CINEMA SENSA CONDICIÓNS
CINEMA SENSA CONDICIÓNS
CINEMA SENSA CONDICIÓNS
CINEMA SENSA CONDICIÓNS
CINEMA SENSA CONDICIÓNS
CINEMA SENSA CONDICIÓNS
CINEMA SENSA CONDICIÓNS
CINEMA SENSA CONDICIÓNS
CINEMA SENSA CONDICIÓNS
CINEMA SENSA CONDICIÓNS
CINEMA SENSA CONDICIÓNS
CINEMA SENSA CONDICIÓNS
CINEMA SENSA CINEMA
CINEMA SENSA CONDICIÓNS
CINEMA SENSA CONDICIÓNS
CINEMA SENSA CINEMA
CINEMA SENSA CONDICIÓNS
CINEMA SENSA CONDICIÓNS
CINEMA SENSA CONDICIÓNS
CINEMA SENSA CONDICIÓNS
CINEMA SENSA CINEMA
ja vam anunciar l'altre dia
una persona que és periodista
de la secció de cultura
d'informatius de TV3
Jordi Oliva
especialitat en música i cine
i que segueix des de fa anys
la informació cinematogràfica
que es fa a Catalunya
i que es fa als festivals
perquè és una persona
que ha fet moltíssims festivals
ha anat a Sitges, a Màlaga, a Sant Sebastià, a Berlín
a Berlín sé que hi ha estat 3 o 4 o 5 vegades
a Cans, etc.
Per tant, és una persona interessada
formada, preparada
una persona que ja veureu que en sap molt
i que a més a més ens vol parlar
dintre del món del cine
ja sabeu que fem dues parts
una primera part en què parlem
de les pel·lícules que hem vist
de les pel·lícules que recomanem
de les pel·lícules que considerem
que val la pena que veieu
els nostres oïdors
i una segona part en què tenim un tema
i avui tenim aquest convidat
Jordi Oliva
que ens vol parlar
del tema de les famílies assetjades
en el cinema
és a dir, el cinema utilitza un recurs
un recurs que és
no diré que sigui molt freqüent
però que sí que és un recurs
utilitzat en moltes ocasions
que és una família
que es veu assetjada
per qui sigui
ell trecarà
a la segona part del programa
aquest tema
Bona nit
Bon vespre Joan
Jordi i moltes gràcies
Escolta, aviam si has pensat a l'audiència
que en sé més que tu
amb aquesta presentació que m'has fet
Sí
Molt
No és així
Més que tots nosaltres
Sí
Més que tots
I el Joan és una enciclopèdia
ja me n'he donat
No, no
és una enciclopèdia vivent
ho ha sigut sempre
Si falla a internet el Joan
el Joan està aquí
per títols, noms, tot el que calgui
El que calgui
El que calgui
Bueno, doncs a la primera part
com fem sempre
i estàs convidat
que si hi ha hagut alguna pel·lícula
que vols comentar
perquè et sembla que val la pena
que els espectadors
o els lectors
en aquest cas
els oïdors
vagin a veure
doncs ens dius
Mira, us recomano aquesta
que acabo de veure
i val la pena
perquè encara que no sigui el tema
jo ja la sé
tu ja la saps
Saps la que jo diré
o la que diràs tu?
No, la que diràs tu
Digues, digues
Doncs bueno, qui vol començar?
Qui vol començar?
Ah, jo no ho diré
perquè llavors...
Aviam
Jaume, comença
Jaume
De què?
La pel·lícula que a mi m'ha agradat
o la que li agrada a ell
o la que li agrada a ell
està clar que la guerra de les galàxies no
Ah, llavors
el que ja no està tan clar
perquè he dit que no l'ha vist i tal
és quina li agrada
per exemple la que m'agrada a mi
però podríem parlar de l'autor
podríem en parlar de...
de memòria jo ja vaig una mica justet
Sort que hi ha el Joan
Ah, això, Joan
Joan, digue'ns una, va
una d'aquestes
L'autor, l'autor vols parlar-ne o què?
No, és que no l'he vist
Ah, ell l'he vist
Ja en vam parlar
Ah, ja n'he parlat
Ah, ja n'heu parlat
a mi em va decebre molt aquesta pel·lícula
i mira que
clar, l'hem presentat
com una de les pel·lícules espanyoles de l'any
va tenir premis de Sant Sebastià
tindrà
bon record
però a mi em va decebre totalment
De fet, jo m'havia llegit el llibre del Javier Cercas
i a mi no m'agrada el llibre
és que no em crec la història
està molt canviat
respecte al llibre
respecte al llibre
hi ha moltes novetats a la pel·lícula
perquè la pel·lícula necessita més personatges
per poder explicar la història
en el fet que sempre li passa
en el fet que sempre li passa
que li canvien el llibre
Sí, sí, perquè
el soldat de Sant Sebastià
està millorada
està millorada la pel·lícula
era més maca
perquè hi havia l'Ariadna Gil
en comptes d'un protagonista masculí
però és que van canviar moltes més coses
no solament això
però bueno, li passa a tots els escriptors
que els hi canvien els llibres
depèn de la qualitat
bueno, hi ha llibres desconeguts
que són ben aprofitats
per fer una bona pel·lícula
els llibres coneguts
que s'adapten al cinema
costen molt més de fer bones pel·lícules
és molt difícil
molt difícil
ja la dic abans que no ho diguis tu
Black Runner
que aquesta és la que t'agrada a tu
o a mi?
a tu
no, no m'agrada
per què t'ho pensaves?
perquè penso que és molt bona
i llavors doncs per això
però el que tu pensis que és bo
potser no penso jo que és bo
segur
ja veig que jugarem això tota l'estona
bueno, comencem en tot cas
però parla de Blade Runner si vols
a part d'això
comencem qui
vol parlar d'alguna pel·lícula
que hagi vist
començo jo si vols
va, començo jo
4 anys després
de la meravellosa Nebrasca
s'estrena aquest divendres
una pel·lícula
l'última pel·lícula
de l'Alexander Payne
que es diu
Downs Sizing
ja m'has fotut Joan
que la volies parlar tu
si no l'has vist
no, és que no l'he vist
ara sortiré
no, no, però jo no
jo t'explicaré molt poques coses
home, avui veuràs com
podràs anar a veure
espóilers no seran
espóilers no s'hi esplau
és una que no es pot explicar
no es pot explicar
perquè els espóilers
si fa dos mesos
que s'han estrenat
els pots dir
això
dos mesos
dos mesos
com a mínim
jo vaig al darrere d'això
que es garrifa
amb altres punts
que fem això
també
doncs aquesta
és una pel·lícula
és una pel·lícula
que aquí l'han traduïda
li hem posat un títol
que no té res a veure
amb l'original
una vida a lo grande
l'estrena aquest divendres
i és una pel·lícula
una mica
extravagant
dintre de la filmografia
de l'Alexander Payne
per què?
cal recordar
suposo que els nostres oïdors
ho saben
que Alexander Payne
és un realitzador
nord-americà
de reconegut prestigi
per la seva obra
ha fet sis pel·lícules
fins ara aquesta és la setena
i aquest
si recordem algunes
de les pel·lícules
molt conegudes
de Smith
amb el Jack Nicholson
entre copes
que va tenir un èxit
molt fort
Los descendientes
amb el George Clooney
que també va ser una pel·lícula
molt ben acceptada
i a mi
que és la que més m'agrada
per a mi
Nebrasca
l'última
i deia
deia que
una és una pel·lícula aquesta
la de
una vida a lo grande
una pel·lícula
una mica extravagant
dintre de la seva filmografia
perquè utilitza
els paràmetres
de la ciència-ficció
per muntar
una sàtira
diríem
mordàs
i gairebé agressiva
potser el que més
sorprendrà
d'entrada
a l'espectador
normal i corrent
és la manera
de fer plausible
i real
i molt creïble
us ho asseguro
que és molt creïble
jo al principi em pensava
que no ho aconseguiria
la seva
impossible premissa
que és que
la humanitat
els homes
tinguin la possibilitat
de fer-se petits
per integrar-se
en un nou ordre
social
per caber-hi tot
no?
bueno
és una de les idees
que circulen
hi ha moltes més
però aquesta podria ser
una de les idees que ha circulat
i que a partir d'aquí
a partir d'aquest plantejament
es planteja
la pel·lícula
els pros i contres
en relació
a la crisi econòmica
a l'exercici de la democràcia
a la solidaritat
amb els altres desfavorits
i fins i tot
i fins i tot
amb el calentament global
per tant ja es veu
que és molt ambiciosa
jo penso que és massa ambiciosa
i que toca tants temes
que aquest és el problema
que té al final de la pel·lícula
però ja arribarem
no, no arribarem al final
no arribarem
no arribarem al final
però ja arribarem
quan expliquem l'exposició
de per què penso
que falla al final
sembla que la idea
d'aquest guió
va néixer
abans del 2009
però que
la va deixar de banda
perquè
per rodar
els descendientes
i després nebrasca
el resultat
és una comèdia
una mica negra
i molt
desenfadada
formalment
molt ben dirigides
i es nota
que és un tio
que té molt bé
molt clar
el que és el cine
i que encara que potser el guió falli
que penso que es falla
sobretot la part final
se'n surt
perquè és molt brillant
segurament
la pel·lícula comercialment
funcionarà amb molts espectadors
perquè és brillant
el de realització
encara que falli
i fàcil de gaudir
molt ben interpretada
unes coses que s'han de destacar
és interpretació
dels personatges principals
tot i que és una obra
ja ho he donat a entendre
imperfecta
imperfecta
sobretot en la seva part final
i no és per tant
una obra mestra
com era nebrasca
però penso que
si va ser
escollida
com a pel·lícula d'apertura
que es deia ara
quan veníem
del festival
l'últim festival de Venècia
doncs va ser
perquè no li faltava interès
i no li faltava qualitat
el millor per mi
de la pel·lícula
d'aquesta
que no és tan bona
com nebrasca
penso que és una cosa
de segon ordre
és la direcció
en general
tota la direcció
tota la realització
del film
el guió també és d'ell
amb col·laboració
amb més gent
i sobretot
sobretot
la direcció d'actors
Alexander Pei demostra
crec honestament
que sap treure
el millor partit
dels seus actors
i a l'igual que
a nebrasca
suposo que us en recordeu
van comprar
el Bruce Dern
en el paper
del vell
que creu
que li ha tocat
un premi
i que s'ha fet ric
i que vol que el seu fill
viatgi amb ell
i el porti a buscar
aquest premi
no li van donar l'Oscar eh
al final?
em sembla que sí
li van donar
li van donar
li van donar
l'estrangera
i no solament això
li van donar
diversos premis
no recordo ara si li van donar
diria que sí
però sé que va ser molt premiat
perquè va ser molt reconegut
i que una altra cosa curiosíssima
d'aquest cas
és que arreu d'aquesta pel·lícula
el senyor Bruce Dern
que feia molts anys
que feia pel·lícules com a secundari
s'ha convertit en una figura
totes les últimes del Tarantino
Sortell
i té papers molt més destacats
dels que havia fet fins ara eh
per tant
aquí estem segurament
mentre
en el cas del Bruce Dern
doncs és evident
que la direcció d'actors
va ser brutal
i va convertir aquell senyor
en un senyor
reconegutíssim
aquí estem segurament
amb el millor interpretació
del Matt Damon
secundat
pel Christophe Walt
suposo que sabeu
que és l'actor
que ens va fer també
descobrir el Quentin Tarantino
sempre brillant
sempre és brillant
i divertit
aquí també torna a ser brillantíssim
i divertit
i amb un rol
una mica diferent
dels que ens ha acostumat
amb el París
de Django desencadenat
i ara aquí
aquí es dona una versió
una nova mostra
del seu talent
amb aquest downsizing
però el que no acaba de funcionar
és la part final
és una
penso que és una estranya barreja
i per això no explico
no explico més coses
és una estranya barreja
ja
és una estranya barreja
de superació personal
de crítica de les fronteres
i de l'organització del món
de consciència
sobre el canvi climàtic
idees i intencions
que són bones
però que en tocar
tants temes alhora
perd força
i perd intensitat
i perd
fins i tot interès
de tota manera
com que les pel·lícules
que doncs
veurem
aquestes setmanes
aquestes massa festes
tampoc no sé si n'hi ha tantes
havia de venir una persona
que ens va
que va veure
l'última del Woody Allen
i ens va dir
que era meravellosa
no l'he vist
no l'he vist encara
no
nosaltres vam anar a veure-la
però va resultar
que no l'abandones la banda
l'estan passant anevament
en aquest moment
ara mateix
en el Verdi
ens van convidar
que l'estem perdent
en directe
només tu
en el Verdi
és que la va passar el següent
va passar
divendres l'estrenen ja
divendres l'estrenen
per tant la podem veure a l'estrenen
per tant suposo que serà
junt en aquesta
una de les pel·lícules que potser
suposo que la gent veurà
encara que no és Nebraska
que per cert
Nebraska
6 nominacions a l'Òscar
o sigui
no en va guanyar cap
6 nominacions
molt bé
però sí que va guanyar millor actor
pel senyor Dern
a Cannes
a Cannes
a Cannes
5 nominacions als Globultors
és que es parlava molt d'aquesta pel·lícula
el Bruce Dern guanyaria l'Òscar
després d'una llarga carrera
en la indústria
però sense la brillantor d'un protagonista
i que ara
amb Nebraska
per fi
tenia aquest protagonisme
sí senyor
i la llista de premis
la llista de premis és brutal
és brutal
llarguíssima
va ser una cosa
és que és una pel·lícula
realment
excepcional
és una pel·lícula
amb Hitchcock
el Bruce Dern
sí
sí
la jove
la trama
i a part que és el pare
de la Laura Dern
és el pare de la Laura Dern
sí senyor
el vídeo habitual
del David Lynch
que surt aquí
a Downsizing
surt la Laura Dern
aquesta
té un paper més secundari
però hi surt
sí que en sabem eh
i em sembla que és una de les actrius
que surt a l'inici de la pel·lícula
de Disaster Artist
no hi ha gent que em parla
i ell és una
no m'estic fent un
no m'estic fent un embolisme
heu vist Disaster Artist?
sí
què us sembla?
jo l'altre dia vaig tornar a veure The Room
per tenir-la present
ja l'havies vist?
jo no coneixia The Room
sí sí
ostres és un clàssic de la tralladura
sí sí
entre això i Trolls 2
i has vist de Disaster Artist?
no encara no
perquè aquesta sí que
ell l'ha vist
no està mal però
està bé no?
està ben explicat el que ha d'explicar però
clar però vosaltres heu vist l'original?
no no
clar perquè aquesta és la gràcia
i aquesta és la gràcia
és que han calcat
han calcat escenes
però plans
sí sí
al final
és increïble
però bueno
la gràcia està que explica
el que explica no?
un penjat que
vol fer una pel·li
i la fa
i per mi
el millor és la
clar
bueno
estic parlant massa del final
però la gràcia d'aquesta pel·lícula
és que explica com un penjat va fer una pel·lícula
una pel·lícula
i no va obtenir el resultat que volia
l'efecte que volia
però s'ha convertit en una pel·lícula culta
precisament
perquè fa riure
quan no vol fer riure
és dur eh
però clar
l'home està encantat
perquè millor
crida l'atenció
publicitat
provocant
un efecte que no volies
que no pas
passar a desapareixer
i això vol dir que els autors no controlen
no sempre controlen el que volen
no?
hòstia està bé això
Joan parles de la versió
i el
i el
i el
i el
no com es diu el director
origen
ah sí sí el
Tommy
ara em surt el nom
sí sí
el director de The Room
realment aquest és el que menys controlava
l'efecte que
que podia
The Room
i s'assembla una mica
Tommy Wiso
Wiso
Wiso
pronuncien a la pel·lícula
diuen Wiso
Wiso
Tommy Wiso
que és una mica com
la pel·lícula aquella
Ed Wood
no?
sobre un director
que feia pel·lícules dolentes
de fet
la pel·lícula aquesta
gran bé
que és molt com molt dolenta
que és la de Trolls 2
que és com una sèrie B
sèrie Z
pràcticament
és una pel·lícula
que va intentar ser molt
i no va ser res
i és tan infam
està en el nivell aquest
de The Room
que es va fer un documental
a més el documental és increïble
que és un dels personatges protagonistes
de la pel·li
va agafar una càmera
bueno un equip de gent i això
i anava seguint per tot l'estat
dels Estats Units i això
recorrent
per anar retrobant-se amb els actors
aviam
què els havia passat
la majoria evidentment
doncs hòstia
està fent millor una pel·lícula
perquè clar
és un desastre
i és un documental
que a més és molt bonic
que es diu
Best Worst Movie
la millor peor pel·lícula
perquè al final dèiem
que al final ens ho vam passar molt bé fent-la
sempre les interioritats
però
però això sobre Trolls 2
Trolls 2
és una pel·lícula que
no sé ni com descriure
però sí
Déu-n'hi-do
doncs vinga
passem a una altra
a mi em va fer gràcia
que
The Disaster Artist
s'assembla
a dues pel·lícules espanyoles
que s'han estrenat últimament
abans parlàvem d'una
de l'autor
també d'un
d'un fracassat
sense talent
que vol aixecar una obra
i que no
que no
que no li surt
i també
de
s'assembla molt
a algo muy gordo
aquesta cosa estranya
que ha fet
Carlo Pedial
amb Alberto Romero
que és una cosa
que és una comèdia
que
la qüestió és que no fa gràcia
no?
vull dir
perquè ja és
la post comèdia
la post ficció
però vol fer gràcia?
no, no
no vol fer gràcia
i ho aconsegueix
eh?
perquè t'avorreixes
com un
com un cran
i a més
vull dir
és que no
i va sobre el rodatge
d'una pel·lícula
i llavors la qüestió
és els que
els que
la laven
els que
llouen
la pel·lícula aquesta
diuen que és metallenguatge
i llavors
evidentment
de Disaster Artist
no en té gens
de metallenguatge
és simplement
cine dins del cine
i vinga
i anar tirant
i una comèdia
i així no?
i jo trobo molt més eficaç
el Disaster Artist
que m'ho vaig passar molt bé
vaig riure molt
que no pas una pel·lícula
que resulta que el que vol
és que no et riguis
perquè no té cap gràcia
clar
però és que Algo Muy Gordo
va començar
Joan
em venen ganes de veure Algo Muy Gordo
és que aquesta pel·lícula
es veu que va...
tu mateix eh
vull dir jo no hi dic res
jo sí
tampoc seré el primer
jo sí
perquè Joan
Algo Muy Gordo es va vendre
que jo sàpiga
jo no l'he vist encara
però es va vendre com
el tràiler i això
totes les imatges promocionals
que arribaven a periodistes
al públic i això
era una pel·lícula
d'efectes especials
amb Alberto Romero
era com una gairebé d'acció
i això
i que després
no van ensenyar res
i quan crec que la van estrenar
a algun festival tipus Màlaga
potser d'algun lloc així
clar, la gent va al·lucinar
perquè és com
ei, tot el que m'has promès
i llavors Alberto Romero penjat
d'un croma
la pel·lícula que volíem fer
però no hi surt res
per això
i llavors aquí
aquí està el metal·lenguatge
bé, doncs llavors
potser és una pel·lícula d'autor, no?
uita, sí
però d'autor a autor, eh?
en canvi
l'autor
vol ser una pel·lícula d'autor
i em sembla que
no arriba
a res
ni a una cosa ni a l'altra
l'autor
ni a una banda ni a l'altra
ja ho vaig dir
no, no, jo l'autor no l'he vist
només tu, eh?
l'has vist
jo ja ho vaig dir
que era entre Martínez Sòria i Saura
i vull dir
i que no
però coneixes el director, no?
que va fer aquella carnívora
sí
Caníbal
Caníbal, perdó
Caníbal
Caníbal
Caníbal estava més bé
que tenia un cert nivell de cine d'autor
estava més bé
molt inspirat en Bunyuel
i en Saura
i en Saura
però aquesta és que
no té to
no té atmosfera
no té clima
no té
i a mi em va decebre totalment
totalment, totalment, totalment
totalment
home, que tu la comparis entre Martínez Sòria i Saura
si li dius això al Lluís Martín Cuenca es diu?
Carlos
Carlos Martín Cuenca
Carlos Martín Cuenca
Carlos Martín Cuenca
si li dius això no li agradarà gens
no, espero no conèixer-ho mai
jo l'he conegut perquè el vaig entrevistar a Sant Sebastià
amb motiu de Caníbal
i llavors, bueno, tu veus Caníbal i t'adones de les aspiracions que té la pel·lícula
de les ambicions
de les ambicions que té
perquè és molt ambiciosa
o vol ser molt d'autor
i les assoleix en part
ara, si jo no hagués vist abans Caníbal i veig l'autor
no hauria entès les ambicions del director
com que el conec, sé que volia fer una altra pel·lícula d'autor
però com que...
no li ha sortit
com que el conec, eh?
però avui és el problema que anem rectificant
el problema que anem rectificant
que és Manuel Martín Cuenca, vale?
Manuel Martín Cuenca
jo què havia dit?
Lluís i vosaltres Carlos
jo havia dit Carlos
ja està bé, ara sí
és igual
hem creat una saga de cineastes
sí, sí
llavors, a veure
parlarem d'una altra pel·lícula espanyola
ja que hi estem posats
una que em va agradar
i això és gairebé una novetat
perquè jo volia aprofitar
que tenim el Jordi amb nosaltres
per parlar una mica
d'aquest...
d'aquest bombo que es fa
amb el cine espanyol
des de fa molts anys
que és un bombo que jo no sé
fins on arriba
vull dir, perquè em sembla que
quan aquest cine surt a l'estranger
la gent no li dona gaire relleu
vull dir, en tot cas ja
ja ho parlarem després
i llavors és un...
bé, canviarem el tema de la segona part
Joan
sí, per cas...
dona per molt em sembla
però vaja
no, vull dir que
és un producte local
diga'm el títol, sisplau
estem tots a...
no, el títol
és
muchos hijos
un mono i un castillo
no l'he vist, no l'he vist
val la pena o no?
molt, molt
val molt la pena
jo recomanaria als oients
que busquessin
que busquessin la crítica
del Jordi Batlle Caminal
a la Vanguardia
vull dir, que jo la subscric
sencera
home, jo els hi recomanaria
que primer veiessin la pel·lícula
sí, sí
però vull dir que
un cop vista la pel·lícula
que mirin la crítica
del Jordi Batlle
perquè
és el que vaig pensar jo
diguéssim
i m'hi sento molt identificat
vull dir, es tracta
d'un actor que es diu Gustavo Salmeron
que fa la seva primera pel·lícula llarga
com a director
com a director
i és un documental sobre la seva mare
una senyora que es diu Julita Salmeron
em sona aquell, el Paco León
em sona?
sí
però la cosa
i també ho deia el Jordi Batlle
és que aquesta senyora
està entre la Felicidad Blanc
la mare dels Paneros
i la Carmina
que és la mare dels León
i llavors aquesta senyora
justament és de Cuenca
el número 64
de la Falange de Cuenca
vull dir que
és de Tronío
la senyora
i llavors ella
el que ha volgut en la vida
és el títol de la pel·lícula
ha volgut tenir molts fills
n'ha tingut sis
va voler tenir una mona
la va comprar
la mona
fins que li va mossegar la mà
i la va vendre
i un castell
quasi que és més fàcil
tenir una mona
que sis fills i un castell
sí, sí, sí
però bueno
la pel·lícula
la pel·lícula
diguéssim que el tema
és que ha de deixar el castell
perquè no el poden mantenir
i llavors
aquesta senyora
ha guardat
tot de coses
durant els anys
en capses
i llavors
doncs hi ha una espècie
de Mcguffin
que és que ella
al principi de la pel·lícula
diu que
ella havia conservat
dues vèrtebres
de la seva àvia
que l'havien mort
a la guerra civil
al costat d'un riu
i llavors
tota la família
els sis fills
i el matrimoni
es dediquen
a buscar les vèrtebres
de l'àvia
i entre
tota aquesta búsqueda
doncs hi ha
un retrat
d'una senyora de províncies
benestant
vull dir que ella
estava anomenada
de José Antonio I de Rivera
això no cal dir-ho
hi ha una cosa molt bona
que jo trobo
que el Jordi Valle
no hauria hagut d'explicar
la crítica
però bueno
doncs no l'expliquis tu ara
no no
no l'explicaré
perquè ja et dic
que no
és millor trobar-t'ho allà
per sorpresa
perquè és una cosa
absolutament
increïble
i llavors
doncs rius
des del principi
fins al final de la pel·lícula
i tu passes estupendament
i que és l'anti
algo muy gordo
sí sí
absolutament
aquí sí que rius
aquí
fa gràcia
aquesta senyora
t'explica unes anècdotes
que et quedes parat
de dir
però bueno
vols dir
i sí sí esclar
ve un títol més
a la llista
de pel·lis pendents
pel·lis pendents a veure
veus
per haver vingut aquí
la llista més llarga
ve el Nadal
ara ve el Nadal
tu has vist alguna cosa
que vols comentar
o tens més
no
hem dit
amb el poli
hem inventat aquesta
del
ghost story
ah
la música
que ha posat la música
molt bé
ah jo em vaig quedar
embaladit
amb aquesta pel·lis
ah sí
aquesta no l'hem estrenat ara
no?
aquesta ja fa 3 setmanes
un mes
sí
purall
ah sí sí
l'havia oblidat
ah
per alguna cosa
l'acaba guanyar a Sitges
l'acaba guanyar a Sitges
amb el Ben Affleck
no no no
el germà Affleck
vestit
allò
amb un tapat
molt original
sí sí
no
és que no
és que no surt en cap moment de pantalla
sempre està present
sí sí sí
vull dir que
és el que
quan jo vaig comentar-la
la pel·lícula aquí
que vaig dir allò de
que el Casey Affleck
amb un
amb
amb el llençó
amb el llençó a sobre
és més expressiu que el Ben Affleck
tu ara et passis home
està molt bé
fint al mar
jo aquesta pel·lícula
la vaig veure
i vaig trobar
no no
que aquí si Affleck sí
dic a Ben Affleck
ah Ben
el germà
sí sí sí
jo aquesta pel·lícula
la vaig veure i vaig trobar
que era la versió d'autor
de Ghost
sí
bueno
m'agrada aquesta
sí senyor
està molt molt atinat
això de veritat
sí sí
sí o no
sí sí sí
però d'autor
d'autor
Ghost era comercial
i aquesta és la versió d'autor
llavors
el que la vegi
li haurem d'explicar en tot cas
la diferència que hi ha
entre gos no
no autor
i gos d'autor
no ja s'ocuparan
quan la vagin a veure
quan pensin que ha acabat l'escena
llavors per què fem aquest programa
home és que
per no clarir coses
no per
per obrir finestres
dos mesos has dit
dos mesos
però no les portes
dos mesos
exacte quan fa que l'han estrenat
un mes o així oi
sí
no potser un mes i títol
al principi és d'octubre potser
oi
a mi m'ha agradat molt això que has dit
de dos mesos
perquè
és que crec que s'ha de fer
el que hem de fer
és
com la pel·lícula Ballard Runner
jo no l'acabo d'entendre
clar que no
però aquesta fa més de dos mesos
sí sí
no jo crec que els programes de cine
el que hem de fer és
fer venir ganes d'anar al cine
clar clar
explicar el mínim
perquè tinguis les ganes
i la sorpresa
perquè després disfrutis amb el visionat
perquè quan més t'expliquin
menys disfrutes
pitjor
i aquests que sempre veuen
la mateixa pel·lícula
i els agrada
això ho fan els crios
els nens
els nens sí
però a la gent gran no els passa
i que sempre sigui igual
sí sí
ha de ser igual
perquè si ho veus
quan el papa o la mama
canvien el conte
no
és veritat
és veritat
és veritat
pol has vist alguna cosa
tu que ens vulguis
mira havia d'anar a veure Ferdinand avui
i he anat al diagonal mar
en contra del diagonal
i què feien els nens al mar
res
estava tot tancat
he esmorzat i tornat a casa
però
el que
però demà
demà vaig a veure
Star Wars
demà vaig a veure
però demà jo
jo és que vaig veure la primera i ja
però mira
aquests dies les estic tornant a remirar
jo sé que després de la primera totes són pitjors
la primera
vols dir la quarta?
la primera de veritat
la que després s'ha dit que era la quarta
la primera que després s'ha transformat en episodi quart no?
sí sí clar
però no la primera
la primera home
la primera
jo també només he vist la primera
a partir d'allà ja no m'interessa
no
la segona està molt bé
o sigui l'episodi 5
diguéssim
però aquest què és el vuit?
aquest és el vuit
el vuit
una saga de vuit pel·lícules no
no perquè ho faria tot pols oi?
i a més entre mitja
Rock One
que és com una mena de
pròleg
prequela
que va just abans de l'episodi 1
clar
evidentment l'univers
s'ha d'estirar el xiclet pel davant i pel darrere
pel darrere
i més ara que Disney
s'està xuclant
a tota la
a tot
ja eren el que és films
ara ja és foc
a mi em va agradar molt la primera
perdó
l'episodi 4
per tu
sí sí sí
però la segona també està molt bé
vaig veure trossets
que era la dels ossets no?
aquells ossets que vivien als arbres no?
aquesta és la tercera
aquesta és la tercera
aquesta és la tercera
aquesta és
la
la segona és
l'imperiografia
els e-books no?
sí
els e-books és
com es deia?
el retorn del jèdi
el retorn del jèdi
sí sí
sí sí
i ara les estic remirant
bueno
més que res
tu tens temps lliure eh?
tens temps lliure
bueno
les estic remirant
encara em queda
però com que demà
ni que sigui hauria de veure la setena
per a la vuitena
per a la setena
per a la setena
per a la setena
per a la setena
per a la setena
perquè va per trilogies
i al final la primera trilogia
que sí que està més que vista
és la que
o sigui com que és 4, 5, 6
doncs en falta la set
doncs
ja
una mica de trampa
això ho monta bé
això ho monta bé
bueno
veig que tots et diuen alguna cosa
si voleu deixar-li el veu amb ell
que ara té la convidat
sí
tan intensa la teva
però alguna pel·lícula d'aquestes noves o què?
no
el teu tema
el que vulguis tu
alguna pel·lícula d'aquestes noves
jo he vingut a parlar del meu tema
doncs el teu tema
no no
Joan, vam coincidir amb la projecció de El sacrificio d'un ciervo sagrado
sí senyor
que jo la vaig disfrutar moltíssim
sí senyor
a tu no et va agradar
no tant
llavors ens vam veure allà
i em vas dir
escolta, si vens al programa de quin tema parlaràs
i dic
està clar que aquesta pel·lícula pertany al subgènere de famílies assetjades, no?
que és un subgènere, jo diria que és un subgènere
sí senyor
perquè aquesta pel·lícula doncs respon a aquest esquema
però
si presenta novetats i està ben feta
disfrutes
disfrutes
no sé si l'heu vist vosaltres
sí sí
ell també l'ha vist
i a mi li va agradar més que a mi
no
qui és ell?
en Joan
en Joan i en Joan
sí
a un Joan no li va agradar i a l'altre Joan sí
a mi hi ha coses que no m'han agradat
a mi em va agradar moltíssim
la vaig disfrutar molt
vale
trobo que
bueno
primer
he de fer una lluança entregada al noi
el noi que actua
que
jo el vaig veure i dic
aquesta cara em sona, em sona, em sona
i és que surt a Donquerque també
d'aquest mateix any
Barry Keoghan
és que
és molt expressiu
és impressionant
és que està al costat del
del Colin Farrell
i és que està millor que el Colin Farrell
amb tots els respectes pel Colin Farrell
però és que està millor
és que aquell noi
et fa por
és que li veus la cara des del primer moment que apareix
i et fa por
és veritat
té una cosa inquietant
que dius per on sortirà aquest nen
perquè la gràcia de la pel·lícula és que
és que no saps la relació que hi ha entre el Colin Farrell
un cirurgià del cor prestigiós i respectat
i un noiet de 16 anys
que s'atreveix a anar a l'hospital a saludar-lo
quan es nota que a ell no li agrada
que fa aquest noiet
que es fica en la seva vida quan vol
i bé
doncs és el
aquest noiet és l'assetjador
de la família del Colin Farrell
i jo trobo que està molt molt bé
tu no l'has vist eh Pol
jo no l'he vist
però mira
estàs dient aquest tema
i el
que entenc que anirà per aquí
suposo
però aquest any
el festival de terror de Molins de Rei
han fet un especial
bueno un homenatge a Haneke
i han fet l'especial
ah Fanny Games
i Fanny Games
jo crec que és el gran
jo només he vist la versió en anglès eh
i és brutal
però en anglès vols dir la primera que va fer ell no?
no la primera és alemana
la primera és austríaca
la primera és una pel·lícula austríaca
parlada en alemany
jo he vist el remake
ell mateix
ell mateix
que és igual
que és igual
que diuen que és clavat plan a plan
ah
però passa que parlava en anglès i amb actius actors
americans
per tot el públic
perquè
el cinema és un negoci
que donaria més
i
si és així no?
si si no ho sé
clar
no ho sé tant jo
el cine no sé si el va inventar Lumière o els americans
tu què creus?
segurament que el Lumière no
bueno el Lumière potser l'invent però
el van explotar els americans perquè sempre són més comercials que els altres
però clar
la segona part
bueno el remake que va fer el Michael Haneke de Fanny Games hi havia el Tim Roth i la Naomi Watts
clar
això té molt més ganxo que un actor i un actiu austríac desconeguts pel públic
pel públic mundial
com quan adapten Millennium
aquestes sagues no?
que venen d'altres països que no són anglosaxons
i fan les seves adaptacions amb el Daniel Craig
amb la gent que
en representativa del moment
i que moltes vegades suposo que estarem d'acord
la versió per exemple
que és allò
doncs
sueca és molt millor que la versió americana
és a dir si compara les dues versions del Millennium
per exemple la primera pel·lícula que per mi és la millor de tot allò
la sueca és molt superior a l'americana
però amb respecte
això en Fanny Games no pots dir-ho
perquè el mateix director t'ho va calcar
no, no, sí, sí, és evident
i a més és molt descarat
bé, no, però
tu parlaves de Fanny Games, Pol
però és que dóna la casualitat
que hi ha en cartellera
a més a més de
El Sacrificio de un Ciervo Sagrado
una altra pel·lícula
que seria una variant
de la família assatjada
que és Suburbicon
no sé si l'heu vist
jo no, jo no
jo no
jo no
jo he vist una cosa
jo he vist una cosa
que es diu El Regalo
sí, bueno, va per aquí també
tu l'he vist del Regalo?
que és del Joel
que aquest actor
el que feia l'Oving
l'actor que feia l'Oving
que dirigeix
Joel Eckerhard
aquest
aquest és el director de la pel·lícula
que fa un paper de dolent
fa un paper que
li porten un regal
amb una parella
que acaba d'arribar
amb una...
està en cartellera aquesta?
no, no, no, no
fa com dos anys
fa un any i mig o dos anys
fa un any i mig
però és una extraordinària pel·lícula
dirigida
la primera pel·lícula del Joel
aquest
que és un gran actor
i aquí
i es llueix amb el guió
perquè el guió propi és seu
i és el mateix tema
o sigui el mateix tema
de un...
com una persona externa
a la família
la parella
els va assatjant
i arriba un moment
que els correla absolutament
no hi ha cap pel·lícula
tan bona com teurem
en aquest sentit
perquè no és una persona
que és el que m'agrada
sí, sí
sí, sí
m'agrada molt el Joel
ja, ja, ja
vaig quedar...
bueno, com altres...
però estava parlant ell
de...
del seu
del seu
del seu
el seu
el meu és el de tots, eh?
és la dels Cohen
la nova
és la pel·lícula
que ha dirigit
el George Clooney
ah, vale
sobre un guió
dels germans Cohen
sí, senyor
però resulta que és un guió antic
no és que els Cohen
l'escrivissin per ell
sinó que era un guió
dels Cohen
que no havien rodat
llavors l'ha agafat
el George Clooney
un collaborador habitual seu
que va fer també amb ell
Buenas Noches i Bona Suerte
i alguna altra pel·lícula
que es diu
Gran Heslow
molt bé
i es veu que han modificat
una mica el guió
perquè el guió està
està firmat
per la parella
germans Cohen
per la parella
Clooney
i el seu soci
i
i seria una variant
seria una variant
de la família setjada
i no
i no explicaré més
perquè
llavors farem un spoiler
però està emparentada
amb Fargo diríem
sí
i tant
però ja està
jo penso
jo penso que la pel·lícula queda descompensada
per aquest
doble origen
no?
vull dir
per aquest guió dels germans Cohen
que ells ja van veure
que no anava gaire lluny
i per això
segurament
hi ha altres guions
són super creatius
i segur que tenen molts guions per fer
i moltes idees
però llavors
el món dels Cohen i el món del Clooney
quan s'ajunten
jo penso que és el que falla
s'enfableixen
doncs a mi em va agradar molt
la trobo molt interessant
no rodona
impactant
però molt interessant
de fet
fa una mica
la crítica
el Suburbicon
és el nom d'una urbanització
que és un suburbi
d'una gran ciutat americana
dels Estats Units
els suburbis
allà són les urbanitzacions
que estan
residencials
aquí Suburbis
sona com a cosa
és diferent
com a una altra cosa
menys maca
s'assembla al xou de Truman?
té algú del xou de Truman?
i tant
i té algú també
d'Eduardo Manos Tijeras
aquelles cases perfectes
amb aquelles famílies perfectes
o el xou de Truman
sí
que és una gent ideal
no?
un lloc
un lloc ideal
habitat
prefabricat
que ens ho inventem
i això
i de fet
fins i tot Suburbicon
això sí que ho podem explicar-ho
arrenca
comença
com si fos
un espot publicitari
sobre aquesta urbanització
tan maca
tan ideal
on les famílies seran tan felices
i llavors
el que explica Suburbicon
és que
les famílies
no són tan felices
clar
perquè no saben
què és la felicitat
ni la família
encapçalada
pel Matt Damon
ni
ni una família
que és vista
com uns intrusos
en aquella urbanització
perfecta
oi Joan?
però és que bueno
ja ho deia
qui ho deia?
qui va escriure
Anna Karenina?
el Tolstoy
el Tolstoy
doncs ja deia
que les famílies felices
són avorrides
no?
perquè el que necessites tu
bueno
és el principi
d'Anna Karenina
vull dir
que les famílies felices
no donen res
que es necessiten
una narració
és el conflicte
i sobretot
en el cinema
vull dir
perquè mantingui
l'atenció de l'espectador
és que res
el que ve a dir-te
aquesta pel·lícula
és que les famílies felices
no són felices
no
és clar
és una aparència
la felicitat
una família feliç
o perfecta
és només una aparència
i la del sacrifici
d'un cèrbol
és el mateix
també és una família
per això ho dic
que han coincidit
amb la cartellera
dues pel·lícules
que es poden incloure
en aquest subgènere
no?
quan cadascú
que li vinguin ganes
vagi a veure-la
veurà que són molt diferents
els arguments
i que
si un subgènere
és interessant
és perquè
s'hi poden fer varietats
no?
variants
variants dins d'un mateix tema
i
i també
evidentment
el sacrifici
d'un ciervo sagrado
és una família
perfecta
ideal
amb un
Colin Farrell
que és un cirurgià prestigiós
i impecable
i encantador
que té una dona
que és guapíssima
sobre també metge
oculista
em sembla
oftalmòlaga
millor dit
que és la Nicole Kidman
tenen una nena adolescent
i un nen
com de 10 anys
també
maquíssims
viuen amb una menció enorme
i tot és molt maco
però
l'assetjador
el que ve a fer
és posar en evidència
que no tot és tan maco
no per culpa
només de l'assetjador
sinó perquè
la llavor
de
de la imperfecció
ja és dins la família
i per mi
el sacrifici d'un
ciervo sagrado
té una variant
dins del gènere
que no desvalaré
perquè
llavors es perd la gràcia
però que
és molt
molt impactant
té molt mala llet
i la variant
que presenta
Suburbicon
doncs
també és interessant
també és molt negre
sí
i Funny Games
per exemple
com que fa més de dos mesos
que l'han estrenat
sí que podem explicar-la
per mi Funny Games
està dintre d'aquest subgènere
i el que té
de superinteressant
i superterrorífic
és que
els dos assetjadors
no tenen
cap motiu
per fer-ho
estan
fent patir
aquella família
perquè sí
i això és
l'absolutament terrorífic
de Funny Games
no creieu?
Funny Games
feia un impacte
jo la vaig veure
recordo
la versió
austríaca
al cine
i vaig sortir
absolutament
descol·locat
o sigui
jo crec que no havia vist mai
una cosa
que fos tan impactant
per la forma
d'estar realitzada
perquè
és que són escenes aparentment
que
que les podies viure
però és que estan fetes
de tal manera
que
que hi ha molta imuncomoditat
s'usgarrativades
és a dir
estaves afectat
i jo diria que el sacrifici
d'un ciervo sagrado
arriba quasi a aquest nivell
i té un
les dues pel·lícules
tenen un moment
que dius
tu estàs patint per la família
però les dues
a mi saps què em passa
i arriba un moment
que dius
i d'aquí
com s'hi surt?
clar
clar
on et pot portar la història
a partir d'ara mateix
clar
clar
clar
és que el nivell de tensió és
clar
saps què em passa
a mi saps què em passa
i això és un problema meu
entenc que és un problema meu
que és que
mentre Funny Games
es basa en el realisme
no hi ha cap element
diríem
que jugui
amb la
amb la
amb la fantasia
potser jo dic-li com vulguis
amb la fantasia
en canvi l'altre
com que hi ha elements
que tu
te'ls pots creure o no
que és que aquell senyor
aquest nano
tingui aquell poder que té
i per què el té aquell nano aquell poder
però Joan
això
és un tema de cada espectador
com sintonitza o no
amb una pel·lícula
i amb una història
i amb una manera
com està explicada
una història
tu em deies que tu vas veure
Downsizing i et vas creure
que les persones se'n congien
doncs jo vaig veure
El Sacrificio d'un Ciervo Sagrado
i et vas creure
té una part paranormal o fantàstica
que està inclosa
que potser
això ja és desvalat massa
però està inclosa
dins de la història
tu no te la vas creure
jo no la vaig creure
i no hi vas entrar
però això depèn de l'experiència personal
de cada espectador
per això jo no crec
que hi hagi pel·lícules bones i dolentes
hi ha experiències
bones o dolentes
hi ha experiències que tu hi has entrat
cada espectador
enfront de cada pel·lícula
em permeteu un moment
voldria introduir
no home
el webbotsat del senyor Stanley Kubrick
precisament
sí
en aquesta dinàmica
és que El Sacrificio d'un Ciervo Sagrado
té una realització
que recorda molt
l'Stanley Kubrick
per exemple del Resplandor
que no estaria ficat en el subgènere
perquè l'assetjador
és un propi de la família
des de l'inici no?
sí
però jo volia aquesta altra
jo aquesta és la que tinc
i no he acabat mai d'interpretar
el perquè m'agrada tant
però penso que explica molt bé
com som tots plegats
i amb quina inconsciència
vivim a vegades
i com en un fet determinat
com que et convidin a una festa
i es trobi amb el que es troba
el senyor Tom Cruise
no?
doncs es produeixi
un d'això
una curiositat
per saber
per interpretar
per voler interpretar
i en definitiva
viure
encara que sigui només
la temptació
de la manera que la viu
vull dir
a mi em va agradar molt
aquesta pel·lícula
crec que diguem tot el que deiu
eh?
val
sí sí
parlàveu d'una
d'aquest gènere així
de funny games
com algo de
ostres que ho fan
perquè sí no?
i m'ha vingut al cap una pel·lícula
no sé si l'heu vist
del Takashi Mique
de Visitor Q
no
no
una pel·lícula que a més es va fer molt de culte
precisament perquè era molt
era com molt difícil de veure
com es diu?
Visitor Q
o sigui el Visitor Q
i he buscat una mica la sinopsi
perquè realment no me'n recordo massa
però era
és d'aquestes
és que és entre comèdia sàtira
però alhora és un drama psicològic d'aquests molt difícils
i és d'un reporter
reportero televisivo
que cayó en el olvido
professional de s'haver sido atacado
por jóvenes pandilleros
que le violaron
i lo grabaron
llavors el tio el que fa és agafar una càmera i dir
vale, doncs vaig a fer un documental
sobre la violència exercida
doncs juvenil i tot
però
ensenyaré les
diguéssim
la brossa de la meva família
que té doncs de que
però a més exagera
és com
és un documental però també el ficciona
i hi ha moments de
de que
grava com
grava com
assatjant el seu fill
no només físicament
sinó sexualment
grava
no sé què
és com grava
es torna una paranoia
perquè és que és així mica
i
i de cop entra un personatge dins de la família
que és el Visitor
perquè és un personatge que està allà
inclús per generar situacions
i clar, es fa com una mena de xou televisiu
i és una cosa que m'ha vingut al cap de dir
és un assatjament però
inclús gairebé
entre aquest punt extern
i intern resplandor
és el tio que es torna allà d'entarat
de la tele
aquest punt així
no sé
ho recomano
sense haver menjat
potser
perquè és una mica d'aquestes
dificis
puc dir unes altres
inserides en aquest gènere
no?
que són molt evidents
que és el Cabo del Miedo
i el Cabo del Terror
que és molt evident
que és molt evident
de fet el Les Corsese
va fer un remake
sí senyor
l'any 97 em sembla que era
d'una pel·li del 60
i
i que era més bona
a mi em val
és un exemple
prototípic d'aquest subgènere
sí senyor
en aquest cas
el mòbil
que té
a la primera versió
Robert Mitchum
amb la segona
el Robert De Niro
del personatge
Max Cady
ho he mirat
eh
Max Cady
però és que quan ho he vist
el Max Cady
i
i doncs
la motivació d'aquest senyor
està ben clara
és la venjança
la venjança
perquè li havia fet
d'advocat defensor d'ofici
l'altre
el personatge
primera versió
Gregori Pec
segon el Nick Nolte
no?
li havia fet
d'advocat defensor
i no l'havia defensat
com hauria fet
com ell volia
perquè aquest advocat
tenia uns papers
que l'haurien
l'Anna Aren
en parla d'aquesta
com ho fan allò
parla del Cabo del Miedo
Ana Aren?
no
però parla precisament
de la
de la insuficiència
o de la incapacitat
d'interpretar
d'interpretar el mal
el mal
però és que
amb
el Cabo del Miedo
el Cabo del Terror
doncs és prototípica
és un senyor
que ha patit
que ha patit
per culpa d'un altre
i es vol venjar
es veng
es veng
amb una violència
i amb una
dedicació
doncs
extraordinària
fins a destruir
clar
i
i allà
està clar
tu t'identifiques
amb la família
i estàs patint
perquè hi ha un malvat
que
que destrossa la família
que destrossa la família
i per això jo dic
que a Funny Games
la variant seria
que no hi ha cap motivació
d'aquells dos nois
per fer patir la família
per això
per això és de Funny Games
i tant amb
el sacrifici
d'un ciervo sagrado
com amb el Cabo del Miedo
del Terror
a més a més
hi ha un joc sexual
i eròtic
entre l'assetjador
i la filla
i la filla
sí
que és molt fort allò
perquè et fa sentir
que està
com manipula
la filla
i com el pare
se'n dona compte
i no pot fer res
perquè la filla
està dominada
per l'assetjador
ja me'n recordo d'això
a mi
em va agradar més
en blanc i negre
dels anys 60
ja ho has dit
ja ho has dit
sempre era millor
la primera versió
a mi
però el que passa
és que
una cosa que em molestava
de la segona
no sé per què
era la música
que fotia l'escorsesi
a tot trap
us ho recordeu això?
no ho recordo
clar
l'any 97
no és el mateix
que l'any 62
i l'any 62
els impactes
no havien de ser
tan forts
perquè tinguessin efecte
l'any 97
havíem vist
moltes més pel·lícules
molta més violència explícita
i un remake
s'havia de fer
d'una altra manera
sí
i aquesta sèrie
que ja va
per la vuitena
també
que es va estrenar
l'última
ara fa qüestió d'un mes
com se diu això?
Sou?
sí
Sou
Sou 8
això
han fet l'avui
esclar
això
és la desmesura ja
de tot plegant
és el negoci
és el negoci
el Polo té difícil
perquè no ha vist
les 7 primeres
i tant que les he vist
i tant
que volsat
és el que
jo el vaig portar aquí
la vuit
la vuit la va explicar
l'altre dia
bé no?
va més a gent jove
no?
jo diria
és que jo
sempre m'ha agradat bastant
el gènere del Gore
però sobretot perquè
és un
em sembla que la saga
dintre del que
ha tret algunes entregues
m'han tingut una història
que és
que tu l'analitzes
si treus tot el tema
de la sang i fetge
i és bastant interessant
és el que us comentava
l'altre dia
que jo recordo
les primeres entregues
va sortir molt als Estats Units
un fenomen
que era
que hi havia gent que
bueno
era una disputa ètica
moral de
bueno
però el que fa aquest home
vull dir
si policia
polítics
mesures socials
no estan fent això
és una mica el que ens passa aquí
una mica
però amb el tema de
i per què
aquests a la presó
i per què aquests altres
per què uns roben diners
els altres
tota aquesta mena d'ètica
moral i això
als Estats Units
es va plantar molt
amb so
ostres
aquesta gent
que ha fet tan mal
a la societat
tota la història aquesta
i és molt interessant
perquè la vuitena
fan servir això
justament
s'han nutrit
dels seus propis fans
i creen
que hi ha gent
que realment té seguidors
a dins la pel·lícula
i hi ha uns fòrums
a internet
hi ha gent
que compra
l'artilleria
seria metalinguatge
això o no encara?
no
és transmèdia
això seria
jo em sembla
que és més que res
demagògia
a l'estil
de Charles Bronson
potser
amb alguna variació
no he vist
cap so
jo he vist la primera
i ja em vaig tenir
prou
jo no vaig poder resistir
de la segona
no vaig poder
perquè ara que parlàvem
dels remakes
a vegades els remakes
es fan perquè la pel·lícula original
és en blanc i negre
i com que el blanc i negre
avui dia no té cap prestigi
per la gent jove
no la vols veure
molts cops els remakes es fan
i els remakes es fan
simplement perquè
una pel·li de 20 anys
ja és antiga
per desgràcia
que avui
simplement
s'han de fer diners
portant la gent al cine
i
que avui fa 20 anys
de titànic
avui són 20 anys
de titànic
justament avui
20 anys
i fa 30 anys
de no sé quina
que he llegit avui
que he pensat
ostres
ja fa 30 anys
d'aquesta pel·lícula
que jo vaig veure
quan es va estrenar al cine
m'he sentit gran avui
no recordo quina era
però de totes maneres
això
si 20 anys
titànic
necessita remake
o no?
Està fet amb color
Més car
Està fet amb color
no sé
Poden fer remakes
de qualsevol cosa
La cançó
de Celine Dion
encara
encara
fa recordar la pel·lícula
i això pesa
Exacte
s'ha d'haver oblidat una mica
no la pel·lícula
per fer-ne el remake
La primera part
m'agrada molt a mi
aquella pel·lícula
perquè hi posen coses
que...
com que al final ja se sap
fer un remake
un altre cop d'una pel·lícula
que s'agrada al final
no?
Bueno, com...
No l'expliquem
per si algú no l'ha vist
L'espectador
com que és animal
de costums
doncs bé
vull dir, si li tornen
a explicar la mateixa història
Això d'animal
parlem-ne, eh?
Vull dir, a veure...
Som del gènere animal
Sí, és una història
de molta qualitat
Si animal és quasi un...
És un insult
al revés
No...
No...
No...
Els humans
som animals
i no som plantes
ni som minerals
Però pensem, no?
Ah, sí?
Som animals racionals
Clar...
Sort que no hi ha el francès
per dir la seva...
No, jo el que dic és que si una obra té molta qualitat, etc.
És evident que el teatre ho fa molt
El teatre repeteix Hamlet
doncs cada dos per tres
o repeteix, doncs...
N'hem parlat alguna vegada
D'això
Els seus clàssics
Els seus clàssics
I el cine...
Clar, el que passa és que el cine té l'avantatge
que pots reveure exactament la pel·lícula
que a tu, doncs, t'agrada, etc.
La pots veure a l'estrada
la pots tornar a veure...
A vegades, no
perquè hi ha pel·lícules que desapareixen
vull dir que...
Sí, n'hi ha moltes que desapareixen
Una gestió de drets o alguna cosa així
ja no les pots tornar a veure mai més
Això és cert, això és cert
Això és cert
Però, bueno, tot i amb això
doncs, penso que
en alguna mesura hi ha remeis que estan justificats
però hi ha molts remeis que, com ha dit ella abans
i té tota la raó
es fan per raons de pela
per raons comercials
Sí, sí, absolutament
Blade Runner
Per què s'ha fet Blade Runner?
Perquè havien passat uns anys determinats
i el que encara hi ha
el que s'havia de fer, doncs...
A tu t'agrada?
Per cert, no hem parlat de Blade Runner, no?
A mi em va agradar...
La segona, la segona et va agradar molt?
Molt
Ah, sí, per què?
Bueno, perquè descobreixo coses que no havia vist fins ara
i tècnicament també
i això ho valoro molt jo
Doncs ha sigut bastant fregat
tenint en compte les expectatives
que hi havia
la publicitat, el màrqueting
que han fet
Però vols dir que no li passarà com a la primera?
No
No, no, no ho crec
No ho permetrem
No ho permetrem, oi?
No, no ho crec
No, no ho crec
És que la primera realment
quan una pel·lícula es converteix en pel·lícula de culte
perquè no tenia aquesta intenció
els que la feien
i en canvi
Blade Runner 2049
està fet des del principi
amb tanta ànsia de tenir èxit
i de ser de culte
i de recuperar l'esperit de la primera
que al final no aconsegueixes
quan tens un objectiu tan clar i tan únic
Vaja
Jo per mi
Jo m'escolto
Per mi
Per mi li falta
l'encant de la primera
o l'encant de qualsevol altra pel·lícula
amb personalitat
Bueno, jo crec que
que sí que és cert
que em va desconcertar
quant a la diferència
de la valoració
que tenia de la primera
que per mi
va ser rodona, eh?
Vull dir, jo la dir-ho
que sí, jo la vaig trobar molt bé
Potser perquè
això de l'home
que es transforma en Déu
és com un
no sé
com un objectiu
amb nosaltres mateixos, no?
Si poguéssim tenir
no sé quina mena de saber, oi?
Llavors em va agradar molt
i que hi hagi
el que s'ha quedat marcat
precisament
perquè hi ha qui
és capaç de crear, eh?
Vull dir, aquella reacció
a mi em va entusiasmar
i com
tot el que és la violència
que hi ha i tal
potser no tant
però això em va entusiasmar molt
i aquí
el que he trobat és que
bueno, que és desencisadora
perquè si allò va ser cert
aquí
doncs ja estem perduts
ja no el tenim
sí?
Ja que tenim el Jordi Oliva aquí
i no el tindrem
doncs sempre
jo, i ell és un senyor
moltíssims
festivals de cine
eh?
ha dit que no
que no vindrà cada dia
que no vindrà cada setmana
no, per gràcia no puc
perquè no treballa
també hi fa altres coses
a Tibeta ja us ho hem dit
però ell és un senyor
que ha estat a molts festivals de cine
jo li volia preguntar
ha estat a Sitges
a Màlaga
a Sant Sebastià
a Berlín
i moltes vegades
a Cans
però ell
tu també has estat a Berlín
jo vaig anar a la platja
i vaig plegar
t'asseguro que vaig plegar
no puc amb tot això
no pots amb Sitges
no pots amb Sitges
no pots
els meus pares em duien a la platja
de quin festival?
no pots amb Sitges
no pots amb Sitges
a mi em passa alguna cosa
això és molt lletge
a mi em passa alguna cosa
no sóc un cineasta
com cal
no, no, em refereixo al poble
no és això
no és això
quin festival et sembla tu
que s'hauria
parla'ns una mica
de la teva experiència de festivals
com ho veus?
jo em parlàvem venint cap aquí
però els oïdors no ho saben
però ho tornem a explicar
que segurament el festival més agradable
és el de Sant Sebastià
perquè és una ciutat maquíssima
amb un nivell de pel·lícules
molt alt
bastant alt
i on tens molt accés
a la gent que fa les pel·lícules
tu entres a l'hotel Maria Cristina
on hi ha tots els equips de les pel·lícules
i tu entres allà
per fer alguna entrevista
i et trobes allà
amb el bar de l'hotel
les actrius
els actors
els directors asseguts
o que entren o surten del hall
i dona aquest
i explica en el món del cinema
exactament
i combina
un nivell bastant alt
de pel·lícules
de la qualitat de les pel·lícules
amb una accessibilitat
a la gent que els fa
i això fa que sigui molt agradable
a part que la ciutat és molt maca
és veritat
Canets per exemple
es diu que és el festival
més important del món
però tot està molt més estipulat
tot és molt més estricte
on tens accés i on no
i Berlín?
Berlín fa molt fred
quan ho fan
Berlín està també molt bé
és una ciutat molt maca
jo m'ho he passat molt bé
quan hi he anat
i també
doncs té
grans pel·lícules
a mi m'agradaria fer un apunt
jo precisament
el que em va fer fora de Sitges
va ser
tota aquesta parafernàlia
que és el que importava
per la major part de gent
no
mira
tot el contrari
quina parafernàlia
però és que Sitges és molt diferent
Sitges és un festival
fet pels
bueno
amb una afluència de fans brutal
és un èxit de públic
sí
la gent jove
és un èxit de gent aficionada
al cine de gènere
és un èxit
que hi hagi un festival així
sí
però accedir allà a parlar
i tot això no
bé però és que
potser tu vas al festival de Sitges
i tu que potser no ets especialment
aficionat del cine de terror
o el cine fantàstic
o el cine de gènere
doncs aquells personatges per tu
no et provoquen cap atracció
pels fans del gènere
sí que els hi provoca
ara
si tu te'n vas a Sant Sebastià
i veus allà
actrius i actors
americans
que has vist tota la vida a la pantalla
si el pots veure allà assegut
sí que et fa gràcia
no?
digue'm quina actriu t'agrada a tu
digue'm en una
digue'm en una
no sé
vull dir potser la
Michael Kliemann
doncs mira
si vas a un lloc
i et te la trobes allà asseguda
segur que
que et farà molta gràcia
tanta o
o més com els fans del
del terror
quan van a Sitges
i veuen
sí sí
el taquet ximique
sí sí sí
una bogeria
veus?
un tio que fa 4 penis l'any
tu diràs
quin és el personatge
més antipàtic
que t'has trobat
amb això dels festivals
ostres
jo
fent la meva feina
m'he trobat algun personatge
antipàtic
però en el cine
no et sabria dir cap
és a dir
tothom és un sant
en el món del cine
no
però
estan fent la seva feina
estan donant entrevistes
i tu vas allà
interessat per la seva feina
i per el que han fet
si són sants o no
no ho sé
no serà la vida privada
mira
jo et puc dir que
el primer cop que vaig anar
a Berlín
vaig accedir cara a cara
amb l'Angélica Huston
i em va agradar moltíssim
parlar amb aquesta senyora
les vibracions que em van donar
sempre n'ha donat
aquesta sensació
i tant
m'agraïma molt bé
sense donar-nos en compte
m'ha arribat a l'hora
i en fi
hem d'agrair sobretot
a Jordi Oliva
que s'hagi prestat
doncs a venir aquí
i a fer
per juli amb nosaltres
i desitgem que tornis
no es pot fer pròrroga
no es pot fer pròrroga
no es pot fer pròrroga
és l'hora
moltes gràcies
i bon Nadal
us esperem
el nou de gener
fins aleshores
bon Nadal
bon Nadal a tothom
adieu
bon Nadal