Title:

Batalla d’Argel, Keaton i 'One Battle After Another'

## Visió general Programa centrat en tres eixos: **anàlisi profunda de La batalla d’Argel**, **homenatge a Diane Keaton** i **crítica entusiasta de One Battle After Another de Paul Thomas Anderson**. Conversa àgil, documentada i matisada, amb connexions històriques i cinematogràfiques. ## La batalla d’Argel (Gillo Pontecorvo) ### Context i mirada • Film clau sobre la guerra d’independència d’Algèria (1954–1962), amb una posada en escena que combina *realisme quasi documental* i dramatització rigorosa. • Pontecorvo, **militant antifeixista** i d’idees d’esquerres, filma des d’una **perspectiva humanista**: empatitza amb el poble però manté una dialèctica constant entre insurgència i repressió. • Música d’**Ennio Morricone**; només **Jean Martin** (coronel Mathieu) és actor professional: la resta, no professionals, amplifiquen l’efecte de veritat. ### Clau del film i temes • Estructura d’**acció que “respira”**: alterna set pieces de tensió amb pauses reflexives que fan avançar la comprensió política i emocional. • Retrat metòdic de l’estratègia urbana del *FLN* (cèl·lules, compartimentació, atemptats, vaga general) i de la resposta francesa (intel·ligència, tortura, control mediàtic). • El film mostra la **complexitat moral**: comprensió del deure militar vs. legitimitat de l’alliberament nacional. • Escenes icòniques: el paper **central de les dones** en l’estratègia; el **poble com a protagonista coral**; la seqüència del **cloixard** i la reacció de la ciutat benestant; el focus a la *Casba*. > "Si no hi ha tortura, no hi ha informació" — fredor operativa del coronel. > "Necessitem que la premsa estigui al nostre favor" — control del relat com a arma. > Metàfora de l’*atènia*: fins que no se’n talla el cap, el cos es reprodueix — lectura sobre jerarquies insurgents. ### Tècnica i forma • Blanc i negre, càmera de carrer i muntatge **nítid i jerarquitzat**: la confusió “es veu” però **s’entén**. • Sensació de documental però és **ficció extremadament versemblant**. • Equilibri entre **masses i individualitats**: el carisma d’*Ali La Pointe* i la intel·ligència del “mentor” estratega dialoguen amb el dispositiu coral. ### Actualitat i ecos • Parallels amb **Bataclan** i **Barcelona (2017)**: la lògica de la guerrilla urbana persisteix. • Contextualització del 1966 com **gran collita cinematogràfica** (Bresson, Godard, Bergman, Antonioni, Leone, Tarkovski, Menzel, Penn...). • Influències i diàlegs: *Nuit et Brouillard*, *Senderos de gloria*, *The War Game*, *Z*, *Le chagrin et la pitié*, *Shoah*, fins a *The Zone of Interest* i *Civil War*. • Recepció: **prohibida a França** durant anys; trauma colonial encara sensible. • On veure-la: **Filmin**. ## Homenatge a Diane Keaton ### Vida i trajectòria • Diane Keaton (1946–2025): **icona del cinema nord-americà**; Òscar per **Annie Hall**. Relacions creatives i vitals amb **Woody Allen**, **Warren Beatty** i **Al Pacino**. ### Papers destacats • Trilogia d’**El padrí**; **Manhattan**; **Interiors**; **Reds**; **Buscando al señor Goodbar**; comèdies posteriors més irregulars però populars. ### Perfil • Actriu de **presència magnètica** i timing còmic/dramàtic impecable; també fotògrafa, ocasionalment cantant, i amb esperit independent. > Record musical: *Rhapsody in Blue* (Gershwin) de la banda sonora de Manhattan. ## One Battle After Another (Paul Thomas Anderson) ### Visió general • Crítica fervorosa: possible **pel·lícula de la dècada**. Durada 162’ que “vola”. • To de **thriller amb humor negre** per **colar un discurs antiautoritari i d’esquerres** en clau de cinema gran públic. • Presència intertextual: el film inclou fragments de **La batalla d’Argel**; una obra “nina russa” plena d’ecos. ### Escriptura, ritme i tècnica • Guió **depurat** i **respiració narrativa** exemplar (pauses i esclats d’acció). Muntatge de precisió. Música de **Jonny Greenwood** en estat de gràcia. • **Múscul de producció** (pressupost alt) posat al servei de la idea, sense anul·lar l’autoria. ### Interpretacions • **Leonardo DiCaprio**: moments minimalistes d’una **veritat desarmant** (escenes amb la filla). • **Sean Penn**: antagonista amb autoritat amenaçadora. • **Benicio del Toro**: gir de registre cap a un **mentor espiritual** carismàtic i empàtic. ### Trama (sense espòilers) • El grup insurgent *French 75* (ressons d’esquerres europees 70s) i el **segrest de la filla** del protagonista activen el motor emocional i polític. ### Ecos i ressonàncies • Comparatives: *Killers of the Flower Moon*, *Crash*, *Hijos de los hombres*, *Amores perros*, *Babel*, *The Chase*, *Once Upon a Time in Hollywood*, els **Coen** (*The Big Lebowski*), **Ari Aster**. • Temes: **utopia, organització, mitjans i poder**, violència i responsabilitat privada/pública.

['La batalla d’Argel', 'Gillo Pontecorvo', 'Ennio Morricone', 'FLN', 'Algèria', 'Guerra d’independència', 'Casba', 'Paracaigudistes francesos', 'Tortura', 'ONU', 'Vaga general', 'Pieds-noirs', 'Jean Martin', 'Ali La Pointe', 'Docuficció', 'Muntatge', 'Filmin', 'Diane Keaton', 'Annie Hall', 'Manhattan', 'El padrí', 'Warren Beatty', 'Paul Thomas Anderson', 'One Battle After Another', 'Leonardo DiCaprio', 'Sean Penn', 'Benicio del Toro', 'Jonny Greenwood', 'Thriller polític', 'Ressonàncies cinematogràfiques']