Gràcies.
Bona nit.
Bona nit a tothom.
Avui, com tots els dimarts,
estem aquí, tots els companys
que amb vosaltres compartim
cinema sense condicions
per parlar de cine
i compartir
idees, pel·lícules
i temes.
Bona nit, Joan Cerdà.
Hola, bona nit.
Pep Armengol.
Molt bona nit.
Paul Díger, al darrere dels Comandaments.
Els Comandaments.
que ens ha posat per posar-nos
en òrbita
música de la
Nouvelle Vague, no sé quina...
Bueno, és un test.
És un test per aquestes...
Les nostres convidades, tenim el goig d'explicar-vos
avui que tenim tres
convidades, cosa poc habitual,
tres joves convidades
que venen a parlar-nos
sobre el seu treball de recerca.
És en una novetat.
No hem fet mai un programa
amb noies que ens puguin parlar
del seu treball de recerca de batxillerat.
I aquí tenim a...
Alicia.
Hola, Alicia.
Bona nit.
Paula.
Bona nit, Paula.
I Clàudia.
Clàudia, hola.
A la segona part, com sempre, en aquest programa
parlarem sobre el que elles ens vulguin explicar
sobre el seu treball de recerca
que és la Nouvelle Vague.
Mentrestant, a la primera part, com sempre,
farem les estrenes que hem vist,
les pel·lícules que ens han agradat,
que no ens han agradat
i el que ens ha semblat del cine
que últimament hem vist.
A veure, jo, si voleu, començo.
Jo he vist...
No sé si vosaltres l'havíeu vista
i no recordo si l'heu comentada.
La reina d'Escòcia, no?
No, no.
Maria, reina d'Escòcia.
A veure, jo veig que quan hi ha una línia
de cine, de dones,
i amb temàtica històrica i de dones,
doncs, mira, aquesta és una altra.
Jo crec que no arriba realment
a la pel·lícula La Favorita,
que és una grandíssima pel·lícula.
És difícil arribar.
És difícil arribar-hi,
per això s'ha de ser conscient d'això.
Però és una pel·lícula interessant.
És una pel·lícula sobre la reina Maria Estuardo,
d'Escòcia.
Clar, aquesta passa al segle XVI,
o sigui que tampoc és que sigui una època...
És una època molt diferent de la favorita.
Però sí que és
com s'enfronten dos dones,
la reina d'Escòcia,
que és la Maria Estuardo,
i la reina d'Anglaterra,
que és l'Isabel I.
que elles són parentes,
bé, com tota l'època aquesta,
que tots són parents.
És la mateixa que és ara reina d'Anglaterra?
No, reina primera.
Isabel I.
Sí, no, però com que aquesta...
Ah, és eterna?
Dure tant, sí.
Home, no et pensis...
No, és Isabel II.
Ah, és la segona, aquesta.
Però la Isabel I va regnar...
200 anys cada una o 300, no sé si.
Va regnar 44 o 45 anys,
que per l'època és una cosa no gens habitual.
Es mataven els uns als altres
amb una certa facilitat.
I les farmàcies no estaven tan sortides com ara.
Bueno, l'actual...
No hi ha el tema aquell dels corps?
De quan mor un corp, no?
Com era allò?
Una torre a Londres, no?
Que quan mor el corp,
és que la reina s'acabó,
i llavors el van renovant.
Cada cop que mor, el van renovant.
El corp.
El corp.
Bé, bueno...
Van triar un ocellot de mal pèl, sí.
I tant.
Bé, és una pel·lícula...
La directora és Joshi Roke.
Jo no la coneixia, aquesta dona.
És una dona de teatre.
És anglesa.
És una dona que, en teatre,
ha fet coses, per l'obús, molt importants.
Jo no ho sé, però és el que veig que ha passat.
I aquesta és la seva primera pel·lícula, em sembla.
Llavors, és una pel·lícula...
estèticament impressionant,
però això també ho té la favorita,
que estèticament et toca, no?
Aquesta estèticament també té
una visió molt particular
de la directora.
Per això crec que està nominada
està nominada per als Òscars
per vestuari, maquillatge i peluqueria.
Aquestes d'època totes...
Sí, però aquesta és particularment vistosa
i particularment trencadora.
que, amb color,
amb maquillatge,
perquè la reina Isabel Primera d'Anglaterra
té un moment a la seva...
Abans de trobar-se...
Abans de...
de que la seva...
que la Maria Estuart
li demana
a si l'embella
per protegir-la
perquè té un problema
a Escòcia,
ella té la varicela
i, per tant,
té un problema de pell
i està...
Bueno,
em fa allà
un miracle particular
de l'estètica.
Les interpretacions
jo crec que són
especialment importants.
elles són
la Saroes Ronan,
que aquesta jo sí que la coneixia
perquè és la que havia fet
aquella expiació,
no sé si recordeu,
que era una nana
de, em sembla,
de 13 anys
o molt joveneta
i va estar nominada
pels Òscars
fent el paper aquell
d'aquella nena malvada.
Expiació,
ella ja va fer
un grandíssim paper.
Després ha fet altres coses,
però és una molt,
molt bona actriu,
jo crec.
Sí,
de les joves
és de les que destaca.
Sí, sí,
jo no l'he vist,
aquesta,
com era,
de verd,
el ocell,
com,
o una últimament
ha fet una
que es deia així,
no me'n recordo.
Sí, no l'he vist.
No, jo tampoc la vaig veure.
No ho sé,
sortia a la platja
de Xècil,
no?
De saber ser rona.
Sí, sí.
Bueno,
ha fet moltes coses.
La primera,
que em recorda,
és expiació,
perquè va ser
de la primera
que va fer aquesta nena.
I ho fa molt bé,
ho fa molt bé.
Per mi,
superior a la interpretació
de l'altre,
que és Margot Elis Roble,
que no sé qui és,
és australiana,
que fa de reina,
la reina Isabel Primera.
Les dues ho fan molt bé.
Sense elles,
la pel·lícula
valdria poquet.
Bueno,
és veritat que la càmera
també és bona,
els paisatges
són espectaculars,
molt ben agafats,
duríssims,
com
el que descriu.
I la pel·lícula,
quin és,
vull dir,
que val la pena
veure-la,
jo dic que val la pena,
però crec que el problema
no està massa ben descrit.
Els britànics van tenir
en aquella època
un problema fonamental
que va ser el problema religiós,
dels catòlics
i els protestants.
Finalment,
l'Església d'Anglaterra,
que la funda,
o almenys ella hi està,
és la Isabel Primera,
jo trobo que aquesta descripció
d'aquest moviment
tan enfrontat
que va viure
la Bretanya
en aquesta època
és difícil d'entendre,
no és fàcil d'entendre
la pel·lícula
i les relacions entre elles
també és difícil d'entendre.
La història,
la descripció
i el moviment
dels enfrontaments
i la història
de batalles,
no sé,
però d'enfrontaments
bèl·lics entre ells,
està relativament bé
i li reconec
a la història
poca explicitat
de ser descrita
quan és una cosa complexa
i que la gent
no sol saber fàcilment.
Per això dic
que entre això
i la favorita
hi ha un abisme.
Tot i així,
crec que la línia actual
de dones
interpretat per dones
i aquí dirigit per dones
és una línia potent
i a més històrica
i sobre el poder
de les dones.
Aquí torna a ser
el poder de les dones.
Sofia Coppola, no?
A Manitonieta?
Sí, sí.
Sí, però jo veig
que ara
en aquest moment
dos estreses
d'aquesta envergadura
són...
Es pot comentar això
com a tal.
Sí, no?
Són temes que...
Hi ha temes com ara
el racisme també
que està molt a l'alça
en pel·lis.
Sí, sí.
Sí, sí.
Bé,
és el que puc dir
d'aquesta pel·lícula.
Quines pel·lícules
teniu vosaltres?
A veure,
per continuar
amb les pel·lícules
que ja estan
en cartellera,
doncs vaig veure
Green Book
que vas comentar
la setmana passada.
el Pol
el Pol, em sembla
que també l'ha vist.
Sí, sí, també l'ha portat avui.
A veure,
què dins en diu
el Pol,
també.
Bé, doncs,
a mi em va agradar molt.
És una gran pel·lícula,
trobo,
que té dos personatges
per damunt de tot,
molt ben interpretats,
tots i tots estan nominats
a l'Òscar.
Hi ha un personatge
que és fet d'una peça,
que és de l'italo-americà,
que, bé,
els italo-americans
són així
i no n'hi ha més.
I llavors
hi ha un personatge
que...
Que l'interpreta
el Viggo Mortensen.
Que l'interpreta
el Viggo Mortensen.
I després
hi ha el personatge
que l'interpreta
el Mahershal Ali,
que vam conèixer
a Moonlight.
I és un personatge
que té més portes,
té més...
Encara que les veus
a venir,
perquè la pel·lícula
és molt convencional,
però trobo que
destaca molt
l'ambientació
que hi ha
dels anys 60
als Estats Units
i que explica molt bé
Sí, això és veritat.
Està avançant.
El món.
El sud.
El problema
del sud,
dels Estats Units
i també del nord.
Bueno, també del nord,
però com que la pel·lícula
transcorre
un recorregut
que fan els dos...
Sí, comença pel mig oest
i després se'n va al sud.
i llavors és un pianista
que està instal·lat
a Nova York
i que ell
per pròpia voluntat
vol anar al sud
a dir, bueno,
a veure, els afroamericans
també sabem fer coses
i tal.
D'un nivell
que no és habitual.
Sí, que no hagi de ser jazz.
Exacte.
Sí, sí.
Hi ha la qüestió aquesta
que el personatge negre
és un home
que no encaixa
ni en el món blanc
ni en el món negre.
Això és veritat.
és a dir,
ell per la seva raça
li adjudiquen
una sèrie
de característiques
que ell
no està d'acord
amb aquelles.
Vull dir, perquè...
Bueno, és un cas raríssim
perquè és un...
Jo no...
El vull estudiar
perquè, vaja,
jo no el coneixia
en aquest músic.
Jo tampoc.
i és una història real
i llavors un afroamericà
que se'n va a Leningrad
a estudiar piano
als anys 60
això devia ser
una cosa bastant...
Evidentment que hi havia
els pianistes clàssics russos
que estaven exiliats,
que hi havia el Rubinstein,
que hi havia el Horowitz,
tota aquesta gent.
Vull dir, esclar,
els pianistes russos
en aquella època
als Estats Units
doncs eren els millors, no?
De l'escola aquesta.
Però és estrany
que precisament...
Una biografia molt, molt...
Un afroamericà
se'n vagi a Leningrad
i que llavors
la seva discogràfica
li digui
no, no, tu no pots
enregistrar
ni tocar en directe
música clàssica
que era el que a ell
li agradava
sinó que has de fer
música popular, no?
Vull dir que...
Música negra, en tot cas.
No, no...
No, perquè no li fan fer jazz, eh?
No és ni negra.
No, no, és veritat, és veritat.
És música pop.
Sí, sí, sí.
Aleshores hi havia
una música de piano,
no sé, hi havia
un famós duet
Ferran T. i Thatcher
que tocaven aquestes melodies,
hi havia Ronnie Aldrich
i sus dos pianos
que deien llavors,
i era una cosa
que era música pop,
tal com es diu
a la pel·lícula.
El que passa
que, esclar,
després música pop
ha sigut una altra cosa.
Ja.
I llavors
aquesta és la música pop
que hi havia
abans del rock, no?
Als anys 50.
I llavors ell,
bueno, vull dir,
al final...
No, la història
és un lloc
interessant de...
I sí que pot tocar
música clàssica,
una peça,
molt curteta,
i després toca
amb un grup de blues,
perquè resulta que
està
amb un garito
d'aquells
que toquen blues...
Ai, ai, ai,
el spoiler.
Sí.
No, però bé,
no és cap spoiler.
I el Pol,
què li ha semblat?
I quin és millor?
Intocable o aquesta?
No, no,
Intocable
no entra
en el meu diccionari.
Vale, gràcies.
De cinema.
És que jo
aquestes pel·lícules
venen...
És una pel·lícula
que està...
100 milions
d'espectadores
en França.
No...
Bueno, aquesta també
vol molts milions
d'espectadores, eh?
No ens enganyem.
Sí que té...
No ens enganyem.
Jo crec que dins
del que és el comercial,
és evident que és
una pel·lícula comercial,
però jo crec que arrisca
molt més que Intocable.
Perquè és una història real.
Perquè és una història real.
Bueno, Intocable
també ho era.
I Bohemian Rhapsody
també és una història real
i tampoc arrisca.
Ah, és que no l'he vista,
ja t'ho he dit abans.
Sí, sí.
D'acord.
No, però...
Posa la situació
molt clara.
I el que té de bo
és que és pel gran públic.
Això és veritat.
Això és veritat.
I a més, jo com a mínim
desconeixia
que és un green book.
O sigui, jo no sabia
que hi havia realment una guia.
Ja ho vam dir l'altre dia.
És un llibret
que aconsella
per viatjar
pel sud dels Estats Units
els llocs
on no trobaran conflicte
per instal·lar-se,
per passar-hi
i per estar-hi.
Perquè en la major part de llocs
sí que troben conflicte
un negre
per passar-hi.
Bé, perquè són hotels
exclusius
per...
Per blancs.
Per afroamericans.
Vol dir que li ho tens.
Llavors,
ells saben que ja estan tranquils.
Però bueno,
quan surten al carrer
malament.
Malament, clar, clar, clar, clar.
Bé, parlant d'aquesta
de Green Book,
clar,
jo sí que he vist
Green Book,
vaig veure la de...
La de Gaga, no?
Sí, la de...
O sigui,
jo he vist,
jo porto avui
dos Oscars
i un Razzi.
Llavors,
a veure si sabeu
quina és quina.
Jo he vist
Green Book,
he vist
Nació Nestrella
i he vist
The Prodigy.
Pep, me l'has dit tu, no?
Ah, perquè The Prodigy...
Qui me l'ha dit
vosaltres dos?
Sí, podria ser.
Aquesta està nominada,
també?
Bueno, els Razis
espero que sí,
però els anti-Òscar.
No n'hi ha per tant.
Ostres,
l'heu vist els dos,
vosaltres dos.
Però, és a dir,
ara aquí ve
una mica el cop, eh?
Per què?
Per què us sembla
una bona pel·lícula
de Prodigy
com a terror?
Si alguna d'aquestes
pel·lícules
vosaltres les heu vistes
i voleu intervenir,
teniu el micròfon
per intervenir, eh?
Què, heu vist Green Book,
per casualitat?
No.
No, Green Book...
Estàvem parlant
d'anar-lo a veure,
però no.
Molt bé.
Home, Green Book
val molt la pena, eh?
Una pel·lícula.
És molt, molt bona.
Però Prodigy no.
A més, Prodigy d'entrada,
vosaltres la veu veure
subtitulada?
Sí.
Doncs jo no l'he vist
en cap cine subtitulada.
Només està doblada.
I molt mal doblada.
Ja comencem.
Però jo ja vaig separar
el tema del doblatge.
El 2 està molt mal doblada.
Però és que, a part,
la història es la de sempre,
de niños poseídos.
Poseídos.
Ja està.
Però no hi ha res més.
Jo em pensava...
Crec que va ser tu, Pep,
que em deies
hòstia,
canvi de paradigma en el terror
i vaig a veure
Hereditari 2.
A tu t'havia agradat.
I no.
T'havia agradat, Pep.
Sí.
Bé, és una pel·lícula de gènere.
I dintre de la pel·lícula de gènere,
i a més amb el terror,
que s'acostuma a fer coses bastant
de difícil digestió,
doncs aquesta és una pel·lícula
que està interpretada correctament,
té una música escaient,
té un tractament de la fotografia
molt correcta,
un bon muntatge,
i la història, sí,
és una història convencional
dintre del que són
les pel·lícules de terror.
Però manté l'atenció.
Però manté, sí.
Bueno, és la pel·lícula
de susto.
Llavors,
és una pel·lícula d'aquelles
que si estem davant d'uns oients
i ens diuen
a mi m'agrada el terror,
la vaig a veure,
doncs la pot anar a veure
perquè probablement
es passarà una bona estona.
Ara, no és una pel·lícula
que tingui cap magnificència
d'aquest tipus.
Sincerament,
per mi és un producte correcte
bé.
Són opinions contraposades,
no passa res.
A mi que m'agrada el terror
realment és com d'aquestes de dir.
Sí, em sorprèn perquè
al Pol li sol agradar el terror
i aquesta no li ha...
No, no, aquesta.
Però d'altra banda,
per sort,
vaig veure això,
Green Book,
que ja l'hem comentat,
sinó mas.
A l'hora que vaig veure Green Book
vaig pensar,
hòstia,
interpretacions que a mi
m'han agradat molt
i vaig pensar,
aquí ja potser,
per exemple,
havia vist la de Baix
i vaig dir,
hòstia, Christian Bale
no està malament,
però aquí vaig dir,
m'agrada més Viggo Mortensen
en el paper que fa.
O sigui,
tota l'estripada que fa
d'italià i tot.
Però després vaig veure
a Nació Nestre
i vaig al·lucinar amb Bradley Cooper.
No sé si l'heu vist aquí.
No l'he vist.
L'heu vist vosaltres?
No, jo no.
Tu creus que Bradley Cooper
ho fa més bé
que Viggo Mortensen?
Home, és un altre tipus de paper, eh?
I saps què et dic?
Jo crec que inclús
pot tenir més punts
pel fet que
una interpretació melodramàtica,
ja sabem com són els Òscars,
pesa més que una interpretació
còmica o dramàtica,
com és la de Viggo Mortensen
i Bradley Cooper
a mi em sembla
que és una
però grandíssima interpretació
la que fa.
I et diré inclús
que Lady Gaga
també em va agradar moltíssim
com ho va fer.
A mi no em van agradar.
Vale.
Val, d'acord.
Jo crec que Bradley Cooper
és un actor
amb un bagatge
relativament important.
Crec que és...
que té molta ductilitat.
o sigui que no m'estrada...
Jo no l'he vista, eh, aquesta.
Però entenc que pugui fer molt bé.
Jo com a història
que ja crec que és el 6è remake
que es fa,
jo no sé quan s'emporten ja,
cada X anys
es va fent un nou
Anació d'Estrella,
però jo crec que aquest
està precisament molt actualitzat.
I de fet hi ha inclús
una especial crítica
a la pròpia Lady Gaga.
O sigui,
hi ha l'estil popero,
no?
I tot.
I no sé,
a mi em va sorprendre.
Jo la vaig veure com per...
Mira,
com que vull veure tot així en general
el que fan els Òscars aquest any
i la vaig veure com una a més a més
i em va sorprendre moltíssim.
Moltíssim.
Així que per mi també
molt recomanable aquesta.
Per tu sí que la recomanes.
Sí, sí, sí.
Molt bé.
Sembla que estiguis a sou
dels estudis americans, eh.
No, perquè ja vaig dir...
No, això no ho...
No l'estem.
No cal, no cal que patim.
No cal que patim per això.
No cal.
Jo la vaig trobar
una pel·lícula molt dolenta.
Molt dolenta?
Uau.
Molt dolenta.
I això ja és...
i a més copiada
de Crazy Heart
que, bueno,
fins i tot el cartell
està copiat.
Hòstia, això...
És que tu mires Crazy Heart
que el Jeff Bridges
li van donar l'Òscar
i mires el cartell
d'Star is Born
i és el mateix.
I després
la història és la mateixa.
Bé, mira,
ara em ve al cap
la de la forma de l'aigua
que el cartell
és pràcticament...
Ai, aquí ja diuen...
No?
Bé, aquí hi ha el meu club.
A mi m'agrada.
El cartell a mi
em va recordar molt
a Under the Silver Lake
que són pràcticament
els mateixos,
el mateix cartell.
Ja.
Però és molt millor
Under the Silver Lake.
I també.
Però ja farem comentaris
dels Òscars
perquè hi ha molta tela.
Ah, i el que us...
Abans us he dit
pel grup de WhatsApp
que ja és confirmat
que hi ha quatre premis
als Òscars.
Ho he llegit, ho he llegit.
Quatre premis
que són el millor director de fotografia,
millor maquillatge,
perruqueria, no?
Millor curtmetratge.
Millor el teu WhatsApp.
A veure,
això del seu regoi
ens haurem d'entrar
en diferit o alguna cosa.
I hi havia un altre,
no sé si ara vas tuari.
És a dir,
millor de fotografia,
muntatge,
curtmetratge
i maquillatge.
I per qui això?
No,
perquè són els premis
que...
Que no veurem.
No veurem.
No veurem
perquè posaran anuncis
per a la publicitat.
Home,
la publicitat
és més important
que els Òscars.
Sí, sí,
i tant.
Mou més diners
que una simple direcció
de fotografia.
Mou tots.
Sí, sí, sí.
Bé,
què heu vist més
que vulgueu comentar?
Bé,
hi ha una pel·lícula
que és d'aquesta sèrie
que passa en el Verdi
de pintors,
que és
The Gah,
Passion por la Perfección
de David Bickstadt
que és una pel·lícula
sobre el pintor i escultor.
És la seva vida,
un biopic avorrit,
pesat,
i sí que en el meu cas
hi va haver dos o tres obres
que vaig veure sobretot.
Hi ha una obra
que és
la plasmació
d'una guerra medieval
que em va semblar extraordinària,
no el coneixia
perquè es veu
que aquest
com que venia
de bona família
fins cap al final
que el seu pare
es va morir
i li va deixar deutes
va haver de vendre
alguna cosa
per poder
liquidar
les deutes del pare.
Però si no
era un tio
que anava fent
i ho guardava,
no venia.
El de Gah.
Sí,
i llavors
clar,
cap al final
va sortir
tota una reserva
important
que la família
ja suposa
li devia donar
un tractament diferent,
no?
i sí,
doncs la pel·lícula serveix
en el meu cas
m'ha servit
per descobrir
obra d'ell
que no coneixia
i ja dic
hi ha algunes peces
del principi
que em van semblar
molt magues
i tal,
altres
ja les coneixem
i bueno,
doncs és el que ja coneixem
de Gah
però clar,
per això agafes un llibre
t'ho mires i ja està
perquè és que
és l'única intenció
ni música
ni res
no hi ha
no hi ha cap tipus
d'explicació
o interpretació
del personatge
i la manera
d'ensenyar l'obra
no té alguna intenció
o sigui,
vam sortir i vam dir
bueno,
encefalograma plano
llavors hi ha un altre
que també
hem buscat de l'Òscar
aquesta és una pel·lícula
d'Octavio Guerra
és un documental
i d'on és?
espanyola
espanyola
espanyola
és
l'Òscar en qüestió
és un tal
Òscar Peirú
que és
crític de cinema
i president
de l'Associació Espanyola
de Prensa Cinematogràfica
i què té aquest tio?
bueno,
doncs resulta que
se'n va a festivals
la mínim a tots els festivals
perquè
és molt conegut
a Chicago
i llavors
se'n va a Chicago
a comprar calçotets
sí
i com que li paguen el viatge
doncs ja està
se'n va a Chicago
però ell fa
cobreix festivals
però no veu ni una pel·lícula
i?
i cap problema
doncs jutja les pel·lícules
pel cartell
pel cartell
i per com estan posades
les lletres dels actors
i no es deu fer això
i no es deu fer
sí
bueno, aquest ho fa
és que
o almenys expliquen que ho fa
no és ficció, eh?
i bueno
alguns col·legues
al sortir
de la seva quinta
ens van dir que
encara és pitjor
de lo que es veu
a la pel·lícula
bueno, la pel·lícula
és una curiositat
per veure un element
només per cinèfils
d'aquells
rar, rar, rar
no?
és un documental
de fet
és un documental
de ficció
sí
perquè els companys
ens van dir
no, no
aquest tio va a veure
pel·lícules
alguna
alguna
alguna deu veure
i això no ho fan?
no
encara no es deurà estrenar
sembla que no ha sortit
encara
és pre-estrena això
no?
sí, ens la van passar
la setmana passada
s'ha de dir que és argentí
i que té
bueno, encara que fa molt temps
que viu a Madrid
molt temps que viu a Madrid
però vull dir
té aquella
i el Deix el té argentí?
sí
sí, té aquella
facundia dels argentins
i la làvia
i tot això
i llavors
per exemple
se'n va al festival
de Buenos Aires
i
em sembla que queden
només tres dies
per acabar el festival
i llavors
ell va
i demana l'acreditació
i el de la recepció
li diu
però bueno
és que només queden tres dies
per acabar el festival
no?
i ell diu
però el que ha de haver
i tant
imagina quin prenda
quin prenda
sí
però bueno
utilitza aquest estil
trencari
que ja és una manera
de
de fer un personatge
ell fa un personatge
fa un personatge
de si mateix
el tractament
de l'Octàvio Guerra
de totes formes
per mi també
és per posar-lo
a la brossa
directament
sí
no l'aprofita
està tot el rato
mostrant-lo
de manera escatològica
o sigui
com
arriba
se'l veu
a 10-12 hotels
diferents
canviant-se els mitjons
o sigui
un crític de cine
traient-se els mitjons
hòstia
quan ja l'has posat
una vegada
si és que tens
tan interès
amb els mitjons
o amb el que sigui
però no
posar-t'ho tres vegades
però hi ha res més
o què
així va la cosa
recordeu
en busca de l'Òscar
amb reserves
d'acord
alguna cosa més
també em conta
una pel·lícula
que en castellà
es diu
Hàblame de ti
i que
en francès
es diu
un home preser
o sigui
que
quan es passa
d'un home
apressat
a
Parla'm de tu
i dius
que
Parla'm de tu
no diu res
de la pel·lícula
aleshores
està protagonitzada
pel Fabrice Luchini
que és un gran actor
al meu entendre
però
la pel·lícula
no
no aixeca el vol
té un guió
molt
molt
poc clar
és d'aquesta mania
que tenen els francesos
d'agafar una persona
malalta
i
intentar fer gràcia
no
i allò
aleshores
ell ha tingut un ictus
i llavors
això li afecta
la Parla
i confon
les síl·labes
no
llavors
en comptes de dir
merci
diu cimer
i coses d'aquestes
però esclar
això també
és com
això és com
el dels mitjons
vull dir
quan no has vist una vegada
que l'home
atrebuca les paraules
dius
bueno
molt bé
però és que
t'ho repeteix 30 vegades
i dius
bueno
jo també ho he vist
en preestrena
no està encara en cartellera
això
estarà aviat
que està al caure
estarà aviat
la que estarà aviat
i sí que val
molt la pena
és Cafarnaum
de
Nadine Labaki
aquesta va joer al tràiler
la directora
libanesa
i em va semblar
que tenia consistència
només el tràiler
aquesta sí que val
la pena
és el nen aquell
si és el nen sirià
refugiat
al liban
que el liban
és una meca
dels refugiats
vull dir
gairebé tots els personatges
que surten a la pel·lícula
són refugiats
i
bé
és la història
d'un nen
de 12 anys
que denuncia
els seus pares
davant dels tribunals
per haver-li donat
la vida
és tremenda
el tràiler
surt d'aquestes
un nano
molt ben enganxat
el nano
és tremendo
el nano
ja em va semblar
a mi
només amb el tràiler
que aquella pel·lícula
podria
tenir
algo
la Nadine Labaki
la directora
fa el paper
de l'advocada
defensora
del nen
que és un paper
molt curt
que normalment
ella sempre és
la protagonista
de les seves pel·lícules
però aquí
fa un paper
molt curt
però
el xaval
és que està
increïble
és increïble
que la guardava
per anar-hi
té punts de contacte
amb un assunto
de família
que aquí n'hem parlat molt
de l'Irocazo Correda
però
és una pel·lícula
absolutament diferent
i llavors
al llarg de la pel·lícula
veiem
com ha sigut
la vida
d'aquest noi
d'aquest nen
buscant-se la vida
bueno
els de la
els de
una història de família
també són
de buscar-se la vida
sí
però aquí
les circumstàncies
són diferents
vull dir
recorda que
més o menys
és el mateix tema
però està tractat
d'una manera
absolutament diferent
diferent
evidentment
molt bé
doncs això és el que
tenim
com a
estrenes
pre-estrenes
el que ens ha agradat
el que no ens ha agradat
el que compartim
que ens ha agradat
i el que compartim
que no ens ha agradat
bé
anem a la segona part
del programa
que com us hem explicat
al principi
és una
situació
és un
un programa especial
que
que no hem fet mai
però que ens fa molt
de goig
de fer avui
tres noies
que fan
el batxillerat
artístic
a l'escola
Massana
i que
com a treball
de recerca
han triat
un tema
que
és cinematogràfic
perquè han triat
la Nouvelle Vague
bé
doncs
posem-nos-hi
a veure
quines són
les motivacions
que us han portat
a triar
aquest tema
i
per què
i per què
i per què
us heu
us heu sentit
atretes
primer
pel tema
cinematogràfic
i després
en particular
per la Nouvelle Vague
qui vol intervenir
doncs
bé
volíem fer nosaltres
un
tu ets
la Paula
la Paula
ens ho explica
ens ho explicarà tothom
però ella ha començat
Paula
estem
escoltant-te
doncs això
volíem fer un treball
sobre cine
nosaltres
i llavors vam estar buscant
perquè a les tres
ens agrada el cine
en general
i llavors ens venia de gust
descobrir algun moviment
o alguna cosa així
que no coneguéssim
i vam estar buscant
i vam trobar
la Nouvelle Vague
que ens va cridar l'atenció
i
què us va cridar l'atenció?
doncs no sé
ens va
o sigui
el vam trobar
bé
vam veure fragments
d'algunes pel·lícules
i no sé
ens va agradar
ens va agradar
com estava gravat
i
i que hi havia
algunes parts
per exemple
vam veure el fragment
d'una pel·li
que era un ball
i no sé
ens va cridar l'atenció
que fos així com
bueno
que era com diferent
del que havíem vist
i
i això
llavors
no sé
ens va interessar
i vam decidir
fer-lo d'això
quin ball era
la pel·lícula aquesta?
us en recordeu?
de banda part
sí
era com
crec que es diu
Madison
el ball
doncs és el que ha sonat
al principi
sí
sí
sí
molt bé
mira
el Madison
era un ball
molt popular
als anys 60
quan nosaltres érem joves
després del twist
va venir el Madison
sí sí
eren balls
que venien d'Amèrica
i hi havia un ball
que es deia
el Moshet Potato
també
el puré de patates
sí sí
això ho repetia molt
el
com es deia
quan el rock and roll
no?
que repetien els estils
de ball
no?
com es diu?
hòstia
el James Brown
no?
que sempre repetia els estils
verbalment a les cançons
i el Moshet Potato
sempre
Moshet Potato
sortia i tant
sí sí
i llavors
el vau fer
el vau fer
juntes d'entrada
o us vau ajuntar
després quan
no
des del principi
juntes les tres
ho vam buscar juntes
sí
teníem clar
que volíem fer el treball
juntes ja
des del principi
i com l'heu estructurat
per tenir una mica
d'idea
de per on
t'ha anat això
val
doncs
vam fer
un
bueno
el treball ja es divideix
principalment en dos parts
la primera és
amb
bueno
es diu
la Nouvelle BAC
i
és bàsicament
com una recerca
hem reunit com
tota la informació
que hem pogut
sobre el
el moviment
hem buscat
bueno hem fet com
la història del moviment
una introducció
hem explicat una mica
del cinema de qualitat
hem
bueno
l'estètica del moviment
i les
bueno
com les normes
que seguien
a l'hora de gravar
les tècniques
de rodatge
i tot això
i després
hi ha la segona part
que és la
la
la part pràctica
que és que
vam
firmar un
bueno
vam produir un
curtmetratge
inspirat en
la Nouvelle BAC
en la seva estètica
i
en les seves tècniques
de
rodatge
i fotografia
i el curtmetratge
el vau fer vosaltres
sí
i
quina és
què explica
el curtmetratge
si ens ho podeu explicar
va
la història
és de
som tres noies
que
joves
que han de
fer front
als problemes
de la joventut
no
i
actual
sí
o de l'any 60
de la Nouvelle BAC
és atemporal
ja
jo crec que és atemporal
és atemporal
veritat
i
sí
sí
és
bàsicament això
i us ha quedat
Nouvelle BAC
o què?
sí
o curt
sí
sí
sí
i què els hi passa
a les noies
doncs
pues
bueno
és una mica
o sigui
nosaltres vam voler fer
vam decidir-ho fer d'això
perquè
com que la Nouvelle BAC
eren sempre temes molt personals
i
i que estaven com
molt relacionats
amb els directors
doncs
vam decidir fer
tres noies
com nosaltres
que
que tenien
doncs
els problemes
o
o jo què sé
o que es preguntaven
coses sobre la vida
que ens preguntem nosaltres
i llavors
el vam fer una mica
a partir d'això
i
i vam fer tres personatges
amb noms diferents
els nostres i així
però que al final
bueno no sé
s'assemblen bastant
a nosaltres tres
sí
i a partir d'això
doncs vam anar desenvolupant
i vam fer
bueno no ho sé
digues del tema de
la història
bueno sí
no té com una
no té com un argument
sinó que és com
és que és
és
tot el cromatratge
és bastant com
és molt atemporal
i no sabeix ni
ni una línia del temps
ni res
va fent com
o sigui
s'estructura
amb una
al voltant d'una conversa
que tenen
les noies
les tres noies
en un cafè
i
bueno
les tres noies
estan parlant
i
i comencen a parlar
de les coses
que els hi preocupen
i llavors
hi ha com
petits talls
a la
a la
a la conversa
en què
surten com
imatges
de
de les noies
de manera individual
i una veu
de la seva pròpia vida
o del tema
que li preocupa
del tema
que li preocupa
sí
dels temes
que li preocupen
són una mica
com
com
aquestes escenes
que explicava la Clàudia
són com
com monòlogs interns
que tenen els personatges
i llavors estan com
il·lustrats
amb imatges
però no
vull dir
no és res
no sé
és una mica així
com més
com
com
abstracte
experimental
una cosa
heu vist
molt cine
de la
Nobel Bac
per fer el treball
sí
del que hem pogut
del que hem tingut temps
i quins directors
heu vist
Godard
sobretot
l'Agnès Barber
l'Agnès Barber
Trujó
què més
he posat de fons
400 golpes
he posat de fons
bueno
ho heu vist
i del Trifò
quines les
que més us agraden
igual aquesta
sí
és com la més famosa
en realitat
del Trifò
no sé
potser m'estic arriscant
molt dient això
no
perquè
però sí
és la primera
que ens van
recomanar
veure del Trifò
i la vam veure
primera
home
com a
com a
obra de Trifò
és imprescindible
sí
allà va començar
l'Antoine Duanel
que és un personatge
que després
seguiria amb altres pel·lícules
sí
que a més a més
era un alter ego
del propi director
ah sí
sí
això ho sabia
que era com
una mica
que hi havia
molts elements
autobiogràfics
bueno
això es feia molt
a totes les pel·lícules
de
de la Nouvelle Bac
però
a Trifò
en aquesta pel·lícula
sobretot
vaig llegir
sí
sí
bueno
Godard
que era el principal
que es posava per allà al mig
amb tota història
és això
sí
sí
i
bueno
la història com acaba
la vostra història
o
o què
té un final
té un final
sí
bueno
el del banc
però
no és un final
no hi ha un final concret
no hi ha final
no
no hi ha
és més
bueno
sí
és com
és que jo crec que és com
com si
o sigui
el curt
és com
ensenyar
15 minuts
de la vida
i la relació
d'aquelles tres noies
i al final
s'acaba
obert
sí
vull dir
no hi ha cap conclusió
és més que
s'acaba la conversa
que estem tenint
i hi ha una escena final
però vull dir
no
no
no és com el final
de cap història
ni res
no
no
i la càmera
qui la portava
la càmera
durant
no
bueno jo
l'Alicia
sí
durant la conversa
amb un tripode i tal
però
sí
vaig estar jo
de
sí
l'Alicia va ser
la
l'editora
i
i
la càmera principal
sí
sí
director
del guió
no
el guió
el va fer entre les tres
i la direcció també
sí
el guió i la direcció
entre les tres
però sí
la part de la fotografia
o sigui
una mena de col·lectiu
Nobel Bac
sí
sí
ens ajudem
i hi ha intenció
ja que parlem de Nobel Bac
d'anar després
a algú tipus
bander a part
a escola
o
o sigui
hi ha intenció
de continuar el tema
del cinema
des del punt de vista
de creadors
sí
sí
jo sí
tenim un altre projecte
no
sí
tenim uns projectes
sí
no sé
és una cosa que ens agrada
però bueno
l'Alicia sí que vol estudiar
no el cine
sí
però
a mi m'agrada molt el cine
jo
vull ser
perquè ja l'heu presentat
sí
i el teniu qualificat
i el teniu
no encara
bueno encara no ens han dit
no
la nota encara no
però ja està presentat
hòstia
ens han donat com un feedback
així molt ràpid
però no ens han donat
la nota
ens han valorat
sí
llavors la intenció és
sí no
o sigui continuar
d'alguna forma
i com a mínim tu
tens alguna cosa al cap així
tipus alguna escola
o tens alguna forma
sí
sí
de què em diràs escac
ja bueno
l'escac
o la Pompeu Fabra
o
no ho sé
encara
estic mirant
aquestes coses
no és el mateix
l'escac
que la Pompeu
hi ha
hi ha moltes diferències
poders de cartera
d'entrada
ja ho saps
de profunditat
de cartera
ja
això principalment
hi ha beques
sí
aquí va venir
el director
de l'escac
i ens va dir
que hi havia beques
sí
intentaré
intentaré
per una beca
clar
sí
sí
però no sé
i com és
com és que us vau
interessar
per una cosa
que ja no interessa
a ningú
com és la Nouvelle Vague
o que només
ens pot interessar
a la gent gran
els cinèfils
jo estic molt estranyat
que vosaltres
tant joves
us dediquéssiu
a la Nouvelle Vague
però també
d'aquest component romàntic
no
jo crec que com a
romàntic
en el sentit
de romanticisme
d'un gènere
vull dir
és com si algú
ara et digués
que vol fer Dogma 95
això sí que seria raro
però un Nouvelle Vague
jo crec que hi ha
aquest romanticisme
com a estil
així trencador
sí
no sé
jo trobo
per exemple
l'Agència Ver
que encara
és un personatge
relativament
modern
jo crec que tot
el final de l'escapada
com a pel·lícula
el final de l'escapada
sí
sí
sí
sí
a veure
el vau veure
a la final de l'escapada
avui de soffla
sí
sí
i tant
doncs no sé
jo crec que
si jo crec que vam fer
aquest tema
si fas una
si tu la critiquessis
què diries
no sé
dic jo
ha d'avui de soffla
sí
ha d'avui de soffla
no sé
o sigui
em va agradar
va ser
jo crec que va ser
la primera pel·li
que vam veure
no
i
i em va agradar molt
perquè a més
bueno no sé
o sigui
és que sí
jo crec que va ser
com
igual si la veies
vull dir
si l'hagués vist
després d'haver vist
altres pel·lis
de la Nouvelle Vague
doncs
igual tindria una altra
no sé
una altra opinió
però aquesta
com que va ser
la primera
que vaig veure
va ser com
tots els inputs
de l'estil
d'aquest moviment
així de sobte
i em va agradar
és que no ho sé
em va
em va sorprendre
com
com estava fet
però també
al final
vull dir
no sé
m'esperava
alguna cosa així
ja
pel que havíem vist
una mica
i
i va ser
no digues
al final
vols dir
el final
del Jean Paul Belmondo
el
el final
no
no
no
no és el final
de la pel·lícula
sinó que és el final
del vostre procés
no?
sí
no sé
em va agradar
vull dir
em va agradar
però jo crec
jo crec que
o sigui
sobretot
a part que m'agradés
va ser això
va ser com
la que
vull dir
amb la que vam descobrir
el moviment
amb la que vam començar
sap?
és que és una mena
de manifest
sí
sí
totalment
des de tots els punts
de vista
a més a més
la novel va
va néixer per això
per trencar
amb una manera
de fer cine
i d'explicar històries
i aquesta
és
és una mostra
molt bona
sí
sí
m'ha agradat
que abans
parlaves del cinema
de qualité
que llavors
tot aquest moviment
anava en contra
no?
o sigui
mira
i llavors
és molt
a vegades
hi ha gent
que ho discuteix
que diu
bueno no
el cinema de qualité
no era tan dolent
com això
i la novel
va
tampoc era
tant
com deien
no ho sé
però per mi
vaja
vull dir
a més vull dir
és que va amb el temps
i tot això
la novel va
que és importantíssima
sí
jo crec que era
era més que
havia arribat
com
que
a una estancació
saps
del cinema
que no
no s'avançava
i sempre
era el mateix
i
bueno
i acabava
d'haver-hi una
bueno
sortien
estaven com
en un clima
de postguerra
i la gent
en realitat
el que volia
era
era alliberar-se
i
experimentar
i la novel va
va representar
això
en realitat
la novel va
representar
la joventut
i renovar
el cinema
i els directors
o sigui
el cinema
de qualitat
els directors
eren com molt
bueno
eren
eren gent
bastant adulta
tirant cap a vells
com amb
molta experiència
i molt
i com amb
carreres reconegudes
i tal
sí
no sé
i la novel va
que és com
tot el contrari
perquè
bueno
pel que hem llegit
era com que
hi havia directors
que s'havien après
la tècnica
de
com rodar
una pel·lícula
i tal
com en
un dia
o així
i que
eren com pel·lis
que es feien
molt ràpid
molt
eren molt joves
a més
sí
molta improvisació
però havien vist
moltes pel·lícules
abans
d'agafar una càmera
la majoria
eren crítics
de caies de cinema
que va néixer
també
amb el moviment
i es passaven
el dia
a la cinemateca
francesa
i
veient de tot
sí
no sé
jo crec que
no sé si hi ha un millor
que l'altre
de moment
però eren com
al final
el que va sortir
en cada moment
i de la mateixa manera
que va començar
la Nouvelle Vague
per tot això
que ha dit la Clàudia
doncs
quan va sortir
el cinema de Calité
també devia sortir
per això
i jo crec que
probablement va ser
un cinema
que va estar molt bé
fins que
es va acabar
i també va tenir
les seves coses bones
en el seu moment
i es feia
perquè hi havia
un interès
per aquell cinema
però
no sé
a mi
després personalment
m'agrada una mica més
la filosofia
i la manera
de fer
la Nouvelle Vague
però
no, no
estem amb això
vull dir
perquè
el cinema de Calité
aquest va quedar
molt encotillat
vull dir
que sempre era el mateix
que a vegades
hi havia coses
de realisme líric
que estaven molt bé
però que
sempre era el mateix
i això
amb el cinema francès
ho estem veient
avui dia
avui hem vist
una pel·lícula francesa
que hem dit
bueno
és que sempre
estan fent la mateixa
amb els mateixos personatges
i amb els mateixos actors
i arriba un moment
que estaríem una mica
amb això
un cinema
que sí
té la seva qualitat
tindrà els seus
dos o tres milions
d'espectadors segurs
però no aporta res
mira
abans quan he posat
l'escena aquesta
de l'inici del programa
la de Bandeapart
el ball aquest
he mirat els comentaris
perquè sempre els miro
per si de cop
algú diu
no és aquesta cançó
i saps
m'estalvio
he posat alguna cosa
que no toca
llavors
el primer comentari a tots
era un francès
que escrivia
això
s'arriba a fer
ara
a la França d'ara
del cine
aquest pla
que és un pla
seqüència
pràcticament quiet
d'ells ballant
ja serien
12 plans
de 12 llocs diferents
amb un muntatge ràpid
i gairebé
encarcajades
aquestes
enllaunades
llavors clar
també és l'evolució
evidentment
l'evolució
i bueno
la Nouvelle Vague
va ser un trencament
en el seu moment
i ara
n'hi ha d'altres
suposo
no sé
però és que
l'esperit de la Nouvelle Vague
continua
sempre estem veient
en el cinema
d'autor
que
jo què sé
un director
de Romania
o un director
del Vietnam
continua
amb les bases
ètiques
i estètiques
de la Nouvelle Vague
que és
va ser un trencament
que encara continua
i encara
es pot aprofitar
i té tot el valor
gairebé
d'una revolució
en el cinema
tindrem en compte
que ara
a tota la frescura
que tenia
la forma
de treballar
d'ells
la imaginació
que hi posaven
les ganes
també
de
revolucionàries
perquè
es pot dir
així
si el cinema
que representava
una revolució
respecte
a com
estaven
els paradigmes
socials
en aquell moment
en aquest moment
tot això
pot continuar
a ser igual
però a més a més
hi ha uns avenços
importantíssims
tècnics
tecnològics
i amb la forma
de treball
i això
si realment
s'agafa
i s'ajunta
poden sortir
peces extraordinaris
de fet
és el que diu el Joan
hi ha una sèrie
de directors
molt interessants
a diferents llocs
del món
que cada un
amb la seva parcel·la
està fent
pujar
i dignificant
el cinema
per sobre
de la mitjana
que hi ha
perquè
la mitjana
aquesta
que hi havia
també als anys 50
quan va començar
els 60
hi continua sent
una mitjana
més aviat
pobra
nosaltres
per exemple
fa un parell
de programes
comentava
que l'any passat
vam veure
més de 200
pel·lícules
i d'aquestes 200
se'n salven
30
i d'aquestes 30
bones
molt bones
n'hi hauria
8 o 10
i extraordinàries
obres mestres
una
dos
o tres
o sigui
vosaltres
heu extrapolat
una mica
la idea
en aquests moments
de
del que
us
sugereix
l'input
aquell
de la
novel
vac
traslladat
ara
bueno
jo
jo per exemple
això ho veig
ho veig
ja a la presentació
quan vam fer la presentació
que
vam comentar una mica
com
ha repercutit
la novel
vac
al cinema
actual
i
tampoc hem investigat
molt aquesta part
però per exemple
la pel·lícula
in the mood for love
no?
sí
que és una pel·lícula
bastant bona
a mi m'agrada molt
és que
després de veure
la novel vac
veies aquesta pel·lícula
i és que
la veies
per tot arreu
saps?
la novel vac
deies
és que això
hi ha una seqüència
o sigui
recorre molt
a les seqüències
com de
els talls
molt ràpids
i a la repetició
de seqüències
que això
ara que el coneixes
te n'adones
però
abans no
haies vist mai
sí
no sé
és que és una
no sé
jo crec que
també al final
igual aquesta part del treball
se'ns va quedar una mica
més curta
i tampoc ho vam veure tant
però
jo suposo que ens en anirem
adonant
vull dir
a partir d'ara ja
sempre
quan veiem pel·lícules
doncs
no ho sé
suposo que te les mires
és diferent
tens com
tota aquesta informació
de més
però
sí
i llavors
aquest interès
pel cine
ho teniu
en els programes
educatius
o és una qüestió
vostra
és que elles
estan en un
batxillerat
específic
no
però jo vull saber
si en el batxillerat
artístic
hi ha
hi ha una
inclinació
pel cinema
o no
no
perquè és
molt global
bé
fem cultura
audiovisual
però
també
suposo que al final
depèn dels professors
que tinguis
però
nosaltres
alguna classe
ens han fet
explicant-nos
coses sobre
sobre sortides
al món del cine
o
alguna pel·li
ens han posat així
com important
però no
no molt
i el professor
que us ha dirigit
el treball
sí que estava
interessat
en el cine
en particular
tenia bastant
sol ser les causes
sobre el tema
sí
li agradava molt
la Nouvelle Bac
a més
però ell
no és profe
de batxillerat
em sembla que
és
de cicle
li vam dir
després
de fet
li vam dir
què faríem
la Nouvelle Bac
i ens va dir
ah guai
sé què és
adonar-te
sí
sí
que li agrada
molt
també
i llavors
voldríeu
i com es diu
Antonio
Hola Toni
s'està escoltant
crec
i llavors
voldríeu que
el cine
tingués més importància
en els programes educatius
o hipermissària ideal
sí
sí
sí
des de
quina edat
uau
és que no sé
des de
jo faria des de ben petit
sí
des de sempre
des de sempre
Joan et presentes
a les eleccions
o
estàs fent un programa electoral
sí
vull que em votin
com a professor
els artistes
perquè
jo ho trobo important
perquè vull dir
us ensenyen
a llegir
i escriure
i el cinema
no deixa de ser
el llenguatge
ja
i el teatre també
no
diguéssim
i aleshores
jo penso que ja
bueno
nosaltres és evident
que no
mai a la vida
ens van
bueno
les pel·lícules
que ens passaven
quan érem petits
eren horroroses
perquè eren aquelles
jo recordo
once pares de botes
i coses d'aquestes
de la dictadura
la guerra dels botones
la guerra dels botones
però llavors
les pel·lícules
que heu vist
per fer el treball
les heu vist
a part
buscant el material
com heu fet
o
com heu fet
la tria
de les pel·lícules
que necessitava
per fer el treball
com heu fet
ha ajudat l'Antonio
suposo
per això
m'ho preguntava
no
l'Antonio
o sigui
nosaltres
quan vam començar-lo
vam buscar
així en general
com pel·lícules
de la Nouvelle Vague
i després del primer dia
que vam parlar amb ell
ens va dir
comenceu veient
Godard i Truffaut
que són els importants
i ens va dir
o bueno
que també veiessim
Hiroshima Mon Amor
que veiessim aquestes
del Resner
però vam veure
Hiroshima Mon Amor
la vam veure
a l'última
la feia
bueno sí
la vam veure més tard
però així llavors
és més difícil
el Resner
sí
jo vaig trobar
més difícil
que els altres
Godard és més dinàmic
sí
sí
això
i després
més o menys
el que ens anava agradant
no sé
a mi
per exemple
m'agradaven més
les de Godard
i per això
vaig estar una mica
més de Godard
o bueno
no ho sé
o les que podíem trobar
també
per això
no és tan fàcil
de vegades
sí
sí
no
però a la biblioteca
es poden trobar
totes
sí
però bueno
costa
en algunes
són de fons especials
i te les deixen tenir
menys temps
i no sé què
sí
no i jo
ja que
jo ja que he vist
per internet
en plan
no sé
Vimeo
o coses d'aquestes
Cleo de 5 a 7
la majoria
de les pel·lícules
de l'Agnès Barda
estan a internet
pot ser
sí
sí
que és on
devien pensar
que acabarien
no?
aquella època
hòstia
internet
no s'ho podien
ni imaginar
el nostre objectiu final
no però potser
sí que és veritat
que l'estil
dic estil
però quan vull dir
aquesta forma
de gravar
aquests salts de plans
i això
sí que és veritat
que és una cosa
que també ha acompanyat
molt ara
quan ha sortit
fa ara
fa temps
però el tema
del cine digital
és a dir
el poder tu gravar
de forma particular
que no sé
si és un gran estudi
ja
ni ser l'oida
ni res
no?
jo crec que
no, no, no
que em refereixo
que l'estil
Nouvelle Vague
jo crec que també
és un estil
que el cine digital
l'acompanya
fer un estil
així
potser més
no diré trencador
sinó que
potser és
també el fet
que sigui
més
barat
podem dir-ho així
perquè al final
són més
la història
que no pas
potser la forma
que també és
una cosa
que a vegades
s'escapa a Hollywood
això
no s'entén
llavors
a mi em dona la sensació
que potser
no sé què hagués passat
hagués sortit
un Nouvelle Vague
en un cine digital
o hagués sortit abans
si en comptes
que hagués sigut
de moltes més veus
o sigui
en comptes
de la gent
que tenia la pasta
per invertir
en pel·lícules
no sé si m'explico
o no
sí
i què penseu
això
vosaltres?
digueu també
sí
bueno
jo penso
que
potser
també
ara és molt
més fàcil
que abans
en plan
bueno
abans necessitaves
jo crec
més diners
o sigui
el low cost
era en realitat
com
bueno
no sé com
explicar-ho
però ara
tens raó
els materials
només els materials
ja
eren un cost
i el que és low cost
ara
no és el que era abans
saps
es necessitàvem
més diners
abans
i encara es considerava
que era com
molt barato
bueno
ara ha sortit
l'altre dia
ho veia
que ha sortit
com
a no sé quin festival
la primera pel·li
gravada amb iPhone
i vull dir
és una pel·lícula
que
això
vull dir
que està per festivals
i tal
no sé
al final ara
vull dir
qualsevol
amb un mòbil
pot fer una pel·li
ja quasi
sí
és que
estem parlant
de cine
però en realitat
l'actualitat
i el futur
és audiovisual
ja
ja va tot
inclòs
bé
doncs
ens agrada moltíssim
que ens hàgiu
explicat
la vostra experiència
i la vostra
il·lusió
per fer això
i sobretot
una il·lusió
de futur
si tu dius
que tu en particular
et vols
ho tens clar
que ja és molt
tenir clar
en aquest moment
bastant
des de partida
bé
llavors
ho tens claríssim
escolteu una cosa
ja
que esteu aquí
i el programa
és de cine
per què no us dieu
que d'una
una pel·lícula
que us hagi agradat
aquest darrer any
per exemple
d'aquest any
no
el darrer
en pla nova
que ha sortit
o que hem sortit
sí
ui a veure
però ha de ser ràpid
perquè estem acabant
en general
en general
són tres fitos
un cadona
vali
vali en general
hola
jo m'he de pensar
molt
en general
en general
sí
sí
espanyol
americana
francesa
el que vols
quina dins
el resplandor
de Kubrick
un amic del programa
molt bé
molt bé
una clàssica
vali
jo diré una
que és una mica
no sé
no és gaire coneguda
però vaig veure una l'any passat
que es diu Liverpool
que és fatal
però no me'n recordo del director
es deia
Lissandro
no sé què
Alonso
aquesta
Lissandro Alonso
vale
doncs aquesta em va agradar
que vaig veure l'any passat
d'un director argentí
vale
i jo
necessites més temps
no em tenim gaire
no no
diré
bueno
dic una de la novelva
que em va agradar moltíssim
Cleo
de 5 a 7
de 5 a 7
doncs us agraïm
tota la vostra estada
i pel proper dimarts
anunciem que vindrà
Miquel Planes
que és escultor
és catedràtic
de la Universitat de Barcelona
i ha treballat
ha col·laborat
amb diferents
facultats de velles arts
és un home
que coneix
el món de l'art
el món de la plàstica
i la multidisciplinarietat
en diferents camps
i esperem que ens expliqui
i ens ajudi
a entendre més l'art
que també és
una part
que com deia
el Joan Sardà
no el trobem fàcilment
doncs fiu la setmana que ve
bona nit
bona nit
bona nit
bacional
bony
bony
bony
bony
bony
bony
bony
bony
bony
bony
bony
bony
bony
s'y