Cinema sense condicions
El Salvador
Bona tarda, amics.
Benvingut, donem la benvinguda a Esteve Rianbau, el director de la Filmoteca de Catalunya,
que ens acompanya avui i a la segona part, com sempre, del programa parlarem amb ell
de tot el que s'està fent, el que s'ha fet i el que hi ha intenció de fer.
Bé, intentarem tot el que es pugui dir.
Celebrant els 10 anys de la nova segona.
I d'entrada, exacte, d'entrada estem de celebració perquè precisament aquest mes de febre
es celebra el desaniversari de la instal·lació a l'edifici del Raval.
Exactament, el dia 21, doncs, comencem el...
És a dir, que benvingut i moltíssimes gràcies per acceptar la invitació per nosaltres
i pels nostres oients, és un privilegi tindre't aquí, de veritat, t'ho dic.
Un plaer, moltes gràcies.
Molt bé.
Iniciem avui amb la pel·lícula de la setmana, que...
Ah, bé, no cal dir-te que ens agradarà comptar amb les teves intervencions també,
amb tot el que vagi sortint.
pel·lícula de la setmana, cul de sac de Polanski.
Molt bé.
Hem sentit ara a Christophe Comeda
amb una introducció del tema central de la pel·lícula.
I després, si parlem d'on ha temps abans de la segona part,
de parlar d'alguna cosa d'actualitat també, naturalment,
només faltaria que comptem amb tu també.
Això és una tertúlia de mi.
Em deixo portar.
Una tertúlia de mi.
Soc una bona parella d'abans.
Molt bé.
Bé, doncs, avui, tal com he dit, parlarem d'analitzarem la pel·lícula
Cul de sac, 1966, de Roman Polanski,
una pel·lícula que ell va fer entre Repulsión i El baile de los vampiros.
Ell mateix va reconèixer que gràcies a la bona acceptació
que havia tingut la primera, Cotxilla a l'Agua,
que era una gran pel·lícula, com a òpera Primà d'Extraordinària,
després, no diguem ja, un èxit més, potser, més comercial i tot,
també una mica la temàtica suportava,
una mica bastant escabrosa, com era Repulsió.
I llavors va arribar i va fer per fi un projecte
que amb Gerard Braque, el seu guionista habitual,
havien fet ja o havien posat en solfa des de feia tres anys.
Però no hi havia ningú que ho financies, allò.
Per cert, he llegit...
Sí, en aquest sentit haig de dir que es veu que el projecte de Gul de Sac
és anterior al de Repulsión.
Sí, sí, sí.
Però es veu que no trobaven finançament.
No, el van tindre cap per cap i van dir no, no, no.
I van trobar el Braque i ell van trobar finançament per Repulsión
pel fet que una mica anaven enganyats els productors,
perquè eren productors es veu d'explotation,
de pel·lícules així molt tiradetes.
I, doncs, bueno, esclar,
m'han dit que seria una pel·lícula de por
i de por de por Repulsión no és.
Eren pel·lícules de 150-120.000 lliures.
Produccions angleses.
Sembla molt barat, això.
Sí, sí.
Ara és una cosa, la nòmina d'ell eren 10.000 lliures.
Llavors anem a la línia.
I està de content.
Anem a la línia, ja sí.
Sí, sí, sí.
En cas, es nota que el Gul de Sac
és un guió molt estudiat, molt treballat.
El tenien jo molt apamat, no?
Mireu, et passo la paraula immediatament a tots,
però us vull comentar una cosa
que és que realment m'ha passat, no?
És allò...
Jo vaig veure la pel·lícula a casa
amb l'Anna a les 10 de la nit
amb la pluma allà,
anar prenent alguna nota
i vaig acabar
i em llevo el diumenge al matí
i jo crec que havia estat tota la nit
amb Gul de Sac.
amb imatges i tot això.
I el dilluns,
obedient al que diu el manual del bon cinèfil,
que no t'has de perdre res
del que vendrà ara
pels Oscars i tot això,
me'n vaig a veure
una pel·lícula
que per mi és notable,
entre 7 i 8,
que és la del que ha dit Brana,
Belfast.
Quan vaig acabar de veure Belfast,
dic que 1966,
cul de Sac,
li dóna tantes hòsties
amb força...
Belfast és una pel·lícula
que s'aguanta molt...
Sí, tu l'has comentat
que no estava molt bé,
però esclar.
Em sembla una pel·lícula notable,
però la força d'imatges
que té Gul de Sac
és extraordinària.
A veure,
és que Polanski va a cega.
És a dir,
la simple
següència inicial
dels dos malfactors,
arribant amb el cotxe,
un ferit de l'estómac,
l'altre que se'n va a buscar
ajuda al castell...
Amb aquesta música
que hem sentit, eh?
No, no,
però el que vull dir
és que una cosa tan senzilla
com aquesta,
que puja fins al castell,
primerament s'amaga,
estudia una mica
la situació que està.
Amb les gallines
per allà volant,
obsessivament.
Els detalls,
els objectes,
les mirades a través de...
S'amaga, no?,
en el paller
i vigila
aquesta mania que té
dels espiells, no?,
que sempre està amb els espiells.
És a dir,
encara no s'ha entrat en matèria
i ja és una pel·lícula
càrregada de detalls,
càrregada d'objectes,
no ha passat gairebé res
i ja estàs apassegat.
Els ous,
se'n recordeu la quantitat
d'ous que es trenquen
amb aquesta pel·lícula?
Sí, sí, sí.
Vull dir,
es nota que és un guió
que el teníem treballat
de feia temps,
està tot mil·limetrat,
és una cosa increïble, no?
La localització és impecable, també,
o sigui, ajuda molt
aquest espai
que és absolutament delirant,
o sigui,
aquella carretera infinita,
després anegada per l'aigua,
aquell castell allà dalt,
que ja hem vist Dràcula
la setmana passada,
i dic,
ostres,
tu és el castell de Dràcula,
aquella edificació,
però tornem a tenir
una edificació alçada
respecte al territori
i tornem a tenir
un intentant de entrar allà dintre.
Realment, això,
recordem que,
a més,
aquí descobreix coses,
en aquest inici,
descobreix que la noia té un lío
amb el tio aquell jove
que després trobarem.
Però això et dic,
tot això amb una rapidesa...
Encara no ha arribat al castell,
i ja ha vist
que la dona
és adultera,
no?
Sí, sí, sí.
Sí, perquè
entre pescar crancs
i gambetes
foten alguna castanya,
també.
El cinema de Polanski
és un cinema mental,
que hi dic jo,
en el sentit que
tu fins i tot que
és una situació
de gent que pràcticament
ha tret del matrimoni,
es coneixen els altres poc,
fins i tot
els que tenen algun vincle,
el seu amic
que el visita amb la família
i tal.
Més aviat
van per mirar
a veure què fa ell,
aïllant-se, no?
Però, en realitat,
malgrat que no sabem
gaire dels personatges,
anem penetrant
en personatge
per personatge
com és
i les motivacions
que té, no?
El treball psicològic
dels personatges
és definitiu.
Fins i tot
el mal factor,
el que ara no recordo...
George.
No,
Dickie.
Dickie,
que és el
que és el meu estàndard.
vaia no l'estàndard.
Es veu que era un pesat de collons.
Sí, sí, sí.
Ui, difícil, eh?
Bueno, es veu que el rodatge
va ser de pel·lícula, eh?
Tots acusen
a Polanski
d'haver estat un tirà
i és que...
Però jo penso que hi havia actors
molt difícils, com diu ella.
Però el que vull dir
és que el mal factor
és perquè...
La Françoise
no et digui res.
El cinema de Polanski
és un cinema
de personatges
de poder, no?
Entre altres coses, no?
A banda del nihilisme
que li acompanya
en tota la seva filmografia,
sempre hi ha
una relació de poder.
El fort aquí,
evidentment,
és el Dickie,
el Lionel Standard.
I malgrat que
hauríem de tenir
antipatia per ell,
perquè a més a més
de vegades
es comporta
d'una manera
molt ruda
i sense cap
contemplació, no?
quan la Dorleach
li fa...
li crema
en paper
els dits, no?
Vull dir...
La fa...
Diu...
La bicicleta.
Exacte, no?
Clar, perquè la reacció
al cremar-te...
Però, valga de tot,
és un personatge
que veus
que per el seu company,
el que està a punt
de morir, no?
Es preocupa, no?
I té
una determinada tensió, no?
És un personatge
molt potent
i molt ben dibuixat.
Ara, no us ho acordeu, eh?
Alguna personalitat
absolutament
que és com
si el coneixis
de tota la vida.
Dius, clar,
aquest tio actua així,
per què llegeixi
quan talla el telèfon.
Totes les accions
tenen una precisió
d'execució, no?
I vas escoltar molt clar...
O sigui, vas veient
el personatge
a través dels petits gestos
que va fent.
Després hi ha una cosa
que s'ha de dir
des del principi.
La pel·lícula
es tenia que titular
Si cattleback arribe.
Sí, clar.
I és que jo
he aprofitat
per revisitar
i llegir-me
tot esperant Godot
Sí, és el que anava a dir.
Perquè, naturalment,
jo nesco
i ve que
estan aquí...
És que és molt
molt present
sempre
Per algun motiu
ell és molt seguidor
De fet,
els dos malfactors
estan tot el rato
trucant al senyor
Cattleback
esperant que vingui.
Perquè ell
té que solventar
el senyor Cattleback
i el mateix que passa
amb l'obra
de teatre
de Beckett
Cattleback
no ve mai.
El senyor Cattleback
no arriba mai.
Igual que el senyor Godot
no arriba.
Se l'espera
però no arriba.
Se l'espera
però no.
El símil aquest
amb el teatre
de l'absurd
o...
El teatre de l'absurd.
És evident
perquè la pel·lícula
està plena
de situacions
absolutament
absurdes i veïrans.
El cinema silent,
Chaplin i tot això
i després
aquesta afició
d'ell
per al teatre de l'absurd
l'han acompanyat
també
amb bona part
de la seva filmografia
no?
No, i una mica
el que deia abans
l'Anastasi
del Castell de Dràcula
és una mica
l'avançala
i el revers
del Baile de los Vampiros.
Del Baile de los Vampiros.
És a dir
també és un castell
també hi ha uns personatges
aïllats
i el que passa
és que aquí
diguéssim
els perturbadors
de l'ordre
són els que venen
de fora
i alteren
un aparent
ordre intern
que és el d'aquesta parella
que no és tal parella
i d'aquests visitants
doncs n'hi ha d'això
i
no hi ha un pont de net
és a dir
ni els de fora
ni els de dintre.
Fixa't que
igual que aquesta
anuncia
la que vindrà després
que és
el Baile de los Vampiros
aquesta mateix
recull
els personatges
de la lanxa
el noi jove
de la lanxa
que es converteix
en amant
de la dona
del professor
aquí
el noi jove
de la lanxa
també
Ros també
és l'amant
del George
que és el duenyo
del castell
i xapó
pel Jack McWorwan
el paper breu
que té un paper brevíssim
és el segon gángster
diguéssim
perquè ja arriba
mortalment ferit
ferit
però a veure
és un paper d'aquells
i Polanski
després va escriure expressament
el professor
del Baile dels Vampiros
diguéssim
per agrair-li
aquesta breu
però intensíssima
aquest és un personatge
pràcticament
no és allò
que estigui
tot el rato estirat
però pràcticament
però en canvi
té una personalitat
i una força
i cada gest
la mirada
estàs patint
i la mirada
que és absolutament
se l'està mirant
quan se'n va
i veu que trigarà
a tornar
i li diu
hijo de puta
jo faria una incisió
sobre això
amb l'aspecte
de la infància
de Polanski
que jo crec
que explica
la seva filmografia
és a dir
aquest nihilisme
aquesta cruesa
perquè les seves pel·lícules
en realitat
tenen molt de cru
o sigui
tenen molt de personatge
com dius
no hi ha cap personatge
que se salvi
potser el dona el Plissens
però clar
que és
és una flor
és un beneit
és un beneit
és un pobre home
però el que vull dir
és que Polanski
sembla no tenir
cap tipus d'esperança
per al ser obà
és a dir
té una visió
molt negra
de l'existència
i molt depredadora
molt
i a punt de sac
aquesta relació
de poder
de força
i de sentit
de la vida desfet
quan ell
va fer la cinquena pel·lícula
va dir
en una entrevista
diu
la millor pel·lícula
que he fet fins ara
no que he fet mai
bueno
mai
fins ara
cinematogràficament
és cul de sac
fixa-te
i diu
perquè
no pot ser
una novel·la
no pot ser
un telefilm
no pot ser
una peça de música
no pot ser
un quadre
i no pot ser
poesia
només pot ser cinema
és veritat
és molt cinema
si jo
hagués de fer
com
com
Beckett
hagués de ser
rigorós
com Beckett
amb el seu teatre
totes les meves pel·lícules
serien similars
a cul de sac
això
és una putada
perquè després
sabem que és impossible
i imagina't tot
el que va fer
el que volia dir
és que
la infància
de Polanski
passa
al gueto
de Cracòvia
i evidentment
tota aquesta sensació
d'ofegament
d'angoixa
els personatges
de Polanski
són
és una angoixa
de l'interior
que és el que
precisament
transmet
repulsió
el plano aquell
de la Catherine Deneuve
veient com juguen
les motges
a fora
des de la cuina
on s'està podrit
tot
és com si estigués
en una peixera
i jo sempre he vist
el cinema de Polanski
des d'aquest punt
de vista mental
és a dir
és com si els seus personatges
fins i tot pirates
que passa
en un oceà
però és un oceà
que sembla que sigui
una peixera
és com si estiguessin
en una peixera
crea un univers
crea un univers
un món
és l'especte de Polanski
que més m'ha colpit
i que més m'ha arribat sempre
i que es parla sempre
que clar
en aquest cas
estan aïllats
en un castell
però és igual
és la peixera
encara que sigui
amb l'aire lliure
però estan en una peixera
sí però al mateix temps
el joc de relacions
que es creen
és doblement interessant
perquè no són captius
innocents
o captius passius
sinó que són captius
que entre ells
tenen unes lleis
de supervivència
extraordinàriament cruels
i que reprodueixen
la crueltat humana
dintre d'aquest món
doblement opressiu
perquè és una relació
amos-cerd
sí, sí
sí, sí
tu fixa't
quan arriben els convidats
ell canvia el rol
el canvi de rol
i es posa a servir
després se'n van els convidats
i ella
que té ganes
de fotre'l
agafa
i el que has dit
li crema els peus
quan ell s'aixeca
agafa
es treu el cinturó
i comença
a sotar-la
bueno
els quatre primers
fouetades
els va fotre de veritat
ella es va rebotar
li va donar una patada
que això ja no surt
i ell
va dir que
a partir de llavors
es va queixar
del ginoll
va demanar permís
per anar dos o tres dies
a l'hospital
el permís no era de veritat
ella va dir que li havien caigut
uns empastes
i que tenia que anar
a París
a París
perquè volia
volia
i ell què volia
aguanta un rodatge
ell volia
que s'allargués
el rodatge
perquè si passava un dia
ja començava a cobrar
un sobresol
es veu que
passa infernal
en algun moment
el rodatge
van arribar a la folia
és a dir
semblava que la cosa
s'anava
a norris
van anomenar
com a delegat
diguem
dels actors
en el que dèiem abans
en el DIC
en el
l'estàndard
exacte
l'anomenen a ell
com a delegat
per enfrontar-se
a Polanski
és a dir
que ell és el que ha encarregat
a frenar-lo
perquè diu
ja no s'aguanta aquest senyor
amb els seus deliris
i tal
tampoc m'ho imagino tant així
eh Polanski
sincerament
però bueno
ells almenys
ho van percebre així
i l'ambient devia ser tan tens
que d'alguna manera
també el Polanski
no devia estar
precisament massa
massa tranquil
també hi ha una cosa
la illa aquella
hi havia 300 persones
de les 300 persones
la majoria
o sigui
no hi havia policia
o sigui
allà tothom fotiu
el que volia
hi havia
per 300 persones
hi havia 6 bars
que estaven oberts
24 hores
mira
els que estaven allí
o pescaven
o es dedicaven
a salvar nàufrags
diu textualment
o eren caçadors
els caçadors
una de les eines
que tenien
que caçaven
ànex
una de les eines
que tenien
és que
havia de ser bestial
allò
era un canó
que l'havien fet
de forma artesanal
el que disparava
el canó
eren
claus
rovellats
per matar ànex
o sigui
si imagineu
el que havia de ser
allò
quan parlo
de la crueltat humana
volia dir això
molt per aquí
l'entorn
no va ajudar
o si va ajudar
precisament
si va ajudar
que la pel·lícula
amb el resultat
que es veu
és impecable
en quant a
anat a dà tècnica
però evidentment
està carregat
de molt mala llet
molta mala llet
hi ha un aspecte
que sí que m'interceria
dir de Polanski
que és la presència
de l'aigua
en totes les seves pel·lícules
pràcticament
evidentment aquí
tenim l'aigua
la mariana
que puja
i ahí
amb la primera pel·lícula
hi surt el títol
i tot
el cotxillo de l'aigua
el cotxillo de l'aigua
evidentment
i pirata
i pirata
pirata
és evident
però amb el baile
de los
ai perdón
el baile de los vampiros
amb certa mesura
també podríem interpretar
que quan
aigua neu
no
quan el vampir
rapta la Sharon Tate
no
està a la banyera
el pianista
no recordo
el pianista
no
el pianista
no
però per exemple
la semilla del diablo
tota la violació
del dimoni
la visualització
de la violació
està dins d'un matalàs
que està com surant
en el somni
o amb el que sigui
el que passa allà
que forma part
de tota l'ambigüitat
que també és una altra
de les característiques
de Polanski
és una característica
del cine de Polanski
absolutament
sí
però és curiós
el tema de l'aigua
és un factor
i després també
m'agradaria destacar
perquè a mi m'agraden molt
els long takes
o sigui
els
el que
en algunes ocasions
es pot considerar
una ampla seqüència
sí
simplement són planos llarres
la de la platja
quan estan allà parlant
7 minuts
7 minuts 38
que parlen doncs
diu amuntador
entre 7 i 8 minuts
7 minuts 38 segons
és espectacular
estan allà parlant
tranquil
estan parlant
de la història del castell
el castell és del segle XVI
però diu
11
no no
a la pel·lícula
diu que és del segle XI
però el castell és del XVI
és el XVI
ja
parla l'historiador
però és igual
parlen del
en fi del Rob Roy
del Walter Scott
que el va escriure allà
és un pla fix
sembla que sigui un pla
típic
i de cop i volta
l'Ador Reac
se'n va a banyar-se
es despulli
i se'n va cap a la platja
aleshores
tots comencen a anar cap allà
un avió que passa
impressionant
7 o 8 minuts
magistrals
jo no sé
si ho van repetir
diversos cops
no ho van repetir
perquè hi va haver un problema
allà
tenien una cabina
insonoritzada
amb una ràdio
o un toqui-boqui
per coordinar-se amb el pilot
i que l'avió passés
just en el moment
això va muntar el Polanski
això ha d'estar lligat
molt lligat
per això
d'antiga direcció
i pel propi Polanski
perquè això ha de ser molt precís
coreografia
és com a sa història
però ella
la d'Orleá
que també era
una noia molt complicada
perquè d'entrada
ja va anar al rodatge
amb una Chihuahua
que la va portar amagada
perquè estaven
estaven en quarantena
a Heathrow
i la va passar
però quan li va agafar
la tonteria aquesta
de
m'han caigut uns implants
i tinc d'anar a París
la torna a portar
però llavors
el gos
va fer algun guinyol
el policia
li fa obrir
i la van detindre
amb ella
i van retornar
el gos
a França
a origen
i amb ella
la va salvar
el productor
perquè
va bellugar
influències
i només va estar
detingut
a 8 hores
però com respirem
amb ella
la llibertat
aquella que ella
portava a dintre
com a persona humana
ja la portava
mira
que va morir
l'any següent
va arribar a fer
la pel·lícula
saps què va dir
Polanski
sobre la pel·lícula
el punt de partida
d'aquest film
és la llibertat
d'expressió
per ell
és una mica
allò
de dir
és que
et toca fer això
i ho faig
i ja està
sí
sí
ara aquí
ens està despistant
aquest telèfon
que està sonant
de fons
que no sé d'aquí
és de fora
és d'ells
això
és d'ells
és nostre
sí sí
tens raó
la llibertat
d'aquesta dona
i després
el tema
hi ha un cert aire
novel-bac
a la pel·lícula
en el sentit
que la càmera
l'espatlla
aquest ús
això ja és més de Polanski
l'ús del gran angular
aquests primers planos
del Donald Pleasence
pintat
que la d'Orléac
l'humilia
perquè realment
la relació entre ells dos
és matrimoni
fracassat
i la figura del nen
el nen
el nen és fervor
aquest nano que pareix
el nen és molt cabró
el nen
no, no, no
quan dèiem que no se salva
ni l'apuntador
no se salva ni el nen
ni el nen
ni el nen
que dóna patades
el canet
i el tret aquell
que tira
que es carrega
exactament
un vitrall
un vitrall
un vitrall del setze
o del castell
o de més enrere
un vitrall d'abans del castell
d'abans del castell
ara penso l'escent aquesta
del tret
i va sense
tot l'anterior
del tret
i el posterior del tret
és tan ben articulat
tan ben muntat cada pla
no tot és tan
tan hipercreïble
no hi ha ritme forçat
ni tampoc el ritme està allargat
tot està en el seu punt rítmic
no, no, realment és una pel·lícula quadrada
quadrada
i és
i a mi m'ha semblat polonesa
us haig de dir
o sigui, a mi la pel·lícula
malgrat tenir actors anglosaxons
malgrat tenir
té una càrrega
potser per Ionesco
que dèiem abans
o potser per
Make it
per un altre cantó
que no seria polonès
però sí que seria anglo
pel que sigui
la pel·lícula em sembla
que és tot
menys americana
menys...
no, americana no
no, americana no ho és
com anglesa pot passar
ni anglès
però és més
no verbà que free cinema
sí
sí, sí
no, free cinema no ho és gens
és més la qüestió
sí, no, free cinema no ho és gens
això tens tota la raó
cert, cert, cert
sí, sí
no, no, ho dic en el sentit
que la veig molt polonesa
o sigui, potser perquè ell
marcava possiblement
molt els actors
la interpretació
i l'interpretació dels actors
sí que té molt l'estil
aquell
diguem-ne histriònic
per dir-ho d'alguna manera
el paper del Donald Plissons
és fabulós
tots estan bé
allò és de
d'una dificultat
màxima
els matisos
i això que
van començar
d'un mal rotllo terrible
perquè
es presenta
va aparèixer repat
repat
sense que a Polanski
li va arribar
i no li vidin res
a Polanski
no, no, no
quan se va
el tio diu
bueno, però què fot aquest
i després es van dir
calla, calla
i pel personatge
queda molt bé
després Polanski va admetre
que ja anava bé
però la veritat
és que el que
es va sentir molest
perquè no li van
no li va dir
ja, ja, ja
però es veu
que el Plissons
per el que sembla
anava una mica
a maides de superioritat
és a dir
es anava mirant a tothom
com
per sobre
per sobre de l'ombra
absolutament
després va fer
la lova i la paloma
amb el Gonzalo Suárez
i el Gonzalo em va dir
que era una bellíssima persona
que havia vingut amb la seva dona
i que no havia tingut cap mena de problema
vull dir
trenco una llança a favor seu
potser
potser passava una mala època
o potser la relació
cuidado que Polanski
ha de ser qualsevol cosa
menys fàcil
no
segur
i a més a més
a mi em dóna la impressió
per tot el que ell ha llegit
he llegit quatre llibres d'ell
que
tot el que no era rodatge
era anar al darrere
de la Jackie
que per cert
no posen Jacqueline
Jackie
d'Isa
li va donar un paper
un petit paper
un paper d'estrassa
per dir alguna cosa
un paper d'estrassa
però
el paper fora de càmera
va ser molt més important
sí
va ser molt important
va ser molt important
és a dir
simplement
denota que és un personatge
superficial
en el sentit
que es va fixant
si la corbata
és de Dior
o de
si portes una roba
per marcar-li
alguna cosa
per donar-li una mica
de paper
perquè si no
ni això li seria necessari
per donar-li una mica
escolteu
jo
tenia interès
en comentar breument
una cosa
he estat aquesta setmana
convidat a veure
el dia 3 de febrer
vam fer un passe
a les 7 i quart
al cinema Girona
en directe
un concert d'òpera
des del
Palè
Garnier de París
de la Noce de Figaro
això és una cosa
que
ho feien
cinemes de tota Espanya
simultàniament
en aquesta hora
ja sabeu
la Noce de Figaro
és de 1786
d'Amadeus Mozart
dura a prop
de dues hores
el director
d'orquestra
és
Gustavo Tutamel
extraordinari
la directora
d'escena
Nettia Jones
que
fa
un
un treball
d'escenografia
i selecció
d'imatges
brutal
l'estètica
és
extraordinària
els colors
funcionen
a la perfecció
i
els intèrpretes
són
d'altíssim nivell
m'agrada comentar-ho
perquè
a part de que
personalment
vaig sortir
molt satisfet
es veu que això
es anirà fent
més sovint
i penso que
és una iniciativa
molt interessant
pels amants
de l'òpera
poder tindre
l'oportunitat
de
si no
in situ
almenys
en el mateix instant
en el mateix moment
poder veure
una actuació
d'aquesta
teoria
en directe
en directe
rigorós directe
ja n'hi ha hagut
algunes
i n'hi haurà més
i realment
és molt interessant
sí
en vaig veure alguna
jo n'he vist una sola
però certament
ha de ser molt interessant
però això és molt característic
de les èpoques
de crisi
dels cinemes
això quan va aparèixer
a la televisió
als Estats Units
als anys 50-60
una de les alternatives
del cinema
per combatre
la competitivitat
era projectar
en pantalla gran
dintre de les sales
partits de la NBA
de bàsquet
clar imagina't
sí sí sí
de captar
d'omplir la sala
d'omplir la sala
si no vens a veure
cul de sac
doncs
les boles de Figaro
o
o
l'Aikers
contra els Chicago Bulls
sí sí
contra els Chicago Bulls
sí sí
molt bé
molt bé
no sé si hi ha
unes quantes estrenes
vinga
tu i jo hem vist
Moonfall
malauradament
no
sí
el Roland Emmerich
sembla que estigui
no sé com
jo no sé si se n'en fot
ja
de tot
o
televisió
és una pel·lícula
que és un guió
per nivell
nen de 8 anys
sí
o menys
ja
tremenda
i s'han gastat
com 150 milions
de dòlars
que estava
dit
al servei
d'una pel·lícula
que és
és que és
asturant
vull dir
és allò
que et quedes
absolutament
patrificat
de com és possible
un diàleg tan pobre
sí
i
i uns comentaris
i unes situacions
absolutament
inversemblants
vull dir
els personatges
no són creïbles
les
es munten
em va recordar
Interesteller
que d'un i do
que també
en un moment donat
es puja en tots
el coet
sense gairebé
preparació
i tres quarts
del mateix
estem especialitzant
molt
amb una pel·lícula
de 150 milions
perquè li demanes
un bon guió
a mi em recorda
a mi em recorda
allò de
quan el Will
va pujar
a primera divisió
els aficionats
anaven a veure
com perdia
cada setmana
i cantava
una cançó
que deia
hemos venido
a borratxar-nos
i el resultat
no es da igual
doncs
les pel·lícules
aquestes
és el mateix
hem vingut
hem vingut
a entretenir-nos
hem vingut a portar el nen
i ja està
i entenen aquesta cosa
que cada vegada
ens infantilitzem més
és a dir
el missatge
cada vegada
és més infantil
i arribarà el moment
que ho deia l'altre dia
en un documental
que vaig veure
dels Goya
que no em va interessar
gens el contingut
però que era gent de cinema
parlant de cinema
i el Gonzalo Suárez
deia això
dius que
fins i tot
vas infantil
tot s'està infantilitzant
ja fa temps
ja fa temps
no és ara
no és ara
però realment
és molt preocupant
que no ho sé
un home del nivell
de l'Emery
que alguns títols
interessants
pot tenir
més o menys
seran alguns altres
criticables
però
és a dir
que s'hagi reduït
diguem-ne
a fer una pel·lícula
realment infantil
és un espectacle
però és que
a més
està en connexió
amb
el tema
argumentalment
s'assembla molt
a aquesta pel·lícula
de Netflix
no?
No mires arriba
no mires arriba
sí
la pel·lícula
amb un dicabri
aquesta està bé
ojo amb aquesta pel·lícula
no no no
està millor
jo dic que
que curiós
jo també l'ho he fet
no no
jo no estava criticant
aquesta pel·lícula
estava dient
que que curiós
que el tema
s'assembla
i que s'hagin estrenat
si fa o no fa
gaire bé
sincronisme
sincronicitats
és molt diferent
és molt diferent
bé
estem a la mitja
i
tenim que parlar
amb l'Esteve
no és cap obligació
sí
sí
no no
és interès
mireu
per dir quatre trets
perquè
podria estar un quart d'hora
llegint el seu currículum
us diré que
l'Esteve Rianbau
és professor titular
de comunicació audiovisual
des del 2010
dirigeix la Filmoteca de Catalunya
i entre el 2011
i el 2017
va formar part
del comitè executiu
de la FIA
ha codirigit
amb Isabel Cabeza
els llargmetratges
La doble vida del Fakir
el 2005
i Màscares
el 2009
i amb Álex Gorina
la sèrie de televisiva
La gran il·lusió
retrat intermitent
del cinema català
el 2018
el 2009
va ser finalista
dels Premis Max
per la seva adaptació
de l'obra teatral
Susseguro servidor
Orson Welles
que també va dirigir
professor titular
de comunicació audiovisual
a la UAP
ha publicat
40 llibres
sobre comunicació audiovisual
Història del cinema
pels quals
ha guardonat
està guardonat
amb els Premis Comillas
Ricardo Muñoz Suay
Acadèmia del Cine Espanyol
AEC
i Film Història
ha escrit
a revistes
com Fotogrames
Dirigido
Port
o Dirigido
Arxius de la Filmoteca
a l'Avui
al Cinema Novo
a Caies de Cinema
a qui és de la Cinematec
i entre els 40 llibres
que hem comentat
ha fet llibres
sobre el cinema català
sobre Laia
sobre Orson Welles
sobretot
Alain Resner
Tavernier
Gedi Guián
Costa Graves
Copola
etcètera
etcètera
etcètera
Bona tarda
Esteve
Bona tarda
Per començar
l'Ignasi
em volia fer una pregunta
Simplement una prèvia
que és preguntar-te
quin sentit té avui dia
una Filmoteca
des del punt de vista
crematístic
de cara als espectadors
quan
ja tenim unes plataformes
algunes com Filmin
on
evidentment
es posa a la base
una gran quantitat
de material
ja no
mainstream necessàriament
sinó
autoral
en fi
en tot cas
quin sentit té
la permanència
d'una Filmoteca
d'un servei de Filmoteca
abans del sentit
després parlarem del sentit
primer
parlem que jo tinc la sort
com a director de Filmoteca de Catalunya
que
la meva feina
està definida
per una llei
que és la llei de cinema
de 2010
amb la qual diu
la Filmoteca de Catalunya
és l'òrgan
la institució pública
encarregada
de la preservació
del patrimoni cinematogràfic
i la difusió
de la cultura cinematogràfica
per tant
si ho diu la llei
s'ha de complir
i aquesta és
la fulla de ruta
de la Filmoteca de Catalunya
i de qualsevol
Filmoteca pública
el sentit que té
jo crec que justament
pel que deies
és a dir
perquè estem
en un dels molts
i no l'últim
període de mutació
tecnològica
del cinema
una de les coses
que està en qüestió
o en debat
o fins i tot en perill
és la forma
de consum cinematogràfic
amb la qual
aquesta feina
d'una Filmoteca
de preservar
les pel·lícules
en aquest moment
s'amplia
a preservar
també
l'espectacle
cinematogràfic
tal com va ser concebut
durant el segle XX
i per tant
el que nosaltres oferim
són no només pel·lícules
sinó
sessions de cinema
com el que va ser
el gran espectacle
del segle passat
i si la pel·lícula
es muda
posem un acompanyament musical
i intentem
doncs
embolcallar-les
amb una sèrie
doncs
d'actes
de debats
de conferències
de presències
de convidats
etcètera
que fan
que siguin
sessions úniques
i posaré
un exemple
que l'he explicat
diverses vegades
però que és molt didàctic
quan vam fer
la retrospectiva
de Maria de Medeiros
bona amiga
per col·laborar
molt entusiàsticament
amb la selecció
de les pel·lícules
i
jo li vaig dir
bueno Maria està molt bé
que ha posat les pel·lícules
petites portugueses
etcètera
però
també hem de posar
Apple Fiction
perquè és el teu gran èxit
internacional
ella
estava per Barcelona
va venir 5 o 6 vegades
a presentar les pel·lícules
i el dia de Apple Fiction
diu
hoy no vindrà nadie
diu
però aquesta pel·lícua
està en Youtube
i a la vista de todo el mundo
dic t'equivoques
dic t'equivoques
sense mirar la sala
eh
t'equivoques
dic perquè
està Youtube
i a la vista de todo el mundo
dic però
projectada
en una sala
amb una còpia
en 35 milímetres
en versió original
i presentada
per Maria de Medeiros
és avui
i aquí
hi havia
més de 200 persones
a la sala
això és el que
diguéssim
a mi m'avala
la feina
que estic fent
que és
diguéssim
reproduir
aquesta sensació
de
no només veure una pel·lícula
sinó veure-la
amb unes determinades
condicions
i tots vosaltres
heu estat a la filmoteca
ho heu vist
ho heu dit
i sabeu
de què estic parlant
i tant i tant
és el millor lloc
per veure si anem
en condicions
sí
és que
no hi ha crispetes
ni hi ha gent
que et foti patades
al darrere del seient
això ho vaig prohibir
prohibir jo
i vaig prohibir
les crispetes
entrar
quan la pel·lícula
està començada
consum de
de begudes
i vaig tallar
les senyals de mòbil
perquè
la gent que vingui
a veure una pel·lícula
vingui a veure una pel·lícula
sí senyor
sí senyor
i
pel que fa
doncs
més concretament
a la celebració
d'aquests 10 anys
de Nova Seu
per què
es va traslladar
al Raval
no
i en tot cas
com és la convivència
diguem-ne
en un barri
diguem-ne
complex
això m'intriga
també molt
a mi
no m'he preguntat
a vegades
a veure
jo no vull
tirar la pilota fora
però jo no hi era
vull dir que no vaig
participar d'aquesta
decisió
d'aquesta decisió
quan jo vaig guanyar la plaça
m'ho vaig trobar
fet
i
el que vaig fer
és en cap moment
plantejar-me
si allò estava
bé
malament
regular
si m'agradava
o no m'agradava
és a dir
jo sabia que em presentava
a una plaça
per dirigir
una filmoteca
que la seu principal
estaria al barrer del Raval
punt
i a partir d'aquí
això és el que hi havia
jo vaig arribar
jo crec que políticament
interessava esponjar el barri
i donar-li
i donar-li
un foc cultural
que
comportés també
un moviment
de persones
no
a veure
parlant en sèrio
la filmoteca
forma part
d'un
vell pla
que es deia
del Liceu
al Seminari
i que era
justament aquest pla
doncs
d'atravessar
un determinats
barris i espais
de Barcelona
i esponjar-los
amb
institucions
equipaments
culturals
i aquí està
doncs
la nova
facultat de
geografia
i història
està
el CCDB
està
el MACBA
estava
evidentment
al Liceu
el que passa és que
la filmoteca
va arribant aquí
i va arribar
l'última
la més petita
i en un lloc més conflictiu
i a partir d'aquí
doncs
espavila
però ja dic
jo
m'ho vaig prendre
com
no com un càstig
ni molt menys
sinó tot el contrari
com un repte més
com un repte
que ja estava
definit
realment
la situació del barri
era complicada
i és complicada
jo sempre
la meva actitud
ha sigut
de dir
sabem que hi ha
problemes
gravíssims
al barri
i que no és feina
ni la filmoteca
té possibilitat
d'arreglar-los
però si
amb alguna mesura
nosaltres
hem pogut
col·laborar
a millorar
posar un granet de sorra
que milloreixin
les condicions del barri
ho hem fet
i hem fet
col·laborant
amb institucions
del barri
amb escoles
inductablement
ha millorat
i d'altra banda
i d'altra banda
també puc dir
també tinc una carpeta
amb
prediccions apocalíptiques
publicades
quan vam inaugurar
doncs
dient de tot
dient de tot
volia dir
tindreu pejilleres
a l'última
fila
textual
haureu d'avisar
els Mossos d'Esquadra
perquè ens acompanyin
la sortida
de la sala
uns alcaldes
que em deien
que la rambla
del Raval
era formidable
dic
és formidable
el dissabte
el demà
per passejar
el gos
o la criatura
dic
però un dimecres
a les
a quarts de 12 de la nit
la rambla
del Raval
a mi no em soluciona
cap problema
i en canvi
doncs
no hi ha hagut
cap mena de problema
cap mena
de problema
hem tingut
moltíssim públic
una de les coses
que celebrem
és que hauran passat
un milió
tres cents mil
espectadors
per la filmoteca
d'aquests 10 anys
i
aleshores
doncs
és per celebrar-ho
no és per
no és per lamentar-se
ni per dir
ni per somiar
que hauria sigut millor
si la filmoteca
hagués estat
en monestir de Pedralbes
és que
a més a més
et dic una cosa
jo sóc usuari
de la filmoteca
i
t'haig de reconèixer
i
estic molt content
de fer-ho públicament
que
l'equip
de gent que tens
és molt bo
gràcies
és molt gràcies
no no
és que a veure
això és l'altra cosa
vull dir que
les coses no es fan soles
ni es fan
en una única direcció
és a dir
jo tinc 50 persones
treballant
a la filmoteca
40
allà hi ha arxiu
allà hi ha biblioteca
40 al Raval
i 10-12 a Terrassa
en el centre de conservació
que també és la filmoteca
que també és la filmoteca
que és l'altra feina
que deies abans
la de conservació
precisament del patrimoni
i aleshores
jo estic molt satisfet
del meu equip
i una de les coses
que vull agrair públicament
aquí
i el dia 21
doncs és la implicació
d'aquest equip
doncs en creure en un projecte
de fer-lo viu
i de tirar endavant
amb circumstàncies
que d'altra banda
no han sigut fàcils
no pel barri
sinó doncs
perquè hem patit
inundacions
pandèmies
crisis d'alta mena
i tot plegat
i la voluntat
sempre ha sigut
la de mantenir
viu aquesta idea
de l'espectacle
públic
i presencial
i jo per mi
si la pregunta del milió
és
els moments
inoblidables
que farem un cicle
que es dirà
moments inoblidables
per recordar justament
aquests moments
tan intensos
un d'ells va ser
a finals de juny
de 2020
després dels
tres mesos
de confinament
el dia que vam tornar
a obrir les projeccions
aquell dia
voluntàriament
bona part de l'equip
va venir
per rebre el públic
i el públic
va venir plorant
dient
us hem trobat a faltar
com estem
sou la nostra família
quina il·lusió tornant aquí
vam passar
set de mal
i do the writing
i tots amb la mascareta
i separats
i amb gel
i no sé quantes coses
i cap a casa
però tornem-hi
perquè nosaltres
hem d'estar
allà
i després
l'aspecte
interna
les relacions
de la Filmoteca
amb altres entitats
tu has estat
vicepresident
de la FIAF
a banda
d'altres càrrecs
per tant
evidentment
que hi ha
com són
aquestes relacions
com funcionen
com són les col·laboracions
som una família
som una família
és a dir
Filmoteca
la FIAF és la Federació Internacional d'Arxius Fílmics
amb la qual
un centenar
doncs som membres de ple dret
amb arxiu propi
i per tant
tots ens mou
els mateixos impulsos
tots som públics
tots estimem el cinema
tots ens dediquem al mateix
abans de la pandèmia
ens reuníem un cop a l'any
en un congrés
que el 2013
el vam fer justament a Barcelona
i per tant
no només som col·legues
i compartim tot això
sinó que en molts casos
som amics
i molt bons amics
i per tant
hi ha aquest esperit
doncs de compartir
un dels cicles
també que farem
arrel del desèmpte aniversari
doncs es diu
Filmoteques Amigues
i hi haurà una totzena
de Filmoteques
que ens portaran
a les seves últimes restauracions
i a l'inrevés
és a dir
restauracions nostres
han estat
doncs
el Sol de Membrillo
va estar
cants clàssics
la pel·lícula marroquina
alguns elements
sense significació
va estar
al fòrum
de la Berlinale
hem fet una retrospectiva
programada
al MOM
el 2018
la Cinemateca Quebequals
la Cinemateca Mexicana
Toulouse
etcètera
Toulouse
eh
tenim també un vincle
amb Toulouse
això ho he vist
perquè tinc relació
també amb Toulouse
i veig que teniu
moltes relacions
exactament
doncs
això és el que també
doncs
ens ha eixamplat
les fronteres
i també és el que ens permet
doncs
tenir una sèrie
d'intercanvis
perquè no són només
relacions unilaterals
i tot això
juga
per enriquir
i per afavorir
aquesta complicitat
i aquestes comunicacions
una cosa
Esteve
la Filmoteca
com es financia actualment?
la Filmoteca
la Filmoteca
la Filmoteca
és pública
100% pública
i és 100%
Departament de Cultura
de la Generalitat
a través de l'ISSEC
és a dir
té una subvenció
no
no té subvenció
és
és
no és
és a dir
formem part
de l'estructura
de
ja dic
de l'Institut Català
de les Empreses Culturals
i del Departament
de Cultura
i per tant
formem part
d'això
i per tant
està finançada
100%
amb l'iners públic
hi ha una petita part
d'ingressos
és que llavors
la pregunta
anava
perquè
en funció
del pressupost
anual
que hi hagi
quina
possibilitat
tens tu
d'implantar
coses
col·laterals
per
per donar
més serveis
etc
hi ha un plantejament
d'això
o
no
a veure
hi ha un pressupost
cada any
doncs
i quan hi ha hagut pressupost
moltes vegades
últimament han estat
prorrogats
i a partir d'aquí
doncs
és la meva feina
era del meu equip
doncs gestionar
aquest pressupost
una de les estratègies
per ampliar
o per produir
el miracle
dels pans
i els peixos
ha estat el de les
col·laboracions
i aquí també
la llista de col·laboradors
és molt llarga
des d'altres equipaments
fins a institucions
internacionals
l'Institut Francesc
l'Institut Italià
el que té institut
consolats
altres filmoteques
és a dir
jo he vist que
amb els festivals
que es fan
sobretot aquí a Barcelona
la filmoteca
està amb tots
el festival francès
o el BCN
jo utilitzo
un terme
és a dir
nosaltres no subvencionem
encara que siguem
nosaltres
jo utilitzo
el terme
col·laborar
i col·laborar
vol dir
jo et dono
tu que em dones
i aleshores
hi ha hagut
col·laboracions
extraordinàment
positives
i que no hauríem
pogut fer moltes coses
si no hagués sigut
per aquestes
col·laboracions
aleshores
és una qüestió
de gestió
de recursos
per dir
fem més coses
de les que
estrictament
podríem fer
si només
juguéssim sols
i llavors
no és un esport
individual
sinó que és
un esport
col·lectiu
i compartit
i anant
potser ja
per les coses
concretes
quines
activitats
es faran
durant aquesta setmana
commemorativa
del 21 al 27
pel que fa
els 10 anys
d'existència
estrenem
a Barcelona
una pel·lícula
recent
que la premiere
internacional
va ser
al festival
de Valladolid
és una pel·lícula
que es diu
Film the Living Record
Power Memory
que sembla
que estigui feta
a la nostra mida
i ho dic així
de clar
perquè la directora
la Inés Toaria
doncs
me l'he anat trobant
a diversos congressos
de la FIA
a diversos festivals
etcètera
des de fa 5 o 6 anys
que ha anat empaitant
la gent del món
de les filmoteques
també va estar
a casa nostra
filmant el Costa Gabres
etcètera
llavors ha fet
una pel·lícula
extraordinària
que és un retrat
de què és
i per què serveix
una filmoteca
aleshores
quan la va estar
a la Guinés
dic aquesta
fes un regal
d'aniversari
i això és el que estrenarem
llavors farem
un parell
de projeccions
d'aquesta pel·lícula
com a tret de sortida
i engegarem
tots aquests
trets
diguéssim
aquests cicles
transversals
reconstruccions
moments inoblidables
un d'ells
serà
la projecció
de Reborn
en la qual
l'Anastasi
està directament
implicat
hem parlat
aquí en aquest programa
alguna vegada
perquè formava part
del primer cicle
gran de la filmoteca
que va ser
Bigas Luna
perquè és una pel·lícula
que nosaltres
vam rescatar
dels Estats Units
un laboratori nord-americà
els materials
de la versió americana
i que sortosament
en aquests moments
estan aquí
i es pot veure
i això ja ho vam fer
fa 10 anys
i ara ho tornarem a fer
tenim també
l'estrena
d'un altre documental
que també sembla
la Feta Mida
que és un documental
que es diu d'ombra
sobre el Tomàs Pladevall
que és una persona
que no només
és un gran director
de fotografia
n'hem parlat d'ell
sinó que ha col·laborat
directament
amb restauracions
de la filmoteca
tindrem el president
de la FIAF
que és el director
de la Cinematec Suïs
Frederic Mer
que ens porta
com a regal
una de les seves restauracions
Grauzón
una pel·lícula dels anys 70
que parla sobre pandèmies
i per tant
és extraordinàment oportuna
i tenim la pel·lícula
més votada
pel públic
amb una petita enquesta
que hem fet
que va resultar
que era d'ombres
en construcció
de José Luis Berín
que també és un retrat
del barri
tindrem curtmetratges
fets per gent jove
del barri
sessions infantils
també especials
és a dir
intentem dibuixar
doncs
el que ha estat
aquests 10 anys
i això s'allargarà
al llarg de l'any
sobretot a partir
d'aquests dos cicles
el de les filmoteques
i aquests moments inoblidables
que no recullen
les millors pel·lícules
que hem passat
ni recullen
les que més ens agraden
ni les més votades
pel públic
sinó
aquelles pel·lícules
que formen part
de la nostra història
durant aquests 10 anys
i han hagut moments
doncs
molt importants
i molt impactants
la cluenda
del festival de la FIA
amb la versió restaurada
dels nivells 1
al Liceu
Río Grande
és la pel·lícula
de Joan Fort
és la pel·lícula
que s'estava passant
en el moment
de l'atemptat
de les Rambles
i vam haver de prendre
la decisió
a distància
de què fer
amb el públic
que en aquests moments
estava veient
la pel·lícula
tindrem
Lily Marlene
perquè va ser
el final del concert
que ens va fer
la Hanna Shigula
a la Filmoteca
amb dos visos
de la famosa
cançó
tindrem un homenatge
també al Pere Portavella
que ha estat una persona
molt propera
a tot el que ha estat
la trajectòria
de la Filmoteca
les pel·lícules
que deia abans
que hem presentat
a Cannes
que hem presentat
a Nova York
que hem presentat
a Berlín
edicions en DVD
que hem fet
com
Vida en sombres
el Cinto Esteve
amb una exposició
pel·lícules vinculades
als serveis
educatius
la nostra història
cadascú té la seva història
nosaltres
amb 10 anyets
hi tenim una mica
d'història
ens ho hem passat molt bé
hem treballat molt
hem passat moments
molt complicats
però jo crec que
el balanç
almenys
des del nostre punt de vista
i per l'on de tot l'equip
jo crec que ha sigut
molt positiu
la relació
amb les escoles
de cinema
que hi ha
a Barcelona
què tal és?
nosaltres tenim
un cicle
des de fa
més de 20 anys
que es diu
Aula de Cinema
i aleshores és un curs
d'història del cinema
amb 30 sessions
i en aquests
on estan implicades
les universitats
en matèries cinematogràfiques
és un canal de sortida
exactament
i una cosa molt positiva
aquestes sessions
tenen una mitjana
de públic
més elevada
que les sessions normals
per tant això vol dir
que els alumnes
els joves
estan motivats
venen a veure
pel·lícules
el que dèiem abans
quin sentit té una filmodèca
doncs a veure
jo he vist
recordo fa uns anys
el mestre Pineda
que interpretava el piano
les pel·lícules mudes
alguna vegada
amb els estudiants
gairebé es que els deien
amb ombros
com si fos un torero
de la sala
perquè clar
és a dir
amb un nano jove
en aquests moments
explicar-li que el cine
es veu
en una sala gran
doncs
bueno
s'ho pot arribar a imaginar
però dir-li
que es passaven pel·lícules
en blanc i negre
mudes
i amb un pianista
tocant al mateix temps
això és bastant més complicat
però quan ho veuen
diuen
està molt bé això
dic una cosa
que amb els pioners
i el pianista
a vegades
en els pobles
explicava
a més a més
d'acompanyar
explicava la pel·lícula
vam tenir una vegada
una sessió
d'una pel·lícula japonesa
muda
amb un Benji
que eren els explicadors
de les pel·lícules
japoneses
i va ser espectacular
perquè
és a dir
nosaltres vam passar
la pel·lícula muda
el Benji
a peu de pantalla
amb un micro
i feia tots els personatges
però tots els personatges
de l'auca
imitaven les veus
i aleshores
nosaltres
vam subtitular
no el que deien
a la pel·lícula
el que deia ell
de el que deien
a la pel·lícula
si tancaves els ulls
i no el veies
amb ell
el teníem
amb una cantonada
amb un focus
estàs veient
una pel·lícula sonora
que bo
que bo
impressionant
l'Albert Serra
que és un realitzador
força controvertit
m'atreviria a dir
ens dona
ofereix
ha creat
com una imatge
quina imatge és aquesta
i a més a més
ha fet uns curs
per promocionar
la setmana
aquesta
l'Albert Serra
pot ser
tot el que
controvertit
que es vulgui
però és
l'únic cineasta
que ha apostat
per estrenar
per preestrenar
totes les seves pel·lícules
a la filmoteca
cosa que és
d'absolut
agraïment
i per tant
no només és un bon amic
sinó que
li hem estrenat
les pel·lícules
la mort de Lluís XIV
ens va portar
el Jean-Pierre Leó
i tota la sala
i us recordo
ens va posar
en peus
per roli
per això es projecta
va ser emocionant
aquell dia
i aleshores
ningú millor que ell
per tots aquests antecedents
vinculats
un cop més
a la filmoteca
torno a dir el mateix
no és el que més ens agrada
és la persona
que està més vinculada
com a cineasta
a la filmoteca
i aleshores
li vam demanar
que ens fes la imatge
d'aquests 10 anys
i aleshores
ens ha fet un curt
que és una seqüència
descartada
de la seva última pel·lícula
que acaba de rodar
a Hawaii
o en Olulu
o Bora Bora
o no sé on
amb el Benoà Magimel
i aleshores
tenim una versió
de 3-4 minuts
tenim un spot
de 30 segons
i tenim la imatge
que ja es pot veure
en el cartell
que penja la façana
durant
unes quantes setmanes
per Barcelona
ha estat ple
d'aquesta imatge
vermella
i de la silueta negra
difuminada
amb la qual
doncs
l'Albert
doncs
commemora
ens ajuda a commemorar
aquests 10 anys
i li estic infinitament
agraït
un cop més
molt bé
perfecte
no sé si
tenim
encara ens queda temps
escota
tenim uns minuts
i
parlem una mica
de
l'Esteve Riembau
director
també
o què?
si és
imprescindible
home
jo crec que
val la pena
aprofitar-ho
com ha sigut
l'experiència
i com està sent
perquè
segurament
segueixes fent coses
encara
perquè
el coquet
és el coquet
amb el cine
no
a veure
jo no sóc
el crític de cinema
que de gran
volia ser director
això en cap moment
havia estat així
però sí que és cert
que en un moment determinat
el 2003
aproximadament
doncs
va sortir una oportunitat
a través de l'Elisabet Cabeza
d'una idea
amb la qual
hi havia un embrió
que de seguida vam veure
que podia ser una pel·lícula
aquesta pel·lícula es va fer
es diu
La doble vida del Fakir
i
a partir d'aquí
doncs
va tornar a baixar
el sofler
fins que va sortir
una altra oportunitat
que
a partir de l'oferta
que jo dirigís
una obra de teatre
amb
Josep Maria Pou
fent dos nouels
i vaig dir
doncs posats a liar-la
i a l'aliem-la del tot
i aleshores fem
paral·lelament
l'obra de teatre
i una pel·lícula
que es va dir
Màscara
Màscara
aleshores
això va ser
just abans
d'entrar a la filmoteca
el qual
jo ja
quedava descartat
per aquestes històries
fins que
un bon dia
van venir
l'Àlex Gorina
i gent de TV3
dient que volien fer
una sèrie
sobre la història
del cinema català
vam fer
els primers set capítols
i malauradament
per decisió
de la televisió
va quedar
interrompuda
en aquest punt
i
doncs
un cop més
va ser una experiència
molt positiva
i en aquests moments
i ja puc dir-ho
acabo de fer
un curtmetratge
és un tema
molt
molt personal
es diu
Vidres de Colors
i s'estrenarà
al proper
Festival de Bàlaga
molt bé
o sigui
el festival d'aquest any
sí
estupent
és un curtmetratge
és un curtmetratge
molt bé
es podrà veure aquí
sí
i tant que sí
farem que sí
la història
les pel·lícules
es fan perquè es vegin
sinó
per guardar-les a casa
es fan per això
no sempre tenen èxit
en aquest sentit
després la
producció literària
és molt extensa
això suposo que
els llibres
han anat sorgint
a mesura
o sigui
al llarg dels anys
no?
sí
tots al mateix any
no estan fent
no no
vull dir que
una mica
segurament
les motivacions
han sigut
l'interès teu
en un moment
determinat
per un director
per un tipus
de cinema
per la història
hi ha llibres
d'encàrrec
directament
està bé
i llibres
que sorgeixen
de determinades
circumstàncies
i d'altres
que són llibres
més
o també pot ser
que a la millor
per la teva funció
de centro
vessis a faltar
que hi havia
a vegades
per cobrir
alguna matèria
això m'ha passat
en un cas
que és un llibre
justament sobre
el Hollywood digital
de la transformació
de l'analògic
al digital
parlem de pel·lícules
d'aquestes
com el Ronald
Emmerich
i tal
que ho vaig passar
molt bé
però d'altres casos
doncs no sé
la biografia
del Ricardo
que és un llibre
que jo m'estimo
molt personalment
doncs va ser fruit
de la compra
per part de la
Filmoteca Valenciana
del seu fons
del seu arxiu
i de l'encàrrec
que jo fos
el que custodiés
tot l'inventariat
d'aquest material
quan vaig veure
el que hi havia allà
que més o menys
ho sabia
o ho intuïa
doncs immediatament
vaig dir
ho faig
si puc fer
la biografia
d'encàrrecs
purs i durs
Robert Gaudillian
i Costa Gabres
del Festival de Valladolid
que em va trucar
el director
en aquest moment
el Fernando Lara
i em va proposar això
doncs van sortir
no només dos llibres
sinó dos intensíssimes
i llarguíssimes
amistats personals
amb el Gaudillian
i amb el Costa Gabres
vull dir
que
l'últim llibre
que he publicat
doncs
Laia Films
doncs era fruit
de treballar
a la Filmoteca
i de tenir al costat
una sèrie de materials
que hi havia
moltes incògnites
per això
i després
el cas del Songwell
el Songwell
va començar
absolutament
per casualitat
va ser un encàrrec
també
de la revista
Dirigido Port
que editava
una col·lecció
de llibres
i em van dir
escolta
vindria de vos
fer un llibre
diu
un director
conegut
amb obra
pràcticament
en acabada
etc
i bueno
Ciudadano
que no el Songwell
i vaig dir
el Songwell
i quan vaig descobrir
el que hi havia
darrere
porto 40 anys
darrere
aquest home
abans
estem a punt
de tancar
però
sí que volia preguntar-te
evidentment
la Filmoteca
té alhora
un servei
de restauració
i de conservació
és una curiositat
però
quina és la pel·lícula
el material
més preciat?
això no t'ho diré mai
amb el director
d'una escola
no li pots preguntar
qui és el seu alumne preferit
val
no home
em refereixo
que segur que hi ha
materials
absolutament
tenim
40.000 pel·lícules
40.000 pel·lícules
per tant
però escolta una cosa
ara
aprofitant la pregunta
de l'Ignasi
amb els oients
que tenim
hi pot haver gent
que a la millor
tingui material
de super 8
de 16 mil·límetres
fins i tot
de 35
no sé
que a la millor
pensen
que el meu fill
això
quan jo me'n vagi
això segur que anirà
al container
i tal
hi ha un canal
per dir
filmoteca
escolteu
tinc això
s'ho voleu mirar
el canal és la filmoteca
i rebem moltes
encara rebem moltes
trucades
o comunicacions
de gent que té materials
el que passa
també dic
que nosaltres
no ho conservem tot
perquè seria impossible
és a dir
si demà passat
els fills d'aquests
que ara esmentaves
doncs ens vinguessin
amb tot el que tenen
gravat en els seus mòbils
la memòria
que això ocuparia
seria limitada
aleshores
és a dir
nosaltres coses
de caràcter familiar
i privat
rarament
ens en fem càrrec
ara
les coses que tenen
un interès
històric
social
cultural
documental
clar
a veure
no sé
una patum de verga
de l'any 1908
doncs això
avui en dia
té un interès
històric
i encara
encara apareixen
amb la Mludalaia
amb la recerca
que vaig posar en marxa
van aparèixer
tres documentals
que es pensaven
que estaven
o sigui
vosaltres teniu
un canal obert
per escoltar
i dir
escolta
vindrà algú
s'ho mirarà
i si hi ha
un principi
d'interès
igual que al Museu Nacional
no cada dia
els arriba un Picasso
o un Dalí
i moltes