Cinema sense condicions.
. . .
. . .
. . .
. . . .
. . . . .
. . . . .
. . . . . .
12 estrenes
la veritat és que cada setmana
durant tot aquest any
des del gener i l'any passat i fa dos anys
es produeix una barbaritat d'estrenes
aquesta concretament d'Invitation
dic que crida l'atenció perquè va ser la guanyadora
del festival de Sitges
de l'última edició de l'any passat
i per tant, ja només per això
és una pel·lícula que
li hem de tenir una certa o una gran consideració
més aviat, pel·lícula
pel que jo sé, pel poquet que sé
per alguna persona que l'ha vista
de fet va entrar aquí quan estava al festival
de Sitges, va entrar
Julio Hernando a parlar-ne
i havia coincidit que havia vist aquesta pel·lícula
encara no s'havia fet
l'alliurament de premis
però ell l'havia vista i ens va comentar
la pel·lícula potent
la pel·lícula d'alienació
que segons la seva
mateixa
versió de les coses no s'ha d'explicar
una mica al final, ja sé més o menys de què va
tot i que no l'he vista
però és una pel·lícula en la qual desapareix una persona
i llavors quan torna està completament canviada
i llavors no se sap per què
i a mica en mica es va descobrint
com dic, ens podíem passar
aquí una bona estona
parlant de pel·lícules d'estrena
és una de les coses que farem
també com a altres arguments
hi ha una sèrie de pel·lícules
que s'han anat estrenant
en els últims mesos
han anat arribant
més que estrenar
parlàvem d'estrenes
doncs ja ho he barrejat tot
a la biblioteca d'aquí
de Sant Just d'Esbert
a la biblioteca
que abans es deia Can Ginestà
i ara té un altre nom
el nom del poeta
aquí del poble
i que, bueno, ja
una sèrie d'estrena
la veritat és que força interessants
mira, sembla que ve
una altra de les components
de les components
del programa
que ja tenim aquí a la Carme
també per parlar una mica de cinema
i si aconsegueixo fer una mica més gran
això de la biblioteca
que em sembla que ja gairebé ho tinc
doncs parlarem d'això
d'aquestes pel·lícules
que en dos lliuraments
van arribant
en els últims mesos
i que tothom que és usuari
de la biblioteca
doncs l'haurà vist
sense cap mena de problema
a veure
em sembla que Carme
es posa els auriculars
i ja m'escolta
i ara fins i tot
l'escoltem a Mella
molt bona tarda
hola, bona tarda
molt bon vespre
bueno, sí, ara ja és tarda
perquè encara
no s'ha fet sol
doncs estava parlant
i mira, no aconsegueixo
no t'hi escoltava
no et podia escoltar
ja sé com
ja sé com
ara ja ho tinc
mira, ja he fet una miqueta més gran
ho estava dient aquí en directe
als oients
que ens estiguin escoltant
estava mirant de fer
més gran
el document
de la biblioteca
per veure
quines pel·lícules
s'han anat
arribant
aquí a la biblioteca
en els últims mesos
i la veritat és
que hi ha algunes
hi ha algunes
que ja hem anat comentant
i altres
que em sembla que cap de nosaltres ha vist
i mira, si et sembla
no me les he mirades
jo
si les tens tu al davant
sí, doncs les comento
mentre et vas situant una mica
va, d'acord
mira, està aquesta
que es diu Pride
que sí que me'n recordo
que el Jaume havia vist
aquesta del sindicat de miners
sí, orgull en anglès
sí, sí
de l'any 1984
sí
que relaciona la lluita
la manifestació de l'orgull gai
a Londres
d'un grup de lesbianes
jo no la vaig veure, eh
no, el Jaume
el Jaume me'n recordo
que l'havia vist
i va dir que no li havia semblat
gens malament
el fet de parlar
d'una reivindicació
parlant del Jaume
doncs mira
també ve per allà
darrere teu
i a la meva vista
així que ja serem tres
eh
bueno
doncs mira
sí
si en un cas
ara ho comento de no
perquè ell digui
el que recorda
de la pel·lícula
sí, perquè si ell l'ha vist
però jo no la vaig veure
i també
una altra pel·lícula
que tampoc he vist
d'aquelles bones
la veritat és que he deixat
passar moltíssimes
a veure si aquest estiu
amb una mica més de temps
recupero unes quantes
una pel·lícula
es diu Lucy
dirigida per Luc Besson
que el director
i productor francès
un thriller d'acció
on Lucy
que és l'Escarles Johansson
ni res més
i res menys
que l'Escarles Johansson
que fa de traficant
amagant la droga
dintre del seu cos
que absorbeix
per accident
els narcòtics
i adquireix
poders sobrenaturals
que la converteixen
en una màquina
de matar
Caram
Caram
una expectativa
no, no, no
sembla ser que la pel·lícula
està força ben feta
una pel·lícula
que aquí en el programa
ha despertat força
va despertar ja
la temporada passada
l'any passat
força polèmica
perquè no estàvem del tot d'acord
i encara no ho estem
sobre la seva qualitat
és Bergman
ja la tenim també aquí
a la biblioteca
sí, aquesta sí que la vaig veure
aquesta sí
jo també, jo també
per això
a mi em va agradar molt
per exemple
i a mi menys
i a tu no tant
el Jaume
em sembla que més
aviat sí
Jaume, espera
que et poso aquí
perquè, un moment
un moment
que això no és tan ràpid
a veure ara
sí, ara sí
ara el màxim
de la potència
de quina pel·lícula parleu?
parlem de les pel·lícules
que han anat arribant
aquí a la biblioteca
i comentaven aquesta
de Pride
que tu l'havies vista
i que no sabem si
Pride és
un divertiment
sí
dins d'una cosa
molt seriosa
no?
sí
però jo penso
que està fet
més com un divertiment
com un entreteniment
que no pas
com a
com a
almenys el resultat
per mi
no és
molt profund
no?
vull dir
el que és cert
és que
bueno
que existia una vaga
que hi ha
una situació
això no hi ha
tot l'has vist
no, jo no, jo no
és que
o la comentàvem
i estàvem dir
que només l'havies vist
estàvem esperant
ja que havíem vist
que entraves
perquè comentessis una miqueta
per recordessis
la impressió
que t'havia quedat
doncs això
eh
tu dius que l'havies vist
no, no, tampoc
no, no, no
és l'únic de l'equip
em sembla
que l'ha vista
però vaja
és un divertiment
esclar
del que es tracta
sabeu de què va
no?
sí
no, ja ho hem comentat
de què va
però els ullers
potser no
un fet històric
oi que
hi va haver
un grup
d'això
d'homosexuals
ben organitzats
i lesbianes
evidentment
i llavors
doncs van ajudar
doncs els vaguistes
i això va generar
una situació
de convivència
i això va generar
molts dubtes
però al cap
jo la feia
molta alegria
el camacú
vull dir
ja està
tot res
i
el que passa
és que sí
que hi ha
coses molt divertides
i vaja
vull dir
hi ha moltes coses
de festa
sí, sí
de qui és
qui és el director
d'aquesta pel·lícula?
el director diria
que no és gaire conegut
és diomacio
Warchus
no, no, no
és només per curiositat
és britànic
però sí
un altre
que no em sona de gaire
no sé si a vosaltres
que també
està com a novetat
dels últims mesos
aquí a la biblioteca
és la dama d'oro
el Simon Curtis
interpretada per la Helen Mirren
el Ryan Reynolds
el Daniel Brühl
i que ens parla
que després de fugir
de Viena
60 anys enrere
de la Segona Guerra Mundial
us dic una mica la sinopsi
que hi ha aquí
per si us sona
una dona jueva
anomenada
Maria Altman
sí
emprèn un viatge
per reclamar les possessions
que els nazis
van confiscar
la seva família
entre elles
la celebre obra
de Gustav Klimt
el retrat
jo no la vaig veure
jo no la vaig veure
però sí que vaig veure
la sinopsi
i que era interessant
com a història
hi ha històries
que
quan
potser
la sents
i són interessants
després la pel·lícula
val menys
però
la Helen Mirren
també és una garantia
perquè
és una actriu
de grandíssima categoria
és
The Queen
més ni menys
The Queen
The Queen
Escolteu
també tenim aquí ja
acabem de fer el repàs
a una segona part
que van enviar
com a correspondència
als que estem així
abonats
diguéssim a la biblioteca
Alma Salvaje
la veritat és que
aquesta sí que la recordo
és veritat
Jean-Marc Valé
interpretada per la Reese Witherspoon
a Laura Dern
que narra
l'estradinària aventura
de l'autora
Cheryl Strait
que després d'anys
d'un comportament irresponsable
una addicció a l'heroïna
i la destrucció
del seu matrimoni
Strait
aquesta autora
emprèn totalment sola
una caminada
de més de mil milles
jo aquesta sí que la vaig veure
és veritat
per l'accenta dels cims
del Pacífic
per tractar
de retrobar-se
a si mateixa
però aquí crec que valia la pena
la interpretació
era molt bona
i la forma
en què estava descrita
sí que m'ho sava
aquesta com
fortalesa
per sortir-se'n
de la situació
en què estava
i això estava ben descrit
la gran seducció
seria la següent
i ja acabem
són dos o tres més
que tenim una petita llista
de Don Mackellar
interpretada
per
Brendan Gleeson
Taylor Keats
que es tracta
d'una amable comèdia
segons aquesta sinopsi
que tenim
per tots els públics
que recull de manera agradable
una problemàtica
molt latent
en moltes poblacions rurals
del món occidental
la recerca
de noves oportunitats
laborals
pels seus habitants
tampoc
me'n recordo gaire
tampoc
me'n recordo gaire
he de reconèixer
potser mires
la manera
de tornar-les a veure
alguna d'aquestes
i saber que la tenim aquí
sí
la que tenim aquí
i que aquí
sempre n'hi ha
una pila
que valen la pena
les següents sí
les dues següents
de fet
són grans
de les pel·lícules
de la temporada passada
Mad Max
Fúria en la carretera
el George Miller
com 20 o 25 anys després
que va fer
aquesta nova versió
actualitzant-la
en tots els sentits
i que va tenir una
una acollida
brutal
per part de la crítica
del públic
i interpretada
per la Charlie Steron
com a gran protagonista
no pel Tom Hardy
que interpreta el Mad Max
sinó per la Charlie Steron
com a gran protagonista
un personatge
evidentment
extraordinari
i que combina
tot
combina la ciència-ficció
l'acció
uns tocs de feminisme
molt ben tractat
la veritat
i que
bueno
que continua sent
molt recomanable
per tothom
que no l'ha vista
tot i ser
una pel·lícula
dintre del gènere
aquest que diem
del thriller
de l'acció
i
i
atenció
interestela
Christopher Nolan
paraules majors
aquestes us agraden molt
Matthew McConaughey
Anne Hathaway
i així
però bueno
aquesta val la pena
i ja
hem parlat tant
d'aquesta pel·lícula
que potser no cal dir
ja no cal res
però bueno
que tothom que la vulgui
veure
que la pot venir a buscar
i veure
el que sí que pot dir
és que
la persona que tingui muntada
a casa seva
un aparell d'aquests
així extraordinari
una pantalla sobretot
una pantalla de categoria
encara millor
el que sí que he de dir
és que aquestes coses
que se t'ocorreixen
o se li ocorreixen
a algú
de passar
aquesta pel·lícula
i no saps
com la resposta
que tindrà
en un grup d'alumnes
la veritat és que
va ser una resposta
entusiasmant
a mi em va sorprendre
fins i tot
perquè tu la veus
com una persona
que ha vist
moltes pel·lícules
i que li agrada
aquest gènere
i que aquest director
el Christopher Nolan
li entusiasma
a mi personalment
llavors ja vas
amb una predisposició
molt favorable
però unes gent
uns alumnes joves
que no
bueno
no saben molt bé
qui és el director
i no saben què més ha fet
doncs ho veuen
amb una certa virginitat
audiovisual
per dir-ho així
i em va sorprendre molt
la intriga
amb la que vivia
i a mi em va encomanar
i mira que la vam estar passant
en versió doblada
que ja sabeu
que a mi això em produeix
urticària
i eres allà?
vaig estar allà
una mica
com que ja havia vist la pel·lícula
doncs vaig anar
més aviat mirant les imatges
i vaig veure
que veritablement
cridava molt l'atenció
la pel·lícula té moments
d'una acció molt gran
i llavors també té moments
en què l'acció cau
i és més conceptual
la pel·lícula molt rica
de matisos
i d'una gran densitat conceptual
vull dir
tots els conceptes
o molts dels conceptes
de la física
de la física actual
relativista
de la física quàntica
de la mecànica
de Newton també
perquè aquesta pel·lícula
agafa gravity
l'engloba
i a més a més
explica moltes coses més
és a dir que
és una grandíssima pel·lícula
i que s'ha de veure més d'una vegada
jo això normalment no ho faig
i utilitza la idea del temps
espai-temps
i l'utilitza
bueno
d'una manera peculiar
però l'utilitza
i es pot raonar allà
d'una manera
però molt estricta
és a dir
investigant
i sabent que
estava assessorat
sí
estava assessorat
per físics
de la NASA
si no recordo malament
o per algun doctor
i a més a més
fins i tot
creen
una teoria
o una hipòtesi
diguéssim
del que podria ser
un espai
temps
de cinc dimensions
en el que nosaltres
podíem estar col·locats
i on s'introdueix
un terme
que me'n recordo
que tu Calma
potser no estaves
especialment d'acord
però bueno
com argument
el terme
de la cinquena dimensió
com l'amor
per dir-ho
així
les emocions
que et permeten
fins i tot arribar
o noteixen arribar
exacte
es pot jugar
en qualsevol cosa
però bueno
mira
res no és destacable
no és
perdó
no és descartable
en aquest univers
segurament
per treballar
amb
això
que tu proposaves
tu
amb
gent jove
que poden
estar interessats
en aquesta temàtica
segurament
és un bon focus
per usar
sí
això sí que ho crec
sí
doncs havia començat
repassant aquestes
allò
perquè no ho havíem fet
havia anat arribant
i s'havia anat quedant aquí
com que m'havia trobat així
sense companyia
per començar el programa
doncs he dit
home
doncs un bon moment
per treure aquestes pel·lícules
aquesta informació
repassar una miqueta
així que ara ja
podem entrar
amb la manca
amb l'absència
jo només he vist una
o sigui que
diguem el que falta
amb l'absència de Joan Morros
que tothom ja s'ha donat
perquè no ha dit allò
que avui farem
les tres parts
i això
però bueno
ja les farem
més o menys
com sempre
i vinga
parlem de les pel·lícules
que hem vist
com vulguem
a veure
jo he vist
només he vist una
per poder comentar
però
m'ha semblat interessant
perquè
és cine japonès
i és
una germana pequeña
que potser l'heu comentada
però
a veure
no hi vaig anar
massa
ben predisposada
perquè
no
estava molt cansada
no volia
bé
és igual
això s'ha de dir
jo crec que això s'ha de dir
a mi m'ha passat
i que vaig a veure una pel·lícula
també
estava una mica cal
i llavors
et costa això
bé
malgrat tot això
que és una pel·lícula
de l'Hirokazu Koreeda
que és
jo l'hi he vist
en aquest director
només l'hi he vist
només l'hi he vist
eh
a
Kiseki
em sembla que era
que era
el Milagro
i una
que es deia
de tal
padre tal hijo
un nom així
no me'n recordo
no me'n recordo exactament
no recordava
el Koreeda
sí
aquesta que van comentar
jo sé
perquè sempre parlo
d'aquesta pel·lícula
la de Nadie Sabe
sí
però jo no l'he vista
sí
sí
sí
sí
sí
aquesta que dius
no recordava
que fos
ara buscaré
per confirmar-ho
igual que
bueno
caminando
hacia delante
però jo tampoc
les he vistes
jo les que he vistes
són aquestes
a veure
la pel·lícula
la nostra hermana
pequeña
jo la valoraria
és a dir
és una pel·lícula
interessant
i és una pel·lícula
que descriu
el món japonès
que és
el món
correspon
el món
desenvolupament
occidental
el que pertanyem
també a nosaltres
però
un context cultural
completament diferent
i per tant
s'ha de veure
amb aquesta visió
amb aquesta òptica
és la història
de tres germanes
que viuen
en una casa
que era
de la seva àvia
que em sembla
i que
quan eren petites
el seu pare
les va abandonar
perquè se'n va anar
amb una altra dona
i la seva mare
no va ser capaç
de
suportar
el tirar endavant
a les tres criatures
i també va marxar
i per tant
les tres nenes
viuen
a la casa
de l'àvia
em sembla
que és
en l'àvia
que després
i després
elles
són
la pel·lícula
ja les mostra
unes noies joves
adultes
i que per tant
estan
totes
les tres
tenen feina
les tres
tenen
una vida
i una personalitat
feta
què està ben descrit
doncs les tres noies
estan molt ben descrites
molt bé
això
jo no sé
si es pot
aproximar
i la quarta
la quarta
espera
la quarta
ara ho explico
aquestes tres
perquè és com
comença la pel·lícula
resulta que
ha mort
el pare
d'aquestes noies
i elles van
al funeral
i allà
descobreixen
que el seu pare
amb la dona
per la qual
va abandonar
la família
té una nena
té una filla
que és germana
d'ells
per part de pare
que té
14 anys
o una cosa així
i que el pare
també l'havia
el pare
s'havia anat
amb una altra dona
la mare d'aquesta nena
havia mort
i ell s'havia anat
amb una altra dona
o sigui que
aquesta era la història
de tot
de tot aquest
plantejament
les noies
quan hi van allà
aquesta noia
es troba sola
perquè
la
la que era
l'actual
dona
del seu pare
no és la seva mare
i no s'hi entén
massa
i per tant
la germana
gran
d'aquestes noies
li ofereix
i vol anar
a viure amb elles
i ella
accepta i va
i aquesta és la història
què té bo
doncs
els caràcters
de les noies
estan molt ben descrits
la gran
és la que
ha tirat endavant
la família
ha substituït
la responsabilitat
paternal
paterna
i materna
i ella
ha fet aquest paper
ella és infermera
la segona
estan bé
els caracters
perquè tots
han viscut
aquest dilema
o aquesta
contrarietat
de la seva família
d'una manera
molt diferent
i està ben descrit
la manera
en què
elles són
davant
d'una
història
que els hi és comú
però que l'han afrontada
d'una manera
molt diferent
i això està
extraordinàriament
ben fet
i trobo que també
té mèrit
sense haver-la vista
el fet de no dramatitzar
no, no, no
en això sí que s'assembla
a l'ozo
el cinema de l'ozo
és pausat
d'escriu
però és profund
perquè
què passa
en aquest procés
que allà hi ha uns
ressentiments
o unes
dificultats
de sobrevalorar
sobrevolar
per una
tragèdia
o que les nenes
van viure
com a tragèdia
i que cadascú
ha recomposat
tot això
com ha pogut
doncs jo pensava
aquest és el cine japonès
enfront del cinema
europeu
o el cinema americà
curiosament
descriu
la mateixa
problemàtica
que vivim
a tot Occident
que és la problemàtica
de les noves famílies
i les maneres
en què la gent
viu
s'ajunta
i se separa
i com viuen
els fills
aquesta història
jo vaig pensar
llavors sí que vaig pensar
sobretot
en la pel·lícula
dels nens
no sé si recordeu
aquesta pel·lícula
Milagro
que és la història
de també
dos matrimònies
que estan separats
i tenen dos nens
la mare es queda
amb el nen gran
i el pare
amb el nen petit
i el nen gran
que està amb la mare
que és el responsable
el sensat
torna a insistir
que el gran
carrega
amb un sentiment
de responsabilitat
o que li cau a sobre
que ell ha de fer
alguna cosa
que li passa també
a la gran
d'aquesta pel·lícula
que ha de fer alguna cosa
en funció
d'aquesta família
i aquest nen
li diuen
són nens petits
de 7 o 6 o 7 anys
els nens
que ho fan
són germans
de debò
jo vaig recordar
d'aquella història
la grandíssima interpretació
d'aquests nens
que
no sé si s'inventen
o algú li diu
una superxeria
que consisteix
que
hi ha un tren bala
que va
a les dues ciutats
que uneixen
on viu la mare
i el pare
i qui diuen
que
si estan en el moment
en què passen
s'encreuen
els dos trens
i demanen
un miracle
demanen
tenen una petició
allò es complirà
llavors
li explica
el seu germà
llavors
munten com a anari
no ho diuen
agafen diners
no la recordo exactament
però recordo
la grandíssima interpretació
dels nens
i el que els nens vivien
perquè els nens vivien
a veure com ho fem
perquè això
torni a ser com era
torni a ser com era
bé
llavors
és aquesta història
és una història
divertida
perquè els nens
ho fan molt bé
no sé si l'havíeu vista
vosaltres
no l'heu vist
no l'heu vist
no l'heu vist
però és una història
molt molt ben descrita
perquè els personatges
se t'emportaven
el pare
toca la guitarra
o un compositor
d'un grup de música
viu la vida
una mica
bolellada
i la mare
és la sensata
de camí rectes
i això
no enganxa
els nanos
són justament
aquests dos
pols
llavors
és curiós
perquè jo comparava
aquestes pel·lícules
i pensava
fixa't
ell enfoca
la pel·lícula
aquesta del milagre
com que
el nen gran
que té set anys
o així
no ho sé
però és petit
ell se sent
en la responsabilitat
ell ha de fer
alguna cosa
perquè allò
es recomposi
i la pel·lícula
Nuestra hermana pequeña
la germana gran
té la responsabilitat
a sobre
de les altres germanes
i se sent
en l'obligació
de
de refer la família
que la petita
vagi amb elles
no se sap ben bé
què
perquè ella ha acumulat
potser un ressentiment
potser unes dificultats
de país
tot plegat
però
s'assemblen
les dues històries
en el sentit
que carreguen
amb una responsabilitat
que la
que la societat actual
provoca
i que la manera
de viure
ens porta
i això passa
a un Japó
que té culturalment
unes manifestacions
completament diferents
i unes formes
de viure
culturals
diferents
de les europees
i per sobretot
de les americanes
i en canvi
el fons del problema
és el mateix
i això
sí que em va
fer pensar
és una pel·lícula
llarga
són aquestes pel·lícules
que són
lentes
segurament diria
però per a mi
no m'ho va semblar
està tan ben descrit
i el que passa
és
en part amable
però en part allà
amaga
uns problemes profons
que cadascuna
d'elles
ha viscut
d'una manera
i està bé
la pel·lícula
finalment està bé
què trobo malament?
el doblatge
el vaig trobar
terrible
aquí se li ocorreix
la vaig veure
doblada
i llavors
semblen
semblen cursis
elles
el japonès té una mica
aquesta manera
tant
les salutacions
que no es toquen mai
i que se saluden
doblegant-se
són molt formals
molt rituals
i tan rituals
i això
mirar des de la nostra vista
queda una mica
com cursi
o una mica
aninyat
o una mica
bleda
i no n'és
la pel·lícula
no n'és
la pel·lícula
és fresca
la pel·lícula
acaba
dient-te
que
la noblesa
supera
moltes coses
que queden
amagades
allà dintre
i que
la vitalitat
té una fortalesa
que no té
cap altra cosa
que són
les noies joves
que tenen endavant
i per tant
és una pel·lícula
en el fons
positiva
malgrat que
agafi tot això
i després
la descripció
de la càmera
és bona
hi ha un tros
que potser
des d'aquí
seria
això
de tipus
cursi
que baixen
amb bicicleta
la nena joveneta
amb un nen
amb bicicleta
que la porta
amb el seu noviet
o el seu
la petita
que s'ha ajuntat
que van per l'escola
i és
tot un pont
de cirerers
que és preciosa
aquelles imatges
però clar
també es podria mirar
i dir
és com cursi
això
no ho sé
a mi no m'ho va semblar
em va semblar
molt més cursi
el doblatge
i el tipus
de riures
que les
saps
fan aquell
hi hi hi
però
són així
ells
saps
bueno
jo és una pel·lícula
que sí que recomano
sí que la trobo
que té
substància
i que mirada
amb la
una història
de Tòquio
que és la
del Ozu
que descriu
no sé si recordeu
la pel·lícula
els contes
de Tòquio
a contes
de Tòquio
això
que és un matrimoni
vellet
que va a Tòquio
a veure els fills
els fills
els fan nosa
i llavors
ells
acaben
de fet
els acull
la Nora
una Nora
viuda
d'un dels fills
i aquella descripció
s'assembla una mica
sí que és veritat
que la descripció
s'assembla
però sense doblar
la Tòquia
estaria sense doblar
segurament
clar
és veritat
sí
bé
de càmera
no és la mateixa
i de moviments
no és la mateixa
o sigui que és un altre
un altre ritme
un altre món
un altre enfoc
una altra visió
però sí que
aquestes problemàtiques
que són en el fons
profundes
però
que
aquí les descriuríem
d'una altra manera
jo penso
una pel·lícula francesa
que descrigui
el problema
tant dels nens
com d'aquestes noies
no tindria res a veure
amb això
res a veure
doncs tot una
el cinema francès
sí
bueno
així en global
no sé què dir
has vist una pel·lícula francesa
tu?
no jo n'he vist moltes
no dic
si volies comentar
no
que a mi sí que m'agrada
jo depèn
hi ha alguns que sí
alguns que no
això és la
tot un estudi
que ha fet així
la Carme
ella soleta
de l'Irocazu Corera
ho hauria esmentat
de nou
la pel·lícula
de la que sempre parlo
perquè
em sembla que complementa
tot el que has dit
en quan a que
Nadie Sabe
no l'he vista
jo clar
no no
per això ho dic jo
perquè
ja queda clar
que Nadie Sabe
és una pel·lícula
en la qual
tot això
de la
exploració
del valor de la família
es fa
d'una manera
però negativa
és a dir
quan manca
és com dir
és com si aquest director
hagués dit
vaig a fer una pel·lícula
és del 2004
el seu quart
llarmetratge
perquè estic veient aquí
la informació que tinc
a la pantalla
ell va dir
vaig a fer una pel·lícula
sobre què passaria
si desapareix
la presència
del progenitor
dels progenitors
dels dos
del pare
de la mare
sí la mare
és una persona
aquí també passa
que desapareix
la mare és una persona
que estàs en positiu
exacte
doncs allà
d'alguna forma
és tot al contrari
la mare és una persona
que porta els fills
a la maleta
els portes a una maleta
directament
per no pagar
els tickets
d'allò
porta així
és una cosa
super surrealista
però
és convincent
i llavors aquesta mare
en un moment determinat
desapareix
i els nens
es queden sols
llavors allà veiem
tot el que
d'alguna manera
tu has estat reflectint
en diferents pel·lícules
aquesta qüestió
com la família
sosté
la part emocional
de les persones
com podem trobar
diferents combinacions
allà el que passa
és que allò s'acaba
també hi ha el tema
de responsabilitat
també hi ha el tema
de responsabilitat
molt important
seria la germana gran
la que agafa
la responsabilitat
de cuidar els nens
el que passa
és que allà
ve a dir-nos
al director
que el sistema
tal com està muntat
no permet
la supervivència
de l'individu
sense un estament familiar
jo amb això
en principi
no estic especialment
d'acord
però la veritat
és que allà
no diu això
en aquesta que dic
no, no
en aquella que dic
no sobreviuen
en aquella no
impossible
simplement
perquè no poden pagar
les factures
una cosa tan bàsica
per això
aquella pel·lícula
és com una manifestació
de dir
em trobo amb la situació
d'explicar
que la família
és així d'important
de necessària
i que la societat
és tan complexa
que no
i a partir d'aquí
jo crec que ha anat
fent pel·lícules
i jo he vist molt poquetes
però totes les que
t'ho has anat comentant
venen a dir
que ella ha dit
doncs bueno
anem a explorar
a veure com
la família sí que
ja sigui per absència
o per presència
doncs sí que pot permetre
amb unes germanes
que acullen una altra
amb uns pares
i elles mateixes
decideixen
sobreviure
lluitant
sí, sí
tota una reflexió
com d'elles
contemporània
de l'evolució
de la família
al Japó
en principi
però és veritat
que és un discurs
perfectament ampliable
i aplicable
de
Cuentos de Tòquio
el
el pressupòsit
que hi ha allà
és que
el que és
el que és
de fraude
és que els pares
esperen
excessivament
dels fills
hi ha un moment
no sé si recordeu
que hi ha tres
que s'estan
bevent
tres pares
que estan
a la
plica de l'ozo
que estan bevent
i que s'estan
emborratxant
i un va dient
no, és que el meu fill
és un desastre
no ha pogut fer
no m'ha portat allà
i els tres estan
i un acaba dient
alguna cosa així
com
és que esperàvem
massa dels fills
clar
l'evolució
des d'allò
fins aquí
que la família
era el central
i que els pares
tenien dret
a esperar
respostes
dels fills
la mateixa història
que
el matrimoni
que viu
al camp
va a Tòquio
a veure els fills
i el propi
tragí
que tenen els fills
els fa incòmodos
els propis pares
que és el que acaba
passant
però allà
encara queda
el nucli dur
dels avis
que
que donen sentit
i compacten
aquella família
en aquesta pel·lícula
de
la nostra
hermana pequena
de Correira
sí
han desaparegut
aquest model
la família
té un sentit
però una família
que no té res a veure
amb aquella
en què
l'Ozons
descrivia
la societat japonesa
però l'ha transformat
de forma
que li ha donat sentit
que és el lloc
contra
les noies
aquesta
en la nostra
hermana pequena
poden ser com són
i embolcallades
amb elles mateixes
és a dir
és la forma
que han triat
de sobreviure
i en canvi
i això ho trobava
positiu
a diferència
de la de l'Ozu
que té un punt
de tristor
dient
és decepcionant
el que els fills
arriben
a
retornar
al que els pares
esperaven
això
s'acaba
i aquesta nova
visió
aquesta nova
visió
s'assembla
més a la
occidental
en general
però és positiva
continua sent positiva
i continua sent
de núcleo fort
clar
perquè és l'època
també
que està feta
la pel·lícula
aquesta és ara
sí
per això
que ara
allò
ja s'ha superat
i estem
superat del tot
jo crec que tampoc
però bueno
però vull dir
que en aquella època
el senyor
Ozu
el que plantejava
era això
que tu deies
que segur
que esperaven molt
els pares
de l'atenció
i tal
una família tan tradicional
com era el monge
del Japó
clar
i en canvi
ara no esperen
i la situació
és més aquesta
i en canvi
aquesta l'altra
bueno
la dels nens
la del Milagro
ja ho era
de positiva
perquè
la pròpia manera
de ser dels nens
ells busquen una solució
ja en trobaran
una altra
en el fons
bé dir-te la pel·lícula
la dels nens
la del Milagro
la dels Trenbala
que aquella era
una pel·lícula amable
gràcies a la interpretació
dels nens
amagava un fons
d'una certa duresa
i la que tu expliques
aquesta és duríssima
és d'una poètica
impressionant
impressionant
fins i tot
és una pel·lícula cíclica
però bueno
és duríssima
és terrible
és com veure
la descomposició
d'un grup de persones
en aquell cas de nens
per això
per la impossibilitat
d'entrar dintre
de sorar
de no poder sorar
bueno
molt bé
molt bé
ens ha ocupat això
pràcticament
20 minuts
però molt interessant
algun argument cinematogràfic més
jo tinc un
també
i després tenim
la Bàrbara
que no ho hem dit
però que hem de parlar
d'ella una miqueta
suposo que em diràs
moltíssimes coses
perquè jo només he vist
la de l'Almodó
una hora parlant
una hora parlant d'aquesta
me n'alegro moltíssim
jo volia destacar
que ara s'estrenarà
la pel·lícula
Cegados por el Sol
és una pel·lícula
francesa
italiana
vesperon
i llavors
bé
però està interpretada
per l'Alfilms
Dakota Johnson
la Tilda
és Winton
i en Matthew
és Myers
llavors
aquesta pel·lícula
i és francesa
i tota aquesta gent
hi ha de tot una mica
està clar que sí
està basada
en una història
real d'Alan Pack
adaptada al cinema
pel nord-americà
de Vincal Ghanic
guiorista d'Invasión
amb Nicole Kimman
la qual
el proper projecte
és el telefilm
de terror
segons la novel·la
d'An Simons
tinc una revista aquí
que posa
tot el que vindrà
i llavors
aquesta pel·lícula
la posa al costat
d'una altra
la pel·lícula francesa
aquesta sí
Jacques Jemí
amb Alain Delon
Romy Schneider
Romy Schneider
no era francesa
està clar
Maurice Ronet
i Jean Birkin
aquesta deu ser
de quin any
és aquesta
aquesta és
de l'any 69
naturalment
parla de la mateixa
constant
a partir d'una piscina
situada en una casa
diríem bé
clar perquè les piscines
ara també
però
ara estan
més esteses
generalitzades
però en l'època
aquella
era molt selectiu
això
i en Cegados de Mort
agafa aquesta constant
també en una casa
amb una gent
d'una manera o altra
privilegiada
una actriu cantant
de rock
al mateix temps
que és
la Svilton
i llavors
aquí apareix
una Lola
que
agafo
la pel·lícula
de Lolita
però també
això és
de Nabucop
oi?
és la clàssica
de Nabucop
i entre aquesta senyora
que ja comença a ser gran
que ha tingut el seu moment
de glòria i tal
i un senyor
que més aviat
és promotor
i un altre
que estaria
doncs
en aquest ritme
de pujar
doncs
a dalt de tot
doncs
es crea una situació
de
com diu aquí
doncs
de sensualitat
passions
desig
gelosia
i fins i tot
crim
cosa que també
passava
en la pel·lícula
a la piscina
i m'ha cridat l'atenció
perquè és un thriller
finalment o què?
és un thriller
finalment
sí
de fet
ve a ser un thriller
o sigui
no és que ho sigui
tota la pel·lícula
perquè
en tot cas
podem aclarir
que el crim
ens produeix
pràcticament
al final
però sí
que
bueno
que es podria dir
que acaba
com un thriller
llavors
tot plegat
és una pel·lícula
d'aquelles
que a mi em va cridar
molt l'atenció
precisament perquè
allò que diem
probablement
i això que tu
destaca sempre molt
la interpretació
doncs
sense
acabar de
de veure massa clar
si és que ho fan molt bé
la veritat és que
t'arriben molt
llavors suposo que això
té molt a veure
amb que
amb que ho facin bé
no?
i
bueno
la recomano
i més si recordeu
sí
si recordeu la pel·lícula
la piscina
aquesta que esmentava
de l'any 69
dirigida per
Jacques Demy
el famós
músic
era un senyor
que va fer musicals
amb molt d'interès
no recordo ara
com es deien
no?
potser que era
dels paraigües
de
burx
els paraigües
de
burx
seria una
exactament
és que estava mirant
si aquí em venia posada
la
la d'això
la filmografia d'ell
no
més aviat parla
d'altres coses
i bé vull dir
eh
és la pel·lícula que he vist ja
i que s'estrenarà ara
i que penso
que
que quedi aquí
present
a partir del programa
sense condicions
que està bé
oi?
que donem alguna primícia
de donar en tant
jo ara que parlaves d'això
sempre em ve al cap
quan es parla d'això
de
de
piscines
no sé
em ve al cap
que segurament
no us en recordeu
la
la del barlancast
no?
el nedador
sí
però allò és diferent
és diferent
és diferent
sí
sí
sí
sí
sí
era Jacques Demy
la de les paraigües
de Chibur
sí
sí
no tenim el d'èxit
aquest senyor
jo no
jo no li sé veure
aquesta gràcia
comparada
per exemple
amb la pel·lícula
Cantant sota la pluja
a mi queda
probablement
el mot que tu has utilitzat avui
per diferenciar
em queda cursi
no sé
vull dir la veritat
sí
diferent
sí
però bé
vull dir
hi ha qui entén més que això
i ho veu així
doncs
cal veure
algun dia
si ets capaç
d'assimilar-ho
també igualment
perquè
clar
lògicament
no ho diré més
això
eh
vull dir penso que
i tu què has vist
Francesc?
ja he vist una pel·lícula
que segurament
no us sonarà
és que és una pel·lícula
que fa com uns 4 o 5 anys
que s'estava gestant
i que ara està allà
en una fase pràcticament
d'acabament de postproducció
i que ahir es va fer
un
bueno perquè nosaltres
havíem parlat
sí
havíem parlat d'ella
amb el programa
de Montcada Ràdio
quan existia
Infiltrats
va venir el director
el Ferran Ureña
i algun
i el productor també
que també és un dels actors
que es diu
Jaume Najarro
i llavors
bueno doncs
encara
se'n recordaven
que havíem fet allò
de promocionar-los
doncs ens van convocar
per veure la pel·lícula
es diu
Barcelona 92
és una pel·lícula
de les Olimpiades
està allà
no?
està ambientada
allà a les Olimpiades
està clar
aquesta història
està basada
en uns fets
i en unes circumstàncies
que tot i que vam viure allò
però segurament
que no molta gent coneix
el que sí que coneixem
són els enfrontaments
que va haver
aquella època
i més endavant
però en aquella època
de manera molt concentrada
en els anys 90
del segle passat
entre les brigades
espanyolistes
de l'espanyol
els ultràs
del Barça
i el que no sabíem
ben bé
com anava això
és la
ultràs del Barça
no
sí
els bojos nois
el bojos nois
sí
no és exactament el mateix
jo potser per això
és pel que no
vaig acabar d'entendre
del tot la pel·lícula
perquè em perdo una mica
amb aquests termes
a veure
que poden fer el mateix
però que no està
anant amb la mateixa
no és el mateix
però que la pel·lícula
el nucli de la pel·lícula
la idea fonamental
de la pel·lícula
és explicar-te
el moviment
esquinge
que és un moviment
que normalment
es relaciona
amb un moviment
violent
amb un moviment
racista
però sembla ser
que és tot el contrari
el que passa
és que en un moment
determinat
en aquells anys
es va relacionar
amb això
i també
es va vendre molt
en la premsa
que tenien a veure
amb uns i amb uns altres
el que
destaca de la pel·lícula
és que
però és tipus documental
no, no, no
no és documental
però està molt ben documental
això ja és
exacte
llavors
el que a mi
em va resultar
molt peculiar
de la pel·lícula
i no m'ho esperava
és que no
és una pel·lícula
d'acció
ni una pel·lícula
que miri
de ser
exhibicionista
en cap sentit
sinó que
el que fa
és anar
escollint uns plans
uns enquadraments
molt senzillets
molt pocs moviments
de càmera
plans fixes
i col·loca
tres o quatre actors
o de vegades dos
o de vegades un
i els fa dialogar
la majoria de les vegades
és a dir
és una pel·lícula
que mira
de recrear
per la gent que va conèixer
que va viure
aquella època
de recrear-la
per la gent com jo
que la vaig viure
però que no vaig saber
com funcionava
i encara no
acabo de saber
com funciona
queda clar
per la diferència
que hi ha entre una cosa
i una altra
que he dit ara fa un moment
i que continuo sense saber
què consisteix la diferència
doncs
d'informar
de com funcionava
de com es reunien
la gent
era el moment
en què encara
moviment de terra lliure
coejava una mica
per tant
hi ha tots aquests aspectes
el catalanisme
els inicis
de la part així
més important
del que ara
és l'independentisme
d'una manera
molt germinal
l'espanyolisme
per una banda
exacerbat
salvatge
d'enfrontament
directe
contra qualsevol cosa
que es pugui dir
parlar català
o d'allò
parlant un castellà
molt castig
o molt d'allò
llavors és una pel·lícula
que jo hauria de tornar a veure
i hauria d'informar-me millor
per entendre
totes aquestes claus
perquè reconec
que no l'he vista
però això
no és que la faci
menys interessant
al contrari
és una pel·lícula
que la valoro molt
precisament per això
perquè és molt informativa
perquè vol ser
reflexió
i fa reflexionar
molt sobre això
i segurament
sobre el passat
i també sobre
el que ha quedat d'allò
que segur
que continua
havent aquesta
en tot cas
no és igual
ja
exacte
en tot cas
ha canviat
ha evolucionat
cap a altres camps
jo penso que això
dels grups
a mi també
a mi també
em va apassionar
em va apassionar
quan
per exemple
fins i tot
allò de
una gran història
de mort
home
dels americans
com era
era Amèrica
no?
no es deia
allò
ara
és que no me'n recordo
bueno
el Travolta
i la d'allò
no?
ah
ah
valent
era una
per exemple
sí
però aquesta sí
que passa per sobre
de tot el que
representen
organitzacions
confrontades
estaríem
amb aquella
altra
que hi havia
aquella
aquella lluita
de cotxes
o sigui
allà ja hi havia
dos grups
per exemple
sí
és veritat
però no me'n recordo
ara com es diu
tampoc
la pel·lícula
és gris
és així
com la que em surt
també
ara
però és veritat
aquesta era més
igualida
més d'això
però n'hi havia una
que sí que parlava
d'aquesta
realitat
fins i tot
aquella
del psiquiatre
ai
aquell
l'ensenyant
de això
de filosofia
de
hòstia
estic amb els noms
avui
que Déu-n'hi-do
no?
d'Alemanya
vols dir?
no
aquesta americana
també
que també parlava
de grups organitzats
i tal
no?
Nicola Ray
també va
va parlar
d'aquesta història
els muts
o els huts
i els
els mots
i els altres
sí
seria una cosa
molt similar
quan jo he vist
alguna pel·lícula
en aquest sentit
doncs la veritat
és que sempre
m'he quedat
pobre
d'interpretació
i que és el que tu
estàs dient ara
exactament
el que jo destacava
el que em va passar
llavors
és clar
vull dir
el que està clar
és que aquests moviments
jo penso que el que sí
que ens hem de quedar
és amb el que tu acabes de dir
aquesta radicalitat
en la qual es mou
en aquests grups
això és veritat
no?
i els
els bojos nois
era fins
va arribar a ser
fins i tot
la vergonya
del propi culer
no?
perquè
jo m'hi havia trobat
i els ultrasurs
eren del Madrid
no?
del Real Madrid
sí
després l'última
anècdota
va ser els
de l'àtic Madrid
que va haver-hi
aquell
bueno
aquell amor
fins i tot
no?
i els
les blanquiazules
també
era una altra
les brigades
les brigades
o sigui
que això
és una cosa
que esclar
com que hi havia
una radicalitat
un comportament
desafiador
i provocador
lògicament
els equips
s'han hagut de desfer
de tot això
de tota manera
ara tornen a crear
la grada de culer
vull dir
això és real
sí sí
ara tornen a fer-ho
això no?
i esclar
suposo que serà
amb la base
de violència
això és el que espero
que no
perquè
sí
perquè ja s'ha superat
allò
i en tot cas
ara ja podem
tornar a intentar
doncs una
grada animadora
per dir-ho
d'una manera
la qual els joves
doncs
no es cansen mai
i poden estar saltant
tot un partit
en canvi
si m'hi posen a mi
segur que no
vull dir
llavors
doncs això
se'n poden atrevir
per què?
perquè s'ha superat
una mica tot això
de tota manera
jo voldria
deixar
que en el present
hi ha uns
uns títols
concrets
pintats
amb grafit
per aquí
i per allà
de Can
per exemple
seria un
i suposo que això
també és
identificador
l'identificador
d'algun grup
m'agradaria saber-ho
la veritat que sí
d'això
no se'n parla mai
exacte
i per això
aquesta pel·lícula
i la pel·lícula
aquesta
la intenció
és
d'escriure
d'escriure-ho
sense posicionar-se
o es posiciona
o què fa?
en principi no
en principi no
és a dir
és una descripció
de l'època
dels personatges
a més
veritablement
són les catacumbes
de Barcelona
de l'època
ambientades
sobretot en el
barri La Berneda
que se'n parla molt
d'això
com mitificant-lo
també una mica
i pràcticament
Barcelona
desapareix
és a dir
és el que hi ha
a sota
a les cases
la gent tancada
amb totes les parets
col·locades
amb signes
identificatius
d'un moviment
i d'un altre
la gent mirant
de trobar
maneres de finançar-se
per concerts
radicals
que no surten
no tiren endavant
perquè no hi ha
un teixit
que allò pugui
és a dir
és tot com
molt fort
molt desesperant
i llavors
tots els protagonistes
són joves
sí
sàcticament
tots són gent jove
i bueno
vivint situacions
molt radicals
jo diria que la pel·lícula
que tu ara
estava buscant ja
un moment
mentre parlàvem
sí que és gris
sí que és gris
on estan
les carreres
de cotxe
seria
website story
també
website story
ah
una història
d'amor
ja ho he dit
una vegada
d'amèrica
website story
sí
allà teníem
els dos bancos
però sense
de rivalitat
i prou
què és
de barris
de conceptes
culturals
en canvi
els mots
i els rockers
aquests jo ja
els vaig veure
i amb quina pel·lícula
era
era una pel·lícula
amb
que hi havia
un grup
cantant
que era
el principal
i allà
es reflectia
tota aquesta
rivalitat
per dir-ho
d'una manera
quadrofènia
això
això
quadrofènia
molt bé
ho hem deixat
clar al final
bueno
més o menys
i bueno
la pel·lícula aquesta
ja dic
falta retocar
algunes cosetes
i no era un passipart
que la gent
digués si li agradava
o no
però bueno
al final va resultar
que una mica sí
i llavors
li faltaven temes
de so també
que s'havien de millorar
és interessant
a mi m'agrada molt
veure aquestes pel·lícules
amb aquest estat
i llavors després
el tema
de la distribució
és un món
debetablement
complicadíssim
però ja el cinema
és girona
perquè això va ser allà
és el cinema
que està treguent
aquestes coses
que posen una pel·lícula
a una hora determinada
a un dia concret
de la setmana
i qui vol anar a veure
la va a veure
i si va prou gent
doncs la tornen a posar
és a dir
no són horaris concrets
a les 8
per exemple
oi ho passen
per exemple
és a dir que
ignora aquesta
bueno sí
de vegades són
segons com complicades
però bueno
parlem una miqueta
ni que sigui
de manera testimonial
però de manera
però és molt fàcil
de l'hora
de la Bàrbara Lenni
es pot estar parlant
o 5 minutets
o molt de temps
i ara a partir
que ja sabreu
qui és
i que la tindré
una miqueta més present
us fixareu en ella
de la Bàrbara Lenni
Bàrbara Lenni
la idea fonamental
era avui
fer un procés
de deificació
d'aquesta actriu
per la meva part
vull dir
jo la tinc absolutament
idealitzada
i m'agradaria
així un momentet
posar unes paraules
d'ella
perquè David Tomàs
que ha estat aquí
en el programa
va fer-li una petita
entrevista
allò
es va atrevir
perquè l'altre no es va atrevir
és una persona
que la veus
de la Bàrbara Lenni
i
no t'acabes d'atrevir
perquè ella és reservada
ella es fuig una miqueta
mireu aquí la tenim
escolté un momentet
aquest és el David Tomàs
parlant amb ella
a veure si sent prou bé
després de Magic Arbel
vols parlar otra vez
amb Pedro Hernández
el productor
Las Fúrias
¿nos pots explicar un poco
el rodaje
com ha sido
o treballar otra vez
amb el equipo
de producció
de Magic Arbel?
Pues...
muy divertido
es una película
pur coral
que transcurre
gran parte de la película
en una casa
en Navarra
entonces imagínate
lo que ha sido el rodaje
he estado
todo el equipo
junto
en unas casas
durante un mes
bueno
hi ha molt soroll
però volia que sentís
una miqueta la seva veu
perquè identifiquéssiu
aquesta manera de fer
que ja
si la veiéssiu
doncs encara més
perquè
bueno
és allò que us dic
molt divertit
m'ha sorprès
això
la veritat
vull divertir
com s'ho van passar ells
a l'equip
de rodatge
no
però aquí parlava ja
de la següent pel·lícula
que havia rodat
que ella ja està treballant
a França
d'alguna manera
la història
d'aquesta actriu
que a mi m'ha sorprès
perquè no recordava
que havia protagonitzat
una pel·lícula
que ja va ser
ara fa molt de temps
i jo vaig anar a veure
al cinema
el món del Mendari
que es diu Obava
que segurament recordareu
jo no
jo no
de fa una bona colla d'anys
potser
quinze anys
o així
doncs
el que em crida l'atenció
d'aquesta pel·lícula
és que ella
el 2005
és Obava
ella
doncs mira
deu anys
com a protagonista
el que fa el Montxo Armendariz
és donar-li
una càmera
de vida
Lourdes es veu
que és el personatge
que ella interpreta
exacte
doncs és una càmera
ella és ella
i la seva mirada
és a dir
Montxo Armendariz
ja va ser molt hàbil
per saber que aquesta dona
tenia alguna cosa especial
i el que fa
és dir-li
vinga
posa una càmera
que és d'aquelles
que ja no es veuen
amb una pantalleta
en una càmera
videocàmera allà
de fa uns anys
i ella va investigar
en el Supor Balnatal
a veure què ha quedat d'allà
i si ella
doncs pot identificar-se
amb els sentiments
que encara conviuen allà
i aquí Barbara Lenni
és ja la protagonista
és a dir
pràcticament
des del començament
i la veritat és que
sempre que ha aparegut
en una pel·lícula
després va fer
amb el Felipe Vega
Mujeres en el Parc
que és una pel·lícula
molt independent
molt minimalista
la veritat és que
és una pel·lícula
dificileta de veure
Los Condenados
amb l'Iñaki i la Cuesta
també la va agafar
de protagonista
i va parlar sobre
el món dels exiliats
una història també
l'Iñaki i la Cuesta
ja la coneixem
és l'Iñaki i la Cuesta
és també un director
independent
per definició
anys més tard
va fer
un dels papers
de Trece Rosas
era una de les Trece Rosas
que també és significatiu
que ella sigui això
i de mica en mica
es va manifestar en això
com una actriu
que destacava
per la seva bellesa
per la tranquil·litat
dels personatges
però per una profunditat
que Carlos Vermut
i això és el que
volia destacar
en un moment determinat
va veure en ella
la protagonista
de Magical Girl
la única protagonista
possible
jo no em puc imaginar
i aquí veia el procés
que us deia
de deificació
no em puc imaginar
cap actriu
que pugui fer
el que ella fa
a Magical Girl
és a dir
un personatge
en principi
desequilibrat
amb un equilibri
però que al mateix temps
el que fa
és demanar
atenció per ella
i al mateix temps
de donar
tot el que els altres demanin
per acomplir
els somnis dels altres
per dir-ho així
és una persona
que no té
una consistència
pròpia
per si mateixa
sinó que
és com un teixit
que cadascú
que viu amb ella
que conviu
doncs se sent
atrapat per aquest teixit
com una teranyina
però ella mateixa
també
es deixa atrapar
una aranya
que es deixa atrapar
per la teranyina
dels altres
Magical Girl
el títol
no té res a veure
el títol
si la recordeu
jo no l'he vista
és un personatge
de ficció
de manga
japonès
que fa que una noia
condicioni completament
la vida del seu pare
demanant-li un vestit
que és caríssim
i quan ja té el vestit
a més a més
li demana
el ceptre
el complement del vestit
i això fa que el pare
hagi de buscar
el que sigui
per aconseguir allò
perquè la nena
està malalta
de leusèmia
llavors en principi
potser li queda
poc temps de vida
és una història
duríssima
minimalista
però llavors apareix
Bàrbara Leni
com a la persona
que ha de treure
ha de solucionar
aquest problema
del pare
aconseguir-li uns diners
veiem una part
de la seva infància
on no és ella
on no és la Bàrbara
sinó una nena més petita
que té com a professor
el José Sacristán
i allà ja veiem
com actua ella
ella actua
deixant un senyal
i amagant després
llavors el José Sacristán
ja veiem
que com a professor
va quedar en el seu moment
completament atrapat
per aquesta teranyina
el veiem
que surt de la presó
no sabem per què
és una pel·lícula
que suggereix
suggereix
però l'espectador
veritablement
no sap res
del que ha passat
però es queda
completament enganxant
veient que allà
hi ha uns condicionaments
brutals
i això tot això
ho porta ella
José Sacristán
per suposat
també
com a actor
enorme
que és
i en aquest moment
quan fa aquesta pel·lícula
que és el que us comentava
l'altre dia
que va donar-se la casualitat
enorme
que a mi no m'havia passat mai
jo crec que
és difícil que passi
que sense saber-ho
vaig veure tres pel·lícules
seguides d'aquesta actriu
perquè les havia estrenat
en el 2014
que va ser l'any una mica
en què ella va explotar
com a actriu
Màgic Alguer
Estela Cadence
i El Niño
i Llavors era molt curiós
perquè Màgic Alguer
és la pel·lícula
com us dic
absolutament fascinant
vull dir
pocs directors
poden comparar-se
amb Carlos Bermud
amb una conceptualitat
com aquesta pel·lícula
podem parlar
doncs mira
els que us imagineu
un Inman Berman
un Lastrier
no sé
un Vasolini
anem per aquí
no, no, no
això no discuteix ningú
qui s'ha posat a analitzar
la pel·lícula
si mireu
el d'allò
i això
no m'és veure
simplement és veure la pel·lícula
i dir
com ha pogut fer
aquest home això
i és començar a preguntar-te
en part
per què ha tingut
aquesta actriu
i en el moment que fa
sobretot aquesta pel·lícula
d'alguna manera
i és una afirmació
de David Tomàs
però primer ho vaig trobar
també exagerat
vaig pensar també
el mateix que tu
no t'esveris David
però és que després
és veritat
d'alguna manera
se li queda petit
se li queda petit
al cinema espanyol
llavors què fas
després de fer
Màgic Alguer
què fas?
has de buscar
altres camins
i ara ella
està a França
després potser
anirà a Corea
jo què sé
hi ha una triu
comparable
amb aquestes actrius
que ens fascinen
una mica
una Isabel Oper
una
no sé
una Juliette Vinós
a veure
salvant les distàncies
perquè Juliette Vinós
ja té una filmografia
de no sé
d'escenes
de pel·lícules
i ha fet unes barbaritats
que ens tenen
absolutament
garrat i bat
de la emoció
però va per aquí
aquesta dona
jo crec que té un futur
completament
entusiasmant
i que hem de seguir-la
hem de seguir-la
perquè és veritablement
fascinant
i amb això
ja estem acabant
amb un minutet
que queda
doncs podem dir
que la setmana que ve
tractarem el tema
sí
la setmana vinent
tenim un tema
molt especial
de Joan Morros
que consisteix
en parlar
de les 10 millors
pel·lícules
de la història
del cinema
m'imagino
que podrem
cadascú
elaborar la nostra llista
i així
fer una tertúlia
completa
amb la personalitat
i la manera
de fer
i de veure
el cinema
de cadascú
així que
això és tot
per avui
totes les estrenes
que es puguin produir
les més interessants
que hagin vist
i amb l'alegria
que cal
oi?
molt bé
que vagi molt bé
bona nit
fins la setmana vinent
a