Cinema sense condicions
Bona nit
Com tots els dimarts
estem aquí a cinema sense condicions
per parlar-los de cinema
per parlar-los de pel·lícules que hem vist
que ens agradaria haver vist i no hem pogut veure
les que ens han agradat
les que ens semblen excel·lents
les que no ens en semblen tant
aquí estem
per parlar de cinema com sempre
el Pep Armengol
Hola, bona nit
Què ens explicaràs avui?
Bueno, vaig estar
a les jornades de cinema curt
Ah, molt bé
No hem tingut temps de parlar, el Pep i jo
Hi parlarem
Molt bé, me n'alegro moltíssim
Sí, va ser, va estar molt bé
Sí?
Molt interessant
Sí?
I us en faré cinc cèntims
Estarem encantats de sentir-te
El darrere del...
El mando de tots els cables i les músiques
i tot el que esteu sentint
Tenim l'únic i irrepetible
I responsable
Sense I?
Tota la 6 de l'Atmon
Bona nit, Francesc
Molt bona nit
Sí, d'un plaer de tornar a estar aquí entre vosaltres
Pep, Carme i totes convidats
Avui hi ha una gentada aquí al...
Sí, estem aquí
Al plató, que m'agrada a mi dir
Avui hem fet un plaer al plató
I Carme Nabot aquí presentant
I Carme Nabot aquí presentant
I dirigint el cotarro
Intentant
Només intentant
Bueno
Molt bé
I el convidat que tenim avui
que ja us el vam dir la passada setmana
és el Santi Robert
Bona nit
Bona nit
Comptem amb ell
L'any passat ja va venir
per explicar-nos coses de cine
i de la seva història personal
en relació amb el cinema
És veí de Cardedeu
és advocana d'exercici
i és doctor en dret
i és també professor a l'Autònoma
i té un llibre interessant
perquè és un llibre que està
o lligat o basat
en la seva tesi doctoral
que és alta cocina i dretxo d'autor
Derechos no sé quanta gent en té
però els autors ho intenten
i el Robert
el Santi ens intentarà
explicar una mica
per què va triar aquesta temàtica
i si la podem relacionar
amb una afició que té de sempre
que és el cinema
Per què té aquesta afició al cinema?
Per moltes raons
perquè la
una de les raons
per les quals
la tenim tothom
o tenim molta gent
afició al cinema
però és que ell va estar
durant
una pila d'anys
ell ens ho explicarà
com a projeccionista
del cinema
d'esbarjo
de Cardedeu
i que durant els anys
2009
al 2015
va ser un cinema
verd
i que per tant
va
va veure pel·lícules
va escoltar
com els altres
les veien
i va sentir-se
a prop del cinema
també ens en parlarà
d'això
espero
molt bé
doncs comencem
Pep
doncs explica'ns
si vas anar
a la mostra
del cinema curt
perquè vam tenir aquí
fa em sembla
dos o tres
de setmanes
l'Adrià
Olivares
que va venir
a parlar-nos
justament
perquè jo havia anat
al cinema baix
que havia vist
una pel·lícula
d'autor curt
i que va venir
a fer un cinefòrim
que va ser molt interessant
i els vaig conèixer allà
em va semblar
un interès especial
per aquest cinema
que té moltíssimes dificultats
no només
per ser
difós
que això
són tots els
el cinema
d'aquest
d'aquest
entorn
en té
sinó inclús
per sobreviure
al seu propi estat
que un dels estats
del que forma part
el poble curt
és Turquia
que té
especials dificultats
per ser realitzats
i per ser promogut
i per ser distribuït
i per suposat
ha de lluitar
i tenir
les problemàtiques
que us podeu imaginar
tothom
de la censura
que manté
l'estat turc
en aquest moment
és un dels pals a les rodes
allà
segur
per tot el que es fa
al Kurdistan
perquè el Kurdistan
és una nació
que està
distribuïda
en quatre estats
i són estats
de conflicte
en aquest moment
està envoltada
Turquia
Iran
Irak
Síria
per tant
és una zona
calenta
molt calenta
però és curiós
com
arrel de
perquè
aquestes
eren tres jornades
el dia 13
14 i 15
un cap de setmana
no?
sí
es va fer
al centre cívic
Pati Llimona
i després
també
les projeccions
es feien igualment
al centre cívic
i també
al cinema
Somseig
que és un cinema
que tu havies estat
és cooperatiu
quan vas estar
de jurat
als documentals
al cinema documental
i a l'alternativa
bé
doncs
enllaçant
amb el que tu comentaves
amb el nostre
col·lega
Adrià Olivares
ell
forma part
d'una plataforma
que es diu
Ivardia Productions
i llavors
Ivardia
junt
amb Azadi
plataforma
també
són els que han organitzat
la mostra de cinema
curt de Barcelona
que ja és la quarta
és a dir
ja té
ja té un rodatge
almenys
una mica de rodatge
sí
llavors
bé
aquesta
no solament
es va limitar al cinema
sinó que hi va haver
uns col·loquis
sobre el paper
de la dona
la resistència
a Turquia
i les
revolucions
de les
que estan
en marxa
allà
i concretament
també
es va dedicar
a un homenatge
a revolucionàries
caigudes en combat
sí
dones revolucionàries
i va haver
també la presentació
d'un llibre
que es diu
perquè és la revolució
de Rojava
no?
sí
precisament
el llibre
es diu
Make Rojava Green Again
i es va inaugurar
també una exposició
molt interessant
perquè hi havia uns
displays explicatius
i després fotografies
en el que
es veu una mica
el confederalisme
democràtic
que Rojava
l'alliberament
de la dona
la preocupació
ecologística
perquè és molt
curiós
o sigui
allà
el millor
tenim
jo el que m'he
donat compte
és que
com sempre passa
amb això
l'altre dia
estàvem parlant
de Guinea Equatorial
tenim aquí
almenys jo
confesso un desconeixement
del que passa
a Guinea Equatorial
quan resulta
que fa
fins a l'any 68
era espanyol
allò
van agafar
van fotre
una patada
els van posar
un dictador
que és el que es porta
a casa nostra
i els han deixat allà
desemparats
no se sap res
de Guinea Equatorial
no hi ha
no hi ha corresponsals
no hi ha res
bueno
afortunadament
va haver-hi aquesta pel·lícula
només se sap
dels
de països
i d'estats
que manen
però els que no tenen poder
la pel·lícula aquesta
és
l'escritor
d'un país
sense libreries
això estàs parlant
de Guinea
te n'has anat
a Guinea
aprofito
de passada
i tanco el parèntesis
si vols
després
el comentes
ho dic
perquè és curiós
com
quan hi ha
aquests preisos
amb aquesta situació
de tanta opressió
un pensa
l'últim que estaran
pensant
aquesta gent
és
amb l'ecologia
doncs no
o sigui
fan una intervenció
ecològica
a les ciutats
i hi ha
molta cura
d'aquest tema
ja no diguem
la qüestió
del feminisme
que
està
posat en marxa
fins al punt
que
la revolució
sobretot
arrojava
tenint
un paper
molt important
i després també hi ha
el municipalisme
que és
una forma
d'organització
des de baix
en lloc de dalt cap a baix
des de baix
enxamplant-se
una mica
doncs
per trobar
les afinitats
i la forma
de solidaritzar
les feines
etc.
bé
llavors
aquest era un aspecte
o sigui
el que eren
unes jornades
de difusió
del que fan
i del que hi ha
i els llibres aquests
que van sorgint
també hi havia
allà un expositor
amb tota una sèrie
de productes
llibres
petits
opuscles
en el que explicaven
la història
una mica
els fets
més
rellevants
de
de la
rebel·lió
etc.
i
per una altra banda
hi havia el cinema
el cinema
la mostra
presentava
sis pel·lícules
quatre
eren de ficció
i dos documentals
les de ficció
una
no tinc la traducció
es deia
Rauf
que no sé
el que vol dir
l'altra
era
Casa sense sostre
aquesta la vaig
poder veure
una pel·lícula
una mica
en sintonia
amb el que us deia
és una pel·lícula
que sense deixar
d'estar
emmarcada
en un context
de dificultats
de tot tipus
és una pel·lícula
divertida
o sigui
una comèdia
una raó
que succeeja
on?
succeeja
allà
a Bafur
que és una ciutat
del sur
del Kurdistan
sí
bueno
és una història
molt maca
amb la que són
tres germans
recorda
alguna pel·lícula
que es va fer
aquí
de
Donde pongo este muerto
i pel·lícules d'aquesta
que es feien a la postguerra
bueno
tres germans
van
amb el cadàver
de la mare
a dintre
que
ella
l'últim moment
ha dit
que volia ser enterrada
al costat del seu marit
i llavors
bueno
fan un recorregut
però i tenen que anar
des d'allà on s'ha mort
cap allà on vol ser enterrada
i el seu marit
ja avisen
els germans
són dos nois
i una noia
i els avisen
que
un d'ells
el que sap
de què va la cosa
que el pare
cap al final
va ser un col·laborador
amb
les forces
d'ocupació
turca
i llavors
ell
no voldria
que la mare
fos enterrada
al costat
d'un pare
que va ser
va deixar una penjada
tan poc edificant
per la família
però per l'altra banda
era la voluntat
de la mare
de complir
amb l'última voluntat
i tot això
i és en clau d'humor
això
sí
perquè
hi ha coses
mira
hi ha detalls
és curiós
vosaltres se'n recordeu
que fa uns anys
aquí hi havia
uns polvos de rentar
que es deien
homo
homo lava
massa blanca
hi ha un moment
a la pel·lícula
que un li diu
a l'altre
un personatge
i tu
com et llames
diu
a mi me pusieron
homo
diu
por qué
diu
no
lo pusieron
porque lo vieron
en un paquete
de limpia de vajillas
fins a aquest punt
hi ha coses curioses
hi ha un món
després
hi ha una cosa
que posteriorment
a la pel·lícula
es va establir
un col·loqui
i allà hi havia
algunes persones
algunes dones
que eren de Rojava
i clar
a tu
et semblava
una mica estrany
que
tu vas per allà
per exemple
i cremen
el cotxe
una cosa
que pot passar
ben normal
no és un accident
mira
una eventualitat
bueno
passa algú per allí
i et carrega
i on vols que et porti
i et porta
i tal
i no cobre res
i comparteix el menjar
i van dir
bueno
però això
això va de debò
o us heu inventat
a la pel·lícula
sí
és que escolta
allà
la qüestió material
no és com aquí
és que
has d'agafar
fer-te un reciclatge
perquè
allò és una altra cosa
hi ha valors
que estan molt per sobre d'això
hi ha l'amistat
hi ha
la fidelitat
a la paraula
clar
de totes formes
tenen un món
bueno
no sé
aquesta zona
però el món rural
sempre és més solidari
que el món
de ciutat
perquè
és més
llavors
hi ha coses
curioses
entre els germans
clar
com que hi ha aquestes diferències
per si complir o no
la voluntat del pare
però m'ha d'estar
la noia
que és maca
i tal
i llavors ella
ve un taxista
que passa per allí
i diu
et porto allà
o sigui
i el que dius tu
com si l'haguessis vist
és rural
i un taxista
en un món
on no hi ha taxis
ni res
què fot aquest tio
bueno pues agafa
i el tio
a primera vista
s'enamora d'ella
i diu
bueno i on has d'anar
diu no
ella diu
no és que no t'ho imagines
mira porta'm al poble
més proper
no no és que jo el porto
no tinc d'anar
o sigui
no
no té que donar
explicacions a ningú
i
i va seguint
després és curiós
perquè clar
allà hi ha una altra forma de vida
i hi ha un moment
en què
passen un control
i
i allà el control
els detenen
perquè no porten els papers
per portar un fèretre
i diu no
això no pot passar
aquí ha d'haver
el fèretre
que han acompanyat
d'una justificació
que es pot transportar
és la nostra mare
obri'l
i bueno
o sigui
hi ha aquelles situacions
d'humor negre
i tot
però
et va semblar
que es podia veure
amb
increïblement bé
i després al final
i com a cine estava ben fet
estava molt ben feta
molt ben feta
sí sí sí
m'ha semblat força interessant
bueno ja dic
casa sense sostre
es diu
ja
aquesta és una mica
perquè vegeixem una mica
el to que hi ha
l'estil
i la tria que hem fet
que pel meu gust
està molt ben feta
perquè després hi ha una
per exemple
que es diu
14 de juliol
que no vaig poder veure
però
pel que em va
explicar
l'Adrià
que l'havia vist
quan van fer la selecció
bueno aquesta és una pel·lícula dura
perquè precisament
el que reflexa
és el pas
per les presons turques
d'unes dones
que van ser
empresonades
en combat
i bueno
allò
es veu que és
duríssima
terrible
i la data
suposo que fa referència
a un moment
el 14 de juliol
emblemàtic
de detenció
o d'execucions
o el que sigui
després
n'hi ha una altra
que es titula
cada casa
és una escola
que ja
bueno
ja ens fa una mica
la referència
al que
en aquell món rural
l'activitat
dintre de la comunitat
és
una escola de vida
no?
i per aprendre
principis
etcètera
i els documentals?
els documentals
són
la resistència
de les dones
a Turquia
que és un documental
tot això
és entre
produccions
entre el 2016
2017
i 2019
o sigui
relativament
recents
i l'altre
és
sur
la terra
i el poble
fa referència
també
a una mirada
sobre
la part sur
de
de
Kurdistan
bé
hi ha una cosa
que
penso que
em va
captivar
bastant
i és que
tant
amb les converses
que vam tindre
els diàlegs
que hi havia
com
després
amb un llibre
que vas llegir
és un llibre
interessant
que el va fer
l'ha fet
des de la presó
un dirigent
del PKK
que és
bueno
el partit
més representatiu
de la revolució
de la revolució
ell
es diu
a veure
Abdolà
Ocalan
ell
està
confinat
en una presó
que està
a dintre
d'una illa
petita
que hi ha
el Mar de Màrmare
és a dir
altíssima seguretat
i allà estarà
fins que
el temps
i les circumstàncies
polítiques
canvien
anant tot bé
anant tot bé
perquè
però
des d'allà
ell
ha fet
una evolució
amb
el seu concepte
de
com
cap a on van
i ell és un dirigent
del PKK
sí
molt respectat
però ha fet
una evolució
ell mateix
ha fet una autocrítica
i ha estat pensant
des de la presó
com es pot sortir
d'aquest impàs
i llavors
és una mica
on a mi
s'ha m'ho obert
la reflexió
aquest llibre
te'l deixaré
perquè
són
30 o 40 pàgines
però és molt interessant
perquè
el tio diu
bueno
a veure
nosaltres estem aquí
entre mig
d'aquests quatre
grans països
que són uns mostres
llavors
volen una part
de nosaltres
però
el primer
que ens oprimeixen
és la llengua
un poble
sense llengua
no va enlloc
no és un poble
està condemnat
a morir
llavors diu
ara
si nosaltres
el que volem
és agafar
què és el que
pretenien abans
diu
ell es va donar
compte
que estaven
amb una
actitud
bèlica
de guerra
contra
l'opressió
d'aquests estats
el de torn
el que tocava
a cada punta
de les quatre puntes
del Kurdistan
o sigui
quan tocava Turquia
contra l'estat turc
llavors
trets
atemptats
etc
la resistència
violenta
i diu
no
ell ara
el que proposa
a veure
abans de deixar
les armes
també vol
una
declaració
d'intencions
de les altres parts
però
la seva
proposta
és
la de
construir
unes estructures
federalistes
administratives
que permetessin
l'existència
de diversos
governs democràtics
autònoms
en el seu
en el seu sí
en el sí
del Kurdistan
respectant
les fronteres
polítiques
existents
és a dir
cada estat
té la seva
però
una mica
aquesta és una línia
que tenen ara
el Karimod
que és el que
vaig veure
la pel·lícula
Cer
la que vas veure tu
molt bé
ell ja va citar això
i fixa't que el tipus de cine
que ell fa
és també
un cine
agafat
al món rural
ell
la història
comença
als Estats Units
comença a Nueva York
ell torna
a Turquia
no sap ni la llengua
del curt instant
li prové
de l'àvia
etcètera
però
la seva
el que hi ha
de sostrat
en aquesta pel·lícula
també és aquesta idea
d'agafar
la cultura popular
les cançons
la poesia
la música
perquè això
és la
la pervivència
d'un poble
que
en qualsevol cas
està tan
distribuït
en unes zones
de conflicte
que és l'única idea
que els pot pervivir
per tant
no m'estranya
que la idea
aquesta
deu ser una idea
que en aquest moment
hi ha una cosa
molt interessant
i és
la reflexió
que fa ell
diu
a veure
jo m'he d'acord
reflexionant
a la presó
que en realitat
nosaltres
combatíem
per constituir-nos
en un estat
que té
un perfil
de democràcia occidental
per tant
per convertir-nos
en un estat
en el fons
similar
al que estem combatent
no
això no té que ser
segurament
nosaltres què
hem de preservar
hem de preservar
la cultura
la llengua
a través de la llengua
i després
buscar
amb els altres
un sistema
si és possible
d'entesa
confederada
en el que
ens permeti
cada un
mantindre
el seu sistema
sense agredir-nos
i respectant
en aquest cas
les minories
que en aquest cas
és una majoria
perquè
és important
és una zona
molt difícil
430.000
quilòmetres quadres
és una zona
molt difícil
és que és una passada
i ells en deien
que clar
que distribuït
per tot Turquia
hi havia mil milions
o sigui
hi ha una cosa
que els animava molt
a la guerrilla
perquè
aquí tot el problema
és com sempre
tot el problema
ve
del
colonialisme
d'Inglaterra
i França
van sembrar
el taco
i per això
abans he fet referència
a Guinea
perquè tot ve del mateix
allà
els colonialistes
munten el pollo
i es foten al camp
quan ja
els hi ha semblat
que ja no poden
exprimir més la lluvia
i aquí quedes
i clar
ells llavors
el primer que van pensar
és dir
bueno
com que
l'orografia del terreny
és molt muntanyós
ens favoreix
doncs llavors
què farem aquí
guerra de guerrillas
i que vinguin
però amb una guerra de guerrillas
et desgastes
i no el caves mai
i además
els altres són els forts
o sigui que
naturalment
no cal donar-li voltes
bé
a veure
què ens explica
el Francesc
que has vist
alguna cosa
que ens pots comentar
sí
jo sempre veig coseta
com vosaltres
que sou allò
habituals del cinema
però
jo el que he vist
és la història
d'un matrimoni
que és del Netflix
o sigui que
encara que
t'estàs Netflixant
m'estic mirant Netflixant
perquè he arribat
a la conclusió
com ja
es veu
que els globus d'or
aquesta posició
ja la tenia
jo crec que és una posició
de futur
el món del cinema
no és només
un món de cinema
de gran pantalla
això ja ha passat
el món de cinema
és un cinema
de pantalla
però de totes les mides
de pantalla
per tant
alguns ens agraden
més uns que les altres
des de la gent
que mira una pel·lícula
amb un mòbil
fins la que la veu
una gran pantalla
d'un cinema
que té la gran pantalla
nosaltres optarem
per la gran pantalla
perquè
no
o ens agrada
però
entenc
que en aquest moment
els Òscars
només donen premis
a la gent
relacionada
amb el cine
estrictament
de gran pantalla
mentre que
ara
aquesta barreja
que es fa
de presentar
pel·lícules
a cinemes
de distribució
per tenir premis
i després
anar
a les cadenes
a les plataformes
és perquè
aquest és el futur
i no en tinc cap dubte
per això
he vist
Història d'Un Matrimonèl
justament aquesta
ara tu
què has vist?
jo he vist
Cossetes
però clar
com que veig
després us ho explico
llavors podria
allargar-me'l molt
però no
jo us pregunto
si heu comentat
Paràssid
per exemple
si la van comentar
jo la vaig comentar
perquè a mi em va agradar
molt aquesta part
i no em va entusiasmar
perquè sóc un fanàtic
d'aquest director
el bon Junho
i les altres
i les altres
són tremendes
llavors aquesta
la veig massa abocada
cap a l'espectador
cap a fer-li riure
ara en un moment
que toca riure
massa previsible
tot
massa previsible
no tant
no facis espòilers
però previsible
justament no n'és aquesta
jo diria
a mi m'ho sembla
no sé
arriba un moment
que dius
això anirà per aquí
perquè tampoc no pot
anar per enlloc més
això no pot acabar
d'una altra manera
això
jo és que no sé
Carme
jo pregunto així
directament a Bocajarro
no sé mai com es diu
aquesta expressió
en català
diguem
directament
has vist altres pel·lícules
del director
un, dos, tres
responde otra vez
bueno
a veure si tu me les dius
m'ha recordat
mira
hi ha cròniques
d'un
Memories of Marble
exacte
un assunto de familia
no
aquesta és d'un
japonès
aquesta és coreana
és Corea del Sur
exacte
Memories of Murder
cròniques d'un assassí
en sèrie
espectacular
hi ha un altre que es diu
Mother
no la de Aronofsky
sinó la de Bon Junho
que és una pel·lícula
no l'he vista
espectacular
he vist la de l'assassina
em sembla
doncs aquesta és una pel·lícula
que et sorprèn
per tot arreu
i barreja els gèneres
d'una manera que
no sé
només un director
que ha vist molt cinema
i que sap capgirar-ho tot
i aquesta
jo diria
i Madre
Madre és una pel·lícula
molt petitona
en realitat
però que et sorprèn
a cada plànol
a cada moment
dius
no pot ser
que vagi a explicar-te això
i t'ho explica
i et fa
d'anar més enllà
és la història d'una mare
i un nen
que no està
massa bé
del cap
i llavors
les coses que van passant
les coses que van fent
dintre d'un món rural
també
que pot tenir
la part positiva
que tu deies abans
però que també té
la part negativa
i xunga
i dura
i aquesta pel·lícula
et mostra les dues coses
a la vegada
i llavors després té
Ogja
que és un alegat animalista
també
que està a Netflix
està a Netflix
va apunta't
O-T-J-A
sí
perquè per aquest director
jo crec
que ell
és un director
molt potent
i pot haver-t'agradat
més o menys
Paràssids
però
però
ho fa molt bé
crea els personatges
molt bé
a mi em va agradar també
i a més a més
em sembla que sap un rato
de filmar aquest tio
sí home
això és innegable
i els personatges
té una planificació
extraordinària
però si has vist
Viridiana
i aquesta pel·lícula
no et sorprèn molt
no
clar
perquè és la mateixa història
una mica
i si has vist pel·lícules
d'intrusos
que entren dintre de cases
i llavors fan una miqueta
malarrassades
com es digui
m'acabo d'inventar una paraula
no és una cosa superoriginal
és com un barri barreig
d'històries
bueno
has vist Janeke
ja no et sorprèn
si has vist segons què
en canvi
les altres que havia fet
sí
les altres pel·lícules
són impecables
i aquesta
no m'acabarà de començar
bueno miraré aquesta
que em dius
que està a Netflix
i te la comentaré
el propi dia
la de Netflix
és particular
també
és peculiar
aquesta de Otja
ja dic
sobretot destaca
per l'alegat
aquest animalista
i per l'alegat
de viure
d'una manera diferent
que no és
a la que ens porta
les grans corporacions
que ens diuen
no no
el que vendrem
és
bueno
una cosa superbonica
en un món preciós
els animals
els tracten superbé
i llavors aquí
t'ensenya la realitat
del que fan
de com ens manipulen
de com ens explica una cosa
i és una realitat
absolutament
bueno
fora de tota mena
de compassió
i bueno
i cap aquí anem
aquí estem
vull dir
la pel·lícula et mostra
tal com estem vivint
ara mateix
vull dir que no
no hi ha
he vist moltes més coses
però bueno
jo crec que
si tu has vist aquesta
la del matrimoni
i després
d'una passa
al convidat
perquè veig
història de matrimoni
perquè veig
que està nominada
pels
és una pel·lícula
del Noam
Baumark
gran director
sí
a mi m'agrada molt
ell està nominat
pel guió
perquè és
i després
Scarlett Johansson
i l'Adam Driver
estan nominats
els dos
com a
actriu
i actors
em sembla
que ho fan
molt bé
també he de dir
que tu acabes de dir
que
és difícil
crear històries noves
molt difícil
aquesta és la història
d'una separació
una separació
en el món actual
i el que passa
i com ho viu
el guió
realment està molt ben tractat
perquè
introdueix
el personatge
de l'Adam Driver
des de l'Escarlett Johansson
i introdueix
el personatge
de l'Escarlett Johansson
des de l'Adam Driver
i llavors
és el conflicte
com es viu
el conflicte
i com lluiten
amb el nen
que tenen
el fill que tenen
i realment
el que es posa
molt i molt
de manifest
és
la colla
de
de
bueno
no sé
de
sanguijueles
és que no me'n recordo
com se diu això
en català
però bueno
que xupen la sang
que són els
els advocats
que es dediquen
a la defensa
i a l'atac
d'un matrimoni
que lluita
desesperadament
per una criatura
i d'això
en fa la lluita
del seu matrimoni
i ells
en fan
la seva vida
vull dir
els advocats
està molt bé descrit
el que passa
és que
això mateix
que deies tu
que les històries
no són fàcils
de crear històries noves
és que jo penso
que Kramer contra Kramer
que jo crec que era
del 79
sangunera
no t'ho dic per tu
perquè eres la traducció
de
sanguijueles
sí
de sanguijueles
que són els advocats
que treballen
en aquest sector
tan lucratiu
per altra banda
es veu
si no faig alguna
tonteria d'aquesta
no sóc jo
sanguneres
lluiten com sanguneres
que també passa
Kramer contra Kramer
doncs la història
Kramer contra Kramer
és exactament
la mateixa història
a l'any 79
40 anys
eh
per tant
la manera
en què
que
es manifest
i també és la mateixa
amb una criatura
amb un fill
i és la mateixa
història
per tant
i inclús la mateixa
raó
per la qual
la Meryl Strem
que és la
Meryl Strem
i el Dustin Hohman
decideix que se'n va
no sé si la recordeu
aquesta pel·lícula
doncs
s'assembla
una mica
Scarlett Johansson
que considera
que té
tapat el futur
i bloquejada
per la
per la
per com està funcionant
la parella
per tant
res està descobert
o molt poques coses
queden per descobrir
en aquest aspecte
però de tot
només diré
el guió és molt bo
la interpretació
és excel·lent
però jo diria
que no és una novetat
cinematogràficament parlant
això és el que sí
que puc dir
jo també recomano
d'aquest director
el nou Bauman
una primera pel·lícula
crec que va ser
el seu primer
dramatatge
que m'ha quedat
supergrabat
ja fa anys
potser fa 10 o 12 anys
que aquí es va dir
històries de Brooklyn
i que en realitat
que era també
una separació
sí
sí
jo crec que
eren dos nanos
allà
de fet són dos pares
que viuen
una banda i l'altra
del pont de Brooklyn
i els diàlegs
són increïbles
no, clar
és la seva història
és la història
del director
tot i que
m'agrada comentar
sempre
el títol original
de la pel·lícula
de la història
de Brooklyn
que és
The Squid and the Whale
és a dir
el calamar
i la balena
perquè és un diorama
que veuen
en un museu
al Caban
llavors es diu així
la pel·lícula
no sé
com molt surrealista
i en canvi
històries de Brooklyn
ah ja està
pedazo de títol
doncs
la història
de matrimonio
aquesta
crec que sí
que tindrà
premis
no sé qui
també té
ah té
una nominada
de secundària
que és
la malvada
advocada
d'ella
que
és un
bichu
que dolents
són els advocats
ai perdona
que està aquí
jo dic
els advocats
d'aquest sector
no sé
però aquest sector
a les pel·lícules
sempre queden
molt mal parats
molt mal parats
perquè
perquè no sé
si són mal parits
doncs mal parats
sí
doncs queden
queden una situació
molt difícil
sempre estan interpretats
per actors
realment
interessants
eh
aquesta
no me'n recordo
la Laura Dent
és la
la Laura Dern
és una actriu
sí sí
ara m'he recordat
i a més
ho fa molt bé
ho fa molt bé
ho fa molt bé
aquest personatge
ha treballat moltes vegades
amb David Lynch
ah potser sí
sí sí
bé
doncs
aquesta és de les que
ha tret
la Netflix
però que no ha anat
a pantalles de cinema
no
així com l'irlandès
i
bueno les altres
que
el Camino
també ha anat
la vaig veure a Sitges
una pantalla gran
ah sí
el Camino
de Breaking Bad Movie
sí
és el final
de la sèrie
Breaking Bad
i aquesta ha anat
a cinema
sí
perquè ara és el que estan fent
sobretot Netflix
està fent això
perquè li és rendible
li és rendible això
de tu manera
això que deies tu
dels temes aquests
que
sembla que es vagin esgotant
però en realitat
el que defineix
una pel·lícula
interessant o no
és
sí
moltes més coses
el tractament
que li dona
la sutilesa
el director
i el guió
en el que està basada
de completament d'acord
però jo ho deia
perquè com que
el Francesc
ens acaba de dir
que
que Paràsits
no era una novetat
aquesta tampoc
però és una bona pel·lícula
bé
com que
estàvem parlant
de dret
anem a parlar
d'uns altres advocats
que fan una altra
feina
interessant
l'advocat
que ens acompanya
justament
sorprenentment
el seu
el seu
treball
amb escomatat
que era el teu
treball
de tesis doctoral
i vas treballar
sobre
els drets d'autor
com n'hi deies
alta cocina
i dretxo d'autor
és això el títol exacte
això mateix
perquè
com va ser
que vas fer
aquest tema
en particular
bé
de fet
tot això comença
ja ben aviat
en fer la carrera
i em va interessar molt
el tema
de la propietat intel·lectual
aquests
events immaterials
que són
el resultat
de la creativitat humana
de la innovació
com un guió de cine
exactament
i jo feia de projeccionista
al cinema
alhora estudiava
direcció cinematogràfica
a Cardedeu
us hem de dir
i recordar
que el Santi
viu a Cardedeu
i ha estat
en aquest cine
una pila d'anys
i per tant
set anys
i on estudiaves
direcció cinematogràfica?
a l'acadèmia
15 d'octubre
15 d'octubre
que estava allà
a Barcelona
no la conec
ja va tancar
i bé
ho compaginava
tot
el dret
el cinema
com veieu
es poden fer
moltes coses
interessants alhora
i el Santi
les ha fetes
les fa
sí
sí
sí
projecció
ja no
perquè ja era
massa
però
durant 16 anys
realment
m'ha apassionat
i la veritat
és que aquesta relació
entre
la creativitat cinematogràfica
la creativitat
que pot haver-hi
musical
perquè també em dedico una miqueta
a l'aprenc a fer guitarres
sempre m'ha agradat
una miqueta
que la vessant
és veritat
que m'ho vas comentar
sempre m'ha agradat
una miqueta
aquesta vessant
més
creativitat
una miqueta
doncs
aquesta aportació
personal
aquesta
la creació
d'això
de béns immaterials
materials
però que reflecteix
una miqueta
la personalitat
doncs
de qui crea
tot això té una frontera
una mica tifosa
sí
sí
per descomptat
que ha de ser
ha de ser
interessant
investigació
per delimitar una mica
el problema
ja està en la pròpia
propietat intel·lectual
què volem dir
amb això
i quan barreges
això amb l'alta cocina
em sembla
sorprenent
sí
i
per què
va haver-hi
un moment
que
com ha passat sempre
no
vull dir
Van Gogh
en el seu moment
doncs
no era creatiu
segons els seus contemporanis
és passats els anys
Mendelsson
tampoc ho era
vull dir
i passen els anys
i llavors
doncs
bé
hi ha un estat
mental
per entendre's
de la societat
que realment
considera aquesta gent creativa
valora
allò que van produir
en aquell moment
i a partir d'aquell moment
doncs
consideren
doncs
consideren art
o consideren una innovació
és suficientment
doncs
important
que aporta un nou valor
a la humanitat
transformador
en molts casos
i
de cop apareix
aquesta idea
de la propietat
d'aquesta intel·lectual
de dir
bé
aquesta creació
aquesta producció
d'aquesta persona
innegablement
ha d'anar vinculada
al seu nom
i a la seva persona
i aquí és on sorgeix
la propietat intel·lectual
clar
això em va treure molt
inclús
des del punt de vista
del cinema
escolti
aquí estan projectant
la pel·lícula
de Cardedeu
però també l'estan projectant
qualsevol poble de França
i a l'altra punta del món
i no deixa de ser
la mateixa pel·lícula
tots sabem
que és aquella pel·lícula
és aquella creació immaterial
que a pesar de tots els suports
sembla que és plasma
i a més que sembla
com que és un bé físic
que el pots
com
tenir a les mans
abans de veure
sembla com més fàcil
però
el tema
de
de la cuina
sembla més immaterial
però passa el mateix
amb el cinema
i amb la música
i a més
tenim la partitura
a les mans
i allà hi és la creació
hi està la partitura
i no estem escoltant el so
però allà hi podem reconèixer
la música
l'obra musical
la creació
i amb el cinema
tres quarts del mateix
podem veure un guió
o llegir un guió
em refereixo
a l'escriptor
o un guió literari
i podem llegir
i allà podem percebre
la creativitat
i podem reconèixer
aquella creació
amb independència
que després la veurem
projectada a través
d'una màquina
perquè realment
la pel·lícula
estarà en un suport
en un suport
ja sigui digital
ja sigui una pel·lícula
de 35 mil·límetres
però evidentment
ha de passar per una màquina
ha de passar per una llanterna
interna
s'ha de projectar
perquè realment
la puguem percebre
en la seva forma definitiva
que és
i la cuina
clar
des de la compra
matèria prima
els fogons
i després
la presentació
amb el plat
fins abans
no arribi a la boca
que sigui
quan estem veient
en el cas del cine
també té el seu
procés
el seu procés
exactament
l'haver entrat
el món del dret
en aquest sector
des de quan
hi comptem
que això
és consistent
i té
està
legislat
i està
directat
diguem que
la propietat
intel·lectual
abarca
tant el dret
d'autor
abarca també
les patents
amb un concepte
molt ampli
abarca també
doncs
el dret marcari
les marques
tots els noms
dels grans
cuiners i cuineres
són una marca
alhora
estan registrats
com a marca
determinades receptes
i la possibilitat
el fet de registrats
com a marques
és perquè han rebut
premis
els seus
i de fet
pel seu bagatge
i per la seva
consideració
externa
això mateix
el seu nom
doncs aporta
un plus
abans era el que
cuinava pel rei
o per l'emperador
llavors aquell
suposo
que era el considerat
l'important
i el seu nom
aplicat on sigui
a un producte concret
una vaixella
però clar
quan dius
per exemple
el bulli
què va significar
amb aquest aspecte
jo que el considero
o el germà en Roca
no sé
per posar exemple
jo considero
que arran de la revolució
que en diuen bulliniana
a partir
ja dels anys
98
99
aquí
diguem que
la creativitat culinària
ja passa a un altre nivell
ja no és aquella
creativitat menor
com podríem dir
de les arts menors
allò que s'inclovia
doncs el que diem
la cuina
la decoració
determinades creacions
que deien que eren menors
senzillament perquè complementaven
o no se'ls donava
aquesta importància
històricament parlant
però certament
hi ha un moment
en què això canvia
i parlar de crear
a la cuina
doncs ja
es pot parlar seriosament
d'això
i queda una constància
que el com nou
s'ha creat
i quan ho fixes
això
jo fixo
un parell
del 97
98
99
i a partir del 2000
evidentment
ja és cada vegada
més clar
doncs que
com ho diria
ja no hi ha aquella vergonya
de parlar de creació
a la cuina
i ha arribat un moment
que és l'actual
en què ja no només
es parla de creació
a la cuina
sinó que es parla
doncs de creadors
i creadores
i clar
nosaltres tenim una normativa
tenim una normativa
que és
hi ha la de patents
hi ha el mercat
però hi ha la de dret d'autor
i el dret d'autor
a diferència
d'altres normatives
no exigeix cap registre
senzillament
pel simple fet
de la creació
doncs
es reconeixen
una sèrie de facultats
facultats personals
facultats econòmiques
i entre les facultats
més importants
facultats personals
o morals
està aquella de dir
el reconeixement
de la condició
d'autor o d'autora
d'una creació
però ha d'anar lligat
a una qüestió econòmica
perquè si no
això no
bé de fet
o una defensa
d'una
bé no necessàriament
realment
el dret d'autor
es pot defensar
les facultats morals
pots defensar
el fet que
senzillament
el nom de l'autor
o l'autora
no consta
això és propietat intel·lectual
exactament
sí
la llei reconeix
però no hi ha congressos
i no sé si hi ha congressos
ja
sí
per descomptat
sí
i ara més que mai
i és una qüestió
doncs que se'n parla
se'n parla
i de fet els congressos
serveixen per deixar constància
no no clar
això
això a tots els àmbits
és això
un congrés
exactament
i ara tenim
la Bullipèdia
que també és per deixar constància
del que s'ha creat
tenim
el Luís Adúriz
també ha fet una publicació
molt important
també amb aquesta finalitat
deixar constància
del que es crea
perquè precisament
quan parlem de creativitat
doncs hem de parlar
de creadors i creadores
i si volem parlar
de creativitat culinària
innegablement
l'hem d'identificar
on està aquesta creativitat
i si l'identifiquem
hem de dir
quin és el seu origen
si no
millor que deixem de parlar
de creativitat
clar
doncs efectivament
si es parla de creativitat
es parla de creadors i creadores
i pel simple fet
de considerar-se
creadors o creadores
la llei
ja reconeix
una sèrie de facultats
entre elles
aquesta
de reconèixer-se
com a creador
o creadora
d'una determinada
creació
la definició
de l'objecte
de la protecció
és a dir
el que protegeix
la llei
de propietat intel·lectual
és absolutament ampli
la definició
protegeix
les creacions originals
vull dir
un concepte
absolutament ampli
i
s'hi han anat
incluent
doncs
creacions
que en el moment
en què
potser
s'estava llegint
aquell articulat
de la llei
doncs
es considerarà
que no eren creatives
però bueno
passa el temps
i aquesta definició
tan àmplia
de les creacions originals
doncs
és flexible
és flexible
és dinàmica
i s'interpreta
d'acord amb la realitat social
cultural
històrica
del moment
i en aquest moment
parlem de creacions culinàries
i clar
a partir d'aquest moment
és molt difícil
discutir
doncs
que realment
algú
que ha creat
quelcom
ja sigui cuina
ja sigui un format televisiu
ja sigui una obra cinematogràfica
etc
doncs
no puguin estar
al mateix nivell de consideració
és a dir
una discriminació
entre autors i autores
per al gènere
o al tipus
de la seva creació
és una discriminació
absolutament proscrita
de fet
la prova intel·lectual
ja ve reconeguda
la declaració de drets humans
sí
però em refereix
i la discriminació
proscriure aquesta discriminació
entre autors i autores
també deriva d'aquesta normativa
per tant
quan diem
escolti
és més respectable
protegir una obra cinematogràfica
la creativitat cinematogràfica
que la creativitat culinària
hem arribat a un moment
escolti
podem tenir
certa predilecció
per una cosa
per una altra
però certament
si parlem de creativitat
estan en un mateix nivell
no hi pot haver
una discriminació
entre autors i autores
a partir d'aquí
altra cosa
és com vehiculem
tota aquesta protecció
vull dir
tot això és molt
i el meu llibre
es dedica a això
podríem tenir
algun exemple
perquè jo reconec
que m'hi perdo una mica
hi ha un exemple judicial
no sé
que hagi
viscut
de fet
la gràcia de tot això
també
quan va començar
va començar
amb la meva tesina
després va passar
a ser la meva tesi doctoral
va ser precisament
arran de sentències
que vaig trobar
a França
als Països Baixos
que me n'adonava
per exemple
una sentència
del rei d'Amsterdam
que deia
escolti
doncs miri
aquesta persona
concret
la casa Círaco
pretén
la protecció
pel dret d'autor
d'allà
que és
el dret d'autor continental
vull dir
exactament
la mateixa normativa
pràcticament
que la nostra
europea
exactament
pretén la protecció
d'aquests bombons
i li reconeixen
la protecció
d'aquests bombons
efectivament
aquests bombons
però li reconeixen
la protecció
com a dret d'autor
o com a marca
com a dret d'autor
perquè amb marca
s'entén
marca si és
no sé
una marca coneguda
com a dret d'autor
igual que
els creadors
d'uns pastissos
de maçapà
doncs també
el tribunal
li reconeix
això
de dir
això és una creació
original
absolutament
deu ser difícil
que és original
perquè
sobretot
coses d'aquest tipus
que poden
venir
no sé
el seu origen
és un origen
popular
o el que sigui
en quin moment
allò
ho fixes
com a
vull dir
que si
si és una obra
si és un llibre
si és una novel·la
o si és un poema
allò està molt clar
sembla que és més
està més definit
ho trobo més complicat
per això
ho devia preguntar
al Francesc
no Francesc
el que passa
és que
com diu
ara
amb els sàpies
del Ferran Adrià
estem en un moment
en què podem valorar
objectivament
aquesta originalitat
de la cuina
ha arribat un moment
que
altra cosa
és que
per exemple
amb la creativitat literària
amb la creativitat cinematogràfica
doncs ja tenim un bagatge
ja tenim uns anys
que hem pogut valorar
que hem pogut sopesar
però certament
la creativitat culinària
és molt recent
tot això
sí
per això
et preguntava
des de quan
el nivell d'originalitat
que s'exigeix
en la normativa
del dret d'autor
per entendre'ns
una obra literària
és un manual
d'una manpara de bany
per entendre'ns
el manual d'una manpara de bany
ha estat protegit
pel Tribunal Suprem
com una obra literària
una frase
d'11 paraules
una frase d'11 paraules
ha estat protegida
com una obra literària
per tribunals europeus
per tant
el nivell d'originalitat
que s'exigeix
és relativament baix
totes les obres
totes les creacions
deriven
d'algun altre
anterior
és així
per què?
perquè aquestes creacions
han anat a formar part
del patrimoni cultural
comú
i d'aquest patrimoni cultural
comú
creadors i creadores
en veuen
i creen
a partir d'aquest
evidentment
certament
quan es diu
quan ja
s'hi pot percebre
la personalitat
de l'autor
o l'autora
del creador
o la creadora
en aquella creació
i realment
hi ha un estat
per entendre'ns
la menestra
de verdures amb textures
és d'Adrià
i ja diem
que és un plat d'Adrià
el gol de Messi
tothom sap
que és un plat
del Jordi Roca
i no es discuteix
que sigui
no ho sabia
arriba un moment
vosaltres ho sabíeu?
no, jo no ho sabia
i mira que
el gol de Messi
pensava
a quin gol es deu referir
doncs no
però no
no és exactament un gol
pot agradar més o menys
però sí que és veritat
que des del punt de vista
mira aquelles coses
enterem
però sí que és veritat
que es fa referència
al plat de tal
el plat de
de la cuinera tal
certament
ha arribat un moment
en què aquest vincle
entre el nom
i la creació
és tal
doncs que s'ha de protegir
d'alguna manera
està personalitzat ja
és així
i si es vol
seguir parlant
de creativitat
a la cuina
s'ha de parlar
de creadors i creadores
i aquests creadors
i creadores
tenen uns drets
que els hi són legítims
evidentment
tot ve a parar
al final
que ningú no
cregui
tregui benefici
d'una cosa
que ha creat
un altre
diguéssim
al cap i a la fi
és defensar
això que si algú
mira de comercialitzar
aquests bombons
que deies
o un plat
però això seria
la marca
doncs
això és el que intento
jo acabar
de captar
d'entendre
no
la protecció jurídica
que es pot reclamar
que deriva
de la llei
d'apropia intel·lectual
que és l'any 96
amb totes les reformes
i aquesta llei
reconeix
una sèrie de facultats
econòmiques
i una sèrie
de facultats personals
entre les econòmiques
hi ha per exemple
aquesta
que evidentment
és el
amb el que
realment
en principi
tothom
hi cau
amb el fet
de dir
aquesta facultat econòmica
si vostè reprodueix
aquesta creació meva
m'ha de pagar
però certament
hi ha una sèrie
de facultats
que són independents
i a més
és que és a diferència
d'altres sistemes
com el copyright
que realment
no tenen gaire a veure
amb el dret
d'autocontinental nostre
tot i que a vegades
es confonen molt
que és per exemple
exigir el reconeixement
d'aquesta condició
de creador o creadora
respecte d'aquesta
creació concreta
el gol de Messi
escolti
vostè ha reproduït
el gol de Messi
en el seu restaurant
i el fa valer
com una creació pròpia
bé
doncs aquí
la llei reconeix
unes facultats morals
o personals
que a més a més
són
diu la llei
irrenunciables
vull dir
i és així
així com les facultats econòmiques
on sí que hi pot renunciar
a les facultats morals
o personals
són irrenunciables
és a dir
aquest vincle del nom
amb la creació
vull dir
això no hi poden renunciar
per a lo bueno
i per a lo mal
exactament
i sempre poden fer valer
una normativa
si el Van Gogh
té una cosa que val
i que no val
Van Gogh
sempre val
sí però
fixeu-vos una cosa
perquè això
ara en parlem
des del punt de vista
de la llei de propietat
intel·lectual
però això ja ve reconegut
en manifestos
molt
molt coneguts
de fa molts anys
de Blumenthal
d'Adrià
i de més
i a dir
escolti
reconeixem
aquesta condició
d'autora
i és un principi
ètic
bàsic
i a més
certament
si ho tenim
a la creació
de drets humans
és perquè és un d'aquests
principis ètics
irrenunciables
a qualsevol societat
democràtica
però vull dir
que ja
sortia reconegut
en manifestos
de l'alta cuina
i al final
hem vist que
certament
és que la llei
de propietat intel·lectual
des d'aquest punt de vista
què hi protegeix
quin és l'àmbit objectiu
però les creacions originals
bé
arribem a aquest punt
que podem valorar perfectament
incloure-hi
la creativitat culinària
és així
sí, sí
perquè
en aquest aspecte
quants
quin és el gruix
dels autors
que es consideren autors
en aquest
en aquest
vull dir que
tu dius
en aquest
tenint en compte
que el dret d'autor
culinari
té una
té una història
relativament curta
si jo ara et pregunto
quants tenen dret d'autor
en la literatura
això
és
no ens hi podem posar
però això
que és relativament curt
tenim una llista
de
de fet
s'està treballant
per exemple
en projectes
com la Bullipèdia
en projectes
precisament
han deixat constància
d'aquesta
on està aquesta creativitat
perquè clar
parlem molt de creativitat
però falta
realment
poder assentar
però sí
certament
podem parlar
i cada vegada més
com el que deia
aquesta obra
és d'Arzac
i ja es fa servir
fins i tot
l'expressió
obra culinària
per alguns crítics
gastronòmics
com Fabià Regol
de fet aquesta expressió
i jo la vaig conèixer
a través seu
o també
d'un
d'algun cuiner
que també n'ha fet servir
ja l'expressió
d'aquest punt de vista
exactament
sí
i llavors
per entendre'ns
la manestra
de verdures
amb textures
que comentava
fa un moment
i tocar-me
ho sabràs molt bé
també
la probabilitat
que dues persones
creïn
que el com
que consta
de 25 ingredients
25 manipulacions
i una
i una presentació
és a dir
que s'han triat
25 ingredients
de tots els possibles
del món
s'han
seguit
25 manipulacions
de totes les possibles
del món
i a més a més
s'ha triat
una presentació
visual
concreta
que és amb la
que s'ha donat
a conèixer
la probabilitat
que dues persones
sense copiar-se
creïn de forma
independent
el mateix
ara t'ho calcula
Carme
0,00000
etc
jo
tot el rato
estic pensant
en els huevos
Lucio
que escolta
vols dir que no
podríem fer
els huevos
Pep
allò
amb una tarda
així
d'inspiració
i estàs mirant
de ser creador
de cuina
però escolta
això es reflecteix
en el món del cinema
hi ha exemples
de pel·lícules
que puguem
de fet
si us fixeu
hi ha pel·lícules
que
per exemple
algunes del xef
escolti
jo
recordo
ara m'ha vingut
al cap
d'aquesta
la gran debut
no
és una
comediata senzilla
és un xef
que deixa de ser xef
i es dedica
a la venda
amb volant
també
d'aliments
no sé què es diu el xef
la pel·lícula
i en aquell moment
era un xef
molt reconegut
per les seves receptes
escolti
aquest és el
i es dedica
a fer hamburgueses
i a la venda amb volant
d'hamburgueses
em sap que es diu el xef
a la pel·lícula
l'heu vist?
no
però sí
sí que em sona molt
el plantejament
realment
soc quelcom
que ha contribuït
a l'originalitat culinària
és a dir
a portar un nou valor
una evolució
en l'art culinari
però decideix
deixar-ho
i
per exemple
el Dani García
també el conegut xef
amb tres estelles
mitjelen
i de més
ha deixat de ser
ha deixat l'alta cuina
i es dedica
a un altre
doncs
realment
hi ha plats
vinculats al seu nom
associats al seu nom
però certament
doncs arriba el moment
doncs que
per exemple
decideixen
l'alta cuina
deixar aquest món
tan complicat
i bueno
tan poc complicat
per exigència
per exigència
el tipus d'exigència
però escolta
en aquest cas que dius
del Dani García
per exemple
si ell ho deixa
perquè se n'ha cansat
i algú
treu
aquell plat
i el treu
com a plat propi
ell continua tenint uns drets
per descomptat
que sí
per descomptat
que sí
seria un dels casos
en què podries intervindre
defensant-lo
els drets morals
per el que deies
que són irrenunciables
són irrenunciables
totalment
i a més a més
és que el fet
que algú es vulgui
trobar com a propi
usurpar
d'alguna manera
aquesta creativitat aliena
sí
jo he fet el Quixot
doncs no
no puc dir-ho
i a més a més
fixa't una cosa
encara que sigui una traducció
al xinès
del Quixot
seguim veient el Quixot
en allà
segueix sent el Quixot
encara que estigui traduït al japonès
al xinès
ara l'ho de la traducció
havíem de pensar
què vol dir això
però la creació
immaterial
el Quixot
segueix sent
encara que sigui
en xinès
per entendre's
crec que aquesta és una temàtica
que no se m'hagués acudit
a mi
si ho sé
haig de ser sincera
sí
perquè la trobo
que se m'escapa una mica
saps?
bueno potser
el fet que sigui
tan quotidià
sí
tan quotidià
fa que sembla
que estigui fora
de l'àmbit aquest
de la protecció
és que fins fa molt poc
no es parlava
de creativitat culinària
feia vergonya
i entre els mateixos protagonistes
i les mateixes protagonistes
no es parlava
de crear
la cuina
s'ha menys tingut
la creació culinària
es parlava d'allò
de la cuina de l'àvia
i què feu
no?
i jo
les receptes de l'àvia
exactament
però comparar
eren arts menors
però arriba un moment
que diem
escolti
els arts menors
a veure
nosaltres visitem
la catedral de tal
si li traiem
tota la decoració
a aquesta catedral
segueix tenint
el mateix valor artístic
o sigui
arts menors
ho hem de posar
molt en entredit
això són d'aquells
lastres que arrosseguem
històrics
el mateix passa
amb la cuina
era aquella professió
de dones
en l'àmbit domèstic
no, això clar
això ja s'han dit
sense perjudici
que encara la integració
de la dona
el paper destacadíssim
que té a la cuina
i ha tingut a la cuina
professional
refereixo
que a vegades més
s'ha de reconèixer
però sí que és veritat
que hi havia
aquella mentalitat
absolutament anacrònica
que era aquella
professió menor
ni professió
era això
que es feia a casa
i parlar de creació
la distinció
entre
això que em deies tu
la cuina popular
la cuina que fa tothom
perquè clar
tothom
actua
bueno
ara no en fa la gent
però vaja
entenc que
dins de la cuina
tothom s'hi sent
amb possibilitats
de fer alguna cosa
això és una cosa
i una altra
és
crear
un art
de cuinar
per això
jo estava
us he comentat abans
la pel·lícula
aquella
de
del
del banquet
de
bebet
el festín
de bebet
el festín de bebet
el que jo recordo
és una persona
que ha estat fent
la gran cuina
a França
a París
i llavors va viure
no sé si a Dinamarca
o a Suècia
o una zona d'aquestes
i
i va
a parar
en una zona
molt
fugint de la guillotina
sí
això no me'n recordo
sí
sí
clar
perquè era el moment
en el que
la monarquia
estava
però ella
ha fet
la grandíssima
cuina
parisenca
llavors
és veritat
i va
con lo puesto
sí
per això
realment
és una persona
pobra
que arriba allà
llavors va
en una casa
que hi ha
dos senyores
de
de l'església
luterana
d'aquelles
dos germanes
que han cuidat
no sé
el pare
o la mare
o qui sigui
i llavors
l'agafen
i llavors
ella
em sembla
que li toca
un
una
li toca
uns diners
llavors dedica
tots els diners
a fer
la gran festa
per tota la gent
que té
a l'entorn
i és
la gran creació
de la seva vida
si gasta
és una pel·lícula
preciosa
d'explicacions
és molt
molt
recomanable
si els que ens escolten
no l'han vist
com a recomanació
del programa
d'avui
el festín de Bebet
és una pel·lícula
molt vàlida
i fins i tot
per aquest temps
és molt escàrient
i a més a més
en aquell moment
Karem i Escofier
en la realitat
ja defensaven
els seus drets d'autor
m'ho penso
perquè clar
volien
era un moment
en què
ja es cridava
l'atenció
sobre aquest tema
i els diaris
jo vaig fer recerca
a la teixit cultural
els diaris de l'època
i ja en parlàvem
bé
estem acabant
estem acabant
el programa
i estem acabant
el trimestre
per tant
ens despedim
de vosaltres
que tingueu
unes bones festes
aneu molt al cine
aneu al cine
hi ha moltes coses
que podeu veure
algunes
ja les hem comentat
la setmana que ve
estrenen Polanski
l'últim Polanski
gràcies
a primers anys
el 2017
aquesta
que també està
anomenada
el samadam