Title:

Bollywood, Lagaan i la indústria índia; “Red Army” i Steve McQueen: esport, política i cinema

## Panorama de l’episodi Episodi amb tres blocs principals: • Documental “Red Army” i la Guerra Freda a través de l’hoquei sobre gel. • Focus en Steve McQueen: Hunger, Shame i 12 anys d’esclavitud. • Gran monogràfic del cinema de l’Índia: indústria, trets de Bollywood, clàssics, autors de la diàspora, música (A. R. Rahman), estrelles i l’anàlisi de “Lagaan”. > “Som els millors en hoquei perquè el sistema comunista és el millor del món” — lema que sintetitza l’ús polític de l’esport a “Red Army”. --- ## “Red Army”: esport com a geopolítica • Documental àgil i potent sobre l’equip soviètic d’hoquei i el capità Slava Fetisov; ofereix un retrat de 40 anys d’història soviètica (anys 70–80, Perestroika, fins a l’era Putin). • Temes clau: **amistat i perseverança**, propaganda, control estatal (KGB), disciplina extrema, i com l’esport serveix de vitrina ideològica. • Comparacions reveladores: el joc coral dels soviètics amb el Barça de Guardiola; paral·lelismes amb l’ecosistema d’elit dels **escacs** soviètics (equips d’entrenadors, psicòlegs, mètode). • Influències estètiques en els entrenaments: balet rus i escacs (coreografia i estratègia traslladades al gel). • Arc de Fetisov: marginat als EUA per estil “no violent”, recuperat al Canadà amb els “cinc russos”, i finalment ministre d’Esports el 2002. • Mirada percebuda com **crítica però equilibrada**, amb ric material d’arxiu i entrevistes. ### Idees potents • L’esport com a propaganda durant la Guerra Freda (espai, medaller, hoquei). • Tensions entre talent individual, estil d’equip i instrumentalisme polític. • Efecte anestèsic del triomf esportiu en societats diverses (paral·lelismes amb seleccions i clubs occidentals). --- ## Steve McQueen: cos, trauma i ètica a càmera fixa • “Hunger” (2008): retrat immersiu de la vaga de fam dels presos de l’IRA; **escena central de 20 minuts** de diàleg fix presoner-capellà que condensa la filosofia i la moral de l’acció. • “Shame” (2011): addicció al sexe tractada amb una **sensibilitat extrema**; mateix actor protagonista que a “Hunger” (Michael Fassbender). • “12 Years a Slave” (2013): la consagració; estil visual sobri que contrasta violència i intimitat. ### Claus estètiques i temàtiques • Plans llargs, austeritat formal, focus en el cos i els límits (físics i morals). • Cinema que interpel·la l’espectador més per la **posada en escena** que no per l’excés narratiu. --- ## La indústria del cinema de l’Índia: magnitud i diversitat ### Dades clau • L’Índia és el primer productor mundial: ~1.000 pel·lícules/any, amb unes ~400 de Bollywood (hindí). • 14.000 sales i un mercat intern que absorbeix la producció; baix pes del cinema USA. • 16 idiomes principals: cada zona té la seva indústria (p. ex. *Tollywood* — bengalí, *Mollywood* — malaiàlam). ### Trets de Bollywood • Música i dansa al centre: números musicals poden ocupar fins a una quarta part del metratge; ús habitual de *playback* i doblatge posterior per adaptar idiomes. • Gènere *masala*: barreja d’espècies narratives (romanç, melodrama, comèdia, crim) en una sola pel·lícula. • Durada llarga (sovint >3 hores), to relativament **conservador** (pocs petons o sexe explícit) i **final feliç** freqüent. • Funció social: cohesió en un país **sovint a la vora de la tensió**; convivència representada a pantalla (hindús, musulmans, sikhs, intocables). ### Música com a motor industrial • Influència del musical britànic (tradició teatral). • A. R. Rahman com a figura clau: “Lagaan”, “Slumdog Millionaire”, “Water”… • Estratègia de llançament: bandes sonores publicades abans de l’estrena per crear expectatives i, sovint, **finançar** part del film. --- ## Clàssics i títols destacats (recomanats) ### Clàssic absolut • “Mother India” (1957, Mehboob Khan): drama èpic d’una mare camperola que sosté la família enmig d’adversitats i deutes; música integrada i ritme sostingut. ### Bollywood clàssic i d’autor • Raj Kapoor — “Awaara” (1951): icònic (Chaplin indi), selecció Cannes. • Guru Dutt — “Pyaasa” (1957): sovint qualificat com l’“Orson Welles” indi. • Yash Chopra i escola: melodrames i romanç modern. ### Èxits moderns i estrelles • “Devdas” (2002, Sanjay Leela Bhansali): amors impossibles, **castes** i matrimonis pactats; gran desplegament musical i visual. • “My Name Is Khan” (2010): romanç i identitat en context global. • “Dilwale Dulhania Le Jayenge (DDLJ)” — “El valent s’emportarà la nòvia” (1995): fenomen cultural. • “3 Idiots” (2009): comèdia sobre el sistema educatiu i les pressions socials. • Estrelles: Shah Rukh Khan, Aamir Khan, Amitabh Bachchan; actrius com Kajol i Aishwarya Rai. ### Diàspora i cinema independent • *Parallel Cinema* i autors NRI (Indian Non-Residents): Deepa Mehta (“Water”, “Fire”), Mira Nair, Gurinder Chadha; temes sovint vetats a Bollywood (p. ex. homosexualitat) tractats amb **sensibilitat**. ### Remakes i “plagis” • L’endemesa local i el tancament del mercat van facilitar versions no oficials: “Scarface”, “The Godfather”, “Léon”, “Mar adentro”, i fins i tot “Carne trémula”. • Motiu al·ludit: ritmes de producció molt alts i necessitat de guions “a punt”. --- ## Anàlisi de “Lagaan” (2001) ### Trama i context • Poble hindú sotmès a l’impost agrari (*lagaan*) en època colonial britànica. • Repte central: partit de cricket entre pagesos novells i soldats experts; si guanyen, s’eximeix l’impost durant anys. ### Allò més destacat • **Fotografia i posada en escena** excel·lents; ús de **grans conjunts**, color i exteriors. • Números musicals que il·lustren estats emocionals i, a estones, fan avançar el relat. • Guió clàssic i accessible, pensat per arribar a públic intergeneracional. ### Capes socials i polítiques • Castes i inclusió: el personatge “intocable” admesa a l’equip simbolitza un gest d’igualtat. • Cinema com a **cohesió nacional**: equip mixt (hindús, musulmans, intocables) jugant junts; missatge de convivència. • Mirada al colonialisme: el cricket com a camp de batalla simbòlic contra l’**abusiva fiscalitat** i el poder britànic. --- ## Tancament • Comentari final sobre la duresa de “Slumdog Millionaire” com a retrat social. • Avanç del pròxim programa: “Nightcrawler” com a pel·lícula del mes.

['Bollywood', 'Índia', 'Lagaan', 'A. R. Rahman', 'Mother India', 'Mehboob Khan', 'Raj Kapoor', 'Awaara', 'Guru Dutt', 'Pyaasa', 'Yash Chopra', 'Devdas', 'My Name Is Khan', '3 Idiots', 'Shah Rukh Khan', 'Aamir Khan', 'Amitabh Bachchan', 'Kajol', 'Aishwarya Rai', 'Masala', 'Playback', 'Doblatge', 'Tollywood', 'Mollywood', 'Parallel Cinema', 'Deepa Mehta', 'Mira Nair', 'Gurinder Chadha', 'Red Army', 'Slava Fetisov', 'Guerra Freda', 'KGB', 'Hoquei sobre gel', 'Gabe Polsky', 'Werner Herzog', 'Steve McQueen', 'Hunger', 'Shame', '12 Years a Slave', 'Cricket', 'Colonialisme', 'Castes', 'Cohesió social', 'Slumdog Millionaire', 'Nightcrawler']