Cinema sense condicions
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Bona tarda, amics i amigues de Ràdio d'Esvern.
És dimarts i estem a Cinema Sense Condicions.
amb aquesta magnífica
melodia de Richard Strauss
Acia Bló Zaratrusta
ens endinsem en un dia
en què tindrem com a
pel·lícula de la setmana
recomanada
entre els clàssics
2001, una odissea de l'espai
l'obra mestra del gran cineasta
Stanley Kubrick
però abans de tot això deixem que us presenti
els que estem aquí
avui amb vosaltres
Els Comanaments, l'Andrea Martínez
Bona tarda, Andrea
Hola, bona tarda
Què tal, com estàs?
Bé, molt bé, molt bé
Has vist alguna cosa de cinema?
Bueno, vaig veure la pel·li d'Eternals
Sí
Sí, sí, la vaig veure i molt bé, molt bé
M'agrada, m'agrada
Però no em poden dir nada perquè suposo que hi ha gent que encara no la he vist
No, jo encara no la he vist
però la directora
és una directora molt interessant
que va passar de pel·lícules
que em podrien considerar petites
a fer aquesta
suposo que
degut a l'èxit
de les últimes que he fet
que ha sigut creixent
Sí, sí, ha sigut
o sigui, brutal, eh?
M'agrada molt
Molt bé, molt bé
Bueno, però si en vols parlar ja ho saps, eh?
Sí, sí, i jo...
Després, quan arribem al moment de les pel·lícules
doncs, endavant
Perfecte
Tenim amb nosaltres
com a convidat
és la segona setmana
perquè la setmana passada
no vam poder
acabar de comentar
el seu extrets currículum
en el món del cinema
ple d'anècdotes
i ple de treball
Sí, senyor
I avui continuarem
amb la companyia d'Anastasi
Rinos Martí
per parlar de cinema
i de muntatge
i de moltes coses més
a la segona part del programa
Sí, senyor
Bona tarda
Bona tarda
Benvingut
I ja saps com va el programa
Sí
pots intervindre
en el moment en què creguis
molt amables
També, com sempre
la companyia de l'Ignasi Juliacs
Bona tarda, l'Ignasi
Hola, què tal?
Com estem?
Molt bé, mira
L'Ignasi, una vegada més
és el que ha proposat
el clàssic de la setmana
i com va dir ell molt bé
intentarem
enfrentar-nos a una pel·lícula
d'un gran mestre
d'Estanley Kubrick
i la pel·lícula també
una gran obra mestra
com és 2001
una odissella d'espai
de l'any 1968
I en últim lloc
el que us parli
Pep Armengol
Bueno, dit això
ja entrem
si et sembla
Ignasi
posant-nos
en la pell
d'aquest
d'aquesta odissea
Sí, sí, efectivament
A mi, abans que començar a parlar
d'una pel·lícula
que jo crec que
molta gent coneix bastament
m'agradaria fer una distinció
perquè evidentment
2001
és l'esforç
d'Estanley Kubrick
per
dir l'última paraula
i jo crec que ho va fer
posteriorment
no s'ha
ha bastat
un nivell semblat
l'última paraula
sobre la ciència-ficció
precisament
sobre la ciència-ficció
insisteixo
perquè és que
evidentment
Star Wars
no és
ciència-ficció
és
Space Opera
que és una cosa
molt diferent
o
jo què sé
o altres cosetes
que corren
com el
el que et diuen
els
l'Steampunk
que
per exemple
Jim West
és
esteampunk
no és ciència-ficció
o per exemple
Space Opera
pot ser també
una pel·lícula
que a mi
cau molt simpàtica
que parla
d'un soldat
de la guerra
de cessació
que se'n va a parar
a Mart
que és
John Carter
John Carter
no és ciència-ficció
encara que
va a parar a Mart
i hi ha marcians
i no sé quantes coses més
l'Space Opera
que té tot el dret
a existir
jo
m'agrada molt
Star Wars
però
clar
és que
ho dic perquè
clar
estèticament
Star Wars
els aparells
les naus
tenen una
a veure
el Jules Lucas
no s'ha apagat mai
vull dir
tenen una
una inspiració directa
sobre el gran treball
de disseny
tot el 2001
tot el que ha vingut
després del 2001
és d'autor del 2001
i abans
ens vam estar d'acord
amb mi
que el cinema
que se li deia
de ciència-ficció
era cinema considerat
de sèrie B
era un cinema
que era de pel·lícula
de complement
d'aquells programes dobles
i poca cosa més
o sigui
parlava de marcianos
i sortien tíos
de color verd
i tal
hi ha una pel·lícula
l'Arthur Clark
l'escriptor
li presenta
li ensenya
perquè
l'any 64
és quan Kubrick
parla amb Arthur Clark
per
per dir
miri
és que a mi m'agradaria
fer una
una pel·lícula
de ciència-ficció
que fos
el Nova Mars
l'Excel·les
de l'Excel·les
i posar
en majúscules
un gènere
que efectivament
com dius
estava menys tingut
i l'Arthur Clark
li diu
home has vist
una pel·lícula
que en anglès
es diu
Things to Come
que és de l'any 35
o
que parla
de l'evolució
de la
humanitat
d'aquí que sigui
una pel·lícula
pròpiament
evidentment
que apareixen marcians
i aquestes coses
però sobretot
parla de la humanitat
i a Kubrick
no li va agradar
gens
evidentment
l'any 30 i escaig
imagina't els efectes
especials
però
em sembla que es deia
El Mundo de Mañana
és una pel·lícula
que en castellà
la van titular
El Mundo de Mañana
i és una pel·lícula
que a mi m'agrada
la veritat
perquè la ciència-ficció
el que ha de fer
és justament això
reflexionar
a veure
la ciència-ficció
l'eix central
de la ciència-ficció
és l'home
i és aquest home
situat cap endavant
bàsicament
en principi
Kubrick
ho fa tot
va des de l'origen
i fins al final
pràcticament
però
la ciència-ficció
tracta de l'home
i de com
l'evolució de l'home
aquest allunyament
de la natura
perquè l'home
el que fa
és allunyar-se
de la natura
amb els seus aparells
la seva tecnologia
tot
com aquesta tecnologia
el condiciona
el transforma
i acaba fent
que sigui
diferent
hi ha una evolució
aleshores
Kubrick
es preocupa
a Kubrick
li interessava
sobretot
i ell ho diu
en una carta
que l'envia Clark
abans que es trobin
li diu
hi ha dos motius
principals
que m'interessa
reflectir
en aquesta pel·lícula
el primer motiu
és
creure en
l'existència
de la vida intel·ligent
fora de la Terra
és a dir
com si
aquest era un element
bàsic
perquè li obsessiona
la intel·ligència
correcte
el fenomen
de la intel·ligència
a Kubrick
Kubrick no s'està
per cosa petita
vull dir
li interessa
el concepte
de la intel·ligència
d'aquí que la pel·lícula
parla
de com
aquests australopitecos
que entren en contacte
amb el monolit
famós
doncs
adquireixen uns coneixements
no?
com
descobreixen
que una eina serveix
per matar
i al mateix temps
per alimentar-se
amb la qual cosa
clar
són més forts
que els altres
perquè maten un tapir
menjan carn
fins aquell moment
estan menjant
qualsevol cosa
són més forts
que els altres
i a més a més
tenen una eina
l'eina
l'eina serveix
per matar
i també serveix
per evolucionar
no?
aquest concepte
és molt interessant
i aleshores
és com
aquesta
clar
la carn
fa que el cervell
es desenvolupi
aquesta és una teoria
dels antropòlegs
de la gent que estudia
l'evolució humana
que a mi em sembla
encertada
no tant
el fet de creure
en una intel·ligència exterior
aquest tema
que també el tracta
per exemple
a promícius
no?
tot el que és
àlien promícius
a promícius
es reflexiona
sobre la possibilitat
que els humans
fossin gairebé
un experiment
d'alienígenes externs
que venen aquí
a la Terra
jo
em quedo més
amb l'evolució
del lumínit
en si mateix
però en tot cas
hi ha tot
un acorrent de pensament
que aboga
perquè la vida
prové
de l'exterior
de l'exterior
sí, sí, sí
però jo no ho crec
sincerament
aquí sí que
m'ho passo pipa
en promícius
ja em diràs
com ho passo jo
en 2001
és a dir
senzillament
al·lucino sol
cada vegada
que me la miro
però
simplement me'l airo
és a dir
tinc una mena
d'experiència
transcendental
però
bé
és fascinant
és fascinant
que Clark
i Kubrick
Clark
inspirant-se
amb el Sentinella
el Sentinella
que va escriure
el 1948
ja
és fascinant
perquè clar
imaginar
es van trobar
i per això Kubrick
li va dir
escolta
tenim que parlar
exacte
perquè m'has d'ajudar
a desenvolupar-ho
ara jo
em quedo amb la passada
són gairebé cinc anys
de gestació
eh
sí, sí
2001
per a mi
jo em quedo
amb la part
que li fascini
la intel·ligència
i per tant
el concepte
d'evolució
aquesta evolució
aquest fenomen
de la intel·ligència
de l'adquisició
de consciència
és fascinant
i potser és de les coses
que els sàpions
com a tal
ens fascinen més
perquè
realment és un estadi
evidentment veiem els animals
veiem que els animals
tenen un món intern
vull dir
tampoc
tu mires un gos
o fins i tot un gat
que és més primitiu
diguem-ne a nivell cerebral
i és evident
que tenen una vida
interna
és evidentíssim
i això connecta
evidentment
que després
Clarke ho desenvolupa
en la novel·la
en la pel·lícula
no és tan evident
perquè és una pel·lícula
que parla amb imatges
però Clarke
Sí
Clarke parla
de la intel·ligència artificial
que és un altre dels aspectes
que Kubrick
evidentment li interessa
i de com
el HAL 9000
que no deixen de ser circuits
ho deixa així
ho deixa penjat
que
aquests circuits
aquest ordinador
és tan perfecte
arriba a tal
a tal magnitud
de perfecció
que s'equivoca
i que acaba neuròtic
també
també
també hi ha una cosa aquí
HAL
no deixa de ser
un producte
de la naturalesa humana
i HAL
és
malèfic
i
també d'alguna manera
pot representar
una vertent
perquè
hem de tindre
en compte
una cosa
que és important
al meu entendre
i és que
Kubrick
estava convençut
que l'home
bàsicament
té una tendència
al mal
que a vegades
se la veu reprimida
perquè
hi ha
una societat
que vigila
i castiga
i tal
però
hi ha
alguna cosa
d'això
que després
ho desenvoluparà
també
amb
a Kloberg
Orange
jo no
ho he sentit
dir
de 2001
que HAL
sigui
dolent
el problema
és que HAL
li passa
com als homes
la neuròsis
provoca
deformacions
de percepció
i comença
a veure fantasmes
per dir-ho d'alguna manera
i en conseqüència
clar
a la que mira
en els llavis
que estan allà
tancats
dins de la cabina
i estan parlant
d'eliminar-lo
HAL
l'enganya
i mata
no no
evidentment
la neuròsi
porta
a una deformació
la deformació
porta
a una angoixa
a una ànsia
i no estem parlant
de coses
subjectives
evidentment
la ment humana
és també subjectiva
per això
hi ha moltes
interpretacions
HAL
no és conscient
que és ell
el que ha generat
el caos
quan s'inventa
la reparació externa
que els envia
a treure la peça
de fora
l'antena aquella
perquè li angoixa
és a dir
entra en una fase
de dubtes
quintessencials
digue-li com vulguis
i ell provoca el caos
HAL
provoca el caos
evidentment
però no m'atreveixo
dir que sigui
d'entrada
dolent
simplement
està neuròtic
comença a donar-li voltes
al cap
llavors esclar
el divertit
és pensar això
com circuits integrats
que arriben
a la perfecció
que vulguis
són capaços
de tenir sentiments
o sensacions
com els sers humans
suponeixement
que ja avui en dia
encara la gran pregunta
que ens fem
si algun dia
les màquines
de l'entra
les màquines
i els ordinadors
ens podran
arribar a controlar
i en aquest cas
el van desconnectar
diguem d'alguna manera
però aquesta pregunta
encara existeix
avui persisteix
quan heu-lo dels animals
sembla que la diferència
amb els animals
jo soc un animalista
amateur
diguem
i he tingut gat
per cert
i sí
jo penso que els animals
és la única cosa
que no tenen
possiblement
en tenen moltes altres
que tampoc avui
el seu pensament
no té tanta sinapsis
evidentment
i no et aconsegueixen
pensar tant
i tan profundament
una cosa que no té
és autoconsciència
l'autoconsciència
no existeix
en un animal
en principi
sembla que aquest és
el límit
efectivament
efectivament
però aleshores
això connecta
amb això que he dit
que està a la novel·la
de 2001
que no està en la pel·lícula
perquè la novel·la
s'atreveix a parlar
d'aquests
certs superiors
no?
el Bowman
l'astronauta
que sobreviu
diguem-ne
al caos
no?
passa per la porta
de les estrelles
no?
tot allò
psicodèlic
que es veu
que la pel·lícula
era un desastre
al principi
va estar durant un mes
sense fer calés
i de cop i volta
algun jove
que era una mica
fumeta
li va començar a agradar
justament aquesta part psicodèlica
no?
tot això de la porta
de les estrelles
i les colorades
i les aigües
i tota aquella
flipada
visual
i aleshores
el boc a orella
i els joves
van salvar la pel·lícula
en un primer moment
és que hi ha coses
que són al·lucinants
es posaven a primera fila
de...
estaven a punt
de treure la pel·lícula
i un dels distribuïtos
dels exhibidors
perdó
va trucar
a la Metro Golden Bayer
i va dir
no!
ni parlar-ne
que això està rotllant
està començant a rotllar
a la base de Metro
perquè els crítics
se la carregaven
aleshores Clark
hi ha una cosa
que em fascina
de la novel·la
que és que parla
que aquests sers superiors
en el moment
que Bowman
entra en contacte
amb ells
ja no són corporis
però ho havien estat
és a dir
quan en...
4 milions d'anys
enrere
amb els australopitegos
els australopitegos
es troben al monolit
són corporis
han arribat
amb nous
han posat el monolit
i els australopitegos
se'l troben
però l'evolució
d'aquests sers superiors
que
Kubrick ho connecta
amb Déu
o amb el fet
que som inferiors
per nosaltres
serien déus
doncs efectivament
acaben sent déus
eteris
i no corporis
perquè
en una fase mitja
fan
com que eren
eren finits
aquests
extraterrestres
també eren finits
es morien
descobreixen
en una fase
intermitja
passar
la seva ment
a màquines
o sigui
deixen de ser corporis
per ser màquines
les naus
són
ells
ells són les naus
bueno
aquest filtre
psicodeli
per mi
és la representació
d'aquest trànsit
bueno
i aleshores
quan Bowman
se'ls troba
al final
és que ja no són
ni màquines
han descobert
han transcendit
i són pura energia
de tal manera
que la famosa
habitació
segle XVIII
del segle XVIII
que Bowman
es troba
en realitat
no existeix
és una projecció
de la ment
del propi Bowman
és un tema
fascinant
és el propi Bowman
que
pel que sigui
va estar
en una mena d'hotel
amb aquesta línia
estètica
perquè això
tot això
surt a la novel·la
evidentment
si només veus la pel·lícula
tot això
no pots arribar
perds molts elements
d'aquest tipus
de comprensió
clar perquè
Kubrick volia fer
una pel·lícula visual
que
rellam
ho aconsegués
bueno
Kubrick
amb aquesta pel·lícula
va als orígens
i fa una pel·lícula
pràcticament
de
cinemute
amb
dos elements
importantíssims
que per ell
també ho són molt
la imatge
i el so
el so
estic d'acord
el so
és importantíssim
com sempre
anava a dir com mai
no
com sempre
perquè amb Kubrick
sobretot amb les seves grans obres
que són la majoria
de les pel·lícules
que va fer
a partir de
precisament
de 2001
el so
és importantíssim
i aquí també és així
i després
de cara
als que ens esteu escoltant
segurament
teniu l'oportunitat
si la revisiteu
cosa que us
recomanem
tornar a veure
la elipsi
més gran
de la història
del cinema
que és
tirar un nos
cap al cel
i cobrir
4 milions d'anys
d'existència
fins a arribar
a les naus
espacials
no és casualitat
perdó
anava a dir
que no és casualitat
que ens ho faci
l'arribada
a les naus
amb la
amb la peça
de Richard Strauss
a Sia
Blozaratrusta
perquè això
també
em tronca
amb un
dels puntals
Kubrick és un autodidacta
havia llegit molt
la seva vida
i un dels autors
que li interessava
era Nietzsche
i dintre de Nietzsche
a Sia
Blozaratrusta
que la considerava
la seva obra
capdalt
i efectivament
igual que Nietzsche
acaba
amb el superhome
que aquí
seria
el niño
de les estrelles
que amb l'últim pla
està mirant-nos
de cara
com diem
bueno
ja soc aquí
el resultat
de tota aquesta evolució
és l'evolució
i deixa de ser
home
per ser
una cosa
que és fruit
del contacte
amb Déu
per dir
amb aquest
ens aderi
serà molt curta
serà molt curta
era una cosa tècnica
quan ara veus la pel·lícula
quan ara jo també veig la pel·lícula
amb ulls tècnics
i ara el seu dia
em va passar
és a dir
l'encaix de l'os i la nau
no és un encaix perfecte
és una
és una dissolució
entre una cosa i l'altra
ment de gira
que més o menys passa
no no
la vaig veure ahir
i ni tan sols això
ni tan sols això
es veu l'os pujar
i quan la càmera
i quan l'os arriba
que et dona
talla i empalma
i talla i empalma
directament
ni dissolució
ni gaita
avui en dia
això és que es resol
amb un efecte
que si es hagués volgut
a mi a més
podria fer exactament
igual com ho va fer
però si es hagués volgut
hi havia una cosa meravellosa
inventada als anys 80
que es deia Morphing
que permetia la transformació
d'un objecte a un altre
a partir de geometries
en 3D
que es variaven
i es modificaven
d'una manera
lenta i suau
i probablement
s'hagués fet
això
i ha sigut collonat
però esclar
no hi era
i no ho sabrem mai
i estic convençut que sí
perquè era un fascinat
de les tecnologies
era
treballava en punta
fins i tot
s'inventava coses
perquè aquesta pel·lícula
es va inventar
efectes especials
que no existien
i mètodes de rodatge
és a dir
no, no
ha inventat molt
que obrica
la santa
tots recordem
la famosa lenta
Feis
de Barclay
que no existia
vull dir
que és una lenta
encara que veu
més que l'ull humà
una cosa impressionant
i amb el resplandor
l'Estidicam
i l'Estidicam
l'estidicam
no se l'inventa
però l'utilitza
com ningú
però l'utilitza
com ningú
i a partir d'aquí
és molt utilitzada
la part novatosa
evidentment
l'Estidicam
es va usar abans
hi ha dos o tres
pel·lícules prèvies
però el que sí
que l'Estidicam
té
quan roden
el resplandor
per indicació d'ell
per invent d'ell
o sigui
per genialitat d'ell
és el fet
que la càmera
la càmera
pugui anar
a ras de terra
perquè l'Estidicam
no podia anar
a ras de terra
no podies invertir
la posició habitual
exacte
i ell va fer
tot un xassi
o va fer fer
no és que ell ho fes directament
va fer fer tot un xassi
que és el que permet
que se segueixi el nen
pels corredors
a ras de terra
a ras de terra
això sí que és meritori
d'ell
mira volia comentar
alguna cosa
que he trobat
una declaració
que va fer
Stanley Kubrick
no era propens
a fer entrevistes
a concedir entrevistes
però
tant en tant
en va fer alguna
una d'elles
va ser precisament
després de les grans crítiques
que va tindre
amb Clower Courant
i no
aquesta va ser
Sight and Sound
i es va referir
al lliure albir
de l'ésser humà
i
citotextualment
Kubrick va dir
referint-se a això
és necessari
que l'home
tingui la possibilitat
d'escollir
entre el bé
i el mal
encara que finalment
es decideixi pel mal
privar-lo
d'aquesta possibilitat
d'escollir
és igual
a convertir-lo
en una cosa
menys
que humà
una taronja mecànica
amb això
explicava una mica
i volia desmuntar
les crítiques
que havia fet
d'apologia
del mal
etcètera
de la violència
amb Clower Courant
i és
és curiós
perquè
això
amb aquests moments
d'ultracontrol
que s'han produït
a la nostra societat
a partir de l'arribada
de la Covid
és una cosa
que pot fer
reflexionar
fins a on
estan els límits
del llibre
albir
i ahir
ho deixo
en fi
evidentment
que hi ha moltes coses
bueno
no
ell
amb l'entrevista
de Playboy
jo m'ho veig
que és fascinant
diu
perquè
el gran perill
de l'home
és
el sensible
l'home sensible
és adonar-se
que res té sentit
i per tant
doncs
que bé
ve l'apatia
i ve
la prescindència
d'esforçar-se en res
diu
justament
perquè
la vida
no té cap sentit
ens hem d'esforçar
en inventar-nos
aquest sentit
perquè no n'hi ha
evidentment
Déu
el gran silenci
de Déu
el gran silenci
de l'univers
el gran silenci
de la vida
no hi ha guia
no hi ha pare
no hi ha res
l'home està llançat
al buit
i per tant
s'ha de construir
el seu propi
univers
és un tema
fascinant
a veure
després
pot tindre
totes les coses
amb el que és
el dia a dia
i el contacte
amb ell
segurament
era una persona
difícil
però
el que per mi
no hi ha dubte
és que
Stanley Kubrick
era
un creador
de mons
extraordinari
un de miur
vaja
gairebé
perquè
per exemple
hi ha pel·lícules
que
ni les va arribar
a començar
per exemple
la famosa
pel·lícula
que volia fer
sobre Napoleó
i es va llegir
més de 300 llibres
sobre Napoleó
i l'Uluita
que sencera
vaig veure jo
en l'exposició
que hi va haver
aquella exposició
era extraordinària
era molt bona
però els llibres
els devorava
ell
ell explica
que
un dels llibres
que més li ha interessat
i que ha llegit
moltes vegades
era
la Ilíada
i l'Odissea
i fins i tot
es va plantejar
molt seriosament
una altra pel·lícula
que no ha fet
al final
fer
la Ilíada
però
ho va desestimar
perquè
això era
abans
bastant abans
de fer 2001
i no hauria trobat
ningú
per finançar
l'embergatura
que ell
hauria posat
en una pel·lícula
així
d'acord
amb els seus
plantejaments
correcte
com hagués estat
eh
buah
bueno
escolta'm
jo
anem
anem de cara
anem de cara
a Barraca
ai no
a Barraca no
anem de cara
a la tergèria
mira
jo
una cosa
telegràfic
és
ahir va començar
el festival
l'alternativa
bueno
estic acreditat
l'alternativa
entre curts i llars
es farà
en 20 dies
122 o 125
entre llargs
i curts metratges
per tant
és molt difícil
veure-ho tot
però sí que
durant aquests dies
us donarem
una mica
de referència
de lo més interessant
a criteri nostre
per una altra banda
tu havies apuntat
Ignasi
alguna pel·lícula
que havies vist
per comentar
sí
molt breu més
molt breu més
el parell de pel·lícules
que he vist
la veritat
és que no maten
cap de la sort
que no maten
però
a veure
una d'elles
és Way Down
del Carles Balagró
ah
quin és el problema
de Way Down
gran pressupost
no aquí
molt gran pressupost
una pel·lícula
elevadíssima
una pel·lícula espanyola
però amb repartiment
saxó
és a dir
d'anglesos
i americans
sí
el problema
de Way Down
és que
sembla una pel·lícula
de Netflix
i quan dic
que sembla una pel·lícula
de Netflix
vull dir que
les pel·lícules de Netflix
estan molt bé
tenen un acabat
moltes d'elles
impressionant
bona fotografia
actors de primera fila
vull dir
evidentment
actors de primera
però
no innoven
no aporten res
l'únic que fan
és repetir una fórmula
Way Down
és Ocean's Eleven
ja l'hem vist
Ocean's Eleven
vull dir
sí
hi ha algun moment
d'originalitat
perquè mentre
estan intentant
fer el
s'inventa
el banc d'Espanya
el banc d'Espanya
té com una mena
de cambra
del segle XIX
però
amb un mecanisme
sofisticadíssim
en la pel·lícula
no que sigui
que no que sigui així
realment
no que sigui cert
i aleshores
sí
esclar
evidentment
es van trobant
pegues i problemes
el coronado
de permís
el José Coronado
doncs
és el
és l'encarregat
de vigilar
el banc
de la seguretat
havia estat un militar
amb tendències
i actituds
filofeixistes
per dir-ho
o sigui
molt autoritària
més haig de dir
que és capaç
de donar-li un cop
de puny
al governador
del banc d'Espanya
que és el Gutiérrez
en un moment donat
imagina quin caràcter
està bé
evidentment
suposo que això
ja no es veu la pel·lícula
però a continuació
aquest home
queda destituït
però m'imagino
però bé
perdó
el que vull dir
és que tot està bé
tothom està de fàbula
a veure
els guionistes
poca broma
l'Andrés Coppel
ha fet
La niebla i la doncella
Noche de Reyes
Intacto
del Fresnadillo
vull dir que era una pel·lícula
molt interessant
amb el Max Boncido
una pel·lícula
que estava molt bé
el Miquel Gaztambide
suposo que ho dic bé
No habrá paz
para los malvados
La caja 507
de l'Uribe
Vaques
en fi
pel·lícules
sobretot
La caja 507
era una pel·lícula
també
d'un cop
un banc
però infinitament
més original
que aquesta
perquè tenia
un regust espanyol
del propi
d'essència espanyola
way down
passa
és una sala
al banc d'Espanya
però
està feta
a l'americana
per dir-ho així
vull dir
aleshores
encara que molta pel·la
molt d'efects
això vol dir que la superproducció
no es garantia de res
No
A veure
si no existís
Ocean's Eleven
i alguna altra pel·lícula
d'atracament
abans
força formidable
doncs diries
home
està bé
aquesta pel·lícula
però és que el problema
és que
està plena de tòpics
t'estàs imaginant
el que ve a continuació
constantment
i clar
la direcció
de Fàbula
tot perfecta
és com una pel·lícula
de Netflix
per cert
a Netflix
també amb el Banco d'Espanya
no hi ha aquesta sèrie
que es diu
La caça de papel
Sí, sí, sí
m'estava recordant
això que em deia
que jo no he vist
ni un sol episodi
Jo tampoc
m'horroritza
és a dir
no pot ser
que es mantinguin
jo que sé
sis temporades
dins del
sempre que
ha et eternum
no?
vull dir allò
no pot ser
home
la lògica
es cau
a tots els usos
una cosa que no
en fi
Escolta una cosa
Aquesta és una
i l'altra
Una cosa
és que
com que ens ha dit
ella que he vist
Eternals
de Cloé Sao
digue'm-se
en el cas
és una mica
la teva opinió
abans de passar
ja amb el convidat
potser
Sí
només recordar
que ja
No puc torrar
també
Hi ha una aplicació
Ai una pel·lícula
que es diu
Eiffel
que també l'he vista
francesa
però que tampoc mata
gaire
vull dir
molts efectes
especials
molt de
digitals
vaja
perquè evidentment
diuen que la pel·lícula
és caríssima
ha costat
24 milions d'euros
però
sincerament
quan veus
la Torre Eiffel
en la irança
allò és digital
vull dir
no
no sé
d'on surt
la Torre Eiffel
No has vist
la d'ella tu
la que ella ha vist
Eternals
No
dubto que la vegi
Jo no he cantat d'aquí
Com si sóc
Endavant Andrea
Soc molt friqui
Bueno bueno
Hi ha públic friqui
també
A veure
la primera part
de la pel·lícula
sí que crec
que és una miqueta
més
pesada
però entenc
que s'han d'explicar
moltes coses
i són nous personatges
que han d'entrar
en aquest
univers Marvel
aleshores entenc
que
s'han d'explicar
moltes coses
i m'agrada
perquè és molt diferent
del que estem acostumats
a veure
no és una pel·lícula
de te pego
ara pim pam pum
no
es parla molt les coses
et fa pensar
i
es nota molt
el
el toque aquest
de la directora
i de les seves pel·lícules
que ha fet
ho ha posat en aquestes
i està molt molt molt bé
m'agrada
però molt
o sigui
hi ha gent que diu
que no els agrada
perquè
no és les típiques
de Marvel
perquè no s'estan fotent
hòsties tota l'estona
però a mi m'agrada
el que
parlin
i
es vegi com així
que es desarrolla
millor la història
no és només
home
és interessant
si ell ha pogut
posar el seu segell
personal
és una
gran guionista
i una gran directora
però és que jo tinc un problema
amb els Marvel
que
és que
no m'hi cregui
ja de ben jove
jo no em creia
un senyor amb maies
em semblava ridícul
vull dir
no
és que no
m'entens
vull dir
un senyor amb maies
no és seriós
tinc un problema
no dona confiança
tinc un problema
de partida
essencial
vull dir
no home
és que no es pot anar
per la vida
així
bueno
clar
si és que cadascú
jo és que amb aquestes coses
perquè sempre ho he tingut
des de petita
i m'han agradat
només hi ha una
que m'agrada una mica
d'aquestes noves
del Capitán Amèrica
per exemple
que també va amb maies
però
El soldat d'invierno
és una pel·lícula
que em va semblar
encara interessant
perquè surt
la guerra mundial
hi ha una sèrie
de la Disney
que es diu
Agent Carter
em sembla que es diu
sí
i que és boníssima
tothom en parla molt bé
d'aquesta sèrie
ja no la conec
perquè no surten maies
el context és dels anys 40
una redacció
i allí les maies
no tocaven
però és la núvia
de Capitán Amèrica
i la segona part
de la pel·lícula
la segona part ja és
més l'essència de Marvel
m'estic fotent hòsties
i ja està
però bueno
acaba guai
que et deixa ja
però a mi m'agrada
també molt
l'univers Marvel
perquè han creat
com una història
en totes les pel·lícules
i després que
i jo ja sé
que a part de les maies
m'agrada
perquè tenen molta història
doncs amb la mitologia
i totes aquestes coses
que algunes parts
se les pateixen una miqueta
perquè la mitologia
no és així
amb moltes
de les històries
però bueno
fan una referència
a històries
de
com has comentat tu
de Capitán Amèrica
doncs fan
parlen
de la història
però d'una manera
més interessant
potser pels nens
i això està molt bé
però clar
jo ja sé
que les maies
no és
no
és un problema meu
ho admeto
els comentaristes
de cinema
també som subjectius
però és que no he pogut mai
amb aquests senyors
amb maies
bueno
jo
passem
passem a parlar amb tu
jo passo per tots
com tal
per dir alguna cosa
jo l'única cosa que us vull dir
és que la setmana que ve
parlaré de La Puerta del Lado
que em va agradar força
una pel·lícula de Daniel Brul
que ja us recomano perquè aneu a veure-la
i La Cordillera de los sueños
que és un documental de Patricio Guzmán
és el tercer d'una trilogia
composta per Nostàlgia de la Luz
del 2010
El botón de nàcar del 2015
i aquesta La Cordillera de los sueños
que fa referència a les tres
a la repressió pinotxetista de Chile
aquestes dues us són molt recomanables
Cordillera de los sueños
i La Puerta del Lado
i ja anem
Ataquem perquè si no
Jo he disposat de tornar
però crec que en 18 minutets
en 20 minutets
en podem fer alguna cosa
Comenceu vosaltres a atacar
Podem començar molt desordenadament
però comencem per la publicitat
i per l'espot que vas dirigir a Paul Newman
perquè si no acabarà no sortint
És veritat
I vam prometre que parlaríem de Paul Newman
I faig una història prèvia
dos mesos abans d'arribar a l'espot
que és el 89
i entro
quan començo a fer publicitat
del per què
i el com i el quan
Jo la publicitat a mi
no em veia interessant mai massa
més que com a espectador
perquè la publicitat conté
uns elements de llenguatge
a vegades interessants
a nivell de muntatge
a nivell d'illuminació
és a dir
és una síntesi de coses
el món es sintetitza molt
en 20 segons
en 30 segons
en 45 segons
i això obliga un llenguatge especial
a mi m'interessava això
la publicitat
però jo em sabia
no preparat per fer publicitat
a mi era del cinema
la tranquil·litat
una mica que té el repòs
diguem de la reflexió
tant al treballar
com el fet que estàs treballant
històries
que moltes vegades
també són reflexives
és a dir
a mi la publicitat
d'això em venia molt
aparentment gros
a un amic que hi treballava
amb una productora
em va proposar
de col·laborar
perquè el realitzador
que tenien
se n'anava a la neu
perquè estava ja fart
i se n'anava a Andorra
a passar uns dies
perquè no podia més
i vaig substituir-lo
amb un esport
que era del rus
o una cosa així
una enciclopèdia
d'algun tipus
bé
el faig
i a partir d'aquí
va una carrera
de 10 anys
que finalment
va acabar l'any 95
en què vaig realitzar
jo què sé
200 i pico d'esports
i vaig fer una quantitat
de feina tremenda
però sense passar-m'ho massa bé
és a dir
al contrari
a més a més et diria
que ho vaig passar
bastant malament
no era el meu món
no va ser mai
i això crea
unes neurosis
i una sensació
que no estàs fent allò
pel que tu creus
que estàs dotat
i de tota manera
vaig tenir la gran sort
de caure una productora
que feia grans produccions
i així com el 89
vam fer l'esport
amb Paul Newman
l'esport de Freixenet
amb Paul Newman
Freixenet tenia acostum
des dels anys de Pomès
del dia del Leopold Pomès
de fer uns grans esports
amb gent invitada
convidada
del nivell
diguem-ne
de Hollywood en amunt
o de Hollywood en avall
de totes fran
de Hollywood ja era el tope
i havien dit
ha tingut a tothom allà
llavors
jo vaig ser l'esport
del Carreras
Josep Carreras
el 88
recent arribat
dels Estats Units
de la malaltia
que ell tenia
i molt dèbil
molt fluixet
però bueno
vam fer un esport interessant
amb Néstor Alméndoles
director de foto
que per mi va ser
un altre luxe
salto això
i me'n vaig ja
al famós 89
el 89
amb l'esport de Newman
sí
Paul Newman
que moltes vegades
quan ho comento
a la gent jove
que no soc massa
de comentar-ho
però ho dic seriament
diuen
qui?
com?
quan?
Paul Newman
hem de pensar
que amb l'Andrea
o amb molta gent
potser l'Andrea no
però molta gent
d'aquest perfil d'edat
i fins i tot
de 35-40
m'he trobat
a una vegada
que dic
Paul Newman
és un actor
arqueologia
però si no coneixen
a Barlanca
i Quir d'Agles
si no coneixen
a Paul Newman
hauria de passar
alguna cosa molt gros
perquè no ho coneguis
però passa
una vegada els expliques
hòstia
efectivament
va ser la gran sort
d'estar en aquesta productora
i que de cop
el senyor Ferrer
amo de Freixet
va dir
vull Paul Newman
i llavors
tot es va moure
en funció de tenir
Paul Newman
i jo estava a la productora
i sembla ser
que no es va dubtar gaire
que fes jo l'espot
a mi
em va començar
a tremolar les cames
des que m'ho van dir-ho
i això després
ve seguit
d'un procés
de quasi
5-6 mesos
de preparació
em paren aquí
de començar
a preparar guions
i en part
arribar als Estats Units
i seguir
repassant guions
preparant guions
i preparant la producció
què vas rodar
amb Estudi
o amb Exteriors?
no
vam rodar
a Kansas City
vam rodar
finalment
en una harina
en un estadi
de bàsquet
és a dir
en una pistola de bàsquet
perquè s'havia de rodar
a l'exterior
i teníem un arbre
de 25 metres d'alçada
un abet
que va nevar
aquella nit
i l'abet
va caure
o sigui
va caure completament
va carregar-se de neu
i va precipitar a terra
de manera que
el lloc on anàvem a rodar
amb una mansió
darrere meravellosa
i amb l'arbre
plantat allà
no s'hi va poder rodar
i amb una rapidesa
tremabunda
vam haver d'agafar l'arbre
i muntar-lo
dintre d'una harina
perquè esclar
són molt alts
el cúpula que tenen
és altíssima
i et permet
sempre que hi posis
tota l'agrada
plena de tela negra
et permet
no veure
absolutament
res
llavors
què va ser el tema
el tema
és la gràcia
de l'assunto
és que estava Newman
i que Newman
calia explicar-li
què anàvem a fer
llavors un bon dia
em diu el productor
vamos a ver
el Joaquim Pedró
em diu
vamos a ver a Newman
en el rodaje de su película
la pel·lícula que estava fent
en aquell moment
és
Mr. and Mrs. Bridge
del James Ivory
i anem
al lloc meravellós
amb prats
i tot
molt Ivory
i una menció
encara més gran
que la que teníem nosaltres
molt més gran
i
el Newman no hi era per enlloc
hi havia el moment de càtering
vam menjar una miqueta
allà mentre esperàvem
i de cop ens diuen
ja pot anar a veure
el senyor Newman
a l'equip
que ha vingut d'Espanya
i una rulot
allà a 200 metres
anem caminant
i quan arribem
Newman obre la porta
i ens rep
vam habilíssim
simpatiquíssim
relaxadíssim
i nosaltres tremolant
jo almenys tremolant
com una fulla
10, 10
era acostar-se a 10
i sí, sí
vam entrar
llavors ve l'anècdota
que és molt ràpida
que és que de cop
enmig de tot aquest
neguit inicial meu
dic bueno
tinc un guió
perquè puguis saber
una mica de què va això
perquè evidentment
a tu
no crec que s'ha d'explicar
com ho has de fer
però sí que has de fer
li passo el guió
i l'agafo i diu
i et llença
et llença
a l'aire a l'altre extrem
de la rulot
diu
no necessito cap guió
faré el que tu em diguis
i aquí
absolutament desmuntat
i ostres
m'està donant
una responsabilitat tremenda
bé
el fet és que
hagués fet bé de llegir-lo
perquè la següent anècdota
és
primer dia de rodatge
arriba el moment
de rodar una escena
que tenia
que tenia que durava uns
17-18 segons
em sembla recordar
en què ell havia de dir
unes paraules
en castellà
vostè i jo
hem rodat
juntes moltes històries
hem de ser saltat
de trenes en març
explicava una mica
el seu trajectòric
però el que no mos he hecho
nunca
és brindar
brindar
o algo així
i aquí començava
no acabava
començava la pel·lícula
em trobo
amb una grua muntada
amb la càmera
molt propera a ell
que
s'allunya lentament
d'un plano cortet
diguem
vaig allunyant-me
i aixecant-me
mentre ell diu
suposadament
diu això
27 preses
27
27 preses
ostres
ja sembla escubri
sí sí sí
no no
27 preses
en el Newman
o sigui
no és 27 preses
amb un mindundi
que estan allà
et volies quedar
amb el Newman
o què?
no
ell encantat
t'ha dit
que ell va ser
és que si algú
davant d'això
es reacciona com ell
jo crec que hi hauria
molt pocs actors
capaços de fer això
i encantat
va dir no
és culpa meva
és my fault
jo no vaig estudiar
amb el guió
i ara m'hi trobo
jo vaig pensar
que era tot en anglès
o sigui no havia
ni llegit el guió
i bueno
i llença d'allò
i esclar
a la 27a
teníem una presa
que amb un accent
molt profundament americà
però diu
el que havia de dir
evidentment
l'agència de publicitat
que hi havia darrere l'espot
estava darrere meu
ho va validar
si ho va validar
per donar el rodatge
anaven dient
Anastasi
fes el que sigui
ja el doblarem
tu tira tira tira
i vaig dir
no però és que
vosaltres me la digueu
digueu vosaltres
que sou els defensors
de les essències
de Freixenet
en què els actors
parlen òbviament
amb la seva pròpia
veu
és que si no
la gent no comprava Freixenet
i aquesta tossudesa meva
va provocar
que a més a l'aliment
li fes molta gràcia
i llavors em va firmar
una foto
em recordo que deia
to the best director
el millor director
i vaig dir
potser t'has passat
i et diu
t'asseguro que no
perquè
millor no
tossut sí
i aquest acte de Malvinium
aquesta després
vam estar 5 dies
rodant junts
o sigui que vam tenir
una relació
interessant
no s'arriba a grans profunditats
ni puc dir mai
que jo he dirigit
al Newman
evidentment jo li he indicat
coses
però bé
ell crea
a partir de molt poc
crea una cosa
l'únic que has de fer
d'entrada en tant
és dir
no això
intenta no anar cap aquí
perquè ens n'anem
més que res
de la imatge
de la marca
o de coses
molt de tipus
molt publicitàries
però super respectuós
encantador
vaig conèixer
la seva dona
també
que corria
el John Woodward
et diria que
potser
va fer més il·lusió
una persona
molt interessant
molt
molt intel·ligent
tremenda
molt
projectava
una humanitat
termagunda
estava jugant
a l'exterior
d'aquesta mansió
jugant
amb una nena petita
que em va recordar
l'efecte de
Rayos Gamma
la nena petita
era exacta
la nena petita
aquella
i resulta que és
la filla
de la nena
que sortia
de la filla
del Newman
que sortia
a la pel·lícula
és a dir
amb el que li havia
d'allò d'escala
cada vegada més petit
i vam parlar
amb ella
tranquil·lament
i què com ha anat
la reunió
amb el Paul
molt bé
ha sigut molt amable
m'encanto
m'agrada molt
que faci
un spot d'alcohol
ell no veu
però m'agrada molt
però ell veu
cervesa
ell veu
sí
perquè
és frase del Paul Newman
el Paul Newman
va arribar a dir
la cervesa
és el millor líquid
del món
no?
ell veu
l'advicer
la seva cervesa
i em convidava
cada dia
fent el de rodatge
la seva rolot
el director
i a la tradició aquesta
va amb el lector
a fer un cervesa
o el que sigui
un vi
aquesta cervesa
però jo recordo
fa anys
que em vas parlar
d'aquesta experiència teva
jo recordo
que em deies
que el veiem
amb aquesta actitud
d'actors d'estudio
vull dir
allò
una cosa
sempre de greu
amb aquella mirada
segons com
severa
que podia tenir
i em vas dir
recordo
que em vas dir
que era molt de la broma
vull dir
que estava contínuament
fent conya
en canvi
veus això que dius
sí
ell és molt de la broma
molt molt molt
i més l'entenc perfectament
perquè jo també ho soc
i m'agradava molt
aquest tarannà
perquè facilitava molt les coses
però és que jo penso
que en el fons
si t'observes tots els papers
tota la gata
papers que realment
són d'usos
que són complexes
i tal
sempre hi ha per mi
sempre ell marca
una petita distància
respecte al personatge
molt subtil
i que va
amb tot humor
una mica
és a dir
és com si
si s'ho mires des de lluny
i digues
quina gràcia
que em fa aquest personatge
que estic interpretant
en el fons
em fa gràcia
saps?
o sigui
li té com un amor
en positiu
és a dir
és una sensació que tinc jo
és molt personal
i m'ho va confirmar
m'ho ha confirmat
després en moltes altres pel·lícules
que he anat veient
inclús les últimes d'ell
sempre aquesta mena de
de riure
de petita
de cosa irònica
que té ell
bueno
la impressió que a mi m'ha donat sempre
Paul Newman
és que és d'aquells actors
que treballava molt
els seus personatges
segur
una mica
amb l'estil
de Marlon Brando
per exemple
que també era un tio
que s'arribava
a absorbir
tant el personatge
que el reconvertia
de l'escola
actors estudios
escolta una cosa
fent un canvi
de
canviem
a mi
m'agradaria
ja que tenim aquí
que ens parlessis una mica
de la teva relació
amb el Miquel Portemoy
una persona
entranyable
que crec
que
és impossible
parlar
del cinema català
sense
que surtenció
el nom
jo suggeriria
que per a aquells
que no el coneixin
vegin a Filmin
que està penjat allà
el Miquel Porter
n'anava a dir
per això per la paraula
que és de l'Anna Maria Moix
no
la República
la República de la Llibertat
i el Bon Humor
i el Bon Humor
que benvinguts a la República
de la Llibertat
i el Bon Humor
que és el que ell deia
als seus alumnes
quan arrencava
com l'acadèmic
i jo
el vaig conèixer
personalment
no cal conèixer
personalment a ningú
com per fer un documental
en condicions
diguem que
el documental
és teu
és meu
el documental
el vaig dirigir jo
fa exactament
tres anys i pico
i vam fer un documental
de cinquanta i pico minuts
per televisió de Catalunya
es va passar
i ha anat a algun festival
ha passat
de sense pena
ni glòria
vol dir que
en general
molts documentals
passen sense pena
la majoria d'ells
n'hi ha alguns
que per temàtica
per el que sigui
mereixen més
més interès
sí
per això fa incidència
sí
sobretot
de cara
als estudiants
de cinema
sí
aquest documental
és important
perquè el personatge
és molt important
per la història
del cinema
sí senyor
sí senyor
perquè a més a més
a part de
i no ho dic en broma
si realment tenim filming
que la majoria de la gent
avui en dia
en tenen un o l'altre
però filming
el té bastanta gent
que vegin aquest documental
és un documental
que dic
cinquanta-sic minuts
d'una persona
que bàsicament
a part de ser
un historiador de cinema
com n'hi ha d'altres
és a dir
no era possiblement
ni el millor d'ells
no però
quan feia història
del cinema català
la fa
meravellosa
se'ns dubte que és el millor
perquè s'hi va dedicar
i del cinema rus i soviàtic
també
però és
és Miquel Porter
que s'ocupa del nostre cinema
naturalment
però sobretot
jo penso que
més important
que tot això
que ho és
és per mi
de les frases finals
que surten en off
sobre la Universitat
de Barcelona
dintre el pati
interior de la Universitat
en què ell diu
l'amor que té
per les coses
diu
aquesta vida
no es pot fer res
sense amor
amor a la feina
amor als alumnes
amor als professors
parla del seu entorn
acadèmic
en aquest cas
amor a tot el que fas
per què?
perquè jo penso
i això per mi
em va tocar tant
que hi ha vegades
que plores
al muntatge
i aquesta frase
quan la vaig
per primera vegada
decidir que la posava
i la vaig veure col·locada
on la vaig col·locar
em va fer plorar a mi
o sigui que la sabia
quan la coneixia
per tant
jo penso
perquè a mi
si algú m'ha motivat
de fer si anem
és això
l'altre dia ho comentava
amb vosaltres
quan vam acabar
el programa
o sigui que a mi
per mi és molt important
que una persona
que em fa una feina
s'estimi profundament
aquesta feina
malauradament
no tothom ho pot fer
no tothom té aquesta facilitat
aquesta ocasió
una loteria
absoluta
en què pots fer
aquella feina
que realment t'interessa
i això és importantíssim
per mi això ha sigut
la gran sort
de fer si anem
ha estat això
després que he après
moltes coses
que he conegut molta gent
que m'he mogut
per tot el món
però per mi
el més important
per mi ha estat
el fet que
he desenvolupat això
l'Anastàcia
Rinos Martí
cap a on s'encaminava
m'agrada molt per dir
Martí
perquè és la meva mare
llavors això m'interessa
cap a on s'encamina
doncs el mateix camí
jo segueixo fent
jo ara vull fer documentals
i de fet
vaig ser un anterior a aquest
i de fet
n'he preparat
com dos més
darrere d'aquest
i estic en el tema
és a dir
estic preparant documentals
per produir-los
perquè me'ls produeixi algú
i per poder fer-los
com a director
i m'interessaran segurament
tant com aquest
perquè la feina documental
implica també
molt d'estudi
del personatge
que vols fer
i estudiar
si t'estimes el personatge
si crees un vincle
emocional
normalment fa que les coses
surtin com a mínim
de veritat
una altra cosa
després millor o pitjor
però de veritat
jo començo a veure
que necessitem un tercer programa
perquè
tu vas dir jo
i et dic
no
no perquè ja el tenim lligat
hi ha molt d'allò
hi ha molta persona
que us pot parlar
de cinema
tant o millor que jo
anem a fer una mica
allò de teaser
de veritat
de veritat
que tu vas treballar
com a muntador
al llarg
de
bueno
vaig començar
de fet
el 75
va ser
75-76
amb el canet roc
allò que dèiem l'altre dia
i fins al
muntar
muntant
que ara
d'alguna manera
estic muntant
ara un documental
de Pere Joan Ventura
que es diu
un vas d'aigua
per a l'hélio
l'hélio
és el nom d'un noi italià
un noi italià
que va traslladar-se a Espanya
acabada la guerra civil
i s'ingereix
dintre del moviment
que es diu
els maquis
i és un maquis més
diguem
en aquella
en aquella batalla
i això
encara
cada dia
estic assegut
a l'ordinador
segueixo muntant
pensant en projectes meus
però
adiós rogando
i con el mazadando
que diu
però
simplement
perquè haurem de tornar
estic encantat
tu has treballat
a les ordres
com a muntador
de Vigas Luna
de
Francesc Belmundo
del Gonzalo Herralde
del Gonzalo Herralde
del Pep Sargot
el Manel Cusó
del Juan Cortés
del Jordi Cadena
en fi
un seguit de directors
de primera magnitud
d'una època determinada
evidentment
alguns nens
ja han desaparegut
fins i tot
però no
sí sí
per això
conèixer gent
és molt important
conèixer gent
interessant també
però
si no hi hagués
aquest tema
pesat amb el tema
de l'amor
però si no hi hagués
aquest amor
pel que fas
jo penso que
tampoc hagués fet
tantes pel·lícules
perdona
abans de que
la guillotina del temps
ens caigui
ja està a punt
vull dir-vos
que la setmana que ve
tindrem de convidat
a Marcus J.G.R.
que és el compositor
de la música
del ventre
del mar
de Josep Lluís Villaronga
que prometo
veure demà
jo m'aniria a veure
sí senyor
continuem
d'acord
perfecte
gràcies
i bona nit
escolta
podem comptar
a mi podeu comptar
sempre que vulgueu
per parlar
no cal ni marcar data
quan vireu
és que jo penso
que una faceta
molt important
teva
evidentment
és estar a les ordres
d'aquests directors
i per tant
tu tens
una visió
d'aquests directors
que realment
jo penso
que és impagable
per mi encantat
i després
la teva experiència
a televisió
també encantat
quan vulgueu
doncs
comptem amb tu
dit això
bona nit
i fins la setmana que ve
fins la setmana minera