This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Cinema sense condicions
Which ones?
What do you do to Apple?
ls this prince what lve a utilizar he has here to you...
El impediment que tenen…!
Béssimplanos.
hiçbirぐam av principi.
No.
Però s'èm robeод.
Ho般ment還有 ciudia.
D'aquí.
Per unes demà.
Não chorlles pernyes ab Dimmes.
Bona nit a tothom, està sonant la banda sonora,
algun dels diàlegs...
No, no, no, t'equivoques, t'equivoques.
Està sonant la banda sonora, en certa mesura,
que és la banda sonora i els diàlegs,
d'una pel·lícula que avui comentarem, que es diu Hedi.
És una pel·lícula que ve de Tunísia,
un país petitet, de 10 milions d'habitants,
i que ha produït una pel·lícula que la vam triar
per fer la pel·lícula del mes
i amb la segona part del programa la anem comentant.
Que diferent del començament, que diferent de la setmana passada,
que vam començar allò...
Ah, sí?
Sí, no l'has sentit, el programa.
I sentit trossos, sincerament, trossos.
Totes les bandes són hores possibles.
A mi, que venim del francès que posi Disney.
i...
Bueno, bueno, però per criticar-lo, per criticar-lo.
I per començar, què farem, va?
Farem, farem com sempre, dues o tres parts.
En la primera part parlaríem una mica,
si cal que sigui, a més de donar l'opinió,
de què ens ha semblat en l'entrega de premis dels Òscars.
En la segona part, jo ja sé que tant el Joan
com la Carme Nabot, que arribaran d'aquí una mica,
en Joan venia de més lluny i no ens hem pogut posar d'acord
per venir junts, i veníem a autobús, i per tant arribarà quan pugui.
I la Carme, suposo, més o menys el mateix, entrarà d'aquí una estona.
Sé que han vist pel·lícules ells i que, per tant, donarem peu també
a que ells ens puguin explicar què és el que han vist.
I, a més a més, avui tenim la presència,
no solament dels quets que estan arribant,
que són la Carme i el Joan, sinó que tenim el Pol a la meva esquerra
i el Jaume Vidal, que està també a la meva dreta
i que esperem també que ens expliquin què han vist,
què els ha agradat, què es recomanen, etcètera, etcètera.
Per tant, si voleu, si us sembla bé l'esquema,
i la segona part, l'última part del programa,
parlaríem d'aquesta pel·lícula, Hedi, aquesta pel·lícula curiosa.
Jo penso que és una pel·lícula molt curiosa, molt interessant,
amb molts conceptes, ja en parlarem, no sé si n'hem parlat amb ningú,
no sé si els altres els ha agradat o no,
però a mi m'ha agradat, i jo has de confessar d'entrada
que m'ha agradat, i molt, més del que m'esperava,
i per tant pot ser, bueno, motiu de canvi d'impressions
i de veure com ho veiem tot això.
Per tant, impressions dels Òscars.
Pol, què et sembla?
Home, jo crec que aquest any,
abans ho estava parlant amb el Jaume,
jo crec que ha sigut una gala molt més senzilla,
molt més... semblava com més austera, no?,
i tot, allò del presentador, crec que es senyia bastant més
amb el tema, bueno, donar certs toques...
O sigui, és com més... era més fluid,
però alhora, sense aquests grans números que ja es caracteritza, no?,
una mica la gala de sempre.
A veure, jo crec que ja tothom ha comentat l'error
al final que va ser a Rafal.
Ja està, ja està.
No cal dir més coses, no cal dir més coses.
No sé què, és que no sé més comentar el tema del final.
No cal, no cal, no cal.
Jo sí, jo sí, jo tinc la teoria de...
Puc dir la persona, em sembla, no crec que vagin a perseguir-lo,
del nostre estimat Adolf Sayol,
de que està fet a propòsit, perquè la gent em parli.
Sí?
Què us sembla?
Oh, oh, oh, oh, oh.
Sí que és veritat que jo he sentit veus, eh?
Que deien, hòstia, això deu estar planejat o no?
Hòstia, però...
Els deixa mal organitzadors, eh?
És a dir, els deixa malament, els desprestigia com a organitzadors.
Sí, però és veritat que una gala que està tan hiper-mega preparada, no?
Sí, és molt fort.
D'acord que presentaven el premi, li venien clar, no?
Que ja era una cosa de dir, anem a rebentar-ho, això, no?
Però, però clar, és que està massa preparat i assajat, jo diria, dies abans i allò, no?
Jo no em crec, jo no em crec.
Penso que el desprestigi que genera una cosa d'aquestes, en el fons,
no crec que estigui preparat i que això aconsegueixi més audiències.
És a dir, l'audiència ja la tenien.
És a dir, no ho crec, eh?
És opinió personal i, per tant, no cal que...
A més, és una cosa tan discutible, tan relativa,
que tampoc és important, m'és igual.
No crec que tingui cap transcendència.
Jo el vaig veure en directe fins al final.
Ah, sí?
Si vam quedar uns quants amics, vam fer una porra, que la tinc aquí, en paper.
I aquí pots veure que tinc 10 aciertos, del qual era 11,
perquè, clar, a l'últim moment es va canviar.
Vull posar que havia guanyat l'Alalán, evidentment, i al final...
Tot i que, a veure, amic, jo tinc pendent Moonlight,
però, ostres, després hi ha tot això,
no sé, quan reconeixement,
em veus més ganes, no ho sé.
Però sí que és veritat que,
no sé com...
Els premis, com els heu veure?
O sigui, com estaven repartits?
Perquè a mi hi ha coses que encara em sorprenen, eh?
De certes decisions.
Jo haig de confessar, a veure,
jo no sé si heu vist tots, com es diu,
la pel·lícula aquella de...
Manchester frente al mar.
Que li han donat en el...
El mejor, com es diu...
El Casey Affleck.
El Casey Affleck de Manchester frente al mar.
L'heu vista, la pel·lícula?
Jo encara no.
Algú l'ha vista, aquesta?
No.
Ningú ha vist en Manchester frente al mar?
Perquè és que...
La del Casey Affleck.
Casey Affleck.
El germà del Ben Affleck.
Honestament, jo no entenc per què li donen millor actor.
Perquè si, mentre tu,
abans de començar el programa,
deies que, comentant una mica l'actuació
del personatge tunasí
que fa la pel·lícula que parlàvem al final,
doncs feies un comentari.
Si hi ha alguna persona,
si hi ha alguna persona
que és un Nasta Quirot
i que amb tota la pel·lícula
només posa la mateixa cara
i que no interpreta res,
per mi, per mi,
per mi, per mi,
el gust personal i, per tant,
no vol dir que tingui la raó,
és el Casey Affleck.
Jo no ho he pensat.
Em penses que anaves a dir Ryan Gosling,
perquè també és la descripció perfecta.
Jo crec que el Ryan Gosling
és molt més actor.
Si hagués d'escollir entre actor,
entre la interpretació del Casey Affleck
o del Venga,
jo agafaria, sens dubte,
sens dubte, l'altre.
Per què?
Perquè l'altre és un bon actor.
Jo el tinc per un bon actor.
Jo no sé si tu estàs d'acord o no.
No t'agrada el Ryan Gosling?
Sí, no.
O sigui, cada cop potser sí que m'agrada més.
El que passa és que el paper de l'Alalan,
jo crec que també és un paper molt límit.
Però estem parlant d'un actor
que té capaç de fer registres,
de fer coses, de fer cares,
de canviar, de sentir,
d'expressar la por, l'alegria, etcètera.
El senyor Casey Affleck
és que és un estaquirot tota la pel·lícula.
Llavors, dius, bueno,
no sé per què li han donat el premi, sincerament.
És a dir, no entenc per què li han donat.
Però si li havien dit que fes això,
estaquirot ja ho va fer bé.
Això no ho sabem.
La direcció...
No, no, ho dic perquè jo me'n recordo
del Hitcho, per exemple,
que no és que sigui un director
de la meva predilecció,
però deia que volia actors inexpressius.
Perquè llavors, només de dir el text
d'una manera correcta,
llavors ja l'espectador
agafava el que volia.
Si l'actor començava a fer gestos
i coses al final...
Però hi ha inexpressius i inexpressius.
Per exemple, el Michael Caine,
tu el podries posar com a inexpressiu
i, en canvi, és ductilíssim.
I el que passa és que és allunyat,
però no és el mateix inexpressiu
que allunyat o malejable o ductil.
Això no és el mateix.
Un que no és ductil
pot ser inexpressiu eternament, clar.
Jo crec que és el que li passa a Ryan Gosling.
Ryan Gosling, jo no sé com interpretar-ho.
Abans ho estàvem comentant
amb la nova...
Amb la seqüela de Blade Runner,
la que estan preparant,
i no sé com actuar allà,
però, clar,
també no em sembla un mal actor,
però sí que és veritat que té...
A Drive, per exemple,
jo crec que és el seu paper,
perquè és un tio que fa d'autista.
I a mi, a Drive em va gastar molt.
M'agrada molt.
No era fàcil tampoc fer allò, eh?
No, no, clar que no,
però em refereixo que si el veus en altres pel·lícules...
Perquè no és inexpressiu, a Drive.
A Drive és...
No, és...
Enfusquit, enfusquit...
Sí, és com el personatge que fa...
Clar, no, és el mateix, eh?
A Enemy, per exemple.
És un personatge molt contingut,
és un personatge que, al cap i a la fi,
ha de ser una mena de...
té una psicopatia mental, no?
Llavors, jo crec que ho ha de transmetre
no precisament amb actes del tot,
sinó...
Vull dir, ella, jo et dic,
allò està bé.
Jo, jo diria...
Clar, si anem a...
Jo, què més ha fet aquest...
Jo no l'he vist mai.
És que del...
El que ha de ser en flec.
El que ha de ser en flec.
Havia fet una cosa rodada dirigida pel seu germà,
que es deia Mi Pequena no sé què,
que va d'una nana,
una família que desapareix una nena
i la pots anar a buscar.
Que et diria que, a nivell d'interpretació,
estava millor en aquella pel·lícula
que jo recordo, que no la tinc borrosa,
però fa 7 o 8 anys,
que la va dirigida el mateix al seu germà,
que estava més bé que aquesta,
però, bueno,
doncs, escolta, això és molt...
Jo no li recordava ni la fisonomia, saps?
No el recordava ni la...
En qualsevol cas,
jo, entre un i l'altre,
de llarg, que em quedo...
No sé si és el millor actor,
jo no estava discutint,
simplement que entre un i l'altre,
doncs, un em sembla més actor que l'altre.
És a dir...
Més Ryan Gosling.
Més...
Molt més, molt més.
És a dir,
jo penso que,
a mi em sembla que ho fa bé.
És a dir,
penso que el paper que li dona els ballos
quan toca el piano...
Balla molt bé,
és a dir,
és molt, molt bé.
Em penso que és un actor
que és bastant complet,
vull dir,
sincerament,
és a dir,
no...
Cosa que no m'imagino,
no m'imagino el senyor...
Àflic.
Àflic fent això,
fent el mateix,
no me l'imagino.
Ja veiem que no t'agrada.
També és la...
Sí,
però la Lampage també és la parella.
Has generat la parella de moda,
no?,
que és Gosling,
Emma Stone,
llavors aquí també...
A mi em passa una cosa,
però clar,
és una cosa de problema personal
que tinc jo,
i és que a mi,
en el fons,
personalment,
haig de dir la veritat,
l'Emma Stone em cau fatal,
és a dir,
no m'agrada gens.
I pobra.
I llavors resulta que...
Vull dir,
doncs,
dius,
bueno,
clar,
a la gent li agrada,
potser em sembla molt bé que li agradi,
però a mi,
personalment,
és a dir,
i no faig cap cosa,
sinó simplement la veig
i no em resulta atractiva.
Em cau com una pedra.
Em cau com una pedra,
és a dir,
és com un sac de patates,
tu,
em cau com un sac de patates,
és a dir...
No m'agrada,
no?
Potser ja et deus rebentar,
no?, això.
Llavors,
potser també va influir això amb Al Alalà,
és a dir,
perquè com que ella té un paper bastant important,
ell m'agrada,
ella encara m'agrada,
però ella no,
i llavors,
clar,
és tan subjectiu això que no...
Home,
jo crec que també és l'estrella del moment,
en tots els moments hi ha,
no?,
el personatge més de lujo,
no?,
i ara mateix els dos que s'estan disputant
en totes les pel·lícules,
jo crec que són ells dos.
A mi el que m'agrada de la cerimònia aquesta,
m'ha agradat,
és...
Nosaltres hem triat com a pel·lícula del mes
i és una pel·lícula que a mi per ser,
ja heu dit,
que m'ha agradat molt,
que és Hedi,
i que em sembla que és interessant
que haguem triat aquesta pel·lícula.
Jo havia triat,
ja sabeu,
quan vaig estar parlant
de quina pel·lícula podíem fer
com a pel·lícula del mes,
havia triat justament la que ha guanyat,
que és Moonlight,
perquè la considero una pel·lícula molt completa,
per mi és superior a la Lala,
és a dir,
honestament,
és a dir,
jo considero que està molt...
que és molt just
haver-li donat a Moonlight
la millor pel·lícula,
perquè s'ho mereix.
Però,
a la vegada,
me'n dono compte
que el fet que hem triat Hedi
té la compensació
que penso que ara
tothom veurà Moonlight,
perquè ha guanyat
i tothom veurà
que és una pel·lícula realment bona,
i en canvi Hedi
podria haver passat desapercebuda,
que ja comentarem
en la segona part del programa.
Si no fos per nosaltres.
No ho sé,
no ho sé,
de totes vegades Moonlight,
perquè no és una pel·lícula amable.
He de confessar,
aquí en família,
que no he vist l'Ala Land,
que avui tothom es veu,
però jo no l'he vist.
Però, en canvi,
jo vaig veure,
sí que he vist Moonlight,
i no és una pel·lícula amable,
Moonlight,
i en canvi l'Ala Land
sembla,
per el que comenteu,
que és una pel·lícula
que arriba a tothom amable,
o que tothom
s'hi pot sentir
més o menys involucrat,
o més o menys...
Que és més festiva,
més divertida,
més musical...
Moonlight no és una pel·lícula fàcil, eh?
És que són lligues diferents.
Evidentment,
estan competint
a la major pel·lícula, però...
Ja, ja, ja.
Ho dic perquè
ara es veurà molt,
doncs no sé
si es veurà tan Moonlight,
perquè no és una pel·lícula
de gran tirada atractiva.
En el sentit...
Que és més europea,
en alguna mesura,
com deia l'altre dia.
Per exemple.
però està en la línia,
per mi,
és a dir,
jo confesso
que m'ha agradat molt Hedy,
però és que trobo
que Moonlight
està en la línia
de la que comentarem
del segona part.
És a dir,
és una pel·lícula
de sentiments,
és molt emotiva,
curiosament,
des del meu punt de vista,
Moonlight és una pel·lícula
molt emotiva,
perquè ens pinta
els problemes d'un nano
amb tres etapes diferents,
quan és petit,
quan és adolescent
i quan és ja adult.
És un nen.
És un nen.
I ruta que això
està per mi
brillantment plasmat,
a més a més
amb tres actors diferents,
que no és el mateix actor
que fa cada un dels fragments,
sinó que ho fa...
Llavors,
la càmera
em sembla excel·lent,
em sembla que...
Igual que passa una mica
amb la pel·lícula
que veurem
en la segona part,
que Hedy,
penso que la càmera
està molt propera
en els personatges,
que els atrau molt bé,
els pinta molt bé
i crec que és merescut
que li hagin donat
en el...
ja en parlarem
en la segona part,
que li hagin donat
el premi
en el...
No en Moonlight.
en el Hedy,
el nano aquest etonesià
que va guanyar
el millor actor
masculí
al Festival de Berlín.
Penso que és merescut,
penso que s'ho ha guanyat.
Em sapies
que la producció de Hedy
està feta
pel germà Dardén.
Sí, sí, ho sabia.
I tenen allà
la mà posada,
doncs llavors ja sabràs
per què la càmera
està allà agafada.
No és estil d'Ardén.
No és estil d'Ardén.
Sí, que ho és.
No ho és del tot.
De temàtic,
potser no.
No, no, no.
No, no, no.
Té forma de tot.
No, per mi,
et diria que per ser...
Ara, veig.
Reposo que parlem.
Però per ser la primera pel·lícula
d'un xicot
que s'estrena amb aquesta pel·lícula
és l'Òpera Prima.
Sí.
Chapó, eh?
És a dir,
aviam,
té moltes coses...
met ben a tia.
Sí, és extraordinària.
Penso que...
Però es va guanyar
Òpera Prima també a Berlín.
Va guanyar...
Sí senyor.
Va guanyar com a Òpera Prima,
millor pel·lícula Òpera Prima a Berlín.
O sigui, no era la millor,
sinó que era l'Òpera Prima.
Sí, sí, la millor de Berlín.
No, no, Òpera Prima i tal.
Òpera Prima i millor actor.
O sigui, va guanyar dos o tres premis, eh?
Sort que la vam escollir la setmana passada, eh, Pol.
Aquesta pel·lícula,
si no, el que ens hauríem perdut d'avui,
d'entusiós amb aquesta.
No, no, jo estic molt content de veure la vida,
sincerament, em va agradar molt.
És a dir, vaig trobar una pel·lícula
que no m'esperava que fos tan bona, sincerament.
És a dir, no...
Però està, per mi, amb la mateixa línia,
una mica, si voleu.
Per això, D'Arria Satch, que ella comentava,
que no és una pel·lícula...
Potser sí que no és una pel·lícula...
Fàcil.
A l'uso.
A l'uso monumental, a l'americana...
Però és una pel·lícula que, bueno,
que el mateix Hollywood reconeix
que té una gran qualitat.
I penso que s'ho mereix.
Sí, ja que...
Parleu d'aquestes qualitats, per exemple,
la pel·lícula que ha estrenat el Sang Jimu,
que tothom està molt enfadat amb ella.
Paterson.
No, Paterson és el Jarmus.
La Gran Muralla.
La Gran Muralla.
Ah, no l'hi veig.
Però tothom està enfadat amb el senyor Jimu,
perquè, esclar, és un autor de...
Però la Gran Muralla, estem parlant del Matt Damon?
Sí.
I l'ha dirigit al Sang Jimu.
Sang Jimu que ha fet pel·lícules molt diferents d'això, eh?
Sí, sí, sí.
No, em refereixo que, com que aquí el que crec
que en aquests moments s'està destacant
són aquelles petiteses que tu també les has esmentat,
és una altra lliga, deies, no?, i tal.
I tu deies, ja veurem, eh?, ja veurem si no la veurà i tal.
I el que sí que és probable és que si es veu la pel·lícula,
donat el tema que es dona...
Quin tema és el de la Sang Jimu?
No, és...
Bueno, són uns alienígenes que arriben allà i tal.
No, no, jo estic parlant de la...
La construcció de la Gran Muralla, per què es va fer,
però d'una manera així una mica imaginativa, mitològica.
Sí, imaginativa.
Bueno, com acostuma a fer el Sang Jimu últimament, no?,
que va allò dels espadachins voladors...
Les dagues voladores...
Les dagues i tot allò.
Sí, que fan a la fantasia total i aquí, bueno, organitza un exèrcit d'aquells impressionats.
Jo el que vull dir és que aquestes petiteses, com esteu destacant,
crec que són les que moltíssima gent s'identifica i online aquesta que ha guanyat,
doncs de ben segur que quan la vagi a veure, doncs és una pel·lícula que farà ara,
perquè, esclar, perquè ha guanyat, no?, que és el que tu destacaves.
Llavors ve de la petitesa, o sigui, després ja veurem què farà aquest senyor que ha fet això, no?
La que tu destaques, que és aquesta Hedi, això ve d'un país com ell destaca...
Tunísia.
Tunísia, concretament, que és la singularitat, també.
Ell em deia, diu, és a l'estil de Kairis Maki, sí?
No, no, no, jo em referia al...
Sí, que si voleu ja en treu, perquè...
No, deixeu-me comentar a mi mon light, que a mi em feia molta il·lusió comentar-la, eh?
Vinga, comenta, comenta mon light.
Després la segona part és de...
Parlem de Hedi, sí, vinga, doncs comenta mon light.
Jo no la... no sé si l'havíeu comentat vosaltres.
Jo l'havia vista, jo l'havia comentat una mica.
Ah, jo pensava que tots l'havíeu vista.
No.
Doncs jo l'he vista i no sabia que havia de guanyar, eh?
I m'ha agradat molt.
I ara diré el que m'ha semblat important.
És una pel·lícula basada en una obra de teatre.
És una pel·lícula que passa a Miami, que és el lloc d'on va néixer...
El director i el guionista i el autor de l'Ola de Delta.
Que és la seva segona pel·lícula, vull dir que ha fet moltes pel·lícules.
Està produïda pel Bram Pitt.
Em va sorprendre, també.
És una pel·lícula...
Curiosament, és una pel·lícula tristíssima, melancòlica o trista en si.
Però és una pel·lícula d'imatge extraordinàriament lluminosa.
Passa Miami, que ja en deu ser.
Però és molt, molt lluminosa.
I la història que explica és una història trista.
però és lluminosa.
Li ha donat un to sorprenentment positiu, per dir-ho en aquests termes.
La llum sempre ho és.
Sí, però és que és una llum especialment...
Atractiva, molt atractiva.
Per tu, impactant.
Perquè, a més, és molt lluminosa i totes les persones que surten són negres.
O sigui, que realment contrastades, a més a més.
Perquè és un món dels negres sense l'habitual contrast del blanc.
Per tant, no és una pel·lícula en què...
No és una pel·lícula de contraposició dels afroamericans i la seva situació.
És una pel·lícula d'una altra mena.
I, inclús, és una pel·lícula que explica...
Podria ser un patronatge blanc vivint el mateix.
Exacte.
I seria igualment vàlida.
Perquè la temàtica d'aquesta pel·lícula...
No més va de negres i blancs.
No, és...
De fet, tampoc va...
És la història d'un nano que té tres fases, com ha dit en Joan.
La primera fase li diu Little, Black i Chiron, que és el nom que ell té.
És un nano que ell és gai, però, de fet...
La primera part, clar, perquè és un nen.
I el que realment explica allà és la solitud del diferent.
I la solitud del diferent i el feble.
I això gairebé no depèn exactament de quin és el problema.
Podria ser 50.000 problemes del diferent, el feble,
i el que els altres no reconeixen com a seu.
Com el que tocaria fer allà,
perquè potser si fos un personatge femení,
si fos feble, no importaria.
Si fos un personatge masculí i fos potent, no importaria.
És a dir, és una suma d'ingredients
que parlen sobre la feblesa
i com un nen, en un context difícil,
com assumeix aquesta feblesa
i com és capaç de fer-se amb ella.
I això sí que té un punt de general.
I és una història petita,
molt ben col·locada,
molt ben descrita,
que parla d'això.
Per tant, no és una pel·lícula militant
de l'homosexualitat o d'això.
No és una militant,
que se n'han fet 50.000,
però aquesta no n'és.
És una pel·lícula de la feblesa
i això té una extraordinària força.
Llavors, quan és petit,
ell ho viu com no està admès el grup.
A més, el grup és afroamericà,
per tant, el que valora és la força,
els cops de puny,
tot això té una gran potència
i ell està exclòs d'això.
I podria ser per altres raons
que no fossin aquesta,
perquè ell és un nen petit
i, per tant, allà no està manifest
cap problema sexual,
ni cap forma d'hormones,
quan ell és petit,
és que és diferent i prou.
I això està molt ben vist.
Jo diria que sí,
que és una pel·lícula molt ben feta,
molt ben...
La música també és molt bonica.
Molt bona.
Molt bonica.
La fotografia és excel·lent.
I després els primers plans
i la interpretació.
la mare del nen que és drogadicta
i és una mare sola amb el nano,
ho fa molt bé, aquesta dona,
ho fa molt bé, totes les fases.
I jo crec que és una pel·lícula
realment reaixida
en la història que explica
i com l'explica.
Doncs ja està,
li donem l'Òscar.
Ja està.
Vinga, jo hi està.
Jo també voto per l'Òscar.
Primer no i després sí, eh?
Sí, però no sóc creguint tant.
Vale, no fora.
Però és curiós de d'altres maneres
que jo us vaig parlar molt bé
d'aquesta pel·lícula
que la vaig veure
perquè després al sortir del cine
vaig sortir molt impressionat,
vaig mirar crítiques
i realment tota la crítica en general
la posava pels nòmuls.
És a dir, no entenc que a Hollywood
l'hagin donat tants premis
perquè em porta ja recollits
molts premis de molts llocs.
Potser de les coses més interessants
que hagi guanyat l'Òscar
és que no està dintre
de la indústria cinematogràfica
de Hollywood,
sinó que és una pel·lícula feta,
em sembla que en parlava...
5 milions de dòlars.
Sí, en parlàvem l'altre dia
amb molt poc diners
en comparació amb el que...
En té l'aire, quan la veus...
Fa pensant la que comentarem,
és a dir, que tenen coses
d'estil, etcètera,
per tant, ja dic que és una pel·lícula
que us agradarà.
Jo estic segur que si us ha agradat
la d'avui,
que la vau recomanar a vosaltres
per veure i em sembla bé
que l'haguem vist,
em sembla que si la veieu l'altra
us agradarà.
És una pel·lícula que em sembla
que es mereix,
per mi, des del meu punt de vista,
es mereix...
Per mi està molt per sobre l'Alalant,
perquè l'Alalant pot ser divertida,
t'ho pots passar bé, etcètera,
però això és una pel·lícula
d'una certa qualitat,
és a dir, que té qualitat
i l'Alalant, doncs,
bueno, poden ser coses o divertides
o el que vulgueu.
Vostès que heu vist Moonlight,
m'ha nascut,
l'actor de reparto,
el Marc de Sala.
Sí, també.
El que fa,
el preceptor d'ell,
com si...
Sí, sí, sí.
Destaca espectacularment.
És a dir,
vas veient la pel·lícula...
Però tothom, eh?
Perquè el nen petit,
el nen petit,
quan surt aquest personatge,
ho fas...
Té uns ulls,
aquell nen,
uns ulls que posa la càmera allà
i és una cosa magnífica.
Magnífica.
Jo sabia que estava nominat aquest
i desitjava que guanyés,
perquè és que ho fa molt bé.
A més, és un actor desconegut,
en certa mesura,
un actor que ha fet poques coses,
o que ha fet poques hores,
ha fet molt com a secundari.
I, per tant,
en canvi, la pel·lícula destaca.
És a dir, quan surt ell,
veus que omple la pantalla,
només ha sortit,
només la seva cara.
A més, són uns primers plans,
tot ells són uns primers plans
molt duros, eh?
Per ser un senyor que fa cine,
que comença cine,
i que és jove,
perquè és molt jove,
igual que el de...
També el de Badalá,
que és molt jove,
el diuen que és el xicot més jove
que ha guanyat l'Òscar a Hollywood,
doncs està molt bé.
Francament,
és una pel·lícula que, per mi,
es mereix realment
que li donessin el premi.
De les altres coses,
bueno, continua,
si és que no has acabat,
només volia...
Perquè, clar,
és una pel·lícula,
quan jo la vaig,
no la volia anar a veure
perquè pensava que era racista
i d'homosexuals
i pensava,
i serà tot el que diuen sempre
totes aquest tipus de pel·lícules.
I sorprenentment,
no és cap de les dues coses.
No és cap de...
No, va per una altra banda.
Va per una altra banda.
Bueno, ara la mirem.
Vull dir,
quan pugueu,
la mireu.
Alguna cosa més dels Òscar?
Alguna cosa més,
un comentari abans de passar
a les pel·lícules com aquesta?
Tu n'has vist alguna cosa,
Jaume,
el que vulguis comentar?
Bé, jo vaig veure com enxeria.
I què tal?
Ah, que se la posaven bé, no?
La deixaven bé, sí.
I què tal?
No mata.
Hi ha gustos de tot, sí.
Pel que he vist,
hi ha gustos de tot.
Jo penso que és una pel·lícula
prou complexa.
Està bé.
És un western,
o una versió d'un western.
Et fa pensar en el western,
naturalment.
El que passa,
jo,
el que m'agrada més
és,
curiosament,
és tot el referent històric
que hi ha.
O sigui,
de la manera que sap retratar,
que sap captar,
doncs,
tota la història des que es va crear
fins i tot
els americans
amb l'eliminació dels indis
o bé el surmetre als indis.
Aquest matí sentia un comentari
per la ràdio,
no sé de qui era,
perquè m'he agafat així
mentre jo estava fent una altra cosa,
que deia,
diu,
veieu com enxeria,
veieu aquesta pel·lícula
i entendreu com és que el...
Ho vaig com a pregunta,
per veure si és veritat.
Diu,
aquest xicot que no sé qui era,
deia,
veieu com enxeria,
perquè veureu,
entendreu,
perquè el Donald Trump
amb unes determinades hàrees
guanya.
És veritat, això?
És veritat.
Jo crec que no, però...
I en quin sentit ho deia?
Suposo que és que...
És que jo no ho he entès molt bé,
com que no he vist la pel·lícula,
no sé a què es referia.
Estem parlant d'unes generacions ja
que...
Tu recordes Fletxarrota?
Molt vagabent.
Què és aquell d'Ambul Blancaster?
Spencer Tracy.
Ah, doncs no, no, no.
No.
Doncs d'aquells grans conqueridors
que en definitiva van guanyar...
De l'Oest.
Sí, de l'Oest.
Doncs hem passat a una situació molt diferent.
Les vaques ja no s'alimenten,
no hi ha prou herba,
per dir-ho d'una manera,
probablement per tot el que se'ns ha explicat.
I això a mi em va venir molt en elament, no?
Llavors, què és el que hi ha?
Doncs això,
que hi ha persones que s'estan fotent ja de gana,
per dir-ho d'una manera, no?
Però ves per on apareix el petroli, no?
Ja.
I llavors, com que apareix el petroli...
Ah, és l'època del petroli, això.
Bueno, apareix el petroli per allà.
I si t'haig de dir la veritat,
que no vaig estar massa al cas,
és quina època és concretament,
però apareix el petroli.
El petroli fa molt que ha aparegut, eh, ja?
Sí, però és un canvi dels Weston Típlic, eh?
Sí, sí.
Llavors, esclar, què passa?
Que aquí tenim, doncs,
persones que queden marginades,
malgrat que puguin haver tingut,
doncs, un context social
que ells identificaven totalment
i també uns policies
i també un policia indi
i també, val,
tot un seguit de coses, no?
Hi ha una seqüència
amb una senyora que està així
a la carretera,
perquè allà hi ha unes autopistes
impressionants, no?
Una carretera té...
És de conya, aquell tros, no?
Perquè aquella senyora
els està marcant el terreny,
diu, i no us penseu
que us quedareu amb mi, saps?
Vull dir, però és molt, molt important.
I llavors acabem anant a parar,
doncs, a una idea
i a un guió, a canvi a la fi, no?
A una idea que,
degut a la marginalitat
en què determinades persones,
probablement perquè venen,
perquè d'on venen,
hi ha una capacitat
per dir allò que en diuen
de l'emprenedor, no?
I aquest emprenedor,
doncs, té una capacitat
per fer un seguit de coses,
eh?
que, en definitiva,
han de beneficiar
no pas amb ell,
a més a més es fa ajudar
per un germà
que havia estat a la presó,
no pas amb ell,
sinó a la seva família.
O sigui,
això em va semblar
molt interessant
en el context
en què tenim.
O sigui, fixeu-vos-hi,
jo faria una cosa
molt elemental.
Paterson,
que em vaig parlar,
del Jim Jarmus,
seria la quotidianitat actual,
vull dir,
de la manera que
anem a parar, doncs,
a un munt de treballadors
que viuen amb una elementalitat absoluta
i, en canvi,
el començaria,
seria una explicació
de tot això.
I el Jeff Bridges...
Com a mínim,
una part de l'explicació,
no?
Sí, sí.
El Jeff Bridges,
què tal?
Bé,
el Jeff Bridges,
jo el vaig veure...
Sí, bé, home,
esclar,
està bé.
I, a més a més,
és el...
És el posat més sureño,
és el més...
És el més tejano.
Exacte, tejano.
és aquest paio
que...
Que bé,
que tota la vida
ha fet el que ha fet,
que és de policia...
Ah, ell és el poli.
Policia bo,
entre cometes,
sí,
ell s'ho creu,
que és bo,
però, esclar,
davant de la situació
que se li planteja,
doncs,
la veritat és
que acaba dubtant
d'aquesta bondat
en la qual
ell ha estat
identificat
tota la vida.
És un altre,
un altre,
diria jo,
valor
que té la pel·lícula
que t'ho deixa així,
una mica
sense massa
aclarir-ho,
sinó que
finalment
es confronten
i tal.
Molt bé.
Jo la vaig trobar
molt interessant,
en canvi,
hi ha hagut opinió...
Estava nominada,
no sé...
Estava nominada,
perquè aquí estic llegint,
quatre nominacions
tenia...
Millor pel·lícula i tot,
sí,
sí,
no me'n recordo.
Millor pel·lícula i tot,
oi que sí?
Sí,
sí,
estic llegint...
Bé,
no m'he d'anar res,
no?
I el millor actor
secundari,
el...
Sí,
el Shannon,
no?
Sí.
No,
el Shannon no.
No.
És que el Shannon
és el que et deia
que em pensava
que sortia també,
que surt d'animals nocturnes
i que quan me n'estaves
descrivint pensava
s'assembla molt
el paper que fa
el Michael Shannon
No,
el Bridges,
el Bridges
és el millor actor.
Animals nocturnos.
El Bridges
és el millor actor
secundari.
Bueno,
quan vam fer
la pel·lícula
aquella,
d'aquella noia
que el fan
cap allà,
doncs,
com se deia,
Valor de Ley?
Sí,
allò és dels Coen,
no?
Allò és dels Coen,
exactament.
Doncs allà ja interpreta
un paper a l'altre
i de fer molt d'allò,
no?
Sí,
i aquí
és com un pas més
cap allà,
no?
Un pas més
que té,
per mi,
la virtut d'enriquir
la pròpia història
i personatges com ell,
no?
No ho sé,
em va arribar,
vull dir,
esclar que...
No ho deixàvem bé,
eh?
Vull dir,
no ho deixàvem bé,
però no ho he vist.
No tothom.
No tothom.
M'ha cridat l'atenció
el comentari aquest
que ha fet el Joan
sobre una persona
que parlava
sobre els votants
d'aquest senyor del Trump,
perquè precisament
aquest diumenge
vaig anar
a una petita conferència
que es feia
ja amb unes naus
que han habilitat
fa poc,
i ara no recordo el nom,
com a centre social
i per fer moltes activitats.
Ja hem fet
un primer festival
de curtmetratges,
entre d'altres
el jurat estava
l'Agustí Argèlic,
el director de filmets
i, bueno,
va aparèixer allà,
vam parlar una mica,
però hi havia una conferència
que portaven
alguns coneguts
del Jaume
i del Joan també,
el Lluís Rueda,
Marta Torres
com a moderadora,
i el Javier Rueda,
que és una de les persones
que porta ara
els umseig.
No és el de Bet,
a Producciones?
Per Rueda
on no hi ha mulleres?
No,
em sembla que és
una altra rueda,
però és que hi ha més ruedes
pel món
del que sembla.
Aquest és un dels que porta
els umseig,
sabeu?
Allò que ara funciona
com una cooperativa,
que és un tema
superinteressant,
que a la CIM va haver
una conferència sobre la qüestió
i us asseguro
que és interessantíssim
com ho han plantejat allò.
Però em parlàvem
precisament
com el cinema
dels últims anys
i com el cinema
de gènere també
reflectia
els possibles votants
i de quina manera
s'havia acabat
decant
el votant d'Estats Units
i de diferents llocs
que en principi
fins i tot
eren votants demòcrates,
com havien
pel desencant
que tenien,
per pensar
que Trump
era com una mena
de figura trash,
una cosa alternativa,
molt estranya,
avui tot plegat,
com molt surrealista,
que ja ho té això,
no?
El votant d'Estats Units
i de tot arreu
he fet, no?
Perquè, bueno,
si parlem d'aquí ja
també estaríem igual.
I en relació al cinema
es parlava molt
de la figura aquesta,
de la diferència,
de la distància
que hi ha
entre el món rural
i el món urbà.
Llavors,
com el món rural
d'alguna manera,
i amb molts exemples
de pel·lícules
com Deliverance,
per exemple,
i altres que podíem
anar donant títols,
havien reflectit
sempre la violència
que el món rural
sentia cap a l'intel·lectual,
d'alguna manera,
que venia de la ciutat,
intel·lectual o no,
però persona que semblava
que vingués allà
a donar lliçons.
I tot el cinema de gènere,
tota la sèrie aquesta,
l'American Horror Story,
tot allò,
com d'alguna manera
reflecteix una cosa
que els que som de ciutat,
per dir-ho així,
moltes vegades
no entenem
i és aquest agravi comparatiu
que poden tenir
les pel·lícules
les persones que viuen
concretament als Estats Units,
amb una situació
econòmica,
cultural,
tan diferent
i com això pot
sobrevenir
amb una ràbia
com la que veiem
en pel·lícules
com
Les colines tenen ojos,
vull dir,
la relació amb pel·lícules de terror
que jo mai no havia caigut una mica
amb la matança de Texas,
tot aquest tipus de pel·lícules
que dius...
Llavors, com si tot això
hagués de cop
afavorit,
s'hagués posat d'acord
el fet que hi hagi
una mena de
bossa de votants
i de seguidors
d'esquerres,
però que han donat
una volta
de manera així sorprenent
al vot aquest de Trump,
de tota la zona industrial,
de Detroit,
Illinois,
al voltant,
i al mateix temps
la gent aquesta,
de Pobla,
que també ha anat a votar
d'aquesta manera,
i també la idea
que als Estats Units
té més tirada
o és més fiable
una persona
que pertany
a la gran empresa
que un polític en si,
perquè al polític
ja tots sabem
com està la imatge dels polítics,
en canvi,
una persona que sap
gestionar una empresa
o moltes empreses,
sembla que se li pot
donar un vot de confiança,
llavors,
tota aquesta sèrie
de factors
que al cinema
ho reflecteix molt això.
Però no és veritat
que només
perquè la sap gestionar,
sinó perquè
ha tingut èxit.
Aquesta és la idea.
No, no,
és l'èxit.
Sí, sí, sí.
Hi ha una altra cosa que...
El seu secret
és l'èxit
no solament
gestionar una empresa.
Tu pots gestionar una empresa
però si no
si no manifestes
una gran diferència
d'èxit
respecte de tots els altres,
el lideratge
va per aquí,
per l'èxit.
No, això és un únic.
Hi ha una cosa
que em va sorprendre molt
quan jo vaig estar als Estats Units
que vaig...
Tenia una cosa
de Delta Paz
que et permetia
anar passant
de ciutat en ciutat
durant un mes
i recordo
que em va sorprendre molt
uns museus
que no existeixen a Europa
que són els museus
de la gent
que ha tingut èxit.
És a dir,
els grans empresaris,
els grans...
doncs, bueno,
posen la seva vida
i mirar,
clar,
jo em dedicava a veure
museus interessants,
mirava quin...
Les seves fundacions
perquè tots aquells
fan fundacions
que tenen un gran reclam
només pel propi personatge.
Però vol dir que és això
que està...
Estic d'acord
amb això que està tindent.
És a dir que...
Si ets un Rockefeller,
quan s'ha de ser d'aquestes,
tens uns prestigi...
Llavors,
hi havia determinats museus
que només es dedicaven
a plasmar
les virtuts,
avantatges i lletres
que havien fet
aquestes persones.
És a dir,
cosa que aquí no passa.
És a dir,
hi ha una mena de reverència
cap al senyor
que ha fet diners
a base de l'esforç
i tota una cultura determinada
que aquí no tenim
una altra manera.
És una altra manera
de mirar-ho.
I no ho valorem
de la mateixa manera.
Per sort o per desgràcia.
Per sort o per desgràcia.
No, no, no.
Jo simplement estic dient
el que vaig descobrint allà.
L'altre tema
que indirectament
el planteja el Francesc,
que em sembla molt interessant
i que seria motiu per mi
d'altres programes
i inclús dedicar-hi potser
alguna vegada
en centrar-nos en aquest tema,
és un tema molt actual
en certa mesura
que és el tema
de la postveritat.
És a dir,
no sé si seguiu una mica
de què va tot això,
és a dir,
però penso que això
ara sortiríem d'avui...
I no tenim pel·lícula
que digui exactament això.
I no tenim pel·lícula
que digui això,
però penso que és un tema
que justament el Trump
està jugant
amb el tema de la postveritat
i que està guanyant segurament
perquè jo us ho sabeu.
Passa,
passa dels periodistes,
no van ni a les conferències
de premsa
i tot ho envia via Twitter,
és a dir,
que el seu missatge...
Ell directament parla
amb els seus electors
a través de Twitter
i no fa conferències de premsa
ni fa declaracions
en París ni res.
I clar,
llavors vol dir que
la veritat se la inventa ell.
Suposo que sabeu
que hi ha una nit
d'aquesta setmana passada
o fa 15 dies
que va dir que a Suècia
hi havia hagut
una matança
i que tot estava inventat.
Un atemptat
i que tot estava inventat.
Ni va existir l'atemptat
ni va existir la matança
ni totes aquestes.
I el mateix president
o no sé qui és
de Suec
es va queixar públicament
i que diu
que està fumat vostè,
li va dir.
Està fumat vostè
quan diu aquestes coses?
Bueno,
per tant,
a mi em sembla
que és un tema interessant
però me'n dono compte
que se surt avui dia
del que seria
el programa d'avui.
Pol,
quines pel·lícules
vols tu parlar?
No, no,
jo avui comentava
més els Òscar
perquè l'únic que he pogut veure
és la d'avui,
la de Hedi.
Joan,
acaba d'arribar
en Joan Sardà.
Vols parlar
d'alguna pel·lícula
que hagis vist
abans de passar
a la pel·lícula del mes?
Sí,
si no heu parlat
de fences,
doncs és la que...
Ah,
és la del dense
de Washington,
no?
És la que porto
jo aquí
a apuntar en un moment.
Perdoneu el retard,
però el meu poble
està impossible
amb això
del World Mobile Congress.
i no hi ha manera
d'anar d'un lloc a l'altre.
Està en un poble,
això?
Sí.
És el meu poble.
Hospitalet?
Ah, no,
el Mobile Congress
és l'hospitalet, eh?
No confonguis.
Però campen pel meu poble.
Ah, van, van.
És que és una cosa...
A veure,
que no trobo...
Ah, aquí,
sí, home.
El dense Washington.
Bé,
doncs sí.
Què tal?
És una pel·lícula
que és a partir
d'una obra teatral
que explica
la vida
d'un afroamericà
que no ha tingut
sort a la vida.
Ell volia ser
una estrella
del bèisbol
i no ho ha pogut
aconseguir.
Llavors és un...
Fa descombre aire,
que diríem
que és
la cosa més baixa,
no?,
d'un treballador.
I més enorable,
potser.
Bueno, sí,
però vull dir,
la societat
pensa que és la cosa
més baixa,
però en realitat
és una feina
absolutament necessària,
no?,
i sempre hi ha d'haver
algú que l'hagi de fer,
no?
Aleshores,
doncs,
bé,
la pel·lícula
està dirigida
pel mateix
d'Ansel Washington,
jo trobo que no se'n surt.
No se'n surt
com a director?
Com a director,
no.
Com a director,
no.
Vull dir,
com a actor,
és, bueno,
és una màquina el tio,
no?
Sí,
perquè com a actor
és difícil de...
Com a actor,
sí, sí, sí,
sí,
i a més,
té de parella
la Bayola Davis
que ha guanyat l'Òscar
i, bueno,
la Bayola Davis
és una cosa
absolutament indiscutible,
no?
Com a actor,
el Dansel Washington
sembla que vulgui
batre el rècord
d'haver qui diu
més paraules
en un segon,
no?
Vull dir,
hi ha vegades
que en diu set
en un sol segon,
és una cosa,
sembla una metralladora
humana.
I diu algo?
Sí, sí, sí,
amb els accents
que posen, no?
A més,
l'hi entén tot,
eh?
Vull dir,
és una cosa
però tremenda,
vull dir,
el tio jo me'l veig
a casa seva
estudiant-se-l'hi jo,
memoritzant-lo
i després,
bueno,
posant-lo a una velocitat
a tot gas.
És una cosa...
I t'he sentit
amb el personatge,
això?
Sí, sí.
Ah, sí?
Sí, sí.
És que em sembla,
no és aquesta que està basada
en una obra de teatre...
És una obra de teatre,
però que és un dramón,
eh?
Realment,
vull dir,
sembla un serial
d'aquells
de Sautier Casaseca
de quan jo era petit,
vull dir,
amb unes sorpreses...
De Riera també.
Sí, sí.
Sí, no, vull dir...
De Riera.
I llavors,
doncs,
passen allà
unes històries
gairebé increïbles
i etcètera,
i no ho sé,
vull dir,
potser,
si hagués hagut
un altre director,
li hagués tret suc
a la qüestió,
no?
Vull dir,
però visualment,
la pel·lícula
és que no és res.
Aleshores,
vull dir,
tot es confia
en els diàlegs
i arriba un moment...
I el diàleg té
consistència com a diàleg?
Aleshores paraules,
ja ho he dit.
No, però bueno...
Una consistència...
Una consistència de serial.
Tampoc és que sigui allò...
una cosa d'alçada,
no?
Vull dir,
perquè és clar,
tots els que surten
són gent de classe baixa,
vull dir,
tampoc poden fer allà...
recitar gaires grans coses,
no?
Bueno...
A més,
a més els anys...
No, no,
vull dir,
tot és una qüestió domèstica
i tal,
vull dir,
el fences aquest
són les tanques
que ell posa
al voltant de la casa,
però esclar,
vull dir,
també és una metàfora
de les tanques,
de les barreres
que tenien els afroamericans
en aquell moment
i tot això.
A quin moment està?
Els anys 50.
Els anys 50,
ara ho veig.
Sí, sí, sí,
i llavors,
doncs, bueno,
hi ha els temes
de l'adulteri,
de la pobresa,
de la mort,
de la família,
vull dir,
tot una mica així,
xafadet,
no?
Vull dir,
perquè la gent
no ho pugui entendre
i tal,
i no ho sé,
vull dir,
realment,
la pel·lícula de Sepa
a més és molt llarga,
vull dir,
dura més de les dues hores
i francament...
139 minuts,
sí.
Sí, sí.
Hòstia,
amb tot el text callat,
el guió devia ser
de 800 pàgines.
de Déu.
Tremendo,
vull dir,
l'autor de l'obra
va col·laborar
amb el guió,
però vull dir,
abans de fer la pel·lícula
ja es va morir,
perquè ja no devia aguantar
l'esforç
de muntar un guió
de gairebé tres hores,
no?
L'obra de teatre
l'havia fet
el mateix d'Insel What's
i la mateixa
i la mateixa
veiola
d'Inse.
Home,
que per cert,
cal destacar
que el documental
que ha guanyat
els Òscars,
el de l'Ojota Simpson,
dura unes vuit hores.
Sí, sí,
que és la pel·lícula
més llarga del...
Han anat
per feina
aquest any.
Sí, sí.
Caram.
Bueno,
hi ha la famosa pel·lícula
que hi ha que van posar
en un museu
que durava 24 hores.
No,
hi ha una que durava
com dues setmanes,
que és la del museu,
jo crec que és aquesta
que dius
que eren dues setmanes.
i l'Albert Serra
també a la documenta
de Càssel
va fer una cosa
que durava vuit dies
o jo què sé
i sempre era diferent,
no?
És que,
no sé,
avui dia tres hores...
Tant per tant,
et veu rins
la teva pròpia vida
i vas fent, eh?
Bueno,
escolta,
estem ja menjants
amb el temps.
Si hem de parlar
de Hedi,
penso que podíem entrar.
L'has vist, Joan?
No,
no l'he vist.
No he pogut veure-la, no.
Vale, vale.
Bueno,
aquí comença,
aviam.
Jo,
deixeu-me dir-me.
Sí,
doncs vinga,
digues.
Perquè a mi em feia man
d'anar-la a veure,
Francesc.
Bueno,
però s'ha de confiar,
s'ha de confiar de vegades.
Va proposar l'Antides
i que era
tres hores,
tres hores,
tres hores dos.
Ah, no,
això no sé si hauria sobreviscut.
Jo vaig donar moltes opcions.
Molt bé,
però jo també
em sento corresponsable
perquè jo vaig triar
Hedi
de totes les teves ofertes.
Bueno,
perquè les altres
eren espanyolades,
així.
Vull dir que jo ho entenc, eh?
No,
aquesta va ser posterior,
la proposta.
I ja havia agafat Hedi
i vas dir
no me la canvieu.
No me la canvieu.
Ah, sí,
Vigues per via.
Hedi
pot ser pitjor
que una espanyolada.
Bueno,
Hedi,
100% d'Arden.
És una pel·lícula
dirigida
per Mohamed Ben Atia,
que jo no sabia
gaire res d'ell.
Bueno,
és que és la primera pel·lícula d'ell,
eh?
És l'opera prima.
Bueno,
sí, sí.
Ah, sí que ho havies dit
que tenia el premio aquest.
Sí.
Llavors,
és una pel·lícula
que és d'aquest any,
l'any passat,
del 2016,
passa a Tunísia
i és la història
d'un personatge
d'una família
relativament benestant
amb una mare
estranyament potent,
dirigista
i agobiant,
que mana molt,
que mana excessivament,
que té dos fills,
un fill
que s'ha anat a viure
a París
i aquest
que és un noi
de 25 anys.
Aquesta és
la fase.
Aquest noi
és un noi
relativament
feble,
tímid,
no exactament,
però
està ben bé
aclaparat
per aquest tipus
de mare.
És la Tunísia
de després dels atemptats
a l'hotel
després de la revolució
dels anys 2010.
A primavera,
ara.
A primavera,
després de la primavera,
ara.
I per tant,
està en una situació
de molt baixa oferta,
que no té turisme,
que és del que ha viscut
durant molts anys
i tenia
una certa importància,
tenia uns,
té uns grans hotels
a tota la costa
mediterrània.
Era,
d'aquesta banda,
potser,
el millor
hoteleria
de tota aquesta,
de tota la banda
nord d'Àfrica,
més inclús que
el Marroc
o, bueno,
tant com el Marroc,
però Tunísia
havia tingut
el Ben-Gurion
durant moltíssims anys
que sí que va fer
allà una oferta turística
i ja la va començar
molt important.
Què ha passat?
Ben-Gurion no,
Borgiva.
Ai, perdó,
sí, Ben-Gurion
és el jueu,
perdona.
És el realiar.
Borgiva, Borgiva,
tens tota la part de Déu.
Hamid Borgiga.
Sí.
Borgiva.
Borgiva.
Però que ell és de,
de,
de Sant Déu,
vull dir que és francès
de dintre.
Sí, de cultura.
De cultura francesa
i per tant Tunísia
té en aquest aspecte
una oferta
d'aquest tipus de món
d'una alçada europea.
Sí, sí,
sí,
perquè va ser colònia
de França
fins al 56,
fins al 56.
Sí, molts anys,
molts anys.
Llavors,
com a mínim
l'indústria turística
se suposa
que funciona
a nivell europeu.
Sí, però,
sí,
però el que li,
a la pel·lícula
el que mostra
és que una baixa
de l'oferta turística
ha hagut...
perquè hi ha hagut l'atemptat
i per tant
estan patint.
I estan patint.
Llavors,
aquest és el context
concret
en què està situada
la pel·lícula.
En aquest context,
aquest nano
li arreglen
un casament
amb una noia
que és
les famílies
ho arreglen
aquesta cosa
que té
de l'islam
del món àrab
i en aquesta mateixa època
ell coneix
una noia
que està fent
d'animadora
d'un hotel
que té molt baixa oferta
perquè es veuen allà
quatre persones
i per això
et dic que sí
que és un moment baix
del turisme
que era
el que li donava
un potencial
extra
a aquest país.
Llavors,
la història
està ben vist
perquè és
la seva feblesse
en un moment
d'una tunícia
sense futur
i això sí
que està molt ben vist.
Els personatges
tan ben creats
tant la mare
el germà
ell
les dues noies
la noia
que li han arreglat
el casament
i la noia
que ha triat
marxar
marxar
a un món
sense expectatives
perquè ella
se'n va a França
a fer la mateixa feina
però amb cap expectativa
perquè ella mateixa
diu que té
30 anys
i quina expectativa té
si és una animadora
d'hotel
això que és
i realment
tu acabes
visquent
que és un món
sense horitzons
tot i ser
una família
benestant
i una família
molt per sobre
de la mitjana
que deu haver-hi
a Tunísia
i això està
extremament ben vist
està ben vist
el personatge
del noi
no dic al final
però inclús
al final
és extremament coherent
amb el propi personatge
d'aquest noi
qualsevol altre final
i sorprenent
al final
però jo
un 10
pel personal
perquè fa pensar
al final
aquell fa pensar
sí
per tant
jo
a mi m'ha agradat
aquesta pel·lícula
tu l'has vist o no?
jo l'he vist
l'he vist
i no et semblava bé
el final?
a veure
és que és un
és un final
una mica esperat
no?
jo per mi sí
jo m'espera
més que res
perquè m'esperava
una acció així
per un personatge
com el que t'estan pintant
un personatge
aviam
jo no tenia mentalment
un context
molt clar
de la història
però jo
quan l'estava veient
veia un personatge
no només
personatge bastant derrotat
que després fa també
el discurs aquell
a la mare
allò de
tu m'has fet
tot això
tota la vida
viscut a l'ombra
és una petaleta
allò
és una petaleta
al final
és un personatge
és que és això
és un nen
d'aquesta
femceble
el que és capaç
d'arribar a fer
és una petaleta
i aquí ve el tema
jo crec que el personatge
de la noia
de l'animadora
el veig més
com un personatge
quin subtítol
tenia aquí a Espanya
Hedi Viento de Libertat
o alguna cosa així
sí
una cosa de llibertat
és veritat
una vindona més
que és el soplo
de llibertat
comentàvem el tema
dels títols
però
és aquest punt
és aquest personatge
arquetípic
de moltes pel·lícules
d'aquestes
que quan un dels personatges
és algú
molt
molt vago
diguéssim
algú molt
d'una forma negativa
sempre hi ha un personatge
que és el més lliure
és un personatge
que jo com ho entenia
era un personatge
que diu
mira avui estic aquí
demà estar allà
i demà passar no sé on
però com més
però ella n'és conscient
que això no és res
com a futur
és més gros que això
jo podria introduir
alguna cosa
és a dir
a mi em sembla que la pel·lícula
és molt més profunda
del que aparentment
pot semblar
crec que té un ritme
extraordinari
és a dir
és una pel·lícula
sent intimista
com és
que està analitzant
una sèrie de personatges
té molt de ritme
amb les imatges
com estan col·locades
i estem acostumats
a veure films
sobre la repressió
que pateix la dona
a l'islam
i la novetat
aquí
és fer-nos
veure
que la repressió
també afecta
a la part masculina
crec que
el conflicte
de la pel·lícula
en alguna mesura
està entre
deixa-me un moment
no és tan repressió
com
està aclimatat
a unes normes
insuperables
però no és repressió
bé
entén la idea
entén la idea
la idea
no és que a les dones
sí que hi ha repressió
bueno
entenem la idea
que ell
en certa mesura
és a dir
hi ha un conflicte
a la pel·lícula
entre tradició
i modernitat
això sí
i llavors resulta
que ell
ve de la tradició
que la mare
li fa tot
que és veritat
que és un nano
doncs no molt
és una mica feble
comparat segurament
amb el seu germà
però
el nano
a mesura que avança
la pel·lícula
i arrel que coneix
aquesta noia
que simboliza
la modernitat
ell
vol fer una revolució
ell vol canviar
vol fer coses diferents
l'altra cosa
és
en aquest conflicte
tradició
modernitat
què pesa més al final
és a dir
amb ell
què li pot pesar més
perquè el problema
que té
que fa que no es decideixi
a marxar
és que a alguna mesura
el món que li ofereix
la noia
no queda clar
no és res
però això és un personatge
acomodat
és un personatge negatiu
de principi i fi
jo de fet esperava
que hi fes
la decisió final
més que res
perquè és el que
s'escapa més
dels seus esquemes
jo ho trobaria normal
però fixa't
també podia haver sigut
si ella hagués sigut
més
si l'oferta
si l'oferta
no no no
si l'oferta
com diu ella
o un final boig
si l'oferta
hagués sigut
més consistent
és a dir
en lloc d'aquella
no li ofereix res
que li pinta
doncs que
que bueno
que ja veurem
ja improvït
fins i tot ella
té un punt de derrota
sí
ella té un punt de derrota
ells
dir el mateix
només dic
que és un personatge
que de principi a fi
tot i que intenta
fer aquesta mena
de revolucions
que ho dieu
però és un personatge
que sempre
jo crec que segueix
la corrent
i hi ha un moment
en el moment
ell sempre està com
pobret
i en el moment
que s'adona
que hi ha una dona
a part
de la que li han triat
que li interessa
de fet apura
fins a l'últim moment
perquè quan li diu
en aquesta animadora
el tipus
hòstia
que m'he de casar
li diu
dos dies de la boda
i a la boda
també li diu el mateix
jo crec que
escanya
escanya la realitat
fins al punt
que la decisió
que ja ve
no l'hagi de prendre
el personatge feble
és inesperat
justament per ser feble
això no
penso que no
ell en realitat
és una persona
és una persona
que te la pinta
de la teva manera
des del principi
com és
i que tu
vius la seva
diríem
tot el món
aquell que després
en un moment
ella es denuncia
l'opressió
diguem-ne
opressió
opressió del seu germà
de la seva mare
etcètera
tu entens
que allò és veritat
jo conec molta gent
que li ha passat això
i no d'aquell món
sinó del món actual
és a dir
gent que potser
han tingut
la meva família
és a dir
han tingut un germà
que no sóc jo
vull dir
una altra família
que té un germà
i que aquell germà
era meravellós
i l'altre que era una merda
i aleshores que
aquest que era una merda
per la mare
per exemple
en aquest cas
en algun moment
s'ha donat compte
que allò era injust
que no era veritat
que fos una merda
és a dir
llavors
en alguna mesura
això
tot això
la pel·lícula hi és
el personatge hi és
per mi un personatge
és molt consistent
i com deia abans
mostra com
no únicament
estan agafades
les dones
per la cultura
de l'islam
que els fa
que estiguin compromeses
per casar-se
hi ha moments
hi ha molts moments
per exemple
ell
quan va amb la nòvia
amb la nòvia
no es pot fer ni un petó
i en canvi
l'altre
li suposa
la descoberta
de tot
de ser lliure
de poder fer
qualsevol cosa
que no ha fet
el libertinatge
no
ell no s'oprèn com
un libertinatge
no s'oprèn com
un libertinatge
no
no
jo no crec
com una cosa
quan la va veure amb ella
la nòvia
després d'haver estat amb ella
vol el mateix
i la nòvia
no l'hi accepta
per tant
no és que vulgui
el libertinatge
no
vol simplement
tenir una relació
que no sigui tan freda
tan distant
una relació
a la que aspira
i punto
jo només dic
que el trobar un personatge
durant tota la pel·lícula
és així
molt ambigu
no és ambigu
molt que es deixa portar
que es deixa portar
sí
que es deixa portar
sí
i que es deixa portar
però que vol refer la revolta
i que en aquest sentit
veus
entens
per què es vol revoltar
sí
és a dir
ell es vol revoltar
jo dic que la justificació
està al final
final de tot
exactament
fins al final de tot
tu veus
quina justificació
l'única justificació
que et dona la pel·lícula
i el personatge
és quan ell
li diu
de tota la mare
al final
és l'únic
és el moment
que
et posa en context
però
que la pel·lícula
des del meu punt de vista
va molt més enllà
del que està reflectant
els personatges
jo penso que està parlant
de Tunísia
Tunísia és un país
de 10 milions
jo estic d'acord
amb això
és un país
de 10 milions
de persones
ara és un país
relativament petit
on va néixer
com es diu
la primavera àrab
va néixer allà
el 2010
al desembre
comencen allà
que és la més
a mi unes coses
que m'agraden molt
de la pel·lícula
m'agraden molt
és que és un país
mediterrani
és a dir
hi ha moments
en què
veus que estan per allà
i és la més moderna
de tot l'entorn
amb distància
veus que
allò que està vivint allà
ho podem viure a la Costa Brava
o qualsevol poblet
d'aquí de la costa
és a dir
que hi ha un mar determinat
i la gent que està a les terrasses
allò és exactament igual
de la forma que parla
la mar aquella
uns anys enrere
podria ser perfectament Espanya
el que passa
que aquí no tenim
la càrrega
importantíssima
de l'islam
que té allà
un pes decisiu
però a mi em sembla
que la pel·lícula
està molt aconseguida
és a dir, ell
jo crec honestament
que es mereix l'actor
que li van donar
el premi
el premi
de millor actor
de la Berlinale
de l'última Berlinale
crec que s'ho mereix
crec que l'actuació
hi ha uns silencis
a la pel·lícula
brutals
i aquells silencis
t'estan dient
tot el que li passa
al personatge
i t'arriba
i t'arriba
el que t'està dient
llavors jo penso que és
sincerament
és una gran pel·lícula
és a dir
per ser la primera pel·lícula
per ser una primícia
per ser la primera pel·lícula
que fa aquest xicot
un xicot que es bo que és jove
que és de Tunísia
i que a més a més
ve del món àrab
una primera
una primícia
és una altra cosa
una primera
però escolteu
és que és això
jo penso que
la pel·lícula
és una metàfora
en realitat
d'això que comentes
de l'estat en què es troba
al final aquest
en realitat
si us fixeu
aquest noi es queda
sense res absolutament
és el país
ell representa el país
no pot anar
a un altre lloc
i allà tampoc no té res
perquè ha deixat de banda
la noia també
representa el país
la noia que marxa
també representa el país
perquè és marxar
i continuar
sense expectatives
sí, sí
són diferents
representacions
jo us volia comentar
un petit detall
d'un article
que he llegit fa no gaire
d'una noia
que vaig conèixer
precisament diumenge
i en aquesta conferència
que us deia
de la Sabrina Rodríguez
es diu
que us recomano
que busqueu
la seva pàgina
Meta Realitat
és Meta Realitat
en castellà es diu
que parla sobre
la Kamala Khan
que jo no sé si
el Pol
que és més aficionat
al Marvel i tal
personatge
Kamala Khan
del món de Marvel
que és l'única dona
musulmana
dintre del món de Marvel
un personatge molt petit
que passa molt
desapercebut
però que parlo d'aquell
perquè té molt a veure
amb aquest món
que parlem de l'islam
i és una dona
de la qual
ella fa un comentari
la Sabrina Rodríguez
fa un comentari
que m'ha semblat
que tenia molt a veure
amb aquesta pel·lícula
i és que tenim
la idea
que és molt més
versemblant
que una comèdia romàntica
que veiem
passi a la realitat
que una pel·lícula
de superherois
però en realitat
una pel·lícula romàntica
una comèdia romàntica
una obra romàntica
és igualment
increïble
no té cap mena de sentit
igual que una pel·lícula
de superherois
i el que demostra
aquesta pel·lícula
Hedy
és això
aquí no hi ha
cap mena
d'irrealitat
aquí és la realitat
mateixa
i és la poesia
feta a personatges
llavors
tota la dinàmica
de la pel·lícula
que és
vosaltres dieu
que no esteu d'acord
però és Germans d'Arden
100%
la pel·lícula
perquè tot el que han fet
els Germans d'Arden
era agafar també
la realitat
de la societat francesa
i extrapolar-la
amb un personatge concret
que si és Rosetta
que si és el fill
que si és d'allò
i parlar al cap i a la fi
no de personatges
sinó del que està passant
en el país
de la desestructuració
i bueno
em sembla que se'ns acaba
gaire bé el temps
però bueno
si voleu afegir alguna cosa
però bueno
està molt bé
que ens hagi agradat molt
aquesta pel·lícula
precisament
els Germans d'Arden
seran demà
demà
sí senyor
la filmoteca
presentant en el seu cicle
demà
hi ha un passi de premsa
en un altre lloc també
però a la filmoteca
també hi seran
perquè a les 8
demà
seran a la filmoteca
presentant
la filla en Coni
que és l'última pel·lícula
que han fet
i recomano molt
la programació
d'aquest mes
de la filmoteca
perquè hi ha joies
increïbles
ens hem encarregat el temps
ho deixem per la setmana que ve
jo la setmana que ve
no tinc clar
què farem
però és possible
que vingui un conegut
que tinc
que vol parlar
d'estudiar
més enllà dels 40 anys
per tant
si no fem una altra cosa
que podria ser
que parléssim a continuació
vindria aquesta persona
i parlaríem
d'una persona
que ha estudiat
més enllà dels 40 anys
que bé
i treballar més dels 50
que això era el corredor
el currometratge
molts temes interessants
vinga
fins la setmana bien
adeu
bona nit
adeu