This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Cinema sense condicions.
Bona nit a tothom, un dimarts més ja som aquí disposats a parlar de cinema, del que ens agrada, del que ens han estrenat, del que vindrà.
Estem a Cinema sense condicions, és el programa dels dimarts, que sabeu que en diferit es torna a emetre el dissabte a les dues del migdia.
Avui és un honor i un plaer tenir, avui, aquí, de convidada al programa a una d'aquelles persones que en el món cinematogràfic passen, sobretot, molt desapercebudes pel gran públic,
però que sense les quals no es farien pel·lícules i la història del cinema de qualsevol país,
i ara podíem centrar en el nostre país de Catalunya, no existiria o seria molt diferent.
Avui tenim el plaer i l'honor de tenir al programa una d'aquestes persones, una persona que imaginem que ha estat implicada des de petita en el món cinematogràfic.
Per què ho dic això? Doncs perquè el seu pare, Josep Maria Forn, un dels cineastes més prestigiosos del nostre país, del nostre petit país,
director, productor, guionista i actor, on ha fet unes 250 obres.
Jo recordo, com a director, per exemple, la Piel Quemada, que l'any 1966 va fer un impacte brutal, brutal.
Crec que l'he vist 5 o 6 vegades i potser ara l'ha de fer, no sé, potser 7 o 8 anys que no el tornarà a veure,
però me'n recordo perfectament d'una pel·lícula que va fer un gran impacte.
Però és que, i em sembla que ja la persona convidada ja hi va participar,
hi ha hagut altres pel·lícules, com el Judici, que ens sembla que ella va fer de productora,
el coronel Macià, ho sap el ministre, i així faríem una llarga llista.
Però és que si haguéssim de resumir l'obra del pare de la persona que tenim aquí,
seria molt complicat, perquè el 1975 va fundar i presidir l'Institut de Cinema Català,
del 1987 al 1991 va ser director general de Cinematografia del Departament de Cultura de la Generalitat,
el 1994 és elegit president del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya,
el 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi,
i el 2010 el Premi Gaudí d'Honor per la seva trajectòria cinematogràfica.
Però és que la seva mare també pertany en aquest món.
Té 34 pel·lícules a les seves esquenes com a actriu,
segons consten en molts llocumens, qualsevol lloc que es pot veure.
Com a productor, Josep Maria Forn va tenir dues productores,
una era a producció en cinematogràfica a Estéide i l'altra a Films de l'Orient,
i és a partir del 2001, si no estic equivocat,
que Sandra Forn, que és la nostra convidada d'avui,
pren relleu generacional als Films de l'Orient.
Bona nit, Sandra, benvinguda.
És un gran plaer i una gran satisfacció tenir-te avui al programa,
per tant, perquè ens puguis explicar el que fas als Films de l'Orient, etcètera.
Dono també la benvinguda a la resta de l'equip,
tenim aquí en Joan Sardà, a la Càrma, a la Rua,
a la Lúcia, al darrere i als Vidres,
per tant, bona nit a tothom,
i inclús a algun acompanyant, cap problema.
Jo començaria, si voleu, per parlar una mica,
tots sabem que aquests dies hi ha hagut un o dos o tres festivals
per aquí a Barcelona, de cinema,
i ja vam dir en el programa anterior que intentaríem una mica comentar
la impressió que no havíem tret després de veure moltes pel·lícules,
perquè ens hem passat el dia veient pel·lícules,
per tant, donem la peu a que en Joan ens digui una mica la impressió
que n'ha tret d'aquest primer festival que...
Sí, que és el Barcelona Film Fest.
Que va passar al Verdi.
Que pretén ser un festival amb cara i ulls,
i per mi no ho acaba d'aconseguir,
perquè és una iniciativa privada
d'una empresa que està en el sector de la distribució i de l'exhibició,
concretament és el cinemes Verdi
i la distribuïdora Contra Corriente Films,
i aquest festival, doncs, és com una mena de preestrenes
tant de la distribuïdora com de l'exhibidor, no?
Aleshores, esclar, això ens planteja el problema
que Barcelona té molts festivals petits, parcials,
dedicats a gèneres o a coses limitades,
però que li fa falta un gran festival.
Potser no un com els grans festivals internacionals
que nosaltres coneixem, de Cannes, Berlín, Venècia,
i de Sant Sebastià, etcètera,
però sí que hauria de tenir almenys un espai
durant l'any, com ja tenia abans
amb la Setmana del Cinema en color
i que després es va voler continuar
com un festival de Barcelona,
i això no s'aconsegueix.
Aleshores, doncs, aquesta iniciativa privada
vincula aquest festival a la festivitat de Sant Jordi,
que és una excusa com qualsevol altra,
perquè, bé, aleshores diuen,
bé, és que barrejarem història, novel·la,
el llibre, la pel·lícula pot ser que sigui millor que el llibre,
no sé què, una sèrie d'excuses,
i per poder posar un títol de festival
que digui Sant Jordi,
que, bé, no ho sé,
és de les poques coses catalanes que hi ha en el festival,
perquè després veus que,
esclar, vull dir, si hi ha la secció oficial,
totes les pel·lícules són estrangeres.
De les que jo vaig veure,
només n'hi havia una subretulada en català.
Es van passar algunes pel·lícules catalanes, però...
I pel·lícules que tenies la sensació
que estaven al festival perquè estaven per estrenar-se,
i els havien donat l'opció d'incloure-les al festival,
però no és perquè hi hagués cap cosa...
No, no, no, no hi ha una selecció
com hi ha en un festival seriós,
diguem-ne, en un festival format, formal,
i, no ho sé, ja dic jo,
és una col·lecció de preestrenes
que jo penso que per la crítica va molt bé,
doncs perquè així en pocs dies
tenim dues pel·lícules al dia, no?
Vull dir que és normalment
el que podem tenir de preestrenes,
però, no ho sé, el públic jo no sé si...
Perquè jo veig anar a més que res
a sessions del matí,
a la tarda eren sessions de públic,
aleshores vaig veure una tarda
que hi havia moltíssima gent
per anar a veure les distàncies,
la pel·lícula de l'Helena Trappé
que havia tingut un premi a Málaga,
però penso que era gent convidada,
vull dir, perquè allò funcionava
com una preestrena amb fotocall,
amb la directora, els actors i tal,
coses d'aquestes, no sé.
Jo el que vull dir és que Barcelona
necessita un gran festival,
i avui que tenim aquí...
Algú que és de la indústria
suposo que estarà d'acord amb això.
Sí, és fantàstic, sí, clar.
Sí, a nosaltres ens costa molt,
perquè produir ja costa.
però després de produir,
clar, has d'estrenar,
has de tenir visibilitat,
i el que més costa és visibilitat,
perquè es produeixen tantes pel·lícules
i tantes coses,
que la dificultat és aquesta,
que puguis destacar
entre el milió de coses que hi ha,
i clar, si la teva pròpia ciutat
o el teu propi àmbit
ho tens més fàcil, millor.
I a vegades...
El que passa és que costa molt, eh?
Vull dir, ja costa molt
sortir de les nostres fronteres
i ens és molt difícil.
Ja, a sobre...
Llavors, al final és que tot això és un negoci.
Sí, evident.
És això, no?
Llavors, bueno, ells munten això
una miqueta amb intenció
de donar visibilitat, potser,
a les pel·lícules que a ells els convé,
també donar una mica de canxa, no?
Sí, sí.
O altres pel·lícules,
perquè pugui anar bé.
I, bueno, de totes maneres,
malgrat tot, penso que és important
que hi hagi en aquests espais,
encara que siguin petits i que convencim.
D'acord, d'acord.
Perquè són iniciatives que sempre...
Ajuden.
Ajuden d'alguna manera.
És a dir, no...
A lo millor no tens sempre la possibilitat,
però de tant en tant...
Clar.
Algú es pot colar, o sigui?
Clar, sí, sí.
Algú pot anar fent
i et donen una mica la possibilitat.
Clar.
Però...
Això que tu comentaves
també és interessant
perquè és això,
que moltes vegades...
Perquè això és una tendència
que hi ha molt aquí,
que fa com molta ràbia
i és que sempre mirem a fora
i sempre hem de fer-ho de fora, no?
I costa una mica
que aquí hi ha bons professionals.
Tots els professionals i passa això.
O sigui, no només perquè siguem petits,
que sí que és veritat, eh?
Que som petits,
on ens costa.
Però a vegades tenim aquesta tendència
de que allò de fora és millor.
Ah, no, això és amb més i més.
Llavors, trobem abans una pel·lícula
que al millor és d'un poble perdut de...
No sé, Wisconsin,
més igual,
de qualsevol lloc.
I van anar allà
i diuen,
ostres, aquesta sí que és bona
i al millor hi ha algú d'aquí,
de Sant Jús,
que no li dona l'oportunitat.
Per què?
Perquè és d'aquí en qualsevol moment.
El dia que aquesta persona
surti,
marxi a fora
i de cop
dic,
ostres,
sí que fa coses interessants.
I llavors,
aquí,
et reconeixeran,
saps?
Però d'entrada
no tindràs possibilitat.
Bé,
ja és una mica radical.
No,
però jo crec que Barcelona,
com a ciutat important
que ha de ser
i que és en realitat,
doncs,
hauria de tenir un festival
que marqués, no?
vull dir,
ara sembla que...
Sí,
com aquest perfil
que poguéssim,
i nosaltres tenim un festival
de referència,
com deies,
com ja tants,
o com ja la Venència,
o com ja està en Sebastián.
El País Basc,
però quin diner té allà,
eh?
No comparis.
Jo a vegades penso
que no és tant problema de diners.
Però on és, eh?
Però hi ha vegades
i això no és problema
de voluntat.
Això segurament.
Hi ha la voluntat
de voler ajudar al cinema
o de voler...
de voler ajudar a la cultura
en general, no?
Llavors,
penso que moltes vegades
tens el dubte aquest
de si realment
els interessa,
és a dir,
estan molt
per coses molt comercials
i tal,
però tot el que sigui art
i tot això
costa molt.
Costa molt de...
Bé,
crec, eh?
A veure,
ara potser em posen un jardí,
però...
I Sitges?
Sí, esclar,
ara anava a dir jo
que el Festival
de Referència de Catalunya
és Sitges.
Acaba sent Sitges.
Però és que...
Jo penso que no n'hi ha prou
sent Barcelona el que és.
No, a veure,
l'altra cosa és
que identifiquem
com a festival de referència,
perquè, tot i ser
força petit,
perquè porten pocs anys,
aquell festival
que us vaig comentar
fa un parell de setmanes
o tres,
una mica més,
a l'Americana...
A mi l'Americana
em sembla un molt bon festival,
molt ben muntat,
amb una molt bona qualitat.
Hi ha moltes iniciatives.
I és un festival...
N'hi ha de molt bons
de festivals,
perquè ara mateix
hi ha el DA,
el Cinema d'Autor,
aviat hi haurà el DOCS
que comença el dia 16.
El DOCS Barcelona.
En fi, vull dir,
i ja està molt atomitzat.
però jo el que reclamo
és que hi hagi
un gran festival de cinema.
Bueno, el MECAL,
el MECAL també és
un molt bon festival.
El MECAL,
però esclar,
el MECAL és de curtmetratges.
Bueno, i què passa?
No, no, home,
però vull dir que...
A veure,
ella aspira a una cosa...
No es pot homologar
el que tenen altres ciutats.
Ella aspira a una cosa
més gran,
ja suposo que s'entén.
Algú com Màlaga, no?
O Sant Sebastià.
O Sant Sebastià.
O Huesca.
Sant Sebastià.
Hi ha una cosa
que és important
i és que suposo
que heu vist
avui ha sortit
els diaris justament
que Facebook
s'ha quedat
amb una bona part
de l'ACBA
per posar en allà
unes oficines
el que ha fet
que...
Ho diu al diari d'avui
que Barcelona
sobrepassa
com a fires
i congressos
a París.
És a dir que
té molta més acceptació.
Aquest any.
Aquest any l'ha sobrepassat.
Sí.
Barcelona que no pas París.
Per tant,
suposo que ella està
amb la línia
de dir
aprofitem això
en alguna mesura
creem un festival
perquè estem
amb la ratxa
de ser acceptats
internacionalment.
Això és com quan
Barcelona 92, no?
No,
ara que serem
el centre de mira
hem de construir.
Jo penso
que és una iniciativa
vàlida
però també entenc
que el que diu ella
té raó també
en el sentit que
mira,
si no tenim
un gran festival
i anem tenint
alguns de petitets
doncs
almenys tenim això.
És veritat
que el món
de la cultura
en general
a Catalunya
és de capelletes
i això
és una
tragèdia
per la cultura
i per les capelletes.
O de capelletes
o inexistent
directament.
No, però de capelletes
també, eh?
No, jo penso
que ens ho hem de creure.
És que realment
tenim molts bons actors,
molts bons actors,
tècnics,
hi ha molta gent
que surt a fora
i no té cap problema,
director,
és que hi ha de tot,
saps?
Però és que ens ho hem de creure
i hem de dir, no, escolta,
amb lo nostre
també ho hem de poder
fer valdre, no?
D'alguna manera
això és el que potser
ens falta una mica, no?
Creure'ns una mica
i fer-ho valer, no?
Perquè hi ha moltes coses.
Jo el que us puc explicar
és que de tot el que hem vist,
que hem vist moltíssimes coses,
jo, de tot el que he vist,
hi ha una cosa
que vaig veure-hi la nit
que avui recomana
especialment
als nostres oïdors,
una pel·lícula
que van estrenar
precisament aquest divendres
i que jo no havia vist
per la premsa
tot i que veu
passi de premsa,
que és Lucky.
La preciosa pel·lícula
dirigida per un actor,
per un actor,
per John Carroll Lynch,
que representa
el testament cinematogràfic
del desaparegut
Harry Denestanto.
No sé si algú l'ha vist.
L'Aki, crec que la van passar
a l'americana,
que jo no vaig poder anar,
i és el fill de Lynch.
Sí.
Sí, sí, sí.
Volia anar
i no vaig arribar a temps.
És extraordinari, eh?
No és el fill del Lynch.
No és el fill del Lynch.
Es diu Lynch,
però té res a veure.
No surt?
Surt ell.
Ah, he pensat
que tenia a veure.
No, no, no.
El director
és un actor
de secundari.
Que es diu John Carroll Lynch.
I quina casualitat, no?
Però s'escriu diferent,
sense C-A, que em sembla.
S'escriu amb...
No té el mateix...
Vale, vale.
Jo ho ets relacionat amb...
I a més a més,
resulta que
mentre un
és un actor,
el que era el director,
el Lynch aquest que dius,
és el que feia
l'home
de la...
de la...
de la...
Fargo,
el verit
de la...
de la...
McDonald,
era aquest actor,
que és un actor secundari,
que el veus i ràpidament
l'identifiques.
Però mai havia dirigit
cap pel·lícula.
I aquesta és la primera pel·lícula
que ell dirigeix.
És un...
I és...
La pel·lícula està dedicada,
diríem,
al Harry Dan Statton,
que va morir,
com sabeu,
al setembre.
Que la va rodar
amb 90 anys.
La va rodar amb 90 anys.
I el home surt allà
fent un paper de 90 anys,
que és la problemàtica
que representa la pel·lícula.
I, evidentment,
no queda...
No cal dir que és un dels grans actors
de la història
dels cinemas secundaris.
Jo penso que tot me'l recorda
en aquest actor,
a part el que fa
de la personatge principal
en aquesta ocasió,
al rost secundari
per diferents pel·lícules.
Poyles va fer
mundialment famós,
com tots sabeu,
arreu de Paris, Texas,
que és on fa de protagonista,
la famosa pel·lícula
del Wim Benders,
que hi havia
amb un guió
del Sam Shepard
i amb la nota
Nadar Shakinski
fent-li la contrapartida
amb ell.
Però,
ara i aquí,
amb 90 anys,
torna a ser
el protagonista
i, bueno,
doncs,
la pel·lícula...
Hi ha un tema
que jo penso
que potser avui,
ja que tenim aquí
gent que pot estar implicada
en el món del cinema
molt més que nosaltres,
que el qual podíem
donar la seva versió,
que hi ha una relació,
jo penso que hi ha una relació
que s'estableix
a l'interior del cinema
entre els membres
que en formen part.
Un exemple
per explicar-me.
L'Indomable Will Hunting,
per dir alguna cosa,
va ser dirigida
pel Gus Van Sant.
Té un Òscar
a la millor guió.
El guió
està escrit
per tots els actors.
El Ben Affleck.
El Ben Affleck
i el Matt Damon.
Hi ha persones
que pertanyen
al món del cinema,
que han dirigit,
han escrit guions,
han dirigit pel·lícules,
han fet d'actors,
han acabat produint
pel·lícules,
etcètera.
Segurament el seu pare
seria un bon exemple
d'això.
I això,
per què es fa?
Jo penso,
m'imagino que seria
per amor al cinema,
és a dir,
hi ha gent que estima
al cinema
i tal li fa el millor
fer d'actor
com fer d'allò,
perquè el que interessa
és participar,
fer,
contribuir
a que hi hagi
una bona pel·lícula
que funcioni.
Lucky és la pel·lícula
que jo avui
us recomano,
perquè està,
no perquè sigui,
perquè és una pel·lícula
que està escrita
per dos actors
que eren amics íntims
del Harry Dans Stanton,
el de 90 anys
que mora,
que mort el setembre
l'any passat,
que van escriure
el guió
prenent
Bloody Mary,
Bloody Mary és un còctel,
una barreja de vodka
i suc de tomàquet,
que està prenent
al llarg de tota la pel·lícula
i es veu que ells
van passant
mentre feien el guió,
trobant-se cada matí o cada tarda
i anaven prenent
aquesta beguda
i mentre anaven prenent
la beguda
de suc de tomàquet.
Així qualsevol, eh?
Qualsevol.
No ho sé.
Mentre anaven prenent
la beguda
anaven gravant
sense que ell ho sabés
les coses que deia,
van agafar frases,
van agafar
dades personals,
per exemple,
va participar
a la Segona Guerra Mundial
i ho van incloure
degut a que era real,
que havia estat
a la Segona Guerra Mundial
l'actor,
li inclouen també
una afició seva
que era l'afició
als concursos televisius
que es passa el dia
contemplant concursos televisius,
etcètera,
i el seu gran bici
que és fumar.
Es passa tota la pel·lícula
fumant.
Hi ha arribat als 91.
Hi ha arribat als 91.
Bueno.
Per desgràcia,
l'actor,
com ja sabem,
no va poder veure
la cinta acabada,
havia mort
pocs mesos abans
de l'estrena
de la pel·lícula.
La pel·lícula,
curiosament també,
va ser dirigida
per un altre actor secundari,
que ho hem dit,
aquest,
el John Carroll Lynch,
que no té res que veure.
Surt el Albert Lynch
perquè és amic
de l'actor,
era amic de l'actor,
l'actor aquest secundari
havia participat
en moltes de les pel·lícules
del Lynch,
del director,
i per tant
la va convidar a participar
i van participar.
Jo us prometo
que trobo
que és una pel·lícula
extraordinària,
una pel·lícula
recomanable
de totes,
totes,
una pel·lícula
que va
sobre un home
de 90 anys
que és un rondinaire,
que està trist,
que té problemes,
que descobreix,
que té la mort
molt a la vora
i amb aquesta melancolia
que passa
tota la pel·lícula
i amb un sentit
profund
de la proximitat
de la mort
ens dona
una pel·lícula
brillantíssima.
Fa pensar
en alguns moments
en, què sé jo,
en Nebraska,
si vosaltres recordeu
amb el Bruce Dern
que fa una interpretació
brutal en aquella pel·lícula,
ens fa pensar
una mica
en aquesta pel·lícula,
fa pensar
pels territoris
en algun moment
en,
com es deia aquella,
la Palau de Cable Hook,
perquè és una cosa
molt descriptiva
del Val d'Oeste
americà
i la veritat
és una pel·lícula
excepcional.
No vull explicar
massa coses
perquè penso
que és una pel·lícula
per descobrir-la,
té també
algun toc
del Patterson
del Harmush,
amb el sentit
que és molt poètica
la pel·lícula,
no vull explicar
massa coses més,
però sí que us diré
que hi ha una escena
en la que canten,
ja veureu uns
uns mexicans,
hi ha una cançó
mexicana
que estan cantant,
que de debò,
de debò,
de debò,
no us la podeu perdre
pel que significa,
pel que suggereix
i pel que implica.
Per tant,
una excel·lera pel·lícula
que recomano
de totes,
totes,
de les que he vist
en els últims temps.
Carme,
tu també,
em sembla que has vist coses.
Jo la volia veure,
com saps que et vaig comentar
que la volia veure.
És que tothom està corrent
ja l'estat corrent.
Sí, sí,
jo l'hi vaig dir ahir
i jo pensava
anar-la a veure ahir a nit
i,
per raons,
també en el cas.
Sí,
no la vaig veure
i me n'alegro
que li agradés
perquè sí que l'aniré a veure,
sobretot,
després de la teu,
petafísic,
sí, sí.
Bueno,
jo no he vist últimament res
i, per tant,
ja t'he comentat
que l'últim que jo he vist
és Alma Mater,
que és,
no sé si algú d'aquí l'ha vista.
Sí, sí.
Tu l'has vista...
Sí.
Bueno,
a veure,
és una pel·lícula particular,
no és una...
no té res a veure amb això.
És una pel·lícula
dirigida per un belga,
el Philip Van Llew,
no sé com es pronuncia això,
deu ser...
Val Llew.
Deu ser...
Francesc,
no?
Bueno...
Flamenc.
No,
Flamenc,
Flamenc,
van...
Sí.
I la protagonista
és aquesta aquí,
Emma Bass,
no sé si...
Bé,
és el tema de la pel·lícula,
ell va estar un temps
a Beirut
i per les raons que fos
va copsar
les situacions
de l'Ivan,
però les situacions
que impliquen
un tipus de guerra
de l'Orient Mitjà
que és un tipus
de guerres
que no és ben bé
a les guerres europees,
no és ben bé
a les guerres americanes,
és una situació
molt particular.
Llavors,
això li va...
li va sugerir
que la situació
de Síria,
que era molt complicada,
merecia
una visió
especial.
Va rodar
aquesta pel·lícula,
jo crec,
a Beirut,
no ho sé segur,
però diria
que la roda Beirut,
malgrat que això
passa a Síria,
no?
Com que la història
és una història
que és
durant la guerra,
és un pis
tancat,
tota la pel·lícula
passa en un pis
i és una família
que està
rigorosament
acorralada
perquè
està al mig
de la ciutat
i
amb foc creuat
dels dos,
de les dos bandos
que estan
lluitant
dintre mateix
del mig
de la ciutat.
Llavors,
és una pel·lícula
que no es mou
de dintre
del pis,
és una dona
que interpreta
aquesta cufa
extraordinàriament bé,
la Gemma Bas,
i
és una dona
que té tres fills
i un avi
i que estan
allà dintre
sense cap possibilitat
de sortir
acorralats.
Llavors,
més,
una parella
dels veïns
de l'escala
que com que
l'escala
està pràcticament
buida
perquè estan
constantment
entrant
de tota mena
de
guerrillers
del moment,
les acollen
tenen un bebè
i,
per tant,
aquest és
tots els personatges
que hi ha allà dintre.
la sensació
de
correlament
que
descriu
la pel·lícula
està
extremament
ben fet
perquè
un pensa
és una guerra
que podia passar
a qualsevol banda
amb aquest tipus
de guerres
on
els civils
les viuen
d'una determinada
manera
i les dones
especialment
d'una determinada
manera
perquè els homes
pràcticament
no hi són
excepte l'avi
aquest que està
per allà
i els nanos
però
estan
soles
i
el que mostra
la pel·lícula
és aquesta
específica
capacitat
de resistència
de la dona
i de la dona
que
condueix
aquell
conglomerat
d'estrany
de
gent
feble
i que
l'única cosa
que realment
té a la seva banda
és la resistència
això està molt
ben fet
està molt
ben interpretada
el guió
jo diria
que hi ha
algunes coses
que l'esforça
però
però
per descriure
el que és
la situació
en què estan
i les problemàtiques
diferents
de cadascú
ella la dona
forta
que aguanta
però
en el fons
realment
impotent
d'assumir
tot allò
els nanos
que són nanos
l'avi
ha acabat
la noia
que vol fugir
per anar cap
a l'íban
i per tant
marxar
amb la del bebé
que llavors
el marit
surt
i el
surt del pis
i
el problema
comença
amb això
és una pel·lícula
que val la pena
ser vista
perquè
jo
havia vist
feia poc
aquella
que es deia
l'insulto
que passa a Beirut
em sembla
i en canvi
allà
és una pel·lícula
en què està claríssim
qui són un i qui són els altres
qui és el cristià
qui és el palestí
qui és el
el libanès
allà
tothom queda descrit
aquí és una pel·lícula
que parla
d'aquest
el mateix tipus
de
de confrontació
bueno
guerra armada
aquí
el mateix tipus
de confrontació
però
anònim
i això
té una
una certa
interès
vull dir
molt interès
jo no l'he vista
per el que expliques
és una pel·lícula
més de personatges
realment ha d'estar
molt bé
fixa't que
per el que tu has explicat
és tot tancat
en un pis
tu saps que hi ha una guerra
que és igual
tu estàs comprimit
quan l'estàs veient
i han sabut
transmetre't això
amb una economia
de mitjans
a nivell de producció
és com
perfecte
són aquelles pel·lícules
que tu dius
ostres que bé
que em toqui
que em toqui
no però llavors
necessites dues coses
molt clares
una
molt bon actors
i molt bon guió
perquè si no no t'aguanta
la pel·lícula
tot és primer pla
que tens poc moviment
de càmera
tens relativament
molt poc moviment
de càmera
i un moviment de càmera
molt estrafet
clar
tens poca cosa
tens poca accions
amb l'axa a jugar
llavors tens que jugar això
amb els actors
que t'ho facin molt bé
i amb un guió
molt potent
sense que t'ho facin molt bé
que aquesta pel·lícula
s'aguantaria
de cap manera
clar
no et creuries allò
i llavors realment
amb això també
t'adones
que una pel·lícula
és bona
que dius
que he aguantat bé
a mi em va recordar
la segona part
de Repulsió
de Polanski
perquè també
passa en un pis
el que passa
que allà
doncs és un personatge
o com a molt dos
però aquí
esclar
són tres o quatre
o més
la segona part
de Repulsió
que hi ha segona part
no no
se l'inventa ell
la segona meitat
de la pel·lícula
ostres
jo pensava
aviam si serà
d'aquestes coses
que fan com psicosis
que comencen a fer
la repulsió en dos
sinó la segona meitat
de repulsió
la pel·lícula
té un temps
i a meitat
de temps
al principi
meitat de temps
parlava del temps
amb dos
jo en tinc segona part
jo en tinc segona part
no
tens raó
jo volia dir
segona meitat
molt bé
ens hem aclarit
ho recordes no
la segona meitat
sí i tant
amb conill
i tot allò
i les mans
molt bé
ara li toca al Pol
aviam Pol
jo porto dues
una crec que ja la vau comentar
que és un lugar tranquilo
sí no?
ja l'heu vist
no sé qui l'ha vist aquí
no l'heu deixat massa bé
no?
no gens
gens
aviam
jo no dic que
jo no l'he vist
a mi em semblava interessant
la tesi que proposes
és a dir
la posar en escena
ara
que jo trobo que
hauria quedat bastant millor
en format curt
un curt metratge
hauria sigut molt millor
home i tant
perquè una pel·lícula
ens haguéssim estalviat
una bona estona
és una pel·lícula
d'on és aquesta pel·lícula?
americana
americana
és del John
a veure
John Krasinski
que és
bueno és el protagonista
indiscutible
de The Office americana
però
i és el marit
de l'actriu
de l'Emily Blanc
sí exacte
aviam com a pel·lícula
no em semblava
o sigui
em semblava interessant
el punt aquest
de
tot s'esgarra
el terror entra
quan fa soroll
llavors són personatges
que viuen
en el total silenci
de fet
tenen a més
la filla
que
és sordomuda
i que
esclar
ja s'adapta tot
clar
la posada en escena
és molt interessant
ara
jo crec que és massa reiterat
segurament és
el que deviu pensar
és molt reiterat
al final
totes les escenes
són un cop
i un altre
i un altre
tot això
sempre
és que ja veus venir
el recurs és bo
el recurs és molt bo
però és un recurs
que
és això
jo crec que ho hauria
trencat molt més
els esquemes
amb un curt matratge
i sí que
potser hi ha l'escena
que destacaria
que és la del part
aquell
com a bon thriller
que és un moment
entre que ell
està a punt de parir
però alhora
no pot cridar
tot això està
aquesta escena
està molt ben portada
la resta
va
sinó
jo crec que és una pel·lícula
no dic una pel·lícula més
perquè en el gènere del terror
com que ja s'ha fet de tot
potser és prou interessant
sobretot pel públic així
de cinema
perquè aquestes pel·lícules
tampoc és que arribin
molts cops al cinema
potser és entre les de Sitges
busca l'originalitat
i en certa manera
la troba
però jo
penso que no
no és una pel·lícula rodona
ni molt menys
no
i a més aquest final
també
tampoc el direm
però aquest final
que em vaig quedar com
ostres
vinga
ara entra l'acció
aquí
però vaja
i l'altre
que és que si
el seter de cavalleria
sí sí sí
i ja per
per acabar
perquè així ja
passem
si no la porto
jo no la porto ningú
que és la nova
de Marvel
explica'ns
explica'ns
ho estàvem esperant
explica'ns
que suposo
que l'haureu vist tots
sí que no
sí que no
és el primer
que se'n sap codi
de mirar castellera
de genolls
la vam veure
vull dir
amb el reclinatori
i tot
hi vam anar
aviam
sabeu que jo la deixaré bé
però igualment
sí que és veritat
que jo he deixat malament
bastantes pel·lícules
de l'estil
o sigui
les últimes
la última de Thor
que van treure
o l'última de Black Panther
que per mi
és un desastre absolut
aquí com a mínim
l'han reconduït
a un univers més seriós
i de fet
respecte als còmics
que són potser
el punt de partida
però que no és el mateix
o sigui
que ells inventen coses
en el cinema
jo crec que se l'han jugat molt
si no ho sé
ho haureu sentit
per tot arreu
les reaccions de la gent
se l'han jugat moltíssim
perquè al final
el que era el Marvel
que sempre
la diferència de DC
que és Batman
i tots aquests
sempre era tot molt més
DC era molt més fosc
tot era molt més
entre cometes
putrefacte
des del punt de vista
dels personatges
Marvel sempre era
el més colorido
el més amb llum
en aquest cas
diguéssim que
el mal triomfa
i és
ostres
en pel·lícules d'aquestes
que sempre s'ha associat
a un públic
que sempre va buscar
el happy ending
i tot això
sí que és veritat
que és la primera part
evidentment queda la segona part
que serà en un any
i aviam què passa
però
ostres
allà es va quedar amb tothom
amb tothom
perquè jo a la sala del cine
jo veia la gent sortir
evidentment
molta gent plorant
molta gent
no no
realment
a més és molt interessant
perquè el que hem fet
al final
és adaptar
una sèrie
sí sí sí
sí sí sí
et crec
la gent d'avui dia
necessita emocions
no no
però
penseu una cosa
Marvel
com DC també
però sobretot Marvel
el que ha fet
és una sèrie
en el cinema
o sigui
el que ha fet
són capítols
de dues hores
separats
en dos o tres mesos
cada capítol
i porten deu anys
és que porten deu anys
en aquesta saga
aquesta pel·lícula
d'ara
tancava aquest cicle
de fet és com
un fin de cicle
diguéssim de deu anys
llavors clar
al final
o un fi de temporada
no no
evidentment
evidentment
és un fin de temporada
i a veure què passa
perquè també
recuperar el que s'ha perdut
en aquesta última
ara
que el que sí que han recuperat
és molts milions
perquè ha sigut
la pel·lícula
més taquillera
de la història
i bueno
i també
han batut el rècord
de quan l'estrena
no?
quan hi ha hagut més
més assistència
vull dir que
evidentment els hi ha sortit
rodó
rodó
i tu la recomanes
o no?
a banda de
lo de plorar
que m'ha tornat
des de la meva
imparcialitat
sí
la recomano
ara
que evidentment
hauria de recomanar
aquests deu anys
de pel·lícules
que han fet
clar
és com si jo et digui
o sigui
sí que ja sé
és que em sembla
que no tinc temps
de posar-me al dia
hi ha vídeos
hi ha vídeos
a youtube
evidentment
que t'expliquen
tota la sèrie
i et passes
un cap de setmana
però estem parlant
de que realment
jo crec que
durant tots aquests anys
sobretot són els últims anys
però fa deu anys
que és quan es van estrenar
Iron Man la primera
amb el de Bonnie Jr
tots aquests
però
són unes pel·lícules
que
clar
és com anar a veure
el final de sèrie
llavors
és una mica complicat
ara
la pots veure
evidentment la pots veure
però
hi ha tant
tant d'univers creat
cinematogràfic
que hi ha moltes coses
que se't poden escapar
llavors
necessari
sí
jo sí
evidentment
la recopano
molt bé
però
tu tens la sensació
que és una pel·lícula
dirigida a gent jove
o no?
no
aquesta
a més que
al món dels superherois
hi ha hagut una transició
molt important
jo crec
i més quan
ja s'ha passat
d'agafar
la sèrie B
que era abans
els superherois
i ara ja
doncs tens
tots els actors
de primera línia
els tens
sent protagonistes
d'aquestes pel·lícules
llavors
Infinity War
si ja ho era Civil War
que era l'anterior
que havien fet
el germà russo
com de l'univers
i això
tenies amb molts personatges
alhora
aquí hi ha
i això és curiós
també una pel·lícula
que dura dos hores
i quart
més o menys
amb tots els personatges
que hi surten
i a tots hi entra
d'alguna forma o una altra
llavors és molt interessant
que des del punt de vista
de guió i de direcció
hi ha un treball
espectacular
part de com afinar
que amb tantes línies temporals
i tantes històries paral·leles
com han pogut ajuntar-ho tot
en una pel·lícula
i que
que pugui ser rodona
a partir d'aquí ja
el contingut
però la forma
és espectacular
i el contingut
respecte a final de sèrie
tu també l'has vist
tu també l'has vist
ah l'has vist
tu també la recomanes
també vas plorar
vas plorar no
perquè jo no soc super fan
de Marvel
però mira
jo que no soc molt fan d'això
la vaig veure
i he de reconèixer
que es veu
i es veu bé
jo potser li tallaria un tros
que la trobo una mica llarga
però a vegades
a les hores i pico
he dit
però sí
se segueix bé
tot i no ser super fan
allò de dir
segueixes tot
segurament no
vaig pillar moltes de les coses
que d'allò
però bueno
realment és una pel·lícula
entretenguda
i es deixa veure
clar és que per dir-me una cosa
que és cinema
el que es diria
el cinema d'entreteniment
de masses
que és el cinema dels superherois
però han intentat
fer una cosa
que és ja una mica
més matís
l'aniré a veure
i tot
no sí que és veritat
que hi ha una cosa
que a mi m'ha sorprès
també
que té un plantejament
així com
d'argumental
que és curiós
que és el que comentava
el Pol
i té raó
per una pel·lícula
així de superhores
i tal
que al final
triunfa un poc el mal
no?
sí sí sí
és curiós
i està bé
també està bé
que no sempre
triunfa el dient
no?
clar
perquè si no és massa vida
sí sí
tenint en compte
com va el món
potser això és un reflex
que ens hem de trobar
no?
bueno doncs aprofitant
jo volia comentar
encara que siguin
només així
que a TV3
ahir nit
van fer
vida privada
vida privada
jo la vaig enganxar
només un tros
però és que em va semblar
molt bé allò
jo no l'he vista
he vist trossets
jo he sentit comentaris
favorables
vaig trobar
home
molt ben conduït
una càmera
magnífica
uns actors
i jo que no la vaig agafar
d'entrada
i que per tant
jo no l'he vist
però tinc ganes de veure-la
perquè realment
jo recomonaria
que com és una sèrie
que el dilluns que ve
fan la segona part
jo sí que la intentaré veure
perquè a mi em va semblar
que allò té
una certa
una certa interès
val la pena dir
que la Sílvia Munt
té algunes coses
realment molt bones
no sé si coneixeu Gala
un documental
sobre la dona
del Dalí
del Dalí
que era realment
excepcional
és a dir
molt bo
molt bé
sembla aquest
2003
o una cosa
o sigui fa temps
que la va fer
però ella s'ha dedicat
últimament a dirigir
telemovies
o sigui a fer pel·lícules
per la televisió
i jo aquesta
els comentaris
he dit
són favorables
però no l'he vist
jo la vaig girar
avui
jo la vaig girar avui
per veure-la
però sugereixo
que la veiem
doncs podrem veure-la
i la setmana que ve
la comentem
i la comentem
encara que ens hagin perdut
no sé
perquè jo no la vaig agafar
sencera
però suposo que la carta
de TV3 es pot veure
segur que la carta
és molt probable
com que és una producció pròpia
no crec que hi hagi
problema de veure-la
segur que sí
bueno
doncs ja que tenim aquí
la Sandra Forn
doncs bueno
seria molt interessant
que ens parlessis
de la teva productora
que ens parlessis
quins projectes teniu
què penseu fer
què heu fet
com esteu
en quines situacions
ens trobeu en aquest moment
en fi
el que vulguis
el que vulguis tu
què fa un productor
quan comença
i
que fa una mica de tot
sí
això de tot
quan comença
quasi tothom
fa de tot
el que comenci
no
a veure
clar
quan comença
jo en el meu cas
és que potser és una mica
més atípic
jo vaig començar
una mica per accident
d'alguna manera
a treballar
la productora
del meu pare
però perquè
jo vaig estudiar
psicologia
i en un moment donat
em vaig trobar
que no trobava feina
que era molt complicat
i mon pare em va dir
vine va
que m'ajudaràs
jo tenia un ordinador
en aquell moment
que
no n'hi havíem tants
és com molt rar
en aquell moment
i a mon pare
no ens havia fet servir
i llavors jo li vaig començar
a passar
els guions
d'una pel·lícula
i bueno
finalment
quan es va fer
aquella pel·lícula
vaig entrar jo
a fer de secretaria
de producció
que és una mica
no et dic el que he trait
a los cafés
però gairebé
mira avui que és el dia
dels becaris
doncs m'he de ser això
no era becari
però una mica més
però vull dir
era una feina
que no en tenia ni idea
no havia fet mai
jo a més
no em pensava
dedicar al cine
que tampoc era lo meu
i la meva germana
que ella ja ho havia fet
i em trucava
i jo li deia
escolta'm
com fem això
perquè clar
la feina de la secretària
de producció
una mica és
qui contracta tothom
en el sentit
de qui fa els contractes
un dia
que fas que aquest signi
que l'altre no sé què
i una miqueta
de secretària
de l'equip de producció
que és una mica de tot
i bueno
i va anar així
com una mica
d'accident
i a partir d'aquí
vaig començar
i em vaig quedar
vaig quedar al cinema
d'alguna manera
vaig començar a treballar
amb una altra productora
i en un determinat moment
vaig portar totes dues
llavors
clar
jo em vaig quedar
en el món
la meva família
tots es dediquen al cine
però cadascú
amb un negociat diferent
el meu pare
que és director
però també ha fet de productor
tinc una germana
que ella fa
d'ajudant de direcció
que és com
l'ajudant del director
una altra germana
que ella ara està
a l'associació de productors
però diguem-ne
i jo que m'he quedat
a la producció
que és una feina més
diguem-ne
d'alguna manera
el productor
és la persona
que està
des del principi
des de l'origen
de la idea
fins a l'estrena
pràcticament
és a dir
fas tot el cicle
de la pel·lícula
pot ser
des de
per exemple
a la casa del Pol
que hem fet
un curt junts
que vam veure
tots
jo vaig estar
des del principi
perquè ells ja tenien
la idea
però en aquest cas
ells em van portar
la idea
perquè vam dir
ostres, què fem
i vam portar
aquesta idea
però podria ser
el cas
de dir
ostres, per què no
fem una pel·li
ara de
Super Vengadores
llavors agafaria el pol
i diria
escriu-me un guió
de Super Vengadores
i ho petaríem igual
llavors començaríem a fer
no, sí
llavors començaríem a fer
alguna història
i dir
bueno
ell aniria escrivint
o amb la Lídia
segurament
no sé
és molt tema
per ella
però bueno
aniríem fent el guió
i aniríem treballant
llavors un cop
tinguéssim el guió
diríem
vale
doncs ara
anem a veure
com hem de trobar els diners
això és l'important
llavors
amb aquest guió
i una mica
un dossier
una mica
com volem fer-lo
i tal
doncs
intentaríem
buscar la complicitat
de les televisions
de l'administració
una miqueta
a veure
d'on traiem aquests diners
per poder fer la pel·lícula
i aquí és una mica
on venen les rebajes
ostres
d'anir menys
doncs bueno
els escudos
fora
bueno
totes aquestes coses
que volies posar
fora
saps
ho traiem
ho fem tot en un pis
saps
vengadores
allà dintre
i bueno
llavors
a vegades
també surt la creativitat
per això
perquè no tens els diners
que necessites
també és veritat
i una mica
la feina
és aquesta
llavors
clar
quan ja has aconseguit
fer la pel·lícula
després rodes
ja tens els diners
i tal
i llavors ja ve
tot el procés de promoció
perquè la promoció
distribució
això també ha de far
la
a veure
normalment
amb una productora
més gran
potser té
departaments
o si tens sort
i has fet una pel·li
que està molt bé
hi ha un distribuidor
que et diu
a contracorri
en te mateix
et diu
venga
et compro la pel·lícula
i jo te la distribuiré
te la posaré
a les sales
jo t'ho faré
i moltes vegades
no passa això
que a mi m'ha passat
llavors dius
val
ja has fet la pel·li
no te la vol ningú
i dius
què fas
doncs va
distribueixo jo
i llavors tu vas a picar al cine
i li dius
escolta
em dic una pel·lícula
que la poso
ah perdó
que m'he posat molt lluny
perdó
doncs
igual
busques això
busques on posar-la
en una sala
i llavors vas fent tu
la distribució
l'envies a festivals
i fas tot aquest procés
és a dir
que normalment
l'ideal seria
que no tinguessis
que fer tots aquests processos
però
és molt habitual
que et toqui fer-los
perquè potser
doncs no trobes
qui t'ho faci
o tal
perquè clar
si tu has dedicat
molt esforç
a fer una pel·lícula
i a última hora
en l'últim procés
no tens distribuïdor
no la deixaràs a l'alcalaix
no?
doncs evitaràs una mica
a partir de l'endavant
llavors aquí és una mica
la feina
que acabes fent
una miqueta de tot
però no hi ha molts casos
que la pel·lícula
es queda
sense estrenar?
sí
i això és molt
de doldre
perquè
tota la feina
que s'hi ha fet
jo a vegades
he vist pel·lícules
que estan molt bé
i que no han aconseguit
distribució
i que han tingut premis
a festivals estrangers
i tot això
pel·lícules fetes aquí
i no s'han estrenat
sí, sí
és que a vegades
passa
a vegades les fas
o
bueno
jo perquè sóc molt així
llavors
ja me l'estreno
jo
clar
el que passa és que
potser
tu ja no entres
en determinats circuits
potser no aniràs
a les multisales
no aniràs al Cinesa
no és per dimarques
no
ja ens entenem
és a dir
no entraràs
en els grans circuits
perquè és una pel·li petita
i perquè ja fan tractes
diguem-ne
més a dalt
llavors costa
però bueno
encara hi ha sales
una mica independents
que pots
intentar
fer
però clar
sempre
quedaràs limitat
i a part
perquè també
tu lluites
contra una
contra una empresa
o sigui
contra un negoci
que és molt gran
tu ara
per exemple
els vengadores
per dir alguna cosa
perquè hem parlat ara
clar
fan un desembarco
de publicitat
que tu és impossible
que tinguis aquest pressupost
és que
ja no tens ni per pagar
els cartells
és que
és que és una cosa
i en el fons
aquí estem acostumats
a la publicitat
de les pel·lícules
americanes
que és que t'entren
pels ulls
perquè a les notícies
fan 40 spots
i clar
tu contra això
no pots
necessitaries un pressupost
tres vegades
del que tens
per fer la pel·lícula
dius
però en l'era actual
la mentalitat
d'estrenar
una sala de cine
com a única finalitat
que té un llarg metratge
per exemple
en plataformes
com Netflix
com es veu
ara mateix això
perquè també
és una via
que ara mateix
cada cop més
Netflix
o qui diu Netflix
diu Filmin
o qualsevol distribuïdora
que sigui
qualsevol plataforma
cada cop
potser estan comprant més
perquè justament
estan veient això
perquè les sales
com a tal
no costa
per mi
clar
jo ho he de dir
com a productora
però per mi
per exemple
que hi hagi Filmin
o Netflix
o HBO
i tal
per mi és una esperança
perquè penso
ostres
em comprarà una pel·li
que potser jo
a les sales
no arribaré
totes aquestes coses
que passen
jo sé que és molt impopular
però tot això
que ha passat
que ens de
no volem les pel·lícules
perquè d'anar a plataforma
jo crec que les finestres
d'exhibició
d'alguna manera
estan morint
abans era molt clar
primer anaves al cine
després anaves a la tele
en obert
en tancat
això que era
l'habitual
en reproducció
en DVD
clar això també
és un altre món
ja és una altra cosa
llavors per exemple
si a mi
a les sales
no em volen la meva pel·li
no perquè sigui la meva
sinó
molta part del cine independent
ja li costa molt
arribar a les sales
perquè el senyor
que té les sales
amb tota la raó del món
ell té un negoci
i ell necessita guanyar diners
i si no venen entrades
per a la meva pel·li
una mica d'autor
i potser en venen 3
s'estima més una pel·lícula
que en vinguin 50
perquè fa calaix
això és normal
però dius
però canvi per exemple
dintre de les plataformes
tu tens un espai
llavors a mi potser
el senyor Netflix
em comprarà la meva pel·lícula
i jo estaré supercontenta
perquè jo podré seguir produint
podré seguir fent pel·lícules
llavors clar
a mi em sembla una mica
tot això que passa
aquesta lluita
aquesta lluita
és una mica
intentar posar portes al camp
perquè al final
la gent segueix
penso que
és a dir
en el fons
qui està invertint ara
en cinema
són les plataformes
més que
més que el cinema
és a dir
a mi el dia que el senyor
el cinema
em vingui i em digui
li dono diners
per fer una pel·lícula
i jo l'hi posaré
i estaré encantadíssima
però mentre
a mi em semblarà
perfecte
per això
vull dir que
trobo que és una mica
absurd
perquè
sí que és veritat
que és això
que diuen
ostres ara
millor que
les pel·lícules
es vegin a la sala
però clar
potser no totes les pel·lis
han d'anar a la sala
i potser
hi ha un altre tipus
moltes vegades
potser hi ha pel·lícules
que aniran a les plataformes
i després
trobaran un espai
a la sala
per què?
perquè ja han tingut un èxit
i tal
potser no seran
però jo també penso
que el públic de la sala
no té res a veure
amb el públic
de les plataformes
és a dir
hi ha gent
que no anirà mai al cine
i ho veurà a Netflix
per exemple
o sembla que fem aquí
publicitat
però és igual
i en canvi
hi ha qui anirà a la sala
independentment
que la facin a les plataformes
vull dir que no són públics
que es vagin a tocar
potser
aquí per exemple
va passar a Espanya
amb Pieles
la pel·lícula
l'opera prima
del Casanova
i aquí a Espanya
crec que es va estrenar
com a potser
a cinc cinemes
a tot Espanya
poquíssim
i a més
és una pel·lícula
que dins del que és
el que es diuen
els slots
el que tu posis
una pel·lícula
a un cinema
és una hora
i deu
crec que era
vull dir que era una pel·lícula
molt petita
evidentment
molt d'autor
i molt estrapalària
i molt el que vulguis
però aquí crec que a Barcelona
es va estrenar al Maldà
si no recordo malament
i després es va estrenar a Madrid
i no sé a quin altre lloc
però automàticament
la va comprar
Netflix Sud-amèrica
a tot Sud-amèrica
i es va estrenar
en paral·lel
és a dir
es va estrenar
als cinemes
aquests pocs cinemes
i alhora allà
i ho va rebentar
rebentant el sentit
del que pot rebentar
una pel·lícula d'aquestes
clar perquè hi ha un públic
tu potser no tens
un públic majoritari
com pot tenir
Los Vengadores
per dir alguna cosa
però sí que tens un públic
el que passa és que
i aquestes plataformes
el que et permeten
és arribar a aquest públic
que potser és més seccionat
més petit però tu pots arribar
que és la intenció
al final també del cinema
que es vegi
que es vegi
exacte
i això és important
jo tinc la sensació
que a la llarga
com diu ella
s'imposarà a les plataformes
perquè quan vas al cine
en alguns dies
i veus que sou quatre
et agafa una mica
i tot i així
clar però jo
el que dius
que no són
el mateix tipus
que no necessàriament
no necessàriament
és veritat
però cada vegada
crec que hi ha més gent
que no arriba
a disfrutar
del significat
de la gran pantalla
mentre que la gent gran
que hem estat
a la gran pantalla
és una manera de veure
que no té res a veure
amb pantalles
i amb telèfonos
i amb tot això altre
sí
però els temps
estan canviant
per això dic
que és guanyador
això altre
és guanyador
això altre
per mi
continua sent
la visió
amb gran pantalla
del cine
una cosa magnífica
però reconec
és un acte
clar però alhora
és el que deia la Sandra
una casa no treu l'altra
no es pot estar
ni permanentment
al fons
sí que treu l'altra
però podrien ser compatibles
podrien ser
però molt a la llarga
i no amb l'oferta actual
però per exemple
no perquè la llarga
de la sensació
com ho deia l'altre dia
el Joan
que es reduiran molts cines
quedarà poquets cines
ostres
però quan és la pirateria
són les plataformes
o sigui
les plataformes
el que han portat
precisament
és una davallada
de la pirateria absoluta
això sí
això és veritat
llavors aquí
aquí estem també
perquè el negoci
funcioni
i a més
les pel·lis arribin
jo no ho trobo incompatible
jo sóc el primer
que abans veuria
una pel·lícula al cine
que a Netflix
o a qualsevol plataforma
ara
que si jo estic a casa
i en vez de veure una pel·li
abans de baixar en un torrent
o jo què sé
qualsevol història
tinc a l'abast
i és que hi ha molts moments
el que passa ara
a diferència
tu anaves al cine
amb un ritual
ara
al metro
veus cine
si estem plens de pantalles
a qualsevol lloc
veus cine
aquesta és la diferència
per tant
veus molt més cine
el més probable
o molt més
infinitament més
bueno ficció
en canvi
el ritual del cine
era un dia
a la setmana
o no sé què
no sé quantos
i en una sala
això sí que està
en part
no, però jo penso que això
no es perdrà
no, perdut en el sentit
de majoritari
de majoritari
pensarà com el teatre
que quedaran unes sales
determinades de teatre
i unes sales determinades de cine
la filmoteca continuarà
llavors
la gent anirà a veure
una sèrie de pel·lícules
i el que s'impulsarà massivament
jo crec que serà
les plataformes
bueno
però les plataformes
també estan
en auge
diguéssim
pel tema de les sèries
també
perquè ara mateix
el cinema
el que ha fet és transformar-se
traslladar-se al món
de la sèrie
des del Batman
o des de Breaking Bad
saps què passa?
això sí que a mi
el problema també
aquí hi ha un problema generacional
per això jo penso que
que cada generació
té les seves coses
i un va néixer
i va acostumar-se a la seva cosa
i per exemple jo
tot el tema d'aquest
dels superhores
i tot això
a mi confesso
per a les generacions
que em costa més entrar-hi
perquè no ho he viscut
i ho miro des de fora
i en canvi
la gent que
com el meu fill
que ho han viscut
des del principi
és una altra cosa
llavors
què passa aquí?
passa que
jo tinc la sensació
que quedaran
així per resumir-ho
els teatres
quedaran doncs
el cine
vull dir
quedarà com els teatres
i que s'imposarà
els nous models
vull dir doncs
que serien Netflix
i totes les campanyes d'aquestes
jo no crec que hi hagi
jo no sé si tenen
aquesta mena de
o un o l'altre
jo crec que
són bastant compatibles
de fet Netflix
per això hi havia
tota la polèmica Kant
de
ostres però nosaltres
també som productors
nosaltres produïm
de fet no és
que comprin drets
ells produeixen
sí però després no ho meten per sala
clar
perquè tenen la seva plataforma
a veure
podrien emetre per sala
el que passa és que
lògicament
ja que produeixen
es guarden l'exclusiva
ells el que volen
és la primera
emissió
després no tenen
inconvenient
suposo
que pugui anar a sala
el que volen
suposo
però no hi van
però no hi van
no hi van
hi ha pel·lícules
que han guanyat Oscar
que hi havia Netflix
al darrere
i s'han estrenat en sala
és vull dir
aquí també són coses contractuals
si al cinema
per exemple
no li importés
que estiguessin alhora
a la plataforma
i a la sala
potser sí que els hi deixarien
perquè ells el que volen
ja que han posat tants diners
d'alguna manera
és tan exclusiva
de totes bandes
però no l'exclusiva
de dir
bueno
amb ells
com que és un altre tipus
potser sí que ho deixarien
no ho sé
però vull dir que no
des del moment
que les envien a festivals
potser sí que
jo crec que el temps
estan canviant
com es deia per aquí
que hi ha una situació nova
i que a nosaltres
jo que sóc més gran
que vosaltres en general
doncs
a mi em costa
també d'aquestes coses
però me'n dono compte
que la gent jove
que puja ara
com que no ha viscut
el d'abans
mira
el meu fill
diu que no veu
pel·lícules en blanc i negre
no vol veure
no els vol veure
diu que no són d'ara
i llavors diu
i li dic
bueno però si les pel·lícules
de blanc i negre
són molt més bones
jo les veuré
quan sigui més gran
no les vol veure
llavors com ho combats això
o sigui
què li dius
això és fins que treguin
alguna sèrie
alguna cosa
en blanc i negre
i ho descobrirà
i dirà
l'altra cosa que
amb un anxo afegit
no només per ser blanc i negre
hi ha una altra cosa
que vull comentar
i m'han anat
i no he tornat
que és el tema
de les sèries
que tu plantejaves
jo el que sí que em fa
sí que em fa una mica d'angúnia
és la sensació
que hi ha una dispersió
tan brutal
a les sèries
que no saps què has de contemplar
o sigui
la plataforma té una sensació
que condiciona
el que ell ofereix
però en realitat
des del punt de vista
així com ara
hi havia una crítica
i tu sabies que
bueno doncs podies seguir
una mica quines coses
valia la pena veure
quines coses no
com passa amb el teatre
que és minoritat
i també pots llegir les crítiques
i tal
amb el cas de les sèries televisives
és que
n'hi ha cent a la vegada
llavors
és realment molt complicat
per un senyor
que vulgui
triar una cosa de qualitat
a saber què ha de veure
perquè
no hi ha criteri
és a dir
la gent que
mira una sèrie
mira una sèrie
perquè mira la primera
la segona
si l'enganxa
continua
i si no la deixa
és clar
ara mateix
el capítol pilot
és el que va enganxar
abans
no és com les sèries d'abans
que era
llavors què passa
que no hi ha
o sigui
així com per exemple
la gent que som cinèfils
i que ens agrada
tot el treball al cine
i que hem anat al cine
i hem seguit una mica
doncs el director
perquè tenia una qualitat
i sabies que et podies
avui dia això
és un altre model
és a dir
el model d'avui dia
és un model
que si fas
un primer capítol
que enganxa
doncs continuarà la sèrie
i si no
la deixaran de fer
és a dir
llavors l'altra cosa
és que no tens
és molt difícil
orientar-se en aquest món
és molt difícil
perquè és que hi ha
100 sèries a la vegada
i no saps què has de mirar
a més la gent no veu
tampoc el mateix
és a dir
hi ha un cas de mirar això
perquè hi ha molta oferta
perquè hi ha molta oferta
que per una banda
això per una banda
és bo
però inclús
fer una crítica
d'una pel·lícula
que acabes d'anar a veure
i tens
uns criteris
d'explicar
o almenys
d'una sèrie
això és molt complicat
perquè es pot
n'hi ha de crítiques
sobre les sèries
i més que hi ha un seguiment
i a les xarxes socials
sobretot
i hi ha sèries
per exemple
molt interessants
perquè jo penso
que hi ha
però no el format crític
que vas al diari
i d'anar a visitar
això és el que saps
sí que hi ha
sí que hi ha
no sé
però jo penso
per exemple
jo sóc molt defensora
de les sèries
sí perquè penso
que és un format
que així com al principi
estava molt desprestigiat
perquè la tele
no és diferent del cinema
s'estan fent coses
molt arriscades
i molt interessants
i moltes vegades
molt més interessants
que el que fan
en el cinema
perquè s'arrisca més
llavors a vegades
el cine
és com
bueno
van més amb cura
jo estic d'acord
amb això
sobretot perquè
si fas una sèrie
des del punt de vista
suposo
de producció
queda clar
que és més
segur
perquè saps
que alguna televisió
te la pot comprar
mentre si fas una pel·lícula
com no treus la distribució
llavors
què passa
que el senyor
que fa una sèrie
és com si arrisqués
des del punt de vista
econòmic
arrisqués menys
perquè sap que
tard o d'hora
per algun moment
sortirà si la pel·lícula
o la sèrie
té un cert enganx
llavors
jo el que trobo
és que
i a més
què ha passat
com que hi ha més seguretat
moltíssima gent
actors
directors
i guionistes
s'han passat
al món de les sèries
a mi
el problema
que li veig
és que
no tens
punt de vista
per mi és un problema
potser que hi hagi
així com ara
vull dir
hi ha un cos
més o menys
establert
de crítics
que estan a la sèrie
als diaris
i a la premsa
i a la televisió
i a la ràdio
doncs potser
s'instal·li el mateix
a les sèries
però
saps quina és la complicació
que li veig
és que a la vegada
jo he anat a vegades
en algun moment
buscant quines sèries
són les més interessants
i et fas un embolic
de nassos
perquè és que n'hi ha
150
llavors no és
on començar
i de pel·lícules
n'hi ha menys
aquest de 150
és veritat
llavors
és complicat
perquè a sobre
com que totes
no tenen la mateixa qualitat
diuen
aquesta és boníssima
ens ha de passar una
que a Hollywood
havien remiant
no sé què
jo no vaig poder
no vaig poder
veure ni mitja pel·lícula
mentides
o
Big Little Lies
perquè va guanyar
els emis
no vaig poder
no vaig poder
és horrorós
és horrorós
és horrorós
i en canvi
estava premiat
i tal
i no sé
que em prenen
però en canvi
jo es vaig dir
Homeland
i en canvi
a mi Homeland
em va agradar
i n'hi ha alguna
no sé
doncs
jo recordo
moltes sèries
que m'han agradat
jo per exemple
recordo
la històrica
24 hores
si no recordeu
alhora
començava
no podies deixar
la veu dels de més
passava 24 hores
i allò estava ben fet
però això
aquesta
que estava
havia guanyat
el premi
al Globus d'Or
al Globus d'Or
no sé què era
una cosa horrorosa
horrorosa
de veritat
no saps què fer
és que clar
a vegades també
si et fies
pels premis
que a vegades
clar
on t'has de fiar
quan s'en tens tants
no tens gaires criteris
accepta mirar-t'ho
i clar
en aquesta
jo me'n recordo
jo vaig dir
de debò
hem de comentar això
perquè jo no ho aguanto
no ho he veig
no ho he veig
quines sèries
has vist que t'agradin
a tu per exemple
ai no ho sé
jo he vist moltes
m'agraden moltes
no ho sé
per exemple
jo recordo una de les primeres
que vaig veure
que era el Soprano
per exemple
que aquesta Soprano
per exemple
està bé
o que està molt bé
o a dos metros bajo tierra
també
bueno
aquestes últimament
no sé què
que puc haver vist
aquestes ja són clàssiques
són clàssiques
ja
clar
i ara
estic pensant
a veure alguna altra
mira per exemple
hi ha
a Netflix
hi ha una
que a mi
al Poli
ja l'he parlat alguna vegada
que es diu
ai com es diu
hòstia
em sortirà el nom ara
bueno però
de què va
de què va
és que és molt bona
perquè
és una mica
reprenent la idea teva
és un personatge
que està sol
en un bar
i que
hi van venint
gent
que li demana
com
a veure com us ho explico
li demanen
coses
com en plan
jo vull que el meu fill
es curi
perquè està malalt
llavors ell li diu
ostres
és una mica Fausto
però tu no saps què passa
de fet és un personatge
parlant amb un altre
i és un guió molt bo
de Buzat de En
es diu
i
és una història
de fet
hi ha només dos temporals
clar
després el problema
de les sèries
és que
et deixen amb dos temporals
i després
les deixen de fer
i et quedes allà
a veure què passa
només te les donen de cop
algunes
Netflix que te les dona de cop
i et gestiona tu
clar
i bueno
estic pensant
algun altre
que hagi vist
però bueno
no et volíem d'allò
simplement
perquè ens feia gràcia
si descobríem alguna cosa
que valgués la pena de veure
perquè no
ja veig
no som tant de sèries
potser com
com voldríem
perquè jo voldria moltes vegades
veure alguna sèrie
que fos bona
i a vegades no sé
què és allò que he de mirar
Sandra
ha sigut un gust
ha sigut un plaer
tenir-te
realment
no hi ha hagut temps
que expliquessis
potser
que teniu projectes
a punt d'hora
però bueno
és que s'ha fet l'hora
s'ha fet l'hora
per tant
hauràs de tornar a venir
un altre dia
i explicar-nos
tot el que esteu preparant
el que esteu d'allò
perquè jo t'ho volia preguntar
però és que ens hem de deixar
d'altres coses més actuals
i no ha sortit
he començat jo
i ja manés
no no no
que no
que no
ha sigut nosaltres
els que hem començat
aquí
moltíssimes gràcies
t'agraïm molt que hagis vingut
i a vegades ha estat un honor
i un plaer
tenir la teva presència
en el cinema sense condicions
moltes gràcies
moltíssimes gràcies
bona nit
bona nit
bona nit
Gràcies