el curt
amb els ulls tapats
només escoltant i olorant
com si
fos
per exemple
si tinguéssim discapacitat visual
i després ja el vam veure
en si
el curt
suposo
no sé si faran
alguna cosa
al respecte
o sigui
sé que intenten
passar-ho a festivals
d'aquesta forma
amb el tema
de l'olorama
però després
es va generar
mitja hora de debat
precisament d'això
de gent
quines reaccions tenia
perquè potser
el tema dels olors
és molt delicat
o sigui
la potència
la furtó
o no
o notar
menta
i de cop
notar
una cosa
molt més desgrava
llavors
simplement
com a experiment
és molt curiós
l'altra cosa
és que
també és una cosa
que va sortir
de debat
creieu que
per exemple
els tràilers
s'haurien de fer
peces petites
no pel·lícules
però els tràilers
al cinema
s'haurien de fer
amb olor
per exemple
algun
per cridar més l'atenció
d'alguna forma
aquí també es va obrir
un debat
també
de com es pot
innovar al cine
més enllà
del 3D
i de coses
tecnològiques
sinó més físiques
més sensorials
com feia que la gent
compri més crispetes
col·locant
perquè ja m'ho veig
a venir
que al final
acaba sent
una qüestió
que era publicitària
flaire
de
m'estic imaginant
ja
afegir
el tacte
també
no sé
com ho podrien fer
i el gust
després
això
a veure
sí que s'ha fet
molt també
més
amb estil
fan
entre cometes
de pel·lícules
que s'ha fet
la interacció
per exemple
el Rocky Horror Picture Show
semanalment
crec que aquí a Barcelona
es fa una sessió
semanal
de gent
que et dona una bosseta
i tires el confeti
quan toca
tirar el confeti
i llavors
ells van dir
que amb aquest curs
sí que volíem fer
algun moment d'interacció
també
tacte
inclús gust
perquè hi ha
algun moment
que es mengen
alguns bombons
i no sé què
llavors
donar-ho
algun cop
ho han fet
a la sala
tenir-ho preparat
sí però al final
és una experiència total
jo fa molts anys
no me'n recordo
si fa 20 anys
o 15 anys
vaig estar
a Universals Estudios
a Los Angeles
visitant-la
la gran
cosa espectacular
i en un moment determinat
després d'estar tot el dia
allà veient coses
ens van fer
una experiència
que és que
et passen una pel·lícula
i tu estàs
en una d'allò
que es va movent
o sigui
en funció de
una plataforma
o què és
no no
és com una
generalment
són unes plataformes
que van
assentats
deu ser 4 persones
llavors
veus la pantalla
llavors en funció
de les coses
o saltes
o si vols un cotxe
i tal
i clar
vull dir
tot està sincronitzat
i clar
suposo que és molt complicat
que posar
totes butaques així
però realment
la cosa era espectacular
o sigui
era una cosa típica
de Universal
que no sé si la poden llançar
o no volem provar
no sé què feien
era una cosa
que era nova
perquè va ser
que hi havia una cua
impressionant per veure
i vaig estar potser
fent mitja hora de cua
per poder arribar aquí
i realment
era espectacular
això ho feia
en el Futuroscope
crec
de França
i a l'aventura
també
també havia entrat jo
havia fet un viatge
a Submaria
l'any passat
em sembla que
tenim una mica
malament de temps
jo voldria
parlar-vos
molt ràpidament
d'una pel·lícula
que estrena
en aquest divendres
que ens la vam passar
la setmana passada
que es diu
Aliados
i és del Robert Zemeckis
com sabeu
Robert Zemeckis
és un director
productor
i guionista
nord-americà
conegut
em sembla que més
a Estats Units
que aquí
per una primera pel·lícula
que es va deia
aquí la van traduir
per una
això que dèiem
dels títols
Dos bribones
tras
l'esmeralda perdida
i en ramanglès
es deia
Romanning the Stone
sí
però aquest senyor
es va ser
sobretot
popularment
conegut
per la saga
de les tres capítols
de les tres pel·lícules
de Back to the Future
recordeu que és una cosa
molt popular
que va ser molt comercial
la seva carrera
la seva carrera
la de Robert Zemeckis
va continuar
amb pel·lícules
molt exitoses
a nivell comercial
però sense tantes
crítiques favorables
fins que va dirigir
Forrest Gump
Forrest Gump
sí que va ser
premiada
ell com a Oscar
millor director
perdona Joan
que alguna vegada
havíem dit
que per els oients
i tal
Back to the Future
és Regres al Futuro
Regres al Futuro
perdona
ja està
ja està
Regres al Futuro
sí senyor
llavors
les tres pel·lícules
de Back to the Future
que van ser molt
comercialment famoses
llavors
deia que
Forrest Gump
va ser una partícula
que la van comprar
i que la crítica
per primera vegada
va considerar
com una persona
que tenia en compte
també tenia
sis premis
més
d'Òscars
i de les pel·lícules
que fa després
confesso
que jo no n'hi he vist
pràcticament cap
i que a més a més
tinc la impressió
que és un senyor
molt irregular
jo no sé si potser
vosaltres heu vist
Contact
jo no l'hi he vist
no sé
sembla que és de ciència-ficció
també
Nàufrago
que amb el Tom Hanks
que jo tampoc hi he vist
no sé si està bé o no
The Polar Express
que també amb el Tom Hanks
que és del 2004
i una que recordo
que el nostre amic Lluís
en va parlar
El Güelo
que és una pel·lícula
interpretada
amb el Donaldson Washington
que va d'un aviador
que ha tingut un accident
i em sembla que ell
després el que ho probabilitzen
que avant i ell
va fer el tema de l'alcohol
i me'n recordo
que ell va esmentant
em va recordar que
hi havia una pel·lícula
que t'acrada el tema
de l'alcohol
dintre diríem
de la ficció
aquest divendres
estrenen
Aliados
que crec que serà
un èxit comercial
per diverses raons
primera
perquè
és un intens tríler
d'espionatge
amb una càrrega romàntica
de la vella escola
però feta
amb un intent
d'un nou classicisme
i executat
jo penso
amb un cert talent
per atreure el públic
segon enlloc
en segon lloc
perquè està interpretat
pel Brad Pitt
i la Marion Cotillard
i ja sabeu
que els han implicat
la pel·lícula
està implicada
en alguna mesura
amb el fet
que la Gina Jolie
i el Brad Pitt
s'hagin separat
perquè es deia
que el Brad Pitt
s'havia enrotllat
amb la Marion Cotillard
quan ella ha desmentit
tot això
però bueno
tot això
dona
jo crec que això
ha fet
que les pàgines roses
les pàgines amarilles
i tota la gent
que parla d'aquestes coses
doncs
suposo que parli
de la pel·lícula
per raons
extracinematogràfiques
la tercera raó
perquè
si no saps massa coses
de què va la pel·lícula
que jo aconsello
que ningú es documenti
sobre la pel·lícula
tens alguna sorpresa
però si t'han explicat
alguna cosa
inclús el tràiler
si has vist el tràiler
penso que no val
quasi la pena
però la pel·lícula
perquè t'han explicat
tot el que passa
hi ha moltes pel·lícules
que amb el tràiler
ja n'hi ha prou
això ho hem comentat
la de Snowden
jo vaig veure Snowden
i després vaig veure
perquè és veritat
el tràiler
i vaig al·lucinar
que surt
la meitat del final
surt allà
el tràiler
jo vaig al·lucinar
però això està bé
anem molt de pressa
ara per la vida
vull dir que si podem veure
en comptes d'una pel·lícula
un tràiler
fan fan
i fora
a tu que et costa anar al cine
però jo que veure
una pel·lícula sencera
a tu que et costa anar al cine
però a mi que veure
la pel·lícula sencera
i que em sorprengui
i que arribi al final
i que m'emocioni
i que surti content
no?
és a dir
que cadascú té la seva
no et pensis
comentar tràilers
també té
la seva gràcia
segur
ja tenim un tema
pel segon trimestre
tràilers de cinema
una quarta raó
per la qual penso
que la pel·lícula
comercialment funcionarà
és perquè està
molt ben fotografiada
i ambientada
és a dir
hi ha uns esplèndides
imatges del desert
però esplèndides
això els americans
tenen una gràcia especial
en fer coses d'aquestes
de Casablanca
en quin moment
està ubicada?
està ubicada
a la segona guerra mundial
és un moment
en què representa
no explico la història
per el que deia
prefereixo que no
que si us ve de gust
veure la pel·lícula
doncs la veieu
i també penso
que la pel·lícula
pot funcionar
amb un gran públic
perquè
no intenta
no tracta
d'enyuvernar
o de ser artística
sinó que simplement
explicar una història
i penso que això
ho fa ben fet
amb tot
i suposo que ja intuïu
per el que ho he dit
no crec que sigui
crec que funcionar comercialment
però no penso que sigui
una gran pel·lícula
crec que
al final
per mi és decepcionant
també
el Brad Pitt
curiosament
que el tinc per un gran actor
en qui està
fred
estàtic
crec que no li va el personatge
i que es troba incòmode
amb el personatge
la química
la química
abandonat
a la Jolie
no l'havia abandonat
encara
això era abans
abans d'abandonar-la
l'altra cosa
que hi noto
també
és que no hi ha
la Marion Cotillard
que és una excel·lent actriu
no sé si algú ha vist
la vida en rosa
que és una cosa
digna
de veure-la deu vegades
és una excel·lent actriu
hem vist moltes pel·lículacions
crec que
el Brad Pitt
és d'una altra escola
que no acaben de lligar
que no hi ha
química entre ells
i si notes que la cosa
no te l'acabes de creure
vaja
física sí no
pel que diu
la prensa rosa
però química no
tot això fa que
jo penso que la pel·lícula
finalment
sigui una pel·lícula fluixa
per tant
si l'aneu a veure
millor que no sapigueu res
que us sorprengui
d'alguna manera
el que passa
perquè si no
la realitat és que
us avorrireu potser una mica
aliats
què més
ella ha parlat
ella ha parlat
d'una pel·lícula
que havia dit
de la doctora
de Brest
de Brest
sí
a veure
m'haureu de recordar
és una noia
emmanuel no sé què
a veure
doctora de Brest
o sigui
és una història real
que va passar a França
el 2009-2010
i que
de Brest
de Brest
tot junt
com el pollastre de Brest
emmanuel Bercot
Bercot
és la directora
la directora
bueno gràcies
i jo
no
només volia
l'argument és que
és un cas real
és una història real
una doctora
una homòloga
d'un hospital comarcal
que comença a veure
disfuncions cardíaques
amb malalts
i malaltes
que estan prenent
un medicament
diguéssim
antidiabètic
i aleshores
descobreix
que
molt probablement
la raó és aquest medicament
però com a efecte secundari
com a efecte secundari
aleshores
el primer que fa
és
agafar
el seu company
metge
especialista
en biostatística
que treballa també
a l'hospital
i comencen a estudiar-ho
i a més a més
parlen
amb l'agència
del medicament
francesa
a més a més
a més a més
hi ha la història
i explica com
l'agència de medicament
convoca una mica
una sessió
li fan cas
al principi
però no massa cas
i resulta que
al final
li publica
aquest estudi
en una revista
important
i tothom
i tothom es posa nerviós
els primers
són els laboratoris
un laboratori francès
explica la història
d'aquesta doctora
i la passió
que hi va posar
i com
el sistema
no va
diguéssim
acceptar
l'alarma inicial
d'aquesta doctora
aquesta doctora
el 2010
va escriure un llibre
sobre el medicament
el laboratori
li va posar
una demanda
i fins que
al final
sí
després de molt de temps
arriba
a acceptar
que aquest medicament
l'havien de retirar
val a dir
que aquest medicament
a Espanya
nosaltres
quan va sortir això
nosaltres ja sabíem
que anava malament
perquè es va prohibir
als Estats Units
feia anys
i aquí
no era un medicament
que s'utilitzés gaire
de totes maneres
sí que
nosaltres
me'n recordo
que hi va sortir
l'alerta sanitària
de l'agència nostra
espanyola
de medicació
de medicaments
i bueno
i ja ràpidament
es va retirar
però
diguéssim
la història
de la doctora
és una història
que està bé
diguéssim
explicar-la
el que passa
que com a pel·lícula
jo
l'hi trobo
és una pel·lícula menor
no està
no està ben
enllaçada
i bé
tot i que
l'actriu
que és l'actriu
de la sueca
l'actriu sueca
que fa Bergen
la sèrie aquesta
de política danesa
és una bona actriu
diguéssim
ho fa bé
la pel·lícula
no deixa de ser
una mica
d'anècdota
dins de la
cartellera
que hi ha ara
aquest tema
Lluís
si goses
algun dia
podríem tractar
el tema
de la indústria
sanitària
farmacèutica
amb diferents pel·lícules
és una bona
el jardiner
el jardiner
fidel
una bona suggerència
sí
un bon suggeriment
crec que anem a la vent
de temps
i molt ràpidament
us dic
ja que últimament
ho estem fent
cada setmana
d'explicar les pel·lícules
que passen per televisió
abans de donar
carta blanca
a l'Lluís
que ens expliqui
el seu tema
dius que
no hi ha massa pel·lícules
aquesta setmana
recomanables
a les televisions
el dimecres
hi ha una primera cosa
que és una història
de violència
del David Kromenberg
amb el Viggo Mortensen
a William Hart
Ed Harris
etc
la fan a l'AMC
a les 23
el canal Hollywood
el mateix divendres
la primera versió
del desafío total
que es veu que
és l'única que s'aguanta
perquè l'hem fet últimament
és un desastre
amb el Colin Farrell
el divendres 25
a la 2
fan una cosa curiosa
si no la coneixeu
que es diu
Antàrtida
del Manel Werga
del que
del que
va dirigir
com es diu
la famosa
ah
del polític català
com es diu
bueno
Manel Werga
que és molt
com es diu
el Puig Antic
el Puig Antic
el Puig Antic
el que va dirigir
el Puig Antic
Salvador
Salvador
exacte
el Bruh
va dirigir ell
és un bon director
i que entra una pel·lícula
curiosa
perquè jo diria
que és una de les millors
interpretacions
de l'Ariadna Gil
el dissabte
a Disney
fan Buscando Nemo
per si algun nano
algú de boca
els nanos
que vegin la pel·lícula
encara que és a les 9
del vespre
que és una mica tard
fan Buscando Nemo
el mateix dissabte
l'ANC
fan Thelma i Luis
per si alguno
a la vista
o del líder Scott
de l'any 91
amb la Gemma
David
i la Susan Sarandon
i a les 12 de la nit
el discurso del rei
i a Calle 13
i a Cabo
fan el mateix dissabte
Malditos Bastardos
a les 10 del vespre
m'ha despistat una mica
això de desafiament total
amb el Colin Farrell
hi ha una versió nova
si ho saps
que hi ha la versió
de l'any 90
la nova
amb el Colin Farrell
la nova
la famosa
del 90
la primera
és l'Arnold
Schwarzenegger
i la Sharon Stone
i ara fa
deu fer 3 o 4 anys
vam fer
la versió
una nova versió
sí, sí, sí
la vaig anar a veure
és molt dolenta
comparada
comparada
amb la primera
que és la que es pot veure
diuen
és a dir
no
el Colin Farrell
com a actor
el Colin Farrell
és millor que el Schwarzenegger
però bueno
bueno, bueno
tot és discutible
no, és broma
bueno, donem peu
a que el senyor Lluís
que està aquí al costat nostre
comenci a cinza
el que vulgui
gràcies
no, bueno
he pres algunes notes
a veure
la mort
que forma part
de la nostra vida
com a experiència
de la mort aliena
o simplement
l'existència
de la por
que tenim tots
a la mort
en el cine
l'han presentat
el cine
l'han presentat
de moltes diverses maneres
amb les maneres
que jo
intentaré parlar aquí
o sigui
parlar de diversos temes
relacionats
amb la mort
intentarem parlar
de l'eutanàsia
també
de la mort
del passat
que ens tormenta
de la mort
que ha de venir
la mort anunciada
comentarem
si podem
parlarem
del final de la vida
que ens veiem abocats
quan tenim
una malaltia terminal
també
hi ha
en algunes comèdies
al cine
que porten
l'humor
en el tema
del qual
li tenim
bastant respecte
també
s'ha tractat
de la pena
de mort
en el cinema
i
de la mort
espiritual
o mort
metafísica
que
s'ha portat
en alguna ocasió
per directors brillants
el que no parlarem
avui
és de la mort
violenta
que això és un tema
que transcendeix
això
que no és
el cas d'avui
perquè és una altra història
és una altra història
del cinema
aleshores
el cine
diguéssim
per explicar històries
utilitza molts recursos
per captivar
i un d'ells
és la introducció
de la mort
com a protagonista
o coprotagonista
del propi relat
perquè el drama
que l'acompanya
intensifica molt
la història
i paradoxalment
fa la història
més viva
quan
parlem
de la malaltia terminal
jo voldria comentar
una pel·lícula
antiga
que és
Ikiro
de la Kira Kurosawa
de l'any 52
Ikiro
en japonès
vol dir
viure
vivir
viure
sí
quan
un burac de japonès
li diagnostiquen
una malaltia
càncer terminal
el protagonista
el senyor
Watanabe
descobreix
indirectament
que té un càncer
perquè els metges
en aquella època
no ho deien
directament
els pacients
us escandalitzareu
però bé
era així
i aleshores
li diagnostiquen
un càncer terminal
i només llavors
el protagonista
té una
revelació
i a córrer cuita
comença
a viure
per reconciliar-se
amb si mateix
i amb el món
vol
diguéssim
superar
obstacles
per poder construir
per exemple
un parc infantil
pel barri
i l'amenacen
per impedir-lo
per impedir-li
això
ell
continua endavant
i diu
però
no els hi faràs
alguna cosa
aquests que t'ho
impedeixen
diu
no tinc temps
per odiar
a la gent
és una pel·lícula
llarga
amb la lentitud
de la Quiro
que no s'hava
però també
fa frases
d'aquestes
diu
llevo 30 anys
sense contemplar
una puesta de sol
perquè
hi passava
i no se n'entaraven
és una
personatge
que es preocupa
per la gent
que necessita ajuda
i que descobreix
la compassió
la bellesa
que l'envolta
i inclús
intenta
viure una falsa joventut
explica la pel·lícula
però
però ja és tard
és a dir
ve a fer
a ser una paraula
sobre
paràbola sobre la vida
sobre
sobre
que
tenim la responsabilitat
de
de
de
viure
i no
simplement de passar
no sé si la recordeu
perfectament
a mi em va recomanar
aquesta pel·lícula
el Joan
i em va cridar molt
l'atenció
que una vegada
que ell ja és mort
tota aquella festa
que li fan
tot el raonament
totes les reaccions
que hi ha
de tot el canvi
que ell ha fet
que no han acabat
d'entendre
perquè aquell home
ha fet allò
i que hi ha gent
que acaba
emborratxant-se
allò de saque
aquell moment
em va resultar
veritablement
brillant
brutal
perquè fa un moment
en què ell fa
tot això que tu expliques
de fer aquest canvi
i de cop
ell desapareix
clar
mort
llavors
i us donaré
què passa
i encara quedava
molta pel·lícula
llavors és aquella festa
tot molt luminós
tot una càmera
pràcticament estàtica
i tots els personatges
allà
intentant entendre
allò
desgarrant-se
però és que ha fet això
i per què ho ha fet
clar
però és que ha trobat
el seu camí
no sé
ho vaig trobar
sensacional
una altra pel·lícula
que recordareu molt
és Mi vida
sent mi
de l'Ègla del Cruixet
del 2003
recordeu que és una mare
de 23 anys
que té dos fills petits
treballa de netejadora
i amb pocs recursos econòmics
viu amb una autocaravana
i li diagnostiquen
un càncer d'ovari
d'aquests terminals
que li queden
dos mesos de vida
bueno
la Sara Poli
que és l'actriu fetitxe
de l'Isabel Cruixet
encarna aquests personatges
que li dona
una dimensió
jo diria que
amable
o tendra
i
i que carrega
potser de més dramatisme
a la història
sense
sense patiments
diguéssim
bueno
jo crec que
en el film
aquest
podem veure
doncs
diverses coses
una intensificació
de l'experiència
dramàtica
perquè
li anuncien
la mort
imminent
però que
que no hi ha
diguéssim
l'Isabel Cruixet
evita
que hi hagi
plors
i drames
intensos
no
també hi ha
un aspecte
que ella
comença a gravar
missatges
perquè
els seus fills
i les seves filles
diguéssim
els escoltin
quan siguin més grans
és a dir
hi ha una necessitat
de perpetuar-se
en el futur
malgrat que
la mort s'acosta
no
i
després
jo crec que és una experiència
intensa
per l'espectador
no sé si recordareu vosaltres
haver-la vist
i haver-ho quedat
amb el sentiment
que us
recordeu segur
i
bueno
el missatge és
diguéssim
pren les rendes
de la teva vida
perquè si no
pot passar qualsevol cosa
i disculpa Lluís
però hi ha una pel·lícula
del Giuseppe Tornatore
Tornatore
l'última que ha estrenat
que es diu
La Correspondenza
que és això mateix
però és d'una delicadesa
d'una potència
que jo recomano
absolutament
veure
una relació
epistolar
Sí, sí, sí
és un home
que en un moment determinat
té una relació
amb una alumna
una relació molt maca
no és una relació
allò
pel fet que
la diferència d'edat
sigui molt gran
on es tingui
una càrrega negativa
i en un moment determinat
ell sap també
que ha de morir
llavors li deixa
tota una sèrie de missatges
a través d'altres persones
al voltant seu
que li vagin arribant
llavors
al mateix espectador
hi ha un moment
que no sap
si l'home es viu
o si no
però està fet tot
amb una gràcia
amb una delicadesa
que ja dic
és per apuntar-la
i recorda molt
mi vida 5.000
doncs a mi m'ha vingut al cap
però de forma girada
heu vist Interstellar
el moment
el moment dels vídeos
que va rebent
sí senyor
clar però és que a la inversa
perquè al cap
ja són els fills
que li van deixant
perquè van creixent més que ell
hòstia
aquest moment va ser
molt fort
molt fort
sí, sí
és això dels missatges
amb el temps
i tot això
fa reflexionar
perquè estem molt
capficats
amb l'espai temps
d'una manera molt
bueno
una altra pel·lícula
que també vull parlar
que és
aquesta
que la vam veure
l'any passat
que és Truman
eh
recordeu
diguéssim
perdó
sí
Truman
eh
recordeu
que és la pel·lícula
del Cesc Gai
protagonitzada
pel Ricardo Darín
i el Javier Càmera
que fa d'amic
eh
bueno
li diagnostiquen un càncer
i l'única cosa
que li preocupa
és
a qui deixarà
el seu gos
eh
que es diu Truman
i bueno
jo crec que és una
és una pel·lícula
que a mi em va agradar molt
la relació
que té
amb el seu
gran amic
Javier Càmera
que
s'estimen
i es barallen
eh
li dóna
un humor
sucarró
i entranyable
eh
i després
parla
de moltes coses
no
de la tendresa
diguéssim
del valor
de l'amistat
i
i d'una cosa
molt important
que és
com acomiadar-se
eh
és a dir
si tu t'acomiades bé
tindràs una mort
tranquil·la
si tu
no et pots acomiadar
aleshores
és
atormentada
no
per tant
la
la
el valor
de l'anunci
de la mort
doncs té
aquesta part bona
no
que és que
tu pots
acomiadar-te
i
inclús
esmenar
coses
que
que potser
estaves
estaves
estaves
preocupat
no
eh
bueno
això diguéssim
quan parlaven
de la malaltia terminal
no
eh
jo
a part de la malaltia terminal
l'altre tema que volia parlar
i no sé si tindrem temps
però és de
és de l'eutanàsia
no
i
per parlar de l'eutanàsia
quina pel·lícula millor
que no marà d'entro
eh
que és del 2004
eh
de la Handelman Avar
i que protagonitza el Javier Bardem
i la
i la Belen Rueda
no
la història
és
la
la recordem de llegir-la als diaris
no
de Ramon San Pedro
un jove gallet
que has d'haver tratat paradísic
després d'una caiguda
desafortunada
banyant-se al mar
no
després de 30 anys
d'estar postrat al llit
i sense poder fer només
que pintar
amb la musculatura
de la boca
decideix posar
fi a la seva vida
i aleshores
diu
com ho faig
no
mentre
ell va estar
postrat al llit
tots aquests anys
va escriure dos llibres
cartes des de l'infierno
i cuando yo caiga
tot relacionat
evidentment
amb la seva experiència vital
aleshores
aquesta decisió
que és una decisió
meditada
serena i conscient
de posar fi a la seva vida
no la pot dur
a terme
perquè
per les condicions
físiques que té
se li impareix
és a dir
no es pot suïcidar
aleshores
desencadena
una batalla legal
per
perquè
li doni la raó
la judicatura
i aquesta batalla
legal
la perd
el tribunal
li denega
diguéssim
legalitzar
l'eutanàsia
estem parlant
de l'any 96-97
i
bueno
va tenir
molta repercussió
mediàtica
i
finalment
ell
mor
enverinat
per
Cianor Potàssic
i la seva
diguéssim
amiga
periodista
és acusada
d'això
d'ajudar-lo
aleshores
finalment
el tribunal
l'absol
per falta de proves
però ella
ha
recentment
després de prescriure
el delicte
ha confessat
públicament
que el va ajudar
bé
és diguéssim
un plantejament
jo crec que la pel·lícula
està bé
està ben feta
i transmet
aquesta
aquesta
aquesta
interès
per l'eutanàsia
jo crec que sí
bueno
el Joan
m'estranya
que no parli
de les invasions
bàrbares
així directament
és una pel·lícula
que li va encantar
la següent
paragrafada
era
el Dennis Arcand
amb les invasions
bàrbares
és una estrenada
del 2003
també com la Isabel Cuixet
més o menys
de la mateixa època
bueno
explica la història
del professor universitari
que no accepta
la malaltia terminal
al principi
i que repassa
la seva vida
i vol esmenar
els seus errors
la relació dolenta
que té amb el seu fill
amb la seva ex dona
vol recuperar
velles amistats
i ara
a les portes
de la mort
tot et creeix
una nova dimensió
i les conviccions
maximalistes
dogmàtiques
d'un professor
d'esquerres
doncs
prenen una
són relatives
no
hi ha una crítica
al dogmatisme
polític
encara que té
una càrrega
de pessimisme social
la pel·lícula
amb la relació
però
diguéssim
al final
de la pel·lícula
el director
diguéssim
acaba
amb la música
de l'amitié
de Francesc Ardí
de l'amistat
que
evidentment
és una pel·lícula
que parla
de l'amistat
i de com
n'és d'important
aprofitar
el que dèiem abans
d'aprofitar
l'anunci de la mort
per acomiadar-se
i
evidentment
una de les gràcies
que té
és
utilitzar
l'humor
en tota la pel·lícula
per trencar
la por
i la
a vegades
però és molt
és una pel·lícula
que et queda
ara
volia parlar
una mica
perquè estem
el tema
és l'eutanàsia
ara que estàvem parlant
bueno
Million Dollar Baby
també és una pel·lícula
que
no explicaré l'argument
perquè més o menys
tothom
el recorda
però sí que m'agradaria
que posessis
aquest àudio
d'un tros
de la pel·lícula
que és
quan
la Hilary Swank
està esperant
diguéssim
la gasolinera
està esperant
que
el Clint Eastwood
n'hi detegi
el cotxe
i m'ompli de gasolina
i ella
està mirant
una nena
amb un altre cotxe
i veu
que està
m'un gus
què
no?
no
l'utilizca
estava
un peso
medio
de Bastl
Mi papá tenía un pastor alemán, Axel.
Axel tenía los cuartos traseros tan mal
que se arrastraba de una habitación a otra con las patas delanteras.
Marvell, Marvell y yo nos partíamos de la risa
viéndole arrastrarse por el suelo de la cocina.
Papá estaba enfermo y apenas podía sostenerse en pie.
Pero una mañana se levantó,
metió a Axel en su camioneta
y los dos se fueron al bosque cantando y aullando.
Hasta que llegó a casa por la noche
no me fijé en la pala que llevaba en la camioneta.
He hecho mucho de menos verlos juntos.
Solo te tengo a ti, Franqui.
Veieu una mica de què va tot, no?
I és una imatge prèvia al drama que després passarà, no?
I a més a més li diu, explica, diguéssim,
el que fa el pare amb el gos, que no deixa de ser una eutanàsia,
i després acaba aquesta escena amb solo te tengo a ti.
És a dir, bueno, una mica prepara,
perdó, el, diguéssim...
El desenllaç.
Tot el desenllaç.
Bueno, no ho sé,
tinc unes notes aquí per parlar de l'eutanàsia,
però jo crec que això
ho passarem perquè...
Sí, hem d'anar per feina.
Sí, hi ha 5 minutets
i tenim aquí un parell o 3 detalls.
La pel·lícula del Haneke.
Sí.
Ah, ah.
No, no, no la tinc anotada, però comenta-la.
Amor, amor.
Amor, sí.
Amb grandíssima pel·lícula.
Sí, molt maca.
Jo és que, clar, quan ens posem tan serios...
No, clar.
O sigui, hi ha una cosa que volia parlar ara,
que és el drama de la mort i l'humor.
Bueno, vaig veure...
Aquest del Haneke no és, no està en aquesta franja.
No, vaig veure el Verdugo de Berlanga
i no l'havia vist.
He ja confessat que no l'havia vist.
Jo no la recordo massa, però...
Em vaig...
O sigui, em va encantar.
Em va encantar.
És impressionant.
Té un ritme i un guió així
que sembla moderníssim a tu.
No ha envellit.
Bé, jo m'ho vaig passar molt bé.
Potser perquè jo,
també he viscut l'època franquista
i sé interpretar algunes coses.
I el Berlanga és un...
Això amb això és el rei.
El rei, el rei.
Bé, increïble.
Un humor espanyol
que en algunes pel·lícules
l'hem criticat una mica,
però aquí és brillant.
I jo...
Bé, no sé.
Coses de la pel·lícula
que m'agraden...
Bé, el Pepi és verd,
evidentment, que fa de sogra i tal.
La història és que
el Pepi és verd
fa de sogra
i de butxí jubilat
que vol que el seu futur gendre
agafi el relleu
i converteix tot això
en una comèdia, no?
És un al·legat
contra la pena de mort
i sobretot
una crítica soterrada
però molt efectiva
contra la dictadura
que quan es va fer la pel·lícula
va encara tardar 15 anys
en sucumbir.
I, bueno, jo...
Per mi és una de les comèdies espanyoles
més importants.
Fa gràcia, per exemple,
veure grans actors
com Alfredo Landa,
José Luis Coll
o Lola Gaos
polulant per la pel·lícula
en pan de figurants, quasi.
Després...
Jo penso que la mort
travessa tota la pel·lícula
perquè resulta que
el butxí nou,
és a dir,
el gendre del butxí antic,
primer treballa d'enterremors.
És veritat.
És que ja, vull dir, no...
I amb això, vull dir,
jo hi trobo molt
la influència del Rafael Azcona
en el guió
que com a humor negre
jo penso que era
el millor escriptor
de la seva generació
i per mi
Albert Dugo
és la millor pel·lícula
que va fer mai
Albert Lang.
I a més,
va emprenyar molt
en el Franco
perquè Albert Dugo
es va presentar
a Venècia
i feia poc
de la mort
de Julián Grimau
el dirigent
del Partit Comunista
que l'havien...
Foderat.
No,
l'havien llançat
per una comissió
a la Direcció General
de Seguretat
de Madrid
i aleshores,
doncs,
els italians
van aprofitar molt
per fer manifestacions
en contra de la pena
de mort
a l'Espanya franquista.
I aleshores,
en un Consell
de Ministres,
el Ministre
d'Informació
li va dir
a en Franco
què havia passat
a Venècia,
en el festival
i tot això
i Franco
va dir una frase
absolutament lapidària
com totes les seves
que va dir...
Bé,
el Ministre
li va dir
que Berlanga
és comunista
i llavors Franco
li va respondre
no és que sea comunista
és que és algo peor
és anti-espanyol.
Ja.
Sí, sí, sí.
I seria el Fraga
el Ministre o no?
No sé.
Tenim un problema de temps.
El Fraga
era el Ministre,
sí,
i l'ambaixador
a Itàlia
era l'Alfredo Sánchez Vella
que és el que va
denunciar la cosa
que després
substituiria
el Fraga.
Hem de continuar.
Hem de buscar
un espai
perquè tot el dia
l'altre dia
sí, sí.
La setmana vinent
com ho té.
La setmana vinent
hi ha una sorpresa
perquè vaig conèixer
un xicot
que es diu
Adrià Alzina
llicenciat
en Periodisme
i Economia
per la Generalitat Autònoma
funcionari de l'ICEX
que és l'Institut
del Comerç Exterior
que va anar amb missions
a Sao Paulo
és bastant jove, eh?
us sorprendrà
perquè ha fet moltes coses
i en canvi és joveníssim.
Amb missions a Sao Paulo
i a París
a París va treballar
amb l'OCDE
màster de relacions
internacionals
a Hong Kong
i finalment
fins fa molt poc
estava al Banc Mundial
de Washington.
Bé, parlant amb aquest xicot
resulta que aquest xicot
ha fet un article
fa relativament poc
ha escrit un article
sobre la política catalana
en el cinema
on analitza
com es reflecteix
en el cinema
la política
a casa nostra.
Per tant,
la setmana que ve
la política catalana
en el cinema.
I busquem un dia
per fer la segona part
de la mort del cinema
perquè avui...
I dels trailers.
La mort dona molt de sí.
Jo...
ja buscarem l'espai
perquè tornis a venir
i que va això.
Això que portava un resum, eh?
Avui s'ha mort el programa ja.
Fins la setmana vinent
que tornarà a reneixer
si anem a la condició.
Bona nit al programa.
A reveure.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.