This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Molt bona tarda, benvinguts a Cinema Sense Condicions.
És el primer programa que fem d'aquesta nova era, 2024.
Esperem i desitgem que hagi tingut unes festes molt bones
i molt interessants en tots els aspectes.
I aquí estem de nou per parlar-vos de cine,
per parlar-vos del que ens agrada,
per portar els nostres clàssics de la setmana,
com és habitual.
I també, com sempre anem fent,
portarem entrevistes amb gent interessant
que té coses a dir sobre el cinema
i les diferents facetes del cinema,
tant la direcció com aspectes tècnics, com guió, etc.
Ja ho anirem veient al llarg del curs.
Avui d'entrada a presentar-vos a l'equip.
Enric, bona tarda.
Bona tarda, com estem?
Benvingut.
Moltes gràcies.
Com han anat les festes?
Doncs molt bé, amb família i com han de ser,
amb tranquil·litat i molt bé, no em puc queixar.
Ho celebro.
Bona tarda, Anastasi.
Bona tarda, bona tarda.
Què tal? El mateix et dic.
Bé, bé.
Ens hem vist jo i ja una mica ho hem parlat,
però efectivament,
davant de la gent també em dedica.
que les festes han anat força bé.
Pel perill que tenen,
Déu-n'hi-do com ens han sortit encara.
Ens han sortit bastant bé.
Sí.
Perill en tenen.
Realment, i aquest any després en parlarem,
tenim que parlar, lamentablement, d'obituari.
Per això, per això també.
I això és una cosa que no ens agrada gens,
no ho voldríem tindre que fer, però bé.
La vida és la vida.
La vida també és la vida.
La mort forma part de la vida.
Ah, exactament.
Molt bé, doncs aquest és l'equip que som avui
i haureu vist una música una mica inquietant.
Aquesta música correspon a una pel·lícula única,
perquè només va fer aquesta,
La nit del caçador,
del gran intèrpret Charles Launton.
Aquesta pel·lícula ha estat escollida per l'Anastasi
i, bé, li passo la paraula
perquè ens introdueixi
amb les coses bones i interessants,
que són moltes.
Sí.
Què té aquest film?
Sí, em permetré una miqueta avui fer...
Bé, sempre m'agrada entrar una miqueta
per fora, diguem, del film mateix, no?
Després ja entrarem a l'anàlisi.
D'entrada també presentaré una miqueta
també el que és la sinopsi,
l'argumentari del film.
També ho podries fer tu.
En aquest cas jo, en aquest cas,
simplement utilitzaré la meva veu
per explicar si tu al públic
on estem a nivell de contingut, no?
I a partir d'aquí sí que tu i jo,
podem entrar ja també en el diàleg.
A veure, diguem una cosa,
de cara a l'oient,
diguem que és una pel·lícula
que la poden trobar a film.
Sí, senyor, que és un gran avantatge.
Això és un gran avantatge
perquè realment és una pel·lícula,
independentment del que ara diguem nosaltres,
a partir d'ara,
és una pel·lícula per veure-la.
Sí, i tant, i tant, i tant.
Absolutament, absolutament.
Andava.
I per veure-la, a més a més,
diguem, no un públic excessivament ampli,
no sé quina és la limitació per baix,
però jo crec que d'un públic
des de 13 a 14 anys fins a l'infinit.
Sí.
És una pel·lícula perfectament visible.
És dura, perquè és una pel·lícula dureta,
i tant.
Però té una duresa molt especial,
en tot cas.
Bé, la dualitat que parlaves tu, no?
Vida-mort.
Vida-mort.
La pel·lícula també,
com em deies tu abans,
també té una dualitat molt marcada,
que és el bé i el mal.
Són el bé i el mal.
Love and Hate, en aquest cas,
l'amor i l'odi,
des del bé i el mal.
La pel·lícula està,
pivota al voltant d'això.
De què va la pel·lícula?
La pel·lícula, bàsicament,
va d'un personatge,
que és Harry Powell,
que va existir en la realitat,
era un home que es deia Harry Powers,
en realitat,
que es basava,
que tenia,
era nascut com a holandès,
es va implantar amb la família Estats Units,
un tal Herman Drenz,
el cognom original,
que va ser la inspiració per aquest predicador,
va ser l'inspiració del novel·lista,
en què es basa el Davis Group,
en què es basa l'història.
I del novel·lista va passar James A. G.
a l'escriptor, diguem,
del guió de la pel·lícula.
Bé, de què va?
Va d'això,
va d'un home que és Robert Mitchum,
representant Harry Powell,
que s'ha otorgat a si mateix
el paper de predicador.
És a dir,
ell diu que és predicador
i va passant,
va saltant de poble a poble,
segons les circumstàncies de la vida
o de la mort,
el va emportant,
i va saltant de poble a poble
i que finalment
la seva intenció sempre
és acabar-se casant
amb alguna vídua
pietosa
i ingenua
que d'alguna manera
posteriorment
en treu algun benefici,
sigui matant-la
o sigui no se sap què.
Però ell mateix
en un moment determinat
reconeix que com a mi
en porta dues
i en una pel·lícula
s'enprovidarà una tercera de mort.
Per tant,
en aquest cas sí que,
us adelanto,
que hi ha un tema
d'assassinat també,
aquí vinculat
a l'interès d'aquest home
per als diners.
Aquests diners
que d'alguna manera
ell a la presó
ha conegut
algú
que es diu
Ben Harper
que era el marit
d'aquesta dona
i el pare
de les dues criatures
que també apareixen
a la pel·lícula
que són el John
i la Pearl
que és la nena
que sentíem cantar
fa un momentet
que el pare
en el moment que va cometre
un assassinat
amb un banc
amb un atracament
d'un banc
va ser detingut
i després va ser executat
i abans que procedís
a aquesta execució
ell
en els fills
els va donar
el secret
que havia robat
10.000 euros
i els diners
físicament
perquè els guardessin
en un lloc
absolutament
que poguessin amagar
fins i tot
dels ulls de la mare
la mare buila
no podia conèixer
l'existència
tampoc d'aquest botí
i per tant
els nanos
un dels llocs
que es troben
és un lloc molt especial
que la nena
ja està molt encarinyada
que és més ni menys
que la seva nina
allò dintre farcegen
de dillets
a la nina
de la nena
que allò de la mare
és un primer apunt
misògin
de molts
que veurem
durant la pel·lícula
i tant
això segur
enalgoradament
al cinema
de l'any 55
i a cert
l'auton
tenia les seves tendències
coixejava
de diverses coses
coixejava
però aquesta era una d'elles
dir que la pel·lícula
en una hora trenta dos
resol coses
que moltes pel·lícules
en dues hores cinquanta
a vegades no es resolen
no ho fan
és a dir que
la pel·lícula és curta
però té una intensitat
realment molt gran
i l'argument
bàsicament
abundant una mica més
amb el que ja he explicat
dir que es situa
a la història
a l'inici dels anys trenta
és a dir
acaba d'haver-hi
el gran crac
la depressió
la depressió
i per tant
als Estats Units
no és l'Estats Units
que en aquest moment coneixem
tot i que a l'Estats Units
que coneixem
hi ha un grau de pobresa
enormement gran
els percentatges de pobresa
en el país
també són molt grans
però en aquell moment
eren generalitzats
i és evident
que en aquest
en aquest món
realment
el que abundava
era això
gent que es volia guanyar
la vida com fos
i gent que feia el que fos
per tenir
una mica de quartos
i el cas
d'aquest predicador
no deixa de ser
una persona
que intentava sobreviure
en aquest cas
amb tota la maldad
a més a més
ja del món
acumulada
i a més a més
ja com a personatge
també tenia
unes connotacions
psicopàtiques
psicopàtiques
bastant importants
sí senyor
dir que
abundant
que deia el Pep
que és que
realment
la vida del casador
és l'únic llarg metratge
d'aquest home
que té
en el 55
ja porta una trajectòria
com a actor
prou important
és a dir
era un home
ja consolidat
molts actors
quan a més a més
tenen la preparació
que de Charles Lawton
també en el món del teatre
per tant
ja bé
amb tot un sediment
de formació
actoral
absolutament innegable
tenen l'habilitat
de ser esponges
jo penso que
Charles Lawton
era una esponja
com altres també
actors
que després han esdevingut
directors
també han sigut esponges
i per tant
en un temps relativament curt
perquè en el fons
tampoc portava tants anys
el cinema
portava uns anys
però tampoc tants
havia sigut capaç
de creure's capaç
de fer una pel·lícula
com aquesta
que era una pel·lícula
que era un repte
perquè era una pel·lícula
complexa de fer
absolutament
absolutament
i que a més a més
no tenia massa diners
no arribava ni els 800.000 dòlars
i a més a més
la temàtica de la pel·lícula
no és el que volia
el públic americano
en aquell moment
tot lo contrario
tot lo contrario
tot i que el fracàs final
va ser molt més estrepitós
fins i tot
de l'ho esperat
ells ja veien
que estaven davant
d'un tipus de producte
que no era l'habitual
que el públic habitual
espera
als Estats Units
800.000 dòlars
no era una xifra
inestimable
però no era una xifra
suficient
i la pel·lícula
malgrat la seva complexitat
perquè ho és
de rodatge
és una pel·lícula
que no és fàcil
està rodada
en uns 22 dies
i ho he calculat
jo de rodatge
que està fet
entre el 15 d'agost
i un 7 d'octubre
comptant que en aquell moment
es podia rodar
quasi sempre
no hi havia les limitacions
tan grans
com hi ha ara
de les unions
dels sindicats
calculo que són
això és d'haver
uns 22 dies de rodatge
22 dies de rodatge
per fer aquesta pel·lícula
no és tan fàcil
és una pel·lícula
que té molta
molta qualitat
també visual
està molt ben
molt ben
planificada
no és que estigui
hi ha molts planos
a la pel·lícula
malgrat
el
diguem
que també hi ha
algun plano
a la pel·lícula
bàsicament
la pel·lícula
està formada
de molts planos
i contraplanos
hi ha un treball
molt de
de narrativa
convencional
que diem
analítica
la sintètica
és la quan hi ha
un pla seqüència
que en un sol plano
sintetitza tot
en aquest cas
és molt analítica
la pel·lícula
i tant
amb diàleg
com sense diàleg
a vegades amb diàleg
entre una cara
i un paisatge
o un paisatge
i una imatge fixa
d'una cosa
això també és plano
contra plano
la pel·lícula està construïda
molt a base d'això
i això vol dir
molts planos
vol dir que realment
la pel·lícula
es devia rodar
a un bon ritme
què passa?
que l'auton
s'enfronta
quan acaba aquest procés
dur
i que per ell
devia ser
per un cantó gratificant
però per altra banda
força dur
es troba que
bé
la crítica
i el públic
no van estar massa d'acord
amb el resultat final
una pel·lícula massa dura
una pel·lícula
que no segueix
l'esquema narratiu habitual
d'esquema de guió
fins i tot
dels girs
tot i que la pel·lícula
sí que té els seus
dos o tres girs
que ha de tenir
els té
però els té
descolvocats
però no és amable
en cap moment
no té aquesta amabilitat
és inquietant
contínuament
molt
molt
clar
és una pel·lícula que es belluga
entre diuen la gent
entre dos estils
que seria
un estil que ens aproparia
al món del surrealisme
i un estil que ens aproparia
al món de l'expressionisme
i són dos mons
que els dos estan
ja periclitats
és a dir
en el cinema americà
hi ha hagut
evidentment
gent que ha treballat
sobretot en el món
de l'expressionisme
sí que hi ha pel·lícules
posteriors
inclús
que veuen
de les fonts
no hi ha res que neixi
de res
i per tant
les fonts aquestes
existeixen
i la gent veu d'elles
però
i molts directors
ho han fet
però amb la
amb la quantitat
l'ús sistemàtic
que en fa ell
del llenguatge simbòlic
i del llenguatge surreal
i de la
de l'expressió
a nivell ja visual
de l'expressionisme
com a referent
més proper
sobretot
és molt inevitable
des del títol
hi ha
la nit del caçador
és a dir
la pel·lícula
és la nit del caçador
sí sí
la nit del més fosc
d'on és fosca
d'on és fosca
d'on és fosca
d'on és fosca
d'alguna manera
també la gent ha dit
i així és
quan veus la pel·lícula
que hi ha una
és una mena
de conte fosc
que evidentment
és un conte molt fosc
una faula negra
un conte fosc
s'ha dit moltes coses
i que d'alguna manera
entronca
amb el món de Dickens
el món de Dickens
aquest món
també a vegades
tèrbol i cruel
de Dickens
aquí
em sembla molt ben vist
això
perquè
hem de tindre en compte
una cosa
molt poc habitual
i que quan s'ha intentat fer
el resultat
moltes vegades
no ha sigut tan rígid
però és que aquí
independentment
de què el Robert Mitchell
probablement fa
la interpretació
de la seva vida
independentment
independentment d'això
la pel·lícula
està
tot el rato
vista
des del punt de vista
de dos infants
de dos nens
dos germans
un nen i una nena
i la
inquietant
per l'espectador
perquè ho sap
des del primer moment
la inquietant
visió
d'un nino
de roba
que a dintre
porta
els 10.000 dòlars
i això està present
en tot moment
i això genera
tensió
contínuament
perquè clar
els infants
generen
desprotecció
i
el predicador
és un home
que no té
cap tipus de mirament
cap mena d'escrúpol
que mena d'escrúpol
també s'ha parlat
dels germans
Grimm
en el sentit
que els remet una mica
al món de Hansel i Gretel
sobretot en el recorregut
que es produeix
quan es produeix
més tard
la pel·lícula
una escapada
l'escapada
amb els nens
aquesta escapada
preciosa
riu avall
impressionant
riu avall
de nit
i en presència
de tots els animals
d'una pel·lícula
de Walt Disney
això sí que
ho aparenta molt
precisament
aquí
el que passa
és que és un conte
de fades
amb molta mala llet
amb molta mala llet
és clar
no oblidem
que en els contes de fades
també hi ha la bruixa
normalment
en el cas del bruixo
és a dir
la bruixa és ell
la bruixa és ell
la bruixa dolenta
dolentíssima
i per tant
ens trobem d'això
davant d'una paràbola
que a més a més
donat a la característica
del personatge
d'ell
que és
pretén ser
que no és
un predicador
però que efectivament
predica
és a dir
el veiem a l'esglési
predicant davant de la gent
i a més a més
es permet fer
petits cursos
diguem
de narrativa bíblica
pel carrer
és a dir
que ell argumenta
per exemple
perquè ell cal dir
que a part de la presència
d'Anim Mitxo
més impressionant sempre
però a més a més
té en els seus dos punys
pintat
en els intervals
dels nosets
diguem
de les mans
i té posat
en un cantor
com deia abans
L-O-B-E
Love
i en l'altre
H-A-T-E
Hate
Odi
Amor
Amor i odi
I en base a aquest argumentari
que la lluita
fa una
visualment
crea una lluita
visual
entre la mà dreta
amb la mà esquerra
per explicar
un concepte tan clar
com això
que el que ha de vèncer
finalment
Caín i Abel
exacte
i que el que finalment vèncer
és l'amor
i l'amor
perquè Déu està pel mig
i Déu salva
Clar
Llavors dintre d'aquest ambient
d'enresonàncies bíbliques
també hi sona la pel·lícula
Aquesta pel·lícula
cadascú
arrima l'asco a su sardina
i això
és el que faré jo
perquè
aquesta pel·lícula
en algun moment
podríem parlar
de Bunyuel
també
a vegades
però jo també parlaria
d'algú que conec molt més
que Bunyuel
que és Bigas Luna
fixa't que a mi
aquesta pel·lícula
en algun moment
jo en el moment que la vaig veure
la primera vegada
no havia encara ni fet
jo la pel·lícula
Reborn
Reborn
i tampoc
quan la vaig veure la segona vegada
a Filmin mateix
fa uns anys
doncs em va interessar molt
i no vaig caure
en aquest paral·lisme
primera perquè
el personatge
de Mitchum
té aquesta bogeria
i malaltia
el mateix
com tu deies molt bé
molt marcada
que em recordava una mica
el personatge
del Dennis Hopper
que realment
també està en aquest punt
de disbauxa mental
tens raó
aquests crits
aquests esgarips
que fa
a més
hi ha un moment
en què es descontrola
i té una mirada histriònica
sobretot quan està dintre l'aigua
que els nens s'escaten
i ell es queda
allà impotent
impotent allà
però
i fa una
llença una mirada
de bogeria absoluta
de bogeria absoluta
i això em portava al món
del Dennis Hopper
també recordar que
el Virribón
que ara no en parlem
però el personatge central
és el predicador
és el predicador
també
és el predicador
que és el Dennis Hopper
també curiosament
hi ha un enllaç
tonto
si tu vols
perquè també m'hi va portar
és que llegir el crèdit
els crèdits
veig que hi ha
el personatge
de
tinc que anotar per aquí
com a curiositats
en l'apartat curiosidades
ja apareix
el
un tal
perdoneu
que ara ho tenia
perfectament anotat
i com sempre passa
apareix un personatge
el nom d'algú
cada cop i dic
hòstia
aquest nom em sona
alguna cosa
resulta que el nom
d'aquest personatge
que apareix com a fotografia
especial
special photography
resulta que era
el que nosaltres
en la pel·lícula del Reborn
ens va fer
els trucatges
diguem també
visuals
és a dir
i és un home que
clar
quan la pel·lícula ve
tenia una trentena d'anys
esclar
no seria l'estant
la i cortés
no
no
és un home
que té un nom
ara te'l diré
ara us el diré
després quan el trobi
perquè ara no el trobo
bé
això és una pura anècdota
però en realitat
sí que té alguna cosa d'això
perquè
és cert que la realitat
de l'Estats Units
de l'any 81
que quan la pel·lícula del Reborn
està situada
o de l'any 55
és molt diferent
però la sensació
que la gent
segueix estant desprotegida
davant del mal
és eterna
i crec que
urbietorbe
és a dir
el mal
quan la gent
pretén
aprofitar-se
de situacions
de debilitat
emocional
i tot això
evidentment
tenen tota l'ocasió
de fer-ho
perquè la gent
està normalment
dèbil
davant d'aquestes situacions
i aquesta pel·lícula
aprofita
aquesta situació
la feblesa
la feblesa
vaig trobar
en la recerca
que sempre fem
per poder argumentar
fer un argumentari
una mica més ric
diguem
del que pretens dir
que et quedaries
amb la pura opinió teva
de la pel·lícula
i no es tracta d'això
vaig trobar
un document
molt valuós
que és un esquema
de la pel·lícula
fet per un muntador
director
que coneixem tu i jo
que és el Joan Marimon
Joan Marimon
que és professor
de l'ESCAC
jo com hi he estat
jo en el seu moment
que ell em va substituir
precisament en a mi
que em va substituir
amb avantatge
per als alumnes
és a dir
que en aquest cas
el Joan
té unes capacitats
que jo no tinc
que d'altres
realment
diferents
ell té una cosa
que ha fet
en moltes pel·lícules
que és que fa una anàlisi
visual
de la pel·lícula
és a dir
el converteix
en un esquema
en què ell explica
exactament
les diferents parts
què va passant
a cada minut
i a cada segon
de la pel·lícula
i va creant
va traçant
a part d'explicar
quan hi ha música
quan no n'hi ha
quin tipus de música hi ha
quan el plano és plano
contra plano
o el muntatge
és seqüencial
ho explica tot allà
és realment
la bíblia
diguem
de la pel·lícula
està allà escrita
i evidentment
l'argument
molt petitet
molt resumit
però va explicar
l'argument
en un foli tombat
d'un din a quatre
explica la pel·lícula
visualment
en un dibuix
en unes d'ordenades
i abscises
les ordenades
contenen
una enumeració
de l'1 al 10
llavors a partir d'aquí
ell traça
una línia d'interès
en el fons
està parlant d'interès
que comença
a zero
quan la pel·lícula
encara està a crèdits
i que ell
la va modulant
modulant
fins a anar creant
una corba
a mesura que abans
a mesura que abans
llavors ell va creant
els moments que per ell
són els emocionalment
més importants
l'interès màxim
es produeix aquí
valorem que aquí
s'estabilitza a set
aquí torna a pujar
a vuit o nou
aquí a deu
perquè és el màxim
i esclar
jo després de veure
la pel·lícula
vaig mirar-me
l'esquema d'ell
i tot i considerar
que el Joan
és un analista
molt més profund
i molt més fi
que jo
jo no estava d'acord
amb molts dels punts
que ell marcava
per què?
perquè aquest tipus
de coses
sí que és molt subjectiva
abans ho comentàvem
tu i jo
la subjectivitat
aquí pesa molt
per tant
el que a ell
li semblava
que havia sigut
el moment
sí que realment
els moments
per història
els més importants
eren els que marcava
però no necessàriament
el públic
en aquests moments
li puja
diguem
l'interès
per la història
perquè cadascú
té la seva pròpia
fa la seva pròpia
pel·lícula
per tant
sempre ha sigut
molt discutible
això
però bueno
en principi
el treball
del Joan
impecable
a mi m'ha servit
en aquest cas
també per argumentar
això
i també
perquè penso
que té el seu valor
malgrat que pugui posar en discussió
quan es vol ja
afinar tant
com ell vol afinar
i bé
jo penso que aquí
una miqueta seria
entrar
llavors ja una miqueta més
ja no sé si vols
que entrem en un diàleg
has de veure també
en algun moment
per què Mitchum
fa la pel·lícula
i amb quines condicions
fa aquesta pel·lícula
d'on venia
i
d'alguna manera
jo crec que
jo crec que Mitchum
té una admiració
molt gran
per Charles Lawton
com a actor
i llavors
ell pensa que
amb aquesta pel·lícula
amb ell
com a director
que és una capsa
per descobrir
el que sí
farà
és créixer
com a actor
i a fer de Déu
que ho va fer
i a més
fa un paper diferent
de l'habitual
molt
diferent dels habituals
molt
perquè clar
ell estava
fent pel·lícules
o bé de l'oest
o bé pel·lícules
de lladres
i policies
alguna la vam analitzar
no fa tant temps
cinema negre
sí, sí
cinema negre
vam analitzar-la una
en concret
que a més a més
ho feia
amb una autoria
i una presència
molt gran
totes les presències
sí
però el retorn al passado
per exemple
és una gran pel·lícula
i moltes
però aquí
jo crec que ell va dir
jo em poso
al costat
de Charles Lawton
i amb Charles Lawton
aprendre
i tant
perquè l'admiro
com a actor de teatre
i l'admiro
com a actor de cinema
i efectivament
és un curs
és un curs
pensa que ell
al final
va dir
quan li preguntaven
per la seva experiència
amb el Charles Lawton
deia que ell
és la pel·lícula
potser que s'havia passat millor
i que a més
havia treballat a gust
diguem-ne
i l'Alton
li va donar
més d'una feina
a part d'interpretar
el personatge
que interpreta
li va donar
el coaching
dels nens
és a dir
que ell s'encarregava
dels nanos
el Charles Lawton
sembla ser que
amb els nens
no s'entenia gaire
no era de caràcter
diguem afable
en principi
tot i que hi ha coses
que desmenteixen això
però llavors
li va passar
al Michum
la responsabilitat
que tampoc
sembla que sigui
el pare ideal
però de tractar
amb els nanos
però també
a nivell electoral
és a dir
anar-los portant
una mica
va acceptar
l'ajuda
diguem
de Michum
en aquest terreny
i Michum
estava encantat
amb la pel·lícula
més a més
Michum
era un home
molt reivindicatiu
i ha passat
una vida molt dura
en aquest període
precisament
de poc
fins que no va començar
a fer cinema
la seva vida
es veu que és un drama
jo tampoc he intentat
a fons en aquest tema
vull dir que
ell coneixia molt bé
aquest món
i també entenia
que s'havia de reivindicar
que els aprofitats
de la vida
no podien vèncer
sempre
i que per tant
ell
és lògic
que fa el personatge
del dolent
i el defensa molt bé
esclar
en el fons
està el discurs
de la pel·lícula
al revés
aquest és el dolent
perdona
que t'anaves a dir alguna cosa
no
a veure
aquí
hi ha
una qüestió
que ja l'han comentat
que és que està ambientada
a l'època de la depressió
i la pel·lícula
llavors
ofereix
una impressió
sinistra
i alhora humana
perquè clar
a l'època de la depressió
què passa
hi havia
molta canalla
molts nens i nenes
que de crios
eren abandonats
perquè a casa
no els podien mantindre
llavors aquí sorgeix
el personatge
que té una dualitat
que és el de Lillian Guish
Lillian Guish
que
Rachel Cooper
va acceptar
el paper
quan ja
pràcticament
ella ja tenia
la seva carrera feta
i és una de les més impressionants
carreres que hi va haver
sobretot
dintre del cinema
munt
pionera
i aquí
li dona un paper
que és
molt agraït
molt agraït
i ella
és una dona
que
cuida
mantén
i s'encarrega
que no es perdin
8 o 10 crios
i llavors
arriba un moment
en què
aquests dos
a través del riu
aquest
que va baixar
es pateguen allà
ella
afortunadament
es pateguen allà
ella
a l'acte
cala
el personatge
de Mitchum
i té
uns moments
que són
d'expressionisme
alemàt
que és
a la nit
amb el reflex
de la lluna
i ella
amb l'escopeta
esperant
el caçador
que sap
que vindrà
de nit
perquè a més a més
ell ho avisi
tornaré
a la nit
aquests són
moments
molt macos
té el plano
si el volem explicar
una mica
ja veureu la pel·lícula
que ja us recomano
que la veieu
malgrat que us l'expliquem
ara potser una mica massa
però crec que
sempre us sorprendrà
en positiu
té una manera
d'explicar
quan ja detecta
ella que el caçador
està a darrere
d'una petita tanca
que hi ha
que perimetra
diguem la finca
on estan tots a dintre
protegits
a la casa
de la Cooper
el veu
està a 8 o 9 metres
de distància
la finestra
que s'interposa
amb una petita cortineta
una mena
el vull diria
amb un
com es diu això
aquest tipus de cortina
de tèxtil
de cortina tèxtil
aquestes que baixen
i pugen
que crea una certa difusió
o sigui
no es veu neta
la imatge exterior
una mica difusa
però veus perfectament
el personatge retallat
de mitjum vestit de negre
a fora esperant
i ella
amb el rifle a la mà
i llavors hi ha un moment
que la cosa transiciona
perquè ella
veu que allò
està a punt de petar
és a dir
que el mitjum
està a punt d'entrar
o de fer el que sigui
i llavors
la cosa passa
que entra
el personatge
crec
de la noia més gran
amb una palmatòria
a la mà
amb un espelma
que fa una
crea una il·luminació
en la cortina
que és un efecte teatral
de fet aquest
quan una cortina
d'aquesta
és un tul
que es diu en teatre
s'il·lumina per davant
tu perds la visió
del que hi ha darrere
perquè la llum de davant
et fa de reflex
i en canvi
quan es retira
torna a aparèixer
el que hi ha darrere
juga amb això
perquè quan apareix
desapareix l'imatge de mitjum
i el que veus
és una cortina blanca
i quan la noia
es torna a retirar
mitjum ja ha desaparegut
tornem a veure el fons
i mitjum ja no hi és
per tant el perill
és una elipsi
és una elipsi
dintre del propi temps
cinematogràfic
i que realment
és molt hàbil
la pel·lícula està plena
de detalls
és molt rica
molt rica
amb detalls
és d'una més
d'aquesta poètica
que a mi m'agrada tant
té aquesta cosa
sempre em costa
a mi dir la paraula poesia
però és que és el que té
la pel·lícula
la poesia
està carregada de màgia
de poesia
i el mateix
sempre és una gran contundència
després estèticament
quan se'l veu
amb ell amb el cavall
retallat
retallat a l'horitzó
que d'alguna manera
fins i tot
recorda
la pel·lícula
El sèptim ocelló
el món del
de Berman
sí
totalment
que bueno
quan recordem
el món de Berman
de Berman
ja ens estem posant
en aquest cinema nòrdic
que comentàvem
ja estem en aquest món
diguem una mica
no és ben bé
el mateix
amb si
no és Fritz Lang
però bueno
veuen també d'això
estan bevent d'això
aquest cinema nòrdic
d'aquest món
més
més
espressionista
després hi ha un personatge
crossa
que és l'àvia aquell
que en principi
hauria de ser
el salvador
del nen
però que
després curiosament
adopta una postura
una mica confosa
l'àvia
l'àvia
l'àvia
que sembla gent
molt encantadora
i tal
però cada cop
quan toca
anar de l'altre cantó
es converteixen
en linxadors
i pretenen matar
en aquest predicador
abans que el mati
l'estat
és a dir
aquesta cosa
si jo l'interpreto
com un acte
també de debilitat
és a dir
la gent finalment
és molt dèbil
i fàcilment
se'l porten
la població
es va d'un cantó
a l'altre
portada pel sentimentalisme
i en aquest moment
de bons que eren
són capaços
de linxar
amb un home
perquè no el sigui
justiciat legalment
diguem
no acaba passant
però d'alguna manera
la intenció
hi ha dos moments
d'agir
d'actitud
d'agir
d'això
de l'actitud
que tenen uns personatges
envers allò
totalment contradictoris
i que és el que li dóna
riquesa també
a la pel·lícula
aquesta és una
aquesta de la canvi
d'actitud
d'aquests dos
d'aquest matrimoni
d'avis
i l'altre
és els mateixos nens
quan veuen
que la policia
amanilla novament
a terra
a Mitchum
en el Powell
es desplomen físicament
perquè els recorda
quan el seu pare
també el van veure
de tenir
efectivament
i és un moment
ressorgeix la figura
del pare
en el fons
els estava fent de pare
un mal pare
però és que ells
havien perdut el de veritat
un mal parit
els feia de pare
un mal pare parit
exacte
i llavors això és molt bonic
perquè esclar
et crea una riquesa
dius
no és tornar pel·lícula simplista
que anaven allà
donant-li patades
també a terra
no
es posen a distància
i se senten fotuts
m'agradar molt
aquest és un punt
que per mi
veus el que dèiem abans
per mi
en aquest cas
emocionalment
i d'interès
és un punt
àlgid
és un pic
és un pic
bé
una mica és això
doncs
no m'apareix el nom
d'aquest home
que tinc ara aquí
sí que m'apareix
una cosa molt bonica
mira
jo tinc dos comentaris
sí digues
perdona
que van fer
Billy Wilder
sí
va dir sobre
Charles Launton
sí
que era el millor
de tots els actors
amb els que havia treballat
i James Mason
va dir
que era un actor
del mètode
però sin les tonteries
del mètode
mètode
i el mateix
Launton
va dir
un actor
de l'actors d'estudi
que ofereix
una
un actor
de l'actors d'estudi
actors d'estudi
ofereix una fotografia
jo prefereixo
fer una pintora
a l'oli
ja
amb la interpretació
que fa
sí
sí
i després
dintre d'aquestes coses
perquè clar
la influència
d'aquesta pel·lícula
dintre dels bons directors
americans
si ens hi poséssim
allò tranquil·lament
segurament
la trobaríem molt
però jo
hi ha una
perquè és un director
que li tinc
molt apressi
i he vist
tota la seva obra
diverses vegades
que és Sam Pekinpa
i Sam Pekinpa
a la balada
de Cable Who
i surt
el predicador
Joshua Duncan
Sloan
que va vestit de negre
que es posa
l'alçacolls
quan vol anar
a cobrar-se
alguna víctima
entre cometes
i no és res més
que el Robert Mitchum
d'aquesta pel·lícula
sí senyor
sí senyor
tens raó
és un personatge
els referents
no hi ha res
que surti
de la no res
sempre tothom
tenim referents
i s'utilitzen
i si s'utilitzen bé
no és que siguin homenatges
és que són referents
i ho tenim
des de la pintura
de les coves
és a dir
tothom copiava tothom
a veure
hi ha vist un bison
que algú feia així
jo faré un bison similar
i això penso que
és molt humà
i és normal
i no hi hauria nit
sense Sócrates
sense Sócrates
o sense Plató
exacte
que ha d'estar el cavall
dintre les curiositats
tinc anotat aquí
ja he recordat el nom
del truquero
i se li ha de dir el nom
ah molt bé
molt bé
Jack Rabin
Jack Rabin
Jack Rabin
en B de Barcelona
aquest home
era un personatge
era un personatge
que havia fet
jo quan el vaig conèixer
vaig pensar
Hollywood realment
té moltes coses bones
però de cop
que aquest personatge
encara estigués
amb 80
quasi 80 anys
treballant
a la indústria del cinema
evidentment
a la postproducció
i ja treballant
la seva truca
i fent les seves coses
i a més a més
era molt
molt barrué
és a dir
el treball que va fer
no va ser un treball
molt ben fet
l'hi vam fer repetir
diverses vegades
quan vaig veure aquí
ell
quan era jove
devia estar en plena forma
perquè realment
el moment que el vam conèixer
nosaltres ja anava de baixa
un altre crèdit raro
que hi ha a la pel·lícula
inesperat
és Saul Bass
Saul Bass
consta com a publicista
de la pel·lícula
com a publicista
que és el gran home
que ha fet els grans crèdits
diguem
i tant
i de moltes altres pel·lícules
però potser
de James Bond
són els més
són els més coneguts
per ell
i això
aquesta curiositat
que el Robert Michum
també consta
com a coach
dels nens
que això em va semblar
també curiós
el que deies
de la seqüència
del Paul muntat a cavall
és una seqüència
que quan ho saps
perd gràcia
però
resulta que ni és
un cavall
ni és el Michum
és un pony
i és un nant
ah sí?
sí
sí perquè
no tenien la distància
i la proporció
del perfil
de la muntanya
que els donava
una escala determinada
però
per cert
és absolutament
onírica
aquesta escena
és totalment
és a dir
que ens trasllada
el que has dit
tu al principi
d'una vessant
surrealista
que llegeixis
i puguis arribar a veure
que és un nant
que no ho veus
d'alguna
ell ho va fer
perquè s'hi veu
que l'escala
que li donava
el perfil
de la muntanya
des de la distància
que estava
i com que hi ha el barret
l'associés amb ell
i l'associés amb ell
però realment
és un nant
perquè així
aconseguia
la proporció
que ell volia
ni el cavall
podia ser tan alt
ni el personatge
aquest era una
de les coses
que era d'allò
i després
una altra cosa
que bueno
sí que sembla ser
de curiositats
de la pel·luna
hi ha moltes
jo no sé
si parlem de curiositats
o anem més aviat
a un
no sé quan en hem
no anem bé
no sé si et sembla
jo he fet una mica
d'anàlisi
no tant amb la puritat
ni amb el
amb la precisió
que ho fa l'amic
Joan Marimon
però sí que he anat
marcant aquestes coses
que a mi m'han sorprès
si et sembla
en número una mica
i tu sovint
t'hi sobaràs
algunes d'elles
mira aquí tenia
el Jack Ravid
fa 81
la pel·lícula
són 20 anys més tard
o sigui
el vaig conèixer
en quasi 80
i en David
tenia quasi 50
quan va fer la pel·lícula
de l'altre
sí perquè és de 1955
són 26 anys més tard
bé
la presentació
del personatge
del butxí
que ejecuta
el primer
el pare
de les criatures
porta
a una escena
familiar
quan ell arriba a casa
després d'haver ejecutat
i ha fet l'execució
del pare
de les criatures
el verdugo de Berlanga
el verdugo de Berlanga
oh total
que a més té 8 anys
de decalatge
Berlanga la fa 8 anys
més tard
i que tampoc són tants anys
però siguen coses
que aquestes referències
són divertides
però a vegades
són bastant significatives
sí perquè
és aquella actitud
familiar
de bueno
es tu trabajo
li diu la dona
és tu trabajo
jo crec que
fins d'on la frase
es tu trabajo
si no dit exactament així
a la de Berlanga
parlarem també
a la de Berlanga
d'un altre personatge
que no és la dona
però que és algú altre
que li diu
sí sí
tens raó
la nit de noces
que ja veureu
que és una nit de noces
molt peculiar
perquè no és tot allò
que podria semblar
davant d'aquesta tessitura
de personatge
Lolita
sí sí exacte
Lolita
Lolita
Lolita és el referent
però també
en alli endevines
una cosa que no és tan Lolita
que és el tema
que sí
totalment record
i a més a més
Selle i Winters igual
sí sí
la Selle i Winters igual
sí sí
el personatge de la dona
que també és una dona
utilitzada
igual que a Lolita
sí sí
totalment cert
que aquí aquesta seqüència
fixa't tu
el que dèiem
com van sortint
influències
amb gent important
i tant
estem parlant de
Peckinpach
de Berlanga
de Kubrick
de Kubrick
de Kubrick
el tema de la impotència
d'ell
de Powell
jo penso que
Powell
en el fons
arrisco
mai faig
aquestes coses
però en aquest cas
dintre la maldat del personatge
com deies tu
la malaltia
que porta dintre
jo penso que
poden arribar
a tenir l'origen
a la impotència
ell no vol ejecutar
l'acte amorós
aquella nit
no vol
i no tenim constància
que l'hagi ejecutat mai
mai
per tant jo crec que
hi ha una
és més
ell té una
una ànimaversió
contra la dona
contra la dona
i com més sigui
una dona lliure
o
oberta
sí sí sí
més ànimaversió
més ànimaversió
per tant jo aquí crec que
s'hi amaga
s'hi podria arribar
a amagar
alguna cosa
d'impotència
la cena
potser més expressionista
de la pel·lícula
és aquest pla general
del dormitori
just abans
que ell faci
el que ha de fer
d'unes seqüències
més tard
ejecuti
el que ha d'ejecutar
aquest pla general
d'aquesta habitació
que recorda
quasi el món
de qualsevol pel·lícula
expressionista
Fritz Lang
en aquest cas
que són
que acaben punxa
a l'habitació
amb dos finestres simètriques
també de forma
no rectangular
que il·luminen
de manera molt dramàtica
el quadre
i ell
que s'allunya
cap a la finestra
i fa un gest
quasi teatral
totalment
que és que aixeca
la mà dreta
i està amb una actitud
que no saps
què està fent
no sé si està fent
un gran badall
o una gran no sé què
és una mica
dreier
és dreier
també aquesta escena
i que immediatament
acabes veient
que aquesta mà
finalment
caurà sobre
el cos de la dona
d'una manera
molt condent
per tant
d'alguna manera
és una força
això realment
que és
bueno
és increïble
i potser
l'escena
més
màgica
de la pel·lícula
junt amb la dels animalets
que hem dit abans
dels nanos
recorrent al riu
és novament
en el riu
el descobriment
d'aquest cos
a sota de l'aigua
el cos d'ella
el cos d'ella
per part de Virdi
que és el pescador
que està
amic de la família
és extraordinari
sembla que està rodat
a estudi
a mi m'és igual
jo quan ho veig
se'm posa la pell de gallina
i torna't dos o tres vegades
sí
perquè ell
ell es va adonar
de la força
que tenia
aquesta imatge
ell comença
amb aquestes algues
que estan flotant a l'aigua
com uns cabells
com uns cabells
exactament
però que després
veus els cabells
i el cos de la dona
que tornen a recordar
les algues
que acabes de deixar
fa un moment
aquí també hi ha poesia
i aquí també hi ha molta poesia
i aquest am
aquest am que baixa
que és el pescador
que ha tirat a l'am
amb el cuquet
que es belluga
més a més
a l'am allà davant
d'aquesta situació
que ja es converteix
amb surreal
en aquest moment
ja no saps
què estàs veient
jo diria que
a veure
amb aquest seguit
d'aportacions
que fas
el que queda pel és
que de cara
als nostres veients
nosaltres estem
absolutament convençuts
que
La nit del caçador
és una obra
mestra indiscutible
del cinema
una pel·lícula
que acaba sent
un fracàs
que comença sent
un fracàs
de taquellatge
tremendo
que podria dir
que s'ha acabat
l'història
d'aquesta pel·lícula
i que es deveu
una obra de culte
es deveu
una obra de culte
i que ha estat
en les llistats
aquesta última
que vam mirar un dia
per alguna altra pel·lícula
en quina posició estava
crec que aquesta
apareixia
això
també la posició
30 o 25 o 30
a més
jo crec que és una pel·lícula
per estar dintre
els 25 primeres
de la història
del cinema
jo també ho crec
segur
segur
i hi ha un altre plano
també increïble
que és que dius
ostres tu
què és això
els nanos
hi ha un moment
que van al sòtan
de la casa
ell pensa
que allà potser
han amagat
el que està buscant
ell tota l'estona
baixa
el fan sortir
després els fa tornar
a baixar
els nanos
ells davant
perquè no hi hagi
el període
que se li escapin
i quan el tenen
entretingut
els nanos
que són llestos
fent no sé què
s'han prenen acord
i pugien escales amunt
i plano lateral
de l'escala
i veus
no sé què
pujar agilment
l'escala
darrere ve ell
amb uns gestos
que recorden
a Frankenstein
si et mires
una altra vegada
aquest moment
ni camina
de manera irregular
sinó que va
amb els braços
adelantant els braços
per davant del cos
com si fos
Frankenstein
pràcticament
volguent-los agafar
en l'aire
és que
la interpretació
de Mitchum
és una interpretació
que per moments
és un animal
és un animal
realment
hi ha moments
que et recorda
l'actitud d'un animal
sí senyor
és un llop
és un animal
sí sí
és una bèstia
que més crida
que entra una mica
dintre
el concepte
de conte de fades
de guió
és el llop
és el llop
és el depredador
és el depredador
després hi ha una lluna
al cel
que dius
mira que hem vist llunes
al cel
aquesta és una lluna
preciosa
és una lluna
que em va recordar
novament referències
aquesta és molt més tardana
també és del 81
que és el
One from the Heart
de Coppola
al One from the Heart
de Coppola
hi havia una lluna
corpòrea
era realment corpòrea
de veritat
que la va fabricar
el Dintabularis
un compatriota
un compatriota grec
i que jo
aquesta mateixa lluna
vaig tenir la sort
d'utilitzar-la
per un espot
que vaig a l'Estat
vaig utilitzar
l'espot de Freixenet
surt la mateixa lluna
perquè la vaig utilitzar
d'ell
llavors jo crec
que aquesta lluna
té una qualitat
tal
que penso que no és
la pura imatge
telescòpica
de la lluna real
sinó que jo crec
que hi ha alguna cosa
de corpòrea
però té una força brutal
és una lluna
preciosa
però com interprets
que està feta
que podia ser corpòrea
també
no risco a dir-ho
com a seguretat
però la sensació
que tens
en el curt
que és el plano
és que no és
una lluna habitual
de les que ens ensenyen
de cop
feta amb el telobjectiu
ni agafada
del telescopi
de Griffith
no
jo crec que és una lluna real
és a dir
que ell va
fer construir
segurament un corpòrea
de lluna
i el va rodar
canvia molt la percepció
es fa
donar la sensació
de veritable
cos aèri
i aquests
són els moments
més per mi
hi ha una cosa
en la pel·lícula
que per mi
té un punt
de dubte
que és quan
la història
ja hem conegut
la senyora Cooper
al principi de la pel·lícula
i finalment
ella també
tancarà
pràcticament
en la pel·lícula
i al mig
cap a la part final
el terç final
acull
com tu dius
molt bé
aquests dos nanos
que s'assumen
els que ja tenen
a la casa
i la senyora Cooper
té una
una de les noies
que té
és la noia més adolescent
i aquesta noia adolescent
té un creuament
en el poble
amb el Mitchell
amb el Powell
perquè hi ha un moment
que uns nanos
del poble
que ja han abusat
d'ella
diverses vegades
ja s'intueix
això
estan novament
tirant-se-li sobre
per intentar
llavors
el Mitchell
intercedeix
i se la fa seva
llavors la noia
queda fascinada
per aquest personatge
segurament també
perquè té una manca
de figura paterna
que també és la que
li està representant ell
naturalment
perquè això sí que ho té
aquest home
i llavors això
a mi per mi
aquesta petita anècdota
aquesta subtrama
que apareix tant tard
en la pel·lícula
això està dintre
les perversions
del senyor Llautna
em sobra una mica
en la pel·lícula
no et sobra una miqueta
tu això
sí però
és que ja et dic
el Llautna
era un personatge
tenia aquest punt
per com era
paterna
sí sí sí
segurament és això
perquè en realitat
a mi m'està sobrant
perquè inclús
a nivell
de timing
i d'allò
ja hem d'anar a resoldre
i al final
per mi també
hi ha un punt
d'homenatge
a la figura
de Lili Anguix
sí
sí
que s'hi recrea
ja molt
sí
tot i que és
per dir una frase
meravellosa
en dius dos
de meravelloses
en el final
tancament
després de la nit de Nadal
que hi ha aquest regal
d'una simple poma
però que agafa un significat
que és el fet
que
diu dos coses importants
diu
sempre he admirat
com els nens
són capaços
d'acceptar el seu destí
cosa que és absolutament certa
és molt bona
és aquest empoderament
que els nanos
en situacions límit
dius
tenen la capacitat
de realment
de reaccionar
molt millor
que un adult
a vegades
molt esforç
perquè com que no tenen
la càrrega
de maldat
que per diferents motius
han agafat
o han viscut els adults
exacte
llavors són
més resilients
exacte
exacte
és una mica aquest el tema
i després l'altre
que també era el regal
que ella li fa
en el John
per si ve en el nen
que li regala un rellotge
sí que aquest
esdevé
un símbol també
i ella mateixa
l'explica el símbol
diu
els homes
no poden anar pel món
amb rellotges vells
i fets molt bé
és a dir
tu has tingut fins ara
una mala guia
no has tingut un veritable guia
ara algú et marcarà el temps
i et marcarà
el que és bo
i el que és lent
i quina hora és
aquesta és una frase
lapidària important
molt important
molt important
no sé
a mi se m'ha acabat una mica
ara aquí
l'anòlisi del tema
jo crec que
has fet una dissecció
de la nit del caçador
sí
molt bona
que
són aportacions
que
pel
pel
pel gent
que tingui ganes
de
agafar-la
i tornar-la a veure
perquè
jo dono per fet
en què
els oients
de
cinema
sense condicions
tothom coneix
la nit del caçador
n'estic segur
jo crec que sí
però us diré una cosa
és una pel·lícula
que sempre val la pena
tornar-hi
jo crec que sí
fixa que n'hi ha algunes
que a vegades es pot costar
més o menys
veus algunes
que siguis tu
o sigui l'Ignasi
que proposen
que em fa una mica
demanda alguna vegada
i després te'n dones
compte que tampoc
n'hi havia per tant
però aquesta no
aquesta és al revés
aquesta realment
ve de gust
veure-ho una altra vegada
per cert
ja que estem dintre del clàssic
i abans d'entrar
amb altres temàtiques
sí
deixa'm que
comenti
que la setmana que ve
que em toque a mi
sí
ja tinc el clàssic
endavant
i
i és un
es tracta d'un director
que no n'hem parlat mai
això és una broma
ja m'imagino
ja us noto pel teu
el to
sí
és Chinatown
hombre
de Roman Polanski
no fa tant que m'hem fet
una d'ell
però perfecta
a mi és un director
sí
és que és una incursió
d'ell
en el món
del cinema
policiac i negre
policiac i negre
i molt hollywoodian
i
sí
una pel·lícula d'actors
sí
i tant
i tant
amb John Huston
amb
by Dunaway
amb el gran
Jack Nicholson
i tant
amb el mateix
Polanski
sí
que es dedica
a fer pupa
al nas dels altres
el Polanski
queda afectat
una part
de la pel·lícula
important
bé doncs
parlarem
d'aquesta
la setmana que ve
molt bé
ara
abans d'entrar
en altres coses
deixeu-me dir-vos
que com hem apuntat
hem apuntat
al principi
ha sigut un cap d'any
i un inici
una mica
bastant desagradable
per la gent
que ens ha deixat
per diferents motius
la fotògrafa Colita
sí
són
50 anys
fent de
cronista
gràfica
de la ciutat
Barcelona
amb les fotos
de Colita
és molt
reconeixible
no diré
any a any
però sí
cada
cada decena
hi ha una aportació
de Colita
amb unes fotografies
inoblidables
de Barcelona
i del que passava
i del que passava
i del cultural
personatges
cultura
la cançó
exacte
el flamenc
els escriptors
la gent famosa
la gent no tan famosa
tot el món
tot el món
de la cultura
i també
el barri xino
que llavors
se li deia així
ella
el tenia
el tenia
molt controlat
i li sabia treure
una expressivitat
extraordinària
bé
ens ha deixat
la Colita
ens ha deixat
el xefo Guas
que a part de ser
un amic nostre
tenim que recordar-lo
perquè
és una persona
que ha sigut
un activador cultural
aquest tipus de persones
que es queden
voluntàriament
en un segon pla
és de venen
moltes vegades
i aquest és el cas del xefo
persones molt importants
per fer
sorgir
a altres
i per fer
aflorar
cultura
per fer
aflorar
tot el que és
bé
ell va ser propietari
de la sala
biquini
del
minigolf
aquell que tots
havíem estat
a la nostra joventut
fent el pendó
per allà
vivíem allà
ell ha estat
amb el carles mir
fent la tira
d'activitats
en el món
de les copes
nocturn
hostaleria en general
ha tingut restaurants
ell ha tingut restaurants
ell va fer
un viatge
amb cinc amics
un d'ells també
el carles mir
a la índia
que els va
marcar moltíssim
i a partir d'allí
van
també
va ser
arquitecte
de professió
tinc un projecte fet per ell
d'un arreglo a casa meva
que l'altre dia
el vaig recuperar
l'altre dia
per tenir-lo a mà
i un dia te l'ensenya
que bé
no el vaig arribar a fer mai
però realment el va fer
ell va fer la seva feina
jo no tenia els diners
ara últimament
tenia una sala
al carrer
Badajoz 46
que era
Chefo Art Gallery
allà es feien exposicions
allà
amb el Carles Mir
el company
que ha estat aquí fa poc
presentant
un llibre
sobre els cinemes
de Barcelona
vam fer
durant 3 anys
uns
no sé
com diria
uns cicles
de cinema
divers
cada vegada
una temàtica
i ho fèiem allà
i després
es feia col·loqui
etc
amb l'Anna
la meva dona
vam participar molt
i
era un ambient
ja dic
era acollidor
barrejava gent
i
interrelacionava
gent
que t'aportaven
és a dir
el Chefo és una figura
aglutinava
aglutinava
aglutinava
que aglutinava
té aquest mèrit
que dius tu
sumen molt
clar que sumen
i més
tens tu
l'ocasió
estar al costat d'ell
ni que sigui per egoisme
acabaves beneficiant-te
és a dir
perquè realment
t'aportava això
gent interessant
al voltant d'ell
vaig conèixer Terensi
a partir d'ell
i el Terensi no el coneixia
fins que ell
no em va convidar a sopar
diverses vegades
i el Terensi era allà
però
i com això
diverses coses
diverses persones
que he pogut tractar
gràcies a ell
i a ell mateix
òbviament
i com comentaven
abans
amb tu
fora de micro
i a mi
hi havia una cosa
que m'impressionava molt
i admiro molt
d'ell
i és que
sabia escoltar
i parlava poc
però
tot el que deia
era important
o sigui
no hi havia mai
un comentari banal
una xorrada
no
tot el que deia el xefo
tenia un pes específic
sabia aquell aforisme
que aplicava perfectament
d'esclau
de les teves paraules
amo dels teus silencis
i això
el que sap fer això
jo no en sé
el que sap fer això
per això
per això ho els admiro
clar
és admirable
per mi és admirable
bé
llavors
ja dintre del món del cinema
hem tingut la difunció
aquest any ja
del Ventura Pons
Ventura Pons
per mi
és un dels directors
no sé si tu havies col·laborat
amb ell
curiosament
per això em dava dir
no
no he col·laborat mai
tot i que hem estat a punt
de fer-ho
en un parell o tres ocasions
perquè tant ell com jo
hi va haver un moment
que vam tenir interès
ell tenia
perquè
heu tingut una carrera
que ha anat en paral·lel
ens hem vist moltíssim
a més a més
nosaltres li produïm
la cooperativa
germinal films
li produeix
el Vicari
Dolors
és a dir
que la productora principal
del Vicari Dolors
és germinal films
que he parlat moltes vegades
que una productora
en la que jo estava dintre
cooperativa
i que vam fer
però a part d'això
hi va haver hagut
dues o tres ocasions
en què hem estat a punt
que jo li fes de muntador
alguna pel·lícula
ell tenia
el Pere
ara no recordaré
ho sento Pere
el cognom del Pere
després el recordaré
el seu muntador habitual
ella ha tingut sempre
un muntador habitual
llavors
i aquest muntador
hi ha un moment
que se'n va a la muntanya
a viure
per tant els 90
i alguna cosa
se'n va a viure a la muntanya
llavors ella
en un moment determinat
ens trobem
en una productora
casualment
els dos
estàvem de visita
i diu
tu com estàs
i tal
i parlem de
això
de la possibilitat
que aquesta pel·lícula
diu
se m'ha anat el Pere
i ara jo em trobo
sense muntador
i home
si tu tal
però jo no vaig
vaig anar donant llargues
perquè tenia una altra cosa
i en aquest interval
de temps
va recuperar el Pere
el va convèncer
i el Pere
que baixés de la muntanya
va baixar de la muntanya
ara buscaré el nom a internet
per dir el nom d'ell
que em sap molt bé
no dir-lo ara
perquè pel Pere
també ha deut ser
un pal fort
perquè ell
aquest vincle
que parlava l'altre
que s'estableix tan fort
entre muntador
i director
segur que hi havia
un gran vincle
entre el Pere i ell
i per tant
d'alguna manera
d'alguna manera
Pere Abadal
Pere Abadal
sí senyor
Pere Abadal
Abadal
Abadal
moltes gràcies
enric
merci
merci Enric
sí efectivament
Pere Abadal
llavors
era un home
i et dic
bueno
i a més
l'última conversa
és la que hi he recordat més
del Ventura
que va ser
en el cinema Texas
precisament
que ells sabem
que va ser
l'artífex
de la primera etapa
de Texas
l'impulsor
per sort
ara s'ha rescatat
a través de l'Anna Rosa
Sisquella
i de la Isona Passola
i d'algú més
que ara no conec
el nom exacte
però hi ha d'algú més
tan eficat per allà
de recuperar-lo
com a teatre i cinema
les dues coses
alhora
amb espais diferents
i em sembla estupendo
i bar
i molt bé
bueno s'ha muntat
un crowdfunding també
sí
es va aconseguir
realment els diners
per fer-ho
i espero que funcioni
molt bé
interessa que es revici
doncs una última conversa
que vam tenir
amb el Pere
amb l'Aventura
va ser just un dia
i et va gerar
molt fumut
i d'això ja fa
4 anys
ben llargs
per tant
sí que ja apuntava
era crònica
una mica
d'una mort denunciada
des que va tenir
aquell accident
que el va deixar
molt tocat
i que bueno
però bueno
finalment sempre sorprèn
la mort sempre és dura
jo ressaltaria
algunes pel·lícules d'ell
a mi
una que sempre
m'ha semblat
una pel·lícula
molt important
és Ocanya
Retrat Intermitent
que em sembla
que és la primera
del 78
després hi ha
Carícies
del 98
el Parcà de Tot Plegat
de 1995
Amic Amat
de 1999
Actrius
que va tindre
molt recorregut
tinc molt d'acord
amb actrius
1997
el Vicari d'Olot
de 1981
La Rosa del Bar
que és una película
que a mi
sempre m'ha agradat
potser no és
del més important
d'ell
però
té un ambient
interessant
era molt Ventura Pons
i l'última
és Be Happy
que confesso
que no l'he vist
no l'he vist
ja tampoc
que és del 2019
i seguint molt
la seva trajectòria
per amics comuns
per gent que l'han seguit
fins al final
com és la
Velo Torres
la directora d'art
que ha fet
totes les pròpies
pràcticament
del Ventura
i que a més som amics
de Facebook
i per tant
ha anat seguint
molt part
de la trajectòria
de l'Aventura
gràcies a la Velo
perquè allà ha anat
explicant
rodatges
molt per sobre
però sempre interessant
saber una mica
què estava fent
en cada moment
l'Aventura
tothom que treballava
amb ell
l'estimava molt
l'Aventura
era una persona
molt estimada
si no el coneixies
molt amb confiança
i ell no establia
aquest vincle
potser es devenia
una mica difícil
però en canvi
la que establia
és mínimament
un vincle amistós
ha generat
empatia mutua
ha generat una empatia
interessant
sí
bé i per acabar
amb l'obituari
no és
la mort d'una persona
és la mort
o l'assassinat
d'una sala de cinema
que és el cinema
comèdia
sí
el comèdia
va néixer
com a teatre
el 41
i agafo això
com a cita
del llibre
del nostre amic
Carlos Mir
que així ho explica
no solament
era un teatre
sinó que
pel Carles
va ser
en aquell moment
d'esplendor
com a sala de teatre
la millor de la ciutat
segurament
després
a partir del 1960
es va convertir
en sala de cinema
amb molta crítica
per la gent
que el tenia
ubicat
com a teatre
i es va inaugurar
amb la projecció
d'un grito
en la niebla
i bueno
el 14 de gener
de 2024
fa 4 dies
tot plegat
ha deixat
de funcionar
ha deixat d'existir
no sabem
en què es convertirà
hi ha un interès
saps que diuen
un interès
en què segueixi
sent una sala
amb cert marcat
caràcter cultural
és que sembla
que ha de ser
un equipament cultural
un equipament cultural
és que perdre també això
en aquest punt
tan clau de la ciutat
perdre un equipament cultural
també és una pena
ja veurem
ja veurem que no sigues
de dir aquí una altra
però recordem aquí
ja que estem
d'habitualis
sí
que dintre del 2023
també ens van tancar
les sales
i elmo
i elmo i cària
i eren unes quatre sales
i que no estem
massa de sort
i n'hi ha algunes
que no citarem
però que a vegades
penses que són miracle
que encara
que encara
encara funcionen
sí
bé
llavors
tenies alguna
d'estrenes
no?
sí
has comentat que tenies
algunes
relacions
una petita referència
a coses que he vist
i que estan en cartellera
i que recomano
recomano així
perquè tingueu una idea
entre el 6 i el 8
dintre del 5 al 10
estarien aquests films
bueno
en primer lloc
dir una cosa
perquè encara està vigent ara
la Filmoteca
va iniciar el desembre
i segueix ara
una revisió
del cinema
de l'Ukino Visconti
imprescindible
i de l'obra
de Bel Atar
que és molt interessant
potser no és tan imprescindible
perquè és més minoritari
el personatge
és més minoritari
però és molt interessant
sobretot pel cinèfil
i llavors
entrant en pel·lícules
diria
Fallen Lips
Fulles Caigudes
de Aki Kaurismaki
Finlàndia
2023
on es parla
de l'amor
en temps
de desconcert
és a dir
en el temps actual
jo capità
de Mateo Garrone
italiana
Mateo Garrone
està acostumat
a posar-se
en temes
d'aquells
incòmodes
i aquí
doncs és la
la inmigració
sub-sahariana
cuando acecha la maldad
de Damien Rucna
aquesta
és de terror
és de terror
és la que va guanyar
Sitges
B-Keeper
el protector
una pel·lícula
d'evació
en Jason
Stanham
de David Ayer
és el típic
vengador
d'una
senyora
humil
i la venjança
és la del rellotge
en aquest moment
que em cau a sobre
exacte
amics i amigues
bona nit
bona nit
ens veiem
la setmana
ens escoltem
la setmana que ve
exacte
i que tingueu
molt bona setmana
bona setmana
adeu-siau