Cinema sense condicions
Hola, bona nit. Aquí estem, com tots els dimarts a les vuit,
per poder parlar amb vosaltres Cinema sense condicions,
de cinema, del que hem vist, del que ens ha agradat,
del que no ens ha agradat, o del que trobem suggerent
perquè pugueu anar a veure, és a dir, de cinema en general.
Avui, a la segona part d'aquest programa, com sempre,
tenim una persona convidada, que en aquest cas és el Salvador Juan.
Hola, bona nit.
Bona nit.
I, com sempre, estem aquí a l'estudi per fer tot el programa.
El Pep Armangol, hola, Pep.
Hola, bona nit.
Que també ens dirà què ha anat a veure, quines o les preestrenes,
què li ha semblat interessant, què no li ha semblat tan interessant,
i ens farà els sugeriments que cregui oportuns.
I, al tauler de control, el so i les entrades de cada un de nosaltres tenim l'Andrea.
Hola, Andrea. Bona nit.
Bona nit, Andrea.
Bona nit.
Molt bé.
Doncs aquí estem per començar.
A veure, jo he anat a veure una pel·lícula que, com a mínim, és curiosa.
és la trinxera infinita.
La trinxera infinita, que a l'últim festival de Sant Sebastián tenia premi La Conxa de Plata, de guió i direcció.
i és una pel·lícula, els directors són John Garau, Aitor Arregui i José María Goenaga, de cinema basc.
És una pel·lícula especial.
El tema de la pel·lícula, la història de la pel·lícula, és una parella que viuen en un petit poble,
m'imagino, d'Andalusia, i ells fa poc que estan casats, això suggereix la història,
i això passa al 36, és la Guerra Civil, la Guerra Civil espanyola,
i llavors és el moment en què han entrat els nacionals
i, per tant, els republicans estan perseguits
i molts d'ells fan el passeillo i els maten.
I el personatge central d'aquesta pel·lícula, que la fa l'Antonio de la Torre,
l'Antonio de la Torre ve l'encuesta que fan una boníssima, boníssima interpretació,
el millor de la pel·lícula és la interpretació.
És el del Reino, no?
És el del Reino, sí, sí, sí, sí, sí.
Ho fan molt bé, ho fan molt bé, els dos ho fan molt bé.
És molt bon actor.
És molt bon actor, molt bon actor.
I és una pel·lícula difícil d'actuació, però jo crec que el director i el guionista és bona en aquest aspecte.
A veure, acabo d'explicar les sinopsis de la història.
Llavors, ell és republicà, està perseguit pels nacionals i, de fet, la pel·lícula comença que el persegueixen i el volen matar.
Llavors, ell s'escapa, finalment s'escapa i arriba ferit a casa seva.
I el resum és que ja no pot tornar a sortir de casa seva perquè no el troba i s'amaga amb una amagatalla sota terra de la pròpia casa.
I allà hi està un temps, després ells es canvien a la casa del pare d'ell, que també tenen una amagatalla sota terra.
El resum és que s'hi està 30 anys.
30 anys que significa fins al 69 que hi ha l'amnistia general després que el Franco la dona i dona amnistia general.
I llavors casos com aquests o de tot altre tipus poden emergir d'on estaven, dels diverses maneres que estaven.
O estaven fora o estaven amagats.
I aquesta és la història.
És una història fosca, com us podeu imaginar.
És una història molt ben rodada, sobretot la primera part.
Després, és una pel·lícula llarga, molt llarga, potser per a mi una mica massa llarga,
però està ben explicada, però la segona part és una mica més culebron, per dir-ho en termes propers.
La pel·lícula és amb color?
És amb color, fosca però amb color.
No, és que a vegades les pel·lícules sobre el franquisme i aquesta època es fan amb la Guinera.
Sí, no, no, aquesta és amb color.
A veure, està ben tractat el color.
La primera part és especialment fosca.
Inclús, clar, quan ell està amagat al forat on sobreviu,
la realitat que devia passar és que estava a les fosques, literalment.
Perquè, jo què sé, als anys 30-40,
i en un lloc com podria ser aquest poblet andalús
no hi hauria llum o el tipus de llum que hi hauria aquí en què és
o llums d'aquesta mena.
I, per tant, això és el que hi ha.
Ara, com que passen 30 anys,
el procés és un procés important,
que és un procés important al propi estat d'Espanya.
Realment em sembla increïble
perquè una persona pugui estar durant 30 anys...
Jo recordo diverses pel·lícules que han trobat aquest tema.
Sí.
L'Hombre Culto, de l'Hongria.
Del Forç Hongria.
Del Forç Hongria.
I un altre...
No, un comentà entre nosaltres,
però la podem comentar a baixa.
No, no, no.
No, ho havíem comentat fora d'antena.
Fora d'antena, sí, sí.
I després hi havia un altre que ara no recordo el títol,
però sí que és un tema que s'ha tractat
al llarg de la mort de Franco, clar.
Sí, efectivament.
Abans era impossible.
Perquè a més, és clar, és una història tan sòrdida,
tan sòrdida,
que inclús per atendre mostrar-la
és d'una certa valentia,
perquè de còmode en té poc,
aquesta història com a tal.
Llavors, què puc dir?
Doncs que l'Antoni de la Torre i la Belencuesta
fan una magnífica interpretació, els dos.
Inclús aquell tema que sempre penses
com ho fan per envellir-los,
perquè, clar, en 30 anys els han d'envellir.
Doncs ells deixen de rodar inclús un temps
perquè s'engreixi l'Antoni de la Torre,
perquè ell, quan es fa gran,
tot ell canvia.
I està molt ben envellit, molt bé, molt bé.
Que això és aquell tipus de fallos
que si una pel·lícula això no t'ho fa bé,
passa a ser de creïble a increïble, fàcilment.
perquè, clar, no tens masses més ingredients.
És aquell tipus de pel·lícules
que pretén ensenyar-te una història,
la història real,
des d'un món que no la veu la pròpia història,
perquè és des d'un forat,
o des d'un amagatall.
Per tant,
fer entendre a l'espectador el pas del temps
no és fàcil.
I ho fan bé,
ho fan relativament bé,
perquè realment,
entre els anys 40 i els anys 60,
hi ha una diferència abismal,
aquest país.
I, per tant,
fer-te sentir que l'espectador se n'adoni
d'aquest pas del temps
no era fàcil,
i ho fa bé.
Això ho fa molt bé, la pel·lícula.
Ho fa molt bé.
D'altra banda,
això i la interpretació,
després hi ha un fill,
perquè tenen un fill,
i la història de tenir un fill
també és una història peculiar,
com us podeu imaginar.
El fill ho sap,
que el pare està amagat o no?
No, no, sí, clar.
Sí, sí, sí.
Ell viu allà dintre,
i ell sempre ho sap
i sempre ho amaga.
Que això devia ser el gran,
que tu m'explicaves també fora d'antena,
el gran problema de les famílies,
que haurien de mantenir
aquest secret estricte,
perquè en un poble petit,
com seria aquest poble andalús,
és molt difícil,
molt, molt, molt difícil,
i amb nanos petits,
perquè aquest nano,
ella se'n va
que neixi a casa d'una germana,
però després torna i torna amb el bebè
dient que és de la germana,
per exemple,
la història és una...
Clar, perquè com ho arreglen,
aquesta història.
Per tant,
el nen creix allà dintre,
veient el son pare,
i per tant,
sempre amb el silenci absolut.
Clar,
és una història molt dura,
molt dura,
i la pel·lícula te la desmenys.
Està ben orquestada,
la pel·lícula de Guió,
perquè fa episodis,
i fa episodis de paraules,
amagar,
bueno, en castellà,
clar,
i dona el significat
de cada paraula del diccionari,
i llavors la interpreta.
És una...
És un recurs,
bueno,
que té gràcia.
Bueno,
gràcia,
vull dir que té,
fins al punt de tenir intel·ligència,
de posar-ho en marxa allà.
Perquè llavors,
si que és pantalla en negre,
la paraula que suggerirà l'episodi,
el que diu l'enciclopèdia d'aquella paraula,
i llavors el desoprogramament de l'episodi,
que és un episodi curt,
de cada trosset,
va introduint-ho així.
Que això,
bueno,
li vaig trobar una certa gràcia
de posar-la en marxa així.
Per tant,
què dic d'aquesta pel·lícula?
Que és una pel·lícula dura,
és una pel·lícula que està ben feta,
que es mereix el premi que li van donar a Sant Sebastián,
que les interpretacions estan molt per sobre del que veiem,
perquè són sòbries,
sense passar-se...
perquè podria haver-se passat...
Sí, sí, un melodrama.
Sí,
la segona part n'és una mica,
però podria ser una cosa infumable.
I no l'és,
no l'és per la interpretació d'ells,
per l'ús de la càmera,
clar,
la càmera sempre està d'una manera molt estratègica,
perquè ell està en un forat,
i és el que ell veu,
i com ell percep el que està passant a fora.
I això està molt ben jugat,
molt ben jugat.
Per tant,
qui li interessa la temàtica,
qui li interessa el cine,
que explica història sense fer història,
que és un tipus de cine,
és una pel·lícula suggerent,
i que sí,
que es pot veure bé.
Suposo que una mica per allà on va el fet
que s'hagi repetit aquesta història
en diverses fases del temps,
tant en el cinema com en la literatura,
és perquè...
és fer una mirada
sobre la influència d'un sistema,
com és el franquisme,
la perversió que comporta,
i fins a quin punt aquesta perversió
arribi a la unitat familiar.
Alterant-la,
distorsionant-la,
i creant una situació
que vista des d'ara...
I segons com embrutim-la,
perquè clar,
és una situació...
I per altra banda,
jo he de creure
que les persones
que es van trobar
amb aquesta situació
de l'escala...
És a dir,
primer,
és el sud d'Espanya,
perquè és on entren els nacionals,
quan a la resta hi ha dualitat.
I després,
perquè la gent del nord
travessa la frontera
i se'n pot anar,
o té més capacitat
de marxar,
com han marxat
molta gent d'aquí
i del nord.
Per tant,
enganxa
amb aquesta
duresa
a la gent
amb menys possibilitats
de fer res més
que el que fan,
que és amagar-se.
Si estan a la costa
poden marxar...
Sí,
hi ha més coses,
hi ha més possibilitats.
Si és Andalusia Profunda,
no.
i l'Andalusia Profunda
i aquí això està...
Jo havia
30 anys
d'Oscuridat,
em sembla que era
aquella pel·lícula
que hi havia també
amb animació,
no us en recordeu?
Era una pel·lícula basca,
també.
I era
un alcalde
de Mijas,
em sembla que era
un poble d'així,
em semblava recordar.
Bé,
però és la mateixa història.
És la mateixa història.
És la mateixa història.
És la mateixa història.
És la mateixa història.
És la mateixa història.
És la mateixa història, sí.
Bé,
això és el que us podria avui.
Mira,
jo us volia parlar
com a mínim
de dues coses.
La primera
és que,
igual que va passar
el mes d'abril
amb el BCN Film Fest,
ara,
aquest novembre,
formo part del jurat
del 26è Festival
l'Alternativa
de cinema
internacional i nacional
de curs
i llargs metratges.
Una mica...
Però sí,
no documental,
això?
O sí,
també...
No,
no,
no documental
necessàriament no.
Sí que hi ha
molt de documental,
però
està obert també
a llargament
metratges de ficció.
És un cinema,
com diu el nom,
ja,
alternatiu.
Ja.
Està...
Perdó,
encara em duro
el constipat
de la setmana passada.
Està dirigit
i vol propiciar
el fet
que
tinguem
accés
a veure
i conèixer,
sobretot,
el que es fa
arreu del món
i també a Espanya
amb el camp
del documental
i del cinema
experimental,
un cinema
que se surt
dels canals
comercials
habituals,
no?
Ha començat
ahir,
ahir es va fer
el tret de sortida
i avui
ha sigut
el primer dia
i durarà
fins al diumenge.
El lliurement
de premis
és el dissabte
i jo formo part
del jurat
de l'ASSEC,
l'Associació Catalana
de Crítics
i Escritors
Cinematogràfics
i a nosaltres
ens hem deixat
a l'apartat
de cinema
de curts
i llargmetratges
nacionals.
Llavors tenim...
Quants en teniu?
Sí,
10 curtsmetratges
i 8 llargmetratges.
Dels 10 curtsmetratges
n'hi ha un
que és de José Luis Guerin.
Ah, sí?
Sí.
A temps que no feia res,
el Guerin.
Sí.
Ja l'he vist
perquè, sí,
cada festival
té el seu sistema
i aquest
pel jurat
ens deixa
una sala
on ens podem passar
fora
de la projecció
habitual.
Les pel·lícules
que ens interessen...
On t'ho veieu?
On t'ho veieu, això?
On és?
Al Centre de Cultura
Contemporània.
Ah, sí,
que és que és...
Al CCCB.
A la Filmoteca
també es fan passes.
A la Filmoteca
també es fan passes
i també es fan passes
als Somseig.
Aquesta sala
del carrer Bejar.
A part de...
Bé,
el que us deia
és que tenim aquesta sala
en la que
nosaltres ho demanem
i ens passen
les vegades que vulguem
si és que ho volem...
Si ho vols veure
moltes, moltes vegades...
Més d'una vegada
una peça
per recordar
o fixar alguna idea
que t'hagi quedat
una mica penjada.
Està molt bé.
Està molt bé.
Perquè a partir
de les 11 del matí
i fins a les 9 de la nit
pots estar
visionant
les pel·lícules
que t'interessen.
Molt bé.
Sí, sí.
després hi ha
també unes activitats
com són
Masterclass
que aquest any
està dedicat
juntament
amb la Filmoteca
a
Jean Gabriel Periot
es diu
Cine d'Arxivo
i el muntatge
del Cine d'Arxivo
o sigui
materials
i el seu muntatge.
Hi ha també
un seminari
que el fa
la directora catalana
Neus Ballús
en què es presenten
quatre dels seus
curtmetratges
poc vistos
perquè són
uns curtmetratges
d'aprenentatge
diguem
que estan fets
em sembla que n'hi ha un
que ja té 12 anys
Neus Ballús
és la que va fer
La Peste
i que últimament
ha estrenat
Staff Only
que tu la vas comentar
no?
Sí, que la vam comentar aquí
perquè es diu
El viatge de la Marta
també
viatge a Senegal
i tal
Bé, llavors
és interessant
perquè es pot seguir
l'evolució
de la Neus
i veure una mica
els principis
com són
l'època formativa
i com això
ha anat conduint
a una depuració
de l'estil
fins al que està fent ara
que ja
apunta de maneres
de ser
una
de les directores
de referència
en el futur
del cinema català
Bé, a part d'això
fa 30 anys
que és
la caiguda
es conmemora
la caiguda
del mur de Berlín
llavors allà
s'ha fet una mena
de reconstrucció
petita
del mur de Berlín
en el que hi ha
fotocall
per tothom
que hi vulgui anar
obert
al hall
del CCCB
i després
es passen
al voltant
de la casta temàtica
sis pel·lícules
també
totes centrades
la major part
són
de factura
alemanya
alguna d'elles
molt interessant
però clar
aquestes tu
o també les veus
sí, sí, sí
jo estic acreditat
puc veure tot
si amb el suposat
que tingués temps
ho podria veure tot
perquè això també
t'interessa
és molt
jo he estat
tres vegades
jurat
al Festival de Cine
de Barcelona
quan existia
i menys
era jove
perquè començaves
al matí
i acabaves al vespre
una darrere
l'altra
una darrere
l'altra
al final no saps
ni què veus
ara no seria cap
una sistemàtica
has de prendre
de nòtres
i tot i així
dintre de tot
nosaltres
per el que has dit
si eren
deu curs
i
8 llargs
encara em pots retenir
de manera natural
amb el que és la jornada d'avui
he vist
dos llargs
i 4 curs
ja tinc això
pel davant
o sigui que porto
un promís bastant bo
que siguin els curs
si són de 5 minuts
però clar
depèn dels curs
demà no hi puc anar
perquè demà
tenim
un passe de premsa
de l'última pel·lícula
d'Escorce S
que dura 3 hores
i 20 minuts
ja ja
a veure
aquesta
aquesta va
el irlandès
i aquesta va
va
no no no
aquesta és
passe de premsa
sí ja ho sé
ja ho sé
però
l'Escorce S
no feia també
per Netflix
o per una
d'aquestes
no és un d'aquests
que el volia
no ho sé
ho desconec
clar perquè ara
com que tots es passen
a aquest tema
sí sí
jo he sentit
a parlar
que l'Escorce S
es havia plantejat
treballar
per alguna
no no
aquesta és
de
per alguna
plataforma
d'aquestes
sí però aquesta
que dius tu
bé
i llavors ja
anant a
el que són estrenes
sentireu a parlar
segur
d'una pel·lícula
que es diu
Sig Trànsic
Glòria Mundi
que en principi
el de Sig Trànsic
ho han posat
entre parèntesis
però com que la frase
en llatí va
va corrida
millor que ho diguem
en principi
l'estrenaran
perquè
suposo que
els hi sona més fàcil
Glòria Mundi
és una pel·lícula
de Robert Guedigian
aquest és
el director francès
que acostuma
a treballar
es veu que han fet
gairebé una vintena
de pel·lícules junts
amb la seva
actual
muller
que es diu
Ariane Esquerit
que precisament
amb aquesta pel·lícula
li van donar
un premi d'interpretació
a Venècia
cosa que si veieu
la pel·lícula
suposo que
estareu d'acord
amb mi
en què és
donar el premi
molt lleugerament
perquè
ni em sembla
un paper
totalment
de protagonista
ni em sembla
un gran paper
és una mare coratge
que va
entrant i sortint
de casa
entrant i sortint
de la feina
i fent
d'esquirol
ratos perduts
i altres vegades
fent d'àvia
però sempre
mantenint
una línia
en la que
no hi ha
un treball
del paper
especialment
jo diria que
és més
per l'espectador
la
Ariane Esquerit
que no
el personatge
ja
llavors
em sembla
molt
però
molt estrany
que li hagués
donat el premi
però bueno
de vegades
els prèmits
es donen també
per una acumulació
de treballs
i s'ha
de reconèixer
que és una dona
que té una trajectòria
i ha fet altres papers
força interessants
per exemple
el de l'anterior
que era
La casa junto al mar
que també
era dirigida
per ell
home
ja era un paper
una mica més
treballat
però bueno
i aquesta la temàtica
sí
anant amb aquesta
la temàtica
és
jo vaig parlar aquí
de la pel·lícula
de Ken Lodge
sí
sí
bé
doncs
és una temàtica similar
o sigui
el que passa
és que
el que
Ken Lodge
ho feia
amb quatre personatges
el pare
la mare
i dos fills
aquí la cosa
es complica
perquè
és
el
ex-marit
el marit actual
la muller
una filla
una fillastra
els dos companys
de les dues filles
i amb tot aquest pac
tenim
a Marsella
una barriada
diguéssim
més aviat
de classe baixa
com moltes
hi ha a Marsella
sí
com quasi totes
el director
que hi ha
llavors
ells ho ha de ser
per Marsella
hi ha un repartiment
de papers
o sigui
els grans
aquí
els madurs
o sigui
el padrastre
el pare
i la mare
són
en principi
unes persones bones
capaces
de perdonar
capaces
d'ajudar
per sobre
dels seus interesses
personals
i tal
i els fills
i filles
estan ja
pervertits
es veu
per la modernitat
i llavors
hi ha
unes situacions
de banyes
entre ells
encreuades
imagineu-vos
entre
entre
la pròpia família
entre la pròpia família
clar
això
a veure
si
si veiem
i ho comparem
per exemple
amb la pel·lícula
de Ken Loach
allà tens un discurs
on està molt clar
on està el problema
que és una societat
en la que no permet
evolucionar-te
i aquí
és una societat
en la que també
et posa dificultats
a tots
a tot el grup
per evolucionar
però compte
perquè resulta
que hi ha
un fill
i una filla
que estan treballant
o sigui
tenen un negoci
pròsper
que es dedica
a ser
una mena
de
la gent
que ja no pot aguantar
i necessita
5 euros
agafa i es treu
trastos
de casa
i ells els donen
3 euros
5 euros
10 euros
i amb aquestes
compraventes
ells
van prosperant
i fins i tot
arriben a fer la inauguració
d'una segona botiga
o sigui
fixeu-vos-hi
com en realitat
és amb l'explotació
del més dèbil
del més dèbil
també
o del col·lega
d'un dèbil
però més dèbil
per tant
a mi em sembla
que és una pel·lícula
fallida
d'una moralitat
molt justeta
tirant cap a immoral
i llavors
no
i amb això
a la sortida
estàvem parlant
amb alguns col·legues
i hi havia molta discrepància
perquè hi ha gent
que fa un seguitisme
bastant a segues
d'aquest director
que sí que té
una certa habilitat
per portar-te
al seu terreny
però bueno
jo
almenys
em poso sempre
en una situació
d'aquesta història
me la crec
o no me la crec
no clar
jo em crec
la història
de Ken Lodge
amb un 85
o un 90%
i aquesta me la crec
amb un 40%
menys
llavors
la diferència
va per aquí
i també va per aquí
la qualificació
que li puc donar
d'acord
i llavors
hi ha una
que he vist
no pensava parlar d'ella
perquè em pensava
que no valia la pena
ni parlar
però resulta que
fins i tot
m'estic trobant
amb anuncis
per la tele
que per tant
sí
és un efecte crida
perquè la gent
la vagi a veure
quina és
és la pel·lícula
que es diu
si jo fiera rico
espanyola
Álvaro Fernández
Armero
l'has vist
l'has vist
l'ha vist
ah perquè
et deia així
la
no m'he vist
anuncis
per la tele
i tot això
ah sí
sí
jo no
o no m'hi fixo
clar
és un tio
que li toca
li toca la loto
jo anava a dir això
un penques
que li toca la loto
i llavors
de qui és aquesta pel·lícula
dius?
doncs d'un senyor
que es diu
Álvaro Fernández
Armero
que no li conec
grans pel·lícules
no sé si és la primera
o si ha fet
algun curt abans
ja
bueno
és una pel·lícula nefasta
que no hi ha per on agafar-la
amb la tradició
més casposa
de les pel·lícules
aquelles
espanyolades
que en dèiem
els anys 70-80
que no s'acaben mai
que es veu
que sempre podem donar-ne
d'aquestes
això té el seu públic
sí sí
Alfredo Landa
Paco Martínez Soria
s'han mort
i ara hi ha els continuadors
però hi ha els continuadors
sí sí
una pel·lícula
que no hi ha per on agafar-la
els artistes
estan
els actors
els actors
estan sota mínims
tots
però bueno
pensava que se valvaves
els actors
no no no
jo no sé
és que bueno
no sé fins a quin punt
tenen culpa a ells
perquè entre la direcció
i el guió
van molt apretats
els actors
en aquesta pel·lícula
ja
i llavors
n'hi ha un altre
bueno
anem una mica millor
ja que estem
amb cine francès
és una que es diu
Buenos Principios
en espanyol
que sempre
ja sabem que les bateixen diferent
que en francès
molt més escaient
es diu
Monjean Estúpid
el meu gos
igual
estúpid
i és així
estúpid
amb majúscules
perquè
és un gos
que trasbalsa
tot el sistema
de vida
d'una família
a partir de quan
entra
i crea
una sèrie
de problemes
es tracta
d'un escriptor
que va tindre
fama
fa 20 anys
en una novel·la
i es va guanyar
una posició
una posició
ell té el seu apartament
xulo
té un fill
una filla
la dona
etcètera
però a partir
d'aquell moment
tot el que ha provat
d'escriure
ha sigut
un fracàs estrepitós
i entra
en la seva vida
el favós
gos aquest
estúpid
que li fa fer coses
no, a veure
no és un gos
que parli
ni res
és un gos
molt gos
però
que li has trobat
una gràcia
el gos
li fa fer
no
no
no
no té massa gràcia
per mi
la gos
però bueno
fa alguna
cosa
interessant
més que res
és una mica
l'evolució
del personatge
en què
a partir
de
prendre's
primer
gens amb sèrie
el gos
i després
anar-li
donant atencions
no
res
especial
a casa
es van produint
una sèrie
d'efectes
que
el fill se'n va
la filla
també
la dona
ser pare
i ell
per fi
retroba
una mica
el pols
que havia perdut
i retroba una mica
la seva vida
i la seva
essència de ser
no la de viure
d'una certa fama
i buscant
mantenir-la
i tal
sinó
tornar a ser ell
té un cert punt
d'interès
i com a història
almenys
és un punt
més diferent
del que
solem
veure
i el guió
la salve
bastant
original
com a mínim
no és rodona
però té
originalitat
és a dir
que
Buenos Principios
és recomanable
per passar una estona
Glòria Mundi
aneu a veure-la
i després
ja en parlem
molt bé
són les 20 i 30 minuts
i tenim aquí
el Salvador
una pel·lícula tu
per parlar-nos
o alguna sèrie
perquè ell sempre
ens diu
alguna sèrie
la veritat
és que jo
no he vist
ninguna pel·lícula
aquests dies
ah no
però
m'hagués
agradat
d'anar al cinema
a la festa
del cinema
no sé si
saps allò
que
fa uns dies
era el que
anaves al cinema
i era més
més barat
però bueno
va haver-hi un problema
al cinema
i no vaig poder
veure la pel·lícula
així que dic
bueno
doncs no tindré
que anar al cinema
al final
perquè sembla que
que el món no vol
que vegi pel·lícules
però bueno
ara mateix
estic
sense veure res
molt bé
la pròxima
la propera
programa
potser ens expliques
i així parlem
de la sèrie
sí
molt bé
molt bé
jo volia dir
que al cinema
baix
aquestes
aquestes dies
hi ha
la mostra
de cinema
mediterrani
i
bueno
hi ha cinema
gipsi
gipsi
turc
i aquest cap de setmana
jo trobo que hi ha
diverses coses
interessants
es pot anar a la web
i podeu
podeu veure
podeu veure
algunes coses
la programació
la programació
que em sembla
interessant
hi ha pel·lícules turques
hi ha pel·lícules
interessant
sí
sí
volia suggerir-ho
perquè ja que és
de la zona
s'ha de
promocionar
i tant
molt bé
pocs cines
que queden
al baix
diguem
al baix i bregat
els pocs que queden
digui
sí
aquest és un cine
és del poc
l'ajuntament
el va salvar
quan el negre
va entrar
en Brancarrota
que és el propietari
del cine
i bueno
sí
el dissabte
fan
bueno
ho tinc aquí
davant
que pot ser
del
que ve
que hi ha un debat
posterior
amb el Cacimós
de la pel·lícula
Ser
no sé si la
la coneixeu
és
sí
i sobre els curs
és que és
sobre el problema
curt
i bueno
segurament
pot tenir interès
aquest
l'estic veient
però bueno
hi ha
hi ha alguna
una pel·lícula
sobre
Egipte
em sembla que és
d'Egipte
sobre
el futbol
de les nenes
que em sembla
una cosa
d'una gran
valentia
perquè
tal com està
el panorama
amb el món
ara
sí
freedom feels
sí
però
si aneu a la web
aquest cap de setmana
i tots aquests dies
hi ha coses
que segurament
poden interessar
gent diversa
d'aquesta
part del cinema
que aquí no veiem
perquè no
no arriba
no arriba
de cap manera
a la filmoteca
sí
perquè també fan un xicle
de cinema
a l'editerrani
però clar
és molt minoritari
i això està bé
perquè
ho tens aquí mateix
i són coses
algunes més interessants
que d'altres
per suposat
però
si tu mires
i et mires
les sinopsis
hi ha una cosa
que et pot interessar
més que d'altres
sí
és evident
molt bé
doncs
tenim aquí el Salvador Joan
i volem saber coses
l'any passat
us fem un resum
és arquitecte
jubilat
en aquest moment
sí
ja jubilat
sí
molt bé
enhorabona
tot arriba
aquesta vida
tot arriba
sí sí
millor que arribi
i tant
i tant
si no malament
que
a banda
de la seva
professió específica
és un interessat
sempre pel cinema
pel cinema
jo crec que
de totes menes
però en particular
ell va fer
un llibre
molt interessant
sobre
la producció
cinematogràfica
catalana
que va venir
a part
promoguda
per
per els estudis
que es van crear
es pluges
els es pluges
els estudis
de l'Alcázar
que es van crear
després
que l'Orfea
que estava a Montjuï
que es cremés
i per tant
van crear
aquests
aquests estudis
i aquí
es va fer
una mena
de cine
a partir dels anys
64
o por ahí
64
fins al 73
imagina
més o menys
un tipus
de cinema
de tota mena
i
amb expectatives
d'anar
a tot el món
o a
realment
sí
tenia distribució mundial
es veien a tot arreu
que és una cosa peculiar
per ser a Espanya
i per ser aquí
per tant
ell va fer un llibre
que em sembla
que es diu
Mas allà d'Espluga City
exacte
Mas allà d'Espluga City
per tant
jo crec que
deu ser
de les persones
que més sap
de tot
d'aquest tema
i del que
ens parlarà
ens parlarà
de la creació
d'aquest
d'aquest
d'aquest poblat
per rodar cinema
i ens parlarà
d'algunes pel·lícules
que cregui interessants
que van rodar aquí
l'any passat
vam explicar una mica
de creació
de Val Càcer
i com va arribar
aquí
al Baix Llobregat
concretament
a Esplugues
i avui
el que volia explicar
és el que vam fer
realment
va ser crear
uns grans estudis
que estaven
tocant
entre el tema
municipal
d'Esplugues
i Cornellà
però era
realment
tots els estudis
estaven
al tema municipal
d'Esplugues
que eren estudis
totalment
molt ben equipats
tenien
5 plators
de rodatge
havia plators
que tenien
70 metres de llarg
o sigui
tenia plators
molt grans
i tota la infraestructura
que es necessita
per rodar
a pel·lícules
o sigui
tallers de fusteria
tallers de guix
pintura
tenia també
estudis de doblatges
estudis també
de muntatge
etcètera
etcètera
una mica
una mica
imitació
de Hollywood
bueno sí
realment
cinema artesanal
sí
ells
sempre van tindre
una visió internacional
del cinema
ells
ho tenien molt clar
que aviam
que el mercat espanyol
era molt limitat
molt petit
i ells
sempre
feien
comproducions
amb tripartites
quadripartites
amb productores
normalment
italianes
alemanes
franceses
franceses
alguna vegada
perquè ells
inclús
van arribar
a muntar
una productora
a França
que va durar
molt poc
també van
muntar
una productora
pròpia
a Itàlia
a Roma
que era en Alpa
però
eren més a bit
com a tapaderes
perquè ells
així es beneficiaven
de
com sempre
la indústria nacional
europea
sempre protegeix
les empreses
subvencions
podien rebre subvencions
perquè feien una coproducció
entre ells mateixos
que clarament
poca gent sabien
que eren ells mateixos
una coproducció
amb Valcàzar
per exemple
a Menalpa
que era Valcàzar
i Valcàzar
perquè era la Valcàzar
100% capital d'ells
per exemple a Roma
perquè ells eren una pila de fills
que estaven
sí
però realment
al cinema
al cinema
realment
hi havia dos directors de cine
que eren l'Alfonso
i hi havia el Jesús
els dos eren directors de cine
després hi havia
un director general de producció
que era el Paco Valcàzar
que és el que tenia
diguem
la idea
del gran negoci
és ell el que va
això ho vam explicar
l'altra vegada
l'any 57
van estar
als Estats Units
van estar a Hollywood
i ell realment
i va tenir
la idea
sí
va veure com funcionava allà
i va dir
l'única manera que tenim
és crear una indústria
clar
a escala europea
però
seguint els esquemes americans
ja ja
llavors
jo vull
el que volia explicar
si és que em dóna temps
una mica
era
a part dels estudis
ells
en aquells moments
encara
el que era
el que després
s'ha conegut com a
Spaghetti Western
encara estava molt
a les beceroles
encara pràcticament
el fenomen
Spaghetti Western
no havia
encara
no havia sorgit
com a tal
perquè
l'Espaghetti Western
neix
al real
de la primer
Western
que va fer
Sergio Leone
per un punyada
de dolores
però
ells intuïen
que
això seria
un filó
perquè ells
el Paco
Balcazar
ho explica molt bé
en una entrevista
que li van fer
a La Vanguardia
va dir
que ells
jo no hago el cine
que me gusta
sino hago el cine
que en este momento
me pide el público
o sigui
ells
diguem
feien
el tipus
de cinema
ells
de cinema
en una indústria
i per tant
la indústria
el que ha de fer
és acomodar-se
els gustos
o els interessos
del moment
o conduir-los
bé
perquè això ve
de Hollywood
ve aviam
conduir-los
és molt difícil
la indústria americana
sí que pot conduir-la
però des d'aquí
conduir
això és molt difícil
llavors
ells van intuir
que això va ser
una idea genial
perquè en aquell moment
els pocs Westerns
que s'havien fet
aquí a Espanya
eren
eren
quatre comptats
vull dir que
eren
el del Romero Marchent
una producció
anglesa
camuflada anglesa
però en realitat
hi havia
el productor
que estava darrere
era la Metro Walden Mayer
que
va acceptar la producció
perquè
va veure que
els costos eren tan baixos
que és igual
encara que perdem diners
però vull dir
havien fet
molt poques pel·lícules
realment
on havia començat
una mica el fenomen
del
del
Western europeu
va ser
Alemanya
però Alemanya
era pel mercat
intern alemany
després en parlaré
perquè ells
van fer
algunes coproduccions
en Alemanya
pensant per aquest mercat
alemany
encara que van fer
coproduccions
ells
ells van tindre
un problema
amb manca
de nòmina
de directors
de referència
a Catalunya
no no
o a Espanya
en aquell moment
no
perquè el fer
coproduccions
internacionals
es portaven
els actors
i els directors
i els tècnics
bé els tècnics
normalment
havien els tècnics
de plantilla
que eren molt bons
però els actors
importaven l'equip
més que
aviam
l'equip tècnic
normalment
per temes
de coproduccions
els obligava
que
que havien
prestat nomes
havia gent
que realment
aparecia
al cítol de gràtics
que aquí
ni trepitjava
en Espanya
però era per complir
si anava
a una producció
tripartita
per complir
amb el percentatge
de la producció
quin tant per cent
perquè això sí
que es controlava
però després
res més
ell el que sí
interessava
era portar
sobretot
actors
actors
americans
actors
alemanys
actors francesos
actors italians
actors
d'altres països
perquè realment
els actors espanyols
a part de
jo què sé
de la Sara Montiel
que també
tenia poca
aviam
que fossin internacionals
n'havia poquets
però evidentment
la gran
aviam
els dos o tres
actors principals
de la pel·lícula
podien ser
estrangers
però el resto
d'actors secundaris
i actors
de reparto
que es diu
eren d'aquí
evidentment
inclús van
van muntar un hotel
només
que el tenien sempre a ple
Rambla Catalunya
diputació
cantonava Rambla Catalunya
però
de fet era diputació
només el tenien
per tot
perquè
m'ho vien
tanta
tanta gent
tanta gent
de l'estranger
que només el tenien
exclusivament
només
per la gent
que ells contractaven
per els directors
coproductors
sectors
etcètera
etcètera
i això ho portava
un altre dels germans
que era el Luis Balcázar
que eren
eren diversos germans
però del cine
hi havia
de fet
hi havia
l'Alfonso
el Paco
i el Jesús
vull dir que
els altres germans
els participaven
a nivell accionarial
però realment
no
no estaven
diguem-ne
al dia a dia
de les produccions
llavors
ells van tindre
ho van ensapagar
van ensapagar
que això era un filó
en aquell moment
hi havia
un filó
que ja es veia
que s'estava acabant
que era el Peplum
i llavors
ells van
van ensumar
que
que
bueno
estava
havia començat a sortir
les primeres pel·lícules
primeres westerns
però d'una manera
molt
molt marginal
que
el western
podia ser un filó
i llavors
van
van apostar molt fort
molt fort
vull dir
perquè van
van construir
que és el que volia explicar avui
van construir un poblat
del far west
aquí
es plugues
al costat
just
amb el límit
municipal de Sant Jús
entre es plugues
i Sant Jús
per dir que hi havia molta gent
de Sant Jús
d'una certa edat
perquè això sí que realment
els estudis eren molt difícil
que poguessis entrar
i deixessin entrar
i poguessin veure els rodatges
però
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
no paraven
perquè
el nivell de producció
normalment de nit
sempre es roda
en el que es diu
en noche americana
que és a través d'un filtre
d'una
super exposició
de la pel·lícula
es aconsegueix
l'efecte de nit
però
com aquí
no hi havia hores del dia
per poder
per poder rodar
doncs aquí
les escenes de nit
es rodaven de nit
i llavors
anessis a l'hora que anessis
rodaven
sempre trobaves
que una pel·lícula
a l'altra
estaven rodant
i a vegades
dues pel·lícules a l'hora
una part
estaven a una pel·lícula
ara presentar-nos una mica
la primera pel·lícula
que es va rodar
va ser
Pistoleros d'Arizona
que era
una coproducció
però
el 50% era
blanc i negre
això?
no, no
ells sempre rodaven en color
en color
mai
abans sí
però des que van arribar aquí
no
perquè com això
era per exportar
tot el món
el blanc i negre
diguem-ne
limitava
la seva exhibició
i 35 mil·límetres
sempre 35
i van ser dels primers
que van rodar en 70 mil·límetres
això ho explicarem
va ser la primera productora
que a Espanya
va rodar en 70 mil·límetres
i la primera productora
que a Espanya
va rodar en 3 dimensions
també
llavors
aquesta pel·lícula
el protagonista
era un actor americà
el Robert Woods
que en aquell moment
estava a París
fent teatre
de fet era un actor
televisiu
una mica com havia passat
amb la primera pel·lícula
el Sergio Leone
que
el Clint Eastwood
era de fet
era un actor
era un actor
de televisió
vull dir que
després ja no
després ja a partir
d'aquesta pel·lícula
ja va ser
en el cas
del Sergio Leone
i això ja per tant
una mica del tema
va vindre
a parar
després
d'haver-ho negat
perquè primer
el volia contratar
l'Henry Fonda
que va dir que no
el James Coburn tampoc
el Richard Harrison tampoc
i al final va ser
Clint Eastwood
perquè no hi havia
ja no trobaven a ningú més
i era més jovenet
i llavors
i perquè va acceptar
els 15.000 dòlars
dels 180.000
que havien de pressupost
de la pel·lícula
que va acceptar-ho
el cas és que
la pel·lícula aquesta
del Sergio Leone
és la que va donar
el tret de sortida
i clarament
va posar de moda
aquest gènere
el western
el que es va anomenar
spaghetti western
western fet aquí a Europa
de fet
aquesta pel·lícula
s'estrena
el 19 de setembre
d'aquí
d'aquesta pel·lícula
de Sergio Leone
a Florencia
amb un èxit
que no se'l esperava a ningú
però ells ja
a finals d'agost
ja estaven rodant
el pistolero de Arizona
que en aquell moment
el títol de rodatge
era un altre
que era
Rancho de los Implacables
l'èxit
d'aquesta pel·lícula
és una pel·lícula
que està força bé
que està realment
està molt ben feta
és una pel·lícula
que és més
el western americà
que el western
el que després va ser
el western europeu
que és més violent
o és més
i va tindre un èxit
a tot el món
vull dir
tant és així
que
els primers 15 dies
només
només a Itàlia
ja va recaudar
8 milions de liras
i a Estats Units
la va distribuir
la Universal Pictures
i hem de pensar
que fins l'any 67
fins al febrer 67
no es va estrenar
per un punyada de dòlars
o sigui que
els Estats Units
van conèixer
l'espagueti western
molt abans
i amb una pel·lícula
rodada aquí
realment per fer
aquesta pel·lícula
van construir
el poblat
els permissos
el van aconseguir
a finals de mes de juny
i bueno
era molt laboriós
construir aquest poblat
perquè a la zona
on estava buicada
diguem
estava entre
quasi al mig
del centre urbà
encara que de fet
tenia una banda
el cementiri municipal
per l'altra banda
tenia una fàbrica
que era la fàbrica
de ceràmica
de Pujol i Bòsis
que en aquell moment
encara funcionava
ara ja no
ara és un museu
i tenien edificis
en segon terme
i això era
molt complicat
quan l'Alberto
quan li van dir
fes aquest poblat
ell va dir
bueno això és inviable
i van dir
bueno serà inviable
o no inviable
però l'hem de fer
llavors ell va
bueno
va fer tot un estudi
volumètric
quants metres hi havia?
10.000 metres quadrats
10.000 metres quadrats
sí
una hectàrea
sí
una hectàrea
llavors clar
i va tenir
bueno
el Juan Alberto
ja seria tema
d'un altre
programa
era una persona
que
de les
persones
bueno
el director tític
més important
que ha hagut a Catalunya
va ser Juan Alberto
i ara aquell
com no va voler mai
treballar a Madrid
si no hagués sigut
un dels més importants
d'Espanya
però
quan venien els americans
aquí a Espanya
rodar normalment
el cridaven a ell
o sigui
les primeres produccions
internacionals espanyoles
el director artístic espanyol
era ell
però ara ens n'anem
una mica de tema
ell ho va solucionar
vull dir
molt ingeniosament
vull dir
si hi havia
jo què sé
la muntanya
de Sant Pere Mart
i a dalt de la muntanya
hi havia
l'edifici de Telefònic
amb aquelles
antenes parabòliques
que eren
la comunicació telefònica
amb les illes balears
ell va construir
una torre
amb una cuba
d'aigua
que just
a l'ull de la càmera
tapava justament
es veia la muntanya
però no es veia
la punta de la muntanya
o coses més ingenioses
el pujol i bau sis
tenia dos xomanelles
i com en fornaven
alternivament
un forn o l'altre
perquè quan acabà
amb la fornada
no es podia obrir el forn
perquè es va a 1300
o 1400
1200
1300 graus de temperatura
llavors
podia funcionar
alternativament
una o un altre
un altre forn
llavors ell va construir
una xomanella
que tenia
dos metres i mig
dalt
complerta
de fet
eren tres cares
però bueno
i sortia el fum
per què?
llavors ell
en funció de quina xomanella
sortia el fum
la col·locava
estratègicament
amb la teulada
d'una o un altre edifici
perquè coincidís
perquè coincidís
i tu veus les pel·lícules
dius mira
quin realisme
hasta la
està traient fum real
era el fum real
era el fum de les rajoles
de la fàbrica
de la Pujol i va
o sigui
com aquests
ara seria molt llarg
d'explicar
i quan
ell va
per rodar aquesta pel·lícula
va
va construir un carrer
de 110
120 metres quadrats
de llargada
més que res
per les cavalgades
dels cavalls
necessitava
tenir un carrer
llarg
suficient
estens
perquè donés temps
de les persecucions
i
va col·locar
a la banda dreta
que és la banda sud
que estava més assolellada
però els edificis
més importants
com poden ser
evidentment
el salón
pot ser l'oficina
del xerif
el library stable
el gran magatzem
el general
l'estor
etcètera
i a la banda esquerra
altre tipus d'edificis
més secundaris
com podia ser
el banc
o podia ser
l'església
o podia ser
l'oficina
de correus
etcètera
vull dir que
per mirar
que tinguessin
el màxim
d'assellollament
natural
encara que sempre
de dia
sempre rodaven focus
per compensar
ombres
però
per facilitar això
i llavors
amb els seus retranquejos
de façanes
etcètera
vull dir que seria
molt llarg
en explicar
com ho va desenvolupar
però molt intel·ligentment
i el que és
molt important
ell
a diferència
de tots els poblats
de l'oest americà
que es van construir a Europa
a tota Europa
era autèntic
o sigui
ell
va estudiar
com eren els poblats
a través de documentació
sobretot fotogràfica
quan va sortir la fotografia
que es van començar
a fer
vull dir
a haver fotografies
reals
de poblats
inclús
ell va visitar
va visitar
va fer un viatge
als Estats Units
i va visitar
el
el que es diu
que es coneix
el desert de Mojave
i la vall
de la mort
amb el qual
havia
inclús
es conservava
un poblat
autèntic
americà
intacte
intacte
perquè va haver
una peste bubònica
i bueno
els que no van morir
van fugir
i realment
vull dir que
i això
quan van venir
quan venien
els americans
aquí a rodar
és el que
primer els sorprenia
la realitat
sí
que estava fet
vull dir
realment
amb una base real
que era molt
que això
no es pot trobar
a cap
dels poblats
que es van construir
a Europa
Europa
Itàlia
Espanya
altres llocs
Jugoslàvia
bueno
tots els que es van construir
aquí a Europa
i això
també
també hi ha que dir-ho
i va ser un gran mèrit
del Juan Alberto
una cosa curiosa
perquè
era que
els vidres
del salón
com
en totes les pel·lícules
sempre hi havia
una defenestració
o sigui
algú sempre sortia
rebotat
i defenestrat
per la finestra
del salón
evidentment
no podia ser
de vidre
perquè això
havia provocat
talls
i accidents
i greus
amb els actors
i ell
aquests vidres
que a més
eren vidres
emplomats
de diferents colors
ells els feien
de caramel
o sigui
hi havia
la pasticiria
Fígols
que no estava
d'on està ara
sinó
que estava una mica
més avall
d'on està actualment
i els fabricava
en partides
d'entre 500
i 600
vidres
perquè
les escenes
es tenien que repetir
de caramel
transparent
clar
no
ho feien
amb cinc colors
feien color transparent
i els colors bàsics
els cinc colors
el groc
el verd
el blau
i la Fígols
la mateixa família
sí
perquè són els colors
els colorants
que utilitzaven
pels pastissos
ja
no m'ho penso
i el que és curiós
és que
al costat d'havia un col·legi
que l'escola
Isidre Martí
que no és la que hi ha ara
és una escola
que estava
que havia
que estava
més pròxim
als estudis
quan acabava
el rodatge
com els nens
anàvem per allà
els donaven
com si fossin
piruletes
els trossets
que s'havien trencat
no s'havien utilitzat
o s'havien fet molt bé
és una curiositat
al Libre Stable
sempre tenien cavalls
eren cavalls
que estaven
molt ben
domats
estaven
especialitzats
i eren cavalls
que estava
hi havia
una empresa
que era de Madrid
que és la que
subministrava
animals
i en aquest cas
cavalls
per tota Europa
els cavalls només
de Madrid
perquè aquí
no, no
estaven aquí
però l'empresa
que els subministrava
i que els
diguem
els
havia clar
que un cavall normal
tu no pots fer-lo servir
per un rodatge
perquè
té que caure el cavall
té que sapiguer
etcètera
etcètera
llavors
hi havia una empresa
que és la que
Fernández Medina
que va
va tenir el monopoli
de tot
totes
les animals
vull dir
eren cavalls
camells
després en parlarem
el totó d'Aràbia
que els van portar ells
el totó d'Aràbia
els camells
perquè el totó
el famós totó
el famós totó
però ara
potser
potser que acabem
això
anem una mica justos
anem una mica justos
però
si tens altres
pel·lícules
bueno
ja que ha sortit
el totó d'Aràbia
el totó d'Aràbia
va ser
una aposta
en aquell moment
estava molt de moda
es va posar de moda
el cine
de James Bond
de la sèrie de James Bond
i també
havia triomfat
la pel·lícula
de l'Ores d'Aràbia
i llavors
se'ls hi va ocórrer
fer una pel·lícula mixta
que fos una mica
de les dues coses
i en pla d'humor
llavors
van contractar
de protagonista
el totó
que va ser
l'única vegada
que va sortir d'Itàlia
rodant la pel·lícula
la va rodar aquí
i també
com a protagonista
masculí
havia
Fernando Fernández Gómez
ai
el Fernando Fernández Gómez
el López Vázquez
el López Vázquez
jo d'aquesta pel·lícula
perquè ho recordo molt bé
una gran habilitat
del Juan Alberto
era que
a part d'aquest decorat
que es podia utilitzar
bueno
s'utilitzava per westerns
per exemple
en aquest cas
va reconvertir
aquest poblat
vull dir
en camions de sorra
i a més de trecho
com si fos
un poble
de l'Aràbia Saudita
i bueno
a part que
van portar camells
jo recordo
que van vindre els camions
amb els camells
i no hi havia manera
de fer-los baixar
jo estava allà
de fer-los baixar
del camió
fins que al final
va venir
perquè no hi ha
els estiraven
i va venir
un àrab de veritat
que els hi va dir
bueno
no són gens dòcils
no són gens dòcils
i van sortir
disparats
i no hi havia
aquí els parers
parlant
ja d'aquest tema
de pel·lícules
que es van rodar
al poblat
i no eren westerns
una altra pel·lícula
va ser molt important
a nivell de producció
va ser el Surkuf
que era un personatge històric
de l'època napoleònica
que era
bueno
era
era un pirata
realment
era un cursari
sí
era pel·lícula d'època
llavors
aquesta era d'època
i va ser una gran
super superproducció
i va participar
i va participar
a la pàramon americana
perquè ells en aquell moment
tenien moltes relacions
amb la pàramon
perquè ells distribuïen
tot el material
de la pàramon
aquí a Espanya
va ser una pel·lícula
van estar quasi
es va rodar
a Estats Units
sí que es va fer
un resum
només
amb una sola pel·lícula
però tot Europa
es va estrenar
amb dos parts
que era Tormenta
el Sol del Pacífico
i el Tigre
de los Siete Mares
llavors
en aquest cas
van
que recordo
van reconvertir
tot Espluga City
com si fos
un poble
de l'oceà índic
vull dir
van plantar
palmeres
plantes tropical
van
aquesta pel·lícula
és molt més interessant
per
el tema
de la reconstrució
dels vaixells
però això ara ens portaria
i va vindre
a part del director
que era maricà
que no és el que apareixia
el títol d'acredit
perquè el títol d'acredit
era
Sergio Benconceli
que no va rodar res
i només va estar un dia
i el van fotre fora del plató
però José Antonio de la Loma
no era
llavors
el José Antonio de la Loma
era el que constava
però tampoc va ser
amb el del cas del Totó
ah
tampoc
tampoc
això es portaria
això era molt habitual
sí que veiem
que
que s'està acabant el temps
sí
i hi ha una altra pel·lícula
que
també es va rodar aquí
i
i era
una pel·lícula
crònica d'un atraco
que és
l'Amèrica profunda
dels anys 50
i llavors
van reconvertir
el poblat
en un poble americà
vull dir
amb
llums de neon
van portar
cadillacs
van portar
cotxes americans
i van
van muntar
una vangínia
etcètera
però bueno
jo veig
i els actors
els actors
per exemple
en aquesta pel·lícula
era l'Anita Epper
la famosa
Anita Epper
que
que era una persona
el director
m'ha dit que era
molt disciplinada
vull dir
quan acabava el rodatge
i tothom ja marxava
i ella veia
que encara
vull dir
que dava mitja hora
no
del seu horari laboral
ella ella
no no
que demse
que jo vull
vull assajar
les escenes
que hem de rodar demà
que era una persona
malgrat que
o s'evita
etcètera
etcètera
que avui dia
més havia tret
als Estats Units
era una persona
que era
hi ha casos
perquè el Robert Tello
també
que l'última pel·lícula
que va fer
que va venir aquí
que això
ho tenia que fer
un altre dia
perquè
se'ns fa el temps
que no
perdona
abans de que
s'exhaureixi el temps
volia dir
que la setmana que ve
la setmana que ve
comptem
amb l'actriu catalana
Mercè Espelleta
que és actriu
de cinema
de teatre
i televisió
a més a més
és directora de càsting
i
forma part
des de fa 20 anys
de fet
va estar
amb la fundació
d'una cosa
que se'n diu
el projecte
Vaca
que és
ho sé
la vessant
de la Mercè
ja ho podrem
comprovar
quan vingui
aquí amb nosaltres
és una vessant
feminista
militant
i en aquest sentit
doncs
era un projecte
que volia
reivindicar
el paper de la dona
no solament
com a actriu
sinó també
com a creadora
i conductora
de
de la qüestió
tant de teatre
com de cinema
serà molt interessant
i ja veiem
com sempre ens passa
que
el temps es fa curt
sí
es fa curt
per moltíssimes coses
que hi hagi
una visió
molt complerta
d'aquest tema
i llavors
costa sintetitzar
suposo
sí
i a més que són
moltes
moltes
moltes
pel·lícules