El ràdio d'espera, l'hora d'avui portar.
Sentiu, és la sintonia del benvinguts, benvolguts i bentrobats.
Prepareu-vos a escoltar les interessants entrevistes
i les curiositats d'aquí i d'arreu.
Fem ràdio amable, parloyent tranquil i culturalment curiós.
Benvinguts, convidat i amanitat.
Benvolguts, viatges, història.
Bentrobat, cultura.
Tot això ho escoltareu en el Benvinguts, benvolguts i bentrobats
aquí, a Ràdio d'Esbert.
Cinema sense condicions.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
La Ràdio d'Esvern
La Ràdio d'Esvern
Ha hagut un destí laboral que estava perseguint i sembla que la cosa està funcionant i li desitgem tota la sort del món. I li donem les gràcies perquè hem compartit dues o tres setmanes amb ella que han sigut molt agradables.
Com sempre, abans ja havíem estat junts també. Moltes gràcies a ella i benvingut, Jan. I tu, Carles, com sempre. Encantat que estiguis acompanyant-nos.
Una cosa, Jan. Nosaltres, amb la Lluna i amb els altres que en mi ho d'aquí ja sempre ho fèiem, que si alguna setmana tu veus alguna pel·lícula que t'ha interessat o no t'ha interessat, però sí que vols dir la teva, encantats.
Ja veuràs jo que cada dia al fer l'entrada et diré, escolta, has vist alguna cosa? Tens algú per parlar?
Val, val, val.
O sigui que, perquè saps què passa? És una visió d'una generació molt diferent a la que representem a l'Anastasi i jo i ens interessa molt també perquè el públic que tenim probablement també és diferent.
Val, val, val, també interessa.
Molt bé. I seguint, doncs, Anastasi, bona tarda.
Bona tarda, benvingut. Bona tarda, Pep.
I el que us parla, Pep Armengol. O sigui, amb tot això i la introducció, que era una peça musical aparentment tranquileta i modosa, però és que això és així perquè responia als crèdits de la pel·lícula d'avui.
Però no respon a la pel·lícula. La pel·lícula és una altra història.
No gaire.
Ja ho veureu per allò que anem comentant. La pel·lícula d'avui, aquí va ser traduït el títol per Teléfono Rojo?
Volamos hacia Moscú. 1964, de Stanley Donen.
No, de Stanley Kubrick.
Ai, perdón, de Stanley Kubrick.
Sabia que ho sabies, eh? És un error de de tot, tu, aquest, però no.
Sí, sí, sí. Evidentment.
Sí, perquè precisament soc un...
Un boig de Kubrick.
Un reverent fan de Kubrick, sí.
La pel·lícula tenia un títol en anglès que la versió abreujada seria Doctor Strange Love.
La versió completa, a veure si ho dic bé, si no, tu em corregeixes.
Doctor Strange Love, or How I Lead Me To Stop Warning And The Love The Bombs.
T'ho dic així, perdona.
Que la traducció...
On està escrit això, perdona.
Bé, està escrit amb la meva lletra, que tampoc...
How I Learn To Stop Warning And Love The Bombs.
Sí, o com vaig aconseguir parar les preocupacions i estimar les bombes.
Ah, efectivament, eh?
O sigui, jo això ho he trobat traduït per...
Doctor, estrany amor, o com vaig deixar de preocupar-me i vaig començar a estimar la bomba.
A estimar la bomba, sí.
A veure, el títol en anglès, com sempre, acostuma a ser molt més atinat que l'espanyol.
L'espanyol cobreix una vessant, que seria la simplona o simplista,
que seria telèfon vermell, compte, que volem cap a Moscú.
Dóna dues pistes, sí.
Dóna'm unes pistes molt clares de què va la cosa.
Normalment explica la pel·lícula.
Mentre que l'altra és difícil, és hermètic, però també és molt atractiu.
Però és molt atractiu.
El propi nom d'Estrange Love vol dir l'estrany amor.
L'estrany amor d'estimar les bombes.
Ah.
Sí, sí.
Molt bé.
La pel·lícula, dintre de la filmografia de Kubrick,
Kubrick va fer 13 pel·lícules i 3 documentals.
si contem que va fer 13 pel·lícules,
doncs don la casualitat que aquesta és la setena.
És a dir, en té 6 abans i 6 després.
Pel meu modo de veure, Kubrick té diverses obres mestres.
I per mi aquesta seria una d'elles.
Sí.
Però hi ha una, que és el cènic, per mi, del cinema de Kubrick,
que seria la següent, que és 2001, una odissea de l'espai.
Sí.
Ah, després vindrien pel·lícules com Barry Lyndon,
com The Shining,
com Full Metal Jacket,
com Ice White Shad,
o bé la que va fer...
No tinc la llista davant,
i la meva memòria cada vegada és pitjor.
No ens espantem, però cada vegada és pitjor.
Sí, aquella que era sobre el Beethoven.
Sí.
Bueno.
Ja sortirà d'aquí.
Ja sortirà.
Espero.
Llavors, aquesta, com a pel·lícula central dintre de la filmografia d'ell,
té algunes coses que val la pena ressaltar.
que és una pel·lícula de 1964.
Està feta entre la pel·lícula Lolita, de 1962,
que ja va tindre un èxit notable.
I, com hem dit abans, 2001, una odissea de l'espai,
que és la que faria ell al cap de quatre anys, el 1968.
Telefono Rojo, o Doctor Strange Love,
és l'última pel·lícula que va fer Kubrick en blanc i negre.
A partir d'aquí, ja totes les altres s'hi dien amb color.
Abans també va utilitzar el color quan va fer Espartaco.
Exacte.
Una superproducció que és la pel·lícula,
tot i que té la marca i el segell de Kubrick,
és la pel·lícula que ell considerava menys personal,
perquè treballàvem en un pressupost molt important
i en una producció on no va poder fer
el que sempre havia fet abans i després d'Espartaco,
que és exactament dirigir, guionitzar
i produir pràcticament el que feia.
Tenia un control absolut fins al final.
Aquest era un control que ell havia tingut,
com ja hem parlat altres vegades d'ell,
fins a extrems increïbles, no?
De seleccionar fins i tot les sales
on volia que es passés la pel·lícula
i les que no volia que es passés.
Escollir els dobladors que havien de doblar
els actors cels.
Efectivament.
Amb totes les pel·lícules.
L'anècdota d'en aquí està amb el Shining,
però en principi,
perquè és el que més es van detectar problemes
i abans es va parlar molt,
però en realitat sempre ho havia fet.
Escollir els actors de doblatge de cada país
feia càsting a cada país.
Fins a aquest punt arribava el seu control.
Molt bé.
Entrant en la pel·lícula,
si donem un repàs a la fitxa tècnica,
és la primera pel·lícula
en què ell va deixar de treballar
amb un productor que havia sigut habitual amb ell
amb les tres,
o sigui, llevat d'espertàcol,
les altres tres,
les havia fet,
o sigui,
Pafos,
Glori,
Senderos de Glòria,
Lolita
i
l'altre quina era?
Puc ajudar avui,
però no he fet llistat de filmografia.
He anat directe al Visionat
i no he fet llistat de filmografia.
Bé.
No et puc ajudar, Pep,
avui.
I la memoria és el que et deia.
O sigui,
va tindre tres pel·lícules
i definitivament
el seu productor habitual
va agafar i va intentar
l'aventura
en solitari de dirigir,
amb la que no va sortir massa reixit.
Llavors aquesta,
què va fer?
Doncs va posar ell de productor
i
tenia també un productor associat
que és Víctor Leindon,
però bé,
en realitat
ell és el que
manejava
tot el rodatge.
El cotar-lo.
El guió
és també d'Estanley Kubrick
i
va ser
retocat
el guió definitiu
per Terry Southerm,
però
té molta importància.
Peter George,
que és l'autòleg
de la novel·la
en què es basa la pel·lícula.
La novel·la
es titula
Red Alert,
o sigui,
Alerta Roja,
de 1958
de Peter George.
Peter George
de fet
va treballar molt
en un primer guió
i després
Stanley Kubrick
el va
perfilar
i Terry Southerm
el va
acabar de pulir.
Això
dona,
si veieu la pel·lícula
que la podeu trobar
entre altres llocs
perquè està
també a Filmin.
Sí,
Filmin és on ja l'he vist
amb molt bona còpia.
i una còpia
que m'has dit
que estava molt bé.
Excel·lent,
sense cap tall,
com entèiem el tema dels talls,
amb versió original
en el meu cas,
però amb subtítols perfectes.
Està molt bé.
És a dir,
no hi ha cap problema
per trobar-la.
No.
Llavors,
la fotografia
és
amb un blanc i negre
impressionant.
Molt maco,
molt bo.
de Gilbert Taylor
i el muntatge
d'Anthony Harvey.
Sí.
És un muntatge
molt bo també,
sí.
Perquè
hi ha un treball,
sobretot
en la part final
de la pel·lícula
i el principi,
tant principi
com final.
Té moments
que aparentment
el muntatge
és més visible,
per això diem
la part inicial
de la part final
que és més visible,
però en general
estructuralment
que ja està en el guió,
aquesta és la discussió eterna
de,
hi ha coses
que ja estan en guió,
l'estructura de la pel·lícula
normalment
i en aquest cas segur
ja està escrita en el guió
i per tant
cal seguir-la simplement.
El muntatge
en aquest cas
té el mèrit
d'escollir
el moment del tall,
és a dir,
moltes coses
li toquen escollir,
però estructuralment
tampoc podem parlar
que en aquest cas
hagués participat gaire
perquè ja estava molt fet tot,
li donaven molt ben fet.
Sí.
Però sí que
hi ha un muntatge
molt net també.
Jo crec que el guió
és tan bo
i tan ferm
que no deixa
possibilitats
a la sorpresa,
no?
No,
ni a la sorpresa
ni a la manipulació
posterior,
és a dir,
sí que pots tocar coses,
sí que pots alterar,
diuen,
home,
si em fot un fotograma
que canviïs
d'un cantor a l'altre,
en determinats casos
és mentida.
Quan hi ha una estructura
molt sòlida,
el que veus bàsicament
és aquesta estructura
i aquesta estructura
ja ve del guió.
I si tens un director
com el Kubrick
que ha dirigit
allò que està escrit
d'una manera
com ell dirigeix,
impecable,
òbviament
només cal posar-se a muntar
amb tranquil·litat
perquè allò
no té masses misteris.
Però sí que és veritat
que hi ha moments concrets
que sí que
la labor del muntador
és més visible
perquè hi ha més tall,
perquè hi ha més
aquest amunt i avall,
aquest passar d'una escena
a una altra.
Hi ha el moment
de l'atac
en el Jack,
l'atac en el quartel
del Jack
que li entra
a les seves propies forces,
els americans
també entran
per fora,
que hi ha moments
que recordaria
Full Metal Jacket,
que és la pel·lícula
que no et sortia abans.
Aquesta és la que
la que més me'n recorda
i després una altra
que recordaria,
però,
com hem parlat
venint cap aquí,
d'una manera evolucionada
seria
Passo of Glory.
Passo of Glory.
Cedros de Glòria
també té
algun moment d'atac
que pot recordar aquell,
però em recorda més
Full Metal Jacket.
Molt Full Metal Jacket.
A més a més,
amb una càmera
molt en moviment,
en aquest cas també
amb uns anys molt anteriors,
perquè és clar,
dius que l'any
que vam fer
Montel Jacket
la càmera
anés a morir avall
amb aquella
velocitat i tal,
encara,
però l'any 64
veure aquests planos
de la càmera
tot l'hora
d'un moviment,
però un moviment
que no molesta,
però que et dona
una vivesa
a l'escena
i aquell muntatge
picat entre
l'exterior
i l'interior
que estan rebent
els trets
i dintre i fora,
dintre i fora,
la comèdia a dintre,
la tragèdia a fora,
perquè d'alguna manera
els trets són tràgics
sempre,
però parlarem
després una mica
del tema
de la comèdia.
Ara he trobat
la referència
de James B. Harris,
les tres pel·lícules
que havia produït abans
eren The Killing,
Atraco Perfecto,
Pass of Glories,
Enteros de Glòria
i Lolita.
I Lolita,
les tres grises.
Sembla estrany
que aquesta,
que seguia
una estructura
lògica
dintre
de la evolució
de Kubrick,
no continués ell,
però bueno,
ell va voler
emprendre
l'aventura,
que per cert,
està llegint
i clar,
com que és una qüestió
col·lateral,
no,
m'assembla
que no valia
la pena parlar-ne,
però no va ser reïcida.
No va ser,
a nivell econòmic parles?
No, no, no,
com a director.
Ah,
l'experiència
del productor.
L'experiència
de Harris.
Ja t'entenc,
ja t'entenc.
No, no, no,
va fer tres o quatre
pel·lícules
i després es va perdre
ja en programes
de televisió
i coses secundàries.
Val,
molt bé.
Molt bé.
Bé,
llavors,
aquí,
parlant
del que és
l'intríngulis
de la pel·lícula,
diríem que
d'entrada
ell va fer
una comèdia.
Aquest és el tema principal,
diguem-ne,
sorprendent.
I aquí ve
el go de la pel·lícula.
Jo diria
que la pel·lícula
és una obra mestra
extraordinària
perquè toca
un tema
complicat,
un tema dolorós,
tràgic,
dramàtic
i el toca
de l'única forma
que es pot fer
de l'única forma
que es pot fer passable
i és en clau de comèdia.
i això
tenim altres exemples
importants
en la història
del cinema
com és
El gran dictador
de Chaplin
o bé
Tobí o no Tobí
d'Ens Lovitch.
Uns altres casos
en què
la figura
del nazisme
es va tocar
d'alguna manera
diguéssim
en plan de comèdia
però
de comèdia
molt crítica
i corrosiva
també
una comèdia
àcida
a vegades.
Aquí
passa el mateix.
Sí,
sí.
Jo penso que
sí,
tens raó.
Tens raó,
el que passa és que
ho fa tan bé
que a vegades
els moments
de més comèdia
no et diria
que ni te n'adones
però pràcticament
són moments
tan bons
que d'alguna manera
el nivell que tenen
a nivell cinematogràfic
fa que aquest tòpic
que hi ha
que quan una cosa
és comèdia
no és tan bona
és a dir,
això que costi tant
donar en una comèdia
un Òscar
perquè és una comèdia
finalment.
Aquí
Cobric va
com que sempre
les seves pel·lícules
són reptes
que ell mateix es posa
en aquest cas
jo penso que un dels reptes
que tenia és
vaig a fer una pel·lícula
que en el fons
està sent un alegat
contra la guerra
com ho ha sigut
el Path of Glory
però la faré
amb clau
absolutament diferent
el Path of Glory
com dèiem abans
era una pel·lícula
molt seriosa
tot molt seriós
tot molt quadriculat
i aquí en canvi
és una pel·lícula
que és una comèdia
però en què es diuen
tantes o més coses
de les que es deien
el Path of Glory
perquè a part del tema
antibalicista
penso que en la pel·lícula
també hi ha moltes coses més
hi ha el tema del sexe
subjacent tota l'estona
el tema del masclisme
que s'ha servat
sobretot dels militars
hi ha una cosa
per exemple
que és una referència
i una crònica
fins i tot
aplastant
del que va ser
als anys 60
la guerra freda
és a dir
així
teníem allí
dos pols
que l'URSS
després de la segona guerra mundial
va quedar polaritzat
el planeta
entre
l'eix de l'URSS
i l'eix americà
occident
i mitja orient
o Europa
l'Europa soviètica
l'Europa soviètica
sí
llavors
clar
aquí
hi va haver
alguns moments
molt crítics
jo diria que
aquests dos
grans països
o potències
més aviat
va tindre una
ens sembla que era
a partir del 1962
sorgeix
John Fisher
al Kennedy
als Estats Units
i en aquella mateixa època
estava Nikita Khrushchev
a l'URSS
a l'URSS
correcte
llavors
resulta que
el 1960
crec recordar
que
va agafar el poder
i la presidència
a Cuba
el Fidel Castro
Fidel Castro
immediatament
es va
fer una
estreta
amistat i col·laboració
de tot tipus
com ja sabem
per la història
tant
a nivell educatiu
com a nivell militar
per rebre tota l'ajuda
com a nivell
de medicina
etcètera
i
amb tot això
es va començar
a circular
el fet
que s'estaven muntant
unes bases
on els mísils
des de Cuba
podien apuntar
als llocs neuràlgics
d'Estats Units
que van establir la base
aparentment
sobre Cuba
per altra banda
la famosa crisi
dels mísils
dels mísils
del 58
59
por ahí
i llavors
per l'altra banda
Estats Units
va prendre posicions
a Turquia
i va fer el mateix
tenia allà
tota una base
militar
amb uns vaixells de guerra
preparats
amb l'últim armament
i amb una sèrie
de mísils
que també estaven apuntant
per si
es donava el cas
és a dir
que hi havia una situació
molt tensa
d'equilibri per això
o sigui
es buscava
l'equilibri
era aquest
equilibri
perquè sempre
l'equilibri era
que tu no en tindres
mai més que jo
jo haig de saber
què tens tu
però jo tenia el mateix
quan tenia aquest equilibri
es controlava
es controlava
fins que es controla
llavors
clar
aquí hi ha una cosa
la pel·lícula
aquest any
teléfono rojo
volamos hacia Moscú
compleix 60 anys
sí senyor
és veritat
i escolteu
aquí
jo
l'única diferència
que veig
amb el que podríem dir
la seva estratègia mundial
és que si llavors
hi havia
dos potències
molt clares
ara com a mínim
serien quatre
una que està
una mica
així
aparcada
o sense
donar massa la nota
que seria
la Índia
xina
que ja es mostra més
sobretot
econòmicament
i de tant en tant
també fa alguna
demostració
militar
i les altres dos
que bueno
les altres dos
ja estan
nodrint
dues guerres
que en realitat
no són altra cosa
que el que parlàvem
d'aquells moments
de Turquia i Cuba
sí sí
o sigui
aquestes dues guerres
una mica
el que estan
és
dient
bueno
jo també puc fer això
provant-se
provant-se
desafiant-se
no oblidem que també
n'hi ha altres
han sorgit tercers
diguem-te
també en discòrdia
i tu s'hi t'hi t'hi
també hi ha
però no és una lliçó
això de política
però també hi ha la Corea
la Corea del Nord
que ha de cadascú
el que passa
el que passa
és que
el tema és si tenen
o no tenen la bomba
aquest és el tema
el tio aquest
de Corea del Nord
clar
se'l veu una mica
més com una cosa
saps
és una mica
tribal allò
sí
no i tens
i tens Iran
i tens Iran
i tens Iran
que si tenen
bueno però aquest
aquest d'alguna forma
ja està dintre del bloc
sí està en el bloc
si parlem de blocs
efectivament
si veus de bloc
efectivament
hi ha una sèrie de països
que no hem citat
tant el teu
però que efectivament
estan formant part
d'aquest bloc
més que res
jo
el que volia dir
és que
avui en dia
hi podria haver
una pel·lícula
un doctor
estrange log
perquè ara parlarem
dels personatges
que també té
una altra cosa
important de la pel·lícula
i tant
doncs hi podria haver
el doctor estrange log
corresponent
amb aquest moment històric
aquest moment històric
perquè el moment històric
és d'un planeta
inseguríssim
i a més a més
en una situació
en què
si en aquell moment
hi havia una esperança
d'arribada
a la lluna
i de projecció
cap a la lluna
etcètera
perquè
era una altra
de les coses
que estava dintre la guerra freda
hi havia la cursa
la cursa
espaià
armamentista
i
per descobrir
a veure qui arribava
primer
i situava
amb vantatge
la lluna
després tot això
ja hem vist
que en aquests anys
s'ha anat a paivagant
fins al moment
que hi ha hagut
tantes decepcions
que s'ha hagut
d'abandonar
fins ara
que sembla
que es torna
a reprendre
una mica
però d'una manera
més dilatada
amb el temps
si es volen
posar unes plataformes
amb art
tal
bueno
el que sí que està clar
és que
a nivell armamentístic
sí
que amb tots els avenços
que hi ha hagut
sobretot
tecnològics
perquè la guerra
ara és molt diferent
llavors era
molt més
amb sabor a pòlvora
o amb olor
a pòlvora
ara en canvi
és molt més digital
bé
els personatges
que dèiem
molt important
aquí tenim
la pel·lícula es basa
molt amb ells
sí
la fitxa
podríem dir artística
tenim
el Peter Sellers
com a actor principal
que ja venia d'actuar
amb la darrera pel·lícula
que havia fet
el Kubrick
que era
Lolita
Lolita
i aquí
li dona tres papers
tres personatges
el primer
el capital Mandraig
sí
el segon
el president
Maffli
sí
i el tercer
el doctor
Strangelo
que és el que dóna títols
és molt bo
això
perquè
aquests tres personatges
es corresponen
amb tres moments
clau
de la pel·lícula
i
estan
perdó
estan molt ben secundats
per dos personatges més
a veure
hi ha molts militars
sobretot generals
aquí perquè
una de les activitats
al cor
diguéssim
de l'operativa
està
en una reunió
feta
en una zona
acotada
del Pentàgon
del Pentàgon
una sala
rodona
diguem
un decorat
magnífic
un decorat
estupendo
amb aquella llum
que els volta
que il·lumina
tot regularment
hi ha un moment
que el president
els gans mapes
sí
la sala dels mapes
la sala dels mapes
hi ha un moment
en què
el president
el
el
el Peter
que fa el Peter
Celles
sí
versió president
quan estan
discutint-se
un general
que n'ha arribat
a les mans
i l'enveixador
de l'URSS
els dius
senyores
no poden pelear-se aquí
aquest és el salón
de la guerra
una contradicció total
una d'aquelles coses
que té la pel·lícula
està plena
d'aquest tipus
de frases
de situacions
d'actituds
llavors
aquests dos personatges
dos generals
serien
el general
Ripper
o Riper
interpretat
magistralment
per mi
un dels millors
papers
de Sterling Hayden
i l'altre
està interpretat
per un
que també
Déu-n'hi-do
com es posa
en aquesta pel·lícula
el George Scott
un actor de caràcter
que és
el general
Targinson
sí
Targinson
extraordinari
sí
no
és que
jo crec
primer
jo crec que
la gran capacitat
com a director
d'actors
de Kubrick
que és indagable
que la tenia
també
tot i que Kubrick
ve del món
de la imatge
és a dir
Kubrick era fotògraf
inicialment
i es té una gran carrera
com a fotògraf
i molt bon fotògraf
i crec que després
es tradueix
amb lo ben
lo ben enquadranades
que estan
les seves pel·lícules
lo ben il·luminades
lo ben
lo ben fetes
a nivell visual
però en canvi
ell era un gran director
d'actors
esclar
jo en aquí penso
i he arribat
saps tu que hi ha actors
que han arribat
quasi a la demència
per com eren dirigits
pel Kubrick
d'una manera fèrrea
i tal
jo en aquest cas
no sé si va ser tan així
perquè es va trobar
amb unes bèsties interpretatives
de molt alt nivell
començava pel propi Sellers
hi ha una cosa
el Peter Sellers
és un munt de sol
es veu que
exacte
tu munt de sol
l'has de deixar
l'has de deixar
perquè el que et dona
tu encara que siguis Kubrick
no t'ho pots ni imaginar
l'intel·ligència de Kubrick
és haver escollit amb ell
per fer aquests tres personatges
perquè més que això
Segurent va poder matitzar alguna cosa
però en general
Segurent va dir
tu mateix
i van parlar-ho abans
i com penses plantejar aquest
i l'altre
i l'altre
doncs ja vas bé
i tira
i realment
és que t'està portant
a cada segon que passa
elements
normalment d'ordre còmic
però en qualsevol cas
d'una solidesa interpretativa
que dius
ja pot ser l'un
ja pot ser l'altre
que l'altre
que és impressionant
El primer paper
el del Capitan
és que a mi em recorda
el Peter Sellers
de l'Inspector Closó
és el més closó de tots
és el més closó de tots
és el que més recorda
l'altre
és clar
l'últim
que és l'Estrange Love
el del President
el President potser
és el personatge
més
podríem dir
més assumible
més normal
més normalitzat
és un home condescendent
que té
té de tant en tant
alguna sortida bona
com
bueno
és que la pel·lícula
clar
és que és permanent
els diàlegs
se té per telèfon
amb l'alta president
estan començant
una escaramussa
i surt
una pancarta
que porta
retolat
la paz
és nuestra
professió
i estan fotent-se
en foc creuat
increïble
que dèiem abans
sí
sí
no no
tota la pel·lícula
està plena de capes
i capes
i capes
d'informació
que passa de pressa
però no tant de pressa
però és una pel·lícula
molt mesurada
o sigui no hi ha res
ja no estem
en aquesta voratge
visual
que avui en dia
estem abocats
no
la pel·lícula
es pren el seu temps
el que et deia abans
una cosa interessant
que penso que no m'agradaria
deixar-ho passar
és que jo considero
que Kubrick
és un director
que bàsicament
té una qualitat
i és que el seu
té moltes qualitats
però per mi
la que més valoro
potser
és la seva netedat
netedat
en el sentit visual
parlo
no expositiva
no parlo de dramatúrgia
no parlo de contingut
parlo d'aspecte
de la pel·lícula
té una netedat
tot està tan clar
els plans són tan
veus tan bé
el que ell vol que vegis
perquè t'està dirigint
la mirada
dèiem el sentit
que tenia
l'inici de la pel·lícula
aquell avió nodriza
que està
subministrant
full
en l'altre avió
subministrant gasolina
allò és una
tota la referència
sexual
claríssima
de la pel·lícula
està plena
de referències sexuals
perdona
i que es repeteix
després el 2001
quasi l'inici de la pel·lícula
quan hi ha
el pas
deia tothom
que passava
a l'os
que es transforma
amb la nau
i aquella nau
passa per l'altre element
que és on em va parar
penetra pel mig
del gran donut
diguem
que li està oferint
l'altra nau
i aquí una mica
tenim el mateix
és més simple
perquè en el fons
és el clàssic
imatge que hem vist
de com la manguera
penetra dintre
del cos
de l'altre avió
per donar-li
gasolina
això està tan ben explicat
està la càmera posada
tan en el lloc
perquè ho vegis clar
perquè ho vegis bé
tot està molt ben dibuixat
dius
deies tu abans
em deies un plano
un plano
de l'Sterling Hayden
quan està
amb un diàleg
que té precisament
amb el
amb el Peter Celes
el Mandrake
amb el Mandrake
té un diàleg
el Mandrake
està de pla mig curt
normalet
i en canvi
l'altre
que és el que
té que agafar la força
i tal
està agafat
amb un plano
que diem enfàtic
que és que la càmera
està per sota
de la barbeta
però és un primer pla
o sigui
no és que sigui un pla
equivalent al de l'altre
sinó que és un primer pla
que ocupa
tota la pantalla
i d'una gran dificultat
de fer-se
perquè és clar
si estàs tan per sota
pot quedar massa raro
perquè la barbeta
marca molt
tan ben composat
tan perfecta
i amb la força
que li dona
l'Sterling Hayden
amb aquell puro
la boca
tota l'estona
i van de puro
sembla que
el normal
que et pots trobar
en una pel·lícula
és que sigui
pla contra pla
i els dos plans
siguin
del mateix nivell
aquí hi ha un joc
aquí s'enfatitza
s'enfatitza
que l'altre
és el que té la força
el general
i l'altre
encara a mi
allà hi ha galons
l'altre
no té mèrit
per tenir un pla
només primer pla
està simplement
rebent
l'impacte de l'altre
i després també
un tema
que és el segell
jo crec que
en Kubrick
és els directors
que té més segell personal
o sigui
jo penso que veus
un fotograma
d'una pel·lícula
de Kubrick
identifiques possiblement
que és una
és a dir
al marge de dir
bueno
ja conec
l'equipment
quan està en el
no
no és per això
és perquè realment
té un segell visual
per això s'assembla tant
aquesta pel·lícula
m'ha recordat moments
d'incluso
de pel·lícules posteriors
com el 2001
hi ha moments
dintre l'avió
que s'estan produint
un tipus de planificació
les botoneres
de l'avió
com estan explicades
els planos
dels cascos
m'està portant
el món
del 2001
es diu
que ell
va llegir
entre 60 i 80 llibres
per documentar-se
sobre
la guerra freda
i
es va
apuntar
es va
subscriure
a revistes
militars
segur
va arribar un moment
en què
el B-52
que és un dels 34
avions
que anaven cap a l'URSS
el tenia
controladíssim
i llavors
el va reproduir
per això veureu
quan veieu la pel·lícula
cap al final
de la pel·lícula
la major part
del text
són
sentències tècniques
és a dir
aplica-li
un 4-3-2
no puc
no l'accepto
hi ha una broma
una mica
aquí
jo penso que
juguen broma
una mica
tot i que es basa
realment
en el llenguatge
se n'en fot els militars
claríssim
hi ha un moment
que si no diuen
40 expressions
que tots la repeteixen
la mateixa
per 3 vegades
i són ordres
que sí
que pot basar-se
en un protocol militar real
però que ell juga
una mica
també fa una mica
de broma
perquè és clar
no no
tens aquesta pureza
home és una mica
jo per exemple
sempre m'ha xocat
que per dir si
diuen afirmativo
afirmativo
perquè el si es perd més
quina xorrada és
això
dintre el soroll
d'un avió
o d'un helicòpter
i ja no en parlem
és possible
que l'afirmativo
es llegi
se senti millor
que el si
como si o no
no si si
no
el que sí
també és cert
que el tio té
aquesta cosa
té la cosa fotogràfica
té la cosa
d'un gran director
té la cosa
que et deia abans
el trasnet
és un
es dèiem
el dibuix
de les vinyetes
diguem
de les historietes
animades
de les historietes
dels clàssics
dels diaris
o de les
nosaltres a la nostra època
hi havia una
que es deia
azanyes bèl·liques
d'un tal
Voxcar
em sembla que es deia
o alguna cosa així
no ho sé
no recordo qui era
el dibuixer
però jo
jo tenia
comprava
era confuscada
vinyeta
el que ara siguin còmics
que llavors els dèiem
té veus
de les dèiem
té veus
o còmics
d'avui en dia
hi havia uns
i encara hi ha uns
que són molt
recargolats
tota la vinyeta
està molt plena
d'informació
no és net i tal
i en canvi
hi ha d'altres dibuixants
que són de línia clara
que les línies són clares
tot és net
aquí a la zona blanca
aquí a la zona negra
hi ha aquesta ratlla
que talla
i això
ho fa
les seves pel·lícules
les seves pel·lícules
són netes
són netes
a nivell visual
i són netes
a nivell que l'arc dramàtic
creix d'una manera
supernatural
i això
en gran part
és fruit d'un guió
molt sòlid
que és el que té
aquesta pel·lícula
jo crec que és
dels grions
mira que és
meticulós
Kubrick
però és que aquí
no sabria treure
ni una paraula
d'aquí
no, ni una paraula
a més a més
no, ni del text
ni de la manera
tu deies
ara dèiem
el tema de la informació
cada vegada
que feia una pel·lícula
s'obsessionava
en aquell tema
i fins que no extreia
el màxim d'informació
no s'atrevia
a tirar-se a la piscina
i fer la pel·lícula
amb Napoleó
que li va quedar
diguem
pendent
vas dir una vegada
a la dada
que tenia
una biblioteca
de no sé si em vas arribar
a dir els exemples
450 volums
450 volums
parlant
de Napoleó
de Napoleó
que per cert
hi va una gran exposició
d'aquí
de Kubrick
ja deu fer uns anys
ara ja que la van fent
el
el Magba
el Magba
i que els dos
l'hem vista
per separat
i que ens va admirar
perquè bueno
explicava molt bé
aquesta exposició
aquesta
tota d'aquestes dèries
personals
perquè a Kubrick
13 pel·lícules
no són moltes
hi havia una habitació
amb tots els llibres
sobre Napoleó
i m'hi vaig fer una foto
perquè era com un cub
i llavors
em va impressionar tant
que dic
vull una foto aquí
un home que preparava
tot amb una meticulositat tremenda
fes una comèdia
com és el cas d'aquesta
o fes pel·lícules
tan serioses
com puguin ser
o una pel·lícula
de Torres
com pot ser Shining
o una pel·lícula
molt seriosa
antibalicista
com pot ser
Path of Glory
és a dir
li és igual
sempre
ell actua de la mateixa manera
en quant a preparació
i en quant a rigor
a l'hora de dirigir
una altra similitud
amb l'actualitat
sí
i és que
el general
que m'està parlant
que és el que
el que està en la sala
el que interpreta Sterling Hayden
el Ripper
sí
el Ripper
el Ripper
que és el que es torna boig
el Ripper
que és el que es torna boig
aquest té la mania
per parlar de la conspiració comunista
perquè
tot el rato
ha estat veu comunistes
per tot arreu
com era l'època
i la conspiració comunista
diu que es tracta
que
volen
intoxicar
a través
de
de l'aigua
dels fluïts
primer l'aigua
que l'aigua afectarà els fluïts
i l'aigua
o sigui
ah no
tens raó
sí
tens raó
tu tu tu
segueix
segueix
faran una intoxicació
els fluïts
i això
privarà
de
de la reproducció
a Occident
per tant
hi haurà un predomini
i una eliminació
per l'altra banda
bé
si ens trasllarem
una altra vegada
cap a l'actualitat
no sabem
el que representarà
perquè
ens falta temps
per veure
com van esdevenint
les coses
però
recordem
que el 2020
el Covid-19
va paralitzar
el planeta Terra
i va provocar
les seves morts
i tal
i es va dir
que venia
de Wuhan
Xina
i
encara no se sap
la veritat
de com anava la cosa
però
sí
que
així com
el general Ripper
veia
aquesta
influència
que podia anar
pel conducte sexual
aquí hi ha
aquesta influència
que anava
pel conducte pulmonar
però que també
també creava
els seus morts
no no
evidentment
és a dir
que és un altre punt
d'aquells
que dius
quin cap
el d'aquest home
per preveure coses
és un altre punt
i després
hi ha una cosa
que tu l'has apuntat
que d'alguna forma
aquesta pel·lícula
et preveu
l'arribada
del
del que serà
2001
o 2010
de l'espai
i és
els últims
les últims fotogrames
de
doctor
Stranslov
o telèfon
rojo
els últims fotogrames
quan
ja s'ha produït
l'explosió nuclear
que ha enviat
a cagar a tot el món
llavors
hi ha
una sèrie
d'imatges
en què
es veu
com
una
possibilitat
que el planeta
es refagi
o no
que no és res més
que
els prolegòmens
del que serà
l'inici
del 2001
del 2001
al principi
que és un
perdó
un planeta
que comença
a néixer
de la rei
a partir d'una hecatomba
d'una hecatomba
d'un big band
sí
o bueno
sí
no no
realment té
paral·lismes
però és que més a part
del paral·lisme
és el que et deia abans
és el segell
el segell visual
jo recordo
quan estava veient
la pel·lícula
en el mateix moment
de veure-la
el
Eyes Wide Shot
que és una pel·lícula
que ara no hem citat gaire
però que també és una
de les que haurien de parlar
en algun moment
Eyes Wide Shot
hi ha un plano
del robador
de la casa
en què el veiem
moltes vegades
perquè és per on
arriba tard
sempre el Tom Cruise
a casa
i arriba
i es feia a l'habitació
i hi ha la dona
en el llit
i tal
aquest robador
que el treballa
diverses vegades
hi ha una làmpada
amb un racó
que té una llum
determinada
però no és la llum
la textura
d'aquell espai
és idèntica
a la textura
de molts espais
de cúbric
a mi quan el vaig veure
és que no pot ser
més que cúbric
i estem veient
un re
una làmpada
un tros de paret
un petit moble baix
i dius
per què pot ser
tan cúbric
una cosa com això
això ho tenen
els grans mestres
Són els grans mestres
és un grans mestre
és el segill cúbric
és el segill cúbric
perquè ha canviat
de directors de fotografia
no sempre ha tingut
el mateix director
i per tant
no és el director
de fotografia
és que el director de fotografia
en tot cas
ja ve marcat per ell molt
i diu
no no jo vull això
i el director de foto
fa allò
cadascú amb la seva creativitat
i tal
i això per mi és
a mi em meravella
veure això
com es pot tenir
aquesta capacitat
igual que la tens
amb els pintors
que tu el món de la pintura
el coneixes molt millor que jo
que clarament tu
veus un tros de quadre
un fragment
i si en tens una mica
saps què és
això és Huber
això és Charles
Schiller
i mitjots
amb matisos
hòstia
en Tachegal
i puc tenir dubtes
en Tachegal
o Juan Gris
i el d'allò
i el mateix
el seu més paral·lel
el Juan Gris
a Picasso
a Picasso mateix
hi ha moments
de trossos de quadre
que pots dubtar
hòstia
Picasso és Juan Gris
quan en saps una miqueta
clarament té el seu
sí
no te'l colen
Juan Gris és Juan Gris
i Picasso és Picasso
però això ho té
un autor
hi ha una cosa
també parlant de l'humor
perquè insistim
la pel·lícula
és una
és per mi
la comèdia
més comèdia
que va fer
Kubrick
i tant
perquè es doni
un detall
de la pel·lícula
hi ha un moment
en què un dels personatges
que interpreta
el capità
que interpreta
també un dels tres
que interpreta
Peter Seller
té que
avisar
per
agafar
una clau
que
és la que pot
aturar
el
que
tirin endavant
el programa
de bombardejar
i truca
i té que parlar
amb el president
per telèfon
i es pot
en una cabina
i a la cabina
no li arriba
la calderilla
i a l'estats units
que has de tenir
previst
el que has de posar
llavors parles
amb un operador
llavors va
ponga 55 centavos
va amb un militar
i li diu
disparale
a esta màquina
de Coca-Cola
i després
el militar
li diu
bueno
jo li disparo
diu
però cuidado
si les coses
no acaben
bé
atenga-se
a les conseqüències
diu
conseqüències
que conseqüències
diu
Coca-Cola
reclamarà
el demanarà
a vostè
una mica
perquè vegeu
fins a quin punt
s'ho devia passar
de bé
el Kubrick
fent aquesta pel·lícula
i el que la veu
com s'ho passa
perquè
és que tu passes
de conya
jo et diré
a un nivell
similar
a algunes coses
que suposament
són de veritat
còmiques
ja pretenen
solament ser còmiques
avui hi ha moments
que he rigut més
que amb algunes d'aquestes
és que
és un humor
intel·ligent
somriure
riure
matisos
riure més
estava amb la meva companya
que estava fent una altra cosa
i no mirant la pel·lícula
i s'estranyava
que estigui arribant
amb una pel·lícula
del Kubrick
però Rea Opera
és que és clar
és un Kubrick diferent
i és el mateix
perquè és diferent
però és el mateix
també
el general
és molt bo també
quan el truquen
i ella està
amb la secretària
que a més a més
és la seva amant
i rep la trucada
a ella
i li diu
digue-li
que no puc
i l'altre diu
és que
és el president
i diu
que és molt urgent
diu
que ho arregli ell
perquè jo ara
o que truqui
d'aquí 15 minuts
no
diu que s'hi hauria de posar
i
bueno
finalment s'hi posa
i
veu
que allò és urgent
i que tenen
a la reunió
amb els generals
i agafa
i quan s'està vestint
li diu
escolta
has vist els pantalons
ella està
amb
amb negligència
sobre el llit
i diu
estan a terra
però
amb una naturalitat
aquella
que aquesta dona
t'has fixat
òbviament
en el moment
que parla
amb l'interlocutor
que té
esclar
li parla
amb una suavitat
com si estigués
ella fos el secretari
d'una casa
de prostitució
sí
no
jo
no
hauria de
no
hauria de trucar més tard
i ella en canvi
li diu
amb bona duresa de por
i ella ho tradueix
amb una veu
absolutament suau
i suavitzat
aquesta
l'actriu
és Tracy Reed
ah sí
no la coneixia de res
m'ha sonat molt
jo no
no l'he tornat a pillar
per cap pel·lícula
però aquí fa un paper
bueno
tothom que treballa en Kubrick
ah clar
els sectors secundaris aquí
per exemple
el que fa d'ambaixador
de l'Ur
sí
sí
genial
i és un home
que té
dos minuts o tres
de paper
té un final important
per ser el seu paper
però sí
sí
és un personatge
d'aquests
molt ben dibuixat
podria ser un Ustinov
o un
i hauria pogut ser un Ustinov
o hauria pogut ser
fins a tot un Wells
i hauria pogut fer el paper
una pel·lícula
d'un pressupost
molt interessant
no
sí
no
però
pel que podria ser
perquè
sí
esclar
de 43 avions que surten
només en veiem un
eh
tota l'estona
sí
no
el decorat
diguem
d'aquesta sala
diguem
de mapes
és un decorat
que val
una pasta
que no t'ho pots imaginar
bueno
jo recordo
que estava reproduït
amb aquesta exposició
que van fer a Barcelona
el Magba
extraordinari
sí
sí
sí
no
ser car
o barata
no ho sé
me l'hauria de saber
el pressupost exacte
però segurament
ho és més
del que sembla
en tantes coses
perquè
malgrat això no devia ser curt
és cert que passen pocs espais
perquè passen molt pocs espais
però
bueno
això és una part
de la component
d'una pel·lícula
però vols dir dos milions
o dos milions i mig de dòlars
no t'ho sabria dir
perquè sobretot
estem parlant
de l'any 64
sí
en el qual
no sé què voldria dir
en aquell moment
aquests dos milions i mig
no ho sé
és una pel·lícula
que avui en dia
que estem acostumats
a les pel·lícules
de 40
60
com a mínim 25
sí
aquesta pel·lícula
segurament no estaria
en aquest punt
però estaria
als 12 o 13
sí que estaria
a la meitat
d'una pel·lícula
estàndard americana
actual
sí perquè
hi ha costos
que no es noten
però que hi són
i ja portava ell
com tu dius
sis pel·lícules
ell té el seu catxet
clar
tot solament això
els actors
principals
saps quina cosa
m'agrada també
de la pel·lícula
que a tu
aquestes coses
t'agraden també
és que
sobretot
al començament
de la pel·lícula
les estances
tant
la sala
en què està
el capità
i el general
sí
com
l'habitació
d'hotel
o apartament
en què estan
els amants
el general
i la secretària
sí
no està fet
amb dos dimensions
sinó
amb les tres
és a dir
el sostre
està inclús
també entra
també entra
clar
cosa que
a mi m'agrada molt
perquè
et dona
la impressió
d'estança
en què estan passant
coses
importants
perquè
tu veus
una pel·lícula
de cinema negre
i veus
la porta
que
és que
jo
a vegades
penso
el tall
del decorat
a vegades
penso
aquí sobre
hi ha la llum
muntada
o el que dèiem
nosaltres
el desaforament
on s'acaba
el panot
de la paret falsa
allí hi ha
la negritud
més absoluta
no hi ha res
i en canvi
ell
que a més a més
en aquest cas
era molt exigent
construeix sostres
i per tant
els pot rodar
és a dir
el moment que tu
construeixes un sostre
i que ell
té aquesta tendència
a contra
amb això m'hi has fet pensar
quan
ara parlant
defensant
que potser
hi ha hagut més despesa
de la que jo penso
sí
està molt cuidat
està molt cuidat
i això val diners
tot el que significa
construcció
i d'aquest tipus
tot val diners
tot val diners
i els dies de rodatge
Cobric no era un home
que rodés de pressa
rodava segur
però els rodatges seus
eren llarguets
miraré
és una curiositat
que ara em poses
hi ha una altra frase
que també
bueno
és que està
corulla
de frases
imaginatives
i la diu
el general
Ripper
li diu
al capità
el paper que fa
el Peter Sellers
sí
diu
en els temps
del Clemenceau
sí
es deia
que
la guerra
era una cosa
massa important
per deixar-la
pels generals
exacte
diu nosaltres
en l'actualitat
el paradigma
ha canviat
i aquí
el que es tracta
és que la guerra
és una cosa
massa important
per deixar-la
els polítics
exacte
és una cosa
és una cosa
molt curiosa
es manté encara
sí
perquè
és
la filosofia
típica
de l'home
d'acció
que ha de prendre
decisions
i que creix
les seves decisions
són més importants
no
i moments magnífics
ara estàvem
oblidant
però ara
el diré jo
en el moment
que l'Estrangelove
ja cap al final
de la pel·lícula
se li comença
a revelar
el seu propi cos
perquè l'Estrangelove
val a dir
que va
amb cadira de rodes
i tot ell
és ortopèdic
té braços ortopèdics
cames ortopèdiques
i llavors
clar
hi ha moment
que se li disparen
els elements
i això crec
que és una creació
pura
és un professor
que dona nom
a la pel·lícula
l'Estrangelove
que també
és el tercer personatge
de Peter Sellers
que és d'origen alemany
és un enginyer
professor
que el tenen allà
perquè realment
és un tio
molt avançat
amb les seves idees
però bueno
se li escapa
la Benenassi
clar
se li escapa
i el braç
se'l xeca
sense vulguer
està buscant
una raça nova
diu
aquí necessitarem
10 dones
per cada home
per cada home
el qual fa que alguns
se n'alegrin
diguem de cop
diuen
home estupendo
i tal
però realment
és aquesta rebel·lió
del cos
jo penso que és
de les creacions
de la línia
xepelliana
aquesta està
en el gran dictador
està en el gran dictador
en la línia xepelliana
total
és un moment magnífic
d'aquest tio
quan se li revela el braç
se li revela la cama
li fa mal la cama
i ell comença
a apagar-se
ell mateix sobre la cama
i es mossega
i tot
es mossega
i tot
perquè no vol
que se li aixequi
perquè no es detecti
que hi ha
sota darrere d'això
i el nazisme
bueno
aquest moment
i la pel·lícula
és que l'he disfrutat
us la recomanem
sense reserves
segur
segur
molt bé
tot o si vols
mira
jo tenia una pel·lícula
per comentar
perquè tenim que parlar
i altres dies
parlarem més
de cinema actual
i és una pel·lícula
d'una directora
de la que hem tingut
aquí
alguna vegada
l'hem entrevistat
i hem passat
l'entrevista
pel nostre programa
sobretot
quan
va
va fer
Teresa
que és
la Paula Ortiz
la Paula Ortiz
aquest any
ha presentat
a Sant Sebastián
la Virgen Roja
aquesta pel·lícula
ja s'ha estrenat aquí
aquesta pel·lícula
està basada
en
la història
d'una història real
que va ocórrer
a Galícia
d'una mare
Aurora Rodríguez Carballeira
que
va
als anys 30
va voler
per dir-ho així
entre comates
prefabricar
una filla
que només fos seva
i
donar-li
coneixements
i instrucció
per convertir-la
amb
una
representant
i defensora
del feminisme
cap a on
tenia que
anar
segons ella
la societat
i per atacar
tota
una tradició
de dos mil
o més
anys
de
societat patriarcal
bé
llavors
aquí tenim
una direcció
extraordinària
per part
de Paula Ortiz
i
dues interpretacions
molt bones
la de
la mare
Aurora Rodríguez
que la interpreta
la
Nàpja
Nimri
extraordinari paper
quan vol
i la filla
que rep el nom
de Hildegard
que està
interpretat
per Alba Planes
diríem
que
l'Aurora
la mare
representa
la fosco
i la Hildegard
la llum
Hildegard
ve
de l'alemà
Hilde
que és
sabidoria
i Garde
que és
jardí
jardí
de la sabidoria
ella
és una
noia
que
els tres anys
em sembla que ja
declinava en llatí
va
no sé si als vuit anys
ja sabia vuit idiomes
o sigui
era un prodigi
i
en aquell temps
que era
l'època
de
que
va
va pujar
al partit socialista
al poder
durant la república
ella
estava propera
a les idees
del socialisme
la mare també
però la mare
mantenia
una distància
prudent
perquè
per sobre de tot
el que li interessava
era
la fabricació
d'una filla
que anés
més enllà
dels plantejaments
d'un partit
ella
representava
una cosa
més que un partit
que representava
una posició
femenina
que es
que es
tenia
que imposar
d'una manera
definitiva
i clara
per sobre
de l'estatus
dominant
clar
tot això
funciona
fins
mentre la
filla
va acceptant
el rol
de domini
de la mare
però hi ha
un moment
en què
és un brot
que no sé
si és d'amor
o d'amistat
amb un jove
activista
socialista
més també
una rebel·lió
per
ser
ella
com a persona
és a dir
hi ha un moment
en què la filla
li diu
és que
tot el que
m'has ensenyat
tota la vida
d'actuar
en contra
dels que
em volen
dirigir
és precisament
el que m'estàs fent
tu a mi
això
porta
a una
situació
tràgica
que és
coneguda
la mare amb 30 anys
va matar
la filla
de tres trets
la Paula
Haurid
per mi
amb aquesta pel·lícula
ha aconseguit
la seva pel·lícula
més redona
tinc la sort
d'haver vist
la nòvia
d'haver vist
Teresa
a l'autre lado
del río
i entre los árboles
i de tu
ventana
la mia
d'aquestes pel·lícules
jo diria
que hi ha
amb ella
una evolució
claríssima
de tu
ventana
la mia
és una obra
d'iniciàtica
la nòvia
ja està
referenciada
amb
Bodes de Sangre
de
García
l'Orca
i ja és una cosa
que va més enllà
amb la que
Hildegard
té els seus punts
de contacte
a l'autre lado
del río
i entre los árboles
és
una obra
d'Ens Hemingway
que és una noveleta
que me la vaig comprar
arral de veure
la pel·lícula
perquè és una pel·lícula
en blanc i negre
que em va agradar
moltíssim
fins i tot
vam parlar
amb la Paula
quan vam tindre
l'entrevista
sobre Teresa
i ella
semblava que havia
patit molt
fent la pel·lícula
en canvi
ara
últimament
li he sentit entrevistes
en què ella
ella mateixa
l'està posant en valor
i després Teresa
en fi
Teresa
en vam parlar aquí
i és una pel·lícula
de maduresa
està basada
en l'obra teatral
de Juan Mayorga
que
és un dramatur
important
i aquí
hi ha una
lluita frenètica
entre
la dona
i religiosa Teresa
i a l'Inquisitor
fantàstic
i aquí
jo crec
que ha replat
el clau
ella
ha fet una versió
d'aquest
mateix tema
Fernando Fernan Gómez
va fer una pel·lícula
que a mi
m'agrada molt
i l'he tornat a veure
que és
Mi hija Hildegard
una pel·lícula
molt bona
sí
sí
el Fernando Fernan Gómez
va per una altra banda
i aquí
naturalment
ja ho hem parlat
altres vegades
però si no
ho tornem a dir
el punt de vista
feminista
femení i feminista
femení i feminista
de Paula Ortiz
té rellevància
però sòlid
a més en aquest cas
jo penso que en aquest cas
és sòlid
i sempre raonat
i raonat
o sigui
no és un feminisme
d'aquell
que sigui
irascible
o
fet
a correcuita
aprofitant
i tal
no no
hi ha raonament
hi ha pensament
al darrere
no
i aquí
doncs
per sobre de tot
estem
amb una
amb una Paula Ortiz
que el que fa
és una defensa
de la llibertat
de la llibertat
de pensament
de la llibertat
de creació
bueno
hem de pensar
que
Hildegard
amb 30 anys
em sembla
quan va
morir
tenia 31
em sembla
que va fer
entre 8 i 12 llibres
infinitat
d'articles
per diferents revistes
que se la rifaven
per tindre
col·laboracions
d'ella
i després
va participar
en molts meetings
o sigui
era d'una activitat
frenètica
i molt interessant
aquell component
que tenia
a Teresa
aquell llenguatge
poètic
potser no s'escau tant
en aquesta pel·lícula
o no l'utilitza
pràcticament
no
la pel·lícula
és molt més pragmàtica
el guió
bueno
jo crec que el guió
és una de les parts
també
importants
d'aquesta pel·lícula
aquí
Paula Ortiz
ha comptat
amb un guionista
Eudar Sola
i una guionista
que a mi m'agrada molt
jo penso que és
a mi s'acampo
de les millors guionistes
que tenim en aquests moments
al cinema espanyol
que és Clara Roquet
i es nota
es nota
aquí
per això dic
que jo crec
que és un pas endavant
amb Paula Ortiz
en tots els sentits
però sobretot
en qualitat
la música
de Guilla Galván
i Juan Mala Torres
és molt bona
també
i la fotografia
de Pedro Márquez
extraordinària
i el muntatge
que és una cosa
que se n'ha de parlar
és Pablo Gómez Pan
sí
no
aquest ha sigut
d'alumne meu
ah sí
sí
de les CAP
i tant i tant
i tant
de les primeres generacions
l'any 2006
es devia graduar
o el 2016
ja et dic
en aquest sentit
amb el que és
l'equip tècnic
és un treball coral
de l'equip tècnic
perquè no
no hi ha res
que grinyoli
molt bé
ho hem de deixar aquí
la setmana que ve
ens veurem
amb una altra pel·lícula
i més comentaris
sí
a lo millor
d'alguna sèrie
i si no
d'altres novetats
si no tens de fer alguna coseta més
perfecte
molt bé
bona nit
vinga
ens veiem
gràcies
i fins la setmana que ve
adeu-siau
ara escoltes
ràdio d'esvent
sintonitzes
ràdio d'esvent
la ràdio de Sant Just
durant el 8.1
i fins la setmana que ve