Title:

Estrenes franceses, Siete Cajas, Branagh i Dogma 95

## Panorama del programa > "Cinema sense condicions" amb Carme, Francesc i l’Hugo (nou col·laborador) obre amb una nit diversa: **tres crítiques destacades**, un **perfil de director** i un **repàs a Dogma 95**. - Avisos de programació i blog: canvis puntuals reflectits al blog del programa (sensecondicions.blogspot.com) - Recordatori: consultar la cartellera local (CineBaix) --- ## Context: el moment del cinema francès - **Política pública clau**: la llei del cinema a França assegura un retorn de taquilla a la producció, fons específics i quotes de producció/distribució. - Resultat: **ecosistema fecund**, directors joves i diversitat estilística. --- ## Crítica 1 — L’Exercice de l’État (L’exercici del poder) ### De què va - Seguim un **ministre de Transports** en mode quasi documental, entre crisi sobtada i trama de **privatització** d’infraestructures. - Tònic: **immediatesa mediàtica**, eslògans, control del relat i “cintura” política. ### El que destaca - Estil: híbrida de ficció i *to* documental; arrenca amb **visions oníriques** que perfilen el personatge. - Temes: poder vs. estat, **frenesí buit** i gestió de crisis a cop de titular. ### Valoració - Forta però **massa explícita en el discurs**; menys suggerent del desitjable. - Comparacions: “Le Capital” (Costa-Gavras) i, sobretot, **Margin Call** com a referent més reeixit. > “Un pas enrere et fa perdre vots… la immediatesa és el fonamental.” --- ## Crítica 2 — Tomboy ### De què va - Estiu, nova ciutat i una nena de **10 anys** que explora la seva identitat presentant-se com a **noi (Mikaël)** al grup d’amics. ### El que destaca - **Interpretació prodigiosa** de la protagonista i càmera propera que capta mirades, jocs i dilemes amb **candor i claredat**. - To: **pel·lícula blanca, transparent**, sense morbositat; *coming-of-age* delicat sobre **preadolescència i identitat de gènere**. ### Valoració - **Guió molt ben trabat**, resol els embolics amb naturalitat. - Recomanació clara: **valenta i lluminosa**. > “És una pel·lícula blanca, transparent… difícil de trobar en un cinema tan contaminat.” --- ## Crítica 3 — Siete Cajas (Paraguai) ### De què va - En un **mercat d’Assumpció**, un jove carreter accepta traslladar **7 caixes** a canvi de diners per comprar-se un **mòbil amb càmera**. ### El que destaca - Ritme i mestissatge de gèneres: **thriller**, aventura de supervivència i costumbrisme. - **Posada en escena sorprenent** amb pocs mitjans; llengua híbrida: **castellà + guaraní** (VOSE imprescindible). - Música: tema final de **Revolver**; aire **vital i estimulant**. ### Valoració - **Guió vertiginós i fresc**; algun actor desigual, però conjunt molt efectiu. - Directors: **Juan Carlos Maneglia i Tana Schomburg**. Recomanadíssima. --- ## Cartellera i recomanacions (CineBaix) - En cartell: **La caça (Vinterberg)** — recomanació forta i pont cap al Dogma 95. - Altres títols esmentats: **Ayer no termina nunca**, **La gran boda**, **Iron Man 3**. --- ## Director de la setmana — Kenneth Branagh ### Bio i perfil - Nascut a **Belfast (1960)**; criat a **Reading**. Actor, director, guionista i productor. **Sir Kenneth Branagh**. - Vocació shakespeareana (influït per **Derek Jacobi**), formació a la **RADA**. ### Obres clau - **Enric V (1989)** — actor i director; nominacions a l’Oscar. - **Molt soroll per no res (1993)** — comèdia shakespeareana radiant, Toscana en colors daurats; amb **Emma Thompson**. - **Hamlet (1996)** — versió íntegra, **4 hores** que “no cansen”; lectura coreogràfica i visualment original. - Altres: **Frankenstein (1994)**, **La huella (2007)** — amb **Michael Caine/Jude Law**; **Peter’s Friends (1992)**; aparicions a **Harry Potter**. ### Valoració - **Versatilitat exemplar** entre teatre i cinema; gran adaptador de Shakespeare amb nervi cinematogràfic. --- ## Branagh a Hollywood — Thor i pont cap al Dogma - **Thor (2011)**: contrast entre mitologia nòrdica i **Amèrica profunda**; dinamisme, conflicte pare-fill i peix fora de l’aigua. - Repartiment clau: **Natalie Portman**, **Stellan Skarsgård** (vincle escandinau que obre cap a Dogma 95). --- ## Dogma 95 — decàleg, films i crítica ### El “vot de castedat” (manaments clau) - Localitzacions reals; **càmera en mà**; **so diegètic** (sense música afegida); color sense il·luminació artificial; **no gèneres**; **no crèdits de direcció**; muntatge lineal i unitat espai-temps. > “Juro com a director que m’estendré de tot gust personal; no soc un artista…” ### Films fundacionals - Dogma #1: **Celebració (Festen, 1998)** — Thomas Vinterberg - Dogma #2: **Els idiotes (1998)** — Lars von Trier - Dogma #3: **Mifune** — Søren Kragh-Jacobsen - Dogma #4: **The King Is Alive** — Kristian Levring (eco de Shakespeare: Rei Lear al desert) ### Valoració - **Estratègia disruptiva i de màrqueting** eficaç per visibilitzar un cinema alternatiu. - Crítica final: decàleg **arrogant** i sovint **incomplert**, però influent. --- ## Tancament i avanç - Proper programa (subjecte a canvis): **malalties mentals al cinema** i **David Lynch**. - Arxiu i actualitzacions: **cinemassencecondicions.blogspot.com**.

['cinema', 'crítica', 'L’Exercice de l’État', 'L’exercici del poder', 'Tomboy', 'Siete Cajas', 'Kenneth Branagh', 'Shakespeare', 'Hamlet', 'Enric V', 'Molt soroll per no res', 'Thor', 'Dogma 95', 'Lars von Trier', 'Thomas Vinterberg', 'Festen', 'Els idiotes', 'Mifune', 'The King Is Alive', 'cinema francès', 'llei del cinema França', 'guaraní', 'Assumpció', 'CineBaix', 'La caça']