Cinema sense condicions
Hey fellas, what's the big rush?
We only got 24 hours.
Yeah, we've never been here before.
Ah, what can happen to you in one day?
What do you think you're gonna do?
New York, New York, a wonderful town.
The Bronx is up and the battery's down.
The people ride in a hole in the ground.
New York, New York, it's a wonderful town.
New York, New York, it's a wonderful town.
New York, New York, it's a wonderful town.
Bona nit.
Com sempre, tots els dimarts,
aquí estem al grup de cinema sense condicions
per parlar de cinema,
per parlar de directors,
directors que ens han deixat,
directors que hi són,
directors que han triomfat
o directors que no han triomfat els Òscars,
els darrers Òscars.
I per parlar, com sempre,
una primera part del programa
sobre pel·lícules que hem vist,
el que ens han semblat,
i una segona part del programa
amb un convidat que estem molt contents de rebre,
que és el Xavier Bax.
Hola, bona nit.
Bona nit.
que és el director del cinema Baix.
No se'n sent?
Sí, sí, se't sent, Carme,
però estàs apallissant el micròfon.
Jo estava mirant i dic,
què li passa amb el micròfon?
No, res, res, bé.
D'acord, gràcies.
Gràcies, Francesc.
Bé, perdona,
Xavier Bax,
que és el director del cinema Baix
de Sant Feliu de Llobregat,
un cinema que tots els de Sant Just
coneixem molt i molt bé,
que hi anem sovint,
primer perquè les progressions són magnífiques
i després perquè fa una feina afegida
de dedicar setmanes a...
que ens ho explicarà ell, espero,
a diferents temes
que no normalment es poden trobar
amb els ciners habituals,
els pocs ciners que hi ha, per cert,
però a Sant Feliu, el cine Baix,
que té una història molt particular,
també ens l'explicarà,
prové d'un cine,
del cine...
El cine maginal.
Sí.
Que va tancar.
Que va tancar,
llavors, per una acció ciutadana
reclamant un cine,
un cine clàssic,
per dir-ho d'alguna manera,
que ell ja ens ho explicarà
com va anar tot plegat,
han aconseguit que aquest cine
es mantingui obert
en programacions diverses,
en programacions interessants
i en actes també molt interessants.
Doncs a la segona part
del programa,
després de parlar una mica
sobre les pel·lícules
que hagin vist
i sobre els Oscars
i sobre...
Bueno,
està en la idònia,
si voleu.
Després
dedicarem una estona
a xerrar
amb el Xavier Bax.
Per suposat
que si de les pel·lícules
que parlem
que qualsevol de nosaltres
hagin vist,
tu estàs convidat
a entrar-hi.
Bé,
bona nit,
Joan Cerdà.
Hola, bona nit.
Bona nit,
Pep Armengol.
Bona nit.
I avui tenim,
de fa molt temps
i estem molt contents
de tornar-lo a veure,
el Francesc Aguilar
darrere del...
darrere del vidre,
ens veiem a través del vidre,
però estem molt contents...
I per sobre del Pep Armengol.
I per sobre del Pep Armengol.
Però estem molt contents
que estigui aquí
i que també ens ajudi
a parlar de cinema
perquè ens sap molt.
Moltes gràcies.
Carme Nabot,
molt bona nit.
A tu també.
Bé,
jo estava comentant
abans de començar
la sessió
que jo havia vist
Cafarnaú,
que per cert
la vaig veure
al Cinema Baix,
i després he vist Roma,
l'he vist
en tele.
Crec
que
és una pel·lícula
que ja sé
que Netflix
l'ha vist,
l'ha fet
per la tele,
però que és una pel·lícula
per veure
la gran pantalla,
perquè
deig ser una nostàlgica,
però un cinema
amb gran pantalla
és molt diferent
d'un cinema
a la tele.
I sobretot
crec
que
la
la fotografia
de Roma
és en blanc i negre,
és una pel·lícula
en blanc i negre,
és una
fotografia
excepcional
i que
de grans
contrastos,
de grans
òptiques
de com
es mira
el que vol
descriure
i que crec
que deu guanyar
molt i molt
amb gran pantalla.
És una pel·lícula.
No és que guanyi,
és que és
la manera
que s'ha de veure,
vull dir,
perquè si es veu
en una pantalla televisiva
allò és una reproducció.
com
això ho deia
el Goddard,
no?,
de la mateixa manera
que
podem veure
un quadre
reproduït
en una revista
i
amb
quatricomia
i que
pot ser
molt bé
i tal,
però fins que no estem
davant
de l'obra,
del quadre mateix,
no
entenem
què és exactament
aquella obra d'art,
no?
I llavors
ell ho deia
que, bueno,
la pantalla gran
és el cinema
i que
vista a la televisió
és una reproducció.
Això ho dieu
perquè està el Xavier Bax
avui aquí
per fer-li la pilota
una mica.
No, de cap manera,
vull dir,
el Xavier Bax
jo veig que és dels nostres vídeos,
o sigui que
no hi ha cap problema
amb això.
Jo estic d'acord
amb tu, Joan,
perquè també
crec que
la pantalla,
la gran pantalla
permet
una
sintonia
persona
film
que no és possible
de cap altra manera.
Ara bé,
dit això,
el temps
són els temps
i
no puc
evitar
de pensar
que si Netflix
ha fet
aquesta aposta
tan important
i tan
en el fons
trencadora,
primer
és per una
qüestió econòmica,
per suposat,
però és perquè
el mercat va així
i per tant
hem d'acceptar
que això
va així.
Jo
no hi podria
posar més
peros
amb això
tret de la meva
posició personal.
És més,
inclús he pensat,
ja sé que a tots vosaltres
us va agradar moltíssim
el Green Book,
jo crec que
és una bona
pel·lícula,
però
per mi
és molt millor
Roma.
I la causa
per la qual
Roma
no,
em temo
que una
de les causes
que ha passat
és no donar-li
més aparador
del que ja té
aquesta pel·lícula
s'hi va
per
per
per Netflix
i jo crec
que això
ha pesat
bastant
bastant
més.
Però llavors
veure una pel·lícula
en una pantalla
d'un mòbil
o un rellotge
això ja
ho descarteixo
absolutament.
No, no ho descarto
perquè això és el que passa.
Però això
és el mateix
que estava dient
el Joan Cerdà
i no puc
evitar
de pensar
de la mateixa
manera.
no, no ho podem
descartar
perquè el món
actual
és així
i clar
que el veurem
en pantalla
de mòbil
i clar
que la veurem
en pantalla
en pantalles
diverses
i ja està
de
jo què sé
de rellotge
tot el que em vulguis
dir.
Però
però
el cine
era
una altra cosa
i encara
esperem
que es mantingui
aquest tipus
de creativitat
pensada així
les sèries
mateixes
ara que m'estic mirant
unes quantes
Ah, has caigut.
Sí,
potser
els creadors
hauran de començar
a pensar
en fer-nos uns ulls
més petits
doncs.
És que a mi em passa
jo he de dir
i em sap greu
perquè veure-ho
amb una pantalla
de rellotge
ja
però no ho sé
potser és un rellotge
gros
exacte
exacte
de paret
de paret
tret d'això
no podem anar
en contra
del
temps
Ah, no, no
això és el que jo crec
en tot cas
en tot cas
trobar
un altre tipus
de bellesa
un altre tipus
de contingut
un altre tipus
de valors
tot el que vulgueu
tot el que vulgueu
contra el temps
no hi anirem
eh
jo he de reconèixer
com a qüestió personal
que jo veig millor
em sap greu dir-ho
pel Xavier
i per tothom
que veig millor
amb una pantalla
de mòbil
perquè tinc una vista
que no em permet
veure una certa distància
i no distingeixo
les cares
mira, m'ha anat
ho sento
ja fa molt de temps
que no vinc
i m'ha empitjorat
encara més la visió
llavors
m'ho poso
la distància
que em va bé a mi
com a 20 centímetres
i és una passada
els subtítols
els veig super clars
i em sap greu
no puc anar contra tu
de cap manera
no, que cadascú
vull dir
té la seva circumstància
en el meu cas
és trist
però
sí, sí
la posició
del Joan Sardà
queda claríssima
que
un romàntic
el Joan
és un romàntic
sí
sí
però
és que
continues
apreciant
que
que
una obra
d'art
mereix
unes condicions
llavors
depèn
de què
entens tu
per una obra
d'art
i la seva transmissió
sí, però no totes les pantalles
de cinema són iguals
jo amb això ja havíem parlat
aquí alguna vegada
i no totes les maneres
de projectar
això sí que m'agradaria
bueno, després
quan entrem amb el tema
perquè hi ha projeccions
hi ha
buf
hi ha formats
que són
veritablement horribles
i jo crec que en el cinema
això no passa
i li preguntarem al Xavier
després
després li preguntem
ja
ja
però de què parlaré
ja li van donar
sí, fixa't quantes coses
ens proposem
ja d'entrada
a veure, Roma
m'ha agradat molt
és una pel·lícula
del Cuarón
és una pel·lícula
que ha guanyat
el director
ha guanyat l'Òscar
com a direcció
i la fotografia
jo és que
aquella
jo no ho sé
bueno, jo la vaig anar a veure
i la vaig veure
i vaig pensar
que era una fotografia
excepcional
té
passa sobre els anys 70
a Mèxic
amb una família
mitjana alta
perquè les famílies
en aquesta societat
que descriu
estan molt separades
i llavors
és la història
d'una família
que
final
descriu
descriu
el que passa
en aquella família
però n'acaba fent
una protagonista
i això és que
crec
la grandíssima
opció del Cuarón
perquè
emergeix
durant tota la pel·lícula
un personatge
que és
la minyona
són
les minyona
la minyona
que és una
nativa
que està en una casa
de tots ells
són
són
mitja aristòcrata
bueno no
burgesos
no
burgesos
estòcrates tampoc
no
ella és metja
i ella
ha anat a la universitat
per exemple
en una societat
com aquesta
hi ha un abisme
entre això
però
emergeix
un personatge
que
no el veus
fins
quasi al final
i per tant
el Cuarón
sí que fa una història
de revelar-te
la història
que et vol explicar
és la història
d'un món
un món complexe
un món
on
la societat
està
tensa
amb
agressivitat
constant
al carrer
que
aquest tipus
de família
es viu
en una
illa
però que a la final
s'hi troba
i que el personatge
que emergeix d'aquí
com a
la història
de la pel·lícula
que és
aquesta minyona
que cuida
amb ell
el Cuarón
s'identifica
amb un dels nens
de la família
amb el petit
i li dedica
la pel·lícula
amb ella
i finalment
encara que
hi ha gent
que li retreu
a Roma
que no té història
a mi em sembla
que la gran història
és fer
emergir
de la pel·lícula
aquest personatge
com a
com el personatge
central
que
viu i descriu
d'una manera
molt especial
com es tracten
aquests dos elements
socials
que són
el món de les minyones
el món natiu
d'allí
el món
no ben bé
aristòcrates
però si no
un altre món
que no hi té res a veure
i quan descriu això
sí que descriu
alguna cosa més
que cinematogràficament
té alguna cosa
a dir-te
a mi em sembla
que la diu molt bé
que l'explica
molt bé
i que
i que la pel·lícula
sí que és
una obra d'art
i per què
la gent que se la carrega
la gent que se la carrega
no no
jo he llegit
alguns que se la carreguen
i diuen que
no passa res
en tota la pel·lícula
fins al final
no
clar
si no t'hi fixes
sí que passa
jo no l'he vist
però diuen
diuen això
llavors
quan
jo entenc
que passa
lentament
quasi com la vida
la misma
diria jo
lentament
i
amb una lentitud
que tu has d'anar
descobrint
perquè
descriu un món
no és només
una història
és un món
i quan tu pretens
això
amb una quotidianitat
primer
ho has de fer
molt ben fet
perquè sigui
alguna cosa
i després
no pots fer
el personatge
que al final
és
el personatge
que causa
la pel·lícula
que és
aquesta minyana
que cuida els nens
a més a més
emergeix
com a personatge
i això
jo li trobo
una qualitat
a la pel·lícula
bueno
jo sí que
la trobo
valuosa
sí que
m'han dit
molta gent
que l'han trobada
avorrida
que efectivament
no passa res
però jo entenc
el no passar res
és molt relatiu
però el que li passa
no és tant que passi
o no
sinó que tècnicament
és una virgueria
a tu l'has vista?
però també
sí
a Netflix
ho sento
com jo
com jo
però
però
tècnicament
és molt potent
vull dir
la planificació
de tot el que fa
del moviment de càmera
però és una mica
farragosa
és a dir
és molt repetitiva
jo no l'hi vaig veure
i jo no soc una persona
que tingui tendència
a dir això
de pel·lícula
que siguin lentes o no
però aquesta
es deixa portar molt
per la seva
pròpia autocreença
de que és
molt bo
i això a mi
em molesta de vegades
una mica
no m'ho va semblar
mira que bé
que ho faig això
mira quin panorama
et planto
i vinga
et moc la càmera
d'aquí cap allà
ara torno cap a l'altra banda
però és que era bonic
eh
sí
però no sé
això si ho facis lleig
una pel·lícula
com
Hifos de los hombres
per exemple
que ja la va fer
fa com
no sé
quinze anys o així
no té res d'això
jo crec que hi ha autors
que arriben a un punt
en què es converteixen
ells mateixos
en mestres
i diuen
soc tan bo
que vaig a fer-te
a mi
això
no m'acaba de convencer
ara té moments
i té moviments
de càmera
i té
i això que tu expliques
no
de com
i la manera
de reflectir
aquella època
no
aquell moment determinat
no
a mi m'agrada força
la manera
com es reflecteix
les revoltes al carrer
no
també des del punt de vista
d'aquesta dona
a dintre
del mercat
bueno
la botiga de roba
aquella en la que estan comprant
és una mirada
molt especial
molt
la veritat és que sí
el Cuaron
això és inevitablement
ell ho sap fer
però en comparació
a aquesta
que deia
o a Gravity
per exemple
és una pel·lícula tan diferent
no
té una altra d'allò
no té res a veure
això
és una pel·lícula
valuosa
però que tampoc crec
que quedi
com la seva pel·lícula
allò
és la seva pel·lícula
de dir
mira que bo soc
i jo li diria
vinga
però ara fes una altra cosa diferent
que ets capaç
no sé
no ho veia això
però bé
a veure
jo després ja comentaré
que a Farnaú
s'hi tinc temps
i si no
anem comentant
no
podem comentar
que a Farnaú
l'heu vist
sí
jo sí
ah val val
doncs que a Farnaú
és una pel·lícula
libanesa
que passa a Beirut
jo crec que
és una pel·lícula
extraordinàriament
colpidora
perquè és una pel·lícula
on el protagonista
és un nen
de fet dos nens
que ho fan
que ho fan
extraordinàriament bé
un de dotze anys
i un d'un
i un nadó
un bebé
que
que són extraordinàriament
un nadó refugiat
sí
sí
una cosa
una cosa magnífica
etíop
etíop
sí
que diuen que són germans
i diu
i com és que són germans
i el nen diu
és que jo
em pinto
no sé com ho diu
diu algo així
és que es pinta
no
que la seva mare
prenia cafè amb llet
oh cafè
i cafè
i que prenia cafè
i una altra vegada
també diu que es pintava
però el cafè
diu
el primer que diu
és que la seva mare
prenia molt cafè
sí
això són les coses
amables de la pel·lícula
l'altre és molt bé
no n'hi ha moltes
d'amables
sí sí
perquè sap
jo trobo que
per sobre de la duresa
hi ha
un cant d'esperança
també
sí
sí
sí
perquè aquell món
és duríssim
duríssim
de fet és un nen
que comença la pel·lícula
amb un judici
que ell
denuncia els seus pares
per haver-lo portat
al món
sí sí
que és
una frase
que et deixa
d'entrada
glaçat
ara
ell és un
és un nano
extraordinari
està
l'ha tractat molt bé
la
com se diu
Nadine Labaki
Nadine Labaki
és una gran directora
molt
molt
molt
que ja va fer
Caramel
que era una pel·lícula
esplèndida
molt
molt
que et quedava
un gust
de boca
molt
bonic
amb la vida
de les dones
a Beirut
i després
també va fer
una altra pel·lícula
que és
Ara Donde Vamos
Ara Donde Vamos
sí
aquesta era ja
potser una mica
més reivindicativa
també
i bé
jo trobo
que
el que fornà
fins ara
és la seva obra
mestre
a banda
que se li ha
de donar
jo crec que
Caramel
era més amable
bueno era amable
absolutament
i en canvi
amb els anys
Beirut s'ha convertit
en una altra cosa
i ella
l'ha polsat
per tant
una
una cineasta
que
ha polsat
aquest canvi
i aquesta transformació
de la seva societat
és
valuós
és valuós
jo sí que la recomano
dient
de totes formes
que és una pel·lícula
al meu mòdus
sí que és dura
perquè
veure patir els nens
a mi
em trenca el cor
ho haig de
ho haig de dir
senzillament
i
està
molt ben treballada
molt ben conduïts
els nens
sorprenentment
ben conduïts
els nens
però tota la pel·lícula
està ben
muntada
i molt emocionant
sobretot
sí
bé
això és el que jo he vist
nosaltres vam tindre
l'oportunitat
al novembre
a la mostra
de ser en Mediterrani
de poder estrenar
a Cafarnaú
i de fer una petita
retrospectiva
que és les seves pel·lícules
van portar Caramel
i vam fer també
ara on vam
vam fer
com una secció
de focus
que avui en enfocarem
aquesta directora
i actriu
perquè ella també és actriu
sí sí
ella també surt
a Caramel
a Caramel també surt
aquí a Cafarnaú
també fa un paper
molt petit
al principi de tot
em sembla
l'advocadesa
l'advocadesa
al principi
hi ha un plano
amb ella de perfil
i després va sortint
i vam aprofitar
també
per poder mostrar
els centres educatius
sobretot la pel·lícula
d'Ara Donde Vamos
per mostrar aquesta
entenem
que és el contingut
de la pel·lícula
que és el paper
de la dona
davant dels conflictes
violents
i de com poden
mediar
davant la comunitat
d'aquell cas cristiana
i musulmana
i dels homes
que de seguida
s'embreveixen
i aquí les dones
busquen estratègies
de tots colors
per apassiguar-los
i arribar a intentar
de totes maneres
amb aquella escena
del principi
i també al final
que és
a l'hora d'on
dèiem
voler quin cementiri
anem
a enterrar els nostres morts
que estaven separats
entre cristians
i musulmans
com ho fem això
per tant
és una
una directora
realment
important
amb ascens
diguem
sí
sí
sense cap
sense cap dubte
Beirut i Alíban
és curiós
perquè una societat
com aquesta
i que dona
un tipus de dones
d'un nivell
important
és el més lliure
d'aquella banda
això te'n fes veritat
però
però
és sorprenent
sí
molt plural
hi ha moltes comunitats
i per tant
aquesta pluralitat
li dona aquesta riquesa
i aquests conflictes
també
sí clar
tot a l'hora
tot a l'hora
tot a l'hora
evidentment
sí
Pep
tens alguna pel·lícula?
què tens de pel·lícules?
bé
jo no he vist
aquestes pel·lícules
tampoc
no he vist
Pájaros de verano
que
és una pel·lícula
colombiana
que es va projectar
fa un parell
o tres de dies
i puc parlar
d'un parell
que hem vist avui
una d'elles
la que més m'ha interessat
és
La mujer de la montanya
ah sí
que és una pel·lícula
d'Islàndia
dirigida
és una pel·lícula
per Benedict Erlinson
i francament
és una pel·lícula
que et sorprèn
agradablement
perquè té
un contingut
un contingut
molt
punyent
de caire
de defensa
radical
de l'ecologia
i un càstig
diguéssim
tots
els
els mitjans
que hi ha
per
invertir diners
i fer-ne més
en energies
que costen
i
llavors
tot això
ve
conduït
d'una forma
potser l'única
que hi ha de fer-ho
sense prendre mal
que és
a través
de
de la faula
i llavors
tenim tota una sèrie
d'elements
que van acompanyant
la
la protesta
de la protagonista
que
des del minut
un
ja té
el seu
primer
tret
que és
fantàstic
una primera escena
molt
una primera escena
molt destacable
sí
molt molt molt
és d'aquelles que
arrenquen una pel·lícula
bé
i es manté
la pel·lícula
la manté
i a més a més
té un guió
molt ben estructurat
en el que hi ha
les seves sorpreses
que no aniré
a desvetllar
però que
recomano
extraordinàriament
perquè em sembla
que és una pel·lícula
interessant per tothom
i que tenint en compte
que és un cinema
minoritari
perquè a Islàndia
no es fan massa
produccions
ells són poquets
també
em fa por
sí
em fa por
que no passi
massa
desaperceguda
perquè és interessant
el seu contingut
el títol anglès
de la pel·lícula
perquè
l'islandès
és una dona
en guerra
dona en guerra
sí
batalladora
mira
per una vegada
el títol
en espanyol
també té sentit
per una vegada
si veieu la pel·lícula
ja ho veureu
sí
doncs ganes
ganes de veure'l
sí
molt bé
interessant
l'altre que hem vist avui
és Van Gogh
a les puertes
de la eternitat
de Julianne
Snavel
amb un guió
en el que col·labora
Jean-Claude Carrier
i bueno
ho comentava
amb la sortida
amb el Joan
que es veu que Van Gogh
que és un pou
pels directors
cada un fa la seva versió
i escolta
l'altre dia
em van veure
un altre
que era
de los campos de trigo
bajo los cielos nublados
que és un documental
que és un documental
i deixant de banda
la paraula Van Gogh
el demás
pràcticament
no té res a veure
amb Van Gogh?
no, no
amb la pel·lícula
que hem vist avui
no, perquè és un plantejament
diferent
és un plantejament diferent
oi així
és un documental
amb la primera
Van Gogh
era un tio
que es va passar la vida
escrivint moltíssim
amb aquesta sembla
que se l'hagués passat pintant
i tu plegat
va pintar deu anys
bueno, espero que
se l'hagués passat pintant
sembla més coherent
bueno, va estar deu anys pintant
tampoc
però l'altre
encara treuen
extractes descrits ara
i cartes cap aquí
cartes cap allà
el teu, la tea
al seu germà
bé, és una pel·lícula
que no m'ha acabat
de convèncer
és interessant de veure
perquè
s'agafa una
una visió
del Van Gogh
molt actual
tenint en compte
que
arriben a utilitzar
uns documents
que s'han trobat
el 2016
160 anys
després
és increïble
la història
de Van Gogh
realment
és una
un pou
de sorpreses
una pel·lícula
interessant
que no em sembla
rodona
però
que
en fi
pels que són
aficionats
a Van Gogh
pot ser interessant
i el treball
de l'actor
que és
Willem Dafoe
Willem Dafoe
és francament bo
perquè
hi ha moments
en què
això ja
segurament
l'Esnavel
que sap molt d'això
ho presenta
et presenta l'actor
d'una forma
en què
en lloc de posar-te
al quadre
et posa
a l'actor
i tu
ja recordes
el quadre
això és molt curiós
i ho fa
en molts casos
després hi ha una altra cosa
que també és interessant
i és que
deixant al marge
el guió
que hi ha
un guionista
important
com el Carrier
a dins
tenim que
amb els actors
hi ha col·laboracions
d'actors i actrius
molt coneguts
amb papers petits
però que són
molt
agradables
de veure
dintre del context
de la pel·lícula
el Mats Mikkelsen
i el Matías
amb el Rick
i Emmanuel Beard
Emmanuel Senyet
Emmanuel Senyet
sí, sí
molt bé
jo trobo
que la pel·lícula
és el que has dit tu
que és interessant
sobretot
perquè el Julien Esnavel
primer
és un pintor
abans
que un director
de cinema
i hi ha
escenes
de la pel·lícula
que semblen
matèriques
quan ensenya
els camps
quan està caminant
pel camp
i només es veu
el moviment
de l'herba
és com si estessis
trepitjant un quadre
de Van Gogh
d'aquells que hi havia
aquelles muntanyes
amb el gruix
de la pintura
i hi ha els plans
aquells dels girassols
que estan marcits
i tot
i bé
allò sembla
un quadre
exactament
i bé
està molt bé
per veure
també la recomaneu
i també tenim
una altra pel·lícula
que la vam trobar
molt interessant
que és
Professor en Groenlàndia
una producció francesa
dirigida
per Samuel Colardé
que és
la història
d'un professor
una història
fictícia
d'un professor
danès
que l'envien
un any
a fer
escola
a
Groenlàndia
i llavors
allà
doncs
hi ha
els problemes
d'adaptació
d'algú
que és
danès
per
amb els
habitants
de
Groenlàndia
no?
Vull dir
Groenlàndia
forma part
de Dinamarca
encara
encara que
no està
lligada
geogràficament
i aleshores
doncs
ja des del principi
se'ns diu
que hi ha tota una sèrie
de prejudicis
dels danèsos
en contra
dels
Groenlandesos
no?
I aleshores
doncs
la pel·lícula
primer
hi ha la qüestió
d'aquest tema
que és
molt interessant
i també
la qüestió
física
hi ha uns paisatges
absolutament
és preciosa
la pel·lícula
és una pel·lícula
per veure-la
un 70%
és d'una bellesa
extraordinària
però
la comunitat
com deia el Joan
dels Inuit
que són els
perquè
a sobre
ell escolleix
entre 3 possibilitats
la més complicada
80 habitants
i a la part
més elevada
de
Groenlàndia
i aquella gent
doncs
li tenen una mania
a la metròpoli
també
parlen
em despressi
aquests de
Compenac
clar
la vida
és que no té res a veure
la vida
a Granlàndia
dels esquimals
imagino
imagino
tu imagina't ell
que agafa un dia
i posa allà
tot és el més meu dir
que la pel·lícula
era francesa
sí
sí
sí
a sobre
amb l'òptica francesa
o no
no
no
l'òptica és danesa
és danesa
però imagina't tu
que
una de les classes
l'obra
foten una fotografia
de Martín Lutert
i explicant
l'uteranisme
i els xavals
aquells que té a la classe
sota
jo el que vull anar
és amb l'avi
amb l'am
que m'ensenyi
a pescar
que s'ha foques
que s'ha de menjar
i aquí és dur
home
ell es troba
que és clar
no acaba
d'enganxar
amb les tradicions
que hi ha
que són
els esquimals
però és una pel·lícula
molt dolça
molt
els nens
són preciosos
vull dir
una altra pel·lícula
de nens
ara sembla que toquin
les pel·lícules
de nens
però és veritat
que
sí
sí
hi ha aquell
hi ha aquell
prejudici
de Hitchcock
hi ha aquest prejudici
de Hitchcock
tan conegut
que un director
no ha de fer
pel·lícules
amb animals
i amb nens
però en canvi
els nens
cada dia
surten més bé
en el cinema
és que igual
a ell no li agradava
ni els nens
ni els animals
bueno
el Hitchcock
era molt particular
i una cosa
pels amants
dels animals
dir-los
que surt
un os
amb les seves cries
precioses
i que estiguin tranquils
que no passa res
d'acord
no se'ls maltractar
no se'ls maltractar
d'acord
dues dades
sobre aquesta pel·lícula
l'has vist també?
no
però estic buscant
estic escoltant-vos
i seguint la conversa
que de vegades
no passa pel principal
però potser algú
ha sentit
una coseta
i ara la comento
una qüestió
és que va guanyar
aquesta pel·lícula
l'acció oficial
de documentals internacionals
al Festival de Sundance
del 2018
del any passat
bueno
no està malament saber-ho
però no és un documental
això és un tema
del que hauríem de parlar
si se'n recorda
Xavier
precisament
li vaig fer aquesta pregunta
a Diana Toucedo
després de veure
30 lumes
per què aquesta pel·lícula teva
està qualificada
com a documental
i la cosa
té el seu historial
i la seva qüestió
prucelosa
de parlar-nos
de presentacions
de festivals
i per exemple
i has de classificar-los
d'alguna manera
tu has de dir
on vols optar
és el que ens explica
una cosa
jo tinc aquí el cartell
i em diu
nominació
gran premio del jurado
selecció oficial
2018
a Sundance
film
festival
però no
no em diu documental
Sundance
film festival
segur que està basada
en fets reals
vull dir això
sí
però documental
no ho és en cap moment
però resulta que
la classificació
on deia el Xavier
que ens explicava Diana
és més complicateta
del que sembla
primer que un
ho ha d'escollir
com a responsable
de la distribució
i després
per exemple
30 lumes
que és la pel·lícula
que jo vaig anar a veure
que estava la directora
Diana Taucedo
i la directora de fotografia
a l'Ara Vilanova
i al Cine Baix
doncs ells deien
que clar
nosaltres treballàvem
amb
no sembla un documental
de fet la pel·lícula
està de manera feta
que ens podria recordar
a la pel·lícula
d'Isaquilacuesta
a la
d'Entre Agües
per exemple
vull dir és que
van agafant
el que va passar
al voltant
i ho van incorporant
a la història
amb la qual cosa
documental del tot
no ho és
però ella deia
entre altres coses
els actors
que no són actors
no tenen contracte
per tant
no puc considerar-lo
una pel·lícula de ficció
és a dir
que de vegades
no pensem
en coses d'aquestes pel·lícula
que són més complexos
dels temes
però bueno
a vegades
la divisió
és que la ficció
es paguen els actors
i el documental
no
perquè s'acaba aquí
això
és el que ella destacava
en aquest cas
hi ha cinc actors professionals
i el rest és de la comunitat esquimal
doncs l'altra dada
que Xavier deia així
com en segon pla
parlant amb el Pep
que sembla ser que la teniu
ja aquest cap de setmana
la pel·lícula
és que s'estrena aquest cap de setmana
oficialment
a més a més
la farem doblada en català
i una versió també subtitulada
però
és d'aquestes
possibilitats
estrenar-la
perquè
a vegades
el que
deieu abans
en la pel·lícula
també
d'una mujer en la muntanya
són petites distribuïdores
que fan
molts esforços
per poder
trobar
un forat
a les
graelles
de programació
en aquest cas
tenim la sort
que
tant
un professor
en Groenland
s'estrena el dia 1
i la podrem estrenar
i
una mujer en la muntanya
que s'estrena el dia 8
el dia 8
nosaltres la farem el 15
perquè el dia 8
és el dia de l'home
i hi ha tot un
un fotiment
de pel·lícula
i ara us ho explicaràs
no?
sí
sí
però vull dir
que a vegades
és un problema
de com encaixar
m'agrada
tenim sis pantalles
i acabem fent 12 pel·lícules
si tot
la quantitat
de pel·lícules
que es fan
i la necessitat
que té moltes
actituds
de poder encabir
el dia de l'estrena
per temes
administratius
és complexa
llavors a vegades
hem d'esglaonar
les estrenes
però
fortunament
les podrem tindre
totes dues
molt bé
si voleu fer
algun comentari
de l'Stanley Donen
que ha mort
sí
i dels Oscars
vosaltres mateixos
anem amb el convidat
vull dir
sí
perquè
si no
si tenim temps
bueno
totes formes
diguem
en tot cas
deixar constància
que ens ha deixat
valgui la redundància
Estanley Donen
amb 94 anys
un dels directors
capdals
del cinema
sí
bueno
de Cantando
Bajo la lluvia
almenys
perquè recordi
la gent
i que va ser
ignominiosament
oblidat
en la cerimònia
a la cerimònia
dels Oscars
no és d'aquests directors
que està
en lletres mayúscules
en història del cinema
però la veritat
és que totes les pel·lícules
són impecables
vull dir
tenen una factura
i tenen una factura
una textura
per mi
sí que està
entre els grans
per mi
és dels primers
no s'acostuma
per mi també
les pel·lícules
que ell
les pel·lícules
que ell va dirigir
no les fa qualsevol
no les pot dirigir
ningú més
i per això
al començament
del programa
sentien
la cançó
New York
on the town
on the town
molt bé
molt bé
molt bé
doncs
explica'ns una mica
la història
del cinema baix
i després
el que feu
al teu aire
com tu vulguis
bueno
l'història
vosaltres li dieu
cinema baix
però nosaltres
diem cine baix
però és una forma
d'acord
d'acord
complicar
el tema
de la comarca
però bé
l'història
és una mica
com ja ho ha anomenat
el 2003
tanca
el cinema
esguinar
producte
una fallida
econòmica
per voler
diguem
competir
amb la posada
en marxa
a les afores
de Sant Feliu
d'una mitjana
centre comercial
de gran d'àrea
amb el seu McDonald's
i amb onze sales
i amb onze sales
d'una cadena
com
Bielmo
això el fa entrar
a una inversió
que tenia tres sales
passa a sis
aquest sis
això no ho pot suportar
una vegada per la competència
i l'altra per l'esforç financer
i fa fallida
el 2003
després d'un any i mig
de mobilització ciutadana
que es crea amb la plataforma
Pro Cinema
convencem l'Ajuntament
perquè compri l'edifici
però a més
compra l'edifici
llavors l'esforç va ser
comprar la maquinària
i l'antipropietari
per poder començar
a fer cinema
això va voler dir
comprar la maquinària
i comprar les deutes
que això era un efecte secundari
perquè quan anava
a buscar una pel·lícula
deien
sí però vostè
o vostès
ja deu
en diu
no, nosaltres no tenim
les que veure
i si no paguen
aquests diners
no podem
i ens passava el mateix
amb els recanvis
de maquinària
que anava a comprar
una bombeta
que són encara
són bombetes
de 4.000 batx
etc.
ens passava el mateix
ens recordaven
que hi havia un fons
que s'havia d'eixugar
vam arribar a fer pactes
el que fem
de taquilla
una part serà
per això
i així vam anar passant
i d'això ja fa
12 anys i mig
hem passat
vau digitalitzar
aquest va ser el segon
gran repte
perquè la digitalització
va ser molt dura
perquè vam arribar
a tancar 700 sales
a aquest país
que són moltes sales
la gran idea
que hi havia
que estava sustentada
una mica
per la mateixa crisi
que va partir
el cinema
és que
només
tenia
que digitalitzar
i s'havia de mantenir
i promocionar
les cadenes
que estaven
als centres comercials
els cinemes
diem de proximitat
o dels centres
de la ciutat
entenem
que eren
prescindibles
és a dir
que no feia falta
que es fessin
grans esforços
que desaparèixer
no tenia cap
sí
ara jo crec
que s'han donat compte
del gran error
que han fet
com
podríem dir
com els grans centres comercials
que al final
han posat botigues
de proximitat
com el dia
i aquesta gent
però
hem de recordar
que la digitalització
la va pagar
majoritàriament
a les grans cadenes
de l'exhibició
i el motinesa
els distribuidors
les majors
el 75%
de la inversió
que costa una màquina
ja penseu
que a cada màquina
en aquell moment
se n'anava a 70.000 euros
si nosaltres
multipliquem per 6
a més a més
els processadors de so
l'enxarxament
és un volum
considerable
d'inversió
llavors
què feien
van finançar
a les grans
cadenes
cadenes
i el 75%
ho van fer
les distribuidores
i passava
que les petites
distribuidores
diem
goles
de contracorrent
que volien
fer una pel·lícula
amb aquestes
cadenes
d'exhibició
havien de pagar
com un pH
com que les màquines
no són vostres
que les hem pagat
les grans distribuidores
que són diners
si vosaltres
voleu col·locar
lieu el BPF
que anir deia
recordo que al principi
ens preguntaven
voleu una còpia digital
però teniu BPF
diu
no en tenim
ah
doncs us la donem
clar
perquè una còpia
que no ha de pagar
un pH
de poder exhibir-la
o sigui
els distribuidores petits
han de pagar
per poder exhibir
la seva pel·lícula
amb aquestes grans cadenes
perquè són
les propietaris
de les màquines
no són ells
sinó que són
les distribuidores
i volen
que els hi posin
les seves pel·lícules
la de Sony
la de Disney
això és un cop
que a vegades ha passat
desapercebut
però que va passar
nosaltres vam tindre la sort
que com que som
associators
sense ànim de lucre
vam poder acollir-nos
ah
perquè també és una altra qüestió
a sobre
ni Europa
ni l'Estat
ni la Generalitat
va crear cap font de subvenció
només al final
la Generalitat
va crear un font de subvenció
per aquells cines
que estaven
a 40 quilòmetres
d'un altre cine
que tingués digitalitzat
i això
vol dir
que es van poder salvar
centres com Puigcerdà
o per poder dir
cines molt allunyats
i per tant
de difícil accés
per a la població
si no és amb el seu cinema
propi
per tant
al no haver-hi cap manera
de financiar-ho
et tenies que acollir
amb aquest fons
de les meixos
i les meixos
deien que si no havies estrenat
cosa que no podien fer
els cinemas petits
perquè no et deixaven estrenar
i era un peix
que es mossegava la cua
no podies estrenar
llavors no podies ser financiat
perquè no podies estrenar
van poder recórrer
COP57
que és un intentat
financer
ètica
servei de finances
ètiques
que ajuda
sempre
només
amb l'aval
del cas de la ciutadania
66 persones
van avalar
cada un
que si no podien pagar
el préstec
ells posarien
3.000 euros
per poder-ho
aixugar
cosa que ja em dic
que no deixaríem
que passés
i no hem deixat
que passés
hem tornat
escrupulosament
els crèdits
fins ara
i per tant
vam poder comprar
la primera màquina
després de la primera
que ja vam poder estrenar
una primera
pel·lícules
de igual temps
hi podíem fer
una miqueta més de caixa
i vam començar
a poder
acabar de digitalitzar
no entraré en detalls
però va ser una cosa
molt dura
dura
volguem dir
perquè
en aquell moment
nosaltres vam intentar invertir
en una empresa
que era independent
que volia néixer
i volia facilitar
màquines digitals
perquè no tanquessin
aquell que no tanquessin
els 600
i les grans empreses
la van ofegar
van passar
d'aquell préstec
de 100.000 euros
que ens van deixar
per comprar màquines
un any i mig
amb aquests diners bloquejats
perquè li van restringir
l'accés a màquines digitals
a aquesta empresa
que volia facilitar
la digitalització
dels altres cinemes
i es va fer una altra cosa
molt lletja
si m'enrotllo molt
jo en pareu
una cosa molt lletja
que era
que com que les mejos
van obligar
a digitalitzar
les grans cadenes
les màquines digitals
de primera generació
que ja tenien
les van retirar
i les van guardar
en un magasem
penseu
que nosaltres
vam poder
comprar una màquina nova
a la sala 1
més gran
per tant
ja de segona generació
però les altres màquines
per poder
fer digital
d'una manera
més aviat ràpida
les van comprar
de segona mà
a Corea del Sur
perquè les màquines digitals
de segona mà
que es van retirar
del circuit
de cinemes
grans
com
Ielmo i Cinesa
es van quedar guardats
al magasem
perquè no fessin
baixar preus
etcètera
les acabaven venent
a Sud-amèrica
però això
va fer
que van tolerar
que 700 sales
perquè si aquestes màquines
igual que les
podíem fer servir
nosaltres
les véssim posat
a venda
amb altres cines
que van tancar
que tancar
en resum
que volien el mercat
per ells
sí
clar
o sigui
era
és una història
diem fosca
diem
no visible
que com
d'alguna manera
que parlem de cultura
és una cultura agressiva
és una cultura
que els diners
acaben sent
molt importants
i obligant
per tant
això que pobles
com
Viladecans
o Santa Coloma
granets
s'hagin quedat
sense cinc
hi ha com 7 o 8 ciutats
de Catalunya
de més de 50.000 habitants
que no tenen cinemes
al seu interior
o que no tenen cinemes
ni al seu municipi
que han de sortir fora
per poder
i clar
els que defensem
que
a tot poble
que se precia
que diríem així
igual que hi ha una església
hi ha un
un centre
un gran poliesportiu
un gran poliesportiu
hi hauria d'haver un cinema
perquè poder
encara que
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
cinema
ja només
per gaudir
del cinema
sinó també
per acostumar
el jovent
a veure cinema
en pantalla gran
i a compartirlo
i a fer cineforms
com deia ells
i a compartir
amb directors
directores
això és un
és un
com un accés
a la cultura
que no s'hauria
de deixar perdre
i això
com ho intentem
fer nosaltres
com dèiem
fem cinema
comercial
que cada
sabana
que podrem
fer
però
s'era en
roilàndia
la sabana
que bé
farem
ah també
aquesta setmana
al final
entrarem
Green Book
que no l'havíem anat guardant
pensant
a veure què passarà
amb ella
també molt a tapa
ahir perquè estàvem fent
les mostres
cinefòrums
i tot això
llavors
el 60%
de pel·lícula
de les sessions
que fem
és cinema europeu
són membres
d'Europa Cinemars
i per tant
tenim aquest acord
i aquest conveni
que a partir
del nostre compromís
amb el cinema europeu
per vol dir
espanyol i català
evidentment i francès
la majoria
de pel·lícules
que portem
són europeus
que d'alguna manera
és el sentit
és la inversa
el que fan els cinemes
diem
de centres comercials
en què el 70%
i més
és cinema
americà
per dir-ho així
Escolta, Javier
de cara a la gent
que ens escolta
la programació
de Cinebaix
on la poden
trobar
fàcilment?
A la web
a la nostra web
que tenim
cinebaix.com
cinebaix.cat
tenim
aquesta web
que hi ha
tota la programació
que fem
i hi ha un altre web
que es diu
mostra.cinebaix.cat
que és on hi ha
les quatre mostres
que fem
al llarg de l'any
que la diferenciem
perquè d'una maniga
ja la farcim
més de premis
intentem cultivar millor
la filmografia
i la biografia
dels directors
mentre que la
transmissió d'òpera
i de
correcte
i per això
diem
que a part de la programació
social
que la característica
seria
fer cinema europeu
sempre que podem
i versions originals
i totes que puguem
doblades en català
o subtitulades en català
llavors fem
altres programes
com l'òpera
en directe
que ja fem
deu anys
que ho fem
des del primer
projector digital
que vam tenir
i també en diferit
això és un públic
que és molt agraït
bàsicament
en fem
de fet
una a la més
que a vegades
en fem alguna més
però normalment
en fem una a més
i bueno
la setmana
l'última
que vam fer
l'altra viat
hi havia com
240 persones
pràcticament
a la sala 1
que era molt
Royal House
que és el que
diem
la centremissor
fa unes postres
amb escenes espectaculars
i a mi que no
m'atrau molt
l'òpera
he de considerar
que és
jo sempre recordo
aquella frase
que venia
un espectador
i deia
jo vaig a liceu
però veig els actors
o les cantants
en petits
però en canvi
aquí li veig
fins a la barruga
de la que canta
en el sentit
que és com un partit
de futbol
que hi ha
com 18 càmeres
que ho estan
gravant tot
i a dir
que unes forces
escenes espectaculars
l'altre
programa que fem
és la Cine Baix
Educa
que acaben passant
més de 8.000 alumnes
al llarg de l'any
perquè el que volem
és
i ho fem
de forma
la majoria
de forma gratuïta
fem un cicle
que dèiem
cinema i drets humans
i que
en base a continguts
curriculars
oferim
pel·lícules
per totes les etapes
educatives
infantil
primària
ESO
i batxillerat
perquè la gent
pugui veure
pel·lícules diferents
a les que estan
acostumats
ara estem fent
un programa
que anomenen
de servei comunitari
amb un dels instituts
que és que alumnes
d'ESO
per tant
de 12 a 16 anys
venen a veure pel·lícules
a canvi
que ajudin
a escombrar
la sala
després també has de parlar
del voluntariat
i això em sembla
molt i molt important
els animem
a que
després
vegin
com ho deixen
i per tant
que vegin
que no en brotar
ajuda
a no fer
a no fer
a no tenir
que fer
aquesta feina
d'escombrar
però que
i curiosament
ho veiem
els deixem
triar les pel·lícules
perquè a vegades
en una fitxa
ens comentin
com la valoren
però ells tenen
tota la tendència
a anar a veure pel·lícules
de
diguem
de model Hollywood
van a buscar
els costa molt
i ara estem intentant
veure com reconduir
perquè
també s'animin
a veure pel·lícules
d'alguna manera
europees
i que per tant
puguin veure aquest tipus
però la finalitat
de Cinema Educa
o Cinema Age Educa
és aquesta
poder
i aquí com que és
una audiència cautiva
en el sentit
que
perdona
professor Ingroenlàndia
és una pel·lícula
que jo
pels nens
em semblaria interessant
estem convençuts
ja que ara hem fet
també
aquesta setmana passada
encara la farem
serà
l'escola de la vida
que és francesa
i també la pel·lícula
una classe de piano
que també valoràvem
que
clar
nosaltres quan les anem
visionem
anem apuntant
aquesta seria
recomanable
per incluir-la
tal
però
voldria dir
que aquesta seria
la tipologia
veure aquest tipus
de pel·lícula
europea
pel·lícula
que té un contingut
dient pedagògic
i d'alguna manera
tingui per tant
una altra visió
no és tanta
que no hagin a veure
sí
i defensar uns valors
sinó un altre punt de vista
però també
hi ha un altre component
que és el cinema de demanda
que bons
professors o professores
sobretot ho fan molt
les professors
o les professores
d'idiomes
que ens demanen
per a pel·lícules
en versió original
i que també tinguin
un contó
això també ha anat creixent
i abans ho feien
només per a la població
de Sant Feliu
però ens han demanat
a aquests poblacions
que no tenen cinema
des de Castellbils
Val
Molins
Esplugues
que també puguem
accedir-hi
encara que
amb aquests
ja no els fem gratis
si no els fem pagar un euro
encara sigui simbòlic
però perquè tinguin
d'alguna manera
també l'oportunitat
i que es cobren la sala
i que es cobren la sala
també
i també es cobren la sala
o ja no
si paguen l'euro
encara no ens hem atrevit
però
no perquè passa
que el tema
quan venen a les escoles
ja no hi ha
ni el bar obert
ni hi ha opció
és un cinema
sense crispetre
però no deixa
que alguna vegada
es porten coses
i sí que els animem
a que evidentment
tot el que portin
ho retirin
perquè a més
tenim uns contenidors
per fer una recollida
selectiva
de deixalles
que saben posar el paper
on posen els residus
i els envasos
per tant
aquest seria
per tant
cinema diem
per entendre'n
de programació setmanal
que seria el comercial
fem les òperes
fem cinema educ
i llavors vindrin
la programació
de les mostres
que d'alguna manera
des de fa 12 anys
ara veig que teniu
la Internacional de les Dones
bé
d'avui fem programacions
com deia abans
el company
que fem cinefòrums
que intentem
sempre que podem
portar
la directora
i ara
el que farem
és que aprofitem
el dia de la dona
portar
la Georgina Gisquelles
que ha fet
l'explotació
en les Kellis
és un documental
sobre aquest sistema
d'explotació
aprofitem
perquè s'estrena
no, no s'estrena
aquesta ja s'ha estrenat
en una qüestió
de gènere
i RBG
que parla
de la mateixa
això no sé què és
això
és un documental
que parla
de la mateixa
persona
d'una qüestió
de gènere
una jutgessa
que s'ha d'enfrontar
que arriba a ser
membre del Tribunal Suprem
dels Estats Units
i que és l'única dona
i que acaba
per tant
fent una lluita
per poder
ser considerada
per fet
que era dona
de poder ser
arribar al Tribunal Suprem
totes les traves
que arriba
i em sembla
apropiada
i la coincidència
del documental
i la ficció
igual també ens ajuda
a veure
els dos plantejaments
és un documental
que tracta
la mateixa temàtica
això d'una cosa
toqueu
el tema
del cinema
clàssic
entenent
per clàssic
el cinema
dels pioners
diguéssim
i fins als 50
ho vam fer
i ho vam
haver de deixar
de fer
per una
pràctica
amb aquell principi
tècnica
les pel·lícules
en 35
eren pel·lícules
que eren
delicades
nosaltres teníem
màquines
molt vestudes
les aguantàvem
amb filferro
per esperar
a poder digitalitzar
que dèiem
com els punyestres
perquè teníem
que fer
i abans
patíem
moltíssim
perquè si es quedava
trebada
i fèiem malbé
ni un sol
fotograma
d'aquestes pel·lícules
érem
severamente
advertidos
perquè eren
pel·lícules
delicades
i a vegades
venien també
molt treballades
teníem
amb la nostra
cinemàtica
era molt delicat
obtenir un sol
de qualitat
perquè les bandes
són
estaven molt
desgastades
i al final
ho vam deixar
de fer-ho
hem intentat
alguna vegada
ara que tot
hi ha tot un esforç
de la gent
de Classic Flims
que fer una feina
molt notable
de remasteritzar
i per tant
digitalitzar
pel·lícules
llavors estem
tornant
a veure
quan hi hagi
aquest gruix
potser tornar-ho a fer
i llavors
què ho feu
amb cicles
de directors
per exemple
o de cinematografies
quan ho havíem fet
ho havíem fet
per cicles de directors
molt bé
per tant
encara tenim els pòsters
que al vestíbul
els tenim
no heu estat mai
no
els tenim allà posats
perquè
havíem
treballat
amb aquest esquema
però ja ho dic
va haver-hi un moment
en què
les pel·lícules
eren
estaven molt treballades
molt febles
i per tant
que a vegades
que teníem
se'ns enganxava
a una pel·lícula
patíem molt
i a més
la qualitat
que acabàvem oferint
a vegades
eren bastant
ratllades
hem delicat
el tema del so
era brut
llavors vam dir
bueno
deixem-ho estar
perquè els mateixos
espectadors
ens ho deien
igual
vam d'esperar-nos
que això
puguem tindre
còpies
de bona qualitat
per poder-ho
oferir
com Déu mana
totes les pel·lícules
tenen col·loqui
o són algunes
que estan
determinades
en el cas del clàssic
sempre teníem
una introducció
d'una persona
que en sabia
però amb el cinefòrum
sí per exemple
en el cas de l'esquelis
vindrà la directora
la setmana passada
va vindre
amb el 31
va vindre la directora
la setmana que ve
farem un documental
que em sembla
a dalt de tot
si mireu a la web
al revés
cap a dalt
en diem
el pericle
més amunt
el pericle
és un documental
la vella llum d'Europa
que a més a més
el director
que ho ha fet
que és de les Terres de l'Ebre
fa aquest documental
que busca
des de la batalla
de l'Ebre
refugiats
i el problema
de la immigració
fa aquest plantejament
i a més a més
farà
com que la música
és seva
farà intervencions
en música en directe
volia dir també
que estem fent
una modalitat
que diem
cinema documentat
que és presentar
una pel·lícula
i un llibre
que tingui relació
amb el contingut
de la pel·lícula
per tant
això amb la mostra
ho estem fent
sovint
presentem
un llibre
o una revista
que intentem
complementar
o contextualitzar
el tema
de la pel·lícula
o sigui
no només
el tema
cinematogràfic
sinó també
portar
o bé
el director
com va ser
l'ésser humanitat
o vindrà
en tot cas
l'actor del llibre
perquè ens expliqui
la pel·lícula
i el possible
el llibre
en el cas
de la mostra
de cine baix
ho estem fent
més sovint
perquè són temes
a vegades més agraïts
al cinema
latinoamericà
que farem
el 28 de març
hi haurà la pel·lícula
del 28 de març
a l'1 d'abril
feu el cinema
latinoamericà
recuperarem
aquesta pel·lícula
ja fa
es va estrenar
fa un parell de mesos
però ha passat
sense pena
ni glòria
que es diu
la noche de 12 años
que és sobre el tema
de la mojica
per tant
hi ha un actor
d'aquí
que ha fet un llibre
aquí em van parlar
de l'abastament
aprofitarem
i un xicot
que ha fet un llibre
i per tant
la veuré
es parlarà
no només
de la pel·lícula
sinó també
aprofitarem
que ens parli
del seu llibre
que explica
tota aquesta història
per tant
és una modalitat
que anem fent
perquè també
les mostres
les acompanyem
a una edició
de la revista
si de fet
és un diari periòdic
de cada 15
que es diu
la directa
i ens fan
un suplement
dintre de la revista
de 16 pàgines
on parlem
de la programació
i parlem
de temàtiques
també
per complementar
a vegades
i contextualitzar
les pel·lícules
i temes
que no poden
entrar pel tema
del tema
del Líban
després
us la pel·lícula
que alguns
expliqui
si pot
quin és
el context
perquè això
ens ajuda
una mica
a reflectir
el cicle
del cine
asiàtic
que jo vaig veure
alguna
i eren totes
molt interessants
i realment
en algunes
que pogués haver-hi
un intercanvi
de gent
que ho conegui
en el cas
en el cas
de Madin Índia
vam portar
una experta
a parlar
del tema
dels teixits
perquè la partícula
ho portava
i una altra pel·lícula
també
va vindre
sobre el tema
de la immigració
dels refugiats
pensant sobretot
en el tema
del rogiva
vam poder estrenar
una pel·lícula
que es diu
Funa
encara s'estrenarà
d'aquí un mes
i mig
que era
una pel·lícula
d'animació
Camboyana
en el cinema
ciàtico
ens hem trobat
una curiositat
que vam poder
posar
dues pel·lícules
de països
que normalment
és molt difícil
Vietnam i Camboja
no arriben
a Àfrica
ja no arriben
a pel·lícules africanes
per tant
al maig
quan farem la pel·lícula
quan vam fer
i ara tornarem
a repetir
a l'Africa
trobar pel·lícules
és complicat
perquè a més
les has de subtitular
les has de traduir
subtitular
i això també
ho hem de fer
perquè si no
no hi ha manera
de visibilitzar
aquest tipus
de cultura cinematogràfica
d'aquests països
que no arriben
com veieu
és un pou
això
podem treure
material
i material
i material
i parlar
de diferents
sempre ens quedem curts
de temps
exacte
bé
li agraïm
que hagis vingut
i que ens hagis explicat
tot això
molt interessant
i el felicitem
per la feina que fan
per tota aquesta
activitat cultural
i encara no hem acabat
de parlar
de tot el voluntariat
perquè tot el cine
està
però no tenim temps
un altre dia
i tant
ja en farem
un altre dia
n'hi ha per un altre dia
moltes gràcies
per la setmana vinent
tenim el convidat
Josep Bosch
que és un metge
que ens vol parlar
sobre la relació
entre el metge
i el pacient
ens sugerirà
algunes pel·lícules
que ens hi puguem
fixar
i debatre
i ens sembla
també un tema
això serà
molt interessant
perquè tots
som possibles
pacients
doncs
fins la setmana
vinent
bona nit
molt bé
bona nit a tothom
a rebeure
missa
Fins demà!