Ah, no.
Ens agradaràs tant tu.
So on Monday I was hoping someday you'd be on your way to better things. It's not about your make-up or how you try to shape her. Two piece tights and paper jeans. Paper jeans, honey. So now you pour your heart out, you tell me you're far out, not about to lie.
I came to my show to hear about my days. And at the show on Tuesdays she was in her mindset, tempered furs and spangled boots. Looks are deceiving, make me believe it. And these ties and paper dreams, paper dreams.
Fins aquí el vídeo.
I don't feel the kiss, she moves in a...
Perfectly.
No sé si t'agrada o no, però és molt bonic.
Els 98.1 de l'FM, tens la millor música de les últimes 3 dècades i totes les novetats. Ràdio d'Esveral. Ens agrada estar amb tu. Sit fiscal que pateix Catalunya. Com radiu Brussel·les? Tots els partits de l'oposició demanaran aquesta setmana al Parlament la retirada de la taxa de l'euro per recepta. Barcelona, Sandra Valent, bona tarda.
Bona tarda, tant el PP com els partits d'Esquerra reclamaran el ple d'aquesta setmana la supressió de l'Europa Recepta, el portaveu dels populars del Parlament, Enric Milló, adpartit al govern d'Artur Mas, que presentaran una proposició de llei per eliminar aquesta taxa si la Generalitat no fa cas de la petició de la majoria de la cambra catalana. En el cas que això passés, òbviament només ens quedaria una solució a nosaltres com a grup parlamentari, que és portar aquí una proposició de llei de modificació d'aquella llei.
i si aquesta promoció de llei tingués el suport dels altres serveis parlamentaris, doncs clar, finalment això s'acabaria aprovant. I per tant, d'una manera o altra, finalment això s'acabaria aprovant aquí com a llei, i el govern no podria després dir que no fiqués incomplès una llei. Tot i això, millor augurat, que no quedarà arribar tan lluny. Com Radio Parlament. Com Radio Esports.
Bona tarda, us parla Oriol Sautó. Peter Sagan s'endú la tercera etapa del Tour de França, segona victòria d'etapa per l'Eslovà a Cala General. No hi ha canvis, el Suís Fabián Canchilara manté el lideratge a 7 segons de Bradley Biggins i de Sylvain Chabannel. D'altra banda, l'espanyol José Joaquín Rojas
ha hagut d'abandonar per una caiguda i pateix una fractura a la clavícula del ciclista del Movistar, es perdrà amb tota probabilitat els Jocs Olímpics de Londres. En futbol, el pare de Xavi Hernández, Joaquim Hernández, ha explicat a Com Radio que el seu fill i Iker Casillas, juntament amb Vicente del Bosque, van reconduir les males relacions entre els jugadors del Barça i del Madrid després dels clàssics.
Hi ha gent que volia destruir totalment la selecció. Jogadors de Barcelona i del Madrid ho volien destruir. I ell, amb la seva força, amb el seu companyisme, amb les seves bones persones que han fet, ho han lograt, han lograt una cosa molt gran. I els jugadors del Barça, Jordi Alba, Diego Alcántara, Christian Telli i Martí Montoya, el de l'espanyol Álvaro Vázquez i el català del Chelsea Oriol Romeu, han entrat a la prellista de vint-iós futbolistes per als Jocs Olímpics de Londres.
Hi ha diverses raons que expliquen per què tenim la democràcia intervinguda. Una d'elles és que els polítics en realitat no tenen marge de maniobra. A Espanya, per exemple, hi ha poderoses forces institucionals que limiten la capacitat dels governants per decidir sobre l'economia. En els països que formem part de l'euro, la política monetària ja fa més d'una dècada que no la decideixen els líders escollits democràticament. Aquestes restriccions institucionals cal afegir-hi.
les pressions que reben dels famosos mercats. Quan els estats en deuten per cobrir el desfassament entre ingressos i despeses, els prestamistes exigeixen garanties de que cobraran. Ningú sap del tot en què consisteixen aquestes garanties, però tot apunta que podrien incloure l'adopció de determinades polítiques o la prohibició d'adoptar-ne d'altres. Fragment de democràcia intervenida, polítiques econòmiques en la gran recessió. José Fernández Albertos, editorial Catarata.
Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots.
A partir d'avui, doncs, passen a tenir 4 àpats diaris en comptes de 5. La mesura, però, no afectarà els centres de joves. També, a partir d'aquest dimarts, el preu del menú que paguen els funcionaris de presons per menjar en els seus centres de treball passa de 3 euros a 6. En total, el Departament de Justícia espera estalviar-se amb aquestes mesures uns 2 milions d'euros.
Sí, sí.
Uns 85 militars sirians han desertat, han marxat del país i s'han refugiat a Turquia, sumant-se així als més de 35.000 refugiats que ja ha acollit aquest país en camps ubicats a la frontera. Al mateix temps, el president sirià baixar a l'Assad lamenta haver abatut l'avió militar turc. Asegura que, en desconeixia l'origen, hi afirma que les tensions entre els dos països no passaran d'aquí.
i, malauradament, l'actualitat siriana passa també per un informe que hem conegut avui, un informe de Heeman Raj Watch, que denuncia l'existència de 27 centres de tortura, mentre que l'alta comissionària de drets humans de l'ONU alerta de greus violacions i crims contra la humanitat, tant per part del règim de l'Assad com de l'oposició. La guerra civil a Síria no fa més que empitjorar i parlem ja de més de 10.000 morts, la majoria civils, homes, dones i nens.
I, de tot plegat, en volem parlar els propers minuts amb el col·laborador del Tots per Tots, en Víctor Pallaján. És arabista, és islamòleg, ha viscut a Síria, entre altres països. Víctor, bona tarda. Hola, bona tarda. Per què, Víctor, des del teu punt de vista, la comunitat internacional no intervé a Síria? Bé, podríem dir que en el joc d'escacs internacional, Síria s'afageix a Líbia, a Egipte i a tots els altres països que han canviat de règim.
i demanar que aquests caracols a Assyria, que són fonamentalment rossells, n'accedeixin a un altre país en aquest joc de cartes tràgics, seria molt demanar. Perquè no és això una cosa simplement...
El que hem de tenir en compte és que la situació no és una situació interna, sinó una certa d'equilibris internacionals molt important. Hem de tenir en compte que, per exemple, la monocsidental recorre una dictadura a Bahreïn i també li ha vengut armes de la mateixa manera que si ha reclamat
una mena de jocat que serà difícil de canviar en els temps immediats que venen. És a dir, tu no creus que Rússia i Xina tornin a cedir, com ho van fer en l'abstenció al Consell de Seguretat de l'ONU, bàsicament pels interessos que tenen el país? Efectivament, Síria és una peça grossa. Síria representa un punt estratègic. Síria també guarda un equilibri, a la cert, veritablement gros, que és la qüestió de l'Iran,
i, per tant, això no serà fàcil. Això no vol dir que no ho facin si, en canvi, se'ls donen contrapartides a altres llocs del món. Pensem que, encara que semblen tida, els tibetans, Xina o els vigurs i altres mories que molesten altres superpotències, en surten perdent. Per què una intervenció sense el vistiplau del Consell de Seguretat de Nacions Unides no es contempla?
No, al principi això no hauria de passar perquè seria molt gros. Aquí sí que pot entrar el factor inesperat, sigui que, per exemple, Turquia, precisament, jugui sota mà, una mà, per dir-ho així, d'esdeveniments incontrolables,
que la solidaritat s'uniria amb la majoria s'uniria amb la majoria s'uniria amb la majoria de Síria.
per defensar si la població sunica es veu massacrada per la minoria a l'UI, que és la Kamala. Aquesta és la qüestió religiosa que divideix la Síria entre minories de manera ferozja. Ara mateix les relacions entre dos països estan molt tenses, sobretot després d'aquest avió que va abatre el règim de baixar a l'Sat, un avió turc. Una intervenció unilateral turca la contemples?
És difícil, però no és impossible. El conjunt de països units que patronitzen la revolta des de lluny té a Turquia al capdavant, però també està a Qatar, que té un pes molt important en totes revoltes àrabes.
i Qatar actuar amb concert amb els Estats Units, amb Anglaterra i indirectament amb el món occidental. Podria interactuar com ho està fent també amb Jordània. Per tant, els veïns units aquí podrien un dia perdre la paciència i actuar-se.
però això és una cosa... s'ha de dir que en aquesta part del món les coses mai s'esdevenen com s'espera. Baixar a l'aixat, ja que parlàvem d'aquell avió, ha lamentat haver-lo abatut, aquest avió militar turc, i ha assegurat que amb Turquia la sang no arribarà al riu, però, com dèiem, la situació és tensa i Turquia ja ha dut a terme moviments estratègics, amenaçadors, com l'enviament de tropes a la frontera.
i que no volien en cap cas enfrontar-se a Turquia.
que la majoria de l'UNI veiés un exèrcit tan poderós com el turc aparèixer a la frontera, el regime cauria en qüestió de molt poca estona. Turquia, per cert, és membre de l'OTAN. Sí, per això no actuen. Per dir-ho així, l'OTAN aquí... Hi ha clàusules en aquests convenis de l'OTAN que si un país de l'organització és amenaçat ho és amenaçat o ha atacat tota l'OTAN, no? Efectivament, però per altra banda, l'OTAN demana a Turquia que no actui militarment.
perquè això no ho pot fer, però el que ha de dir també, perquè el joc és molt complicat, que l'exèrcit turc també té unes maneres de fer que són molt especials, i justament una manera de fer rabiar el govern d'Erdogan seria desobeir-lo o provocar una situació de conflicte que l'opinió turca demanés i reclamés per si dol moltíssim la massacra civils sunís.
Al marge d'aquest informe de moltes presons de Síria, del que parlarem en uns minuts, l'última hora ens parla també de 85 militars que han desertat, dels quals un és en general i d'altres als càrrecs s'han refugiat a Turquia. Com ho valores? Bé, una idea del deguteig important que s'està donant.
S'ha de tenir en compte que l'exèrcit sirià s'ha ordenat per les concèntrics de definitat ideològica. Tots els alouis són els que dirigeixen de general cap endavant a les divisions, i sobretot els quatre exèrcits de policia secreta ja dins de Síria, que són els que fan tota la feina de repressió.
altres grups xiquites, després venen els cristians i després venen els sunís. Per tant, una defecció suní mai és de massa grau ni de massa responsabilitat. És que costa molt fer alguna lectura d'aquesta passivitat internacional, perquè ja no només estem parlant de molts morts, 10.000, des que va esclatar, no sé si dir-li, la guerra civil, en qualsevol cas, 10.000 morts, la majoria civils, com també sol passar quan hi ha guerres,
però estem parlant també de 35.000 refugiats sirians que han anat a Turquia i que les autoritats de Baixar-a-la-Sat han minat aquests passos fronterers perquè la gent no se'n vagi del país. Efectivament, però s'ha de recordar a la memòria de tothom que al febrer de 1982 Pitja Hama ja va ser destruïda i van perdre la vida
ha votat unes 28.000 persones i d'allò ja fa 30 anys ningú va fer-ho i el règim va continuar funcionant. Ja cal recordar que aquí va haver un orçamiento al 36 i durant 40 anys la intervenció estrangeres no va servir excepte per recórrer al Franco. Aquestes són les realitats del món en què vivim, no ho hem d'oblidar. Seria ingènu també pensant la possibilitat que intervingués l'acord penal internacional?
Uf, això ja meravellaria a mi molt. Segurament, no? Per aquesta qüestió, no? He fet moltes altres coses. L'acord ja fa molt intervenint... un cop les coses ja passen, finalment, quan ja han passat 10 anys o quan les coses... I bàsicament a l'Àfrica, no? Amb països africans, no? Home, s'intervé aquí es pot. Ja, clar. Aquí no es pot.
El que deia amb aquest informe de Human Rights Watch, que ha fet públic avui mateix, 27 centres de tortura, de fet les recomanacions i demandes van en la mateixa línia que Nacions Unides. És que clar, la situació dins del país, bé, el que deia amb 10.000 morts, tortures i tot plegat, no? És desgarrifós, es tendia que hi hagués en cura aquest informe per saber què representa. També s'ha de dir que la tecnologia de repressió ha millorat
que no s'hagin d'aconseguir.
és el model que es va fer a Xixènia i es nota la presència russa, per dir-ho així, a la gestió de la contrainsurgència, que és macramadament violenta. Però, d'altra banda, hem de dir que Síria no s'ha deixat de torturar des dels anys 80, i que, precisament, a Espanya, quan anomenen Síria país germà i totes aquestes coses, recorda la poca memòria i la desvergonya
que té un país que manté un tracte a favor amb dictadures extremadament violentes, com si fos una mena d'amic natural, i recorda altres temps. El grup d'Observadors de Nacions Unides ha demanat la fi de la missió per la impossibilitat de dur a terme la seva feina. Estem deixant literalment Síria la seva sort al poble sirià.
No, jo crec que no. Crec que no. S'intervé, fins i tot... Sarcosia, abans de plegar, va fer algun gest important i els francesos han desplaçat per lluix silenciosament els seus agents perquè també...
una relació de proximitat, sobretot amb el cas l'Ivan, que van dir ja abandonat, ja que la situació podria afectar també aquest país. Per tant, també els anglesos volen que es porti això a una situació, per dir-ho així, de bain de sang, de baixa intensitat, però molt continuat. I saben que, per dir-ho així, han donat un temps als russos a aturar aquesta situació, estabilitzar-la i a oblidar-se'n si es pot. Si continua molt,
Si el món fonir reacciona, doncs sí que canviaran les coses i per tant la perspectiva a mig pla és totalment oberta. Una possibilitat, estem especulant evidentment, però una possibilitat si les coses segueixen com fins ara, no cal ni que vagin a pitjor, com tu deies, és que Rússia li oferís a baixar a la SAT un exili d'aurat. Seria una possibilitat perquè deixés el poder?
No, no ho crec pas, perquè s'ha de tenir molt clar que la minoria de l'AUI és un milió de persones que manen sobre 18 milions de persones. I saben que aquí s'ho juga per tot, s'ha dedicat... Aquí tampoc ningú és perfecte ni ningú s'hi diria que hi podria haver una massacre d'un milió de l'AUI, que seria tremenda, com d'altres minories,
El que passa és que la majoria d'esquerres, fins a un 30%, per dir-ho així, del país, recolza aquesta minoria per tant que mantinguessin les minories protegides de la majoria de l'UNI. Això obliga els d'esquerres i per això tenen aquesta capacitat de saber que estan lluitant per tot o res.
S'haurien de protegir les minories i fer una situació d'alto al foc.
Són països o petites demarcacions on són els monopolistes que manen el país de veritat. Però aquests han tingut la seva oportunitat i no han reaccionat, perquè també, com als anys 80, en lloc d'actuar a tots alhora, cada ciutat ha mirat els seus interessos. I això ha favorit molt el règim per anar tancant un per un, prometent coses i intervenint ciutat per ciutat, perquè això els permet desplegar les seves forces
Per dir-ho així, la repressió allà on toca. Tu, Víctor, has viscut en diversos països àrabs, entre ells Síria. Què queda del país que vas conèixer al marge d'aquest grau de violència? Queda molt. La violència ja estava a implicitat i es notaven els carrers dia a dia.
quan torno sempre trobo els mateixos sots en els carrers de Damascus. Això són coses que a nosaltres poden semblar solament terribles, però que la gent... ja sé que el que dic és molt dur, no?, la gent sap que això podria passar, que algun dia passaria. La qüestió és com se surt i que no vagi pitjor. És una manera d'entendre el món que...
que és difícil d'assimilar, però hi ha un es viu sota dictadures i sota, per dir-ho així, un sistema de fidelitats quasi feudals, és així i no pas d'una altra manera. Per què creus que les revoltes o les revolucions, en el cas de Tunísia, potser també en el cas d'Egipte, no han esquitxat dictadures com Aràbia Saudita?
Per això la rebota s'ha succeït en els països on ja comença a haver una mica de societat civil, una mica de burgesia i una mica de relacions de societat oberta que es junta tota o una bona part deia contra un dictador.
en els països on només hi ha relacions tribals, no hi ha societat oberta, no hi ha burguesia, i és molt difícil que s'interactui perquè tu només vols salvar la teva pell i la de la teva família, encara que sigui la dels cosins, té més i segons i poques coses. Els de més no formen part, no són els teus ciutadans, no són els teus companys d'humanitat. Ara estava recordant que Ben Ali sí que està en un exili d'aurat, justament a Aràbia Saudita, no? Bé, és el darrer que sabem d'ell.
Sí, efectivament. El van enganyar i el van posar en un avió, i allà s'està amb els seus calés, però no li serviran de res. A l'Arabia Saudita hem de mantenir la seva solidaritat mentre es disposi de calés. Quan es desapareixi la solidaritat, s'hi obre immediatament. Víctor Pallas, ja ara vista, és l'amòleg. Moltes gràcies. Fins la propera.
Tots per tots, opinió i reflexió. Sobretot el que més m'ha sobtat de la Mésperista Síria és el grau de crueltat. Jo crec que hi ha una diferència qualitativa entre el règim sirià i altres dictadures àrabs com la tunisiana o l'egípcia, no?
El règim sirià és un règim que tortura, que massacre gent, que mata, que pot matar a milers de persones, però que, a més a més, vol mostrar-ho. Mostrar-ho com una mena de lliçó perquè la gent decideix fer-ho, no? En molts casos, la gent que havia estat detinguda i que havien mort en presó podien trobar el cos amb ostensibles signes de que ha estat torturat, com una mena de lliçó pels seus familiars, de dir, si continueu protestant, això és el que us passarà, no?
Ah...
6 minuts i seran dos quarts de nou. ¿Eres el primogenito, el benjamín, o estás entre uno y otro? Salvo que seas hijo único, nacer el primero o el último, podem determinar tus señas de identidad, tus conductas y hasta el devenir, según recientes investigaciones. El orden importa, hermano. Aquest és el reportatge del muy interesante, ja del mes de juliol, del que volem parlar. Aquest dimarts ho farem amb la seva autora Laura G. de Rivera. Laura, bona tarda, bones tardes.
Hola, buenas tardes. Ya viene de lejos, la familia, el hogar... Funciona, nos dices, a partir de un complejo entramado de roles, de obligaciones e incluso de expectativas. Sí, la familia nos condiciona, nos influye, desde que somos pequeñitos, desde que estamos casi en el vientre materno, pues ya esperan cómo vamos a ser nuestros padres, ya desde antes de nacer,
ya están las expectativas ahí. Entonces, a lo largo de todo nuestro crecimiento, pues nos va influyendo y hay estudios desde distintos puntos de vista. La teoría del orden de nacimiento, por ejemplo, es uno de ellos que es con el que empezamos el reportaje. Estamos hablando para que la gente se sitúe antes de leerlo, de que bien, esto, ¿no?, el orden de nacimiento que determina una personalidad, hablamos del rango, de la posición dentro del clan, etcétera, ¿no?
Sí, se llama así, es una rama de la psicología que se llama la teoría del orden de nacimiento y estudia pues cómo... cuáles características suelen ser comunes en los primogénitos y, sobre todo, compara primogénitos y benjamines. O sea, los primeros y los últimos, ¿eh? Ajá, exactamente. ¿Qué investigaciones aporta Frank Zuluway, quién es?
Cánxula Wynne es un investigador del MIT, del Instituto Tecnológico de Massachusetts, y es el pionero en estudiar esto. Fue un hombre que se interesó mucho desde siempre por Darwin, por estudiar a Darwin, y toda la repercusión social que tuvo Darwin. Entonces, le llamaba mucho la atención en sus estudios. Darwin era hermano, era Benjamín, era el pequeño de la familia. Entonces, hizo un estudio muy bonito,
Y el 95% de los científicos que rechazaban las teorías tan revolucionarias de Darwin eran primogénitos. Entonces a partir de ahí, Suluway se fue formando una teoría que defiende que los primogénitos tienden a estar del lado de la autoridad, del poder, digamos,
De lo convencional, de lo establecido. Del status quo, ¿no? No les interesa... Los cambios. Exacto.
Y, sin embargo, los pequeños y los medianos están más dispuestos a aceptar cualquier novedad, cualquier cambio, cualquier revolución de ideas, como lo que supuso las aportaciones de Darwin. Hay otro estudio curioso del que también hablas, como el que nos cuenta quiénes son los miembros del Congreso norteamericano o los arrestados en las huelgas, ¿no? Sí, a mí esto me encantó.
La gran mayoría de los congresistas estadounidenses son primogénitos y la gran mayoría de los arrestados por hacer piquetes en las huelgas son hermanos menores.
que corrobora la teoria de Shuloway, de que los pequeños son los rebeldes y los mayores son por los que mandan. Exactamente eso. Una gran mayoría, sin duda. También tenemos estadísticas que nos demuestran que los hermanos mayores están más representados en las profesiones mejor pagadas. Sí, las profesiones mejor pagadas que también son las que están más cerca del poder, las menos arriesgadas, más convencionales, podríamos decir,
que suponen menos riesgo. Sin embargo los pequeños pues están más representados en profesiones que suponen más riesgo porque sean aventureras, porque sean de inversiones de riesgo, porque los bomberos por ejemplo hay mayoría de hermanos pequeños entre los bomberos y por ejemplo entre los directores de grandes compañías pues hay mayoría de hermanos mayores. Es como un poco el
Esto no se cumple a rajatabla. No es porque seas hermano pequeño. Hay excepciones. La teoría del orden de nacimiento no se cumple al 100%. Por supuesto. Si no, sería la bomba, seguro. Tiene su gracia esta teoría porque los estudios científicos demuestran que sí, en cuestión de porcentajes, pues sí tiene mucho... Más posibilidades.
Supongo que tampoco será lo mismo una familia tradicional que otra que no lo sea. Mucho peor si es una familia desestructurada, ¿no? Claro, una familia... Bueno, hoy en día ya el término desestructurado ya no se sabe muy bien qué es, porque yo, por ejemplo, pienso que... Yo diría una familia disfuncional, igual, o una familia que no funciona como debería ser. ¿Cómo debería funcionar una familia?
los padres o el padre o la madre tienen que dar amor a sus hijos y seguridad. Entonces, para mí, esto sería... Cuando eso no se da en la familia, solo he estudiado que se invierte la tira del orden de nacimiento. El mayor es el que más sufre. Por ejemplo, en los casos de abuso en la familia, de cualquier tipo de maltrato por parte de los cuidadores o padres a los niños, el que se lleva la peor parte siempre es el primogénito.
Entonces, en estos casos, los primogénitos se convierten en unos rebendes... vamos, hasta la médula. Estamos hablando en el caso de que hay hermanos. ¿Qué pasa con los hijos únicos? El Shuloway comenta que es muy parecido el perfil del hijo único al del primogénito. Porque es el primero, se supone que quiere satisfacer las expectativas de sus padres.
Y bueno, menos acostumbrada igual a defender su posición de poder que los que tienen más hermanos, pero el perfil según su loway es muy parecido. Como si fuera el primero, ¿no? Hablando en general, es curioso cómo aplicamos con nuestros hijos algunas de las tácticas que tanto nos fastidiaba que aplicaran con nosotros nuestros padres, ¿no?
Sí, esto es muy curioso. Yo creo que esto nos ha pasado a todos, ¿no? Sí, sí, sí. ¿Alguna vez, pues, que te sorprendes regañando a tu hijo de la misma manera que te regañaba a ti tu madre o tu padre? Pero ¿cómo le puedo estar diciendo yo esto tan horrible que me decía a mí lo mismo? Esto es algo que yo he oído comentar y que pasa mucho, ¿no? Y son patrones que se repiten y que si uno no es consciente de ellos, pues lo va repitiendo.
Quizás una muestra más de que la afiliación no se marca, no se influye. No se influye, sí. Sin duda. El orden importa, hermano, és un dels reportatges del muy interesante d'aquest mes de juliol, la seva autora Laura González, de Ribera. Laura, muchas gracias, hasta otra. Com Radio.
Escolteu, o dieu vos això de salva així que em pueda o doneu-me la gorra i ho diré jo. Deixi-me'l, deixi-me'l, deixi-me'l. Aleshores em vaig adonar, nois, que en el fons la meva sogra no era tan mala dona.
En català hem de fer la distinció entre part i parar. Utilitzarem sempre part davant d'infinitiu. Per exemple, han contractat nous treballadors per poder augmentar la producció. Un altre exemple, encén el form per escalfar-lo abans de fer el pastís. Per escalfar-lo.
Davant de substantiu, farem sempre la distinció entre par i parar. Un altre exemple. S'ha classificat per a la final, i no per la final. Aquest oli és per al cotxe i no per a la cuina, i no per al cotxe i per la cuina. Però aquest oli és per amanir, perquè davant d'infinitiu posem sempre par.
Tots per tots. Jo és que voldria comentar una cosa per tots els que s'escolten, que és un exercici que posem des de fa molts anys a l'escola de guietura de la UIC. Vull anar de visita a casa seva. Vaig en cadira de rodes i vull anar sol. Puc anar? Si vostès em diuen que no, quan els vostès arribin a grans, tindran que fer obres a casa seva segur.
Si en diuen que sí, li preguntaré si també puc anar al bany. I si en diu que no, aleshores per darrere serà una visita curta. La discapacitat és només un vestit. Tots per tots, amb Ramon Company.
El sensànim de lucre d'aquest imar s'acompanya del president de l'Aula d'Estudis Socials i de l'Associació amb Discapacitat Visual de Catalunya, Manel Martí. Coneixerem un sistema de crear, de promocionar i de finançar iniciatives solidàries. S'endiu Teaming, fer equip, i la seva ànima a casa nostra és en Gil Van Eyll, que un bon dia, i sobretot com a conseqüència del naixement de la seva filla Mònica,
Afectada per hidrocefàlia, va entendre que allò que era important a la vida no era tenir molts diners, cotxes o èxits, sinó ser solidari i contribuir a la felicitat dels altres. I es va dedicar, amb cos i ànima, a impulsar el teaming.
Manel, bona tarda. Què tal Ramon, com estem? Coneixies ja aquesta iniciativa, no? N'hem parlat moltes vegades. Bueno, s'estan descobrint noves formes de finançament, noves tècniques... Per exemple, ara mateix hi ha una tècnica molt guapa, que són els tapons de botelles d'aigua. Nosaltres hem posat un lloc de recull de la nostra associació i ara mateix estem recullint 20 o 30 capses quasi cada 15 dies, perquè a tots els veïns hi ha.
de forma, bueno, perquè ens ha de donat gust col·laborar amb aquest projecte, ens ho porten allà, veus, tota la massa de bossetes, tota la samarrego i totes les tapos ho deixen, ho vol canallar, i bueno, cada setmanes passen aquests de Fundació Segur, que és una empresa de missatgeria, que és la que fa la recol·lecta, i bueno, anem passant projecte en projecte, al mateix fa poc que em concedeu una caia de rodes que valia quasi 24.000 euros, em sembla que valia aquesta cadira per un nano que tenia unes condicions bien especial discapacitat física,
Tot va cap allà, és intentar que les idees del tercer sector són supermaques i es fa una feina impressionant sobretot amb els equips de voluntaris, es fa amb la iniciativa, la innovació, la imaginació, es fan com autèntiques coses guapes, molt interessant, però necessitem diners, és a dir, totes les coses fan amb diners, cal pagar els recursos humans, cal pagar les infraestructures, cal pagar els projectes.
I tot aquest sistema, en parlem amb el Carlos Campuzano, si te'n recordes fa uns dies, pel tema que el finançament públic ha de millorar moltíssim, hem de tirar endavant, que l'administració pública vegi que nosaltres fem una part important perquè la societat tingui millor qualitat de vida. Nosaltres estem en primera díssima línia, som els que tractem amb els malalts, els afectats, les persones desestructurades, totes aquestes persones que estan en excursió social, nosaltres estem a dia primera ja per tractar amb ells.
I bueno, és una forma molt interessant. El teeming és una aportació mínima, que a partir d'aquí ningú se'n dóna compte. Deixem que ens ho expliqui el Gil, que et sembla? Vinga, estupendo. Sí, sí, que bé. Gil Benel, bona tarda. Hola, bona tarda, què tal? Doncs, escolta, això, en parenèixima vegada, què és i com funciona el teeming? Bé, sí, és una idea tan senzilla que a vegades costa explicar. A veure, sobretot a les organitzacions, la idea és que la gent que vulgui voluntàriament donen només un euro al mes de la seva nòmina, que és una quantitat simbòlica, que és el mateix que res,
Aquests euros s'aparquen en una compta interna de la mateixa empresa i entre tots els empleats qui vulgui proposar projectes aquí destinats a aquests fondos acumulats.
i després de, per exemple, sis mesos o un any, es tria democràticament aquí, destinar a aquests fondos. Això és una descripció de com ha funcionat el teaming fins ara a les organitzacions, i fa sis mesos ja és una mica la evolució d'aquesta idea, que ja s'està aplicant en més de mil empreses i en 40 països, que és molt maco la quantitat d'aiure que està generant cada dia, cada mes,
Però ara ja hem portat aquest concepte al món virtual. Ara hi ha una nova web, que és el teaming.net.
on es pot fer exactament el mateix, és a dir, donar un euro per persona al mes en equip. L'única diferència és que aquest euro ja no passa per la nòmina en una empresa, sinó per la compta corrents o aviat també a través d'una taxeta de crèdit. I així es pot fer teaming entre amics, a Facebook, per exemple. I sobretot les ONGs, que ja les estan utilitzant molt, que estan com tots, però en temps difícil, si és cada vegada més difícil aconseguir
aquests fondos per a aquests projectes macos que esteu parlant fa uns minuts. I, sobretot, les joves Gs estan utilitzant molt ara la plataforma del Timing, creant el seu grup, fan una descripció dels seus projectes perquè necessiten els fondos,
inviten els seus seguidors, amics, famílies, gent que coneguin, hi ha un punt de confiança. Aquesta gent es registra en aquest grup. Fins aquest punt és com una xarxa social, com si fos Facebook. L'única diferència és que la gent deixa una vegada en aquest perfil el seu compte corrents.
i així automàticament es treu un euro al mes a aquest grup d'aquesta ONG que promou aquest equip teeming. Es pot donar el cas, en Gil, que tant de bo que no, eh, però que moriu d'èxit. T'ho dic perquè en uns moments en què les associacions tenen tants problemes per aconseguir finançament, potser es dona el cas que hi hagi massa entitats que apostin pel teeming, no sé.
Jo crec que el teeming, com el teeming, no és un entirat en si. És a dir, fins ara, els últims deu anys, sempre ho hem dit força com una senzill idea, que realment tothom pot aplicar com vulgui.
I ara aquesta regla s'ha convertit en una eina, una eina molt segur, lògicament, perquè hi ha empreses potents de regla que són com uns sponsors que aposten per aquest projecte. I és una eina que tothom pot utilitzar com vulgui. De fet, avui dia, no només les ONGs ho estan utilitzant, però inclús persones amb problemes, si entres a la web,
Veus, en exemples del grup, el més gran que tenim ara, que és un nen que té un tumor cerebral, que es diu Richie. Un amic de seus pares ha creat un grup teaming per poder ajudar-los econòmicament, amb els viatges als Estats Units, perquè l'operen allà. I ràpidament, en un parell de setmanes, han aconseguit 700 persones o una mica més que han entrat en aquest grup teaming, i entre tots estan generant 700 euros al mes.
És a dir, és simplement comparat amb les entitats que treballen en molts sectors diferents. Aquí estem parlant simplement d'un mètode, d'una eina que facilita realment generar fondos d'una manera fàcil i sobretot treballant en equip.
Manel. Jo m'alegro de veure, Gilsi, si és totalment les grans empreses dius també, perquè m'imagino que grans empreses, amb molts mils de treballadors, que que un d'ells dediquessi, això suposo que us pugui arribar a vint-senzants acords, els propis sindicats, no?, i que vagin viatjant per totes les entitats, no?, un mes que dediquin les seves aportacions a una entitat del sector de l'ecologia, l'altre del sector social, el sector cultural, no?, i que vagin viatjant. Això ja s'està fent, s'està plantejant?
De fet, això s'està fent i hi ha exemples molt macos. El primer que es va veure al cap ara és l'empresa GAE, dels audífons que tenim a Timing a faig en molts països amb moltíssims empleats. I ells em sembla que cada 6 mesos trien un projecte nou. Em sembla que l'última vegada que estaven amb ells, m'han dit que ja han acabat 8 o 9 projectes on s'ha acumulat molts mils d'euros, on l'empresa també en doble la quantitat. Això fa la majoria de les empreses que practiquen Timing.
Com són els empleats des de baix cap a dalt que proposen els projectes, generar aquest efecte, que poden haver-hi 15 o 20 propostes,
i així democràticament triant cada 6 mesos o cada any, depèn de la quantitat que es genera, un projecte nou. I així també mantens viu aquest projecte, perquè és molt important generar la pàgina de la gent, perquè es parla molt de la RCC, de l'acció social de les empreses, i si és molt de dalt cap a baix, d'on un màxim responsable decideix col·laborar amb UNICEF, és un exemple, i posen el logo a la web,
que els empleats no s'identifiquin molt amb una acció així. Però si s'arribés, que els empleats ells mateixos poden proposar projectes.
que pot ser com jo mateix, que tinc un problema a la família i tinc bastants motius per proposar una associació on tracten la meva filla, per exemple. O hi ha molts professionals que en el seu temps lliure són voluntaris i són aquestes persones que proposen petits projectes aquí destinats a aquests fondos teaming que s'acumulen encara més.
Ja que parlaves de la Mònica, recordàvem que ella està afectada per hidrocefàlia. Com es troba? Com està? Està en una fase bona, estable, ara té gairebé 14 anys. El temps vol, perquè és així que el tímin ha nascut gràcies entre cometes a la seva circumstància, perquè això m'ha canviat la vida, ja que he descobert aquest tercer sector.
Aquestes persones que m'impactaven per la seva actitud, però també veient a prop el problema que tots coneixem, que falten molts recursos per desenvolupar tots aquests projectes.
Bàsicament quan va néixer el Mònica va néixer el teeming i ara Mònica inclús estem fent diferents teràpies a mediar i a poc a poc s'està posant de peu. Sempre ho comparo així, que inclús ara que el teeming està creixent molt i s'està aixecant molt, doncs la Mònica també s'està aixecant. Hi ha molta relació entre Mònica i el teeming.
Quines reflexions fas quan mires enrere? Perquè, certament, recordo l'altra vegada que vam estar parlant, que ja fa molts mesos, el que deies ara, que tu quan neix la mònica et canvia la vida.
i tu eres un home de bona vida, de cotxes de luxe, etcètera. Què penses, quines reflexions fas quan mires 14 anys enrere? En el meu cas, mai vull dir el que és bo o el que és dolent en la vida, jo simplement comparteixo el meu testimoni i que a partir d'ahir cadascú tregui la seva propera conclusió.
A mi m'ha passat, efectivament, que jo vivia en un món molt material, que també tenia un altre airat, altres ambicions, i jo pensava que la felicitat a la vida era sobretot guanyar molt diners, tenir el cotxe ràpid i poca cosa més. I quan va néixer la Mònica, clar, tot ha canviat radicalment, per allò que he explicat abans, que, per les seves circumstàncies, he conegut aquest tercer sector i m'ha donat una mica la idea de desenvolupar el teaming,
i avui és la meva passió que la resta de la meva vida me vull dedicar a aquest projecte.
I la meva reflexió és, a vegades a la vida fa falta un wake-up call, com diuen els anglesos, un despertaror que et fa veure el que és realment important a la vida i realment el que genera felicitat. Jo tinc la sort que aquest projecte estic desenvolupant, tinc dues esponses darrere i tinc la sort que no me falta res, però tampoc ja veig sentit d'acumular tantes coses, coses que jo feia abans d'anar a Ximent de Mònica.
Per això m'atreveixo a dir que ara soc una persona bastant més feliç que abans de naixement de la meva filla, i clar, està greument afectada, és a dir, és un problema gran a la família, però realment m'ho dic sempre així, que ara soc bastant més feliç que abans. Jo crec que això és per reflexionar, no?
que hi ha algo més a la vida que acumular tantes coses i aquesta obsessió per consumir, no? Jo, Gil, a nivell de logística, fins ara, clar, la gent pensa que si és un euro, les despeses bancàries i financeres potser que no sigui rentable, però pràcticament l'euro ingressa d'integrament a l'associació. Això fins ara es feia a través, em sembla, de banca cívica, però ara mateix que la caixa de pensions ha absorbit banca cívica, es veu el futur solucionari d'aquest aspecte?
Tenim ja un acord amb una altra banca molt gran que aviat farem públic, sobretot, perquè ells donen l'opció de prevertiming a través de la tarjeta de crèdit a cost zero a tot el món. Això és una novetat molt gran en el món. Efectivament, ha començat a banca cívica, que remeneixen els pioners, era el primer banc.
que ens va donar la condició de poder gestionar aquest senzillero al mes
no existia en el món, i com la microdona això és tan simbòlic i tan petita, per a ells internament també genera un cost, però ho volien assumir. I això realment ha inspirat altres bancs, bancs més grans, per a oferir-nos el mateix, i sempre amb aquesta condició, que jo crec que és clau amb el tímid, que sigui 100% transparent, que el que la gent dona en equip arribi 100% als projectes triats,
I jo no sé molt del sector bancari, però sí que tots sabem des de lluny com està el sector, però jo, més que sectors o empreses, veig sempre persones, i he conegut moltes persones amb molt bones intencions en banca cívica i ara també en una altra banca molt gran, i això sempre me dona molta esperança, perquè parles de persona a persona, i la veritat és que hi ha moltes ganes de millorar una mica aquest món.
Posar en marxa el teaming, difondre'l, va ser força difícil, però vas comptar amb un bon aliat, amb la persona del que aleshores era entrenador del Barça, Frank Reicher. No sé si encara continua vinculat al teu projecte. Sí, sí. Ell sempre ha confirmat que segueix donant suport públic al teaming i això ha sigut un regal per al projecte. Perquè abans de treballar per a Frank jo era seu assistent personal durant la seva època al Barça.
i abans de conèixer a Frank, la veritat és que era molt difícil arrencar el tíming, perquè hi havia molta desconfiança, perquè ho difondia com una senzilla idea. La gent m'apreguntava, tu què guanyes amb això, on és el truc, i era molt difícil arrencar aquest projecte. I quan Frank, jo l'estava explicant sobre el tíming, i ahir immediatament m'ha dit, mira, m'encanta aquesta idea, perquè és una idea, aquí no fa falta invertir en oficines o en personal,
I què tal si jo t'ajudo, em va dir amb el meu nom, amb la meva imatge, i ja sabeu com funcionen aquestes coses. L'idea Teaming no ha canviat mai, però expliques exactament el mateix a la sala de premsa de Camp Nou.
amb Franca Agostats i de sobte apareix molta premsa, que és lògic, també en una editorial per publicar un llibre junts. I això la veritat és que ha canviat una mica la història del teeming. A partir d'aquest moment era com una bola de neu que començava a donar voltes i que avui dia encara està creixent, no? Manel.
És a dir, a part de l'esforç que farem suposament el tercer sector i també els diferents persones com vosaltres que estan fent aquest esforç, caldrà també una ajuda per a les administracions públiques per intentar sensibilitzar tota la població. A mi m'ajudo, per exemple, als metges, inclús als professionals del món social,
perquè és que les quantitats poden ser molt fortes, és a dir, si estem parlant de 20 milions de treballadors, és clar, si ho vas multiplicant per un, és molt petita la portació que es fa, però això motiva per moltes milions de ciutadans arreu d'Europa i arreu del món, pot ser que anem molt important. Com veus el futur a nivell de sensibilització, sobretot?
Ho veig. Jo crec que la gran oportunitat ara és justament el teeming online, el teeming 2.0, diguéssim, on la gent, per fi, poden aplicar aquesta idea entre amics i col·lectius que no siguin empreses, com si col·legis de metges, però també, sobretot, col·legis amb nens. Hi ha molta demanda de professors o de pares, inclús, de poder fer teeming amb nens.
no només per a captar fondos per a projectes socials, sinó per a l'aspecte de formació, que l'ONG es trigui, que vingui al col·legi a explicar el que es fa amb 500 euros o 1.000 euros, i això és un punt molt important. És a dir, jo veig molta futur, perquè és una mica la tendència que estem veient en general, el que ja veiem amb les xarxes socials,
el que és unir, el que és compartir. Jo crec que el tíminc va en aquesta direcció on cada vegada més unió.
entre persones per poder ajudar d'una manera directa i transparent. Tenim, per exemple, en la plataforma nova del teeming, exemples de grups amics, inclús famílies. I és meravellós veure que una família de 25 o 30 persones fan teeming i generen aquests 30 euros al mes per poder ajudar un projecte que han triat entre tots. O sigui, jo crec que la quantitat no és la més important. La més important és començar amb tu mateix, encara que sigui per aquest senzill euro al mes,
és un clichè, però començar amb tu mateix és el primer pas de canviar aquest món, sobretot en el teu entorn. Una cosa més, Gil, en temps de crisi la gent es torna més o menys solidària? Jo he vist més solidària, és a dir, el teeming ha crescut molt des de l'any 2009, jo crec que no és cas solitat, sobretot perquè és lògic que les ONGs també en mouen més el teeming, perquè han de buscar altres formes de finançar-se.
Però també estem rebent molts missatges de persones que ara fan el teeming online, i tenim bastants missatges de gent que diuen, mira, estic al tur, no tinc feina, però una hora o més, això no me canvia la vida, i vull fer teeming en un grup, i és molt maco veure aquest tipus de missatges. I jo també, parlant amb les persones, sobretot persones que ara mateix s'ho estan passant malament,
Jo crec que, d'alguna manera, gent que passa por problemes entenen millor problemes dels altres, no? Incluso problemes bastant més pitjors i més grans que el que pot ser estar a l'atur, no? Esclar. Gil Baneil, promotor del Timin, moltes gràcies per atendre'ns i molta sort, que vagi molt bé. Moltes gràcies per haver-nos atès. Fins una altra. Gràcies. Manel, bona setmana i tornem dimarts vinent. Vinga. Que serà l'última. L'última setmana de la temporada, dimarts que ve. Estem aquí com cada setmana. Fins aleshores, Manel, gràcies. Fins aleshores, vinga, Ramon Déu.
7 minuts i seran les 9 de la nit, com tots els dimarts. Connectem aquesta hora amb l'Amèrica Llatina per obrir una finestra al sud. Buenos Aires, Robert Moore, bona tarda. Hola, bona tarda. Hem de començar mirant cap a Mèxic. Alguna novetat, alguna última hora?
Bé, l'última novetat, ja fa unes hores, és que el candidat derrotat, Andrés Manuel López Obrador, doncs, com sabeu, es nega a reconèixer la victòria d'Enrique Peña Nieto, que, segons les societats oficials, hauria obtingut uns 7 punts d'avantatge sobre ell. Ell diu que cal esperar el recompte definitiu, que podria haver-hi frau. El mateix que va dir fa 6 anys, com recordareu,
que a les dues va quedar a molt poca diferència, menys d'un punt de diferència, de Felipe Cadellón, l'actual president, i també va mantenir durant mesos la seva protesta i va dir que hi havia hagut frau. La diferència és que ara se suma també a López Obrador, se suma a aquest moviment estudiantil d'indignats, jo sóc 132, que també diuen que hi ha hagut frau.
Dimarts passat, Robert, ja pronosticaves que guanyaria el PRIM de Peña Nieto amb al voltant d'un 30% dels vots. Podem donar per fet que el nou govern mexicà serà del PRIM, no? Sí, sí, sí, podem donar-ho per fet. No sé que hi hagi algun tipus de decisió judicial que seria molt difícil, perquè, diguem-ne, ja fa 6 anys, va intentar, diguem-ne, això, van acusar el Puigcerat, aleshores, el PAN, un governant,
al partit del govern, i no va passar res, sembla que no... La diferència era més molt gran. Els líders mundials han trucat ja per felicitar Enrique Peña Nieto, des de Barack Obama fins a Mariano Rajoy, i per tant és pràcticament impossible que això reverteixi. El que sí que és cert és que, aquesta vegada, com dèiem, no hem de menyspear aquest moviment d'indignats que ha sortit al carrer durant els últims dos mesos de la campanya,
i bé, probablement hi haurà... trobarem algun tipus de marxes i manifestacions de protesta i veurem què passa. L'any 2000 va ser l'últim any en què el PRI, el Partit Revolucionari Institucional, va ser el poder. Estem parlant, hores d'ara, d'un PRI renovat o tornaran els dinosaures? Això, digue't, no ho creu... de tota la gent que ha votat, no només a favor de l'Opez Obrador i de altres candidats, sinó...
si no, també han votat contra, precisament, aquest retorn del PRI i aquest moviment d'indignats que deien els estudiants, d'alguna manera, no d'alguna manera, sinó que van sorgir, precisament, espontàniament, durant un acte de Peña Nieto a la universitat. És a dir, que ningú no creu que el retorn del PRI sigui un PRI menys corrupte del que... de la imatge que té, que es va guanyar el PRI durant la seva hegemonia,
El segle XX, tot i que en el primer discurs de Peña Nieto, en guanyar les eleccions la matinada de dilluns a Catalunya, va dir que el poble mexicà havia donat una nova oportunitat al PRI i que aquell PRI no era el mateix PRI que havia governat el segle XX, però la gent que ha votat contra Peña Nieto no creu que sigui així.
Un altre focus d'atenció inevitable és el paraguall en aquest debat de que si el que ha passat és o no un cop d'estat. Crec que era avui mateix quan acabava la seva feina aquesta missió enviada per l'Organització dels Estats Americans, no? Sí. Sí, hi havia el propi Secretari General de l'Oberà, José Miguel Sulta, està ara mateix a Asunción. De moment encara no hi ha cap resolució,
hi ha rumors que l'OEA podria suspendre el paraguai de la seva participació a l'OEA, tal i com va passar la setmana passada amb el Coscur i l'Aunasur, que van suspendre fins a les properes eleccions de l'abril del 2013. Però, clar, no hi ha res de cert, ja que rumors... Sembla difícil, eh?, perquè l'OEA...
Diguem-ne, no és el Mercosul, no és l'Una Sur, i sembla difícil que s'arribi a aquesta decisió, però tot és possible i seria una altra sanció contra el govern de Federico Franco. I per acabar, avui volíem fer parada a l'Uruguai, on el debat ara mateix és sobre la possibilitat de legalitzar la marihuana, no? Sí, ens sentirem a parlar molt durant aquest any d'aquest debat. Va ser una iniciativa que va llançar fa unes setmanes al govern del Frente Amplio, que és el govern, la coalició d'esquerres que governa
a Uruguay, ara amb el José Mujica, i defensant no només la legalització de la marihuana, sinó la producció per part de l'Estat de la marihuana, el control de la producció, perquè diuen que d'aquesta manera lluitaran contra el narcotràfic i, a més a més, reduiran la delinqüència, que és un dels problemes latents ara mateix de la societat,
No s'ha aprovat, s'ha llançat el debat, sembla que s'aprovarà.
des dels Estats Units, que no veuen amb bons ulls aquesta proposta, que sentaria un precedent, diguem-ne. Amèrica japonesa era el primer país que legalitzaria la marihuana, i no només el consum, sinó, com dèiem, la producció. Estarem atents a aquest debat que, com deies, segurament ha d'omplir encara moltes hores de ràdio i moltes pàgines de diaris. Robert Moore, gràcies, bona setmana, fins dimarts. Fins dimarts, bona setmana.
Bona nit, són les 9. Parlem amb Sònia Ker i Manel Carvajal. El president de la Generalitat considera que el govern català s'hauria d'anticipar a l'estat a l'hora de legislar. Artur Mas ha alertat que hi ha executius fora de Catalunya que prenen decisions de manera ràpida i per decret, i per això ve un necessari blindar l'autogovern. El govern de Catalunya i les institucions catalanes necessiten protegir-se també en la seva actuació per poder defensar les competències.
i per poder defensar l'anticipació a determinades decisions. Algunes sessions de govern, això ho comentem. Ens hauríem d'anticipar algunes coses que sabem què passaran per, d'aquesta manera, ja fixar la nostra posició i tenir la norma pròpia. Artur Mas ho ha dit aquest vespre després de rebre la memòria de la Comissió Jurídica Assessora al Palau de la Generalitat.
Un grup d'investigadors ha detectat a l'aigua de l'eixeta de l'àrea metropolitana de Barcelona els nivells de compostos per florats, una substància que pot ser perjudicial per a la salut. Es troba en objectes com paelles antiadherents amb vasos o teixits repelents d'ataques. Aquesta substància arriba al cos humà pel consum d'aigua, però també per l'engesta d'aliments o per inhalació.
En declaracions a Comradi, un dels autors de la investigació, Damian Barceló, ha parlat dels efectes que poden tenir en el cos humà. El llarg termini vol dir risc, sobretot el sistema tiroidei. Els tiroides són unes substàncies que són resistents i que, per tant, si això, diguem-ne, es detecta contínuament a l'aigua de beguda, doncs pot suposar risc. Això s'ha d'anar bé, si es va detectant, i si això passa, s'haurien de prendre mesures.
Actualment Europa no compta amb una legislació específica per controlar els perflorats en l'aigua de beure.
L'Ajuntament de Lleida es carallarà contra el propietari de l'edifici que s'ha esfundrat aquest matí al centre històric i també contra l'empresa que va enderrocar l'edifici al costat ara fa 6 mesos. L'alcalde, Angel Ros, ha dit que demà mateix iniciaran els tràmits. La querella es presentarà per possible delicte de negligència i imprudència, sigui en el manteniment de l'edifici o sigui en la execució de l'enderroc.
Els bombers continuen revisant les tasques de desenronament de l'edifici. Una de les persones que han estat rescatades de sota l'arrona ja ha rebut l'alta mèdica i l'altra continua en observació. El conseller delegat de CaixaBank, Joan Maria Nin, ha assegurat que les condicions que Brussel·les imposarà la banca espanyola per l'ajuda rebuda seran molt dures.
Nin considera que Europa vigilarà que les entitats recapitalitzades no puguin competir en igualtat de condicions amb les que no han necessitat diners públics. Mentre no es fa el sistema europeu bancari, i nosaltres serem els primers, i ens posaran una condicionalitat molt dura, perquè serà el precedent, molt dura, en el sistema financer, anem fent feina. Anem fent feina vol dir que el sistema financer reestructura
El conseller delegat de Caixabanc considera correctes les reformes i mesures d'ajust imposades pel govern central per reactivar l'economia.
l'atur ha baixat per quart més consecutiu. La temporada d'estiu ha permès reduir el nombre d'aturats, tant a Catalunya com al conjunt d'Espanya. A Catalunya, aquest mes de juny, 15.000 persones han trobat feina, i perquè fa el conjunt de l'Estat, prop de 100.000 persones han signat un contracte. Tot i això, en aquests moments encara hi ha 4.615.000 persones desocupades. El govern català ha retirat el berenar als interns de les presons. A més, el preu del menú que paguen els funcionaris per menjar als seus centres de treball
es duplica i passa de poc més de 3 euros a 6. Els funcionaris de presons ho qualifiquen de robatori. El Departament de Justícia xifra en 2 milions d'euros anuals l'estalvi que s'aconseguirà. Bona nit, us parla David Amador. El jugador de bàsquet Rudi Fernández deixa la NBA i torna al Real Madrid. Ell mateix ho ha confirmat a les xarxes socials
Fa una estona, en gran bàsquet, Marcel Riera és el nou president del Juventut de Badalona, en substitució de Jordi Villacampa. En futbol, el pare de Xavi Hernández, Joaquim Hernández, ha explicat a Com Radio que el seu fill i Iker Casillas, juntament amb Vicente del Bosque, van reconduir les males relacions entre els jugadors del Barça i del Madrid després dels clàssics.
Hi ha gent que volia destruir totalment la selecció, jugadors del Barcelona i del Madrid, i ell amb la seva força, amb el seu companyisme, amb les seves bones persones que han fet, ho han lograt.