Cinema sense condicions
Enrae
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ignasi
introdueix-nos
en aquesta pel·lícula
tan personal
i tan especial
i a la vegada tan
potser de lo més
expansiu que va fer
en quant a
que pot captar tot tipus de públics
des de 5 anys
fins a 95
que es diu
l'home que pot ser rei
Sí
Bé, és una pel·lícula de John Huston
que no ha d'estranyar
que ell la tingués
en ment
es veu que des dels anys 50
l'any 52 ell fa una declaració
d'intencions
perquè amb la infantesa
quan ell era
un nen estava malalt
i es veu que es va fer com tot un expert
en Rudyard Kipling
en fi, l'autor del llibre de la selva
entre d'altres
Quim de la selva
també
en fi, tot d'històries
Kipling era britànic
però nascut a la Índia
era periodista
i feia narracions curtes
novel·les
cosetes d'aquestes
tan importants de fet
perquè és un tipus de literatura
que sembla d'esbargiment
com la pròpia pel·lícula
que ho sembla
però que
si vas a mirar
en el cas
si més no
en el cas concret
que ens ocupa
però
evidentment
de totes les històries
de Kipling
se'n poden extreure
nocions
de l'home
nocions
de com és l'home
però en aquest cas
evidentment
escull
un relat
en el que
per qui ho vulgui veure
la pel·lícula
és molt fidel
a la novel·la
hi ha una reflexió
sobre
l'imperi britànic
de fet
ja
en decadència
en l'època
en què ell escriu
la
el conte
la novel·la
que quan els
anglosos
diuen novel·la
en realitat
el que volen parlar
és d'una narració
relativament curta
és un relat curt
de 30 pàgines
efectivament
aleshores
clar
hi ha una reflexió
sobre això
sobre
l'imperi britànic
encarnat
en dos soldats
de fortuna
que han deixat
l'exèrcit
però clar
romanen a l'Índia
però pràcticament
que són rodamons
són uns vividors
roben aquí
polen a les estacions
fan
fan mil i una
en realitat
són homes
sense ofici
ni benefici
encarnats
per Sean Connery
i Michael Keny
que
van a la deriva
i aleshores
en un moment donat
se'ls passa pel cap
d'anar-se'n de la Índia
n'estan farts
i
diuen que
es volen convertir
en reis
i escollen
un territori
no?
però clar
ja
l'actual
Nuristan
que
que en el seu moment
era un territori
que es deia
Cafiristan
efectivament
és un lloc
ja
de per si
que Kipling
escollís
el Cafiristan
històric
que és el
Nuristan
d'ara
actual
ja és
peculiar
perquè
Cafir
és una paraula
àrab
per designar
els que no creuen
en Déu
literalment
pràcticament
els ateus
són ateus
efectivament
els Cafirs
tot i que estan
en una zona
que és
la frontera actual
la cruïa
la frontera actual
entre Afganistan
i el Paquistà
tot i que
està
Nuristan
està dins
de l'Afganistà
però fent frontera
amb el Paquistà
de fet
aquests
Cafirs
i els
Nuristani
d'ara
no són
de cultura
musulmana
és a dir
la religió
d'ells
no és la
musulmana
i de fet
estan
emparentats
amb un altre
poble
del costat
mateix
però aquest ja
en el Paquistà
que es diu
en Kalash
que tenen
una cultura
una llengua
i una religió
molt pròpia
amb la qual cosa
estem parlant
d'una gent
molt peculiar
i Kipling
jo crec que
els escoll
en particular
perquè
en el seu relat
és cert
que
el
Kafiristan
va ser
una regió
que va visitar
l'Alexandre Magna
en el 328
abans de Cris
amb la seva expansió
i
es veu que
en aquell lloc
s'hi va estar
un cert temps
això
segons sembla
és cert
però des del 328
abans de Cris
els blancs
no
no
no havien tornat
i aleshores
el Michael Caine
i el
i el
Connery
el Sean Connery
Daniel
Drabot
és en Connery
Pesci
Carnahan
és Michael Caine
com que són
dos homes
peculiarment
sense ofici
ni benefici
doncs diuen
ens farem
res del
Kafiristan
i cap allà
que se'n van
té la seva importància
que Alexandre Magna
hagi passat
per allà
i Kipling
jo crec que
això jo crec que
és el que fascina
Shuston
Kipling agafa
com
elabora
com un
vergetigen
històric
no?
des del
328
abans de Cris
els blancs
no han estat allà
en John Shuston
s'inventa
una història
s'inventa
que Kipling
en persona
Christopher Plummer
és Kipling
i té contacte
amb aquests dos soldats
de fortuna
evidentment
Kipling
en la novel·la
parla d'un periodista
que coneix
aquests dos soldats
de fortuna
al principi
o sigui
la pel·lícula
és fidel
però clar
hi ha aquestes petites variants
el John Shuston
doncs fa
com una mena
de votat
i converteix
el propi
protagonista
el propi periodista
de la narració
el mismissi
Kipling
que és una mica
testimoni
els coneix
fa una
els hi fa
un petit favor
i després
els denuncia
per evitar
que siguin
que els hi passi
una cosa greu
abans que ells
decideixen
de marxar
cap a la
cap a la
el Café d'Istat
hi ha
clarament
una reflexió
perquè clar
ells aconsegueixen
Connery
passa
finalment
per ser
un rei
de la
perquè finalment
va a petar
primer es fa
com un rei
de les poblacions
que s'estan
barallant entre elles
no?
Sí, bueno
això ho pacten els dos
sí
aleshores
esclar
ells agafen
però tenen
tenen també
fortuna
és a dir
amb ell
li envien
una
una
fletxa
i la fletxa
aquesta
toca
amb una
cinta
de cuiro
amb una
corretxa
i no
i no
li fa
res
però
els altres
diuen
hostia
aquest tio
segueix lluitant
igual
i aleshores
esclar
el confonen
amb el fill
que es veu
que la tradició
però imaginem-nos
del 328
la tradició
diu que
l'Alexandre Magna
quan se'n va anar
d'allà
de la ciutat
sagrada
on finalment
van apetar
diu que
el seu fill
vindrà
evidentment
l'Alexandre Magna
que a més
va morir molt jove
tenia altres
ànsies
expansives
però en tot cas
ells acaba
coneri
pel que tu dius
de la corretja
que li salva
de sagnar
amb la fletxa
en una d'aquestes
batalles
que ells
aprofiten
per
per acabar
sent els que manen
per allà
doncs
coneri
d'alguna manera
acaba
contactant
amb els sacerdots
que encara queden
en el temple
sagrat
de la ciutat
que va fundar
Sikandergul
que com sempre
el poder
religiós
és molt important
exacte
i al final de la pel·lícula
es veurà
exacte
l'important que és
aleshores
esclar
aquí ja
el coneri
acaba sent
passa per 10
passa pel fill
passa per Sikander 2
Sikander
és alexandre
en persa
recordem que els perses
eren els enemics
d'Alexandre Magna
amb la gran batalla
amb Darío
i clar
els perses
no li deien alexandre
li deien Sikander
per tant
doncs
en coneri
imagina't
passats segles
com passen
és Sikander 2
perquè
no Sagne
però clar
el sacerdot
el sum sacerdot
de la ciutat
no s'enfia
i està a punt
d'eliminar-lo
i aquí
hi ha un factor interessant
no
bueno eliminar-lo
vol comprovar
si Sagne
vol comprovar
si efectivament
és Sikander
és Déu
com diuen
els de la població
però clar
veu
un regal
que els fa Kipling
Kipling era massó
i representa
que tant
el personatge
de Michael Caine
com el de John Connery
són massons
això fa que Kipling
es preocupi per ells
i que sigui una mica
testimoni
de tota la seva aventura
això es veu ja
des del començament
de la pel·lícula
en què
li roben un rellotge
el Michael Caine
i
fa veure que li torna
però l'altre
el Kipling
li diu
jo quan he baixat del tren
ja he vist que no el tenia
sí, sí, efectivament
no em fotis aquí
ara
em faig el discret
però ja sé que me l'havies pispat
a veure
ells són dos pícars
de llibre
de llibre
absolutament de llibre
sí, sí
aleshores esclar
aquí hi ha una mica
un altre botar
de lloges just
perquè
la veritat
és que no hi ha res
a veure
tots sabem que la masoneria
neix
en les lloges
de construcció
de les esglèsies
a l'edat mitja
és a dir
com una mena
de
neix
com per protegir
els constructors
els drets
dels constructors
esclar
que resulta
que
és una hermandat
sí, exacte
és una germandat
altruista
preocupada per la humanitat
aleshores esclar
i preocupada per ells
efectivament
entre ells
efectivament
d'aquí ve que tot
i un lladre
et torni allò
perquè
compte que és un dels meus
esclar
però aleshores
que el subsacerdot
no acabi
punxant
això en crononi
per comprovar
si és Déu
perquè veu
que porta
el penjoll
dels massons
esclar
com si
resulta que aquest símbol
el de l'esquadra
i l'ull
que tot ho veu
sobretot
l'ull
és el que
el salva
exacte
però va
està agafat una mica
pels pèls
perquè és improbable
que aquest símbol
fos el d'Alexandre Magna
també hi ha un personatge
que és
el que
va arribar allí
i
i ha subsistit
amb ells
i coneix
la seva llengua i tal
que ells
immediatament
s'alfan
i li diuen
escolta
tindrem en compte
quan distribuïm el tresor
perquè
no perdem de vista una cosa
tot això
ells ho munten
no exactament
perquè es vulguin fer res
sinó perquè el que volen fer
és robar el tresor
el que passa
és que
el personatge
de Sean Correr
és a dir
li agafa gust a l'assumpte
i
i
i
i
i
i de quin mort ell
no
sí
per això dic aquí
perquè va arribar un moment
o sigui
un
un déu
no es pot
casar
amb una humana
no
efectivament
perquè els déus
no tenen sang
tenen foc
tenen foc
a les venes
i per tant
clar
això és el que justifica
que la Roxanne
que curiosament
és el nom de l'esposa
la mateixa
d'Alexandre Magna
la
en el que sori
estigui tan espantada
i que a la pel·lícula
a la pel·lícula
és interpretada
per Shakira
Kane
sí
efectivament
la dona
de Michael
aquí hi ha tota una història
perquè
es veu que
originava
en els anys 70
el John Foreman
que ja havia fet
sí
el productor
exacte
ja havia fet
tot un seguit
de pel·lícules
amb
amb John Shuston
entre ells
el juez
de la orca
sí
en havia fet 4 o 5
estava per casa
del John Shuston
i l'hombre
de McIntyre
havia fet
un seguit
de pel·lícules
amb en Shuston
doncs
estava per casa
d'en John Shuston
i diu
i veu que
el guió
veu que hi ha
com tres versions
de l'hombre
que ha pogut reinar
és a dir
les versions
que havia intentat
fer
l'any 52
quan volia tirar
endavant el projecte
i que per diverses circumstàncies
no en aquell moment
no van ser
entre altres
perquè es veu
que havia de ser
Clark Gable
i Humphrey Bogart
qui havien de fer
els papers
primer
Clark Gable
però Bogart és mora
això també ho ensorra
després
al cap de 10 anys
va vindre aquest
però primer
havia de ser
Clark Gable
i
aquell que era molt amic
de Humphrey Bogart
també
no no
Humphrey Bogart
Humphrey Bogart
i Clark Gable
és igual
en tot cas
hi ha tot un altre
seguit de gent
que
que d'alguna manera
passen
Robert Mitchum
s'havia arribat a pensar
en Robert Mitchum
imagina
Richard Burton
sí
va
va
va
evidentment
un fotimer
un fotimer de gent
bueno
total
que al final
es van morint
es va morir Bogart
es va morir Gable
Clark Gable
i s'anaven redir
per això
es van redir 30 anys
efectivament
i finalment
totalment
el Paul Newman
i el Robert Redford
són els que
s'animen
però el propi
Paul Newman
va estar molt honest
ho va reflexionar
i diu
escolta
això és un material
britànic
i ho han de fer
dos britànics
i a més a més
va sugerir els noms
sí
Connery
i Michael Caine
els noms
els noms
han de fer
un sopar
de Michael Caine
amb Joe
Justin
el Michael Caine
molt hàbil
diu
escolta
és que
quan ja tenien
la filla del Roald Dahl
havia de fer el paper
de Roxanne
però clar
la filla del Roald Dahl
té una pinta british
cosa que tampoc
seria tan estrany
perquè com que
Alexandre Magna
va estar
en aquell moment
en la zona
es veu que sí
que hi ha gent
amb de pell molt blanca
i amb ulls blaus
per tant
tampoc seria tan estrany
però el Michael Caine
molt hàbil
diu
escolta
i això per què
no trobes que hauria de fer-ho
algú amb pinta hindú
no?
amb pinta de...
i aleshores clar
busquen un producte exòtic
la Shakira
ella és britànica
però és d'origen hindú
els pares són hindús
i amb el maquillatge
resulta...
exacte
però el més curiós
és que la Shakira
en aquell moment
no era actriu
i ja se la veu
que és un pal
és inexpressible
tota l'estona
bé, total
que el Michael Caine
va encolomar la seva dona
a la pel·lícula
va dir
home, com que ens hi hem d'estar
temps al Marroc
perquè la pel·lícula
està rodada
fa veure que és
el Café d'Istam
però no
és el Marroc
que hi ha tot un fotimer
d'anècdotes
també
també hi ha anècdotes aquí
perquè primer
volien Turquia
però amb Turquia
van tindre problemes
amb el govern
per una qüestió de política
entre Estats Units i Turquia
i llavors
van agafar el Marroc
però amb el Marroc
també van tindre
molts problemes
home
els agents de les duanes
eren uns corruptes
allà parava la mà tothom
bueno
és que la pel·lícula
de negatiu
per rodar
passava per la duana
òbviament
i si no
em mantegaven
cada cop
que venien bovines
de negatiu
de pel·lícula verge
havien de pagar
els duaners
perquè si no
no entraven al país
i per tant
no podien continuar
rodant
es veu que al John Foreman
no li parlessis del Marroc
és a dir
el Foreman
va agafar
va agafar
un
odi africà
mai millor dit
cap al Marroc
precisament
per aquestes
circumstàncies
de les duanes
que el portaven
amargat
és molt curiós
hi ha una
l'actor
l'actor
l'actor
entre cometes
el que fa
de
de
Karim
no
Kafu Salim
que és el sacerdot
és un home
era un home
de 100 anys
la pel·lícula és del 75
en aquell moment
aquell home
tenia 100 anys
i es veu que es va
la pel·lícula
perquè al George Houston
li va caure bé
perquè aquest home
se n'enfotia una mica
de tot i de tothom
i se li acosta el George Houston
que portava barba
i li estira de la barba
per comprovar
que no era falsa
si era de veritat
total
aquest home
que no havia vist
una pel·lícula en sa vida
tenia 100 anys
en el moment del rodatge
Déu-n'hi-do
i el va veure tan espavilat
i tan absolutament peculiar
que mira
va dir
mira aquest serà
el meu sum sacerdot
i ell
i els altres dos sacerdots
que tampoc havien vist
una pel·lícula en sa vida
els suposats actors
els hi fan una projecció especial
i
i clar
l'acabar la projecció
de les seves escenes
diu
bueno bueno
què els sembla
i la resposta
d'aquest home
de 100 anys
és
és extraordinària
nosaltres
nosaltres
no morirem mai
no morirem mai
és cert
continuem veient
el 2023
és el 24
la pel·lícula
sí sí sí
bé
el producte és típic
de John Shuston
com em sembla
que ja comentàvem
en tancar el dimarts passat
el programa
em sembla que el comentari
el feies tu
la diferència entre
Orson Welles
i John Shuston
sempre s'ha comparat
a aquests dos homes
perquè un era com
absolutament
inflexible
era un home
que havia de ser
al seu cinema
i en John Shuston
és un home
que ha fet coses grans
i coses petites
coses que estan molt bé
i coses que hi ha una mica
per apartar a córrer
no ha tingut mai mania
perquè aquest home
de jove
havia estat
tinent de l'exèrcit mexicà
bucsejador
Pinto
a veure
jo crec que Kipling
de petit
el va afectar molt
per el tema
d'aventures
les aventures
es diu que si
començaves tu
un text de Kipling
ell era capaç
de recitar-lo
d'acabar-lo
és veritat
sí que ho deia
tu comences
una frase
d'una novel·la
o d'un relat
de Kipling
i jo te l'acabaré
bé
total
alguna cosa
igual
té a veure
Kipling
en la imaginació
d'un nen
que en créixer
i arribar als anys 50
doncs fa
que tingui una obsessió
per aquest
escriptor
i per
el gust
de l'aventura
perquè si alguna cosa
té la pel·lícula
a banda d'aquesta reflexió
sobre
l'imperi britani
o sobre
la bulgeria del poder
perquè
Sean Connery
mentre
Michael Caine
diu
anem-nos amb el tresor
fugim d'aquí
Connery diu que no
perquè
es vol agenciar
la Roxanne
entre d'altres coses
aquí és curiós
a mi
la pel·lícula
em va recordar
per moments
una mica
el paper
de Marlon Brando
en el Corazón
de les Tiniebles
o sigui
Apocalipsis Now
en quin sentit
home
ell
va pujant
va pujant
va pujant
i
acaba arribant
en una comunitat
amb la que
com que no havíem vist
cap tio com ell
es fa el jefe
i es torna boig
i es torna
clar
s'ho creu
el poder
se li puja el cap
i aquí és el mateix
que li passa
al Sean Connery
i mira que
el Michael Caine
que
sempre té
el cap
més amoblada
en aquest sentit
diu
escolta
jo carrego
deu burres
i poso
la meitat
aproximada
del tresor
i
i me'n va
i diu
home
espera't
fes-me de padrí
de boda
jo crec que
aquí hi ha
el problema
Shuston
Shuston
jo crec que
s'identifica
amb Michael Caine
perquè Shuston
era un home
del que tirava
pel dret
era plastelina
s'adaptava
al que calgués
però
li serveix
el personatge
de Connery
per fer una reflexió
sobre que
qualsevol
que agafa
un poder
tan excessiu
perquè el tenen
com un deu
i li deixen fer
el que sigui
enfulleix
es torna boig
perd
l'Oremus
que és el que
li passa
el personatge
hi ha una reflexió
que és de Kipling
en aquest tema
no hi ha dubte
de cap tipus
i està demostrat
Hitler
es va tornar boig
Stalin
es va tornar boig
Putin
en fi
sí
el poder
arriba un moment
que trastoca
sembla que està clar
però jo crec que
el fet
la pel·lícula
és de 1975
el 1975
John Huston
ja havia fet
29 pel·lícules
i 3
3 documentals
sobre la guerra
llavors
vol dir que
tenia una experiència
grandíssima
t'ho entès
que
i tenia també
molt clar
el seu pensament
i per on anaven
una mica
les seves crítiques
que sempre
hi ha
alguna cosa
i aquí
per exemple
hi ha un moment
en què
ells
quan es fan
es van fer
namos
de tribus
petites
i cada vegada
engrandeixen més
el seu poder
llavors s'agafen
i diuen
bueno
els tios
els hem de donar
una instrucció
perquè si no
aquí
no tenen
ni idea
de lluitar
i
amb la instrucció
hi ha unes quantes
frases
que estan
tretes
de la instrucció
que han tingut ells
que és
el soldat
no té què pensar
el soldat
de què obeir
el soldat
tal
en el que
està claríssim
una crítica
a l'estament
militar
absoluta
però la part segona
de la frase
diu
un soldat
no pensa
perquè si pensés
creieu vosaltres
que seria fidel
a la reina
ho diu així
a la reina
i a la pàtria
si pensés
però clar
jo crec
jo crec que això
és una aportació
no ho sé
perquè no he llegit
el relat de Kipling
però jo diria que
és una aportació
de John Huston
és probable
és probable
després hi ha una cosa
que a mi
m'apassiona molt
de Huston
i si en tornem
a entrar
a la comparativa
perquè encara que
Wells
ja vaig dir
l'altre dia
que per mi
menjava bastant
a part
era un dels tres
grans
del cinema
de tots els temps
però
jo crec que
a John Huston
se li pot comparar
el problema
per dir-ho així
és que
Wells
és un home
científic
és cerebral
en canvi
John Huston
com tu
has apuntat
és un home
molt més versàtil
molt més obert
és a dir
és un tio
que per una banda
té
la qualitat
de ser
lluitador
de ser
un home
físic
que va
a la lluita
al combat
i per una altra banda
té
la vessant
aventurera
això
durant tota la seva vida
i també
s'ha notat
amb el seu cinema
és a dir
el seu cinema
oscil·la
perquè
clar
el que no és normal
és que un tio
que sigui
estrictament aventurer
et faci
dublineses
i en canvi
sí que és normal
que un tio
que sigui actiu
i li vagi a la marxa
et comenci
perquè
amb dublineses
tanca
la seva filmografia
però és que
te la comença
amb
com es diu
tanca la seva filmografia
però tanca també
la seva essència
irlandesa
tanca la seva vida
també
i la comença
el 1904
amb
el cont
maltès
quasi res
ell era guionista
abans d'entrar
diguem-ne
a dirigir
ell era guionista
però clar
realment
és un director
que
a banda
per bé
que li entusiasma
l'aventura
en el sentit
més pur
perquè fa
el tesoro de Sierra Madre
que és un relat
fascinant
o la reina d'Àfrica
però fixa't
que són pel·lícules
totes
que potser
l'home que pudo reinar
és
és més
amb pura essència
aventurera
a banda d'aquests
quatre backgrounds
que hem dit
no
però no hi ha dubte
que la reina d'Àfrica
o el tesoro de Sierra Madre
té uns personatges
molt potents
molt densos
molt
molt de reflexió
sobre la
bueno
el tema de la traïció
de la fidelitat
són també
constants
en el cinema
aquí hi ha un tema
que és cap d'alt
per mi
que és l'amistat
l'amistat
i és extraordinària
la química
que hi ha
perquè diguem-ho
he de pensar
que
per exemple
Michael Caine
va dir que
si a ell
li agradaria
perquè s'ha recordat
seria
per la seva interpretació
aquí
això es diu molt
perquè
estem parlant
d'un actor
que ha fet
papers
grandiosos
llavors
vol dir
que
primer
que segurament
s'ho van passar
molt bé
però després
d'això no hi ha dubte
perquè fins aquí
també hi ha sentit
de l'humor
i fins i tot
amb coses macabres
tu veus la pel·lícula
i per molts moments
rius
sí
però això
forma part
de la personalitat
de Houston
perquè
es fa humor
amb coses macabres
com per exemple
els caps tallats
que els utilitzen
per jugar a Apolo
a les tribus
és a dir
dels enemics
o del rei
el rei
derrocat
una vegada derrocat
és
és un sentit
de la vida
no
el de John Houston
paradoxal
que
l'impregna
en les seves pel·lícules
i l'home que pot reinar
tot i que passen
coses molt dramàtiques
perquè
evidentment
el desenllaç
és dramàtic
i amb el propi
personatge
Michael Caine
tot i que sobreviu
d'un i do
com queda
però
malgrat tot
en Houston
hi ha
un sentit vital
sempre
vital
i profund
profundament humà
i això és el que fa
que les seves pel·lícules
no siguin
simple aventura
superficial
com avui dia
es fa amb una facilitat
extraordinària
no
les seves pel·lícules
són denses
amb ell
amb ell
la vida com a lluita
i la vida com a viatge
efectivament
s'ajunten
coses que
moltes vegades
van separades
per definir
un director
i
a veure
el tema aquest
de l'amistat
no és menor
perquè
llegint
hi ha un llibre
que són
a
a
cuerpo
abierto
que és
un llibre
de 600 pàgines
tot
sobre memòries
que es va publicar
en 1980
tant el va publicar
es passa
són memòries
de John Huston
i en ell
explica
el referit
quan hi ha el capítol
d'aquesta pel·lícula
que per la nit
es divertien
allà
a la tenda de campanya
perquè
estaven allà
a l'Atlas
i en deia
no ells
la tira de gent
perquè
llavors
la càmera
no multiplicava
o sigui
allà
tots els que surten
hi ha un moment
en què
hi ha
un
una quantitat
d'extres
extraordinària
valgui la redundació
brutal
doncs
ells a la nit
agafaven el diàleg
que tindrien
l'endemà
ells dos
i l'acabaven
arreglant
o sigui
anaven comentant-lo
i es veu
que Huston
bueno
es partia el cul
allà sentint-los
perquè
quins tios
quina manera
de treballar
quina professionalitat
i clar
l'endemà
diu
jo l'endemà
només tenia
que posar la càmera
i prou
i dir acció
acció
ja ho feien tot
efectivament
així es treballa bé
i ràpid
no
home
evidentment
els actors
que escolls
per una pel·lícula
són molt importants
definitivament
per això dic
que aquí
condicionen tot
el ritme de rodatge
aquí
no és poca broma
el Paul Newman
el Paul Newman
per mi
va tindre
una condensadència
i un altruisme
molt gran
fent aquesta sugestió
perquè no perdem de vista
que Paul Newman
havia acabat de fer el golpe
i dos hombres i un destino
amb Robert Redford
i la proposta
era
Redford
Newman
era atractiu
jo crec que el Redford
el deuria fotre
però
Newman va actuar
en gran sentit ètic
en el sentit que
és evident que els actors
han de ser britànics
perquè és una història
britànica
i que parla sobre
l'imperi britànic
i per tant
doncs
jo ho trobo
realment
un gest
de molta noblesa
certament
Houston sempre
ha parlat molt bé
d'ell
sempre
sempre
bueno
va fer el juez de l'orca
amb ell
i hi ha un feeling
amb John Foreman
és que de fet
Houston
Paul Newman
i John Foreman
va produir
l'efecte
de los rayos gamma
sobre la margarita
les margarites
de Newman
hi ha com un nexe
segurament
hi havia molta amistat
hi ha molta amistat
l'home de McIntosh
també és Foreman
Newman
Houston
vull dir
ara estic pensant
també
amb una pel·lícula
que parla molt profundament
sobre aquests temes
de
l'amistat
la traïció
la por
el tema
les passions humanes
Red Watches of Courage
la roja
la roja
la roja
la roja
la roja
la roja
la roja
és una pel·lícula
dels anys 50
extraordinària
breu
però si anem al cinema
també
és un tema
que surt
en Peck and Peck
en duela
en l'altra sierra
també
que és
és una pel·lícula
i deia
deia
deia
deia
deia
mortals
de Daily Companions
també
sí, sí
Stephen Crane
és l'autor
literari
de Red Watches of Courage
i la veritat
és que
és una pel·lícula
que si els nostres
oïdors
no l'han vista
l'haurien de veure
perquè és una visió
de la guerra civil
americana
Stephen Crane
de fet
fa un relat
ja de per si
absolutament
captivador
però la pel·lícula
realment
és
extraordinària
i Houston
tenia
una inclinació
molt marcada
per material literari
sí
no hi haurien de cap tipus
i l'alcom maltès
comença
evidentment
amb l'adaptació
d'una novel·la
d'en Hammett
home
jo dintre la seva filmografia
que és
extraordinària
i deixant-me
pel·lícules
que considero
molt bones
però tenim
que comença
amb l'alcom maltès
Caio Largo
La Juntla de l'Asfalto
El Tesoro de Serra Madre
La Reina d'Àfrica
La Roja Insigne de Valor
que ara en parlàvem
Vides Rebeldes
en Clark Gable
Monty Cliff
Marlin Monroe
Gable a punt de morir
em sembla que
no va veure
ni la pel·lícula
amb cinema
ja
és probable
sí, sí
perquè mouen
els mateixos anys
Moby Dick
que és una altra pel·lícula
d'aventures
Moby Dick
però fixem-nos
en els materials
que agafa
La Noche de la Iguana
La Bo
Freud
Passión Secreta
que aquesta seria
una altra
junt
amb Majol Volcán
que dius
ostres, però
aquest tio
com es posa
amb aquesta història
sí, sí, sí
és que era així
i després a mi
ja s'ho vivem
n'hi ha una
vas dient els títols
i ja anem salivant
n'hi ha una
que sempre he tingut
una prècia especial
i segur
que no està
dintre de les millors
d'ell
però és una incursió
que va fer
amb el món medieval
que és Passeu
per l'amor i la muerte
una delícia
sí, sí
és una meravella
amb la seva filla
l'Angélica Just
molt jove
molt canviada
com després ha anat
agafant el físic
però
i què em dius
de Bajo el volcán
una altra adaptació
explosiva
by me
ha dit
molt bèstia
perquè
parla de temes
etílics
no?
d'una manera
bastant
bastant
atrevida
salvatge
em atreveria
digués
nua
ja dic
d'una manera
nua
el John Houston
si li mires
tota la carrera
truca a la porta
dels grans
també
ho és
per això sorprèn
que evidentment
si burgem
en la seva filmografia
tant ell
com a director
com a actor
és veritat
que té coses
molt menors
fòbia
per exemple
i aquestes cosetes
i dius
per què fa aquest home
però clar
havia de menjar
i com que era un home
que jo crec que vivia el dia
era tant soldat de fortuna
com els dos nostres personatges
de la pel·lícula
a més
per exemple
quan parlàvem
d'Orson Welles
Orson Welles
va socar més pa
amb els papers
d'actor
i moltes vegades
sense mirar
res més
que el xec
en canvi
el John Houston
que també va fer d'actor
però
va seleccionar
una mica més
les seves
participacions
en
en papers
i no es va prodigant
ni molt menys tant
no
com a actor
no
evidentment
el que sí que va fer
va ser guions
va col·laborar
amb molta gent
home sí
perquè és que ell
com a guionista
ara recordo
la seva participació
a Casino Royale
aquesta pel·lícula
tan
tan
caòtica
de producció
com
com realment
és tan
absolutament
camp
i qui
m'atreveia a dir
que és una
meravella
de pel·lícula
va fer collonades
com la bíblia
en suprincipio
ah sí
sí
ostres
fa de noé
no
sí
sí
bueno
clar
es guarda el paper bo
sí
sí
sí
el teu tio
que li va al vi
home
un projecte
també
bastant
atrevit
i sobretot
per l'època
sí
bueno
la idea era
que anés per llarg
però va ser un fracàs
sí
sí
sí
tot el contrari
d'aquesta pel·lícula
que ens ocupa
perquè aquesta sí que va ser
un èxit
sí home
sobretot perquè
és que té una posada
a veure
està feta amb dos
dos trentadres
és a dir
escop
i té
una posada
en escena
absolutament
espectacular
és d'aquelles pel·lícules
com el 2001
que les has de veure
en pantalla gran
perquè
sí
si tu les veus
en un televisor
per bé que
ara evidentment
disposem de televisors
que d'un i do
en línia general
no és el mateix
no
són pel·lícules
que cal veure
en pantalla enorme
i a més a més
és una pel·lícula
absolutament rodada
amb exteriors
sí
l'Aclas
realment
les escenes
de l'Aclas
són extraordinàries
sí
sí
el Marroc
va possibilitar
finalment
tot
va possibilitar
la Índia
va possibilitar
el
el temple aquest
no
de Cicat d'Argul
sí
la veritat
jo suposo
que es van fer retocs
però les construccions
són bastant convincents
molt
home
és a dir
que el temple
està retocat
està retocat
sí
no hem de perdre de vista
que també hi ha parts
que estan fetes
al Pinewood Studios
de Londres
sí
unes parts
d'interiors
i tal
suposo que
la part final
segurament
sí
tot el que
fa referència
probablement
a l'interior
del diari
on treballa
Kipling
sí
i l'inici
i l'inici
bueno clar
hi ha
el tren
l'escena
això també s'havia de rodar
hi ha alguna part
que he llegit
en algun lloc
que està feta a França
la qual cosa
m'ha deixat bastant perplex
perquè majoritàriament
està fet al Marroc
sí
sí
sí
almenys
el que ha llegit
així ho diu
sí
bueno
diguem també
que
va anar
als Oscars
ah sí
està nominada
per tot
no
per tot
no
de fet
per nominacions menors
allò que dius
és clar
no
perquè és el
bueno
guió adaptat
d'acord
guió adaptat
és la més important
és un bon
l'altre
direcció artística
vestuari i muntatge
n'hem parlat
de la guionista
que és la Gladys Hill
Gladys Hill
sí
bueno
eren molt amics
que només
només ha treballat
de guionista
per ell
sí
per allò injust
on ha fet
cinc pel·lícules
és que tenien
molta compenetració
eh
tenien una gran amició
després
hi ha el vestuari
d'Edith Hill
que es va endur
naturalment
a l'Òscar
com no podia ser
altra manera
em va fer gràcia
perquè
el John Huston
que és un catxondo
escrivint també
bueno
comentant
tot
i que
s'ha de dir
si llegiu
l'autobiografia
a veure
ell
com és normal
també
no recorda de tot
i a vegades
fa errors
importants
vull dir que
s'ha de tindre
una mica
en compte
que la memòria
a vegades
quan parla
de 40 anys
enrere
doncs
hi pot haver
algun salt
sí
però bueno
evidentment
però quan parla
d'Edith Hill
diu
que
Edith Hill
era
que
ella
si es posava
a treballar
amb tu
era com
fer un contracte
amb l'Òscar
de l'any següent
sí
però no el va guanyar
va quedar nominada
és a dir
aquesta pel·lícula
no va guanyar res
no va guanyar cap Òscar
no va guanyar cap
bafta
no va guanyar cap
globus d'or
eren nominacions
tot són nominacions
és a dir
els Òscars
és el millor guió adaptat
la direcció artística
de l'Alexander Turner
que evidentment
és un dels grans
aquest és impressionant
l'Edith Hill
com tu bé dius
i el millor muntatge
del Russell Joy
que tampoc és
qualsevol precisament
però es van quedar
tot en nominacions
els Bafta
millor fotografia
per l'Obsgol Morris
que d'un i do també
deixa el córrer
i l'Edith Hill
de nau
i el globus d'or
per la millor
per la millor banda sonora
del Maurice Jarre
que evidentment
és un altre dels grans
evidentment aquí
no estan treballant
qualsevol
no no
ell va
va composar
una banda sonora
extraordinària
hi ha una cosa
perquè tingueu una idea
una mica
una idea
del personatge
que era
l'home que ens ocupa
avui
ell
en la seva vida
personal
es va casar
cinc vegades
i
en la descripció
de les seves bodes
diu el següent
cito textualment
diu
vaig
tindre
sis
dones
diu
formen
totes elles
un grup heterogeni
que va
d'una
col·legiala
la primera
a una actriu
la segona
la tercera
va ser
una
una
no
la segona
va ser una dama
la tercera
va ser una actriu
la quarta
una bailarina
i la cinquena
directament
un cocodril
perquè es veu
que van acabar
mort
és una dona
que va intentar
prendre-li
tot
per l'obés
ell
segurament
tenia una
gran debilitat
per no
estar sol
tot i que
bueno
ell
va passar
la major part
o bona part
de la seva vida
entre
rodatges
a les caletes
que era prop
de Puerto Vallarta
que és allà
on va
filmar
la noche
de la iguana
sí
i
bueno
ell allà estava
amb el seu colt
del 44
perquè
era un home
així
fet
a si mateix
una mica
en aquest sentit
recorda
Bunyuel
eh
el Bunyuel
mexicà
que tenia
també la seva pistola
estava recol·loït allà
amb un racó
aquí per anar
a Puerto Vallarta
es veu que encara ara
bueno
cuideu-te les
te les
te les veus
eh
o sigui
tens que
agafar
contractar un vaixell
que et porti
que et torni
no pots quedar allà
una història
home
de tota manera
clar
no tot és meravellós
amb John Shuston
com el Paul Berlany
deixa
l'hombre
Cazador Blanco
Corazón Negro
sí
Corazón Negro
que és l'espera
Berlany
el guionista
que havia estat
en el rodatge
de la reina d'Àfrica
sí
que finalment
el va dirigir
Clint Eastwood
sí
perquè
deia
la reina d'Àfrica
home
això em permetrà
caçar elefants
no
vull dir
bueno
era caçador
d'elefants
i de tigres
de tigres
perquè l'any 52
va anar a la Índia
sí
invitat pel rajà
es veu
per un rajà
i
la
la
part de la seva il·lusió
per rodar
l'hombre que pudo reinar
sí
que la volia fer
a l'Àndia
era anar a alguna cacera
era anar a una cacera
i va pelar un tigre
sí
sí
sí
sí
això de la cacera
tenia un
corazón negro
eh
com
que té
aquesta doble vessant
sí
sí
com el vermell diu
no
bé
no sé
si vols afegir
alguna cosa més
no
no
jo simplement
home
recomanar-la
i els que l'hagin vist
diré una cosa
que
ho ha deixat
el nostre amic
Anastasi
i que
em sembla
que toca bé
i és que probablement
aquesta pel·lícula
que tanca una forma
de
de fer
el cinema
d'aventura
ha sigut
molt tingut en compte
per exemple
per Spielberg
amb la
nissaga
d'Indiana Jones
i per altres
que han vingut
després
no
el corazon verd
és una pel·lícula
de referència
l'Indiana Jones
és directa
a Ereba
del cinema d'aventures
dels anys 50
això és una cosa
que és de clara
per als anys 50
el Chalto Heston
ara mateix
estic pensant
que va fer aquella
de
el tesoro de los incas
sí
sí
vull dir que
i el Heston
ja anava
amb la caçadora
de pell
i el barret
estiu
l'Indiana Jones
aquella sí que
és directament
inspirada
directament
inspiradora
de l'Indiana Jones
al film
de Spielberg
molt bé
escolteu
dintre
canviant
ja de
de terç
dintre del
resum
o referències
que fem
cada setmana
amb els premis
aquesta vegada
li toquen
els premis
francesos
els César
i bueno
si els anglesos
van tirar cap a casa
amb
Oppenheimer
doncs aquí
també tirem
cap a casa
Anatomia d'una caïda
Anatomia d'una caïda
de Justin Triet
en té
sis
després hi ha
El reino animal
de David Kiley
que en té
cinc
i
Sean
de la casa
que no s'ha estrenat
encara aquí
de Jean-Baptiste
Durant
que en té dos
llavors
hi ha
algunes coses
que són
curioses
millor pel·lícula estrangera
de
Nature of Love
de
Monia Cochrie
que és de Canadà
i França
el César de Honor
que es dona
a l'anterior
Agnès
Jauí
el César Internacional
per Christopher Nolan
si recordem
l'Internacional
d'Anglaterra
va ser
per anatomia
d'una caïda
o sigui que
s'ho van
s'ho van compensant
diguem
ping-pong
això mateix
i el millor
curt documental
és per
la mecànic
desfluït
mecànica
de fluïdos
que és
de Gala
Hernández López
és un
curt
metatge
documental
que d'alguna manera
ens toca
a nosaltres
bé
és lògic
són els Césars
sí
sí
res
aquí
aquí
vam agafar
i li vam donar
tot el Bayona
12
vinga
au som
i ara
el dia 10
es tancarà
aquesta
torner
de premis
amb els Oscars
que ja us en parlarem
també
s'ha donat
els premis
de la 74a edició
del primer festival
important
de l'any
que és sempre
la Berlinal
es va celebrar
aquest mes de febrer
i
hi ha
una curiositat
o dues
la presidenta
és
l'opita
nyongo
de Kènia
i un dels membres
i un dels membres
del jurat
és
l'Albert Serra
el cineasta català
llavors aquí
a l'os d'or
estem parlant
de la Berlinal
és per
Dajo May
de Matí Diop
que és una pel·lícula
una coproducció
venint França
Senegal
aquest Matí Diop
ja
hem vist
alguna cosa
que s'ha anat
filtrant
o sigui
que a través de França
ens ha arribat
alguna pel·lícula
d'ell
segurament
el fet
que sigui
una coproducció
és perquè
França
ha facilitat
molt
la distribució
a l'os de plata
a Travelers Nits
de Hong Sang-soo
aquest coreà
de Corea del Sur
és també
un clàssic
que sempre
acostuma a portar
la pel·lícula
a la Berlinale
i la Berlinale
amb algun dels premis
també
us ho hem tindrat en compte
bé
després aquí
tenim
la millor direcció
que és
per Nelson
os de plata
la millor direcció
Nelson Carlos
de los Santos
per Pepe
de República Dominicana
que suposo
que ja la veurem
tenint en compte
que és de
parlar d'emespanyol
lògicament
el millor guion
és per
Esteve
Esterven
Muriendo
de Matías Glasner
d'Alemanya
la millor
per la prima
és
per una pel·lícula
vietnamita
el títol
el mateix
perquè
seria difícil
de pronunciar
de pronunciar
i no el retindríem
Los
el millor
curtmetratge
és per
un moviment
estrany
de Francisco
Lezama
d'Argentina
això és
el millor
curtmetratge
el premi
Fipresti
és per
The Human
Hibernation
la hibernació
humana
de
suposo
una catalana
espanyola
diu aquí
però suposo
pel cognom
i pel nom
que és
amb dos n's
Anna
Cornudella
i
per últim
el premi
panorama
del públic
a memòries
d'un cuerpo
que arde
d'Antonella
Sudassassi
que ja hem vist
alguna cosa
l'any passat
o ara dos anys
al BCN Filmfest
que és de Costa Rica
Bé
recordes el títol
de la pel·lícula
que vam veure
el BFN Filmfest
no
però
recordo
perquè em va
xocar
el cognom
de Sudassassi
sí
per cert
és una pel·lícula
que
si no em van parlar
et diré
que és una
de les pel·lícules
llatines
que em va interessar
em va semblar interessant
vull dir que
no m'estranya gens
que s'hagin portat
el programa
el Premi del Públic
vaig estar llegint
una entrevista
amb l'Albert Serra
i
dir-vos
que
és novetat
està treballant
amb el muntatge
d'un documental
que sortirà
aquest any
ja sabem
que
l'eclèctic
i lo
personal
que és
el tema
i les temàtiques
i la forma
de tractar-les
d'Albert Serra
en aquest cas
està fent
el muntatge
d'entre
300 i 400 hores
que té filmades
sobre el món
del toreig
per tornar-se
ximple
300 hores
encara que les tradueixis
a 3 hores
per dir alguna cosa
ell diu
que té feina
fins a l'agost
home
i encara
em sembla
que va ràpid
i
deu una
8 hores al dia
mare de Déu
i llavors diu
que ja té
lligat
un llargmetratge
que
serà el primer
que fa
en anglès
i
sembla que el filmarà
també el Regne Unit
i que
començarà a rodar
ja la previsió
de començar a rodar
a partir de l'agost
del 24
però no ha avançat
ni actors
ni títols
jo crec que el millor
que ha rodat
en Serra
ha estat
la pel·lícula
Pacification
l'escena aquella
de les zones
és la cosa més
Pacification
per mi
és una pel·lícula
molt interessant
és
home
és el millor que ha fet
jo m'atreviria a dir
directament
sí
però
tot i així
no és el meu cinema
ni el seu estil
a mi
no va amb mi
però
a mi
algunes coses
m'han agradat
altres no
haig d'admetre
que la pel·lícula aquesta
encara tenia
algunes escenes
que realment
eren
realment
impressionants
doncs mira
ara que hem parlat
aquí
parlant de
John Huston
hem estat parlant
de Bajo el volcán
doncs
amb Pacification
és també
un personatge
que
és un
com es diu
un delegat
del govern francès
amb unes illes
sí
i
d'alguna manera
està
també
pels
pels
nadius
ell
està posat
en una situació
complicada
entre la metròpoli
i la defensa
també
perquè
està allà
dels nadius
clar
perquè el que volen
és fer
una prova
nuclear
clar
clar
que és el tema
de fons
i d'alguna forma
és una quimera
similar
a la que té
el
el cònsul
també
de la pel·lícula
de
de John Huston
sí
sí
en aquest sentit
diguéssim que
a més a més
és una de les pel·lícules
que es pot seguir
més d'una forma lineal
no
perquè hi ha altres d'ell
que realment
són de digestió
més dura
duríssima
el cant dels ocells
per exemple
doncs
cal posar
molt d'ànim
molt
molt bé
tens alguna pel·lícula
que hagis
dit?
no
no
sincerament
no
no
aquesta
aquesta setmana
no puc aportar
cap títol
no he tingut ocasió
jo
el que puc dir-vos
és que
ja
em sembla que
em van parlar un dia
però en tot cas
m'agrada
tornar a insistir
perquè l'he tornat
a veure
i em sembla una pel·lícula
que serà
de lo millor
que veurem aquest any
que és
La zona d'interès
una pel·lícula
d'Irlanda
de 2023
feta
per un
anglès
Jonathan Glaser
adaptant
una novel·la
de
de
Martin
Martin
Amis
aquesta pel·lícula
ell
ha trigat
deu anys
a fer-la
o sigui
això
no és perquè
suposo que
tots els deu anys
els hagi tirat
treballant
aquesta pel·lícula
però sí
que us puc dir
que
el guió
i la realització
estan tan depurats
que
no
no tens
sensació
que hi hagi
ni una escena
ni un pla
que s'obri
d'aquesta pel·lícula
és una pel·lícula
que parla
de l'Holocaust
i a sota
per dir alguna cosa
cinematogràficament
parlant
és un fora de camp
que dura
més de 100 minuts
100 minuts
100
no 7
100
100 minuts
clar
jo
això no crec
que s'hagi donat mai
en el cinema
sí
perquè estem parlant
d'un fora de camp
sí
què passa
és una família
que fa
una
no aparentment
sinó realment
està vivint
una vida
convencional
d'un matrimoni
amb cinc fills
més una iaia
temporalment
més
els assistents
més els jardiners
etc
i estan vivint
adossada
la seva casa
i el seu terreny
el seu jardí
i el seu or
el camp de concentració
d'Auswitz
i aquest
aquest és precisament
el fora de camp
no veiem mai res d'Auswitz
però estem sentint
tota la pel·lícula
sentim crits
veiem el fum
que va sortint
de les Xemeneies
veiem
i sentim
crits
és
és un ferm
veiem
veiem uns camions
que entren a la porta
sí
i passen cap dins
i ja no veiem res més
és a dir
és l'infern
efectivament
el contrast entre l'infern
i a tocar
la normalitat
d'un allar
que passaria per ser
doncs
bueno
de qualsevol família
correcte
correcte
correcte
correcte
llavors
a veure
aquí el que hi ha
és una interpel·lació directa
a l'espectador
de dir
tu
series capaç
de
de viure aquí
no
si la resposta és no
dir
ah no
aquesta gent
la veus
tan diferent
a tu
és impressionant
jo crec que és una pel·lícula
que s'hauria de passar
a tots els instituts
d'ensenyança
mitjana
i moltes
escoles superiors
per descomptat
aquests temes em recorda
hi ha una altra pel·lícula
que és
el niño del pijama de raya
sí
bueno
que evidentment
va per aquí l'història
dos nens
un a fora
i l'altre dins
que parlen a través
del fil ferro
és
espaudidora
aquesta pel·lícula
és d'un horror
d'un terror
brutal
perquè clar
els nens
com a tal
els nens
són nens
el fil ferro
que els separa
la clera
de fil ferro
per ells
la mentalitat
de nen
doncs
no
no hi és
perquè tots
juguen
i el de fora
va a visitar-lo
perquè
fins que un dia
deixa
deixa de
deixar d'estar
perdó
ho tenim que deixar aquí
perquè tenim que dir
la pel·lícula
la setmana que ve
a la pel·lícula
hem de fer esment
de la Sandra Huller
que és
també l'actriu
alemanya
de la història
d'una caïna
que compta
aquesta actriu
se'n sentirà
parlar
extraordinària
és extraordinària
a veure
la pel·lícula
la setmana que ve
és
La Comune
que ha seleccionat
l'Anastasi
La Comune
de París
1871
és una pel·lícula
de l'any 2000
dirigida pel director
anglès
Peter Watkins
que és
un director
extraordinari
i la pel·lícula
crec que
tot i que dure
3 hores 30
la podeu trobar
a Filmin
molt recomanable
i la pel·lícula
ó
e
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a