Title:

Camarón, Petitet i "Como Nossos Pais"; i el neofeixisme vist pel cinema: Bergman, American History X i La Ola

## Bloc 1 — Recomanacions i crítiques de cinema ### Camarón, Flamenco y Revolución (Alexis Morante) **Documental d’arxiu sobre Camarón de la Isla** que entusiasma per la força del personatge i la seva veu, però amb omissions notables. • **Virtuts:** recorregut vital complet, material d’arxiu valuós i impacte universal del seu art (comparat amb figures com Ravi Shankar o Frank Sinatra). • **Crítiques clau:** - **Oblit de la seva etapa a Badalona/Barcelona** (no es menciona “Badalona” i quasi no apareix Barcelona), malgrat concerts al Palau de la Música i La Monumental, i el seu vincle amb Catalunya. - **Enfoc “andalusista”** per ser una producció de Canal Sur/Junta d’Andalusia: es construeix un *relat nacional* que **esborra la dimensió gitana universal** de Camarón. > "En el meu fèretre només hi haurà la bandera del poble gitano" — voluntat de Camarón, remarcant la seva identitat per sobre de l’andalusisme o l’espanyolitat. • **Moments destacats:** - La lectura que el seu “quejío” ja conté **contingut social** sense necessitat de lletres explícites (record de Paco de Lucía). - Records dels Jocs del 92 (contractat però no hi va actuar per la seva mort el febrer de 1992). • **Veredicte:** **Recomanable**, tot i les mancances. Convida a trencar prejudicis sobre el flamenc a Catalunya i a reconèixer el llegat de Camarón. ### Petitet (Carles Bosch) **Retrat vibrant de la rumba catalana** a través del percussionista Petitet i el seu repte: portar la rumba al Liceu en format simfònic. • **Eix narratiu:** promesa a la mare al llit de mort; **superació personal** malgrat la *miastènia gravis*; del carrer de la Cera al Liceu. • **Tensió dramàtica real:** malalties, contratemps logístics, i fins i tot **cantant solista perdut per una borratxera la nit abans**. • **Lectura cultural:** film que emociona i s’exporta bé, però **dificultat de convertir la rumba catalana en fenomen global** (disciplina/organització vs. espontaneïtat del context). ### Como Nossos Pais (Laís Bodanzky) **Drama brasiler** que aborda amb gran **equilibri i naturalisme** els rols de gènere, la vida de parella i l’*empoderament femení* sense caure en pamflets. • **Temes:** - Reavaluació del paper de la dona al segle XXI. - L’amor com a *concepte social* i la fidelitat com a possible forma de **repressió**. - La sobrecàrrega de rols (filla, mare, professional) i la **pressió invisible** sobre la dona “independent”. • **Punts forts:** guió coescrit per la directora i el seu marit, mirada **no maniquea** (“dona amb l’home”), i sensació de **realitat quotidiana**. • **Veredicte:** **Molt recomanable** per la seva honestedat i capacitat de generar reflexió. ## Bloc 2 — Debat: neofeixisme i cinema ### Marc general **Ressorgiment de l’extrema dreta a Europa** amb partits que ja **incideixen en governs**. Factors clau: • **Crisi econòmica i pèrdua de poder adquisitiu** (especialment des de 2008), precarietat i **erosió de la classe mitjana**. • **Immigració i refugi** instrumentalitzats com a **cap de turc**. • **Desaparició/transformació del moviment obrer**, deslocalització i *revolució tecnològica* (robòtica) que destrueix llocs de treball. > "La percepció de pobresa és sovint una percepció de desigualtat." ### El huevo de la serpiente (Ingmar Bergman, 1977) i ecos de Cabaret **Berlín 1923**: hiperinflació, fam i desesperació. El film il·lumina el **naixement del monstre** dins la societat: decadència de Weimar, violències antisemites creixents i experiments “científics” que preludien l’horror. • **Paral·lel històric:** Tractat de Versalles, **hiperinflació**, caiguda de la **classe mitjana** i ascens del ressentiment (banquers/prestamistes, molts jueus), **utilitzat pel nazisme** fins a l’Holocaust. ### De 1929/73/2008 al present: patrons que tornen • Cicles de **crisi capitalista** (1929, 1973, 2008) i conseqüències socials. • La **classe treballadora** és absorbida en una **classe mitjana endeutada** (hipoteques) que **assumeix menys risc** i queda més exposada a la por. • **Immigració** com a substitut del “ressentiment nacional” (Versalles) en el relat contemporani de l’extrema dreta. ### American History X (Tony Kaye, 1998) **Radicalització individual** en context de família fracturada i entorn tense, amb **lideratges neonazis a l’ombra** i **institucions desbordades** (educació, policia). • **Clau:** la promesa de **“solucions fàcils”** a problemes complexos posa el focus en la **polarització i el racisme**. ### La Ola / Die Welle (Dennis Gansel, 2008) Experiment pedagògic que mostra **com neix l’autoritarisme** a l’aula: ritual, uniforme, salutació, lema (*força mitjançant disciplina, comunitat i acció*) i **efecte identitari** que emborratxa de poder. • **Deriva:** el professor **perd el control** i constata que ell mateix **va ser arrossegat** pel poder. • **Missatge:** la **educació i la cultura** són **centrals** per immunitzar contra el sectarisme i la seducció de l’autoritarisme, especialment en joves que, tot i “tenir-ho tot”, **busquen sentit** en llocs obscurs. > "Pertànyer a un grup identitari dona seguretat, però també pot encegar." ### Apunt final Referència a La cinta blanca (Haneke) per aprofundir en **educació i valors** com a substrat d’ideologies autoritàries. Tancament amb disculpes pel temps i compromís de continuar el debat.

['Camarón de la Isla', 'flamenc', 'documental', 'Andalusia', 'Badalona', 'Barcelona', 'Paco de Lucía', 'La Leyenda del Tiempo', 'Petitet', 'rumba catalana', 'Liceu', 'Carles Bosch', 'Gato Pérez', 'miastènia gravis', 'Laís Bodanzky', 'Como Nossos Pais', 'feminisme', 'parella', 'Brasil', 'neofeixisme', 'extrema dreta', 'crisi econòmica', 'hiperinflació', 'Tractat de Versalles', 'immigració', 'classe mitjana', 'precarietat', 'El huevo de la serpiente', 'Ingmar Bergman', 'Cabaret', 'American History X', 'Tony Kaye', 'Edward Norton', 'La Ola', 'Die Welle', 'educació', 'sectarisme', 'identitat', 'cultura', 'aïllament juvenil', 'Jocs Olímpics 1992']