Title:

American Sniper, Xauixa i el gir neobarroc: guerra, misteri i mitjans en el cinema contemporani

## Panorama general del programa **Cinema Sense Condicions** obre amb música (Ennio Morricone i Chaplin) i entra ràpidament en una tertúlia on es combinen crítica d’estrena, reflexió estètica i tendències actuals. • Eix 1: **American Sniper (Clint Eastwood)** — anàlisi d’estil, ètica i un detall “manipulatiu”. • Eix 2: **Xauixa (Lisandro Alonso)** i l’article d’Àngel Quintana — de l’ascetisme minimalista al misteri *neobarroc*. • Eix 3: **Nightcrawler** — el paper dels *mitjans* i la *manipulació* de la realitat com a mercaderia. • Derives: **Nebraska**, **Birdman**, Terrence Malick, *postmodernisme*, **Drive**, **Relatos salvajes**. --- ## American Sniper: estil, ètica i decisions de posada en escena ### Punts forts i un “detall” que descompensa • Cinema d’**Eastwood**: sòlid, seriós, sense por al conflicte i als matisos. • Escenes de telèfon: **tensió i eficàcia** molt notables, integrades amb delicadesa en el relat. • Crítica al “detall” d’un **somriure** d’un personatge — percebut com a excés de simplificació/manipulació que trenca l’ambigüitat moral construïda. ### Duels, caos i final • La guerra s’articula com un **duel** entre franctiradors: impuls individual, romanticisme del repte i límits de la disciplina militar. • Representació del **caos bèl·lic** (boira visual, desorientació): encert formal que comunica l’absurd de la guerra. • Tractament de la **família**: percebut com un pèl “tou” però útil com a contrapunt. • Final filmat amb **fredor clàssica**, sense subratllats — deixa espai a la lectura crítica de l’espectador. > "...no m’empenedeixo... i estic disposat a defensar davant Déu totes i cada una de les morts." • La frase clau sintetitza la **coherència interna** del personatge: fe, pàtria i responsabilitat moral. --- ## Xauixa i el gir neobarroc: del minimalisme al misteri ### De l’ascetisme a la poetització • Context: *Xauixa* com a terra mítica (tipus *El Dorado*), relat a la Patagònia del XIX amb **Viggo Mortensen**. • Primera meitat: **minimalisme** d’*Alonso* (silencis, figures, paisatge extrem, cromatisme contingut). • Viratge central: pèrdua de la filla i recerca del pare — abandó de la **racionalitat narrativa** cap a la **poetització de la imatge** i el **misteri**. ### Tendència crítica • L’article d’**Àngel Quintana** sosté que, després de 15 anys de cinema **substractiu/minimalista**, s’imposa un **retorçament del llenguatge**: present **fragmentat**, de vegades **oníric** i sovint **barroc**. • Percepció també al Festival de **Rotterdam**: la imatge muta per seguir sent mirall del present, però ja no “realista” a la Stendhal. --- ## Nightcrawler: la mercantilització del xoc i la fabricació de la notícia ### Mirar és “disparar” • Paronomàsia de “shoot”: **disparar** i **filmar** comparteixen arrel — la càmera com a arma. • Diferències amb Eastwood: retrat més **asèptic** i directe, amb menys “preguntes” implícites. ### De documentar a **provocar** els fets • El protagonista descobreix que pot **governar l’esdevenir**: de perseguir accidents a **preparar/accelerar** situacions per obtenir imatges més venibles. • Comparació amb *Minority Report* (sense precognició): aquí hi ha **enginyeria d’oportunitats** i explotació dels buits del sistema. • Diagnòstic social: hàbits de consum que premien la **morbositat**; els mitjans responen i retroalimenten la demanda. ### Responsabilitat distribuïda • Culpabilitat **compartida**: productor d’imatges, redaccions, audiència i, a dalt de tot, estructures de poder. • Hi ha **estudis psicològics** i tècniques per **induir hàbits** i maximitzar l’addicció als continguts d’impacte. --- ## Realisme contemporani: Nebraska i el retrat del desencant • De les formes clàssiques (Steinbeck/Ford, «Les raïms de la ira») a un **realisme** que evita el pamflet i mostra un teixit social **esgotat** i rutines **inamovibles**. • Nebraska aposta per una **imatge clara i seca**, sense “preguntes” formals: constatació d’un **estat de coses** (valors conjunts, masclisme, feixisme latent, impotència). --- ## Oscars i Birdman: temps, pla seqüència i puresa formal • Reconeixement a **Birdman** (millor pel·lícula, director i guió): aposta per una forma gairebé de **pla seqüència** que remet a *Rope* (Hitchcock). • Reflexió sobre el **temps** (dia/nit) com a mesura i experiència — ecos amb *Interstellar*. • L’**estil** d’Iñárritu condensa pulsions místico-màgiques d’etapes anteriors en una execució **implacable i sense concessions**. --- ## Neobarroc i postmodernitat: estat de la qüestió • El *neobarroc* actual comparteix terreny amb el *postmodernisme*: **fractura**, **inestabilitat**, barreges de registres i prioritat del **misteri** sobre l’explicació. • Exemples: *Xauixa* i, com a contrapunt, **The Drop (L’entrega)** — focus intens en un **fragment de realitat**, dubte entre veritat “exacta” i mirada **somiada/tòpica**. --- ## Altres fils: Drive i Relatos salvajes • **Drive**: estilisme i fatalitat — en revisió, un final percebüt com a més **decebedor**, però coherent amb la idea que “la vida t’atrapa”. • **Relatos salvajes**: catarsi de pulsions **bestials** que el contracte social reprimeix — humor negre per exposar la **desmesura**. --- ## Cloenda i proper programa • Crida a continuar llegint **Caimán** i l’article de **Quintana**; reflexió crítica per **evitar la manipulació** i madurar com a espectadors. • Avanç: **Joan Segué** i especial **Bollywood** amb recomanació de veure **Lagaan**. • Reescolta al blog del programa.

['American Sniper', 'El franc tirador', 'Clint Eastwood', 'Xauixa', 'Jauja', 'Lisandro Alonso', 'Viggo Mortensen', 'neobarroc', 'postmodernisme', 'Àngel Quintana', 'Caimán Cuadernos de Cine', 'Festival de Rotterdam', 'Nightcrawler', 'mitjans de comunicació', 'manipulació', 'Nebraska', 'Birdman', 'Alejandro G. Iñárritu', 'Terrence Malick', 'La delgada línia vermella', 'Apocalypse Now', 'Drive', 'Relatos salvajes', 'Lagaan', 'Ennio Morricone', 'Charles Chaplin', 'ètiques de la guerra', 'duel de franctiradors', 'realisme', 'minimalisme', 'misteri']