Cinema sense condicions

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
en un estil de molt mala llet.
O sigui, una d'aquestes comèdies negres,
com comentàvem fa unes setmanes amb Deadpool,
que era d'aquestes pel·lícules
que jo no recomanaria anar amb tots els públics, per exemple,
tot i que està protagonitzada per dos grans noms actuals
i gairebé de tota la vida,
que és Russell Crowe i Ryan Gosling,
que representen la vida d'un detectiu i un maton, respectivament,
que han de solucionar un cas entre els dos
després d'aquestes estiliques pel·lícules de body,
de body cops, allò, de col·legues polis,
i que, bé, i com de desastre són,
però realment un humor molt, molt negre,
molt bogeria,
i em feia gràcia que era una barreja
de dos pel·lícules del Paul Thomas Anderson,
que era Boogie Nights i Puro Vicio.
O sigui, eren dos pel·lícules que, a més,
aquesta que us comento està inspirada en els anys 70,
en el bombazo del disco,
i també entren bastant en el tema del porno setentero,
és una cosa molt estranya,
és una pel·lícula...
Nova Reja, no?
Nova Reja, com Boogie Nights, en realitat,
Boogie Nights és això.
L'estrenen aquest divendres, aquesta?
Aquesta l'estrenen el dia 10.
Ah, el dia 10, sí.
Però és una pel·li que, a més,
té tants girs de guió molt buscats,
o sigui, d'aquests guions de dir,
van a prendre el pèl una mica l'espectador,
i jo crec que està molt bé, això.
I, d'altra banda, en un gir radical...
I l'espectador no se sent estafat?
No, no, no, no, no, no és una estafa d'aquestes de
hòstia, me l'heu colat i...
Però no heu colat de...
Em refereixo a que és el típic de
me n'aniran per aquí i et fan el típic gir de...
Sí, sí, un bon gir.
Un bon gir.
Sí, sí, sí.
Doncs aquest director, sembla ser,
potser tu ho saps millor que jo,
és que ho estava buscant aquí a l'alloc,
està preparant la seqüela de Predator.
Ah, sí, sí, sí.
Però encara no hi ha el càsting.
No, no, no, no, què va, què va.
És un projecte que hauria de sortir el 2018 o així,
o com a producció per aquest any.
Sí, sí.
Bueno.
I després, Green Room, que és de Jeremy Solnier,
que és un director que ja havia fet un parell de pel·lícules
de l'estil aquesta, però més amb mala llet també d'humor negre,
però en quant a violència.
Llavors aquest, ara, per proposar alguna cosa que és més dramàtic,
no diré... diré intriga, o diré suspens,
tot i que ho catalogan a vegades de terror, no?
Aquesta pel·li que és Green Room.
Green Room va anar a Sitges de l'última edició de l'any passat
i crec que fins ara realment no he trobat una distribució espanyola
i ho entenc.
Ho entenc perquè a mi em va encantar,
però hi ha escenes tan bèsties gore.
Però gore no, perquè si no, no és un brain dead.
No sé si recordeu aquelles d'Evil Dead i aquestes.
És una pel·li que queda molt en segon terme,
la sang i la violència, però és una pel·li molt dura,
a més amb un humor, bueno, inclús diria ja tan àcid que, hòstia,
t'incomoda.
I vols dir que aquí no estem preparats?
A Espanya, home, no sé quins cines s'estrenar realment,
però és una pel·lícula molt bona,
a més un dels personatges secundaris és el Patrick Stewart,
el de Star Trek, el de X-Men, aquell home,
i la pel·li va sobre un grup de música punk
que va tocar una mena de masia, més o menys com a una discoteca,
que el públic són neonazis i el que passa és que toquen,
tenen els seus refregues amb el públic,
però quan deixen de tocar i van al camerino per marxar,
es trona el cadàver d'una noia.
Llavors allà comença tot, una bola conspiranoica d'aquestes,
que realment és una pel·li que t'atrapa moltíssim.
Jo tenia ganes de veure-la allà, però realment...
I és un director que jo crec que inclús et posa en una situació
que em va fer molta gràcia, aquesta escena,
que és en un concert punk, però punk,
d'aquests sexpístols que se'n foten i llencen coses al públic,
de cop et canvia el registre, t'ho posa en càmera lenta,
però d'aquesta molt lenta, amb òpera.
I és una pel·lícula que té molts canvis d'aquestes,
com el que diríem al cinema independent,
que no segueix unes bases formals del cinema.
Llavors, és una pel·lícula, per mi, molt recomanable ara.
Crec que les dues pel·lis que avui proposo,
al tanto d'anar amb nens o...
I tu creus que a tot el públic li poden agradar
o més aviat a gent jove...
No, no és una...
O sigui, realment no és una pel·lícula que diguis...
Aquesta, per exemple, Green Room,
el punk, fa molts anys, del gènere,
i de fet s'intenten inspirar bastant en un...
com si fos una altra època, una mica,
però jo crec, per exemple,
la primera, la de dos bons tipus,
la del Ryan Gosling,
és una pel·lícula que podries anar...
podria anar a qualsevol persona,
sobretot perquè són dos noms molt reconeguts, no?
Tot i que la història és una història, bueno,
no és que sigui complexa,
però és graciós.
No sé si heu vist Puro Vicio,
la de...
Sí?
Doncs és un estil així,
és una...
De fet, està catalogada,
mira, això m'ha fet graciós,
Daniel Noa,
aquesta de dos bons tipus.
Ah.
No, la de Puro Vicio també, eh?
De fet, també la cataloguen així.
Però...
Sí, sí, de fet.
Però és una mena d'investigació
que se'n va una mica enllà
del tema del típic crim, no?
I Green Room...
Green Room és més difícil
perquè aquesta sí que és més dramàtica,
jo crec,
i és molt bèstia.
O sigui, hi ha un moment de la pel·li
que canvia inclús el gènere, no?
De dir, hòstia,
què m'has portat...
I jo dic, hòstia,
entenc que anés a Sitges,
aquesta pel·lícula.
Però, bueno,
molt recordable.
Vale, vale, vale.
Francesc,
que has vist alguna cosa, tu?
Jo no he vist res així de gros
a la pantalla
perquè m'he dedicat a veure
pel·lícules de l'Edgar Rice, eh?
Després en parlarem.
En podem després.
I que volia estar una mica preparat.
Però sí que...
Bueno, he fet alguna coseta.
Vaig anar allà al Docks de Barcelona,
que s'està fent...
Sí, sí.
Ara em sembla cap de setmana,
no, i ha acabat, no, i ha acabat, i ha acabat
aquesta setmana passada.
El que passa és que no sé com ha quedat, eh?
El Palmarès i tal.
Però, com que jo tenia contacte,
jo us he parlat alguna vegada,
i quan m'obsessinem una cosa,
doncs vaig donant-li voltes
pel projecte aquell de metamorfosis.
Llavors el presentaven això divendres passat
i vam anar amb David Tomàs
a conèixer una miqueta més a prop a l'equip.
Ja coneixia...
Vosaltres els coneixíeu de Màlaga.
a l'actriu...
Bueno, a l'actriu...
Sí, a la dona que és la protagonista,
no és que sigui actriu,
la protagonista del documental,
a l'Aia Forné,
i al director també anava,
el Manuel Martín Cuenca,
ai, Manuel Pérez Cáceres.
Això entre Cuenca i Cáceres
sempre confong els dos directors.
Manuel Pérez Cáceres,
i també estava gent de la producció,
a l'Àris Cibrià, i això.
Llavors va ser maco,
i després, quan vam anar a aprendre
alguna cosa així a menys,
doncs hi havia una gent
que els vaig preguntar
si eren de l'equip de Metamorfosis,
per parlar una miqueta,
i em van dir que no,
que eren de l'equip
d'un curtmetratge
que es va presentar també a Màlaga
i que va guanyar,
es veu que alguns premis de la crítica,
que es diu Campanya,
que també està basat
en la mateixa història
que Metamorfosis,
que és amb la Campanya
de Junts,
de Junts pel Sí,
no, estic confonant tot avui,
de Barcelona en Comú,
que va fer que finalment...
I no hi ha una altra pel·li
que es diu Alcaldessa?
I que s'ha estrenat aquest divendres.
Hi ha tres, hi ha un paquet de tres,
efectivament,
Metamorfosis encara no té
una distribució així
en sales comercials,
Alcaldessa,
que va ser la que va guanyar a Màlaga,
em sembla,
el millor documental,
crec que recordar,
com a mínim això
he llegit en algun lloc,
jo no estic massa...
Compatir,
no patir la mateixa,
no?
Sí, sí, sí,
i està a punt de preguntar-ho,
i diu,
com porto la relació?
Però vaig voler callar,
perquè de vegades tampoc no.
I llavors va ser curiós això,
conèixer els dos nois,
bueno,
un noi i una noia,
i llavors gràcies a ells
també vaig saber una cosa
que no sabia
però que em va interessar molt
i és que la UPC
també té un màster
de creació documental
o de documental de creació.
M'hi sabia,
jo pensava que només
hi havia això
a la Pompeu Fabra,
que conec alguna persona,
a l'Eva Vila
i a José Luis Guerin,
sabíem,
estava involucrat per allà
però no sabia
que la UPC també.
Per tant,
bueno,
és un nou camp.
Llavors,
per exemple,
he sabut
que a les biblioteques
de Catalunya,
de la Diputació,
doncs,
es fa un festival
de curtmetratges,
cosa que no sabia
i ara l'estan passant
en diferents biblioteques,
és una cosa
que val la pena
estar atent
i mirar
en quines dates
es produeix això
als guanyadors
d'aquest festival.
Llavors,
entre ells està
el que havia fet
aquesta noia
que estava
en aquest projecte
de campanya
que com a projecte
final de carrera,
crec recordar,
amb quatre companyes més
havien fet
un curtmetratge
dedicat a Ciutat Meridiana,
que es diu així.
També val la pena
buscar-ho
i he dit
que ho podeu veure
amb aquests passis
que es fan
per les biblioteques
i que em sembla
que el dia 6 de juny,
el dilluns,
el fan a una biblioteca
que no recordo quina és
però que és el dia
que aniré a veure-ho
perquè em fa molta gràcia
i estarà una de les directores
allà
i bueno...
Això que dius
és el de Bibliocurts?
Sí,
pot ser el festival
Crec que sí,
que es diu així
i no sé
en quines dates
es convoquen
però jo no sabia res
i a partir d'això
doncs he investigat
una miqueta
i bueno,
el fet aquest
que tinc ganes
perquè he vist
el trailer
d'aquest
de Ciutat Meridiana
i clar,
es veu
la Plaça Verde
que qui la conegui
doncs allà
és molt coneguda
la Plaça Roja
la Plaça Roja
no sé si us sona
allò
la sortida
del tren
de Torrebaró
Ciutat Meridiana
i a la Plaça Roja
però una miqueta més amunt
doncs està aquesta
Plaça Verde
llavors clar
jo vaig allà
a dinar una vegada
al mes o així
llavors em fa molta gràcia
que surten
els pisos
que estan davant
llavors ho graven
des d'un local
d'aquests
de Xabarma
i això que ja
i se senten
el soroll ambient
és molt estil
José Luis Garim
sí
d'anar mirant
d'estar allà
com a testimoni
de fantasma
i deixar que els sons
i que tot vagi passant
com a mínim aquest trailer
que dura un minutet
bé,
com que a mi aquest tipus
de ciutat
ja m'agrada
contemplatiu
això
contemplatiu
podem dir-ho així
com a Gerín
bueno, Gerín
quan vam parlar d'ell
ja vam dir que
no sé si es pot dir
contemplatiu o no
però el que sí que és
és comprensiu
és a dir
que agafa tot el que hi ha
al voltant seu
els sons
la gent
llavors tu vas coneixent
a mesura que la pel·lícula
va avançant
a mi com a mínim
quan vaig veure
la ciudad de Silvia
em va fer aquesta impressió
clar, però veus
la ciudad de Silvia
en realitat és ficció
llavors, clar
estava inspirat
en unes cartes
que té de fet el documental
de cartes
de cartes
de la ciudad de Silvia
però la pel·lícula en si
sí que és ficció
però José Luis Gerín
i aquesta gent
que està
que està sortint nova
també
que aprenen molt d'ell
estan trencant
les fronteres
això ja fa temps
que jo crec que
val la pena
anar dient-ho
sobretot
una vegada més
a partir de la plaga
que és quan jo em vaig adonar
d'això
dic a veure
però de què estem parlant aquí
perquè
és veritat
que tens un guió
però al mateix temps
estàs veient la gent
com treballa
i com es relaciona
entre elles
està clar que és ficció
és un guió
però clar
t'estan mostrant
una realitat documental
estàs veient
això
això em recorda
la que vam fer
Banda Part
l'any passat
que era
No tot és vigília
exactament
sí no
aquesta ficció
que en realitat
és un documental
perquè són els avis reals
del director
però
amb la part ficcionada
és exactament això
que de fet
es van presentar
els Gaudí
és que jo
vaig fer un curs
amb la
o sigui
de profe
tenia la Carol Novell
que era la
muntadora
davant de part
i em va explicar
que quan havien registrat
els Gaudí
deien que
clar
ells ho havien posat
a ficció
perquè ho era
però els havien posat
a documental després
perquè clar
ells deien
no no
això és un documental
és aquesta frontera
que dius
no potser
jo penso que
s'hauria de trencar
ja d'una vegada
per totes
vull dir
perquè encara hi ha gent
que diu
no no
és un documental
no és una pel·lícula
de què estem parlant
vull dir
és que és acceptament el mateix
sempre ficcionem
i sempre
a més que modifiquis
l'ordre
de les imatges
ja estàs modificant
el llenguatge
és absolutament el mateix
tu has de fer el teu guió
per fer un documental
has de fer un guió
no pots agafar
posar la càmera
i a veure què passa
i has de decidir
amb què treballes
amb quines imatges
et queda
el que passa
és que la manera
de treballar
és molt diferent
és molt obert
és molt més obert
segurament
més a partir
de la realitat
que et trobes
per exemple
el Gerín explicava
jo recordo
en una classe
que havia estat amb ell
que ell havia estudiat
molt bé
aquella dels esquimals
com es deia
la primera pel·lícula
que es veu que va estar investigant
i trobava que el Flaherty
el director
havia investigat moltíssim
amb els
havia conviscut
amb l'esquimals
amb la família
ara no es diuen així
com es diuen
inuis
oi?
ara no
sinó que es veu
que el nom oficial
que ell tenen
és d'aquí
i llavors
era
en funció
de lo que ell
havia viscut
de lo que ell
llavors a vegades
li feia fer coses
però coses
que sabia
que responien
en una realitat
a una vivència
per tant
a partir de la
ell
construir en alguna mesura
la seva història
a partir de la vivència
que havia tingut amb ells
i suposo que ells van
tots pel mateix camí
o sigui
tots van per aquesta
és a dir
primer
aproximar-te a la realitat
i en funció d'aquesta realitat
intentar construir un guió
o una història
o unes imatges
que encadenin
que expliquin això
que ell havia descobert
que es pot fer
jo diria
tot el contrari
és a dir
vendre't un documental
no sé
els documentats aquells d'animals
per exemple
que estem tan acostumats
a veure a la 2
i als canals de televisió
jo crec que això
és un producte
igual que al telenotícies
és una qüestió
d'agafar una sèrie d'imatges
i de manipular-ho
indefinidament
allò
no t'ho pots creure
perquè ni tan sols
jo no crec
que arribi a ser realitat
depèn de qui ho faci
suposo
depèn de l'honestitat
amb qui ho faci
però jo crec que de vegades
és completament ficcionat
i a més a més
et fan una idea
de la vida
de la manera com viuen
aquella gent
aquells animals
en aquest cas
que jo tinc l'idea
que al final
he arribat a la conclusió
que no ha
bueno és que al final
és el que passa
és el tema de les estadístiques
molts cops els viatges
de com tractes
les dades
que has recuperat
que s'ha agafat
en una investigació
com les muntes
també el muntatge
sempre és el
i les veritats
que deuen fer
sobre el terreny
perquè surtin
certes imatges
penso
jo cada vegada
estic més
horroritzat
jo de altres maneres
estic d'acord
amb això que estem dient
és a dir
no discrepo
el que passa
és que
confesso
que des de la meva perspectiva
jo també he vist
molts documentals
i també he vist
molta pel·lícula de ficció
però confesso
que per gust propi
m'atrau més en general
la ficció
que no pas
el documental
potser perquè
per exemple
hi ha coses
documentals
que són extraordinaris
que són les buries
ja mateix
el monoc de l'esquimal
és realment
una cosa brutal
és a dir
és un documental
dels primers
que van fer
que estan classificats
com a les millors pel·lícules
de la història
dels documentals
o del cine
però
en el fons
confesso
que
la perspectiva
m'atrau més
que algú
que a partir d'una realitat
ha construït una ficció
ja amb uns ingredients
per voler
tocar a l'espectador
voler-lo
que
segueix el mateix
és a dir
segurament que no ha inventat
allò del no res
sinó que
ha partit d'una realitat determinada
la que ella ha viscut
o el que sigui
i llavors ha pogut fer això
ho dic també
perquè
jo no he vist
aquesta setmana
no he pogut veure cine
però vaig veure una pel·lícula
a la televisió
que em va sorprendre
favorablement
no és una meravellosa pel·lícula
no és una extraordinària pel·lícula
però és una pel·lícula
que passa molt
passa una bona estona
que
està rodada en clau d'humor
i
que
amb crítica
i de cinisme
polític
perquè
és la següent de pel·lícula
es diu
Viva la Libertat
d'un director italià
que es diu
Roberto Andó
que a mi m'havien recomanat
m'havien dit
que era una pel·lícula
que valia la pena de veure
i que jo
confesso que en el seu moment
no havia vist
està basada
aquesta
Viva la Libertat
en la primera novel·la
d'un personatge
conegut
molt conegut
molt popular a Itàlia
aquí no tant
per la seva activitat
sobretot com a escriptor
i sobretot
sobretot encara
com a home de teatre
i d'òpera
és un senyor
que fa molts muntatges d'òpera
a les ciutats italianes
i també fa cinema
i va alternant cinema
òpera i teatre
es veu que es va interessar
aquest personatge
aquest Robert Andó
es veu que es va interessar
en la literatura
a partir
de la seva amistat
amb l'escriptor
Leonardo Chascha
que és un famós escriptor
del sud d'Itàlia
inclús famós
perquè fa molta novel·la negra
una novel·la de policiaca
amb qui va fer
algunes col·laboracions periodístiques
i més tard
es va interessar
en el cinema
i va treballar
curiosament
amb Federico
perdó
amb el Francesco Rossi
amb el Federico Fellini
amb el Michael Chimino
va rodar el Sicilià
i amb el Francis Ford Coppola
quan va anar a Itàlia
a rodar
la tercera part del Pedrit
va estar també treballant
allà amb ells
Casina
després de fer
nombrosos documentals
perquè també ha fet documentals
i de dirigir
com deia
moltes obres de teatre
i sobretot
moltes òperes
en el 2012
va publicar
la seva primera novel·la
que es diu
molt més adequadament
la setmana que ve
proposarem
com a pel·lícula
més
com es diu
el rei
el rei
el rei
aquí ha escrit
una novel·la
que en italià
seria
el trò buit
el trò no vació
crec que el títol
és més adequat
és curiós
perquè el trò buit
segons com
d'allò
que ara que ho has traduït
però podia semblar
també el trueno
i podria ser una cosa
completament diferent
és el que ho has traduït
perquè si no
era el trò
el trueno
el trono
jo crec que és un títol
més adequat
que el que li hem posat
al final de la pel·lícula
que és
viva la libertat
per la raó
que va de
un líder
d'un partit polític
molt important a Itàlia
és ficció això
però
amb concomitàncies
amb personatges històrics
i polítics
del moment actual
a Itàlia
un polític
molt important a Itàlia
després de ser durament criticat
desapareix
desapareix
i al mateix partit
se li planteja el problema
de què fan
amb la seva desaparició
perquè si el pregunta
que el pinten
com a desaparegut
això desprestigiarà
molt el partit
i aleshores
se'ls acordeix
utilitzar
el seu germà Bassó
un malalt bipolar
sortit recentment
d'un psiquiàtric
sort que tenien
el Bassó
sort que tenia el Bassó
i us n'ho he imaginat
i us resulta que
curiosament
aquests dos personatges
aquesta doble personalitat
la interpreta
un senyor famosíssim
tots sabeu qui és
Toni Servillo
quan acabava de fer
la gran belleza
és a dir
jo crec que una de les raons
per les quals
aquesta pel·lícula
segurament va passar
una mica desapercebuda
perquè
a la gran belleza
doncs va tenir
un èxit espectacular
va amb molts premis
inclús amb ell
tothom reconeixia
que estava brutal
el Toni Servillo
la pel·lícula
i poques setmanes després
o poques mesos després
no sé si és
es va estrenar aquesta
que penso que
ell com a intèrpret
està fent els dos papers
que són completament diferents
de el mateix personatge
un és un senyor
que és un intel·lectual
doncs de polític fred
etcètera
i l'altre és un boig
que en el fons
hi toca més del que sembla
està brutal
està extraordinari
i a més a més
amb molt de sentit
de l'humor
amb molta ironia
i tal
per tant
tinc la sensació
que és una pel·lícula
que recomano
que val la pena
va guanyar dos premis
de fet
el Novit Donatello
que són els premis
d'Itàlia
pel guió
i després
per la interpretació
d'un dels ajudants
que col·labora
amb el Toni Servillo
simplement és perquè
no hi havia res més
no ha tingut temps
de veure res més
d'aguda
que tenia feina
en altres coses
i crec que és una pel·lícula
que l'han fet
per televisió
i que es pot aconsellar
de veure-la
sí, aquesta l'havia vist
el Jaume
quan la van estrenar
jo fins i tot diria
que és possible
que l'estrenessin
arrel de l'èxit
que va tenir
la Gran Villetxa
s'ha rodat després
s'ha rodat després
sembla que sí
ja no dic res
em sembla que sí
però vaja
es pot provar
després
a internet
és a dir
no ho sé segur
però diria que
aquí quan es va estrenar
va passar desapercebuda
per això
perquè la gent deia
no és tan bona
com la Gran Villetxa
i jo en canvi
veus la Gran Villetxa
no la trobo tan bona
la trobo que és una pel·lícula interessant
però no tant
per mi està una mica inflada
però potser la posada en escena
perquè és
bueno jo no he vist
aquesta pel·lícula que dius tu
però la Gran Villetxa
com a posada en escena
com la joventut
són pel·lícules
molt estèticament
molt concretes
aquesta més que estètica
és una pel·lícula de contingut
és a dir
són les frases
les ironies
el reflexe que té
de com es mou els polítics
dintre de la societat
en la seva vida de cada dia
en la política
i en la seva vida privada
i això està aconseguit
penso que això
es fa per semblant
tota la pel·lícula
i tot el que més o menys apareix
jo no puc parlar de res més
que d'això
i per tant quasi estaria
no sé que tingueu una altra cosa
disposat a sentir
el Pol explicar
i tu també
perquè veig que has vist moltes coses
a mi només
al voltant d'això que deies
d'aquesta pel·lícula
de la Libertat
que m'ha vingut al cap
de nou
la pel·lícula d'El Divo
que en parlàvem
quan m'ha vingut al Palo Sorrentino
que segur que és molt diferent
d'aquesta
aquesta segurament
és més documental
i el fet
que potser
abans no ho hem esmentat
el fet que distingeix
diria jo
el cinema documental
del cinema
que no és documental
és el fet
que el documental
no hi ha actors
professionals
diguéssim
sinó que són els mateixos actors
que viuen
la seva pròpia vida
per dir-ho així
però jo diria que no hi ha més
o poques diferències
no sé
no sé si això portava massa
el que estàvem parlant
estic d'acord
estic d'acord
que no hi ha moltes diferències
després hi ha el tema
de recreacions
perquè per exemple
a l'Òscar de Sugar Man
hi ha moltes recreacions
de
bueno clar
has de falsejar una història
que ja ha passat
i llavors
tu pots haver fet un seguiment
però si ja arriba un punt
de dir
bueno
ara que ja ha tancat
el cercle
el tema
la història
doncs ara
gravem el documental
Sugar Man
és una extraordinària pel·lícula
és a dir
jo no sé si és ficció
vull dir
perquè és més de cap
aquí és una extraordinària
és una cosa extraordinària
no no no
és que sí
la història és real
el que passa és que
el que és la recreació
del documental
o sigui per fer el documental
bueno
fan servir animació
fan servir entrevistes
ells fan un seguiment
com si fos en vivo
no?
allò típic
de que
tot el camí
fins arribar al final
però és un
en molts moments
està ficcionat
perquè ja havia passat
no?
tot això
no era
clar
jo el que ja he dit
alguna vegada
que continuo pensant
que seria interessant
tot i que potser
algunes raons
per les que no es fa
és que s'eliminin
aquestes categories
si una pel·lícula
és documental
és com si féssim
de fet la gent
no té massa en compte
això
clar
és com si féssim
en un
jo penso que Sugar Man
que té un títol més llarg
com era?
Searching for Sugar Man
Searching for Sugar Man
és una pel·lícula
que inclús en el seu moment
va tenir èxit comercial
és a dir
sí
va estar moltes setmanes
perquè si recordeu
l'impacte que va tenir
que va fer
que aquest mateix cantant
vingués a Barcelona
a fer un concert
cosa que
si va ser èxit de ventes
els CDs
havia deixat de cantar
s'havia retirat
això dels anys 60
em sembla recordar
ell es va fer famós
per tant
jo crec que
primera
això són les concomitàncies
que tenen les coses
per exemple
la literatura i el cinema
suposo que sabeu
que Memories d'Àfrica
era una novel·la escrita
no sé dels anys 60 o 70
que havia deixat d'escriure's
o de llegir-se
i resulta que
fan la pel·lícula
i la Karen Blixen
es torna a posar de moda
perquè com a gran escriptor
tothom torna a llegir
les seves novel·les
per tant
hi ha uns vasos comunicants
i per tant
si en alguna mesura
un documental
sigui ficcionat o no
perquè clar
ara mateix
estan fent una pel·lícula
del trombo
sobre el dalt del trombo
que no sé si és bona o no
jo no l'he vista
però també han fet
moltíssims guions
sobre coses
de grans personatges
i clar
això
és una barreja
que costa de saber
on acaba el documental
on comença la ficció
i fins a quin punt
hi ha doncs
quines concomitàncies hi ha o no
en qualsevol cas
el que és determinant per mi
és si té qualitat
si està ben fet
si t'arriba
i si t'arriba
et fa pensar
et fa plorar
et fa
doncs
això és l'únic
ara sí
aquí és on jo volia arribar
vull dir
no tant el fet de dir
bueno
m'agrada més el documental
no no no
si et toca
si et fa pensar
si et fa plorar
si et fa sentir
clar
però com als festivals
i tothom
s'entesta
continuar dient
no no
és que això és una pel·lícula d'animació
què vol dir
que sigui una pel·lícula d'animació
però jo aquí sí que faria
jo ho vaig pensar bastant
que era el tema dels Oscars
per exemple
a mi no em semblava del tot bé
que competís
en la mateixa categoria d'animació
Anomalissa
amb Inside Out
que són
evidentment són animació
però l'animació no deixa de ser un tractament
perquè potser s'hauria de dividir
entre animació per adults
i animació infantil
potser el premi
perquè a mi em semblava
o posar-ho tot junt
posar-ho tot junt
que hi hauria menys premis
potser
bueno no
però separem més categories
en animació
hi ha categories que no hi ha
en una pel·lícula d'actors
perquè hi ha tot el que és
l'animació
tot el d'allò
clar depèn
bueno si ens posem a parlar ja
d'Escop Pilgrim
aviam
perquè l'animació
l'animació d'Escop Pilgrim
exacte
aquesta pel·lícula què és
aquesta és un pupurri
i on la col·loques
llavors no guanyarà cap premi
mai aquesta pel·lícula
hòstia s'ha endut una de premis
però bueno
sí d'acord
però no aquests premis
no?
Oscars i coses així
no?
perquè són festivals d'un altre tipus
que va
això no aniria a un Oscar
ni cap pel·li d'ell
aniria a un Oscar
doncs vinga va
ara potser sí no?
no i a mi m'interessa
més que començar ara
prefereixo saber
a veure què t'ha semblat
exactament
a veure jo havia vist ja
Scott Pilgrim
i resulta que havia vist
també
no un
sí sí que havia vist
un altre
diguem altres
que tiraran
la trilogia
de Fonvis Party
Arma Fatal
i Benvenids
del Cornetto
si veies la trilogia
que sempre hi ha algú
que demana un Cornetto
o que
ho parlarem
ja em vindrà al cap
la que volia dir
perquè
una altra també
que és molt significativa
seva
però que ara no he pogut
buscar la llista
ell també va ser guionista
va ser guionista
de Tintín
de Spielberg
i va ser guionista
de
havia de ser
això ho vam comentar
quan va venir el Ferran
amb el tema dels superherois
que havia de ser
ell qui dirigís
i escrivís
de fet ho va escriure
però allà es va quedar
Ant-Man
l'adaptació del còmic
de l'Hombra Ormiga
que ell actua de vegades
com a
com a
escriptor
ella ha fet molt
guionista
i productor
però de vegades
no
de vegades
per exemple
és el productor
executiu
de
Atac de Bloc
una pel·lícula
que a mi em va encantar
quan la vaig veure
que és aquesta
que hi ha una invasió
extraterrestre
en un subúrbi
en un subúrbi
de
Ciutat de Londres
és fantàstica
aquella pel·lícula
i es veu la seva mà
ara que
ara que he vist
altres pel·lícules seves
ja he encaixat una mica
perquè
aquella pel·lícula
té aquesta pàtina
tot i que
no està dirigida per ell
el guió està fet per ell
però el productor
també posa ja
o bé perquè veu
que la història
pot anar
cap a un camí
que va
és com quan Tarantino
o el Rodríguez
supervisen alguna pel·lícula
com mamà
o així que diuen
no, és que
jo presento
este nuevo director
que és com
doy fe
seguirà
com si fos un hereu
d'alguna manera
un mentor
a veure jo
clar
hi ha
com molts tipus de cinema
ara ho estaven dient
el documental
de tota mena
els diferents gèneres
però
hi ha directors
que només
bueno
directors o tipus de cinema
que només es preocupen
per fer
unes dosis
d'entreteniment
al públic
hi ha directors
o hi ha
propostes cinematogràfiques
que volen
que l'espectador
es quedi
pendent del missatge
que es dona
hi ha directors
que fan com aquest
Edgar Rice
que fan una barreja
de les dues coses
molt particular
segurament molta gent
veient el seu cinema
pensaria
bueno
però per explicar
el que explica
el que estic buscant
el missatge
que les seves pel·lícules
tenen el missatge
pensarà
però potser no cal
tanta parafernal
per explicar-te això
però està molt ben vist
també
vull dir
s'ha de dir que
jo les dues pel·lícules
que he vist
la tercera
no l'he pogut acabar
que és la de
The Walls End
i ara diré
en el punt que l'he acabat
i estic patint
per acabar de veure-la
perquè és molt fort
t'ha canviat el gènere
exacte
m'he quedat en la gènere
a la vau
m'he quedat allà
no he pogut continuar
perquè havia de venir al programa
però això no m'ho esperava
dic home
una pel·lícula
ell fa els canvis de gènere totals
una pel·lícula diferent
de les que he vist Seban
més costumista
entra uns amics
sembla que això no canviarà
jo ja tenia la idea
de com aniria
però de cop entran
en aquell lavau
i dius
ella a la trilogia
ja ho feia
que és un director
que el que fa sempre és
jo crec que ja
és el que comentava abans
jo crec també
potser per trets generacionals
i que potser
és una persona
que ja ha vist molt de cine
com per saber
què s'ha fet
i què pot ell modificar
respecte a aquests cànons
de guió
per exemple
i el que fa ell
en la majoria de pel·lis
és canviar radicalment
el format
a partir del minut 40
o més
perquè potser
portes una hora de pel·li
i és una pel·li
de policies
però de cop
és una pel·li
d'alienígenes
i després potser
primer és una pel·li
d'uns xavals
uns homes ja
que volen fer de xavals
i volen fer una ruta
allò
l'eslalom de les cerveses
per tot arreu
i de cop
a un punt de la pel·li
entren ciborgs
és com
uns canvis de gènere
però ell vol explicar coses
amb això
sí, sí, sí
fa una parafernalia molt gran
d'efectes especials
de lluites
de coses que
surten una mica
del que s'estava explicant abans
però vol donar-te
una idea molt clara
de què són aquests
perquè
clar
t'està parlant
d'uns canvis
a la societat
però clar
algú és el que deia abans
algú diria
però per explicar-te
que hi ha una generació
entre una generació i una altra
hi ha hagut un canvi
pel que fa
a deixar-nos
hipnotitzar
pels medis
pels mòbils
i per tal
potser no cal
treure un ciborgs
però bueno
i tu penses
i per què no
també és una manera
d'entretenir
acaba-la
ja veuràs
encaixaràs
clar
jo crec
aquesta no l'ha acabat de veure
però crec que
sí que el que fa
és recuperar molt bé
el que vol explicar
és a dir
ell planteja la pel·lícula
després fa una
bestialitat d'acció
i de tota mena de voltes
però t'acaba explicant
el que et vol explicar
vull dir
no deixa
d'acabar
i tu penses
ostres
ara
és que veig
el que m'està dient
aquest home
i alerta
perquè a més l'acció
que això és una cosa
que també m'agrada molt
perquè no és un director
és a dir
no són pel·lícules d'acció
de per si
o sigui
no és un X-Men
no són pel·lis
que estan destinades
a ser catalogades
com a acció
sinó
són pel·lícules
de comèdia
jo inclús
no sé si
definir-ho com paròdics
tot i que són paròdies
de
les pel·lis
de
de policies
de les pel·lis de zombies
però són
jo crec que també
vaig llegir una entrevista
que li feien
és
clar
ell intenta innovar
agafa zombies party
una història típica
que pot ser típica
de zombies
però et canvia tant
el format
el gènere
els personatges
que no acaba sent
una paròdia del tot
és una reinversió
a mi el que em passa
ho veiem abans
que comença el programa
abans que tu arribessis
francès
amb ell xerrant
per això deia
aquests comentaris
generacionals
ja ja
si jo indirectament
parlava de tu
quan deia
que hi ha gent
que segurament pensaria
que això que fa
no és necessari
jo tinc la sensació
que hi ha un salt
generacional
i sobretot
que aquesta
jo només he vist
has de confessar-ho
Scott Pilgrim
i només he vist
a més a més
a primera hora i pico
però no he arribat al final
ja m'estava cansant una mica
o sigui
has de ser la veritat
i no
és a dir
Scott Pilgrim
no és que et cansi
a tu
jo
he interpretat
que és una cosa
que està molt dissenyada
per la generació
dels anys 80-90
és a dir
és una cosa
que està pensada
per gent
que jugava
amb jocs
que llegeix molt
els còmics
que està ficada
en aquest món
que li agrada
que utilitzaria molt
les tablets
o els ordinadors
o els jocs
o els mòbils
i per tant
confesso
que jo
que soc més gran
i que soc d'una altra generació
tot això
em costa
una mica
de pair-ho
sobretot perquè
tinc la sensació
des del punt de vista
que no vol dir
que entenc
que potser la gent jove
tot això li agradi molt
que són històries
en el fons
molt simples
i molt superficial
o sigui
que no tinc la sensació
jo personalment
que m'aportin gaire coses
no
aquest director
no
aquest director
jo per la conclusió
no de veure
Scott Pilgrim
que és com
l'exacerbació
que utilitzen
en una pel·lícula
no sé si te'n recordes
m'encanta com
utilitzen llenguatge
i com sempre
introduix alguna paraula
estranya
que la gent en general
no coneix
i que hi ha un personatge
que diu
això què és
i l'altre li explica
i després va sortint
i ho van utilitzant tot
m'encanta això
perquè és agafar el llenguatge
i donar-li un valor
no
aquest director
no és un director
d'entreteniment
és el primer que he dit
no és un director
només per entretenir
a les masses
ni al jovent
ni a la gent
que juga videojocs
no no no
jo no he dit això
jo he dit
que està adaptada
a la gent jove
perquè també ens estem basant
en Scott Pilgrim
que aquesta gent
jo és l'únic que he vist
a més a més
he vist la meitat
jo el que tinc la sensació
és que és una cosa friqui
feta per gent
que és friqui
no no no
però descartem-ho això completament
no no no
aquest director no
altres directors
que puguis veure
que puguis fer
no
potser sí
però aquest no
aquest és un autor
és un tipus
que vol explicar història
el que passa és que
també vol arribar al públic
perquè el públic que entra
després vagi pensant
i sí que vol arribar
al públic jove
llavors que és un
Christopher Nolan
de l'humor
és un autor
que vol arribar a la massa
més o menys
més o menys
a veure
però arriba realment
a la gent
clar però és que és el que
estic dient
que en realitat
Scott Pilgrim
és l'exemple perfecte
en quant a estil seu
jo crec que tot i que
és una adaptació
és un còmic
que ja existeix
i que ella el va adaptar
i que segons he llegit
està molt fidel al còmic
sí, sí, és molt fidel
els dos primers
que és molt fidel al còmic
que doncs el respecta molt
que els diàlegs
i tot això
estan drets del còmic
i que són exactament
els mateixos
que hi havia en el còmic
per tant
clar, jo
un còmic d'aquest estil
i d'aquesta manera
que en definitiva
aquest muntatge
tan exagerat que hi ha
i tan ràpid
i tant d'allò
és del còmic
això simplement és adaptar
el còmic
al cinema
Scott Pilgrim reconec
que no sé exactament
què vol explicar
fa temps que la vaig veure
i no sé l'essència
bueno, Scott Pilgrim
jo crec que també és el
no és que què vulgui explicar
sinó també és la forma
d'explicar
sí
la típica pel·lícula
que seria
els superherois
de que has d'anar
has d'anar avancar
no?
has d'anar superant
els reptes
com podria ser
històries d'aquestes
de la ruta de l'heroi
no?
com Star Wars
i això
que és anar superant
per aconseguir l'amor
és la típica comèdia romàntica
potser
però
clar
entra en joc
que els superherois
no són superherois
són ex-nòvius
clar, és que són un
és un
sí, però va ser això
perquè a la vegada
imagina't
la història és
suposo que recordaràs
que ha d'eliminar
a set nòvius anteriors
de la noia
per aconseguir-la
i d'alguna manera
aquests set nòvius anteriors
de la noia
cadascun és un personatge
diferent del món
del còmic
que s'obre a més a més
fan
com si superherois
volen
sí, sí
no, clar
a veure, és una pel·lícula
que això és una cosa
que vam comentar amb la Lídia
un cop
aquí a la ràdio
que és una pel·lícula
de realisme màgic
és d'aquestes pel·lícules
que, clar
el còmic
no es nota
però en el cine
quan ho adaptes
ho has de fer d'alguna forma
i és aquesta
entre
no és ciència-ficció
no és fantasia
del tot
és aquesta mena de
són coses reals
però de cop
la gent vola
per dir alguna cosa
o la guitarra que toca
deixa anar poders
perquè això
en realitat
és com una alegoria
que utilitzen
però el que li interessa
i ara ja em va venint
una miqueta al cap
és explicar la progressió emocional
d'un personatge
i la maduració personal
també
llavors
ara em va venir
no la tinc massa fresca
per tant
no puc dir
mira a mi
per fer una comparació
amb un altre director
així
una miqueta més gran
d'una generació
potser directament anterior
que també em va sorprendre molt
em van recomanar
una miqueta així
com ara Paul
ha recomanat
a Edgar Wright
doncs un altre amic
em va recomanar
Cameron Crow
que jo no coneixia
pràcticament res
llavors vaig començar
a veure les pel·lícules
allò que tens la idea
una mente meravellosa
no és el de la mente meravellosa
no no no
el Cameron Crow
no
tu el que estàs dient
és el Ron Howard
el Ron Howard
seria el director
no
el Cameron Crow
és el director
de Jerry Maguire
per exemple
que quan tu tens una idea
d'un director
no sé
pel que et sona
doncs com també
comercial
que veus les pel·lícules
i bueno
serà passar una estoneta
i t'adones que no
de que cada pel·lícula
t'explica
el mateix
però de maneres diferents
amb personatges diferents
altres pel·lícules
que té el Jerry Maguire
és quasi famosos
per exemple
si recordeu
una pel·lícula
fabulosa
també
i quina més
em va impressionar força
l'ara
Elizabeth Town
també
és un director
que si veus
tres o quatre seves
de les més significatives
et passa una mica
el mateix
com a mínim
una cosa similar
a la que m'ha passat
amb mi
amb aquest home
en principi
utilitza les claus
del cinema comercial
les claus
del cinema
capitalista
fins i tot
podria dir
és a dir
amb una sèrie
d'actors famosos
no tant
l'Edward Wright
que té el seu equipet
que sempre van
sortint igual
però
que
vol que la gent
pensi
en les seves pel·lícules
i jo
en les que
he vist seves
que són
aquestes de la
de la trilogia
concretament
vaig començar
amb un ordre
que no era el correcte
però bueno
tampoc
no tenia
gaire importància
vaig començar
veient
arma fatal
ja ho diré
quina
hot fast
sí aquesta
hot fast
que aquí es va dir
això d'arma fatal
i
és que vaig quedar
impressionant
vull dir
aquesta pel·lícula
diguem-ho
jo penso que això
es pot dir
i no és explicar
res del que passa
a la pel·lícula
està fent
una reflexió
sobre
a veure
el Shyamalan
va fer
el de village
el bosque
és que parla del mateix
de com les comunitats
es tanquen
en si mateixes
i no volen
que ningú
surti d'allà
de cap manera
és arma fatal
en aquest cas
literalment
no volen
que ningú
surti del poble
ara sí que estic
ja fent una miqueta
d'espoilers
però bueno
és igual
clar
tot això
t'ho fan
a partir d'una història
que et va sorprenent
a cada moment
primer és la història
d'un superpolici
un supercoc
però és com que
el degraden
anar
com si
en realitat
no
que li posen
més galons
però el fan
a priori
a priori
ell quan arriba
al poble
que l'envien allà
al poble
és com un poble
que la reflexió
també és molt bona
és a dir no
aparta't d'aquí
perquè ho estàs fent tan bé
que ens fas quedar malament
als altres
vull dir
tota la pel·lícula
tot el que explica
aquest home
és d'una reflexió
molt bona
cap a la manera
com vivim
en aquesta societat
com ens anem relacionant
com no ens interessa
una persona
que sigui
excessivament bona
en la seva feina
per exemple
així comença la pel·lícula
i ho fa
d'una manera
brigant
sempre agafa personatges
que d'alguna forma
o altra
són perdedors
encara que inclús
ell com a policia
sigui el
que quan fa una presentació
que és el que volia dir
de posar de fons
perquè és una presentació
com molt molt rítmica
molt
no?
vull dir que
que és com
ha fet de tot
inclús és campió
d'escacs
i és campió
del ciclisme
i és com una presentació
molt absurda
però que et remarca
un personatge
que és molt crac
però això
els dos primers minuts
al tercer minut ja
veus que l'estan enviant allà
i dius
vale aquest tio
tot i això
o sigui
no que va sent
sinó
me l'estàs presentant
igualment
com un perdedor
i llavors
tota la pel·lícula
és a veure
com evoluciona
com Scott Pilgrim
com
Zombies Party
sempre hi ha aquest personatge
de
és un inadaptat
en realitat
més que perdedor
un inadaptat
és a dir
se surt per sobre
diguéssim
de la mitjana
Scott Pilgrim sí que és un inadaptat
total per exemple
però tots els personatges
d'Escop Pilgrim
de fet em fa gràcia
suposo que et va fer gràcia
el policia vegano
el que era
un dels ex-nòvios
és vagal
no me'n recordava
és vagal
i és el més potent
però se n'en fot
se n'en fot
jo penso que
el director
se n'està fotent
dels vegans
doncs molt malament
jo diria que se n'en fot
jo l'he vist ahir
vull dir
bueno jo crec que se n'en fot més
no és dels vegans
perquè de fet
és el personatge
que té més potència
és el personatge
que té
que és com un
com un déu
és un déu
però que
el que se n'en fot
jo crec que se n'en fot bastant
és que
que ell
o sigui
quan li dona
el got de llet
i el tio diu
que l'enganya
i li dona llet de vaca
en comptes de soja
lli entra la policia
que li reuen els poders
i li diu
clar és que
és el strike 3
el strike 3
esta leche de soja
pero luego
un helado
que tiene
i pollo
i llavors dius
hostia el pollo
no és vegano
llavors
això s'ho diu a mi mateix
dius
vale aquests són els
els de postureo
els de
soy vegano
però allò
quan estic a casa sol
doncs em menjo
el que sigui
l'entrapa vegetal
aquesta és la crítica
més que res
és una cosa
el que vam fer
vegans ser nosaltres
exacte
exacte
a Fergat
production
producció
jo he de tornar a veure
Scott Piglin
estic decidit
perquè quan la vaig jo era
clar no la vaig jo era
amb aquestes claus
la vaig jo era
que una pel·lícula
m'havien recomanat
la vaig jo era
molt espectacular
em va cansar
ho reconec
igual que li he passat
al Joan
perquè
clar
ja veus
que anirà més
tota l'estona
que no para
en cap moment
però clar
estem parlant
que una pel·lícula
que a part
clar
aquesta és la intenció
era fer la mescla
d'entre videojoc
còmic
la cultura
aquesta més pop
des de 80-90
jo faria gràcies
saber
per exemple
jo li volia
volia convèncer
que no ho he aconseguit
però suposo
que més tard o més d'arò
ho aconseguiré
que el meu fill
veiés la pel·lícula
perquè
ell té 15 anys
però potser és massa joc
encara
però està ficat
en aquest món
que és el teu
que és el vostre
de vostra generació
que no és el meu
és a dir
jo no he jugat
com deia abans
ni amb els mòbils
ni amb els jocs
i en canvi
ell sí
ho està fent ara
però no ho he aconseguit
jo per tant
em faria gràcia veure
bueno això
la resposta
perquè tinc la sensació
tota la sensació que tinc
és que
està tota ella dissenyada
per aquest tipus de públic
és a dir
i que no
té en compte
l'altre públic
el qual potser
no hi arriba
és a dir
jo no entens
o sigui
per tant no ho sé
és a dir
estic amb
com que a més a més
tampoc he pogut arribar al final
doncs
us escoltaré
per fer
escoltar-vos
i tenir en compte
el que dieu
però sí que és veritat
que una de les coses
que volia destacar
en aquest programa
sobretot
és una mica
entre cometes
l'evolució
del cine
de comèdia
si es pot dir així
però respecte
als formats
és a dir
a veure
per ser ràpids
però
per exemple
als inicis del cinema
quan es feia comèdia
era molt l'herència
del teatre
per exemple
era la càmera
no deixar de ser un petit ull
que és el que et permet
no estic a un teatre
és a dir
m'ho gravo
i ja està
llavors
sí que és veritat
que a partir del muntatge rus
i de l'efecte Kuletshov
això ho va aprofitar
potser gent com Chaplin
o Buster Keaton
que llavors feien la comèdia aquesta
de l'efecte
acción-reacción
o sigui
faig alguna cosa
i això té una conseqüència
aquest era l'humor
slapstick
que es coneixia una mica
llavors
després
a veure
anant fent salts
de tema
però
per exemple
la comèdia de Woody Allen
és una comèdia
de personatge
de diàleg
vull dir
és una comèdia
que inclús
es pot representar
perfectament
en un teatre
són comèdies
que són
no?
com els Hermans Macs
sí
clar
però
els Hermans Macs
segueix sent
sí sí
és teatre
vull dir
és totalment
i inclús diria
que Monty Python
també
Monty Python
el Flying Circus
i totes les peles
que han fet
és molt teatral
no és cinematogràfic
són obres de teatre
pràcticament
que es basen
en comèdia
de diàleg
però després
per exemple
en qüestió de sèries
quan arriben les sitcoms
tornem aquest
o sigui
si Woody Allen
ho havia portat
una mica també
en temes
de
la tele
al cine
per dir alguna cosa
les sitcoms
era al revés
era tornar al teatre
des del format
més actual
entre cometes
de sitcom
de Friends
o aquestes sitcoms
que era algo
de teatre
també
inclús es pot representar
perfectament
Big Bang Theory
en teatre
perquè sempre
és els mateixos
llavors
però llavors
arriba també
uns formats
que són els més trencadors
potser
considero
en gèneres
de comèdia
que és el fals documental
que això
va trencar molt
el gènere
The Office
per exemple
anglès
Modern Family
Parks and Recreation
tot aquest gènere
de sèries
que volien trencar
aquesta quarta paret
de tele
o sigui
que això
és el més curiós
el cine
sí que molts cops
ha intentat trencar
el quart de paret
i ha mirat a càmera
i tot
però a la tele
era alguna cosa
molt estranya
i una comèdia
era la comèdia
de lo trist
és a dir
que poden mirar a càmera
no sé si ho he vist mai
aquestes sèries
de The Office
o Modern Family
que són aquestes comèdies
no la sé seguir
però ja sé
ara per exemple
jo estic veient
una sèrie
que a més que surt
un dels protagonistes
és el Michael Cera
del 2003
que es diu
Arrested Development
que s'entra molt en això
en el patètic
és en aquestes comèdies
que fa el Ricky Gervais
amb The Office
o Extras
que són
la comèdia de
hòstia
alguna cosa no em sembla bé
miro a càmera
i et miro a tu espectador
de hòstia
en sèrio
m'està passant això
és la comèdia
de la quarta paret
podríem dir
d'això de dir
hòstia
i on després entra
que aquest sí que
n'hauréu vist bastantes
que jo crec
que també va marcar molt
una comèdia
que hi ha aquí
més cinematogràfica
perquè es basava molt
en el tipus de muntatge
en bromes visuals
que són
el que és considerat
el trió faz
el Stacker
i l'Abra
en vam parlar aquí també
sí
de Terce como puedas
del Hot Shots
i tot aquest
i aquí
entrava una comèdia
que potser era més
això
l'art visual
l'art visual
de tenir bromes
els diàlegs
tenir bromes
en primer pla
i inclús en segon pla
un llenguatge metalingüístic
és molt metalingüístic
com està feta
l'escena
perquè tu sàpigues
és un estil molt diferent
perquè també hi ha
molts tipus d'humor diferents
però entre
l'estil Woody Allen
o l'estil Hot Shots
que és un humor
molt cinematogràfic
és a dir
buscar la broma
en el llenguatge
precisament el que dius tu
i per això
molts cops acaben sent paròdia
llavors després
entra Edgar Wright
que jo crec que aquest
és el que ha englobat
perfectament en el cine
és l'humor
entre cometes
l'Slapsting
que també n'hi ha molt
l'humor d'acció
que a vegades
també ho feia
aquí Chan
per exemple
o l'humor
ja de diàlegs
i sota del muntatge
el que ha portat
aquest director
és el muntatge
una persona
que ja des de guió
perquè també els fa ell
pensi en un muntatge
qui pot arribar a pensar
com queda Scott Pilgrim
perquè Scott Pilgrim
una cosa és muntar
per exemple
l'última de Mad Max
que és una pel·li
que precisament
no sé si l'heu vist
perquè
llavors el ritme
si et queixaves
d'Scott Pilgrim
està al mateix nivell
jo no em queixo
no vull dir
que em refereixo
em sembla que havia parlat
que jo la volia veure aquesta
que és la que feia
la Sharon Teron
perquè em semblava
que vaig veure un tràiler
i vaig pensar
de muntatge
això és extraordinari
per tant
a mi no em molesta
si té ritme
el que passa
és que
per exemple
aquest repàs
em sembla molt interessant
i molt brillant
i molt intel·ligent
que has fet
de la comèdia
a nivell de la
de l'història del cine
jo em quedo
en el fons
em quedo
amb Chaplin
i em quedo
amb vostre Kito
és a dir
jo
quan
a mi
el Custer Kito
no el Chaplin
en moltes pel·lícules
em fan riure
i no només em fan riure
sinó que em poden
em poden fer plorar
i en canvi
jo estava veient això
i és veritat
que de muntatge
és original
i té moltes coses originals
i que
és molt ràpid
però jo
confesso que no ric
clar
però si aquí estem parlant
que és el que volia dir abans
Scott Pilgrim
jo us ho deia
com a referent
jo crec d'estil
però com a contingut
com a pel·lícula
és la seva
entre cometes
comèdia juvenil
és veritat
que és molt generacional
ara si et veus
si veiessis la trilogia
veuries que
a veure
també
no és tan bé
és que en realitat
és per públic adult
tot i que
la joventut
doncs és
jo crec que la joventut
es queda potser
amb els continguts
dels diàlegs
però també
amb un muntatge
que no es veu
és que aquests muntatges
inclús se l'ha imitat molt
com qui imita
Awe Anderson
amb l'art
o amb els personatges
o qui imita
Scorsese
però
però ell
en qüestió
de muntatge
jo crec que aquí
ha donat un pas
bastant important
que és
un muntatge
integrat ja des del guió
i això
és algo que
és molt molt complicat
llavors
Scott Pilgrim
sí que és veritat
que també
l'està
inspirat en un còmic
llavors ja crec que
agafa aquesta vessant
també juvenil
però
per exemple
el muntatge
arma fatal
o sigui
ja ni que sigui
jo crec que una cosa
més important
de tota la trilogia
que té
és
les elipsis
l'ús de les elipsis
de com et presenta un personatge
d'anar d'un poble a un altre
que és
amb quatre plans
repetits molt ràpids
i
te'l presenta allà
o sigui
són pel·lícules
que poden donar
dues hores
però que sense aquest muntatge
perfectament
podrien durar quatre
o sigui
aquest muntatge
tan
jo crec que tan frenètic
el que et permet
és
sintetitzar
la idea
del que vols transmetre
però sense
que sigui
és a dir
què és l'essència
no cal el contingut
de vegades
d'aquestes
d'això
d'un personatge
que ha d'anar
d'un poble a un altre
i et fan sempre
les pel·lis
els típics
plans d'helicòpter
del cotxe
amb una música
potser així
més o menys alegre
vas seguint el cotxe
vas passant per lloc
el típic road movie
aquest personatge
aquest director
et fa
unes elipsis
bestials
inclús
a tall
es compliquin
hi ha moltes
elipsis
d'aquestes
de so
és que és molt difícil
en realitat
parlar d'alguna cosa
com Edgar Wright
a la ràdio
perquè no et puc
ensenyar cap mena imatge
perquè és molt
de moltatge
molt visuals
per exemple
a veure
treballa molt bé
amb la definició
de la quotidianitat
amb aquests plans ràpids
a mi m'ha recordat molt
el que fa
d'Arreglaronovski
Arrequim per un somni
allò de fer que
de veure la xeringa
de veure la xeringa
el que fa
la cervesa
en aquest cas
per exemple
amb les cerveses
però també
amb la manera
com va al lavabo
per exemple
per rentar-se la cara
per netejar-se
això crec que és
a Shaun of the Dead
perdoneu els títols
jo ja estic
absolutament fart
el Shaun of the Dead
que és un títol
és un bon joc
de paraules
és que és un joc
de paraules
bastant important
Francesc
què passa
que si els espectadors
no saben anglès
o no han vist
pel·lículum anglès
no sabran
de què estàs
però després
deixen molts títols
que no es toquen
però no té cap sentit
però hem d'adaptar
que els oïdors
s'entenguin
de quina pel·lícula
estem parlant
no ho dic per nosaltres
ho dic pels que es dediquen
a fer això
a canviar
a zombies party
però a més va ser curiós
perquè Edgar Wright
quan va saber
que s'havia traduit
a Espanya
com a zombies party
li va agradar
li va agradar
i surt
no sé si l'has vist
però
o has vist
que arma fatal
és a dir la segona part
ells estan mirant
a la tele
i ja se va a la taula
el DVD
en espanyol
de zombies party
és com un cameo
d'aquests
hòstia
em va a fer gràcia
els títols
no doncs
això no és de dead
es fa molt això jo
Joan
que tu deies
de recomanar al teu fill
jo crec
no sé pel que pensa
recomanaria al teu fill
que veiés més aviat
això no és de dead
perquè allà també
el tema dels videojocs
la primera de la trilogia
té molta importància
el tema dels videojocs
també
concretament
hi ha un personatge
que està completament
ficat en el món del videojoc
no fa res més
li parlen els altres
i és capaç d'anar seguint
i la reflexió
que es fa sobre el tema
és que aquesta pel·lícula
té una màgia
té una màgia molt especial
a mi el que també
m'ha semblat
és que el que ha volgut fer
el
no em surt
Edgar Wright
no no
no aquest director
sinó el director
de Mars Attack
ah
el director
el Tim Burton
com es diu
sí
no no
Tim Burton
a mi m'ha fet pensar
en Tim Burton
jo penso que aquest director
aconsegueix
el que Tim Burton
se li va una miqueta
a la olla
és a dir
que ja és el que li interessa
Mars Attack
per exemple
té una primera part
la pel·lícula de Mars Attack
que seria això
i després de cop
canvia completament
però perd al nord
Tim Burton
perd al nord
ja no sap
de què està parlant
en canvi
aquest director
agafa
i fa aquest canvi brutal
d'una cosa a l'altra
això no ha de dir
és a dir
Zombies Party
ja que li agrada el director
que Paul ho ha dit
doncs vinga
Zombies Party
comença d'una manera
en la qual
tu estàs veient com
en la vida quotidiana
la gent
és un zombi
quan s'aixeca al matí
que va així caminant
que no sap d'allò
en l'autobús
tothom està mig adormit
ho fa un retrat
de la quotidianitat
brutal
el que passa
és que després
es converteixen en zombis reals
la gent
i els veus allà
i el que surt al matí
per comprar un corneto
i una beguda
d'un altre tipus
llavors no se n'adona
que hi ha zombis
perquè com que cada dia
els veu igual
no se n'adona
per cert
que hi ha dos plans
seqüències magistral
quan surt de la casa
que va fins al supermercat
i després l'altra vegada
quan ho repeteix
que ens ho peguen
la mateixa vorera
que tu ja veus
que cada vegada
li passa el mateix
és impressionant
vull dir
el que tu dius
està tan ben pensat tot
perquè allò
porti a l'espectador
a repetir la mateixa escena
però saps
que tot ha canviat
i és que està tot ple
de zombis
Joan
és que aquesta l'has de veure
està tot ple
en aquell moment
però ell ni se n'adona
perquè
jo crec que quan veus
la primera
o sigui
quan veus Zombis Party
ja
és com que
a veure
no tenen una correlació directa
és a dir
no són pel·lícules
que hagis de veure
la segona
per entendre la primera de tot
i que té molts moments
de gags recorrents
entre
el tema de la tanca
per exemple
la tanca va ser
sempre hi ha un personatge
que intenta escapar
per una tanca
i la tanca es trenca
llavors és un moment
molt absurd
molt slapstick
però que l'han repetit
a les tres pel·lis
i evidentment també
el tema dels actors
de Simon Peck
i Nick Frost
que són els dos
ja
que són els que sempre surten
a les seves pel·lis
però a part
és el tema
del corneto
que és el més absurd
possible
que realment
ho van proposar al rodatge
però perquè li venia gust
menjar el corneto
però no era un placement
en si
no era allò
que els paguessin
exactament
però
en una entrevista
que els hi van fer
van dir
ah i això
sortirà
a totes les teves pel·lis
i el tio va dir
sí
i llavors
m'he apuntat la frase
perquè em feia molta gràcia
que deia
a una entrevista
que li feien això
del corneto
i ell va dir
sí
va ser com la trilogia
de los tres colores
de Kielovski
però con tres sabores
llavors a les tres pel·lis
llavors és curiós
perquè les tres pel·lis
han intentat buscar
però per enfotres
de la crítica
un sentit
als corneto
llavors a la primera pel·li
és vermell
pels zombis
a la segona
és blau
pels polis
i a la tercera
és verd
pels aquests
mena de zombis
d'àliens
cíborgs
que hauria de ser blanc
si haguem de seguir
la trilogia
de Kielovski
però bueno
aquí ja
són sabores
però aquesta referència
no és cap tonteria
perquè aquest home
com el que
jo crec que fan
les persones
que tenen
una
un seguiment
del que és el cinema
una
una
rèmora
vull dir que tenen
un munt de coneixement
doncs és aprofitar
tot el que saben
vull dir
i utilitzar-ho en aquest cas
per fer com una referència
tan absurda
en principi
però ell coneix
a Kielovski
ja ha vist la trilogia
i la prou
t'aprofitar en qualsevol moment
per algun determinat
aspecte
per un altre
i segurament
si anem mirant
les seves pel·lícules
anem veient referències
a tot això
a mi m'ha encantat
jo reconec
que m'ha encantat
adonar-me
jo no soc tampoc
de la
bueno
soc d'una generació
així intermitja
no entre
la gent que jo
que ha vist més cinema
d'autor
i la gent que ha jugat
als videojocs
però
jo crec que
val molt la pena
val molt la pena
no quedar-se només
en una etapa
potser sí que és veritat
que és un referent
molt d'estil
i molt de muntatge seu
però el contingut en si
la història que tracta
és molt basat
en la comèdia juvenil
que sempre
s'ha cultivat
en el cinema
és una trama molt simple
que és la
perseguir la noia
de fet
totes les seves trames
parteixen d'un fet
potser
no dic potser simple
però potser
és molt
molt
molt típic
no?
el policia
que és una màquina
i l'envien
a més amb un company
que és un desastre
això és la típica pel·li
també
d'allò
de body cops
allò dels companys
polis
però
o el noi
que ha d'aconseguir
la noia
sempre són
els punts de partida
que això a vegades
també es fan
les grans pel·lis
un punt de partida
que sigui molt simple
i aquí ja
se d'envalolla
recomanem al Joan
que vegi les altres
que no es quedi només
amb Scott Pilgrim
com a equivalente
a allò
perquè estem acabant ja
un minutet i molt poc
per mi un plaer
haver vist aquestes pel·lícules
i tornar a veure
Scott Pilgrim
perquè la veritat
és que reconec
que també em va cansar molt
la pel·lícula
però ara ja
que conec una mica més
el director
a veure què passa
la setmana que ve
parlarem de la pel·lícula
del mes
i farem el rei Borny
que el Pol
i amb això
potser no conxi ajutant
però moltes pel·lícules
moltes coses que recomanes
ja has vist que jo
us recomano també
per exemple la de
Barcelona a nit d'hivern
em va encantar
em va semblar
una extraordinària pel·lícula
que és recomanable
i penso que aquesta
el rei Borny
ha de ser una pel·lícula
molt interessant
per tant la setmana que ve
aquí a Cinema Sense Condicions
el rei Borny
el rei Tuerto també
que és el rei Tuerto
vinga doncs fantàstic
la veurem
a reveure
y
�를
y
y
el ё
y
y
y
y
Fins demà!