Cinema sense condicions
Bona nit
Bona nit
Aquí estem com
Sí, enteneu la referència perquè és el camarote
Aquí som quants?
Avui som molta gent
Bona nit a tothom
els que ens esteu escoltant a Cinema sense condicions
per parlar de cinemes
per parlar del que hem vist, del que ens ha agradat
del que potser no ens ha agradat
i d'una novetat
que ens portaran els nostres convidats
Com sempre
darrere del comandament
el Pol, Pol Digles
Bona nit
el Joan Cerdà, bona nit
Hola, bona nit
Pep Armangol
Hola, bona nit
i els nostres convidats
que avui tenim molta gent
o sigui que són
tres persones que venen de la Palma de Cervelló
i ens explicaran
el que
el que han creat
o el que han recreat
perquè han posat a l'abast
del poble
una
una possibilitat
de veure el cinema
com ens agrada veure el cinema
els que ens ha agradat sempre el cinema
que és una gran pantalla
fosc
i
abduïts per aquella gran pantalla
bé
els nostres amics són
el Manuel Carrasco
Hola, bona nit
el Lluís Codinyac
Hola, bona nit
i el Josep Palsas
Bona nit
doncs aquí els animi
la segona part del programa
com ja hem comentat
primera part
diem el que hem vist
el que ens ha sembrat
algunes coses
el Pep ens farà
un resum
del que
del que va viure
que va ser molta cosa
sí, molta cosa
el Verdi
a veure si ho dic bé
el
BCN Fest
Film Fest
Film Fest
que ha tingut lloc
la darrera setmana
i que els nostres amics
el Joan
el Joan Sardà
i el Pep Armangoli
van assistir
suposo que moltes
el Joan Sardà
em va dir que un dia
va estar
cinc hores
no?
no, vaig veure
cinc pel·lícules i mitja
des de les deu del matí
fins a les dues de la matina
i va sobreviure
va sobreviure
és aquí
és aquí
sabeu?
és aquí
no, vull dir
això del cine
no fa mal
i després em dieu
quan vaig al Terror de Molins
que em faig les dotze hores
de terror
em dieu
apa
això ja no s'aguanta
això
és que tu
ets
de la gent jove
jo ja sóc del geriàtric
i escolta
aguantar això
també té un nivell
l'hem de felicitar
per aquesta
gesta
potser el Pep
em va veure més
perquè jo tenia
algunes obligacions
el festival va durar
nou dies
i en nou dies
vaig veure
41 pel·lícula
vols que et faci un bravo?
no
i a més a més
ell era jurat
del Premi de la Crítica
de la SEC
de l'Associació d'Escriptors Cinematogràfics
aleshores vull dir
bueno
ell era un privilegiat
del festival
vull dir
eren Jeremy Irons
i ell
sí
ja
sí sí
junts
no
per separat
junts
eren amb la Mònica Randa
i tu eres per separat
a veure
si vols comença tu
si ja ens estan a punt
doncs sí
com que la setmana passada
no hi era
per aquesta qüestió
avui
aprofito per obrir
molt bé
bé
l'edició aquesta
del festival
de Barcelona
és la tercera
que es fa
hi havia un canvi
de direcció
aquest any
aquest any
l'ha dirigit
la Conxita Casanovas
que ha fet
una
pel meu gust
un treball
extraordinari
rodejada
d'un molt bon equip
i ara
de les 59
pel·lícules
que es van poder veure
jo
ja he dit abans
que n'he vist 41
i d'aquestes 41
us diré una mica
què és el que a mi
m'ha semblat
començant per dir
que el meu criteri
el festival d'aquest any
té un notable
assegurat
de mitjana
o sigui
crec que
un notable
alt
hi ha hagut una
una varietat
molt interessant
de programació
llavors
començo
pel final de tot
al final
hi havia diversos jurats
un d'ells
era el jurat
de la crítica
oficial
que estava format
per Pilar Eire
Nora Navas
i Joan Maria Miró
i va entregar
el premi
a Soledat
d'Agustina Macri
una òpera Prima
a Argentina
sobre el tema
dels anys
en què
una noia
la Soledat
en qüestió
va sortir
de Buenos Aires
per anar a estudiar
a Itàlia
i es va posar
a Torín
i a Torina
llavors estava
molt activa
una sèrie
de cèl·lules
anarquistes
i va entrar
a dintre
d'una cèl·lula
anarquista
i
quins anys eres
m'has dit?
70
el premi
de la crítica
de l'Àsec
com ha dit el Joan
estava format
el jurat
per Ilènia
Cabanyes
per jo mateix
Pepe Mengol
i Aaron Cabanyes
i nosaltres
vam entregar
el premi
a La vida
sense la Sara Amat
de Laura Jou
és una òpera Prima
també
d'una directora
catalana
que fa
molts anys
més de 20
que està treballant
com a coach
d'actors
i actrius
i llavors
a treballar
per exemple
amb totes les pel·lícules
d'Agustí Villaronga
té molta experiència
i aquí s'ha llançat
com que ella
té molt contacte
i té una mà especial
amb els actors joves
s'ha llançat
a fer aquesta pel·lícula
que és una història
basada en una novel·la
homònima
del Pep Puig
que va guanyar
el Perrem i Sant Jordi
2015
La vida sense la Sara Amat
i que planteja
amb l'ambient rural
el mes de setembre
una mica
l'època aquella
del canvi
en la frontera
entre els 13 i 14 anys
d'adolescència
cap a joventut
d'un grup
de nois i noies
però centrant-nos
en un noi
i una noia
la noia
és la Sara Amat
em va semblar
que era molt interessant
aquesta pel·lícula
perquè
la ubicació
entès això
quin tipus
bueno
la ubicació
en la novel·la
és
no sé si és a Sabadell
o a Terrassa
sembla que és a Terrassa
però
per qüestions
de
de muntatge
i de coneixença
i tal
d'exteriors
i localitzacions
la pel·lícula
es va filmar
en un poble
que hi ha a prop de Tàrrega
a un quilòmetre
que es diu
el Talladell
i llavors
transcorre allà
per tant
no és urban
això
no
no
estem sempre
amb
l'època
cap a l'acabament
de les vacances
d'estiu
molt bé
doncs
aquests han sigut
els dos premis
i llavors
i a tu et va agradar
la pel·lícula
si la mou premiar
naturalment
sí
a més a més
allò que a vegades
jo votava aquesta
però era una altra
però
allò que a vegades
passa
també passa
després ja veureu
que dintre la secció oficial
hi ha altres pel·lícules
que també considerem
molt importants
però per exemple
una pel·lícula
ja ho avenço
extraordinària
com és
la tragèdia
de Peter Lu
vam considerar
que un
un director
de la categoria
i de la trajectòria
de Michael Lee
no li podia
fer massa fred
ni calor
el premi
i en canvi
una persona
que està obrint-se
camí ara
amb una pel·lícula
molt digna
amb una fotografia
extraordinària
extraordinària
de la Griselda Jordana
un guió
també molt treballat
i tal
doncs pensem
que era important
donar-li
empènyer per aquí
hi ha hagut altres
també pel·lícules
lògicament
per exemple
vam voler fer
perquè no quedés
sense anomenar
una menció especial
la mirada
d'Orson Welles
de Marc Cousins
perquè és una pel·lícula
extraordinària
sobre un geni
com Orson Welles
que tots els que estimem
al cine
és una pel·lícula
que quan l'estrenin
estic segur
que serà
de visió obligada
per tothom
però seguint
una mica
com va anar
al festival
la inauguració
es va fer
amb una pel·lícula
catalana
espanyola
de Dani de la Orden
que és Litus
una comèdia
a vegades
una mica
una mica
amarga
però
molt interessant
una pel·lícula
que val la pena
veure-la
i es va
la cloenda
es va fer
amb la blada
de Buster Scrooge
de Joel
i Ethan Coen
aquesta és una pel·lícula
que està dintre
del circuit
de Netflix
la va comentar
amb el Pol
no sé com anirà
no sé com anirà
la distribució
és una pel·lícula
que té
moments
extraordinaris
de l'oest
extraordinaris
i a més a més
té una
diversitat
perquè són
ensenya
que són sis
històries
i
concretament
hi ha la història
del buscador d'or
que
ah no l'has vist?
no l'has vist
tu l'has vist
el Pol
el Pol
la va comentar
perquè l'ha vist a Netflix
és una meravella
és igual
tot en conjunt
i dues nominacions
a l'Òscar
ja
molt bé
i llavors ja
dintre de la secció oficial
no diré totes les pel·lícules
però diré
les que em semblen
una mica
que estan dintre del notable
que deia
Cartes a Roxanne
d'Alexis
Mikailik
francesa
que és sobre
que és sobre
la construcció
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
el bailarín
de
Ralph Fiennes
aquesta
la destaco
com a fiasc
des del meu punt de vista
eh
la posaven malament
si no
val
però
però
però
horrorosa
senzillament
però és d'aquelles
pel·lícules
que curiosament
són fulminants
per exemple
nosaltres la considerem
horrorosa
i hi ha altres
que s'han
segut al meu costat
i han dit
aquesta pel·lícula
estupenda
és el del
Nureyev
no?
sobre el Nureyev
sí
sobre la primera època
del Nureyev
quan el Nureyev
passa a Occident
a París
i evidentment
el que és important
de la carrera
de Nureyev
és després
vull dir
el que va fer a Rússia
és no re
i la pel·lícula
se centra en això
vull dir
en els anys
que va estar a Rússia
i quan ell
doncs
arriba a París
amb el
ballet
del Bolshoi
i els ballerins
francesos
però arriba
relativament jove
no?
sí, sí
esclar
sí, jove
sí, que deu tindre 21 anys
sí
i demana
es demana
asil polític
sí
però és que
l'important
de la carrera
de Nureyev
és després
sí, sí
per això
el que vam trobar
a faltar
precisament
va ser
els moments
sí, vam una mica
per aquí la cosa
jo l'hi vaig dir
al Joan
aviam
pels que no estiguin
escoltant
el Xivatazo
perquè no estiguin
veient el Xivatazo
sí
bueno
hi ha hagut una referència
una mica
pel
escenòlegi
és que té
amb Juli
de la
Bolleín
d'Ithia Bolleín
sí
i amb Bohemian Raps
és del tipus
de pel·lícula
aquest
per una altra banda
hi ha
El secreto
de les abejas
d'Anabel Txancel
que és una altra pel·lícula
que considero fallida
però que va tindre
una mica
de revolt
i
de totes maneres
és una pel·lícula
que no és
absolutament
descartable
perquè
la veritat
és que
hi ha
alguns moments
d'entomòleg
de descripció
del món
de les abelles
que són
extraordinàriament
bons
i vaig tenir
l'oportunitat
de parlar
amb una biòloga
que tenia
la Ilènia
Cabanyes
que tenia
de company
i va dir
escolta
és que
és rigorosíssim
això ha estat
molt ben documentat
la resta
és que
clar
la pel·lícula
toca el tema
del lesbianisme
en els anys 50
i llavors
aquí
ja tenim
problemes
tenim problemes
perquè
adopten
la postura
de fer una pel·lícula
molt neta
molt polida
i llavors
hi ha incongruències
tan
serioses
com
una
una noia
d'uns
40 anys
o així
que ha perdut
la feina
ja la tenia
precària
perquè no tenia
ni per pagar
la pensió
que té problemes
i té que sortir
de casa
i tal
i en canvi
ens està
a cada
nova
plan
o plan
o seqüència
ens està sortint
amb un vestit
modelet
o sigui
per dir alguna cosa
i a partir d'aquí
ja es podeu imaginar
és curiós
les coses
a vegades
al cine
no són creïbles
per detalls
d'aquesta mena
sí
estic d'acord
i llavors
t'allunyen
ràpidament
i quan tu t'has allunyat
de la pel·lícula
és molt difícil
tornar-hi
et crec
et crec
i això que et dic
va crear un revolt
perquè bueno
hi havia
esclar
tota
la programació
ha estat
o sigui
heu de pensar
que més d'un 40%
de les pel·lícules
eren fetes
per dones
vull dir que
es volia donar
una visibilitat
gran
al tema
de la dona
aquest per exemple
també està dirigit
per una dona
però
clar
després
hi ha d'haver rigor
seguint
després hi ha
una pel·lícula
que és
Hotel Mumbai
és una pel·lícula
d'Anthony Maras
un altre
d'increïble
també
un altre
també
que clar
que comença
com
una pel·lícula
realment
el que era
aquell atentat
tan terrible
que no sé
si van morir
dues o 300 persones
i després
al final
acaba
en trossos
que sembla
Indiana Jones
altres que sembla
l'àngel exterminador
de Buñuel
és algo
al final
és
però és una
opera prima
diu
sí
ara arribem
a la mirada
d'Orson Welles
aquesta
us la recomano
a vosaltres
i a tots els oients
perquè
és
un repàs
a la carrera
d'Orson Welles
amb moltes intervencions
d'ell
i després
fent ús
d'una caixa
que van trobar
amb
cent
o no sé quants
dibuixos
que eren desconeguts
del propi Orson Welles
i a més a més
dibuixos
que donen
il·luminen
molt
per allà on anava
el seu pensament
la forma
i el rigor
que tenien
construint
els personatges
que abans
els dibuixava
i tal
és
és molt
és molt
colpidora
aquesta pel·lícula
el que li agrada
el treball
i l'obra
d'Orson Welles
que és imprescindible
perquè li obrirà
més camps
dintre
del que és
el geni
després
hi ha
una de les pel·lícules
millors
d'aquest festival
que s'ha vist
que és
la tragèdia
de Peter Loom
de Mike Lee
aquesta és d'anglesa
és comentada
i és una pel·lícula
històrica
rigorosa
que no fa concessions
en cap sentit
i que
sense
sense
voler
explicar
de què va
sí que
apunto
per tots els que ens escolten
que no se la perdin
s'estrenarà
o
si no s'estrenarà
s'estrenarà
aquest divendres
em sembla
i
és molt interessant
perquè
passa fa 200 anys
però hi ha
a Manchester
però hi ha moltes analogies
amb
la història
recent
del nostre poble
i ho deixo aquí
ja ho vaig dir jo
la setmana passada
sí
sí
anava a dir
que ho va comentar
el Joan
perquè
vam gaudir
de la presència
de Mike Lee
que va venir
que va venir
a xerrar
d'una manera
intel·ligentíssima
molt reivindicativa
i ell
mateix va dir
que era conscient
que la pel·lícula
podia tenir
un gran interès
perquè
ho va reconèixer
parla d'una història
de repressió
i bueno
ja sabem
que la repressió
sempre
és igual
i que
bueno
és això que tu deies
que fa 200 anys
però
malauradament
també l'hem viscuda
fa poc
els segles tornen
el poder s'assembla
sí
sí
avui un company
em deia
escolta
tu que saps
decidir
diga'm
aquella pel·lícula
de l'Ingmar Berman
que
no sé
d'una serp
i tal
dic
sí
t'interessa
mira-la
mira-la
és el huevo
de la serpiente
i
pot ser
que torni
a ser
d'actualitat
lamentablement
lamentablement
naturalment
llavors
hi ha
una altra pel·lícula
que és
Nacido Rey
d'Agustí Villaronga
que és
una pel·lícula
feta
aquí
els
els d'Aràbia
han posat diners
la pel·lícula està
ha costat
20 milions d'euros
és molt espectacular
amb una fotografia
del Josep Maria Civit
que és una
meravella
i la pel·lícula és extraordinària
la història
és preciosa
deixem-ho
és preciosa
perquè
és el rei
faig
afortunadament
faig salt
és quan era jove
fins als 12 anys
afortunadament
no entrem
amb el seu
desenvolupament
és una escapadeta
que va fer a Londres
per millorar
el seu anglès
i representar
el seu parc
però està
basada
en un llibre
i
la composició
el guió
és molt acurat
però sobretot
allà
el que ens hem de deixar anar
és amb les imatges
hi ha unes imatges
de desert
extraordinàries
i després hi ha
unes imatges
per exemple
una
una cacera
ho he vist
el programa
podies veure
el programa
si desplegaves
podies veure
i realment
això era interessant
és molt maco
a més
és una pel·lícula
que acaba
amb el mite
de Lorenz d'Aràbia
que per mi
és una pel·lícula
que no m'interessa gens
que és molt pesada
i aquesta
en canvi
és tot el contrari
i contraposa
el personatge
de Lorenz d'Aràbia
amb el personatge
de Philby
que és
el pare
del que seria
espia famós
Kim Philby
que
bueno
que seria
un agent doble
de Rússia
i de
l'imperi britànic
i llavors
doncs
Philby
té una idea
pel
l'Orient
mitjà
i
el Lorenz
té
una altra idea
no
i aquí
doncs
a la pel·lícula
es posen
del costat
de Philby
d'una manera
molt
molt clara
i que
bueno
és el que
té més
influència
sobre
el petit
feïssal
els britanes
tenen aquesta
dualitat
també
amb la Índia
jo recordo
va passar el mateix
també
hi havia dues corrents
una que era favorable
a fer les coses
mitjanament bé
i una altra
l'imperi
sí
exacte
seguint
amb el repàs
tenim una
que segurament
també
igual
em vau parlar
que és
Bunuel
en el laberinto
de les tortugues
és una
no me'n recordo
on vas parlar
no
hi ha una
sí
sí
també
també va venir
el director
i el productor
sí
el Salvador Simó
va tenir l'oportunitat
de parlar amb ells
també
de parlar amb ells
sí
el Joan
no sé si us ho va comentar
va explicar una anècdota
i és que
a veure
el Bunuel
per
fer les urdes
la pel·lícula va de la filmació
de les urdes
el curt metrà
o Tierra Simpan
o Tierra Simpan
llavors
ell va comptar
amb la financiació
per part del Ramon Acín
que li va tocar la loteria
era un aragonès
escultor
que
per exemple
anarquista
a Barcelona
hi ha una
escultura d'ell
a la Meridiana
amb una
pajarita
que era
una cosa
molt característica
en Ramon Acín
i aleshores
ell va comprar
un bitllet de loteria
a Oscar
perquè ell era d'Oscar
el Bunuel
era de Tarol
de Calanda
i aleshores
doncs
el Ramon
li va dir
al Bunuel
mira
si
era
de la loteria
de Nadal
i
el Ramon
li va dir
al Bunuel
si toca
et pagaré
la pel·lícula
perquè
al Bunuel
a França
ja no li volien
produir cap pel·lícula
perquè hi havia hagut
l'escàndol
de l'aix d'or
i la seva mare
havia pagat
l'aix d'or
i llavors
tampoc volia
produir-li
cap pel·lícula
i
va ser la casualitat
que en el Ramon
Acín
li va tocar la loteria
i aleshores
doncs
va dir
mira
Lluís
que havia comprovés
ja tengo los dineros
i el que
jo li vaig explicar
en el Salvador Simó
i en el
Manuel Cristóbal
que és el productor
que també havia sigut
el productor
de Rugues
que és una gran pel·lícula
d'animació
i ells
no ho sabien
i jo pensava
que no ho sabia
és que
el Ramon Acín
havia tingut
un carrer
a Barcelona
durant la guerra civil
i és el carrer
on jo visc
que actualment
i abans de la guerra
doncs es deia
Sant Pere més Baix
no?
la Ciutat Vella
i llavors
esclar
en temps de guerra
com que no hi podia haver
noms de sants
i com que el Ramon Acín
va ser afusellat
pels franquistes
al setembre
de l'any 36
doncs
al meu carrer
va passar
a dir-se
Ramon Acín
i això
m'ho explicava
la meva àvia
i la meva mare
que ja vivien
en el pis
quan la guerra
evidentment
i aleshores
ells
es van quedar
molt sorpresos
el Manuel Cristóbal
em va dir
doncs està aquí
el nieto
de Ramon Acín
sí
hi havia familiars
a la sala
era una cosa
perquè
la pel·lícula
es parteix
entre el Luis Buñuel
i el Ramon Acín
i és
una reivindicació
d'un artista
que està
gairebé
oblidat
però que
en el seu moment
va ser molt important
la pel·lícula
a més a més
parteix
d'una
una narració
il·lustrada
d'un còmic
de Fermín Solís
però
hi ha un treball
molt interessant
entre
la part
de dibuix
i
les incrustacions
de trossos
de pel·lícula
està molt ben fet
això
està molt lograt
i a més a més
la pel·lícula
té un creixent
que va captant
es veu
un Buñuel
bastant
tal com
jo he llegit
tres quadres llibres
sobre el Buñuel
i em sembla que
està bastant
captat
com era
Buñuel
i a més a més
ja personalment
vam fer un viatge
a Calanda
fa 45 anys
amb el Joan
i vaig tindre
l'oportunitat
perquè
jo era així
que vaig pujar
a casa del Buñuel
i estaven allà
amb el Saura
i el Juan Luis Buñuel
i tal
estaven esmorzant
jo m'anava passejant
pel menjador
i filmant
l'església
i la plaça
des del balcó
del menjador
del Buñuel
i resulta que
amb aquesta pel·lícula
hi ha una reconstrucció
d'aquesta
del menjador aquest
i us puc dir
que és fidel
perquè
em va vindre
a la memòria
bé
és una pel·lícula
que
com podeu veure
la recomanem moltíssim
molt bé
val la pena veure
després
tenim
la importància
de llamar-se
Oscar Wilde
de Rupert Everett
que aquí
potser el més destacable
és
la fusió
que hi ha
de l'actor
Rupert Everett
amb el personatge
d'Oscar Wilde
que hi ha moments
és que
penses que
realment
ha ressuscitat
Oscar Wilde
i està allí
perquè
hi ha una comunió
absoluta
amb el personatge
els actors
aquí
estaven molt bé
els actors
jo havia mirat
els actors
rojo
és una pel·lícula
que va
no va inaugurar
el festival
la van projectar
abans
de la inauguració
del festival
és una pel·lícula
que ha tingut
un bon recorregut
a l'últim festival
de Sant Sebastial
i va guanyar
un parell de premis
i està dirigida
per Benjamín
Naistat
és argentina
i és una pel·lícula
molt interessant
que té
un tractament
opressiu
tota l'estona
dels anys
previs
a l'arribada
de Vidal
i companyia
argentina
no és una pel·lícula
fàcil
no és una pel·lícula
agradable
però
és una pel·lícula
que té
la seva duresa
i té el seu interès
Vittoria 3 de marzo
de Víctor Cavaco
és una pel·lícula
que recomano
perquè penso
que és molt oportuna
que s'hagi fet ara
la visió
dels 5 assassinats
aquells que va haver
a Vittoria
i que té
una reconstrucció
molt digna
i tot això
que estàs dient
s'estrena
aviat o com?
sí
aquesta està a punt
d'estrenar-se
perquè bueno
en tornarem a parlar
quan vas vejar
el Víctor Plegant
us he de parlar
d'una
que s'estrenarà
l'ensemble aquest divendres
amb la que jo
és amb la que més
vaig disfrutar
rient
del festival
que és
Detective Pecacho
de la Índia
a París
en un armari
d'Ikea
ah sí
ja l'he vist
us asseguro
que és fresca
ja es veu
és aixo
només veient
el resum
i és molt divertida
a més
amb un actor
hindú
que
bueno
se't posa la butxaca
des de la primera imatge
haig de dir una cosa
d'aquesta pel·lícula
la de l'Ikea
sí
aquesta de l'Ikea
que en el títol original
evidentment
no diu res
de l'Ikea
sinó
a més
jo no ho entenc
és molt llarg
el títol
el títol original
és
l'extraordinari viatge
del Fakir
i aquí
li han posat
de la Índia
a París
en un armari
d'Ikea
i jo no entenc
que es pugui
posar una marca
en un títol
d'una pel·lícula
però
està tret
la novel·la
de Romain Púrtales
sí
va passar
que jo
aquesta pel·lícula
hi vaig arribar
tard
al matí
i llavors
hi vaig arribar
que ja
hi ha passat
un quart d'hora
i llavors
vaig anar
amb una altra projecció
a la següent projecció
que van fer
i va venir
aquest Romain Púrtales
i un productor
francès
que tots dos
parlava en espanyol
per cert
i aquest Romain Púrtales
llavors
o sigui
la pel·lícula
m'havia agradat
l'havia passat
molt bé
i tal
però quan va parlar
el creador
aquest de la novel·la
i tal
i dius
hòstia
se'm va caure
la pel·lícula
als peus
perquè resulta
que aquest tio
és policia
i abans
havia sigut
controlador aèri
al Prat
cinc anys
que per això
parlava castellà
no?
i el parlava
molt bé
és clar
i hòstia
jo
quan
un equipatge
molt dolent
per fer la promoció
sí
bueno
sobretot per mi
hòstia
se'm presenta
un policia
allà davant
i dius
collons
però és que
a més
el tio
diu
jo
us presento
la pel·lícula
i quiero
que al final
de la pel·lícula
os vegeis
todos
sigui
així
en plan
Albert Espinosa
i era una cosa
una mica
allò
que hòstia
em va començar
a sortir
una mica
d'excema
i no ho sé
vaig veure
el quart d'hora
que em faltava
i me'n vaig anar
perquè jo
ja n'estava
una mica
fart
és una pel·lícula
d'aquestes
de
com deia el tio
de sentir-se
bé
ser feliç
una mica
d'autoajuda
una conya
d'aquestes
però és veritat
que és molt
efectiva
i que està
molt ben feta
hi ha una pel·lícula
que l'he posat
per dir
és la filla
d'algú
que la fa
un grup
de l'SCAC
i la interpreta
l'Aina Clotet
una pena
l'esforç
que fa l'Aina Clotet
per una pel·lícula
que no té cap
ni peus
en canvi
n'hi ha un altre
que es diu
Staff Only
de Neus Ballús
que és
una pel·lícula
extraordinària
allà funciona tot
és
increïble
la pel·lícula
us la recomanem
i aquesta també
s'estrena
ara aviat
sí
bé
però tindrem
oportunitat
Neus Ballús
que havia fet
la plaga
la plaga
la plaga
que ja ens va agradar
ja era una
grandíssima pel·lícula
una gran pel·lícula
sí, sí
Atrevida
una directora
que apunta
i a la segona
amb un
bueno, no sempre passa
no, no
aquesta vegada sí
en aquest cas sí
llavors
amb uns actors
genials
hi ha el Sergi López
hi ha una noia
que fa la primera pel·lícula
que es diu
Helena Andrada
sí, Helena Andrada
és una revelació
absoluta
des del primer moment
de la pel·lícula
fins al final
fa de filla
del Sergi López
jo em pensava
que era la filla
de debò
perquè
perquè està
mirada
com un documental
i llavors
o sigui
és el Sergi López
que se'n va
al Senegal
per muntar
un complex turístic
i
porta els dos fills
ell està separat
i llavors
la dona ha dit
té
em porta tots els nanos
i jo em pensava
que eren els seus fills
de debò
però esclar
em mirava aquella noia
i jo pensava
aquesta noia
no es pot dir
Marta López
de cap manera
i no
es deia
Helena Andrada
i és així
Quan van fer
la roda de premsa
posterior al passe
van fer un tort
de preguntes
i això
i jo em vaig dirigir
amb ella
i li vaig dir
perquè havia parlat abans
li havien preguntat
i tu ara què faràs
jo estic amb els estudis
seguiré també
estudiant art dramàtic
però encara no sé
què faré i tal
i agafo jo la paraula
i dic
escolta Helena
per favor
els que ens agrada
el cinema
no ens facis la putada
de no ser actriu
va riure
es va sentir molt bé
és que
és una mica
el que diu el Joan
aquesta noia
tu la veus actuant
i dius
si no actua un noi
i interpreta així
és que ho porta a les venes
que té futur
sí
tinc que dir
breument
has d'anar acabant
sí
sí
Verdà
va i Agnès
és una pel·lícula
que la veureu segurament aviat
i sobretot
apuntaus-la
amb tres estrelles
també
molt bé
una autobiografia
feta per la mateixa
Agnès Verdà
que és
extraordinària
i llavors
com que va vindre
Jeremy Irons
tinc que dir
que pintores i reies
del Prado
més enllà
de la veu
ah
clar
sí
envellotada
de Jeremy Irons
és una pel·lícula
preciosa
sí
home
envellotada
bueno no ho sé
com el tol
que deies
no sabia jo
jo dic que
més enllà
de la presència
i la veu
del Jeremy Irons
és una pel·lícula
i el Jeremy Irons
en si mateix
és una pel·lícula
que no em va agradar
bueno
això és una altra cosa
em va semblar
que era una visió
del Prado
que jo he anat
tres o quatre vegades
i no coincideix
gens amb la que
hi ha de fer
però bueno
aquestes coses
es poden passar
el mateix puc dir
de Barcelona
la rosa de foc
de Manuel Huerga
que en català
fa la narració
el
el
el Pep Guardiola
i en castellà
un senyor
que es diu
del poble sec
el noi del poble sec
el noi del poble sec
i després
una
i amb aquesta a cabo
que
i amb francès
l'Érica Vidal
i amb anglès
el Woody Allen
sí
el de l'Érica Vidal
també està
una mica pelotera
la pel·lícula
n'hi ha una
que us vull dir
per tancar la cosa
i és
Klim
i Schiele
Eros
i Sique
sí
que és una pel·lícula
que em va semblar
extraordinària
o sigui
jo vaig sortir d'allà
dient
quan surti amb DVD
la compro
per veure-la
deu vegades
no tornar-la a veure
sinó
veure-la deu vegades
és bona
Klim i què
que es diu
sí
Klim i Schiele
Klim i Schiele
els dos pintors
Eros
Ipsique
realment
és una pel·lícula
que es parla
de Wilhelm Reich
tu
cuidado
i amb això
us dic
us dono les gràcies
per la pallissa
que us he fotut
i que heu aguantat
i us dic
que va ser
un festival
que
que ja veieu tothom
que s'ho ha passat molt bé
que ens ho ha explicat tot
tot absolutament tot
i que ara
quan les pel·lícules
que ens ha descrit
amb tant de
vehemència
les veiem
compartirem
o no
la seva
òptica
bé
com que
ens queda poc temps
la setmana que ve
Pol
et proposo
que parlem
del documental
que teníem previst
hem de parlar
hem de parlar
que li vaig dir
fa dues setmanes
no
la setmana passada
jo em vaig comprometre
que la veuria
que és una pel·lícula
de Netflix
és un documental
que es diu
Fire
i bé
parlarem
si els altres
l'han vista
sí va
deures
deures
deures
la setmana que ve
jo també portava una
a Netflix
però la setmana que ve
fem sessió de Netflix
molt bé
vinga va
doncs passem
doncs
comencem
amb els nostres
convidats
que
no sé si
els hi ha agradat
totes
aquestes pel·lícules
de les que ens han parlat
el Pep
però en tot cas
les guardeu
en mente
exacte
ja sabeu
que
bé
doncs
aquí tothom
hi posa passió
amb el cine
molt bé
doncs
expliqueu-nos
una miqueta
el vostre projecte
com l'heu creat
quin ha sigut
la vostra
el vostre
procés
fins a arribar
a tornar
a fer cine
a la Palma
el cine
que ens estimem
que és
amb una gran pantalla
i
amb silenci
bueno
amb silenci
no sé
però
sense crispetes
expliqueu-nos això
us escoltem
qui vol començar
a veure
Josep
bé
bona nit
en primer lloc
en principi
és un projecte
una mica
es podria dir
una mica
a foc lent
no
jo tinc
molt poc poder
de convicció
tinc una gran passió
pel cinema
fonamental
portava anys
comentant uns i altres
escolta
per què no fem
jo sé que aquí
té possibilitats
es feia cinema
fa molts anys
no
en deien de boig
cap amunt
però tenia clar
que almenys
es podia
es tenia
que provar
no
a partir d'aquí
a finals
de l'any passat
vaig tenir la sort
de coincidir
diguem
amb
amb
les persones
que també van
van estar interessats
entre ells
el Manel
el Lluís
d'altres companys
que no són aquí
i bé
doncs
crec que va ser
a finals d'any passat
que vam
decidir
començar l'any
el novembre
de l'any passat
vosaltres
el vostre projecte
és
un
amb un
teatre
que també ha estat
cine
i que
i que ara
es fan
suposa
activitats
diverses
vosaltres
heu iniciat
un
un
un cinema
un cinema
periòdic
però
consistent
perquè
teniu la intenció
de fer-ho
setmanalment
i fer
mensualment
i perdó
mensualment
per què ho doneu
bé
doncs expliqueu-me
quin és el projecte
que teniu
amb què
és el centre
com se diu
bé
això
ho fem
en el teatre
de l'Aliança
Palmarenca
això mateix
s'ha de dir que
en la societat
fa molts anys
ja s'hi feia
de teatre
vull dir
perdó
ja s'hi feia
de cinema
es compartien
les pel·lícules
amb Corbera
i la gent gran
explica
que
el primer rotllo
es passava a Corbera
i llavors
després es feia
la palma
i pujaven
bé
la qüestió és que
nosaltres
des de
la societat
vam decidir
fer una inversió
amb la compra
d'un projector
digital
professional
o semiprofessional
que ens permet
fer moltes coses
no només
en el teatre
sinó que vam veure
l'opció
de poder dir
bé
doncs ara
potser és el moment
de les confluències
aquestes
que en Josep
deia
bé
hi ha gent
que li agrada
el cinema
escolta
tenim una pantalla
doncs per què no
mirem
de
fer alguna cosa
i
vam decidir
crear una comissió
i en aquesta comissió
hi ha des de gent
experta
una comissió
que sou tots
de la societat
sou
socis
de
socis
no necessàriament
no necessàriament
la majoria ho som
però
no sé
ara no et sabria dir
potser hi ha algú
que no ho és
llavors vam dir
doncs
què necessitem
perquè això
mínimament
pugui començar
a funcionar
necessitem
gent que sàpiga
de cinema
necessitem
tècnics
que sàpiguen
fer anar
aquest projecte
i necessitem
gent que
ens ajudi
a tirar
endavant
i
per sobre
d'això
il·lusió
bé
doncs
i a partir d'aquí
vam dir
doncs
anem a buscar
gent de l'AMPA
per intentar
implicar una mica
diferents
grups
del municipi
doncs
tenim
un representant
de la gent jove
un o dos
representants
de la gent jove
tenim tècnics
tenim
l'Ajuntament
tenim un tècnic
de l'Ajuntament
que col·labora
amb nosaltres
i teniu una subvenció
o alguna cosa
de l'Ajuntament
bé
l'Ajuntament
el que fa és
tot el tema
de publicitat
l'assumeix
l'Ajuntament
tant la publicitat
que es fa
a la televisió local
com la publicitat
que es fa
penjant cartells
en els
en els diferents
establiments
del poble
tot això
ho assumeix
l'Ajuntament
després
gent experta
en cinema
i és ell
i el Marc
bé
som dotze
la comissió
som dotze
vull dir
des aquí
gràcies però
aficionat
eh
aficionat
no però
vull dir que
hem vingut tres
però
això és una feina
que estem portant
endavant
dotze persones
no tindrien
preus auriculars
això també és veritat
això també és veritat
i
bé
i a partir d'aquí
doncs
comencem
comencem a plantejar-nos
què fer
i com fer
vam decidir
fer
dos
dos tipus
de pel·lícula
diferenciada
i vam dir
doncs mira
el tercer
el primer hàndicap és
com evitem el Barça
com no coincidim
amb el Barça
aquest país
gira al voltant del Barça
com avui per exemple
com avui per exemple
doncs
vam dir
mira
divendres
divendres al vespre
pot ser un
un bon dia
per programar cinema
i vam dir
doncs farem cinema d'adults
cinema
el divendres
el divendres
el tercer divendres
a cada mes
a les 10 del vespre
hi ha cinema
i anem a intentar
agafar-ho com a rutina
que sempre serà
el tercer divendres
excepte que hi hagi
alguna cosa
extraordinària
perquè la gent
hi compti
perquè realment
si no és
fix
setmanalment
o així
s'ha de ser
un divendres
s'ha d'aguantar
a més un divendres
és un dels dies
que hem valorat
de la setmana
que ens rendeix més
perquè
generalment
es pot fer tard
i no passa res
exacte
la gent plega
i ha de treballar
uns a mitja tarda
els altres a les 5 o les 6
i és a dir
el divendres
estàs esperant
arribar a casa
per sortir
a lo millor
a fer l'entrepà
i llavors
sortir a l'entrepà
comencem a les 10 o a les 12
va de primera
molt bé
i el seu poble petit
i així el que fa és que
ajuda que això passi
no?
perquè l'aforament
quanta gent
a la sala
amb visibilitat
diguem-ne 100%
200
210
220
màxim
la capacitat
de la sala
és superior
però ja
ja seria
alguna
cadira
alguna butaca
amb una mica
de visibilitat reduïda
bé s'ha de dir
que al liceu
en té de visibilitat reduïda
i la gent hi va
però vull dir
la nostra idea
és que tothom
que hi vagi
el pugui veure
és que ja és com
un petit liceu
allò
sí
és un teatre
perquè si és teatre
és molt coquetó
i molt íntim
i et trobes molt bé
sempre ens trobem
que
artes artistes
amb activitats
cafè
molt teatre
i tot això
et trobes molt a gust
és molt acollidor
i llavors ara
esclar
amb les tècniques
aquestes noves
tens que
el
el que és el so
el
la mateixa visió
en pantalla gran
t'envolta
et sents molt envoltat
i esclar
penseu que
aquesta última pel·lícula
que vam fer
del Bohemian Rhapsody
hi havia 200 persones
però
el bo va ser
perquè
estaves mirant la pel·lícula
i no senties ni respirar
això
em veient el senyor
però era veritat
sí
a mi aquestes coses
em posen els pèls de punta
perquè diguis
tanta gent
i no senties ni respirar
això
ens envalentona
i ens dona
clar
el que passa
que també
tot això
és la part romàntica
però llavors
també hi ha un cap
però s'ha de fer números
clar
s'ha de fer números
i a més a més
s'ha de fer una dinàmica
també
de feines
que ha de distribuir-les
i són hores també
perquè
hi ha bolletí
hi ha bolletí
una mica de programa
sí
no
dic bolletí de l'Ajuntament
que ho pugui promocionar
també
o com ho feu
això
aviam
ara que comencem
a aprendre una mica més
de dinàmica
ja som
hem estat capaços
de preveure
i de programar
les pel·lícules
a dos o tres mesos vista
l'Ajuntament
emet
trimestralment
un calendari
d'activitats
que se'n diu
llavors clar
el primer
el primer trimestre
pel·lícula
ha de terminar
i en aquest segon trimestre
ja l'he posada
ja n'hi ha
la del juny
si no recordo malament
no es diu
ha de terminar
perquè encara no l'havíem decidida
i la idea és
que
a la pel·lícula
que fem
aquest mes de maig
ja anunciarem
la del mes de juny
passarem un tràiler
de la del mes de juny
molt bé
bé
doncs que la gent sàpiga
vagi sabent
doncs que
que això
que s'hi enganxi
que s'hi enganxi
i llavors feu
la familiar
que és el
perdona
la de Dulce
que és el divendres
i
i el quart diumenge
diguéssim
que seria la setmana següent
llavors fem la familiar
no
a les 5-5 i mitja
de la tarda
que hi és un horari
que va bé
i suposem que
sí
perquè fer-ho al revés
dels grans
els dissabres i diumenge
molta gent marxa
clar
això l'horari
i abans es quedava
molta la gent
i en canvi ara no
i l'horari
l'hem consensuat
amb les companyes
de la comissió
que són de l'AMPA
que tenen
que la canalla
correcte
aleshores hem mirat
de consensuar l'horari
en aquest sentit
val a dir
que al principi de tot
abans
en el mes de desembre
vam fer
diferents actes
en el teatre
perquè el teatre
és una sala polivalent
i s'hi fan més coses
vam crear
una enquesta
que la donaven
al públic assistent
i li preguntàvem
si creien
que era una bona idea
fer cinema a la palma
amb quina regularitat
quin gènere de pel·lícules
i això vam aconseguir
80-90 respostes
Déu-n'hi-do eh
que ens van marcar
una mica
a grans trets
per on havíem d'anar
i per on t'ha
creït
sí perquè ens plantejàvem
també
amb l'idea de l'enquestes
llavors de dir
bueno
si tenim
unes pel·lícules
que ens les triïn
la gent
què vol veure
però és que llavors
també te'n dones compte
que no pot ser-ho això
tens
no
tens que donar
tu
triar unes triades
llavors d'aquelles
que has triat tu
potser sí
donar-les a veure
quina els interessaria més
però això són coses
que també
ens les hem anat trobant
no?
Clar
les hem hagut d'anar
superant sobre la marxa
estem aprenent
el mateix temps
que disfrutem
i gaudint del cinema
estem aprenent
en aquest sentit
i avui amb la tertúlia
que hem tingut
amb l'amica
se'ns obre un món
un món molt
sí perquè això
et dona
de mica en mica
t'hi vas ficant
ve donant compte
jo això m'ha portat
per exemple
que
m'he donat compte
que
a prop d'on jo vi
tenia un veí
que eren molt amics
i no ho sabia
i resulta
que un seu
basavi
havia sigut
un pioner
en el món del cine
aquí a Catalunya
el gelaber
el gelaber
el gelaber
i tant
vam fer un reportatge
no fa gaire
a TV3
un
no recordo si
un sense ficció
extraordinari
sí i tant
bueno
devia ser el programa
del Gorina
i del
Rian Bau
que era
crec que no era
un programa específic
de cinema
no?
no
crec que no
no em facis
sí
no
del Fructus i a la Verda
em van parlar
a la gran il·lusió
a la gran il·lusió
efectivament
el programa
del
Gorina
i del Rian Bau
sí
sí
perquè
va estar
molt ben
dissenyat
la figura
de Fructus i a la Verda
que evidentment
és el pioner
és el pioner
del cinema
català
jo crec que potser
està una mica
oblidat
encara que
puntualment
seria al final
però per la
per tot el que va portar
ell
potser una altra visió
diferent
de la que tenim
ara del cinema
potser
necessàriament
ell va estar més
en
en desarrollar
i suposo
que
imatges
que es veuen
en pel·libles
o documents
que va filmar
però que sí que
en aquests moments
que no hi havia res
no?
així que ha
obert els ulls
de les maneres
d'anar desenvolupant
a inventar
exacte
exacte
però el problema
amb Gelabert
és que moltes
de les seves pel·lícules
s'han perdut
i aleshores
aquesta és
la gran tragèdia
que és un home
que va fer
moltíssima feina
i que
no es pot veure
doncs molt interessant
això
jo trobo
que
aquesta iniciativa
que ells
han fet
a la Palma
és importantíssima
i que
d'altres pobles
ja l'han fet
tu has parlat
del cinema baix
de Sant Feliu
i que trobo
que és interessantíssim
que la gent
es reuneixi
i que la gent
de pobles
siguin petits
o grans
que es trobin
d'una manera
comunalment
diguéssim
i que parlin
de les seves coses
i que el cinema
en aquest sentit
sent l'espectacle
més barat
que hi ha
almenys fins ara
doncs
és una oportunitat
que s'ha de produir
en tots els pobles
perquè hi ha pobles
que tenen
molts habitants
però no tenen
ni una sola sala
de cinema
i això
és un desastre
cultural
és un desastre
pel país
el tipus d'activitats
que tendeixen
a fer-se més
els pobles
són
d'una altra mena
això
d'aquest tipus
perquè veig
que
ball de saló
ball de no sé què
coses
d'aquest tipus
atrauen més
però quan s'intenta
una cosa
com el que estem
intentant vosaltres
és una altra alçada
això
creiem que
hi ha un paral·lelisme
tothom vol fer ioga
tothom vol fer
no sé què
però
a més després
a veure cine
és una altra
és igual
però
bé
la societat
té uns carrils
de funcionament
i no els podem
ni despreciar
ni de deixar
de tenir en compte
però això és una cosa
i tenir
hi ha espai
per tot
i el que veiem
és que
el mateix consumidor
de sèries
tipus
per Netflix
HBO
també és capaç
de sortir de casa seva
i anar
a aquest cas
perquè és una altra cosa
és literalment
una altra cosa
deixa'm apuntar
una cosa
i a més
quan comences
a entrar en aquesta dinàmica
doncs
et comencen
a arribar
inputs
de coses
de dir
escolta
voleu fer això
per exemple
doncs
el francès Boix
que va ser
el fotògraf
de Matt Hausson
doncs
tindrem una exposició
al mes de juliol
de fotografies d'ells
de la guerra civil espanyola
fetes al front del segre
que les van trobar
bé
doncs
una persona
va contactar amb nosaltres
escolteu
doncs hi ha això
doncs
perfecte
doncs
ho farem
clar
la pel·lícula
dient
potser és
el fotògraf de Matt Hausson
que és
és la pel·lícula
que farem al juliol
una pel·lícula
que en un principi
potser no
no ens l'hauríem plantejada
però lligat amb això
però lligat amb això
llavors
a través d'un altre contacte
la Filmoteca de Catalunya
també ens cedirà
un fons
de fotografia
de directors
que això
hem de parlar
per poder repassar
setembre-octubre
bé
petites coses
que no hi comptes amb ella
cap de nosaltres
hi comptava
però que te les vas
te les vas trobant
i dius
mira
primer pensant
que és una pantalla
d'entreteniment
però llavors
surt també
aquesta rama cultural
i segurament
també
amb el temps
i a mesura
que aneu creant
una continuïtat
i això
segurament
també hi haurà directors
catalans
i directores
que tindran interès
en vindre
a la millor
i presentar
la seva pel·lícula
i els documentals
documentals
del més
que es fan ara
és una idea
molt interessant
no deixa de ser
per ells
és
apoiar
la distribució
i llavors
en aquest sentit
és interessant
i per vosaltres
escolta
a la palma de Cervellós
si ve la Neus Ballús
a presentar
Estaf Only
doncs es foteu
una bandera allà
de conya
o que vinguin
el Pep Armengol
i el Joan
i el Joan
i a comentar-vos
això
ja hi comptem
això ho teniu
a comentar una pel·lícula
i donar-vos
i donar-nos
la vostra
la vostra
la vostra opinió
i tal
a micro tancat
hem comentat
que bueno
que esteu convidats
i que quan passem
perquè la passarem
camins de glòria
del Cúbric
us esperem veure
tots vosaltres
ell és l'especialista
ja veig
ja veig
que el Joan
no
tots
però ell
és
perfecta
i estem encantats
en què fem
el fòrum
i bueno
doncs crec que
podem lligar les coses
ja farem els contactes
pertinents
el Pep
és el gran especialista
en Cúbric
jo també
vull dir
que m'agrada moltíssim
i abans parlàvem
de l'exposició
que es va fer
en el CSSB
recentment
i per exemple
l'altre dia
vaig trobar
un llibre de Cúbric
i no el tenia
falti
em vaig comprar dos
un per ell
i un per mi
i això que en tenim
onze
i ell diu
jo és que tenia
onze llibres
o setze
no sé quants vas dir
diu
i aquest encara em faltava
com tantes pel·lícules
i mira
escolta
i bueno
però
això
vull dir
la qüestió és posar-s'hi
és el que tu deies
un cop t'has posat
en farina
diguéssim
et van sortint
les oportunitats
et surt feina
per tot arreu
i també
és una evolució
des del meu punt de vista
s'han de cremar etapes
o sigui
anar
lo principal
és acostumar la gent
o sigui
no canviar-los els plans
si el tercer divendres
hi ha cine
que hi hagi sempre
el tercer divendres
i si el quart diumenge
hi ha cine
que no falli mai
això la primera
i després
se'ls van donant cosetes
quants habitants té
la Palma?
3.000
3.000
3.000
2.900 i escats
3.000
3.000
en un poble
un petit paradís
aquí al Baix Llobregat
de 3.000
és veritat
de 3.000 habitants
que et vinguin
un diumenge a la tarda
o un
per exemple
l'altre dia
o el dia que van fer
campions
que van venir
160 persones
i venen de Corbera
alguns amics de Sabadell
que et venen
diguem
a donar suport
lògicament
de Molins de Rei
extraordinari
la porta està oberta
i de Sant Jus
esperem també
que puguem dir
que
segur que els oients
de Radio Sant Jus
a partir d'ara
sabran que la Palma
exacte
sabran que la Palma
ens hem posat d'acord
amb el bàsic
que és
cinema
bàsicament això
a partir d'aquí
el que deies
diguem
d'anar
d'anar
d'anar
obrint etapes
a poc a poc
i deixar la pressa
una mica
hi ha una cosa
també
que té
la seva
gràcia
i és
les reds socials
Facebook
Instagram
és interessant
posar la programació
l'anagrama
que tingueu
si el teniu
el logo
i a sota
tenim logo
i és un dels temes
que ara mateix
tercer divendres
d'aquest mes
si crea perfil propi o no
estem amb això
i bueno
doncs
de fet
ara
quan fem
perdona
quan fem publicitat
al marge de la publicitat
que ens fa
la televisió
i la que dèiem
dels comerços
ho pengem
en el Facebook
ho pengem en el Facebook
de la societat
perquè
com a comissió
no en tenim un de propi
es penja en el web
de la societat
però clar
això és l'ataca d'oli
o sigui
un cop
es passa per WhatsApp
i ja està
ja està escampat
o sigui
ja arriba
per WhatsApp
per Twitter
per Facebook
aquí tinc Instagram
ja l'ataca d'oli
comença
també alguna altra
vegada ens hem trobat
que havien començat
de dir
fem un petit sorteig
durant
abans o després
de la pel·lícula
d'unes entrades
per la següent
per això també
aquelles hores
et treu temps
que a vegades
la gent
té el temps just
d'allò
de si arribo
o si me'n vaig
però sí
que ens has dit
d'altres dies
que amb els comerços
no
llavors hem arribat
a entendre
que clar
pots arribar
per exemple
amb els comerços
a portar-los
X entrades
i ells
depèn
les vendes
que hi ha
posen una quantitat
i després d'aquesta quantitat
et donen uns tiquets
que llavors
els pots canviar
per entrades
o sigui
que pots
dinamitzar-ho
sense tindre la gent
allà parada
sinó que ja s'ho va trobant
el dia a dia
els comerços
per cada compra
van donant punts
i per cada X punts
una entrada
pel cinema
que també són sinergies
que hem arribat a assolir
amb l'associació
de comerciants
bé
és el que dèiem abans
l'associació de comerciants
el tema de les exposicions
del Bosch
de la Filmoteca
entitats que celebren coses
a la cursa de la dona
doncs
unes quantes entrades
regalem unes quantes entrades
que com a premi
els primers que arriben
i tot això
també ens ajuda
a què arribi
i d'amitzar-ho
perquè són entrades
i cobreu les entrades
socis
o això
no ho
no, no
paga tothom
paga tothom
no, no
socis
és important
el cine baix
és important que pagui tothom
no
el cine baix
té socis
que paguen
una quota
fixa
nosaltres
hi ha els socis
que paguen
la quota
de la societat
però això
per la societat
però no pel cine
no, pel cine
tothom paga la seva entrada
passa que els socis
tenen un descompte
suposo
no estem constituïts
fins a
com a
diguem
com
com una entitat
i aleshores
tot es fa
a través
de la societat
quan estem molt agraïts
de totes les facilitats
que ens està donant
queda oberta
sempre la possibilitat
bueno
conforme vagi agafant cos
que esperem que sí
i depèn de
quin cos agafi
doncs això
tenim portes obertes
doncs
per constituir-nos o no
com a entitat
i a partir d'aquí
doncs
veure
com va tot
el temps
molt bé
el pas del temps
és inexorable
aquí i a tot arreu
molt bé
doncs ha estat
molt interessant
que vinguéssiu
que ens ho expliquéssiu
que ens
ens il·lusionéssiu
amb la vostra il·lusió
i que per tant
un plaer per a vosaltres
molt agraïts
molt agraïts
i us esperem
i us esperem
estar relativament a prop
i gràcies
vindrem
vindrem amb el poble
molt bé
gràcies per deixar-nos
explicar
el projecte
gràcies a vosaltres
i esteu convidats
vosaltres
i els oients
moltes gràcies
fins la setmana vinent
que també parlarem
de cinema
del que hàgim vist
i amb un convidat
sorpresa
sí
que espero
o dos
o dos
ens hauria agradat
poder-lo
anunciar avui
però serà sorpresa
com diuen ells
amb això
d'anar als festivals
vull dir
tenim la cosa
una mica
així
apretada
vaja
però
bueno
serà un programa
com el d'avui
amb entusiasme
pel cinema
i
amb informació
i amb notícies
i amb crítiques
i amb tot el que fem
a cinema sense condicions
molt bé
molt bona nit a tothom
molt bona nit
adeu
ad euh
e
a
Fins demà!
Aquest dimarts, a les 10 del despre,
la música coral més de mil anys d'història.