Cinema sense condicions.
Music by Ben Thede
Music by Ben Thede
Music by Ben Thede
que són les que he vist aquests darrers dies
i també disposats avui
doncs no sé si vindrà més gent
la Carme m'ha dit que tenia problemes
que no sabia si podia venir
m'han encarregat una mena d'emissió
perquè l'Adolf Sayol
el qual el senyor Francesc que està a l'edat dels vidres
i l'Alba que està aquí al costat meu
i en Joan, bona tarda
doncs ens ha encarregat
que llegíssim una cosa perquè ell segurament no podria venir
i és que com suposo que sabeu
s'està fent un concurs
de curtmetratges
el 26 concurs de Cinemater
Ciutat de Cornellà
que va convocar-se
el mes de març
que van rebre 402 obres
de les quals 387 van ser acceptades
perquè complien
les bases, diríem, del concurs
i que durant els mesos de juny
al setembre
un comitè seleccionador
atenció
composat per Josep Galofré
Joan Galofré
Jaume Vidal
Joan Todor
Adolf Sayol
i Francesc Aguilar
que el tenim aquí
van visionar les obres
rebudes i reunits
el 7 de setembre
van escollir les 18 millors
calla, calla
no m'ho recordis
380 pel·lículetes
387 pel·lícules
vau veure
poca broma
poca broma
no, no, una meravella
una meravella
total que es van triar
7 en l'apartat d'argument
6 en l'apartat de documentals
i 5 en l'apartat d'animació
d'acord amb les que s'havien rebut
proporcionalment a cada apartat
el 10 d'octubre
es van reunir
el jurat
el jurat extern
composat també curiosament
per Joan Morro
Josep Maria Papasell
Jerónimo Martínez
Luis Pino
Gerard Martí
i el mateix Adolf Sayol
que és el pare una mica de la criatura
i que avui no ha pogut venir
i es van triar
les pel·lícules millors
que és un secret
fins a l'últim dia
no es podrà saber qui és el que va guanyador
i quins són els que han guanyat
per això les millors
les que vam escollir
sí, sí, vam escollir
vau escollir coses molt guapes
realment és que
hi havia moltes menys
ja et dic jo
sí, em va sorprendre
el nivell tècnic
és a dir
realment
a mesura que va passant els anys
es nota que els alumnes
que pugen
són molt més coneixedors
de l'art cinematogràfic
tenen més recursos tècnics
i bueno
n'hi havia alguna
que era realment espectacular
total que el diumenge 18
aquest diumenge
el 18 d'octubre
a les 11 del matí
fins a les 18 del vespre
fins a les 6 de la tarda
es passaran les pel·lícules finalistes
amb degustació pels assistents
és a dir
hi haurà una petita
piscolàpies
perquè la gent
mentre vegi les pel·lícules
pugui anar picant
i el dissabte 24 d'octubre
a les 6 de la tarda
celebrarà la cerimònia
d'entrega final
de premis
de tots els finalistes
com que l'Adolf
m'ha dit
que havia d'anar al metge
i que segurament
no podria passar
doncs jo
espero que estigui bé
no, no, no
era per gent de la família
dit això
i comencem el programa
com hem dit
darrere els vidres
com sempre el francès
que aquí amb el seu ordinador
doncs l'Alba
i jo que us ho estic parlant
en aquest moment
i no sé Alba
si tu has vist alguna cosa
que valgui la pena
de comentar
a veure, a veure
he vist
Everest
que us porto també
una mica
l'opinió de la gent
vale, vale
i ara mateix
he vist
si vaig veure una pel·lícula
i no me'n recordo
del nom
tinc capaç de recordar
però d'aquí a poc
ja me'n recordaré
sí
és una pel·lícula antiga
sí
vaig veure
no
vaig veure la de
què entendrà
Alba
per antiga
és una cosa
que hauríem de
no, bueno
era del
2000
1900
veus que antiga
93
vull dir
antiga
i de què anava
que no és del 2000
us ho juro
de veritat
que ara estic bloquejada
no passa res
i llavors vas veure
la de
Intocable també
que és la del
sí home
la francesa
no?
dels dos actors
exacte
que em agrada molt
que tothom s'estandalitzava
quan deia
no l'has vist
no l'has vist
clar
és que és molt bona
no?
ja l'he vist
però bueno
això
que ara mateix
quan de seguida
que puguem
us ensenyarem
les opinions
de l'agenda
en sortir del cinema
doncs fem una cosa
jo us explico
jo us explico
una mica
les dues coses
d'estrena
que he vist
que ens les van passar
Joan Joan
te'n he oblidat
d'una cosa
la música
que estem sentint
té a veure
amb el tema
el que parlarem
després
que sempre en un ciem
perquè la gent
ho sàpiga
tenen raó
tenen raó
que sàpiga
si ha de quedar-se
fins al final
o no
exacte
avui farem
dos parts
del tema
diríem
dos parts
del programa
una primera part
que parlaríem
d'aquestes coses
com aquestes menes
de comentaris
que ha fet
l'Alba
sobre Everest
jo us explicaria
doncs
alguna pel·lícula
que l'estrena
suposo que
Francesc
ens podia parlar
d'alguna pel·lícula
alguna cosa
us puc comentar
i un cop passat això
que seria
més o menys
del mig programa
la segona part
una mica més
potser més endavant
intentaríem tocar
el tema
que tocava avui
que és un tema
que m'ha agradat molt
d'anar preparant
de mica en mica
he vist moltíssimes pel·lícules
i que va
d'Irlanda
a l'Ira
i diríem
i la independència
d'Irlanda
i que tenim
algunes opinions
i algunes aportacions
en l'evento
que en català
no està traduït
a l'esdeveniment
de Facebook
tenim aquí
unes quantes aportacions
fins i tot
un tal
Francesc Aguilar
és que està a tot arreu
està a tot arreu
i què diu
Francesc Aguilar
què diu
bueno doncs parlo
de Hanger
de Hanger
jo no l'hi he vist
de Hanger
és que és una pel·lícula
que està allà
per veure
i que
de les noves
noves
no en parlarem després
ja en parlarem després
però bueno
és una d'aquelles
que tracta el tema
de l'Ira
des de les presons
la lluita una mica
per la dignitat
de manera molt potent
és la primera pel·lícula
de llargmetratge
que va fer l'Esteam McQueen
i vaig parlar
ja una miqueta
en el seu moment
i podem tornar a parlar
perquè podem fer un especial
sobre aquest home
ja vam fer un
però podem continuar parlant
perquè és una joia de pel·lícula
i sentíem
la música
de U2
que és la música
que va donar lloc
que es va utilitzar
per la pel·lícula
Bloody Sunday
que hi ha una cançó
es diu Bloody Sunday
Bloody Sunday
doncs reivindicant
i destacant
tot allò
que va passar
jo he vist la pel·lícula
jo també
jo també
vaig veure
ahir mateix
d'acord
doncs jo he vist la pel·lícula
i n'hi he vist
a més a més
3 o 4 o 5 més
llavors us triaré
més o menys
he tingut de les setmanes
clar, he tingut temps
per anar veient
i ara més o menys
diré les meves conclusions
com han més o menys anat
vinga va
ja et deixo
que facis les recomanacions
de les setmanes
de les que han estrenat
hi ha dues pel·lícules
que tenia en compte
penso que són
segurament
les més destacables
una ens fa referència
a Cosa Catalana
és a dir
és la famosa
Cosa Catalana
segon origen
que és basada
en la gran novel·la
de ciència-ficció
de fantasia
del malograt
Manol de Pedrolo
un gran escriptor
segurament
el best-seller
més important
de la literatura catalana
que ja hi havia
una versió anterior
feta pel Ricard Reguant
l'any 85
em sembla que és
però que no va funcionar
gens bé
i l'altra pel·lícula
l'altra pel·lícula
que jo recomanaré
especialment
perquè és molt dura
molt forta
molt consistent
és el film guanyador
es diu El Club
i és el film guanyador
del Gran Premi
del Jurat
de l'edició passada
del Festival de Berlín
aquesta l'ha vist
el Jaume allà
també
jo crec que és
una extraordinària pel·lícula
doncs vinga
posem la de pel·lícula del mes
perquè si la vaig a veure
si la vaig a veure
es podria posar
com a pel·lícula del mes
té prou consistència
i pou tema
per parlar-ne
per parlar-ne
per l'aplicació del mes
bé
si tornem una mica
a començar
a fer la presentació
del segon origen
del mecanocic del segon origen
cal dir que dos anys més tard
de la mort de Vigas Luna
ens arriba
l'últim projecte
en el qual
el Vigas Luna
va treballar
i que no
degut a la seva mort
no va deixar incomplet
va deixar inacabat
el productor del projecte
que era el Carles Porta
un periodista
escriptor
etcètera
ha volgut tirar endavant
el projecte
encara que no estava acabat
quan el va deixar
el Vigas Luna
i l'ha acabat
jo diria
una mica
a la seva manera
una mica diferent
segurament
penso jo
de com ho hagués fet
el Vigas Luna
aquesta història
post-apocalíptica
que era
una esplèndida novel·la
jo l'he llegit
penso dues vegades
més d'una vegada
era la crònica
d'una refundació
de la humanitat
després de
el massiu extermini
dels humans
dels homes
sobre la terra
Ricard Reguany
ja ho he dit
va dirigir
una sèrie televisiva
de 7 episodis
el 1985
i va ser un fracàs
perquè la novel·la
era tan bona
que després
la cosa no va acabar
de funcionar
i tots esperàvem
que aquesta versió
de la novel·la
passada en part
per les mans
del Vigas Luna
seria una cosa
bastant millor
ho és en part
sobretot
en la part estètica
com la reconstrucció
del desastre
i la destrucció
de la terra
i dels llocs
per on passen
tant l'Alba
com el Didac
que són
els dos personatges
que fan
els personatges
principals
de la pel·lícula
però penso que
encara no és
la pel·lícula
que al meu entendre
reflecteix
el gran potencial
que té la novel·la
que és una novel·la
realment
amb molt de suc
es troba a faltar
crec jo
masses coses
del llibre
i els actors
no acaben de tenir
la química
que faria
engrescar
qualsevol espectador
està rodada
a més a més
amb anglès
després han doblat
el castellà
i el català
la noia
que és anglesa
d'origen
a mi no m'acaba
més a més
de convèncer
en canvi
els nanos
els trobo millor
que la noia
és una noia
coneguda
pel cine
anglosaxó
però
quan sona
el diàleg
sona bastant fatal
aleshores
té bons efectes
visuals
alguna troballa
realment interessant
que no estava
en el llibre
com per exemple
mostrar
el camp del Barça
destruït
i que el nano
vol jugar futbol
allà
rememorant
coses que ell ha vist
al camp de futbol
per televisió
del Messi
etcètera
però
jo crec
que es deixa
de banda
les aportacions
més emotives
més profundes
i més reflexives
que aportava
la novel·la
des del meu punt
de vista personal
la primera part
encara s'aguanta bé
però quan apareix
el personatge
del Sergi López
que ja ho sabem tots
és un boníssim actor
i ho fa molt bé
però en el guió
penso que no
acaba d'encaixar
converteix el film
en un thriller
i jo crec que la cosa
embarranca estrepitosament
és una llàstima
perquè penso
que la novel·la
segueix tenint
un contingut
sumament atractiu
sumament interessant
i gent superficial
que per tant
crec que tampoc
s'ha pogut aprofitar
aquesta versió
desgraciadament
segurament
perquè el Pigas Luna
no la va acabar ell
sinó que l'ha acabat
aquest xicot
aquest periodista
i aquest escriptor
que es diu Carles Porta
doncs
no s'ha pogut aprofitar
el que hi havia
si vols
per no allargar
mai allò massa
passem una mica
si vols
a les entrevistes
que has fet
es pot passar ja
podem passar
les
ho tenim
Francesc
tenim això
tenim els audios
sí
estan preparats
doncs vinga
explica
parlarem de la pel·lícula
d'Everest
sí
què t'ha semblat?
em va semblar molt bé
bastant
un toc molt americà
molt de Hollywood
però bueno
la pel·lícula en si
jo crec que
l'argument ja és fort
diguéssim
perquè a més
està
basat en fet
reals
llavors jo crec que
és una pel·lícula
que està força bé
la fotografia
és molt xula
clar
però bueno
jo crec que va estar bé
va estar bé
no em va semblar dolenta
llavors
recordem que
parla del
del desastre
del 1996
que es va
es va
es va anomenar així
de veritat
i aquí què va passar
van morir 15 persones
durant el mateix
ascens a l'Iberes
ja
i el mateix
a més a més
van morir 4 persones més
per culpa del
desastre anterior
o sigui
hi havia cordes
trencades
ampolles d'oxigen
que no estaven
on tocava
bueno
i va ser una mica
doncs això
el desastre
del 1996
llavors
m'agradaria sentir
el primer àudio
ja
aquí el tenim
sí
com que anava amb moltes expectatives
potser em va semblar
que el toc aquest americà
de Hollywood
a vegades no
no l'acabo d'encaixar
del tot bé
però em van encantar
les imatges
com et pots situar
la muntanya
realment
són els llocs exactes
on va passar la història
hi ha algunes coses
d'acollita pròpia
però la història
és tal com va passar
i està molt ben explicada
de fet
la pel·lícula parla
d'un periodista
que es deia
John Krakauer
que va pujar
per fer un reportatge
per la revista
Outside
i va acabar fent
un llibre
que es diu
Into Thin Air
que és
jo penso que és
vamos
una persona que puja
a l'Everest
només per fer un reportatge
i a més a més
és que és un fet real
que després va sortir
i ja et dic
volia fer un
un reportatge
que va acabar fent
un llibre
llavors si podem sortir
Audio 2
com a argument
no és que
sigui massa sòlid
però
només pel fet de
jo soc aficionat
a la muntanya
m'agrada molt
i només pel fet
de veure
doncs aquelles imatges
ja val la pena
no?
la fotografia
i les imatges
són molt bones
i l'argument en si
doncs això
pot ser que li falti
una miqueta
d'intensitat
però
tampoc no es podia
fer gaire més
ja que estava
basada en una història real
i s'havien d'explicar
més o menys
els fets
com van ocórrer
no?
efectivament
la fotografia
diguéssim
de la pel·lícula
és molt bona
és l'Everest
no pot ser
d'altra manera
i jo destacaria
un moment
de la pel·lícula
que anomenen
el collador sur
que és un moment
on el cos
comença directament
a morir
on el cos
el cos
comença directament
a morir-se
i així ho diuen
a la pel·lícula
i així és
i diuen
la zona de la mort
i són dos o tres dies
en què el cos
ja no suporta més
l'altitud
i a poc a poc
deixa de funcionar
perquè es feu una idea
la quantitat
d'oxigen respirable
és un terç
de la que tenim habitualment
si en aquest temps
no aconsegueixes pujar
adeu-siau
i tot això és veritat
i s'haurà la pel·lícula
com vau dir
el Dani
en l'Audio 2
doncs sisplau
ens ho poses
el 3
el 2
jo aquesta pel·lícula
ja coneixia la història
perquè m'havia llegit
dos llibres
d'aquesta història
és una història real
i a mi
sempre m'ha agradat
més la realitat
que la ficció
i a més
m'agrada la muntanya
o sigui
que per mi
era una pel·lícula
adeu
el que passa
que si hagués de
recomanar a algú
a l'hora de conèixer
aquesta història
molt millor
el llibre
sobretot
el del John Cracker
que és un dels personatges
un periodista
que estava allà
que el llibre
és acollonant
com t'explica
els fets
i es parlava
això del John Cracker
que va fer
el llibre
Into Thin Air
que és una passada
com explica
tot l'esdeveniment
de tot el que anava passant
que a la vegada
és una mica
sospitós
el fet que expliqui
una cosa
que la gent
no va tornar
d'allà
en canvi
ell sí
vol dir
no
em refereixo
que ell explica
i narra també
la història
del que va passar
quan realment
ell no va arribar
al lloc aquest
perquè
ell va arribar a dalt
i ell va aconseguir baixar
però van arribar
tots a dalt
la majoria d'ells
i molts
no van arribar
a baixar
al campament basse
llavors
també la història
explica
el que va passar
allà dalt
que en realitat
no se sap ben bé
perquè els que
estaven a dalt
no van tornar
llavors
jo
us recomano
que l'aneu a veure
perquè és una pel·lícula
llavors dic
de fotografia
increïble
la història
bastant intrigant
el toc de Hollywood
està sobretot
en la relació
que té
amb la seva parella
però bueno
ja heu vist
que a la gent
li agrada
força
i que tot
i ser una mica
americanitzada
val la pena
perquè té molta intriga
i molts efectes
especials
que mereixen la pena
i el teu entrevistat
o la persona
que t'ha donat
aquesta opinió
es diu Dani
si saps el cognom
l'afegim al Facebook
ja l'hi diré
Dani
és que de fet
ja l'he agregat
d'acord
perquè llavors
ho posem dintre
de l'entrada
del Facebook
i llavors
si vols sentir
vols veure
a més a més
com ho aconseguim
estar parlant
perquè és periodista
o sigui que un salut
des d'aquí
molt bé
doncs moltes gràcies
Dani Everest
diguem-li així
de moment
de moment
molt bé
doncs una nova crònica
la segona
diria jo
d'Alba González
sense condicions
de Radio Desver
hauríem de posar
bueno
estaven sentint
també una miqueta
de fons
una de les peces
d'Everest
així molt atmosfèrica
molt bé
molt bé
doncs recomanada
la pel·lícula
i tu Francesc
tens alguna cosa
que vulguis
jo la setmana passada
vaig comentar
una pel·lícula
jo vaig tirant
de fons
però bueno
són pel·lícules
que es van estrenant ara
setmana passada
vaig parlar
no hi era
cap dels dos
perquè no
no vau poder venir
per motius diferents
vaig parlar
de los héroes
del mal
que l'havia vist jo
a Màlaga
precisament
que també va
estar a Alba
que a través d'això
de fet
doncs Alba
ha acabat venint aquí
al Sense Condicions
perquè va ser
la corresponsal
oficial
del programa
i de l'emissora
i llavors
bueno
es va estrenar
fa un mes
o així
la vaig comentar
una mica
i avui
puc comentar
una pel·lícula
que es va estrenar
no aquest divendres passat
sinó l'anterior
que vaig veure
el juliol
així perquè es va fer
una presentació
prèvia
d'un cicle
de cinema francès
que havia de venir
i ara
doncs està venint
aquesta pel·lícula
a part té un interès especial
us vaig donar en pistes
que a mi això m'agrada
el Joan Morro
segur que l'endevina
de seguida
i l'Alba
potser també
és interessant
també perquè és la tercera pel·lícula
produïda
per un actor
de renom mundial
que ha fet
doncs
moltíssims personatges
des que va començar
ja fa una bona colla d'anys
que és argentí
és argentí
el productor
ell no surt
ell no surt
ell surt com a protagonista
també a la pel·lícula
i llavors
bueno
a part d'això
d'haver fet
un munt
de papers
importantíssims
en el cinema comercial
sobretot de Hollywood
doncs fa uns anys
es va decidir
a fer productor
de pel·lícules argentina
perquè ell és argentí
tot i que té ascendència
també
danesa
bueno
ell mateix declara
que no sap ben bé
ja ni on és
perquè no sap parlar
en set o vuit idiomes
ja la seva parella és catalana
amb tota tranquil·la
la seva parella és catalana
veig que ja
les ha encertat
i aquesta és la tercera pel·lícula
que produeix
la segona va ser
Hauja
la primera
no recordo ara el títol
i aquesta tercera
és Luand de Som
lluny dels homes
lejos de los hombres
és una pel·lícula
que està
veritablement
interessant
jo crec
pel que ha dit
el Jaume
perquè jo Hauja
no l'he vista
i la primera
tampoc
no crec
que pugui competir
pel que fa
a profunditat
interpretativa
i anàlisi
d'una
realitat
d'una societat
amb Hauja
perquè Hauja
sembla ser
jo no l'he vista
encara
i tinc moltes ganes
però
sembla ser
que és una pel·lícula
potentíssima
i aquesta és una pel·lícula
molt interessant
que es deixa veure
molt bé
de la relació
entre dos personatges
que viuen a Algèria
està basada
en la història
en una novel·la
del que no és
sí
en un conte curt
sí
és una mena
entre novel·la
i conte curt
seria més aviat
un conte
un conte
que engloba
dintre d'una sèrie
de relats
que parlen
tots sobre Algèria
perquè Camus
de fet
va néixer Algèria
era Algèria
francès
però la nació
no és una certa francesa
però ell va néixer allà
perquè Algèria
de fet
pertanyia a França
vull dir que
tot encaixa
d'alguna manera
i llavors
ens parla
d'aquella època
ens parla
de l'època
en la que
Algèria
va començar
a intentar
independitzar-se
estaríem parlant
d'un tema
relativament similar
al tema d'Irlanda
relativament similar
una vegada
que tu vas fer
aquest tema
aquí al programa
ja em vas parlar
també d'un munt de pel·lícules
d'una gran colla de pel·lícules
que parlaven d'aquest tema
de la independència
diferents pobles
i això
aquesta pel·lícula
d'alguna manera
toca lateralment
tangencialment
de manera esviaixada
aquest tema
no directament
però sí que
a través de la història
de dos homes
un mestre d'escola
que és el personatge
Vigo Mortensen
i un altre
personatge
que és un
en aquest moment
està de parella
amb l'Ariadna Gil
sí, sí, sí
Vigo Mortensen
està de parella
amb l'Ariadna Gil
no sé a qui
em veja més
perquè el qual
més guapo
i més interessant
com a persona
i com a actor
i com a cineasta
és veritat
un home
una altra dona
però els dos
són impressionants
el Vigo Mortensen
la veritat
és que molt bé
jo he tingut ocasió
de parlar un momentet
amb ell
i de fer-li alguna pregunta
quan ens va fer
aquesta pel·lícula
ja al juliol
i bueno
una persona
molt interessant
molt vàlida
amb un bon sentit de humor
una persona culta
preparada
llegida
sí, amb moltes inquietuds
també
i com a productor
a més
m'agrada molt
el que diu
que ell intenta
fer una mica
com feia
estar-li cúbric
amb les seves pel·lícules
és a dir
estar a totes
per aconseguir
que la idea del director
arribi
en tots els sentits possibles
fins a la part
de la distribució
fins al doblatge
com qui en sap tant d'idioma
doncs
quan la pel·lícula
de passar al Japó
se n'assabenta
de quin títol
li posen
per mirar
si respecta
l'esperit
de l'original
una persona
que està
a tot arreu
en aquest sentit
i que
bueno
la pel·lícula
és recomanable
ell la qualifica
el director
que es diu
David
així
és francès
però es diu
David
i no me'n recordo
la del cognom
però la qualifica
com un western
i és una mena de western
el que passa
és que no té res a veure
amb els westerns
que estem acostumats
i les imatges
com que és un desert
em sembla
una zona molt desèrtica
són macas
són precioses
i hi ha tocs d'humor
a la pel·lícula
i hi ha sobretot
el punt aquest
de mirar
d'establir
un lligam
entre persones
en principi
irreconciliables
ell és
mestre d'escola
ja ho he dit abans
però és un militar retirat
per tant
ja entenem
la idea
que Vigo Mortensen
apareixi a la pel·lícula
és molt
curiosa
és molt peculiar
jo també li vaig preguntar això
i gairebé
s'aixeca i mossega
perquè no
tenia molt a veure
amb el que ell volia dir
però bueno
ja va anar per la seva
perquè
clar
quan has vist
Vigo Mortensen
amb tantes pel·lícules
jo què sé
fent d'Aragorn
El senyor de los anillos
o fent
sobretot les pel·lícules
que va fer
amb el
David Cronenberg
Una història de violència
ja quan veus el personatge
allà
tal com està caracteritzat
jo crec que hi ha
una part inconscient
dels realitzadors
i dels productors
d'ell mateix
de col·locar
aquell personatge allà
i de saber
que té una característica
similar
a aquelles pel·lícules
com a mínim l'espectador
ho relaciona
per tant tu ja saps
que hi ha
hi ha un personatge
entre cometes
indestructible
hi ha una mena de superheroi
tot i que no saps ben bé
per què
però ho respires
ho olores
i jo li vaig voler comparar
i li vaig preguntar
això a Vigo Mortensen
sobre si veia
la relació
amb història de violència
i ell
bueno va intentar marxar
com va poder
de la pregunta
però jo crec que sí
perquè és un
és un personatge
que ell està ja vivint
una vida
placentera
la que ell ha escollit
i de cop li venen
uns esdeveniments
que no s'espera
uns esdeveniments militars
una persona
que li demana auxili
i ella ha de reaccionar
com pot
llavors li surt
tot el coneixement
que ell tenia militar
llavors
tota la capacitat
que té
per escapolir-se
per reaccionar
per tot el que sigui
no és una pel·lícula
tampoc
de superherois
ni de res d'això
però sí que té
aquest component
de Vigo Mortensen
en una pel·lícula petita
de producció petita
però una gran història
no
té tota una sèrie
de components
a mi me la van recomanar
i no l'he vist
però
jo també
la recomano
hauríem de fer un dia
de veure
les tres pel·lícules
que ha produït
i fer una pel·lícula especial
un monogràfic
dedicat a això
a l'aspecte
de Vigo Mortensen
com a productor
amb aquestes tres pel·lícules
perquè crec que podria ser
molt interessant
i ell declarant
l'altre dia
parlant amb els companys
d'Infiltrats
que van parlar amb ell
doncs també
perquè va tornar
a fer la presentació
ara ja
arrel de l'estrena
doncs ell deia
que havia volgut participar
en aquestes produccions
també perquè ell vol
deixar una mica d'empremta
vol passar també
la història
a la seva manera
amb el cinema argentí
perquè clar
moltes pel·lícules
amb diferents nacionalitats
però li quedava
aquesta espina
de no haver participat
encara
amb aquestes històries
i com que veia
que s'estaven fent
coses molt interessants
d'Argentina
doncs ell volia
posar la seva llavor
d'alguna forma
i jo penso
que ho està aconseguint
d'una manera
més que digna
d'una manera creativament
molt potent
com a productor
i com a actor
perquè s'embolica
s'embolica
s'embolucra
de les dues maneres
a la vegada
molt bé
la veritat és que interessa
intentarem veure-la
quan tinguem temps
perquè jo vaig a desbordar
de pel·lícules
té tantes coses per veure
que no sé per on començar
potser no és tan potent
com la del club
perquè la del club
sembla ser
que és la bestiesa
però
podríem dir
que és l'estrena
de la setmana
el film candidat
ja ho he dit
abans
em sembla
a la pel·lícula
guanyadora
del gran premi
del jurat
del passat festival
de Berlín
i haig d'anticipar
i això coincideixo
amb el que tu ja
indicaves
o suggeries
que no recordo
cap film
que m'hagi deixat
tan desconcertat
tan sorprès
i tan tocat
és a dir
vaig sortir del cine
absolutament descol·locat
perquè
duríssima
és una pel·lícula
dura
dura
és a dir
d'allò que
no t'esperes
trobar
pel tema
i la forma
i ser una pel·lícula
xilena
perquè tampoc pensava
i no és una pel·lícula
d'efectes especials
ni de res
és de personatges
és de personatges
és un film dur
radical
possiblement
el més radical
que conec
que toca el tema religiós
i d'una duresa
que gairebé
podríem dir
que és terrorífica
i que
absolutament
desconcertant
el club
és el títol
de la pel·lícula
és el cinquè
llarg matratge
d'un director
Pablo Larraín
que val la pena
fixar-se en ell
perquè ha fet
ja coses interessants
però penso que
encara en farà més
jo li recordo
haver vist
una cosa
del 2012
que es deia
no
no sé si sabeu
de què va
si l'heu vista
no la vaig veure
però me'n recordo
jo la vaig veure
i que la vaig comentar
i la vaig comentar
va ser la primera
pel·lícula xilena
candidata a l'Òscar
com a millor pel·lícula
estrangera
no havia passat mai
a Xile
i pogués presentar
una pel·lícula
als Òscars
com a millor pel·lícula
i va
el tema
també ja era curiós
del plebiscit
realitzat a Xile
el 1988
pel mateix Pinochet
per decidir
si aquest dictador
si ell
seguiria en el poder
fins al 1997
és a dir
nou anys més
del quals estava
la pel·lícula
que és excel·lent
estava protagonitzada
i era una mena
de reconstrucció
del que realment
havia passat
el Gael García Bernal
és el protagonista
que és un executiu
publicista
que torna de Mèxic
i es fa càrrec
de la campanya
a favor del no
és a dir
a favor que el Pinochet
no continuï en el poder
quan el sí
defensat pel mateix govern
ja tenia totes les de guanyar
i ningú s'esperava
que pogués guanyar el no
aquest nano
comença a treballar
i la pel·lícula
basada en fes reals
com deia
finalment
després d'una sèrie
de processos
una sèrie de coses
i una campanya publicitària
feta amb una delicadesa
extraordinària
aconsegueix que guanyi
el no
i finalment
Pinochet
a partir d'aquest moment
es va haver de retirar
del poder
però si tornem al club
el club
segurament és encara
bastant més forta
que el no
tot i que el no
és una gran pel·lícula
el no
que és l'única
que he vist d'ell
és possiblement
una pel·lículassa
un altre tema
un altre tema diferent
no vull dir
que per apuntar-nos
al Pablo Garrany
com a tema
del programa
és un senyor
és un senyor sumament interessant
perquè a més
hi ha altres pel·lícules
que jo no he vist
i potser seria interessant
veure-les també
si la fessin pel·lícula
del mes
el club es basa
en la història
de quatre homes
que viuen
en una casa aïllada
d'un poblet
petit
de la zona
costanera de Xile
tocant el mar
proper del mar
i
homes
que els han enviat
en aquest lloc
perquè
expin
els pecats
que han comès
en el passat
viuen
sotmesos
a una disciplina
de ferro
sota la fràgil
vigilància
d'una mena
de religiosa
o vigilanta
i de sobte
tot es trenca
quan s'integra
un nou membre
i apareix
un pescador
de la zona
una cosa
que no he dit
i que és important
és que tots els personatges
són sacerdots
sacerdots
que l'Església
catòlica
ha apartat
dels seus càrrecs
per algun motiu
molt concret
sí, sí
amb el màxim
secretisme
i que els han enviat
a cases apartades
amb la màxima discreció
jo crec que és millor
que no expliqui
més coses
que no ens doni dates
com la que tu
més o menys suggeries
que expliques en aquest moment
perquè
crec que
justament
l'assumpte que van produir
t'he volgut aturar
t'he volgut aturar
dient això
com una cosa
deixant-ho així
molt bé
ho has fet molt bé
perquè
justament
jo em deia a mi mateix
que millor no explicar-ho
perquè
a mesura que
la pel·lícula
tens grans sorpreses
que no t'esperes
que no
que no preveus
que passaran
i bueno
et quedes
ja et dic
la pel·lícula és duríssima
provoca malestar
et surt
al carrer
amb mal el cos
és però a la vegada
és creïble
i és molt cruel
molt cruel
gairebé terrorífica
però
la qualitat
que té
les imatges
la música
la fotografia
els actors
és realment
extraordinària
a mi em va deixar
estorat
em va deixar
petrificat
i l'aprovo
molt recomanable
fins i tot diria
que en algun moment
fa pensar mal
el Haneke
amb les millors coses
del Haneke
el Haneke és una referència
sempre
en aquest tipus de cinema
és inevitable
i per tant
és una cosa
realment
recomanable
una pel·lícula
recomanable
si a més la veuen
i considereu
que val la pena
fer-la com a pel·lícula
més
podrien fer-la
jo la faria ja
la faria ja
doncs ja podem
quines tenim
l'Alba està
d'acord
em sembla
sí
heu vist alguna altra cosa més
heu vist alguna cosa
que considereu
que val la pena
comentar
doncs de pel·lícula
així d'estrena
i això
no bueno
Alba tenia alguna
per allà
que volien recordar-se
no sé si s'han recordat
ja
sí
ja sabia jo
és que no m'han recordat el nom
El Último Rey d'Escòcia
ah
sí
no l'he vista
però me n'han parlat
jo sí
jo sí l'he vista
que ja es va
bueno
ja no és tan antiga
pensava que era més antiga
és dels dos
hola
bona tarda
del 2000
era el 2006
exacte
del 2006
i és de
Kevin MacDonald
sí
i bueno
està basada
en
en l'últim
rei d'Escòcia
de Gilles Foden
i és una pel·lícula
que marca molt
destaca molt
la corrupció
de
d'Àfrica
on el poder
doncs
ho tenen uns quants
i de seguida
que pugen al poder
doncs
s'ho reparteixen entre ells
sí
s'ho reparteixen entre ells
i
com enreden a la gent
per creure en aquestes persones
i de seguida que pugen
doncs els diners
destinats a la seva butxaca
i com
doncs
a partir de la
de la força
de
les militars
doncs
dominant el poble
i fins i tot
a un noi
que és
el protagonista
de la pel·lícula
que és un
un metge
es cosès
que va allà
a fer que ajuda
i al final
acabes en enredat
pel que serà
el president
i al final
no pots sortir d'allà
i bueno
és una pel·lícula
molt bona
que mostra
la realitat
de lo que
està passant allà
llavors jo
si no l'has vist
no l'he vista
no l'he vista
no l'he vista
no l'he vista
no l'havia parlat
no sé si recordo malament
acaben redant
perquè ell també es deixa portar
una mica
per la copdícia
sí
exacte
exacte
ell
venia d'ajudar
amb una dona
que es diu Sara
i el seu marit
que treballaven com a metges
en una aldea
i llavors clar
estaven desbordats
tenien molta feina
i ell de cop
es troba que
li proposen
anar
a estar a la casa presidencial
com a metge del president
llavors clar
ell ho veu
com una oportunitat
boníssima
d'estar allà
de luxe
en comparació
amb com havia estat
clar
i llavors
ell decideix fer-ho
i al final
ell mateix es fica
a la boca del llop
perquè
al final
veu
per culpa d'ell
es fa com
conseller
del president
quan ell en realitat
és metge
acaba
explicant coses
que no hauria d'haver explicat
perquè s'acaben
carregant
i matant a gent
que ell ha sospitat d'ells
i li confés
al president
llavors
es lia molt la troca
i s'acaba
ell sentint culpable
en el moment
en què ell vol marxar
s'acaba enamorant
amb la dona
amb una de les dones
exacte
exacte
ja te'n recordes Francesc
molt bé
te'n recordes més que jo
em va quedar força gravada
sí
de fet es lia
amb la tercera dona
del president
o algo així
que té un fill epilèptic
i té el fill amagat
en una casa
perquè no el vegi ningú
és forta
es porta la peli
i
doncs això
jo us ho recomano
jo sempre
me'n recordo molt
d'aquesta pel·lícula
i quan es parla
ho comento
de l'escena final
que ja no pertany
a la pel·lícula
que és el moment
en què es veu
una imatge real
no sé si és fotografia
o un vídeo
del dictador real
no ja del personatge
i és
no sé què passa
en aquell moment
vull dir
se't congela la sang
quant t'adones
que tot allò és veritat
t'oblides fins i tot
de tota la pel·lícula
que el Forrest Whitaker
que és el que fa
que és un gran actor
jo recordava
la seva cara
genial
ho fa genial
l'actor
com a dictador
però
pobret
queda
no real
queda completament
d'allò
quan veus
el personatge
real
només veure'l
només veure'l
veus allà
una
no sé què
una maldat
o una
característica
que
gera la sang
jo encara tinc
aquesta sensació
dintre meu
la recordo
se m'ha quedat aquí
gravada
vull dir que
és d'aquells exemples
de pel·lícules
que passa això
i quan posen l'escena final
sembla que
més que resumir
pràcticament gairebé
es carreguen la pel·lícula
en cert sentit
perquè dius
només posant aquesta imatge
ja n'hi hauria hagut prou
per fer-nos una idea
i abastament
la veritat és que
pel·lícula dura dura
també
amb algunes escenes
que t'esgarrifen
la veritat
molt bé
recuperar aquestes pel·lícules
antigues
bueno
doncs anem ja
amb el Joan Morros
a parlar-nos de
vinga
doncs
jo vull començar
per dir
que he visitat
Irlanda
ja heus dit
que el tema era
ara per parlar del tema
en el programa
voleu
no no
dic que si
per parlar del tema
en el programa
has anat a Irlanda
ara aquests dies
no no no
això no vull fer
ja saps que sempre
faig broma
aquí comenta molt bé
hauria estat bé
per parlar d'Irlanda
de l'Ira
i de l'independència
etcètera
jo havia estat a Irlanda
fa anys
i vull dir
vull dir
o vull començar
per dir que
que he visitat Irlanda
només una vegada
però que no vaig
captar en aquell moment
una realitat
que ara
preparant aquest tema
he descobert
Irlanda
tot i que
ser molt més gran
que Catalunya
només té
4,5 milions
d'habitants
és a dir
4,5 milions
d'habitants
que són els que
ocupen
la part més gran
de la illa
les tres províncies
històriques
de Leinster
Conat
i Munster
la quarta província
històrica
l'Ulster
és la part
del Regne Unit
el que s'anomena
Irlanda
del Nord
i que a més a més
curiosament
té una població
de 1,5 milions
d'habitants
és a dir
que en total
en total
si inclús comptem
la Irlanda
del Nord
són 6 milions
m'ha fet gràcia
perquè clar
com que
nosaltres ens diuen
que som un país
petit
i som 7 milions
i mig
doncs clar
resulta que a Irlanda
però estem molt apretats
això sí
ells estan més dispersos
ells estan més dispersos
perquè és molt més gran
és el doble
més del doble
que Catalunya
d'àrea
però en canvi
són molt menys
que no pas
els catalans
és que és una illa
del Nord
és una illa
allà enmig de l'Atlàntic
és una illa
és molt diferent
el clima
i tot
molt més inòstic
el que passa
és que és una gent
molt agradable
jo conec Anglaterra
i conec Irlanda
inclús he estat vivint
a Anglaterra
un temps
i la veritat
és que entre uns
i altres em quedo descaradament
amb els irlanderos
és una gent molt més
mediterrània
molt més cèlptica
molt més oberta
molt més simpàtica
no tenen la rigorositat
i la fredor
la distància
que et creen els anglesos
cosa que no passa
a la millor
i fins i tot
a la zona nord d'Anglaterra
és a dir
a la zona d'Escòcia
la gent és diferent
però a la zona de Londres
és una gent bastant complicada
i en canvi
passa a Doblin
i t'hi sents fàcilment còmode
t'hi sents a gust
faries fàcilment amics
d'allà
jo em vaig fer de fet
en un dels viatges
i per tant
tinc un record
més aviat
grat
per tant
primera cosa a constatar
és que aquest país
que jo m'imaginava
tan gran
tan gran
de tants habitants
perquè m'imaginava molt gran
és que és molt més petit
a nivell d'habitants
que Catalunya
Irlanda
com sabeu
va esdevenir
independent
del Regne Unit
oficialment
el 1919
però encara
que la legalitzessin
i que fos definitivament
reconeguda
ha passat dos o tres anys més
i no va passar això
fins al 1921
però l'Ulster
com tots sabem
Irlanda del Nord
va continuar
sotmesa
als britànics
amb la presència
de l'Ira
i la divisió
de la societat
entre protestants
que defensaven
partidaris d'Anglaterra
i els catòlics
que eren partidaris
d'Irlanda
i de la seva unificació
Ira
que aclarim
seria
Iris
Republican Army
Sí senyor
Sí senyor
la majoria de les pel·lícules
que ens han arribat
fins a nosaltres
ens han mostrat
tota aquesta realitat
ens han mostrat
aquest conflicte
i per apropar-me
a aquest país
jo
com deia abans
aquests dies
he revisat
pràcticament
unes 5 o 6 pel·lícules
potser
les que destacaria més
perquè em semblen
les més interessants
jo no conec aquesta
que tu esmentaves
després si vols
també la comentes
jo he vist
Bloody Sunday
que és el Domingo Sangriento
que abans tu esmentaves
com ja sabem
és un terme comunament usat
per referir-se
als fets succeïts
a la ciutat de Derri
d'Irlanda del Nord
el 30 de gener
del 1972
aquest film
dirigit
curiosament
perquè jo tampoc ho sabia
pel Paul Greengrass
Paul Greengrass
és un famós director
que per mi
ha fet el millor
burn
que s'ha fet
que és l'ultimàtum de burn
és un director
de pel·lícules d'acció
d'acció
és el que destaca
i el que sorprèn
United 95
o Capitán Phillips
i aquí fa
una mena de documental
que intenta mostrar
el que va passar
aquest diumenge sagnant
què va passar?
doncs que
l'associació
l'associació
de drets civils
es va manifestar
de forma pacífica
contra una llei
del govern britànic
que permetia
empresonar
a sospitosis
de pertanyar a l'Ira
aquest exèrcit
que tots coneixem
perquè seria l'equivalent
de l'ETA
a Irlanda
sense cap judici previ
i com
de mica en mica
es compliquen les coses
i s'arriben
les bales
primer de goma
i finalment
de ferro
és a dir reals
els gasos lacrimògens
l'aigua
a pressió
els gasos lacrimògens
l'aigua
a pressió
i finalment
va haver-hi
13 morts
la majoria
persones de 17 anys
disparats
a més a més
per l'esquena
la majoria d'ells
i hi havia
més de 30 ferits
també de bala
aquest és el primer film
que he vist
que he revisitat
com diuen els anglesos
però em sembla
que els altres tres
perdona
que
t'aturé abans
per analitzar-ho
una miqueta
jo
és fabulós
la manera com està fet
això que tu dius
una mena de documental
perquè és veritat
que intenta
ahir mateix
la vaig veure
la vaig veure
perquè
em va recomanar
una de les persones
que l'he vista
seguint una miqueta
les recomanacions
de les persones
que han participat
al
en l'esdeveniment
aquest de Facebook
han participat
tres persones
que jo conec
a partir del programa
més que cinema
de Ràdio Sant Vicenç
i que són una gent
de la Palma de Cervelló
que formen part
d'una
d'una productora
que estan fent coses
molt interessants
així de manera
molt petitona
de moment
que es diuen
Fergat Productions
i que estan interessats
a venir al programa
que ja en parlarem
però la primera intervenció
va ser la que va fer
Milet Artigas
que és Lídia Milet Artigas
i que va precisament
recomanar aquesta
Bloody Sunday
i llavors vaig dir
home
doncs he sentit
a parlar tant
d'aquesta pel·lícula
i tothom em parla
força bé
doncs que
vaig a veure-la
i a mi
el que
em va cridar més l'atenció
bueno
tot el desenvolupament
està molt bé
tota la introspecció
que fa
sobre
el que va passar
jo suposo que està molt ben documentat
el que em
rellisca una miqueta
és que al final
doncs t'expliquen
tot el que va passar
després d'aquests fets
que la reina d'Anglaterra
va condecorar
els responsables
d'aquests
esdeveniments
vull dir
d'una sèrie de morts
com tu deies
de 13 morts
disparats per l'esquena
que cap soldat
dels que hi havia allà
van ser en cap moment
castigats
sinó al contrari
com de coratge
però en cap moment
m'hauria agradat
ni que fos
no sé
a to testimonial
que haguessin esmentat
també
les fonts d'informació
que tenien
per fer-ho
per fer la pel·lícula
per fer tot el que s'explica
ja
m'imagino que està molt ben documentat
que està allò
però clar
una cosa és
perquè pren partidisme
clarament
per els irlandesos
i després
doncs s'explica tot allò
és a dir
és molt molt
suposo que va passar així
suposo que no es pot dubtar
però
jo no ho sé
el que passa és el següent
jo
aquest tema
aquest tema ha sorgit
perquè
una amiga
una amiga
i familiar meva
va estar a Derri
aquí
aquest estiu
i quan va tornar
em va dir
que tenia
que li havien recomanat
els mateixos bilatants
d'allà
la pel·lícula
i que hi havia
un museu extraordinari
molt bé
doncs això és el que volia
molt bé
on hi havia una documentació brutal
me l'ha enviat
ahir la vaig estar mirant
per sobre
i és molt extensa
és a dir
tant que no es podia resumir
per parlar-ne aquí
perquè seria 3 o 4 hores
però crec que
de la forma
que està resumida
tota la informació
que em va passar
aquesta amiga meva
coincideix amb la pel·lícula
és a dir
que
el que explica
més o menys allà
coincideix amb
el que hi ha
tota la pel·lícula
per tant
hi ha un museu
dedicat només
al Bloody Sunday
és a dir
és un museu
exclusivament
de tot això
la informació
és brutal
és extraordinària
i jo no l'he pogut
comentar tota
perquè n'hi havia moltíssima
hi havia moltes més dades
de les que surten
a la pel·lícula
perfecte
doncs això és el que jo volia
molt bé
doncs vas complementar
perfectament
doncs llavors
sent així
és tan ben documentada
la pel·lícula
és veritablement espantós
vull dir
és indignant
el que al final
et diuen
vull dir que
després del que has vist
la pel·lícula
si penses una mica
no sé si coneixeu
Michael Collins
coneixeu-la
sí, sí
la vaig jo era també
perquè alguna vegada
em van parlar
Michael Collins
és la història
de la independència
d'Irlanda
Michael Collins
és un dels líders
més famosos
d'aquesta
que va tenir problemes
però que el van matar
més a més
abans d'arribar
a la independència
i en algun moment
i està basat també
en fets històrics
perquè jo vaig estar
comentant-me
en el seu moment
algunes de les actuacions
dels britànics
van ser
agafar tota la gent
fotre-la en una plaça
de toros
i començar a fusellar
la gent
és a dir
que això surt
a la pel·lícula
i realment
és espectacular
per tant
jo crec que
durant molt de temps
els britànics
van ser molt durs
amb els irlandesos
i per tant
la reacció
que si no
no s'explica
hi ha una cosa
que vull fer
una reflexió final
que me l'ha suggerit
la mateixa visió
d'aquestes pel·lícules
si no no s'explica
algunes de les coses
que han passat
és a dir
ja arribarem al final
i comentaré
aquesta idea
la pel·lícula també destaca molt bé
el fràgil equilibri
que hi ha
entre l'intent
per part de molta gent
d'una mena
de Michael Collins
que és el parlamentari
que hi ha a la pel·lícula
que intenta
que hi hagi
aquest equilibri
de buscar
la concòrdia
de fer la marxa
de tirar-la endavant
malgrat la prohibició
del govern bitànic
però vol tirar-la endavant
perquè creu que s'ha de fer
el que no s'espera
però també de forma pacífica
ell no vol utilitzar
la violència
sí, sí, sí
recorreix sempre
a parlar del Gandhi
a parlar de Martin Luther King
és a dir
es manifesta
com un veritable pacifista
i el que
això
bueno
destaca molt bé
totes aquestes qüestions
molt bé
molt bé
vinga endavant
sí
seguim
doncs bé
jo deia que de dues maneres
m'ha agradat
en aquesta pel·lícula m'ha agradat
però com que he vist les altres
m'ha entrat més
en les altres pel·lícules
les tres altres pel·lícules
que he trobat més interessants
sobre aquest tema
són
En el nombre del padre
Michael Collins
i sobretot
sobretot
que m'ha convogut
tornar-la a veure
a més l'he vist amb més gent
i tots vam quedar
realment emocionats
de boxe
de boxe
no sé si la coneixeu
la conec
però no l'he vista
i he d'afegir una
a la llista
aquesta que deies tu
he d'afegir-la
no no
una altra
una altra
que una altra persona
que és el director
d'aquesta productora
que us deia
Paul Diggler
que és la primera
abans ho he dit malament
la primera recomanació
que va fer algú
va ser
Larga és la noche
no la conec
doncs és tota una història
aquesta pel·lícula
és sorprenent
sorprenent
a més a més
feta la pel·lícula
en els anys 70
jo diria que
fins i tot
en el moment
en què pràcticament
era la llavor
el començament
de la dira
molt molt molt
al principi
amb el James Mason
a més a més
molt molt molt jovenet
i és una pel·lícula
increïble
vull dir
sobre aquest tema
però és que
la pots veure
com una pel·lícula
de cinema negre
la pots veure
com una pel·lícula
introspectiva
ho dic
perquè com és el començament
una mica de tot plegat
doncs l'haurem de recuperar
també
perquè jo no l'he vista
s'ha d'afegir
a la llista
perquè és espectacular
és interessantíssima
la recuperarem
del director
que ara no recordo
de Carol Reed
el deletor
del John Ford
jo no l'he vista
no l'ho recordo
però també tractava
el tema d'Irlanda
i de la independència
però és dels anys 40
47 o així
però jo no l'he vista
i per tant
no l'he volgut afegir
John Ford
era d'origen irlandès
ara repeteixo
des del meu punt
de vista personal
aquí parlo
jo com a persona
com a persona
que li agrada molt
al cine
i que intentava
durar les pel·lícules
a mi la que
sens dubte
m'ha agradat més
és The Boxer
dirigida
pel Jim Sheridan
i val la pena
dir que
en documentar-me
sobre aquest director
és quan
m'he adonat
que em trobava
davant
d'una gran figura
una gran figura importantíssima
del cinema irlandès
cosa
del que
no era
absolutament conscient
abans de
abans de
buscar informació
sobre ell
comencem per dir
comencem per dir
que
Jim Sheridan
és fill
d'un conegut director
teatral irlandès
que
l'home aquest
personatge
va néixer a Irlanda
i es va créixer
a Irlanda
i que va començar
la seva carrera
com a director de teatre
amb força èxit
a la capital
concretament
a Berlín
a Dublín
als inicis dels anys 80
amb 35
i pocs anys
tenia 32 o 33 anys
creua
l'oceà
com havien fet
molts compatrioters seus
començant pels pares
del John Ford
ja que estem parlant
de cinema
amb la seva dona
i els seus dos fills
amb la intenció
d'endinsar-se
en el món
de Broadway
i un cop allà
es matricula
a l'escola
de cinema
de Nova York
però no va ser
fins 9 anys més tard
fins al
1989
quan Jim Sheridan
fa el seu debut
cinematogràfic
amb un film
que el donaria
a conèixer
a nivell internacional
i també
llançaria
a la fama
a un actor
compatriot
seu
d'un prestigi
avui dia
extraordinari
que és
Daniel Day
Lewis
estem parlant
de Mi Pie Izquierdo
primera pel·lícula
de Jim Sheridan
que va rebre
el premi
Oscar
com a millor pel·lícula
com a millor direcció
i el millor actor principal
que li van donar
el Daniel Day
Lewis
no sabia que era
la Jim Sheridan
no sabia que era seva
la pel·lícula
jo tampoc ho sabia
jo furiosament
sabia que de bòxer
era de Jim Sheridan
però no ho havia relacionat
fins que m'he documentat
amb Mi Pie Izquierdo
tot i les nombroses ofertes
que rep després
de Hollywood
degut a l'èxit
que va tenir
i Pie Izquierdo
que li van fer
a partir d'aquest moment
a Hollywood
Jim Sheridan
va decidir
seguir dirigint
a Irlanda
seguir dirigint
pel·lícules a Irlanda
de manera que dirigeix
a continuació
el Prado
amb el Richard Harris
en el nombre del padre
que tampoc recordava
que era ja el director
també amb el Dale
Lewis
com a fill
i el Peter
Hans White
com el pare
en el nombre de l'hijo
hi ha una cosa curiosa
també
que no he dit
i és interessant
i és que els guions
són propis
el Jim Sheridan
a més a més
de fer la pel·lícula
fa el propi guió
moltes vegades
la majoria de les vegades
es col·labora
amb un senyor
que es diu Terry George
i aquest Terry George
com que devia ser amic seu
a la tercera ocasió
en lloc de
els dos escriuen
el guió
en el nombre de l'hijo
però en lloc de dirigir
el Jim Sheridan
la dirigeix
el Terry George
i finalment
arribem a The Boxer
que és l'any següent
o cap de dos anys més tard
que curiosament
la roda a Hollywood
perquè el guió
ja suposo
que devia ser tan bo
que els hi van acceptar
amb molts més mitjans
dels habituals
que la fes
i bueno
ahir la vaig tornar a veure
amb altra gent
al meu costat
entre ells
el meu fill
que té de més 14 anys
i que va al·lucinar
només té 14 anys
només té 14 anys
però el que passa
que fa
mira que està alt
sí, sí
sembla que tingui
protagonitzada novament
aquesta
el The Boxer
per el Daniel Day-Lewis
amb una interpretació
inolvidable
inolvidable realment
possiblement
de les millors interpretacions
del Daniel Day-Lewis
i la Emily Watson
que també
no me'n recordava
que estigués
tan però que tan bé
tot i que tracta
el tema
d'Irlanda
i de l'ira
perquè és irlanda
i l'ira
bàsicament
el que passa a la pel·lícula
ell és un boxejador
que ha estat empresonat
com a conseqüència
que va fer una actuació
estava ficat
molt proper a l'ira
i per no denunciar
a l'ira
ell assumeix
una culpa
que no ha fet
i el posen a la presó
14 anys
i quan surt de la presó
han passat 14 anys
i llavors vol tornar
a viure
amb els seus amics
etcètera
la pel·lícula
és extraordinària
és emotiva
reflexiva
amb personatges
que s'aguanten sols
que són creïbles
rodada
ja deia abans
a Hollywood
amb molts mitjans
això es nota
amb un ritme esplèndid
amb una tria musical
inolvidable
aprofita molt
però molt bé
trípiques cançons
irlandeses
com Dani Boy
no sé si la coneixeu
una famosa
cançó irlandesa
preciosa
com es diu
com?
que la busco
Dani Boy
Dani Boy
sí em sona que sí
és una música
extraordinària
Dani Boy
sí
que en un moment determinat
la fan servir
el noi Dani
sí
vale vale
amb uns actors
que estaven
jo penso
en el seu millor moment
de realització
i per tot això
considero que és
una obra mestra
i que recomano
fervorosament
a tots els oïdors
que en aquest moment
ens estan sentint
per no allargar-ho més
no parlaré
perquè penso que ens queden
de més 3 o 4 minuts
no parlaré
del nombre de la Rosa
i tampoc parlaré
de Michael Collins
però en canvi
sí que hi ha una reflexió
casolana
que me l'ha produït
la visió
d'aquestes pel·lícules
i és que
en veure
tota la violència
que es va produir
amb atemptats
amb explosions
amb morts
etc.
a la independència
irlandesa
amb la presència
de l'Ira
que seria l'equivalent
a l'Eta
que tenia
en el País Basc
no puc menys
estar orgullós
del moment excepcional
que estem vivint
aquí
jo diria
que única Europa
i possiblement
el món
i quan penso
en les successives
manifestacions
massives
festives
transversals
i a l'hora respectuoses
de pares i fills
d'avis i nets
que han inundat
avingudes
com meridianes
o places
i carreteres
de la nostra
Catalunya
i que són
manifestacions
massives
que
les més massives
que s'han produït
en els últims anys
a Europa
em sento
sense que s'hagi
trencat un plat
ni un vidre
em sento
orgullós
de debò
de pertànyer
a aquesta
de ser irlandès
no perquè és que
em sembla
ara valores una mica
que el País Basc
amb l'ETA
no podia fer
una cosa d'aquest estil
és evident que
l'Ira o l'ETA
impossibilita
poder fer accions
com les que estan
produint en aquest moment
a Catalunya
i aleshores
crec que
hem d'estar orgullosos
de les coses
que passen
en aquest moment
aquí
perquè si s'aconsegueix
això que molta gent demana
serà per una via
absolutament
novedosa
i original
i diferent
de les que s'han produït
i evidentment
si no s'espatlla
i penso que no té
per què espatllar-se
perquè la gent
està en aquesta via
pacífica i cívica
doncs
serà una cosa
realment a tenir en compte
és una conclusió
molt interessant
encara ens queda
una miqueta de temps
per parlar-ne
però sí
perquè
la diferència
diferència
per exemple
que pot ser
interessant de comentar
també és veritat
que aquestes manifestacions
que tu dius
que s'estan fent
és veritat
multitudinari espectaculars
de fer una cadena
que
que treballi
tot a un país
sencer
no?
Bueno
estan permeses
legalment
no hi ha cap govern
com es veu allà
per exemple
a Blades i Sandeí
que hi hagi un enfrontament
i no estaven a l'Economia
d'Economia Europea
o sigui
en aquest moment
l'Islanda
tu creus que això
és el que
diferencia?
jo crec que sí
jo crec que sí
crec que la diferència
està
en que avui dia
ni la mateixa
Irlanda
es podrien produir
les coses
bueno
si hi ha una
si aquí hi hagués
què sé jo
terra lliure
la cosa canviaria
eh
jo crec que va ser
una gran sort
en alguna mesura
que terra lliure
es disdolgués
que la galleta
desaparegués
com per exemple ara
també es produïa
millor doncs
què sé jo
doncs
el País Basc
una cosa semblant
a la d'aquí
però si hi ha un terrorisme
que va fent bombes
atemptats
matar gent
segrestar gent
etcètera
etcètera
clar això crea una tensió
i obliga una violència
per part inclús de l'altra
vull dir
per part de l'Estat
i els anglesos
es veuen obligats
a respondre
a una cosa
que no
bueno
hi ha un moment determinat
en l'ombre del padre
en l'ombre del padre
que també l'he vista
i em sembla interessant
no sé si l'heu vista
o l'acordeu
en l'ombre del padre
no l'he vista mai
ni aquesta
està molt bé
val la pena
la de Jim Sheridan
el que sí que hi ha
perdona Joan
és una que va fent
el 2002
que és l'última
segurament sobre el tema
en Amèrica
i en Amèrica
és una pel·lícula
molt apreciable
molt interessant
res a veure
ja no parla per res
de l'ira
ni parla de tot
l'enfrontament
sinó parla d'una família
irlandesa
que emigra a Nova York
i com han d'intentar
sobreviure
una mare
pare i la filla
i és d'una delicadesa
que es rifa
potser diria jo
fins i tot
més contundents
que qualsevol altra història
que es faci
sobre enfrontaments
violents
perquè això és la veritable
violència
el fet que una família
hagi de marxar
perquè no pot menjar
perquè no té
per sobreviure
llavors ha de menjar
en un altre lloc
i es troba en una situació
encara pitjor
perquè clar
què pensem
una altra vegada
el somni americà
anem cap allà
i allà tindrem
allò
les llonganisses
penjades als arbres
o no sé què
però bueno
digues
digues
perquè volia
no no no
simplement
que jo crec
que a veure
és a dir
tota
jo crec
que dues coses
permeten
que no hi hagi
la situació
que estem vivint
excepcional
en aquest moment
a Catalunya
una
que no hi ha
terra lliure
que no hi ha
una ETA
o una IRA
com hi havia a Irlanda
i dos
que estem immersos
dintre
l'agenda
europea
i que hi haguessin
coses diferents
no serien acceptades
com si Irlanda
es produïssin
en aquest moment
és a dir
si a Irlanda
es produïssin
coses d'aquestes
tampoc serien
a part d'Anglaterra
tampoc serien acceptades
en el món europeu
és a dir
això
em penso que està clar
ara
com sempre
em podeu dir
mira
mira què sona
és aquesta
Dani Boy
pot ser
és bonica
si serà o no
però amb això
es padeix bé la ràdio
amb aquesta cançó
acabarem avui el programa així
esperem que sigui aquesta
en Joan està sentint
i diu
no sé
sí
la fa més lenta
és una cançó tradicional
la fa més lenta
però és aquesta
doncs aquesta suposo que sigui
una revisitació
doncs bueno
com deia
aquella cançó
de la transició
Libertat
sin ira
fixa't tu
que curiós
sin ira
Libertat
doncs bé
la setmana vinent
la setmana vinent
ens ve una convidada
la Mercè Viader
que és la
que presenta
la granja Viader
per parlar de la xocolata
i el cinema
mira, mira, mira
ja podria aportar
una mica de degustació
és capaç de fer-ho
perquè ja la conec
és capaç de fer-ho
sí, sí, sí
una gran persona
i una gran botiga
que tothom hauria de conèixer
jo la vaig conèixer
fa no gaire
és una granja
del segle passat
o millor dit
de fa dos segles
perquè és del 1800 i pico
que fan
els inventors
del cacaolat
els inventors del cacaolat
i que fan encara
i que fan encara
la xocolata negra
originària
d'Amèrica
no la xocolata amb llet
que s'ha popularitzat
en altres jocs
doncs amb aquest gust dolç
de la xocolata
ens quedem avui
amb aquesta cançó
de Niboi
Alba
Joan
un plaer
Carme
i Jaume
que no he pogut venir
una salutació
fins la setmana vinent
quan Going
Going
la Situa
de Niboi
de Niboi
de Niboi
de Niboi
de Niboi
de Niboi
de Niboi