Cinema sense condicions
Bona nit a tothom
Un dimarts més ja som aquí
A cinema sense condicions, ja ho sabeu
Perquè no tenim condicions per veure qualsevol pel·lícula
Qualsevol cosa que ens pugui interessar
I a més a més de transmetre'ns
Nosaltres, uïdors, quina impressió n'hem tret de tot això
Avui en concret, a més a més
Com cada setmana, tenim un convidat
El que passa és que és un convidat del propi equip
Ja sabeu que l'equip som 7 o 8 persones
No sempre podem venir tots
Però avui som 4
Que arreu dels vidres, com sempre, el Pol Diggler
Bona nit
A la meva dreta, bona nit, Pol
A la meva dreta, en Joan
Bona nit, Joan
Joan Sardà
A la meva esquerra, el convidat, diríem, avui
Excepcionalment perquè ens parlarà d'un tema
Que amb ell la passió, i a nosaltres també
Que és totes les pel·lícules del Roman Polanski
I finalment, qui us en sent
Bona nit
Bona nit, Pep
I finalment, Joan Morros
Que us presento en principi, doncs, del programa
I que, a més a més, avui, sabent
S'han conscients que ens acompanyarem
Per la Setmana Santa
Per les festes de Pasqua
Avui serà l'últim dia d'aquest trimestre que farem programa
I tornarem després de Setmana Santa
El primer dimarts, doncs, comentant una mica
Les coses que hem vist
Farem tertúlia, bàsicament
El primer dimarts després de Setmana Santa
Farem tertúlia parlant de les coses que haguem vist
Les coses que recomanem també
De les coses que se'ns han passat per alt
I que t'hem recuperat aquests dies de vacances, etcètera, etcètera
Per tant, comencem per parlar una mica
De les pel·lícules que hem vist aquests dies
I per començar, podríem dir-li a en Joan Cerdà
Que és qui n'ha vist més
Que ens expliqui el que ha vist
Doncs, parlarem d'algunes pel·lícules
Per exemple, podrem començar per una pel·lícula
Que es diu
Em sembla que en castellà en diuen
La casa junto al mar
Sí
És això
Que en francès es diu La vilà
I que és del Robert Guediguian
Que és un director conegut
Que té un estil molt personal
Això no vol dir que sigui ni bon ni dolent
Sinó que és personal
Que té unes determinades obsessions
Que en aquest cas agafa
És curiós perquè és gairebé el mateix argument
Que, com es deia en aquella altra pel·lícula francesa
Nostres dies en la Vorgonya
O una cosa així
Vull dir que allà era un pare que es moria
I tres germans anaven a l'herència
Aquí el pare de moment no és mort
Però està a punt
I els tres germans tornen a Marsella
Que Marsella sempre és el lloc on filma Guediguian
I bé, vull dir, no sé
La pel·lícula em va semblar una mica massa retòrica
No acaba de, per mi, no acaba de funcionar
No sé, la vaig trobar pesada
Vull dir, això per sobre de tot
Guediguian sempre insisteix en el plantejament d'un militant comunista francès
Després que avui dia ser comunista no signifiqui gaire gran cosa
Aleshores, doncs, sempre hi ha una nostàlgia
Pel que podia haver sigut i no va ser
Vull dir, que això era una d'aquelles frases
Que també repetia el Basques Montalbán
Aquí en el nostre àmbit
Tretes d'una cançó
Però, bueno, el que pudo haver sido i no fue
I bé, vull dir, aleshores el que li interessi al cine de Guediguian
Doncs sap que té un altre lliurement
I surt l'Ariadna Esquerit, la seva dona, com a principal actriu
Que és una dels tres germans, diguéssim
Que jo trobo que té un paper equivocat
Perquè ella figura que és una primera dama del teatre
I en cap moment fa aquesta impressió
És una persona que ha fet grans papers de protagonista en el teatre
I jo no veig que ella transmeti aquesta cosa
La veritat que dóna la impressió que passava per allà ella
Sí, sí
Bé, vull dir, és que
El Guediguian sempre treballa amb els mateixos actors
Vull dir, hi ha com una companyia personal
Llavors, evidentment, la seva dona hi és
Sempre és la protagonista
I llavors els altres actors també
Vull dir, perquè tots apareixen, per exemple
A Les Neus del Kilimanjaro
Que potser és una de les pel·lícules més conegudes d'ell
I és una altra edició
No n'hi ha més
Aleshores, molt més interessant és Sin Rodeos
La pel·lícula de Santiago Segura
Sí, clar
És la primera pel·lícula que jo veia de Santiago Segura
No em havia vist mai cap
Perquè no m'interessava
Com a director, eh?
Vull dir
I aquesta pel·lícula resulta que està inspirada en una altra
En una pel·lícula xilena
Que es deia Sin Filtro
I l'argument és una senyora que li donen una pòssima
I llavors ella, doncs, reacciona
Dient la veritat sobre les qüestions
És a dir, fins llavors s'ho ha aguantat tot
Vull dir, sense saltar
I aleshores quan hi ha aquest clic
Doncs ella fa...
Comença a vomitar tot el que...
Comença a treure tot el que duia a dins, no?
Està molt bé la pel·lícula, diria
És entretinguda, no busca res més
Sí que hi ha una crítica a les noves tecnologies
Tota una sèrie de gent
Els influencers a YouTube
I el mateix Santiago Segura
Fa d'un gurú més fals
Que un duro sevillano, no?
Vull dir, que és una cosa molt així
El que té de millor és que és una pel·lícula d'actualitat
Que parla de la realitat present
I que llavors, a través del personatge de la Maribel Verdú
Que està fantàstica, com sempre
Doncs vehicula aquesta crítica
I hi ha també una crítica en els amants dels animals
És a dir, hi ha tota una gradació de comportaments
Que tenim a la societat actual
Que els va posant a la picota
I és molt...
Jo la trobo molt recomanable
Vull dir, perquè si vas amb ganes de riure al cine
Doncs...
Tu ho pots passar bé
Rius
És curiós que la crítica no l'ha deixat massa bé
No sé si jo heu mirat la crítica per sobre
D'aquest cap de setmana
Jo penso que sí, que l'han deixat de bé
Sí?
Ah, però ho heu vist moltament
I justament hi vaig anar perquè...
La crítica la deixava bé
Perquè els crítics n'havien parlat
I així
I deien, sí, sí, val molt la pena
Ah, vale, vale
Però no ho havia vist
Llavors també vam anar a veure Tomb Raider
Que és una pel·lícula d'aquelles per...
Per parlar-ne?
Sí
Doncs parlem-ne, parlem-ne
Què tal com ha plegat?
Tu també l'has vist, no?
No, no, no
No vaig poder anar
Perquè estava rodant i no...
Bé, no sé
Vull dir, ja tothom sap que ja es havia fet amb l'Àngel Injuli
Jo no l'havia vist
I aleshores ara resulta que hi ha una actriu sueca
Nova
Alicia Vikander
Que amb el nom sembla venir del país del xiquito de la calzada
Però és així
Es diu Vikander, què hi farem?
I, en fi, jo veig que la pel·lícula té un pròleg bastant curt
I aleshores, doncs hi ha una part molt més llarga que és l'aventura
Vull dir, que l'aventura per mi està copiada d'Indiana Jones
Sí
Bé, clar, és que és una saga que ve molt més de...
Clar, és un videojoc
O sigui, al final són adaptacions de videojocs
Ja
Però és que, esclar, jo el videojoc no el conec
Perquè no en conec cap de videojoc
I aleshores...
I el Tetris, no?
No, tampoc, tampoc
Vull dir, res
Cap ni on
Sé què és el Tetris
Però, vull dir, no hi he jugat mai
No sé què
I, aleshores, doncs
No sé, a mi que vingui d'un videojoc o no
M'és igual
Vull dir, jo la veig com una pel·lícula d'aventures
Però, justament, aquest pròleg
Jo penso que té molta mala bava
Perquè és allò de dir
Bueno, aquesta pel·lícula resulta que és d'evasió
Perquè és d'aventures
Perquè l'heroïna viatja fins al mar del Japó
Amb una illa que hi ha una deesa de la mort
I, aleshores, doncs, bé, aquí hi ha la qüestió de trobar la tomba d'aquesta deesa
I el seu pare investigant-ho
El seu pare que està investigant, és clar
Vull dir, és que
Hi ha d'haver una figura paterna, no?
Sí, és que hi ha el tema edípic bastant clar a tota la pel·lícula
Una heroïna
Molt sualment clar
Una heroïna que ella sola se'n vagi por ahí
No, ha de ser el pare
Sí
I llavors
El pròleg resulta que la noia és multimilionària
Perquè
Bueno, justament de la família
Sí, sí
Que viu en una casa que hi ha, no sé
500 habitacions o una cosa així
Bé, un castell, esclar
I llavors resulta que ella no vol viure de la fortuna familiar
I treballa de repartidora de menjars amb una bicicleta
Caram
Això se'm va posar bastant malament
Ho sento molt perquè, vull dir
Aquesta pel·lícula va dirigida a la gent jove
I per mi això és prestigiar aquestes feines precàries
I penso que hi ha molta malabava amb això, no?
Vull dir, de dir, guiteu
La nostra heroïna resulta que reparteix pizzas o menjars
Amb una bicicleta, no?
Vull dir, aleshores, vull dir, els nanos que es veuen obligats a tenir aquesta feina
Doncs veuen que aquesta pel·lícula, a través d'una suposada evasió, legítima tota aquesta qüestió dels treballs precaris, no?
A més, el treball no es veu gaire perquè de seguida que ell arriba a la seu de l'empresa
Munten una... Això passa a Londres, tot, Anglaterra
Munten una carrera, una caça de la guineu
Que és l'esport típic de l'aristocràcia anglesa
Que aquesta caça de la guineu, no hi ha guineu, sinó que la guineu és una noia
Que és l'heroïna mateixa, la Lara Croft
Que va amb la bicicleta, amb un pot de pintura, deixant un rastre
El pot de pintura està foradat
I llavors va per tot Londres
Mentre tots els altres que treballen amb la bicicleta la van perseguint
O sigui que els 5 minuts de pel·lícula ja tenim una persecució
Això ja d'entrada
Però vull dir, hi ha aquesta cosa una mica difícil de mastegar
Sí, sí, que vaja, vull dir, això s'ha de tenir en compte
Llavors, la pel·lícula que potser en podríem parlar més
És una pel·lícula que en anglès es diu The Leisure Seeker
Que és el nom que els dos protagonistes, la parella protagonista, han posat en una caravana
I en castanyà es diu El viaje de sus vidas
Que ja és com una sinopsi
Perquè ja t'està explicant la pel·lícula
I així és com The Leisure Seeker
El buscador del lleure, de l'aventura
És força ambigu
Més ambigu
Més ambigu
I més suggeridor, fins i tot
Doncs El viaje de sus vidas ja t'explica
Doncs que és una parella gran
Amb el marit encara més malalt que no pas ella
Que decideixen
Ells són a Boston, Massachusetts
I decideixen sortir amb la caravana
Que és una caravana bastant carraca
Que és antiga, però que és la que han tingut tota la vida
Que anaven de vacances cap al sud
D'on és ella
Que ella és de Charleston
I llavors ells segueixen aquella ruta cap al sud
Que feien amb els dos fills que tenen
Tenen un noi i una noia
Que ara ja són grans
I doncs quan els fills eren petits
Ells anaven de vacances cap a baix, cap a Virgínia
Des de Massachusetts cap a Virgínia
Aleshores hi ha un
Un intent d'anar cap a Florida
També
Perquè allà és on hi ha la casa on vivia Hemingway
A Key West
I
Resulta que l'home de la parella
Havia sigut professor de literatura
Ara està jubilat
De la universitat
I aleshores ell és un
Un admirador incondicional de Hemingway
També de Melville
Però a la casa de Melville ja hi van anar
I llavors els queda anar a la casa de Hemingway
Aleshores arriben a la casa de Hemingway
També, vull dir, no explicarem què passa
Però arriben a la casa de Hemingway
Però la qüestió és veure com ells es comporten
En aquest viatge
Val a dir que la cosa més important de la pel·lícula
És l'actuació
Hi ha Helen Mirren
Que està magnífica com sempre
Vull dir, a més
Una actriu britànica
Absolutament britànica com ella
Vull dir, fa d'una americana
Que te la creus perfectament
D'una americana del sud
Vull dir, perquè fins i tot
Parlant
Parla amb l'accent
Veus que és americana
Vull dir, que no és anglesa
I ho sap fer perfectament
Perquè aquesta dona
És una gran actriu
És un monstre
Vull dir, ella posseix el personatge
Amb a Leónica
I el que és una autèntica revelació
És el Donald Sutherland
Que aquí
Bueno
El Donald Sutherland té 82 anys
I actuar
Jo és un actor
Que sempre m'ha agradat moltíssim
És un actor
Que serveix per tot
Que sap fer comèdia
Que sap fer drama
Que sap fer de tot
Que et pot fer riure
Et pot fer plorar
Vull dir
És que
Té tots els registres
Fé presència, a més a més
Té una presència enorme
Vull dir, fins i tot
En 82 anys
Vull dir
Que els hi veus
Però no els hi notes
I val la pena
Sobretot per la interpretació
El problema
És que el director
És en Paolo Birzi
Que és un gran director italià
Que ens ha donat pel·lícules
Com La prima cosa bella
Que és una meravella de pel·lícula
El capital humà
Que és una grandíssima pel·lícula
Com explica la crisi del 2008
Que hi surt la Valeria Bruny Tedeschi
La Valeria Golino
Francesco Ventibollo
Bé, uns actors increïbles
És una pel·lícula excepcional
I després
Patse di Joia
Lo que és d'alegria
Una altra vegada
Amb la Valeria Bruny Tedeschi
Que és una gran pel·lícula
Que vam comentar aquí
En el programa
Sí, me'n recordo
Divertidíssima i tal
Aleshores ens trobem
Que Birzi
Doncs
L'ha temptat Hollywood
Per poder fer aquesta pel·lícula
El viatge de sus vida
I tota la complexitat
I tot
L'interès
Que tenien
Les seves pel·lícules italianes
Es perden
Senzillament
Aquí ens trobem
En una pel·lícula
Que és una road movie
Molt lineal
Que va directa
Al seu objectiu
Molt senzilla
Molt
Jo penso que
Si dic que és lineal
Ja ho he dit
Ho he dit tot
No es pot dir res més
Vull dir
No hi ha gruix
O sigui
Tot el que
Birzi
Podia fer a Itàlia
Doncs aquí no hi és
I és una pena
Perquè Birzi
És un gran director
Aquí també ho demostra
Dirigint
A Mirren
I a Sutherland
Que
Ha de ser una cosa difícil
També
Però jo hi trobo
A faltar
Molt
Al Birzi
Italià
Es basen
En una novel·la americana
En aquest cas
I
La complexitat
Hi perd
Moltíssim
Pep
Què has vist tu?
Alguna cosa
Que valgui la pena comentar
Breument?
No
Hi ha alguna de les que ha dit el Joan
Les hem compartit
Sí
Estic d'acord
No
No ha sigut
Una setmana massa productiva
Ja
Ja
Darrerament vam veure
Ahir
Em sembla
Alma Mater
Ja
És una pel·lícula
De capital belga
Però
Nacionalitat
L'Ivanès
L'Ivanès
Sí
Presenté una situació de guerra
En un ambient tancat
Un pis
De la ciutat de Beirut
I allà
Nou persones
Estan
En una vivenda
Una segona planta
I
Vèiem
O sigui
Crec que el que pretenen
És transmetre
L'horror
De la guerra
La incertesa
Minut a minut
Que viu la gent
Llavors ja
Segurament està buscat
Així
Un esglaonat d'edats
Que van des de cinc anys
Fins a vuitanta
D'un avi
I
Jo el que diria
Que
O sigui
Per una banda
Hi ha les bones intencions
Que en part
Les aconsegueix
Que és
Transmetre aquesta
Sensació
Que
Aquesta és sobretot
Ja dic
D'angoixa
Continuada
Però per una altra banda
Hi ha molt
O sigui
Estem dintre d'un mitjà
Que es diu cinema
Llavors
Jo trobo que hi ha poc cinema
O sigui
La planificació
Tot
És molt
Molt auster
I
Deixant de banda
El realisme
Que sí que realment
El transmet
I
En potència
L'argumentari
I el seguiment
De la història
No t'atrapa tant
Com
Alguna
Que per exemple
Hem comentat
De l'insulto
L'insulto
Que seria una pel·lícula
Sí
Libanesa també
Libanesa
I a més a més
Podria tindre
Una relació
Igual que és la pel·lícula
Però clar
Aquesta
Per exemple
Té una funció
Que amb imatges
I amb la planificació
Lengüatge cinematogràfic
Et dona
Una visió
A la millor
Una mica
Lineal i simple
Però
De lo que és la situació
En canvi
L'altre
Clar
Li fa
O sigui
A vegades
Sent tan colpidora
Tota la història
No et trobes
Suficientment
Posat
Amb ella
Bé
Llavors
És una pel·lícula
Que no diria
Que no sigui interessant
De veure
Pot ser interessant
De veure
Però no
A mi no
No la recomanaria
De una manera especial
Jo vull fer
Avui
Vull fer
Un comentari
Una mica diferent
Del que potser
A vegades he fet
Habitualment
El cinema
La literatura
I el teatre
Tenen coses en comú
Ens ajuden a viure
A reflexionar
A plantejar-nos problemes
A descobrir personatges
En fi
Ens ajuden a reflexionar
Sobre la vida
Sobre la nostra existència
I sobre la responsabilitat
Que tenim sobre ella
Hi ha també
Un fenomen constant
I històric
De basos comunicants
En aquestes tres arts
Pel·lícules que s'han fet
Que s'han convertit
En obres de teatre
Obres de teatre
Que s'han convertit
En grans pel·lícules
Obres literàries
Que després s'han convertit
O han estat pel·lícules
O han estat peces teatrals
També famoses
I fins i tot
Qualsevol d'aquestes coses
Ens ha fet descobrir
L'origen
L'origen
D'aquesta història
Perquè se m'entengui
Perquè avui no m'acabo d'explicar bé
Poso un exemple
Que penso que s'entendrà més de pressa
Karen Blixen
Era una
Autora
Desconeguda
De finals del segle XIX
Perquè va a Àfrica
A principis dels anys 30
20, 30, etc
I que va ser
Ignorada
Pràcticament
Després
Posteriorment
Fins que
El segne hipòleg
Fa la pel·lícula
Memòries d'Àfrica
I llavors resulta que
A causa de Memòries d'Àfrica
Totes les novel·letes
O contes
Etc
Memòries d'Àfrica
Etc
Que va escriure
La Karen Blixen
Que també se sabeu
Que anava amb el pseudònim
D'un home
Perquè inicialment
No era una dona
Sinó que era l'Isaac Dinessegen
Bé, doncs
El mateix
Penso
Que
Ha passat
I passa
Amb Frankenstein
Faig una petita
Introducció
Per entendre
Què vull dir amb tot això
És a dir
La idea
Suposo que sabeu
Que hi ha moltes versions
De Frankenstein
El 1910
Hi ha una primera pel·lícula
Sobre Frankenstein
D'origen alemany
Hi ha mudes
I el 1915
N'hi ha una altra
I el 1931
Els americans
Que saben vendre també
Les seves pel·lícules
Amb el Boris Karloff
I amb el James
Ray com a director
Fan la famosa pel·lícula
De Frankenstein
Però és que n'hi ha hagut després
30 o 40 pel·lícules
Més tractant el mateix tema
Doncs bé
La setmana passada
Jo
La setmana passada
Vaig poder veure
El Teatre Nacional
La versió teatral
De Frankenstein
Que
La versió
Creada en certa mesura
Per la Carme Portacelli
I
Us prometo
Que vaig quedar
Absolutament impressionat
Sabia que la novel·la
Era més bona
Que les diferents versions
Que s'havien fet
En el cinema
Però
Mai
Havia pensat
Que
Hi hagués tanta diferència
Entre la qualitat extraordinària
Que té la novel·la
I les pel·lícules
Que fins a aquell moment
S'havien extès
Vull llegir
Si voleu
Perquè entenguem una mica
De tot això
De què és la meva reflexió
Cap a on es porta
Vull dir-vos que
Per exemple
El Guillem Morales
Que és l'adaptador
De la novel·la
Diu
Des que la Carme
Portacelli
Em va proposar
Adaptar a adaptar la novel·la
De Mari Cheli
Vaig tenir clar
Que l'obra
Començaria
En el moment mateix
De la creació
De fet
No és amb l'impuls
De la creació
Com tot realment comença
Doncs també
L'obra
Doncs també així
L'obra
En Frankenstein
Donant vida
És un moment dolorós
I l'espectador
Escolpit
Per una imatge
Impactant
Però
Us comento també
De la mateixa
Carme Portacelli
Diu després
En el mateix folleto
Que donaven
Doncs al Teta Nacional
Fa molts temps
Que em ballava pel cap
Portar a escena
Aquesta novel·la
De fet
Ja fa molt de temps
Que m'apassionen
Les novel·les romàntiques
La literatura
Que té com a eix central
L'ésser humà
Els seus problemes
Existencials
I filosòfics
El bé
El mal
La superació
Els principis
La vida
El dolor
L'amor
I l'amor
Totes aquestes preguntes
Davant de les quals
No tenim resposta
I jo us haig de dir
Que
Els aquí presents
I els que ens puguin estar escoltant
Els nostres oïdors
Que us recomano
Sets cap mena de dubte
Aquesta peça teatral
Que està inspirada
Com veieu directament
Amb la novel·la
De la Mary Shelley
I que té
Poca cosa a veure
Jo diria
Amb les pel·lícules
Que ens han inundat
Que ens han arribat
I que ens han creat
Una imatge determinada
Del Frankenstein
Us prometo
Que el contingut
El contingut
El que s'està dient
És extraordinari
D'una gran profunditat
I que
Si a Barcelona
Hi ha alguna cosa
Que en aquest moment
Que és inaudible de veure
Que val la pena
Que la gent no es perdi
Que segur que sortirà
Jo estava al teatre
I mai havia vist
Tanta gent jove
És a dir
Pràcticament em sembla
Que jo era el més gran
De tota la sala
Perquè la majoria de la gent
Era jove
I amb uns aplaudiments
Espectaculars
És a dir
Jo hi anava
Tant més veritat
Amb el meu fill
I una altra noia jove
Però escolta
Em vaig quedar sorprès
Que allò arribés
A la gent
D'aquella manera
I no és una cosa
Gent superficial
No és d'estereotip
Que ens han pintat
A Hollywood
Del monstre
I no sé què
No, no, no
Està parlant
De coses concretes
Reals
De la vida
Dels nostres plantejaments
De el que ens passa a nosaltres
Bé
Us recomano
De debò
De debò
Que hi aneu a veure
Amb grans interpretacions
Els dos actors
Quin teatre?
El Teatre Nacional de Catalunya
Amb grans interpretacions
Tant el Joel Joan
Com el Llàtzer
L'Àngel Llàtzer
Estan extraordinaris
Però és que tots
Estan extraordinaris
No és que siguin ells dos
Que ho fan bé
Sinó que ho fa
Tot el plantell
D'actors que surten
La música és extraordinària
La coreografia és brutal
I les imatges
Que s'utilitzen
Incluso a la gravació
Perquè hi ha imatges
Que són cinematogràfiques
Per donar complement i tal
És extraordinari
És a dir
Un espectacle
Que feia anys
De tanta qualitat
Que no veia
De debò
Recomano
De totes totes
Molt bé
Si voleu
Podem començar a passar
Hi ha alguna cosa
Que vols parlar
Abans que parlaves
De Isaac Dinesen
Que es va començar
A popularitzar
Memòries d'Àfrica
Jo volia dir
Que abans
De Memòries d'Àfrica
Orson Guals
Va fer una història
Immortal
També sobre un conte
De Dinesen
Que ho feia
Amb la
Bé
Bé
Una gran pel·lícula
Jean Moró
Jean Moró
Però esclar
La Meryl Streep
Tira més
Que el Robert Redford
Només volia dir això
Que Isaac Dinesen
Ja
Sabíem qui era
I és una escriptora
Absolutament genial
Sí
Però esclar
Popularment
Va arribar
Quan l'Star System
De Hollywood
Va muntar
I va muntar
El Tenglado
Però és que això
Passa en moltes ocasions
És a dir
Hi ha una mena
De versos comunicants
Per això ho dic
Per això ho dic
Doncs bueno
Jo penso que ja que tenim
El convidat avui
Que vol parlar
Del nostre
També
Adminat
Roman Polanski
A no ser que el Pol
Volgui fer algun comentari
D'alguna pel·lícula
No has tingut temps
De veure res
No
Jo he vist una pel·lícula
Però del 99
Va ser ahir
I és d'aquestes
Bé
No dic que sigui
Un pecado
D'aquestes
Però és de
A més
És del Het Ledger
O sigui
I sortia també
El Joseph Gordon-Levitt
La Julie Stiles
Però que és
Diez razones
Per odiarte
Que era una d'aquestes
Pel·lícules
Dels anys 90
De
Colegiales
De comèdies romàntiques
Bueno
D'aquestes pel·lícules
Que dius
Hòstia
Het Ledger
Bueno
Allà està
Interpreta molt bé
Però el que és la pel·lícula
Hòstia
Ja està
I un altre dia
Amb el Pep
Parlarem de Paella
Today
Que també la vam veure
Però vull dir
No en parlem encara
Perquè segurament
No l'acaben d'estrenar
Però és una pel·lícula
Per parlar-ne
Sí
Sí
La deixem pendent
Paella Today
Doncs mira
El primer dia
Després de Setmana Santa
Parlem de Paella Today
Introduïm
El món de Polanski
A través d'una mica de música

Pare Elisa, de Beethoven
que ens la trobem a dintre
res menys que
amb Rosemary Baby
Bé
després de parlar
de fa uns mesos de Kubrick
i fa menys de Peck Impact
ara arriba un altre
dels meus
directors de capçalera
Roman Polanski
Polanski
ha estat sempre un cineasta
difícil tant pels
productors com per la crítica
i espectadors fins i tot
els que s'ha guanyat gràcies
al seu extraordinari talent creatiu
hi ha una sèrie de
constants en el seu cinema
després veurem
com s'han anat distribuint
però ja per situar-les
com a matèria
de la que estan formades
les seves pel·lícules
diríem que
són uns temes
que van des de l'adulteri
la incomunicació
la marginalitat social
sobre l'individu
la claustrofòbia
el sexe
el boiarisme
la mort
la vampirització
la decadència de la societat
la bogeria
la naturalesa humana
que porta l'home cap a la improbable superació
de la seva condició
i del seu destí
i
de tot això que som
molt
dir molt
naturalment
no es troba
en una o dos pel·lícules
es troba repartit
entre totes
però són una mica
els impactes
que podríem dir
dels més forts
que en traiem
del contingut
de les seves obres
principals
Polanski
al llarg
dels seus anys
de trajectòria
que són més de 50
ha fet
22 llargs metratges
molts curts metratges
en la seva primera època
que ja són
molt importants
i anuncien
qui serà després ell
la seva època
sota polaca
i després francesa
llavors
ell
neix
a París
de pares polacs
el 1933
o sigui
estem parlant
d'un director en actiu
que té 84 anys
la seva darrera pel·lícula
encara està pendent
d'estrena
no sé aquí
quin
idul li posaran
però suposo
que no
basada en una història real
sí
basada
basada en una història real
val
fins a aquesta pel·lícula
jo diria que
per situar una mica
Polanski
fer una passada
una mica ràpida
per la seva trajectòria
hem dit que neix
el 33
a París
el 36
la família
retorna
a Cracòvia
el 39
els alemanys
envaeixen Polònia
Polanski
té 6 anys
del 40
al 44
i a l'ocupació
alemanya
de Polònia
el 45
Roman
es retroba
amb el seu pare
supervivent
dels camps
d'extermini nazis
on la seva mare
va morir
el de
Mahousa
el 1947
Roman
Polanski
debuta a la ràdio
com a actor

té una formació
molt sòlida
amb el camp
del cinema
a part d'això
quan la seva época
de París
que ha estat
diverses vegades
a París
podríem
per dir-ho així
podríem dir
que va xupar
molta
Cinematec
i llavors allà
va conèixer els clàssics
tant americans
com europeus
etc.
i de tot això
va veure
i lògicament
després tot això
surt
en forma
de bon cinema
i bon llenguatge
i utilització
del llenguatge cinematogràfic
amb les seves pel·lícules
sobretot
amb les seves pel·lícules
clau
seguint
la seva trajectòria
diríem
que
des dels 52
fins
el 62
ell
va estar
fent
diverses coses
per exemple
va treballar
com a actor
amb Generación
de André Baixda
va treballar
com a director
ja el seu primer treball
va ser
amb la bicicleta
Dos hombres
i un armario
Quan els àngels cauen
té una sèrie
de curs
d'aquests
que ja són
premonitoris
del seu cinema
després va
estar contractat
per un
centre de produccions
Polak
que es deia
Càmera
va ser
assistent de rodatge
d'Andrés Munt
amb una pel·lícula
que es va titular
Mala suerte
i ja
l'any 1959
es va posar a escriure
un guió
el 59
Cotxillola
juntament
amb
Jerzy Skolimowski
un director
que a part de guionista
després es podia
també director
d'un cert prestigi
Polak
no va poder
fer la pel·lícula
no va trobar
financiació
suficient
en el seu país
fins
em refereixo
a Cotxillo
en l'aigua
fins al 1962
aquí s'ha de tindre
en compte
que és una pel·lícula
que va ser molt
ben rebuda
a Europa
als festivals
jo l'he estat
revisant
aquests dies
vaig revisar
la bona part
de l'obra
de Polanski
i m'he adonat
que de la trilogia
de Blanc i Negre
que podríem dir
que són
Cotxillo a l'aigua
Repulsión
i Cul de Sac
és la que
menys
Polanskiana
de les tres
i
la culpa
probablement
no és d'ell
perquè la pel·lícula
evidentment
és Polanskiana
la prova està
que sobretot
amb la tercera
amb Cul de Sac
es repeteix bastant
i va molt més enllà
a l'esquema
de la primera
del triangle
que planteja
però
el problema
de Polanski
amb Cotxillo a l'aigua
és que
l'estava fent
a Polònia
i a Polònia
hi havia
dues qüestions
el catolicisme
militant
i molt conservador
i per l'altra banda
la influència
de la dominació
soviètica
que també
marcava
llavors
per exemple
la protagonista
que molt probablement
en la seva època
anterior
està casada
era probablement
una prostituta
doncs aquí
ha de quedar
dissimulat
i no es pot dir
per tant
ja dic
ja va tindre
un primer problema
de censura
els problemes
de censura
han subvintejat
amb Polanski
curiosament
igual que
van subvintejar
amb Kubrick
i en Pekinpan
Polanski
té
alguns punts
que a mi
me'l lliguen
a Kubrick
el que passa
és que
són dues personalitats
molt diferents
és a dir
Kubrick
és un introvertit
i Polanski
és un extrovertit
probablement
el fet aquest
de la seva extroversió
fa que també
Polanski
hagi comès
errors
que no va cometre
Kubrick
Kubrick
era una
mentalitat
de
jugador
d'escacs
i calculava
molt els riscos
abans de prendre'ls
i Polanski
es llença
és un home
enamoradís
un home
que
ell mateix
ha reconegut
sempre
que
li agradaven molt
les doies
les nínfes
s'enamorava
d'Nastàcia
Kinski
de
Mia Farro
bueno
amb Mia Farro
i va tindre un problema
amb el
Frank Sinatra
que al final
Frank Sinatra
es va cabrejar
perquè no podia ni veure-la
i va agafar
i li va enviar
els advocats
i li va dir
escolta
que firmi aquí
hi ha la separació
home
o sigui
Polanski
tenia un recorregut
ja dic
després
em testé
amb Nastàcia Kinski
després
va passar
el mateix
en Emmanuel Senyer
amb el que es va casar
ell va tindre
tres
tres matrimonis
un
amb una polaca
que es deia
Bàrbara
un nom
una mica difícil
de pronunciar
després
Saron Tait
que tots coneixem
i finalment
l'actual
Emmanuel Senyer
que té
33 anys
més jove que ell
bé
a partir
de Cotxillo a l'acqua
comença
la seva trajectòria
com a director
però abans d'entrar
en la seva trajectòria
com a director
volia dir
que la vida
de Polanski
serà
des del meu punt de vista
atravessada
per tres circumstàncies
que la marcaran
i també
influiran
en la seva obra creadora
en primer lloc
està
la seva infància
dels 6 als 12 anys
hi ha la guerra
la segona guerra mundial
ocupació de Polònia
separació dels pares
ell
ha d'anar
amb familiars
amb parents
etc
espategant
perquè
està separat dels pares
finalment
retrobament amb el pare
però la mort de la mare
tot això
el colpeix
com no podria ser
una altra manera
perquè estem parlant
d'un infant de 12 anys
i dels 6
als 12
ha estat donant
voltes
d'aquí cap allà
aquesta seria
una primera
situació traumàtica
una altra seria
als 36 anys
el 9 d'agost
de 1969
mentre ell
estava rodant
en San Macaré
a Londres
rep la notícia
de l'assassinat
de la seva
segona dona
l'actriu Sharon Tate
que havia protagonitzat
Facebook
que a més a més
estava embarassada
pel grup aquell
de la família Manson
això té una cosa
que després comentaré
també relacionada
amb Rosemary Baby
i una tercera
circumstància
colpidora
també
per ell
que l'ha marcat
és la denúncia
de violació
d'una menor
el 10 de març
de 1977
l'ha fet conegut
com el cas
de Samantha
Giley
com nom
de
soltera
Heimer
com nom
ja
de casada
una noia
de 13 anys
volant que
estava fent-li
una sessió
de fotos
per la revista
Vogue
per la que
ja havia fet
unes fotos
de Nastàcia
que havien tingut
molt reconeixement
15 anys
també
i Vogue
va dir
no
continuem
amb les tineges
que ens agrada
això
llavors ell
va trobar
la setmana aquesta
bueno
ja és coneguda
la història
primer
va tindre
amb 20 dies
de diferència
li va fer dos sessions
una
a l'apartament
o casa
de Jacqueline Bisset
i la següent
on es va produir
els fets
que van portar
la denúncia
va ser
el
bueno
una casa
que tenia
el
el
el
el
el
el
sí
com es diu
l'actor
Jack Nicholson
mentre ella
estava fent
un rodatge
a fora
van estar
allà amb ella
i bueno
el jacuzzi
etc
li va donar
una substància
en fi
això va portar
el director
un problema
amb el
amb el judici
molt
complicat
ell va
admetre
i va haver
l'advocat
de la part
que
acusadora
i la defensora
van arribar
en un pacte
es tractava
que ell reconegués
que efectivament
havia tingut
un comportament
no
no
no correcte
i llavors
es va arribar
amb un acord
en què
se li aplicarien
uns dies
de fet
va estar
42 dies
pres
de 90
que se li havia
dictaminat
i va sortir
amb un permís
per vindre
a treballar
a Europa
amb un rodatge
i aquí
va cometre
un error
molt gran
va ser
que
durant aquest rodatge
va ser
invitat
molt probablement
era una trampa
per un element
del rodatge
amb una festa
a Suïssa
i dintre d'aquesta festa
que es va allargar
bastant
se'l va fotografiar
amb dos noies
menors d'edat
dintre d'altra gent
però aquesta fotografia
va arribar
el jutge Rittenman
i el jutge aquest
va agafar
i va dir
quan vinguis
ja parlarem d'això
és a dir
és molt curiós
perquè tot el fet
de Polanski
direu quina bestiesa
però no us podeu imaginar
com em recorda
el procés
que està seguint
en aquest cas
la justícia
amb Catalunya
és a dir
sí
d'entrada
hi ha
cinc
cinc motius
de demanda
per Polanski
i aquí
em sembla
que també són cinc
surt
Polanski
no pot retornar
té un avís
que si retorna
va a la presó
que això
a partir dels 40 anys
que han passat
sembla que ja s'ha suavitzat
i probablement
si tornés
als Estats Units
amb un tràmit
diguéssim
de
o sigui
de firmar
uns papers
i tals
quedaria resolt
però
sí que és veritat
que
aquí què es vol fer
Polanski
és un director
que per la seva temàtica
i la forma
de produir-se
és un europeu
d'un país
de l'est
que ve aquí
als Estats Units
a embrutar-nos
al cinema
al nostre
americà sistema
de vida
i
a la que puguem
li fotrem
i efectivament
després de
Rosemary Baby
hi va haver
una part
de la crítica
que va estar
molt
molt en contra
de Roman Polanski
i li tenia ganes
i una part
de
el que no és la crítica
i que són
els elements
de poder
a partir de
productors
i de directors
i també
estaments polítics
que també li tenien ganes
tot això
el jutge
Rittenman
ho va capitalitzar
i en realitat
va ser
un
extrapolar
el tema
per dir
la línia
vermella
d'Estats Units
és aquesta
i aquest senyor
se l'ha assaltat
i aquí no torna
pels que
se l'assalten
aquí no tornen
és a dir
se li va fer
aquest marcatge
i se'l va deixar
emmarginat
primer a Suïssa
després allà
encara va ser retingut
i
va passar
per un filtratge
i llavors
finalment
cap a França
que no hi havia conveni
d'extradició
als Estats Units
per aquest tipus
de delictes
i així
ja ha hagut
que funcionar
fins i tot
se li va otorgar
un Òscar
pel pianista
que no va poder
anar a buscar
etcètera
però
molt
de tot això
era
no
la circumstància
en si
perquè en realitat
entre ell
i l'afectada
la Samantha
va arribar
un moment
en què
hi va haver
un mútu acord
de deixar
el tema
i reanudar
una amistat
i de fet
s'estan
comunicant
habitualment
i van reconèixer
tots dos públicament
i van tindre
un linxament públic
un
per tindre fama
i l'altre
per ser
el que podríem dir
una pobra noia
que ja veuràs
tots dos van ser
utilitzats
per
políticament
i socialment
per fer
un dir
la societat americana
tolerem fins aquí
i ara
ja
ens centrem
una altra vegada
en el que és
el corpus
de
la seva obra
aquí parlaríem
de la primera trilogia
Cotxilla l'Agua
Repulsió
Nicol de Sac
que té la coincidència
que són tres pel·lícules
fetes en blanc i negre
la primera
a Polònia
i les altres dos
a
França
no?
no
a Anglaterra
les dos segones
és a dir
Repulsió
Nicol de Sac
compten
amb la fotografia
en blanc i negre
de Gilbert Taylor
que és
un director
de fotografia
extraordinari
i que fa
tant amb l'una
com amb l'altra
un treball
de primera categoria
per mi
cul de sac
que toca
el tema
de l'adulteri
és
és una obra
mestra
i
Repulsió
que
és una obra
més
més de
de càmera
més tancada
però
té una força
tan impressionant
tan amb
amb el seu contingut
que té una evolució
és d'aquest que dius
bueno
però
jo
tinc que dir aquí
també
que
va tindre la sort
Polanski
mentre es va viure
de poder tindre
com a col·laborador
amb els guions
exceptuant
quan es tractava
d'adaptacions literàries
que llavors
feia ús
normalment
del mateix
autor
va tindre
la col·laboració
de Gerard Brach
extraordinari
guionista
amb una complicitat
molt gran
entre els dos
i aquí
això es nota
i llavors tenim
un guió
de Repulsió
i de Cuglesac
que és
fabulós
cada vegada
més depurat
cada vegada
més cinema
cinema
és a dir
el que deia abans
per exemple
respecte
a la pel·lícula
aquella
Alma Mater
que li trobava
a faltar
cine
aquí
és que estàs veient
Cuglesac
i hi ha un moment
en què la història
tant te fotia
és que
és que estàs veient
aquelles imatges
i et transmeten tant
o sigui
hi ha
hi ha literatura
hi ha teatre
hi ha
és que
hi és tot
i a la vegada
també
uns elements
corrosius
a nivell
de contingut
extraordinaris
contra
de crítica social
i política
després vindria
el Baile de los Vampiros
aquí
ja coneixia
Sharon Tate
i la va incorporar
Baile de los Vampiros
és un divertiment
tocant temes
que sempre
estan molt presents
en Polanski
tal com he dit abans
que casa el sexe
i els vampirs
i amb to de conya
i amb to de conya
absoluta
això seria l'any 1967
i el 68
una de les seves obres mestres
també
que és
La semilla del diablo
La semilla del diablo
és una pel·lícula
que a més a més
va trobar
una mia farro
jo crec
en un moment
extraordinari
jo no sé
si la va
potser deixar buita
aquesta pel·lícula
perquè
és que
l'he estat veient
aquest matí
per exemple
i em sembla
una actuació
una interpretació
també
però
d'aquelles
extraordinàries
el contingut
de la pel·lícula
és molt bo
a més a més
aquí
va ser un èxit
comercial brutal
brutal
tot el món
el va rellençar molt
a partir de La semilla del diablo
va tindre
el problema
de la mort
de l'assassinat
de Sharon Tate
llavors aquí
tal com he dit abans
hi va haver
tres moments conflictius
el de la infància
el de la mort
de Sharon Tate
i
i el conflicte
amb Samantha Geimer
bé
de la primera
podríem dir
que
al cap de molts anys
va fer el pianista
i a la millor
li va servir
d'expiació
no sé
a mi
és una pel·lícula
que va tindre
molt èxit
però no és
de les meves preferides
ni molt menys
de Polanski
Macbeth
és una pel·lícula
que
sí que
és una adaptació
chasperiana
d'una estètica
extraordinària
que no té res a veure
amb el contingut
que és duríssim
chasperiat
absolut
però
d'un contingut
molt dur
què fan
de la pel·lícula
una pel·lícula
d'aquelles
que
requereixen
la complicitat
de l'espectador
és a dir
no passen
les coses
així
d'una forma
lleugera
sinó que
cada paraula
cada
sí sí
anem bé
anem bé
és que
és
o sigui
hi ha molt
xasperi
d'allí
i per tant
les paraules
les frases
tenen molt pes
això és Macbeth
aquesta pel·lícula
després de tot el que va passar
amb Sharon Tate
podríem dir
que
l'utilitza
com a catarsi
per
superar
aquests problemes
que van passar
allà
a Califòrnia
després vindrien
que
que
és una mena
per dir-ho així
ràpid
i els cinèfils
ho entendrem molt bé
de fer
el seu
vuit i mig
de Fellini
doncs el vuit i mig
de Polanski
no és tan res així
com el de Fellini
però
déu-n'hi-do
la mala lleca
d'aquesta pel·lícula
a continuació
en 1974
ve Shine a Town
Shine a Town
Polanski
es posa
el tratjo
de
de
treballador
i de
bon operador
i
de bon narrador
i treu
una pel·lícula
una pel·lícula
una obra
mestra
i ja està
amb el seu
John Huston
que no solament
el té com a referent
de la jungla de l'asfalto
que hi és
sinó com a actor
sinó com a actor
amb un paperàs
a més a més
i una
fight on a way
extraordinària
i un Jack Nicholson
també extraordinari
pel·lícula
que no cal
recomanar-la
perquè crec que
tots la teniu
ja en el pensament
a continuació
fa per mi
una altra
de les seves obres
mestres
indiscutibles
i que és
un dels punts
per mi
més alts
de la cinematografia
de Polanski
no és una pel·lícula
fàcil
però és extraordinària
i val la pena
revisar-la
per disfrutar-la
El Quimèrico Inquilino
es va titular aquí
és un obra molt personal
és un obra
extraordinària
on hi ha
moltes de les constants
que he apuntat al principi
del cinema
de Polanski
a veure
a continuació
estem
en 1976
El Quimèrico Inquilino
i el 1977
es produiria
l'afer
que hem dit abans
de Samantha
Heimer
i a partir d'aquí
ell entraria
en una fase
de molts problemes
amb la justícia
que el deixarien
pràcticament
arruïnat
intentaria
sortir-se
d'això
fent
Tess
però Tess
va ser una pel·lícula
que li va servir
com
com
Macbeth
de Catarsi
però
no va ser
el gran èxit
que
esperava
tot i que
té
tots els elements
de gran pel·lícula
de Polanski
llavors
ell va dir
bueno
ara la clavaré
i em vaig a fer peles
i va fer Pirates
Pirates
va ser un fracàs
fins i tot
de públic
horrorosa
és a més a més
una pel·lícula
dolenta
de Polanski
a continuació
ja havia conegut
Emmanuel Sègnia
i
l'amor
va
va fer
atravessar
Polanski
camins
i de aquí
en va sortir
Frenètico
i Frenètico
és una pel·lícula
hixxotiana
fins a la mèdula
molt ben rebuda
pel públic
va ser un èxit
a Europa
va ser un èxit
a Amèrica
a partir d'aquí
comença
una altra vegada
com que ja torna
a retrobar-se
ell fort
amb les seves constants
tenim
les lunes d'iel
que és un altre punt
àlgid per mi
molt
molt
allí
és una baixada
als inferns
amb la passió
la submissió
el boiarisme
el desvianisme
la dominació
bueno
hi ha tot el catàleg
és una extraordinària pel·lícula
molt ben interpretada
a continuació
la muerta
i la doncella
continuem
els inferns
i aquí
hi ha política
tortura
relació víctima
boixí
sortim d'aquí
i ens anem
cap al segle XX
i abans d'arribar al segle XX
però jo la poso
amb el segle XX
hi ha la novena puerta
que és un film
alegòrit
i per mi
no és del tot rodó
continuem
estant a l'infern
però
no
no li surt
tan rodona
com voldria
el 2002
tenim el pianista
que ja he dit
que pot ser una revisió
de la seva memòria
amb agraïments
que potser tenia pendents
gent de Polònia
jo
d'aquesta passo bastant
Oliver Twins
és una altra cagada
podríem dir
i
després tenim
la dècada
actual
en la que tenim
l'escriptor
que és una pel·lícula
que torna al cine polític
és una pel·lícula
que
bueno
cau bé
sí
cau bé
com frenètica
i
després ja tornem a estar
en matèria
intrínsecament
de Polanski
com és
A un dió salvaje
de la novel·la
sobre la novel·la
de Reza
La Venus de les pieles
sobre el llibre
de Sartre Masoch
i
finalment
arribem al 2016
amb aquesta
que tenim pendent
de veure
que és una pel·lícula
en la que ha constat
ha comptat
amb
amb el guió
amb el francès
que també en sembla
que és director de cinema
Assayas
d'aquesta col·laboració
ens surt una pel·lícula
que es diu
basada en fes reals
que està pendent
de destrenar
les nostres pantalles
segons diu internet
el
1
el dia 1
de juliol
i de juny
perdona
s'arriba aquí
teòricament a Espanya
aviat la veurem
la veurem
vale
bueno
en fi
per concloure
de tot el que he dit
voldria dir
que
bueno
Pep
i què ens recomanes
com a imprescindible
de Polanski
doncs com a imprescindible
de Polanski
jo
situaria
de forma cronològica
Repulsión
cul de sac
el baile de los vampiros
la semilla del diablo
Chinatown
el quimèrico inquilino
frenético
lunas de gel
a un dios salvaje
i la venus
de las pilas
jo crec que
amb aquestes pel·lícules
queda
una visió
panoràmica
de lo més important
que ens ha deixat
Polanski
que és molt
perquè realment
ja dic
és un autor
total
perquè també
les seves interpretacions
per exemple
amb el quimèrico inquilino
ell fa un
turs de forcs
com a actor també
jo
em pregunto
com es pot
fer la direcció
i a la vegada
una interpretació
tan posada
en un paper
difícil
que té
aquella evolució
personal
dins de
de la mateixa
del mateix metratge
no?
ja
és algo extraordinari
així com per exemple
és protagonista
o coprotagonista
també del baile dels vampiros
però allà és un divertiment
sí
es tracta de portar
una maleteta
sí
el martell
va jugant
sí
sí
bé
fins aquí
molt bé
molt bé
escolta
estem
lo que dóna de si
lo que dóna de si
la meva explicació
sobre Polanski
tot
i que us dic una cosa
Polanski
en si
de cada pel·lícula d'ell
d'aquestes
que no m'he anat
com a importants
es podria fer un programa
clar
clar
n'estic segur
n'estic segur
i amb tot això
hem estat arribant
gairebé al final
perquè arriba l'hora
que has estat clavat
el temps que havíem pensat
que destinaries
al senyor Roman Polanski
per tant
felicitats
molt bé
i de fet nosaltres
ens hem d'acomiadar
fins després de Setmana Santa
desitgem que us ho passeu bé
desitgem que veieu molt cine
desitgem que veieu també molt teatre
i llegiu moltes novel·les bones
i en conseqüència
estem aquí
estarem aquí disposats
a parlar
sense condicions
de tot allò
que haurem vist
durant la Setmana Santa
o abans de la Setmana Santa
o els dies següents
us desitgem a tots
bon cap de setmana
i bones vacances
de Setmana Santa
i fins al dimarts
després
de les festes
bona nit a tots
i moltes gràcies
Pep
per la teva intervenció
gràcies a vosaltres
molt bé
adeu
bona nit
adeu
M de música
un programa realitzat i presentat
per Maria Quintana
molt bona nit
una vegada més
una servidora
que us parla
i el Carles
a les vies de so
comencem amb la veu
del poeta
de Miquel Martipol
a l'osi de l'anyor
posem
que el fil de plata
d'un afany
et porti al cor
del temps
si és que el temps
té cor
què faràs aleshores
assajar tal volta
de descriure
l'inefable
o quedar embaducat
davant d'aquell
joc de miralls
que ningú no s'explica
té un ganivet de doble tall
el risc
que ningú no sap bé
per on se m'espunya
més val que et facis ombra
amb la teva ombra
més es dexifres el perfil
de cada soc de la pell
la ningú més sorprenent
de tan familiar
de les arrugues
i a poc a poc
construeixes
un lúdic retrat
de tu mateix
que t'acompanyi
veieu?
l'elogi de la ruga
de l'edat
de l'experiència
que t'acompanyi
que t'acompanyi
de l'esperiència
de l'esperiència
que t'acompanyi
que t'acompanyi
de l'esperiència