logo

Cinema sense condicions

L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol

Transcribed podcasts: 440
Time transcribed: 18d 3h 56m 39s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Cinema sense condicions
A CIDADE NO BRASIL
Cinema sense condicions
A CIDADE NO BRASIL
A CIDADE NO BRASIL
A CIDADE NO BRASIL
Cinematogràfica i cinèfila de Ràdio d'Esvern
Bona tarda Jan, com ha anat l'estiu?
L'estiu ha anat molt bé, com va sempre
Molt bé
Molt content
S'ha fet llarg, tanta vacances?
No, a mi se'n fa curt
Passo el dia fent coses i he passat volant
Molt bé, benvingut també
Anastasi, bona tarda
Bona tarda, bona tarda
Pregunta obligada, com ha anat l'estiu?
Força bé, irregular
Irregular perquè hi ha hagut una mica de tot
Però en general, promit jo et diria que bo
Molt bé
Fresquet
El Ripollès, una comarca que hem aquí descobert
La coneixia però malament
I realment és una part, diguem, del territori català meravellosa
Realment, molt maca
Fantàstic
Molt ben trobat també
I, en fi, ja
Seguirem
Anirem treballant aquesta tardor
Exactament
Molt bé
Com heu pogut veure, hem començat amb la música
Suposo que molts l'haureu conegut
És un fragment de Sarabanda de Händel
De la banda sonora de Barry Lyndon
1975
Sí, o sigui, estem parlant de 50 anys
De la pel·lícula extraordinària, fresca i històric
De Stanley Kubrick
Bé, per què hem posat això?
Ara no us penseu que, fidels a la nostra forma de fer
Ens posarem a parlar, que seria molt normal
Que ho penséssiu, de Barry Lyndon
No, ho fem perquè el dia 14, diumenge passat
Fa dos dies, per tant
Hi va haver la projecció
Al cinema
Fenòmene
De Barry Lyndon
I aquesta projecció
Amb sessió matinal
És la darrera
Sessió matinal
Que farà el fenòmene
Perquè tanca per reformes importants
I no tornarà a obrir fins aproximadament
Dintre de sis mesos
Llavors, hem aprofitat la benentesa
Perquè fa celebrem 50 anys de la pel·lícula
Perquè sempre ens ve de gust un Kubrick
I molt més
Si estem parlant de Barry Lyndon
Que per nosaltres és molt important
A tots els nivells és una obra
Que ens sembla rodona
I després, doncs, també
Perquè ens volem afegir
La celebració
De la sala
De projecció
Fenòmene
Que també
Ha rebut
Fa dues o tres setmanes
Un premi
Important
A Itàlia
Atorgat per l'Associació
D'Autors Cinematogràfics Italiana
ANAC
Que li ha donat el premi
Carlo Lissani
Europa 2025
A la millor sala
De cinema d'Europa
Home, és un reconeixement
Que és important
Perquè estem parlant d'Europa
És a dir
Que és també
La millor sala de França
La millor sala d'Alemanya
La millor sala austríaca
Sí, del País Veí
També
Sí, sí
El País Veí també
Que els sembla que ho tenen tot molt
Enganxat
Doncs sembla que no tant
Per tant
La nostra felicitació
A tot l'equip
Que fa possible fenòmene
Que
S'apliquin molt
Amb les reformes
Que ho facin molt bé
Que ens puguem sentir
Contents
Del que hi trobem
Quan
Cap allà a la primavera
Obrin de nou
I
Res més
I que canviïn poc
Que canviïn poques coses
Potser algunes puntuals
Les coses que ens agraden
Que les deixen
Exactament
Molt bé
Dit això
Han passat una sèrie de coses
La més recent
Ha sigut aquest migdia
Que ens hem trobat
Quan ja teníem tot el programa fet
Amb la notícia
Per totes les televisions
I pels mitjans
I pels mitjans aquests
Que ara tenim
Google
Etc
Doncs de la mort
Del gran actor i director
Robert Redford

Des de Cinemes sense condicions
Ens afegim
El sentiment
De pèrdua
Perquè és un actor
Que bueno
Va néixer
El 16 d'agost
De 1936
Ha mort
Avui
Va néixer
És a dir
Tenia 89 anys
És un home
Que va néixer
A Santa Mònica
Califòrnia
I
Ha mort
En una ciutat
Provo
De l'estat de Lliuta
Ell
És una forma curiosa
De començar
Algun tret biogràfic
Però
Per exemple
Diguem que
Per situar-nos
Va votar sempre
El partit demòcrata
Va ser fundador
Del Festival de Cinema Independent
De Sundance
Que bueno
Això ja m'ha explicat
Alguna vegada
Que tot això
Era com una espècie
De broma
Que venia
De la pel·lícula
En la que ell feia
De Sundance Kid
Exactament
Dos homes
Si un destino
Es va dir aquí
Ell
No va rebre mai
L'Òscar
D'interpretació
Tot i que
Com veureu
Va participar
En moltes pel·lícules
I d'elles
Una dezena
Són importants
I
Importants
No solament
A nivell cinèfil
Sinó
De públic
És a dir
Tenia un reconeixement
I una popularitat
Mundial
A part d'això
Va tindre
L'Òscar
A millor director
Però ja no és actor
És com a director
Per una pel·lícula
Que la primera
Que va fer
Que va dirigir ell
Que és
Ordinary People
També va guanyar
després Globus d'Or
altres prèmics
honorífics, etc.
i finalment
el 2001
perquè Ordinary People era de 1980
el 2001
se li va donar el premi
honorífic a la trajectòria
Oscar, a la trajectòria
professional
que és allò que quan es dona en compte
que ho han cagat durant 40 anys
diuen, bueno, anem a arreglar-ho
no vagi a ser que no
la darrera pel·lícula que va fer el Robert Redford
com a actor va ser
d'All Man and the Sun
és del 2018
i va ser dirigida per
David Lowery
i ell fa amb aquesta pel·lícula un paper
no sé si el recordareu perquè
també l'han passat per la tele
va fer el paper
d'un atracador
gran ja, com correspon
a la que tenia, un atracador
de bancs
una mica peculiar
la veurem ara
amb trets divertits
no és cap cosa a l'altre món
però podríem dir que passa bé la pel·lícula
com a director
a part de
la que va tindre l'Oscar
Ordinary People
va fer
el milagro
de
Benfield War
que aquí
es desarrolla
la pel·lícula
a Mèxic
després
aquesta és de 1988
el 1992
va dirigir
River
Rans
Throat
Hilt
el 1998
va dirigir
l'última
que és
de les que ha dirigit
que és l'home
que si ho xiuojava
els cavalls
en la que crec
que ell també
intervé
i fins i tot
no sé si és la de la
Penélope Grut
no

estàs segur
o no
no n'estic segur
no m'arriscaria
no m'arriscaria
no ens arriscarem
la memòria és la memòria
vorreu
vorreu

vorreu
quedeu-vos
quedeu-vos
amb l'home
que xiu xiuojava
els cavalls
que és
molt tendre
la primera pel·lícula
que va fer com a actor
el 1960
és a dir
que va cobrir
com a actor
ben bé
tota la
segona part
del segle XX
40

es deia
Tall History
i a partir d'aquí
n'he agafat unes quantes
així
per destacar d'ell
perquè no anirem ara a fer
ja teníem fet el programa
com he dit
no anirem ara
a fer
un monogràfic
sobre
Redford
però hem de dir
que
vaig quasi dir
en The Sundance Kid
1967
de George
Roy Hill
és una gran pel·lícula
i molt popular
a mi n'hi ha una
que m'agrada molt
i és una pel·lícula
que se'n parla molt poc
per la tele
per la ràdio
no ho sé
perquè a la ràdio
hi ha de tot
en aquest món
hi ha coses molt bones
i gent que en sap molt
però
aquest és el títol
Tell them
Willy Boy is here
és una pel·lícula
és una pel·lícula
de Robert Rosen
extraordinària
amb guió de Dalton Trambo
1969
l'any tampoc és
que ha casualitat
és un any
i
és un Robert Redford
on
a més a més
fora
de la direcció
i
com a actor
estava molt
a favor
de les nacions
índies oprimides
dintre dels Estats Units
doncs aquí
es mulli
i està dintre
d'una pel·lícula
que toca molt bé
aquest tema
dirigida
per Robert Rosen
que quasi res
després tenim
Jeremy Johnson
aquesta és una
de les que va fer
que en va fer
vàries amb ell
amb Sidney Pollack
1970
el 1973
va tornar
a les ordres
de George Roy Hill
amb
de cop
el golpe
el golpe
correcte
el 1974
va treballar
amb Jack Clayton
cuidado que aquesta
l'ha vist tothom
el gran Gatsby
absolutament
molt bé
el 1976
va fer una altra
que també
si no l'ha vist tothom
quasi
perquè l'han fet
infinites vegades
pels diferents canals
de televisió
una pel·lícula dirigida
per Alan Hugh Pequila
que es diu
Tots els homes
del president
de nou
amb Signa Hipòleg
el 1985
agafeu-se també
Memòries d'Àfrica
un clàssic
d'aquells
romàntic
que
absolutament
no, no
i hem passat
en una obra literària
molt interessant
i que està molt bé
la pel·lícula està molt bé
sí, sí
bueno
una obra literària
de la mateixa
el protagonista
de la pel·lícula
diguem
que és
bueno
el personatge
diguem

però vull dir que
la va fer
la mateixa
la mateixa
escriptora

que va escriure
aquella pel·lícula
que vam parlar
aquí
no fa massa
el festín de Babet
el festín de Babet
el festín de Babet
correcte
pel·lícules absolutament diverses
de res
l'una amb l'altra

hasta sembla
però realment
sembla

bueno
un parell més
si dient
el 1991
Habana
que també és una pel·lícula
molt
vamos
aventura
i tal
també del
del
no
del
del
Sinai Hipòleg
aquesta pel·lícula
tinc una amiga
que va estar en el rodatge
ah sí
va estar treballant
tu vas arribar a treballar
amb Redford o no?
mai
amb el seu company
amb Paul Newman

amb ell
mai
per això t'ho pregunto
no
m'hagués agradat
però no
i el 1993
de les que he destacat
tenim una
amb Adrian Lyne
que és
una proposició
indescent
que també se'n va parlar
molt
perquè és una pel·lícula
amb un tema
morbos
pot dir senyora
si li dona un millor
d'or
de dòlars
que
que em deixaria
la seva senyora
és un tema
d'una morbositat
elevada
i estava
ben construït
i d'aquí jo
ben construït

també era abans
del Me Too
ara
a la millor
ja tindria
alguna galeta
també interessant
aquest


ja hem parlat
del seu posicionament
ètic
i polític
en favor
de la defensa
de les minories
índies
oprimides
i en aquest sentit
ens agrada destacar
que l'any 1992
Robert Rafford
va produir
el documental
de denúncia
de l'FBI
a
Incident
at Oglala
Incident
en Oglala
dirigit
per Michael
Aptet
aquest
és un documental
molt interessant
sobre
un fet
que
m'agradaria tornar
un dia
que
vulguem parlar
de coses
una mica
poc habituals
perquè
hi ha una persona
que ha estat
50 anys
a la presó
per un muntatge
de l'FBI
i d'això
parla
Incident
inoglable
és interessant
parlem d'aquest tema
però fixeu-vos
fins a quin pont
com va sortint
una mica
el compromís
d'aquest home
que
per la tele
us diran
que si era més guapo
que
que el Paul Newman
Jo aquí m'hi nego
el meu
el meu és més guapo
però molta gent
diu el contrari
efectivament
en tot cas
sí que estarem d'acord
en que
és un dels grans actors
que ens ha deixat
la segona meitat
del segle XX
indiscutiblement
llavors
ja que estem
dintre del que és
no una secció
però
dintre del que estem
amb obituaris
hem de dir
que aprofitant
que nosaltres
estàvem
de vacances
doncs
van aprofitar
per morir
diguem-ho així
una mica
de conya
l'actor
Michael Madsen
que
a mi
sempre dic
Michael Madsen
encara que n'hi ha altres
que m'han agradat molt
però per mi
sempre és parlar
de reservar docs
de
Quentin Tarantino
és un físic típic
per Quentin Tarantino

aquesta cara
que té potent
és un físic
per Quentin Tarantino
Tarantino
Tarantino
li va treure
molt partit
amb ella
en aquesta pel·lícula
i ell
notava la química
que hi havia
entre director
i actor
per una altra banda
tenim
ja de forma
més propera
l'actriu
Verònica
Etxegui
que ens va deixar
el 24 d'agost
d'aquest 2025
d'ella
m'agrada destacar
la van fer per la tele
i la vaig tornar a veure
Jo soy la Juani
dirigida
pel teu amic
i director
català
Vigas Luna
és una època
en què el Vigas i jo
no estàvem molt
separats
en el sentit
que s'ho feia
la seva vida
i no vaig coincidir
en cap moment
ni amb rodatge
ni amb res
no la vaig arribar a conèixer
però em sembla
una pel·lícula
del Vigas curiosa
i que per mi
és un Vigas diferent
i interessant
que seguia una línia
que no era ni inesperada
i que jo crec
que va trobar amb ella
un personatge
que li va cobrir
molt bé aquest tema
jo crec que la pel·lícula
fixa't tu
no és Vigas Luna
la pel·lícula
és Verònica Txell

tens raó
és molt ella
té una personalitat
potentíssima
i ho ha demostrat després
i tant
i tant
i dirigint
i tant
aquí està
aquí està
és una llàstima
perquè
em sembla
que només tenia
42 anys
molt jove
i el can
se l'abandó
malauradament

seguint
amb aquest
repertori
d'Obits
tenim el de Carles Balaguer
el director de cinema català
que
ens va deixar
el 31 de juliol
del 2025
d'ell
jo recordo
perquè a més a més
sempre he viscut a prop
i
a més a més
havia tingut una vinculació
professional
no
no com a client
sinó que
jo tenia en aquell moment
una empresa
de material elèctric
i ens compraven
totes les bombetes
i
tot el material
d'instal·lació
a nosaltres
estic parlant
del mobler
la caseta blanca
la caseta blanca
i
jo llavors
estava
d'auxiliar administratiu
i cada mes
és que
que és una experiència
personal
cada mes
el dia 30
em feien anar
a cobrar el rebut
de la factura
del mes anterior
a la casa
i tal
cosa que
es donava
una situació
molt curiosa
perquè hi havia
les meves companyes
que
eren
més grans
que jo
i li deien
sempre al comptable
no hi faci anar
a l'Armengol
aquí
pobre noi
en aquest lloc
sí, sí
em protegien
em protegien
sí, sí
era curiós

i
he deixat
per l'últim
la pèrdua més sentida
que tenim
que és el del bon amic
personal teu
Pere Joan Ventura
que aquí
et cedeixo la paraula
però sí
molt ràpid
a veure
vagi pel davant
que estem preparant
un monogràfic
sí, ens agradaria
fer-lo
amb companyia
d'altres
amics
i companys
sí, intentar fer una mica
un grupet de gent
que l'hagin conegut
que l'hagin conegut
i que ens aportin
dades d'ell
que no es coneixen
que no es coneixen
perquè creiem
que a tots els nivells
no se l'ha tractat
amb la importància
que té
dintre del que és
el cinema català
cert
sí, dintre del cinema català
de la segona meitat
també del segle passat
per ser molt breu
perquè és un tema
que a mi m'ha tocat molt
però que no es tracta
de que m'estengui molt
el Pere
jo penso que ha tingut
una trajectòria
dintre del món
de la militància política
en el cinema
molt important
tant com van tenir
els seus companys
d'un tema
d'un grup
que es deia grup de producció
grup de producció
que molta gent diu
que liderava
Pere Portavella
no?
Pere Portavella
ha fet moltes coses
molt bé
però que hi era
el Pere Portavella
o sigui
aquesta gent
es llançava al carrer
a gravar
totes les manifestacions
antifranquistes
que hi haguessin
encara que fossin de quatre
sortien allà
i els que no eren quatre
eren els policies
que els perseguien
amb ells
perquè estaven rodant
una cosa
que era totalment lícita
aquesta arrencada
del Pere
ja té molt de mèrit
a partir d'aquí
es dedica al món
de la televisió
ell treballava
a televisió espanyola
fix
estaven allà
era càmera
inicialment
i fa el sal
televisió espanyola
a Madrid
o
televisió espanyola
inicialment aquí
després a Madrid
primer aquí
i després
Madrid
i després Sant Cugat
o sigui va tocar
tots els seus
o sigui va començar
a Miramar
ho començava a Miramar
Madrid
com la seva companya
la Josina Sisca
tots comencen igual
i a partir d'aquí
bueno
hi ha Madrid
llavors té aquesta vertent
el Pere
que és Madrid
i Barcelona
per tant potser
a Madrid té
un prèdicament
molt fort
entre la gent
de cinema
el coneixen molt
perquè ells van crear
un entorn
molt amistós
i molt amable
al voltant de la parella
diguem
de la Josina i el Pere
i van acollir
molta gent a casa seva
i van muntar
moltes festes
i el Pere
que no era una persona
molt festiva
però en aquest ambient
evidentment
era un home reconegut
amb els directors
de cinema espanyol
de ficció
que el Pere
el tenien com
un gran amic
i com un tio important
i el Pere
amb els seus documentals
doncs anava fent
una carrera
que aquí sí que jo
he entrat de ple
pràcticament
et diríem tots
i llavors
totes les seus documentals
l'he anat seguint
i a més a més
d'una manera
absolutament entregada
o sigui
quan feia un documental
del Pere
m'hi posava
a primera línia de mar
és a dir
jo no anava
allà darrere
segurament
ell et convidava
ja
perquè sabia
que podia comptar amb tu
tenia un tarannà
una mica autista
en el sentit
no literal
però d'alguna manera
sí que no era molt
d'expressar el que volia
llavors d'una manera
havies d'endevinar
i clar
quan portes una praxis
ja de molts anys
ja l'endevines
abans d'acabar-li
hi ha una complicitat
i això
jo penso que finalment
estan allà
i jo la pèrdua ha sigut
molt dolorosa
per mi ha sigut molt dolorosa
quina edat tenia ell?
ell tenia
en tenia 3 més que jo
per tant en tenia 79
79


no
no bueno
clar
ja és una edat
òbviament
ja és una edat
ha sigut un procés molt llarg
una malaltia emprenyadora
diverses malalties creuades
però ha anat aguantant bé
fins i tot el muntatge
de l'última pel·lícula
el got d'aigua paral·leliu
el vas d'aigua paral·leliu
que es va dir
és una pel·lícula
que la muntem
bueno
en vam parlar aquí
i vam estar quan es va presentar
sí senyor
a la filmoteca
vam estar allà
una presentació maca
llavors esclar
ell ha estat fins al final
amb el tema
ara tenia un projecte
que es deia
la cuinera de Durruti
Durruti
el
podia ser força interessant
que era una cosa
molt interessant
era una cosa que es passava
amb una novel·la italiana
i escolta
què creus que hi passa
amb aquest projecte?
bueno
està
ell havia avançat
en diversos fronts
va contactar
amb gent d'Itàlia
vam estar junts a Itàlia
parlant
perquè la novel·la
el relat és italià
llavors d'alguna manera
va arrencant aquí
està basat en una novel·la
està basat en un relat
que tothom sospitava
que fos veritat
llavors d'alguna manera
Durruti
és un personatge històric
que és l'anarquista
diguem de la guerra civil espanyola
per Antonomàcia
que ha mort
al front de Madrid
i que era un personatge
molt conegut
molt reconegut
en el món anarquista
és clar
ell
la cuinera
no se sap
llavors quan tu llegies
aquell relat
no massa llarg
creies que t'estava explicant
una realitat absoluta
connectada amb els fets
que anaven passant
eren reals
tot era real
clar
quan anem a Itàlia
a verificar
que l'autor que apareix allà
si el volem conèixer
volem parlar amb ell
i a través d'un intermediari
el coneixem
a Bolònia
a Bolònia
sí, no, a Bolònia
doncs parlem amb ell
i ens diu
no és que no és ben bé així
és que això és un invent
o sigui, no és una realitat
si anem partint
que allò era una cosa real
i resulta que no
que tot estava creat
els fets
a Madrid
al front de Madrid
al Durruti
evidentment no
però tota la nit d'intríngoles
entre la cambrera
i el seu grup
és ficció
és ficció
és ficció
la cuinera
i bé
a partir d'aquí
ha quedat aparcat
igual que ha quedat aparcat
un projecte
que és una pena
que no s'hagi fet mai
amb anys que té
que és amb el Joaquim Jordà
van fer
l'anyo de les lluvies
o sigui, l'anyo de les lluvies
és un guió
que és una pena
que no s'hagi realitzat mai
és un guió molt maco
és un guió que parla
de l'any 62
de quan les grans
proches del Vallès
ell és Vallès
ell és de Castellà del Vallès
i va viure
totes les fàbriques
baixant pel riu
i tot baixant pel riu
i els morts
que hi van haver
i les vaques
i tot
és un desastre
que la gent
no coneix
i el problema
quin és?
el problema és que
no sé per això
jo crec que hi ha hagut
una mica de suma de tot
el Joaquim
va posar-hi molt
per la seva part
i el guió
era un guió força sòlid
el Pere
potser li va fer
una mica de por
en algun moment
que en aquell moment
la preparació que tenia
era més televisiva
i tal
i potser li va fer por
una mica entrar
en una cosa tan
tan profunda
tan potent
tan d'actual
i ho havíem parlat
alguna vegada
això amb ell
i deies que
Pere
cobreix-te amb això
agafa algú
que t'ajudi en aquest tema
agafa un director
de teatre
agafa algú
que et cobreixi
la part aquesta
ajudar-te
tu ja seràs el director
però t'ajudarà
aportar el tema dels actors
que era complex
eren gent jove
fins i tot algun nen
no era fàcil
i això va fer
que el projecte de senyor
s'enredarint
fins que l'altre dia
quan vaig a casa seva
perquè la seva filla
em va convidar
a agafar alguns objectes
que em fessin gràcia
dels que tenia ell
llibres bàsicament
veig en allà
l'anyo de les lluvies
el guió
de 120 fulls
o de 130 fulls
en allà
en té vàries edicions
totes és la mateixa
és l'última
i ell hi ha quedat
ell hi ha quedat
qui el vulgui
recollir el relleu
ja no és d'autor
del Jordà i del Pere
però evidentment
la pel·lícula es pot fer
la pel·lícula es pot ser
és aquell any terrible
de les pluges de Catalunya
que va
que va fer aquella famosa frase
quan Franco va arribant aquí
quan va haver-hi les pluges
no sé si va ser l'octubre
o el novembre
va dir
volverem primavera
volguem dir
ara ja això ho veig molt malament
quan torni
això estarà tot arreglat

el volverem primavera
es podia haver-hi
així també la pel·lícula
però no
perquè era un tema
que tractava molt
la intimitat de la gent
de dos nanos enamorats
enmig de tot aquest merder
el riu que baixa
carregat de morts
i aquell amor
d'aquesta parella
era interessant
és una pena
és una pena
que no es fa
si no es fa
t'està legó
el títol de Franco
és messiànic
era bo també aquest
l'any dels llobers
també és bo

molt
també és bo

fem un boni seguit
i m'agradaria esboçar
abans que entressis
en les teves seccions habituals
un parell de coses
fer una referència
al Palmarès
la 82a edició
del Festival de Venecia
perquè
aquest any
Lleó d'Or
a la millor pel·lícula
i sembla que sé
i sembla que en aquest cas
ha sigut
una unanimitat
molt important
s'ha donat
a la pel·lícula
Father Mother
Sister Brother
de Jim Jarmusch

Jim Jarmusch
ho hem parlat moltes vegades
fora d'antena
és un director
del que
tant a l'Astasi
com a mi
ens agrada
pràcticament
tot el que li hem vist
i li hem vist
si no tot
quasi tot
si no tot pràcticament

efectivament
tant és així
que ara
fent un parèntesi
ja us anuncio
que la setmana que ve
tornarem
a la pel·lícula
de la setmana
el clàssic
de la setmana
i precisament
el dedicarem
a Jim Jarmusch
i una pel·lícula d'ell
que ens sembla
extraordinària
que és
Dead Man
interpretada
per Johnny Depp

o sigui
aquesta serà
el clàssic
de la setmana
la setmana que ve

llavors continuant
amb el palmarès
del festival
de Venècia
recent
que fa un parell
de setmanes
que s'ha atorcat
tenim el camp premi
del jurat
que és
la voz
de Jim
de Kouter
Benhania
a llau de plata
en la millor direcció
a Ben
Safdi
per
The Smashing Machine
la copa Volpi
la millor actriu
per
Shin
Silei
per
The Sans
Reyes
on
Usol
Usol
el sol
el sol surt
per tots
efectivament
i també la copa Volpi
el millor actor
Shin
Silei
era l'actriu
el millor actor
se li ha donat
a Toni Servillo
aquí
han tirat una mica
cap a casa
per una pel·lícula
que es titula
La Gràcia
que suposo que la veurem
abans de Nadal
l'estrenant aquí
a part d'això
hi ha unes pel·lícules
perquè el palmarès
i el de més són pel·lícules
que hi ha
o
hi ha el palmarès tècnic
i tal
que no
pels nostres

efectes
diguem
de casa
destacar alguna cosa
potser no són tan destacables
seria una mica ferragós
però
el que sí diré
és alguns títols
d'alguns directors
que ens sembla
que haurem de tindre en compte
de cara
amb aquesta tardor
quan es vagin estrenant
per exemple
El Mago de Kremlin
d'Oliver
Olivier Assayas
ah sí
que és un gran director
un director que m'interessa molt

Frankenstein
de Guillermo del Toro
també
Bugonia
de Yorgos Lantimos
què he de dir
mateixa actriu
que té mateixa actriu


Emma Stone
Emma Stone
correcte
Dius
de Pietro Marcelo
El Estranjero
que ja s'està
em sembla que ja s'està projectant
de Francois Osson
de Osson

està basada en la novel·la
d'Albert Camus
d'Albert Camus
correcte
No Other Choice
de Park Chang-wok
aquest és un director
molt interessant coreà
i per tant
caldrà veure-la
un altre és
Below the Clouts
que és un documental
de Gianfranco Rossi
que ha tingut el Premi Especial
del Jurat
per documentals
el Premi
Marcello Mastroiana
i a la millor
actriu emergent
ha estat per Luna Welder
per Silent Friend
i el Premi del Públic
ha estat
per Carrer Màlaga
de Mariam Tussani
Curiós, eh?
perquè
el títol aquí
no està traduït, eh?
No
És
és en espanyol
Calle Màlaga
Calle Màlaga
Molt bé
O millor dit
jo
l'he agafat en català
Tu tens com en català
Carrer Màlaga
És que igual
és en
originalment
igual és el Carrer Màlaga
en català
Ja seria
ara
Està bé
El
president
president
en aquest cas
del jurat
Horizonti
que és una secció
molt important
dintre del que és
Venècia
ha estat a càrrec
de la directòria
que també
seguim molt
Júlia
Dicorno
Aquest jurat
va otorgar
el Premi
el millor guió
a Anna Cristina
Barragán
espanyola també
per Eura
I després
hi ha un altre
que també
crec que val la pena
que tinguem en compte
pel director
que és
Casa de Bruixes
que parla
sobre el mito
o sigui
pot ser
polèmica
del director
que fins ara
ha fet
Fils
als
ossos
i
Queer
o Queer
que n'hem parlat
aquí
Luca Guadagnino
que és un director
molt interessant
en ascens

per una altra banda
vull fer un petit apunt
perquè s'ha tancat
aquest diumenge
o sigui
fa dos dies
la cinquantena edició
del Festival de Toronto
2025
i ho faig
perquè
així com l'any passat
el director català
Carles Marquès Mercè
va guanyar
amb Pol Bosaran
una pel·lícula
que vam comentar aquí
perquè ens va agradar
i seguim pensant
que és
una pel·lícula
molt bona
molt interessant
doncs ara tenim
que
resulta que
aquest any
la debutant
Lucía
Aléñar
madrilenya
però que
va estudiar
deu anys
als Estats Units
i ha dirigit
la pel·lícula
parcialment
en català
a Mallorca
amb la pel·lícula
seva
Forastera
ha guanyat
el Premi
Fipresti
de la premsa
internacional

em sembla que
és un element
molt important
a destacar
perquè vol dir
que el nostre cinema
més enllà de les fronteres
també està
rebent reconeixements
ja vam veure
per
el Festival de Cant
la pel·lícula
Girat
d'Oliver Lacks
que segurament
serà seleccionada

n'hi ha tres
però
suposo que
Girat
serà
l'escollida
per representar-nos
a l'Òscar
a la millor
pel·lícula estrangera
en vam arribar
a parlar
tot i jo
d'aquí
en aquesta emissora
de Girat
entre nosaltres

jo crec que
en vam parlar
un parell de vegades
però no la vam analitzar
perquè
no havíem coincidit
amb el visionat
no
pot passar en el futur
també això
tu l'has vist
per això
i tant
jo l'he vist un parell
tu l'has vist
i una vegada
la vaig veure amb tu
ah clar
la segona
la segona
la vas veure amb el fenomen
però
ja no estàvem
ja no teníem
el programa
ja no hi ha
però és cert
va ser en aquest punt
ja està
molt bé
la pel·lícula aquesta
per cert
que hem comentat
de la forastera

està protagonitzada
per Zoe Stein
i Lluís Omar
i també hi ha
la Núria Prims
i la Marta Enxalat
és a dir que
hi ha una presència catalana
notable
amb tot
l'agrada
l'agrada per la Marta
l'agrada per tots
evidentment
però per la Marta
també
que és un actiu
molt de doblatge
i molt de televisió
però que la veiem
molt poc en cinema
o sigui està molt bé
tot i que no tinguem
una simpatia especial
no volem ser dolents
i volem ressaltar
que tres adioses
treigio tole
italià
fet a Itàlia
pel·lícula
d'Isabel Coixet
també ha estat presentada
al Festival de Toronto
que es diu
abreviat
TIF
T-I-F-F
també
han presentat
fora de concurs
Sirat
d'Oliver Slagse
Bajo el mismo sol
ópera prima
d'Ulisses Porra
Nomad Shadow
de Amy Imanismi
que promet
bastant
i una pel·lícula
que jo li tinc
molt d'interès
perquè el tema
em captiva
que és
Magalás de Labdíaz
que aquesta pel·lícula
va ser presentada
també
al Festival de Venècia
és el navegant
el navegant

Magalás
o sigui
Magallán
és per nosaltres

i bé
estem a 36
t'he dit que a 35
seria el pas
o sigui que estem
dintre l'horari previst
perfecte
i llavors
tinc 25 minuts aquí
de compromís
a veure què ens has preparat
a l'alçada
perquè avui s'ha estat
realmente
prolijo
que diuen els argentins
molt complet
era un dia
per parlar
una mica
de
tot el que
ha passat
està molt bé
vist des del punt de vista
aquí interiors
només dir una cosa
la setmana propera
una vegada
hàgim parlat
de la pel·lícula
de la setmana
segurament
podrem parlar
de Romeria
que ja dèieu
està esperant
que diguem
alguna cosa
de Romeria
de la
de la
de la
inefable
Carla
Simón
parlarem
també
del
Amenàbar
i del seu
polèmic
El cautivo
i
d'alguna
pel·lícula més
que estrenaran
aquests dies
sí senyor
o sigui que
llavors agafarem
ja la cartellera
i us donarem
una orientació
sobre el que tenim
d'interessant
per veure-la
endavant
molt bé
aviam
jo m'he plantejat
i t'ho vaig comentar
que ho faria així
que aquesta taula
de cinema
que vam encetar
aquest any passat
aquesta temporada
jo penso que
està bé
a mi em serveix
també per
encara que sigui mentida
per refrescar
refrescar les idees
refrescar els coneixements
això sempre és bo
bueno
a mi et dic una cosa
que m'has fixat
en aquests
quatre mesos
que l'has fet
quatre mesos
o cinc
m'has fixat
en moltes idees
que tenia
disperses
i que
ara les tinc
molt més clares
això és el que es tractava
i que preteníem
fer també
amb els nostres
oients
però a base dels oïdors
sempre hi ha el dubte
com que són fluctuants
és a dir
no tenim sempre els mateixos
espero que sempre n'hi hagi molts
com els que té la misora
però no tenim sempre els mateixos
per tant
uns es senten
al programa
a partir d'un punt
altres entren tard
a la secció nostra
és a dir
que no hi ha la garantia
evidentment
que hagin pogut escoltar tot
i com que jo he tingut
un professor mestre
en l'institut
en el batxillerat
vaig tenir un mestre
que sempre havia citat
que és el padre
i les heres
perquè era un capellà
que feia el següent
és a dir
ell no li preocupava
que els alumnes
anessin canviant
ell sempre explicava el mateix
és a dir
encara que els alumnes
anessin canviant
o no
perquè hi ha gent
que en el següent curs
feia per exemple
el cinquè
de batxillerat
d'aquella època
i tenia un temari
i el complia
i arribava
de principi i final
a complir el temari
de traduccions
hem d'arribar a CESA
hem d'arribar no sé què
i ho arribava a tot arreu
i l'any següent
a sisè
hi havia gent nova
a la classe
llavors ell deia
que l'any següent nova
no vull que es perdin
allò que els de cinquè
ja sabien
i aquests no ho saben
almenys el punt de vista
d'ell de cada cosa
què feia?
reprenia el temari
des del principi
i acabava complint
miraculosament
per això era un capellà
acabava complint
el temari de sisè
i a preu el mateix
amb el qual
jo no sé mai
com s'ho va fer
jo sí que
basant-me en aquesta
manera de funcionar d'ell
penso que sap greu
és cert
que gent
que jo explico
amb la velocitat
que puc
només lent que puc
intentant fer molt entenedor
les coses
les imatges a vegades
ens falten
perquè esclar
la ràdio és ràdio
i té molta capacitat
la veu
però evidentment
la imatge a vegades
és necessària
amb els alumnes
jo de l'ESCAC
tenia imatge
per il·lustrar coses
i després teníem
les pràctiques
una cosa molt més completa
sí que la ràdio
és un powerpoint
verbal
exactament
esclar
tampoc ningú
de la ràdio
en principi
o els que vulguin estupendo
s'han dedicant
i volen dedicar-se al cinema
més que ja s'hi estan dedicant
o tant de bo
despertés alguna
alguna nova
diguem
afició
pel cinema
però en principi
l'únic que pretenc
és que allò que la gent
és espectadora
habitualment
es converteixi en un llenguatge
que entenen més
d'on ve
per on va
com ha recorregut
un determinat recorregut
i com ha arribat
on està ara
i quins mecanismes
més o menys interiors
té de funcionament
i que és sobretot
el muntatge cinematogràfic
que com sempre
no em cansaré de dir
el muntatge
és allí
on es concentra
es resume
i es sintetitza
el llenguatge cinematogràfic
és el lloc
on
l'únic lloc
en què això es produeix
també la direcció
però són els dos únics
o sigui direcció
i muntatge
llavors amb aquest esperit
el que he agafat
ha sigut una mica
el que he dit
fins ara
sobre determinats temes
m'han anat una part
no inicial
al principi
que parlàvem
que era un plano
com eren els planos
i planos mig
és a dir
vam anar molt desgranant
les coses més bàsiques
m'han anat una mica
a alguna miqueta més avançat
una miqueta més profund
més interessant
potser
ja ho recuperarem
potser allò
al curs que ve
potser comencem
des del principi
una altra vegada
però
d'alguna manera
m'agradaria començar
a través d'una cita
a partir d'una cita
que vaig a un programa
determinat
i vaig dir
ho llegeixo
això sí que està llegit
perquè ho he escrit ara
recopilant
tots els diferents guions
que tenia
diu
què és la vida
d'un frenesí
què és la vida
d'una il·lusió
una sombra
d'una ficció
i el mayor bien
es pequeño
que toda la vida es sueño
i los sueños
sueños son
aquesta cita
crec que té molt
el calderón de la barca
sí senyor
aquesta cita
crec que té molt
a veure
amb la voluntat humana
i la fascinació humana
per somiar la vida
és a dir
la vida
és la vida
la vivim
és el primer que hi ha
la percepció de la vida
nosaltres tenim
la percepció de la vida
els homes
i dones
tenim aquesta capacitat
podem percebre
que vivim
els animals
estan aquí
entre nosaltres
no sabem fins a quin punt
entenen aquesta autoconsciència
de viure
i de saber qui són
tema complicat
i filosòfic
autoconsciència
sembla difícil
autoconsciència
sembla difícil
el que sí
poden tindre
és la percepció
de coses
com el perill imminent

les coses més elementals
més de
sensorial
sinó de cerebelo
una mica
la part més de tipus
sensitiva
reptiliana
diguem
nosaltres els homes i dones
tenim aquesta percepció
i a partir d'aquí
tenim la necessitat
d'explicar-la
que és aquí
el naixement
d'aquest argument
perquè hem d'explicar-ho
llavors ho estem explicant
des de
fa molts anys
des de
les arts plàstiques
per tant
les coves d'altamira
o qualsevol altra cova
que hi hagi al món
amb dibuixos
a les seves parets
allí va començar tot
allí va començar tot
són les primeres manifestacions
de les arts plàstiques
que intenten reflectir
l'activitat humana
amb què relacionava
quines eren les seves
amb qui es relacionava
explica
quines eren les seves activitats diàries
els primers ritus funeraris
hi ha més que una explicació
estaven intentant
explicar visualment
què estava passant
en el seu món
a la seva vida
per tant
estava intentant
transmetre informació
a altres
d'aquí potser
fem un salt quàntic
i ens el fem ara
que és el quàntic del tot
i ens anem al teatre
el teatre
ens pot portar
a l'òpera també
evidentment
si volem en paral·lel
i del teatre
a l'òpera
el salt més natural
semblaria anar a parar
cap al cinema
que és del que estem parlant
per tant
és el cinema
i el seu llenguatge
cinematogràfic
en aquest llenguatge
si hi ha alguna cosa
que hem fet fins ara
és intentar
esbrinar
en general
nosaltres
en aquest programa
i molta gent
al voltant nostre
en llibres
publicacions
amb els seus alumnes
a les classes
de l'escac
i de totes les escoles
de cinema del món
és on estan les claus
de per què el cinema
és cinema
per què li podem dir
cinema al cinema
perquè li diem
una cosa
que finalment
podria també ser
com va ser a l'inici
teatre filmat
i ell es quedaria
simplement
amb un teatre filmat
una manera de testimoni
quasi documental
d'encara que fos ficció
d'una cosa
que estava passant
davant de la càmera
sense més tractament
ni més sofisticació
és tal com va començar
l'inici
però no
el cinema
s'entestava
des del principi
tenir el seu llenguatge
propi
i a partir
d'aquest primer
teatre filmat
com es va explicar
en el seu moment
i jo ho havia parlat
una mica abans
es comencen a elaborar
una sèrie de lleis
que fan que es pugui
explicar una història
a partir d'un llenguatge
ja purament cinematogràfic
que vol dir
amb moviments de càmera
en diferents moviments
dels actors
també davant de càmera
amb les dues coses
combinades
amb diferents dimensions
de pla
de pla no
de pla
el cinema veu
i llavors tot això
ho veuen a través
de quins ulls
en principi
jo sempre dic
allò que m'agrada molt
que s'entengui molt bé
que nosaltres
quan veiem una pel·lícula
l'estem veient
a través dels ulls
d'algú altre
aquest d'algú altre
és el director
el director
és el que mana sobre això
el director
és el que marca exactament
des d'on vol
que es vegi cada cosa
llavors t'agafa
com de la maneta
que és aquest símil
que he fet moltes vegades
i que els que l'heu sentit
més d'una vegada
diuen
home, torna a dir-ho
de la maneta
sí, però es tracta d'això
avui
es tracta una mica
de fer el resum
i diu
mira
ara us portaré
o et portaré tu particularment
on vulgui
mitjançant
la meva mirada
ara vull que estiguis aquí
vull que em segueixis
fins aquí
o fins allí
ara aquesta escena
te la tallaré molt
en el muntatge
te la fragmentaré
en plans que gairebé
no tindres temps de veure
perquè és una seqüència d'acció
però que et donarà la sensació
per tant
de viure
un ambient realment trepidant
i que et farà viure
aquell moment
i ara
operarem tot
i tindràs un temps
per la reflexió
vas totalment
per tant
de la mà
i de la intenció
que té el director
darrere
que t'està acompanyant
per tot arreu
i bé
enmig de tot això
vam parlar també
perquè acabà
d'estar una mica fascinats
per la sèrie Adolescents
i vam seguir
una mica aquest tema
de l'Adolescents
i vam dir
ja que ho dius
sí, premi
ha estat nominada
avui Premi Zemi
sí, està allí
molt ben vista
la pel·lícula
i la sèrie
en aquest cas també
i penso merescudament
i bé
llavors apareix
el famós pla seqüència
em parlaré
ja veureu
no només per parlar
del pla seqüència
sinó per parlar
de relacionar-lo
amb el que hem dit abans
el teatre
apareix el pla seqüència
que apareix
com una alternativa
a tot aquest tipus
de planificació
de la que hem parlat
fa un moment
és a dir
pla no mig
pla no ocult
pla no llarg
que anem amunt
anem avall
que vam parlar
en el seu dia
ara és el moment
que als alumnes
normalment els hi preguntava
com es diu
aquest tipus de muntatge
diguem fragmentat
en què estem sempre
en el millor punt de vista
per veure les coses
i tal
i els alumnes
a vegades ho sabien
i a vegades no
deien
ah el muntatge analític
muntatge analític
ja en vam parlar
en el seu dia
i és el contrari
del muntatge sintètic
i el muntatge sintètic
on
on se es veu més clar
en els planos seqüència
allí no hi ha tall
allí tu
estàs
sintetitzant
en un sol pla
encara que si el pla
tingui un recorregut
canviï d'espai
canviï del que sigui
en un sol pla
estàs sintetitzant
tota l'acció
per tant
el pla seqüència
és el paradigma
no hi ha un canvi de pla
no hi ha un canvi de pla
el no haveria canvi de pla
està sempre en el mateix pla
encara que canviï
el que passa davant de càmera
per tant
totes les mirades possibles
es concentren en aquell
per tant
el pla de seqüència
és això
el pla sintètic
per excel·lència
que de tant
també les pel·lícules
l'utilitzen puntualment
no tot és
i Herbe
la pel·lícula també
del Graham
que és el mateix actor
i creador
d'adolescents
que és l'actor
que fa de pare
en el cas de l'escenç
sinó que la pel·lícula
Herbe
Boiling Point
és una pel·lícula
que també està feta
en pla seqüència
però no tot es fa
en pla seqüència
tota la pel·lícula
sempre
sinó que molta gent
molts directors
combinen l'ús
del pla seqüència
amb l'ús de planos
independents
planificat la següent
d'una manera convencional
analítica
i en altres moments
consideren pel que sigui
que aquell plan concret
necessita aquell repòs
Angelopoulos
Angelopoulos
ho fa molt
passa d'una cosa a l'altra
de fet es fa molt més
del que sembla
perquè a partir de quina durada
és molt notable
com més llarg és el pla
aquest que parlem
més notable és
que allí
clarament
s'ha trencat
el ritme que portàvem
de fragmentació
i estem en un món
diguem més plàcid
per entendre's
el que pot passar
davant de cara
pot ser terrible
però la narració
es torna més plàcid
esclar
no hi ha tall
la soga de Hitchcock
la vas citar també
la soga
seria un exemple també
de pla seqüència
amb trampa
perquè ja saps
que hi ha uns tapats
que permeten saltar
d'una cosa a l'altra
llavors
per tant
hi ha pel·lícules
que utilitzen puntualment això
és a dir
que hi ha d'arts períodes
de la pel·lícula
que passen
en pla de seqüència
però no tota la pel·lícula
necessàriament
està resolta així
llavors
abans
i aquí una cosa
em porta a l'altra
també vaig dir
tot això és repetit
però és per anar recordant
abans
quan una pel·lícula
de producció catalana
i també espanyola
una mica menys
tenien més pressupost
passava al següent
eren les èpoques dures
els 60
els 50
encara el cinema
estava bevent encara
de l'èxit
els 30 i 40
i els Bordúñes
i els
Sainte Heredia
i tot això
però els 60 i 70
és una època difícil
no hi havia diners
pel cinema
no hi havia
ni molt menys
tant com hi ha ara
que encara
ens podem queixar
perquè no n'hi ha
tants com caldria
però n'hi ha molts més
i tenien una mica
el recurs
que tenia l'ajudant de direcció
no el director
que era l'enemic
diguem
teòricament havien de ser amics
però al moment no eren tan amics
perquè feia coses com aquesta
l'ajudant de direcció
quan veia que el director
portava uns certs dies de retard
que ara fos un parell
i deia
ostres
ens estem retardant
respecte al pla de treball
introduia l'element
d'escolta
anem a rodar
amb pla de seqüència
anem a començar a rodar
amb pla de seqüència
d'aquests parcials
tot aquestes següències
que passava
a la cuina
al menjador
passaves un passadís
i arribaves a l'habitació
del nen
tot això
que eren
quatre localitzacions diferents
encara fos dintre
el mateix pis
que implicava
no sé quantes plantades
de càmera
és a dir
que la càmera
havia d'anar
situada en cada espai
com a mínim
farem un pla únic
la càmera anirà
portada per algú
càmera en mà
i anirà circulant
portat pel moviment
dels actors
entrar a una habitació
sortiré
això
que era
era una bona idea
econòmicament rendible
perquè esclar
feia que el pla de treball
es tornés a recuperar
és una trampa
perquè en el fons
primer
la primera trampa
és que no estàs tractant
igual amb la mateixa cura
si fas pla a pla
que si de cop
perquè tot allò
ha de passar igual
els actors
han de funcionar igual de bé
tot ha d'estar ben il·luminat
també implica
un treball extra diferent
però
a tothom li semblava
que era més econòmic
i tiraven
llavors esclar
així què passava
que com que les pel·lícules
no es roden amb ordre
i això es havia rodat
el pla seqüència
que es rodava
de qualsevol moment
de la pel·lícula
rodaves un pla seqüència
te n'oblidaves
durant uns dies
perquè ja es havia rodat
l'anterior
en plans tallats
i fragmentats
i tornaves un altre dia
un pla seqüència
que estava
a l'altre punt de la pel·lícula
què vol dir?
que la pel·lícula
quan la veies
hi havia uns moments
que baixava el ritme
d'una pam-pam-pam
no tenia ritme
el ritme era aquest
mira
en música seria
pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam
i del cap-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-p
És a dir, el cinema neix a partir
que hi ha una cosa que es diu teatre
des de temps immemorials.
En que unes persones dalt d'un escenari
d'un tipus o d'un altre,
d'una palestra, d'un teatre grec,
d'on sigui, i amb una posició determinada
respecte al públic que l'està mirant,
des d'una posició o des d'una altra,
també el públic,
sigui un teatre romà o un teatre italiana,
que li hem dit en els teatres,
com s'anomenen els teatres convencionals,
teatre italiana, uns escolten
i els altres miren el que fan els altres.
I els altres estan donant un text determinat,
recitant un text determinat,
amb una gestualitat determinada
i d'una manera determinada.
I això és una convenció que fa
que l'enriquiment, diguem, d'aquesta gent
que fa el teatre, és un enriquiment
com el que podrien tenir, és a dir, la gent que va al teatre
tenen un enriquiment cultural
similar a aquells que podrien tenir amb altres coses
que ja existien, com podria ser la lectura,
sigui d'obres de teatre, sigui de novel·les,
sigui de poesia, veure obres d'art,
de tota mena, o escoltar música.
És a dir, el teatre és un art que existeix
des dels inicis pràcticament dels teus.
Jo diria que és potser un dels més antics,
perquè segurament a les coves,
tu aquí vas parlar l'altre dia,
em vas fer el comentari de Plató,
és a dir, a les coves ja es dedicaven
a fer petites exemplificacions
del que havien fet durant el dia.
N'estic segur que entrava el personatge de torn
atibant d'un cèrbol gegant
i entraven allà i explicaven als altres
com havia caçat aquell cèrbol,
on se l'havia trobat, com estava el bosc,
si plovia o no.
Amb el seu llenguatge, no sabem quin,
segurament precari, però gestual segur.
És a dir, també és cert que també,
a partir del dibuix, el que dèiem abans del Tamira,
també explicaven allò que havia passat a la seva vida
i quedava reflectit a les parets.
I fins i tot quan les seves festes
i els seus valls...
Clar, també això et volia dir una cosa.
Donava molta informació.
Tenien una cosa lúdica, segur,
però també hi havia una part també
d'informar el ball,
que no deixa de ser un altre element
d'expressivitat absoluta.
És a dir, aquesta voluntat d'explicar-se
i d'explicar a algú allò que a un li està passant,
li està passant per dintre,
i també allò que s'està passant per fora.
És a dir, és aquesta necessitat humana
de dir, per fora em passen totes aquestes coses,
però també el sentiment interior, d'alguna manera,
també sortia, aflorava en aquestes expressions artístiques.
És a dir, per tant, el teatre seria el pare del cinema.
Tornem a repetir.
A partir d'aquí, el teatre i el cinema sempre es diu
que el cinema comença sent un purrodatge del teatre
que està passant allà davant.
Això ho hem dit abans i ho repeteixo.
És a dir, que encara que les pel·lícules
no estiguin rodades al teatre,
que es rodaven amb estudis d'aquests
que tenien llum per tot arreu,
tenien vidres per tot arreu,
perquè hi hagués llum més o més uniforme.
Qualsevol cosa menys sostre.
Qualsevol cosa menys sostre, exacte,
i parets de vidre,
perquè no hi havia tanta llum
com per poder il·luminar determinades escenes.
La pel·lícula no tenia sensibilitat.
Bé, tenia una sèrie de pegues.
Sempre que veiem pel·lícules molt antigues,
et dones compte que els actors
procedeixen del teatre.
Sí.
Perquè segueixen l'acostum
de col·locar-se
com fan en un escenari.
És cert, ho han de fer-ho,
perquè el públic, en aquest cas és la càmera,
està allà davant.
Per ells és la càmera.
Per tant, ells han de buscar sempre l'excusa
per enfrontar la càmera,
no fer les coses de perfil.
Clar.
Aquest és una mica el tema.
Llavors, aquests vidres
feien que la llum més o menys
fos uniforme a tot arreu
i es rodaven en pla fix
tot el que passava allà dalt de la sala.
O sigui, que era realment
com si l'espectador
estigués situat en una posició privilegiada
i central de la sala,
que no es posava la càmera,
i a partir d'aquí retardaven
tot el que passava.
De fet, estaven fent,
i per això ho dic aquí,
plan-seqüència, realment.
Perquè, és clar,
allà no hi havia tall
durant una bona estona
mentre no s'acabava el rotlle.
Acabava el rotlle,
a partir d'aquí
ja s'acabava la seqüència.
Això evoluciona
en un moment determinat.
Aquests directors,
aquests primers directors
que són els que decideixen,
es podia dir
que als inicis
no havien mai practicat el muntatge.
El muntatge com a tal
no existia.
Era un pur muntatge terapèutic
que aquest rotlle
que s'acabava
d'una durada
d'uns 7-8 minuts
havia empalmat-se
amb el següent
de pel·lícula encara verge.
Això després en el muntatge,
però el càmera
carregava un nou rotlle
a la càmera
i seguien rodant
allò que havien rodat.
On ens hem quedat?
Ah, que tu entraves...
Bé, doncs sí,
estàs a la porta, eh?
Vinga, segueix.
Llavors, aquest és el...
Realment,
això fa que
el muntatge com a tal
no existia.
Llavors,
una vegada feien
la còpia de treball
per muntar,
per muntar d'una manera
purament precària,
per empalmar una cosa
o l'altra,
o posar el que deies tu
l'altre dia,
els intercartells,
els intertítols,
on explicava
o l'acció una mica
o els diàlegs
que es produïen en escena,
que és el famós cartell...
Sí, perquè era el nexe
que donava continuïtat
a una situació
amb la següent.
En part neix...
Vaig molt just?
Cinc minuts.
Uh, quatre.
Bé, t'hi veiem dos programes,
perquè m'estic passant molt.
Molt bé.
Estic a la meitat del tema.
No, no.
Sí, estic molt...
Potser massa, potser, no?
No, no.
Fem la setmana que ve.
Tantarem seguir la setmana que ve, sí.
I tant, i tant.
Llavors, tu em marques una mica,
perquè estic descant el rellotge.
I llavors, què passava?
Que realment el muntatge com a tal
no existia.
Llavors, a partir d'aquí
se'n donava en compte
de que...
Bé, sé el que haig de dir,
però haig de buscar el d'allò
perquè està ben explicat aquí.
Jo ho intento explicar ara.
Improvisant no anirà bé.
Exacte.
Llavors, se'n donava en compte
de que l'enganxar
a aquest actor
en la porta
que s'havia quedat
i que l'havien tallat
i ara torna a fer el mateix,
no hi havia
el que es diu continuïtat.
És a dir, la continuïtat,
la paraula màgica aquesta,
no hi era.
Hi havia un salt estrany,
aquesta cosa que passa
als pel·lícules amateurs
que rodem
o els vídeos amateurs que rodem,
que de cop dius
ai, passa un pla a un altre
i salten coses.
Ara aquí hi ha la seda família.
Ara salta.
Bé, aquesta sí que bèstia.
Incluso dintre de matisos,
dius, ostres, què passa, no?
La paraula màgica aquesta
de la creativitat,
que és la que crea
tot un renou
que provoca
el naixement
del muntatge cinematogràfic
cinematogràfic
i el naixement
del llenguatge cinematogràfic.
És a partir de veure
que allò no funciona
que hem de fer alguna cosa.
Llavors,
què passava?
Anem a fer el salt aquest
jo també ara
perquè no allargar-me tant.
Hi havia un tall,
hi havia un tall,
la càmera...
I què passava?
Per què es veia un salt?
Doncs perquè el propi actor
que l'havíem deixat allà
pel plantat
a la porta,
quan tornem a arrencar,
no es havia mogut,
no estava exactament
en la mateixa posició.
La càmera,
potser també,
encara que estava fixada
amb un trípode,
potser també es havia mogut
lleuginament panoràmicament
o d'alguna manera
hi havia un moviment.
La suma de tots
aquests petits moviments
feia que
no hi havia el que es diu
després el miraculostema
del ràcord.
No lligava allò.
Podria haver hagut
un canvi de llum.
Llavors diuen,
ostres,
aquí estan passant coses
però hem de fer alguna cosa
perquè això no passi.
Què podem fer?
I a partir d'aquí,
i potser sigui un bon punt
allà,
a partir d'aquí
seguirem la setmana que ve,
que en aquesta mena
de perxa,
de dir
què podem fer
davant d'això.
Molt bé.
Seguirem.
Tot això és el tema
que ja s'havien parlat,
però m'ha agradat
tornar-los a repetir.
No sé si serà útil o no.
Jo crec que fixa
de cara al proper curs,
fixa bastant
tot el que s'havia dit
i, a partir d'aquí,
el que aportaràs
a partir d'ara.
Evidentment.
Evidentment hi haurà
coses noves,
però m'agradava
deixar una mica consolidat.
i jo crec que val la pena
que la setmana que ve
aprofitem
per donar-li continuïtat,
perquè així,
amb dos programes,
ens actualitzem
i el tercer
ja
començaràs a fer
aportacions
de coses noves.
Coses noves.
M'ha arribat a la pàgina 4,
l'hem acabada,
ens en queden
tot 3 i mig.
3.
Bé,
estem al 59
i és el moment
de dir-vos que
estem molt contents
de tornar a estar amb vosaltres.
ja,
la veritat,
ja teníem ganes
de tornar de nou
i fins la setmana que ve,
recordeu,
amb Deadman
de Jim Jarmus,
el flamant guanyador
del Lleó d'Or
de Venècia.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.